Àbum de cromos del Raval

RETALLS d’HISTÒRIA

Aquest àlbum és d’en/na

__________ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Edita: Fundació Tot Raval, en el marc del projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural de l’Obra Social “la Caixa”.

Revisió lingüística: Edicions 62 i Consorci per la Normalització Lingüística.

Coordinació: Olga Molins, Érika Ruiz, Àlvar Senar, Imma Solé, Salim Arrahi, Francesc Estrada, Maria Casas, Montse Redón, Anna Rami i Kika Diestre.

Disseny i maquetació: Eduard Roca, David Comella.

Il·lustració: Eduard Roca.

Dibuixos: Maria Casas (cromo plana 5 i plana26).

Francesc Estrada (cromo plana 15).

Impressió: Impremta Badia.

Hola a tots i totes!

Sóc l’avi Quico i visc al barri del Raval. El coneixeu? És un barri de Barcelona ple d’història!

Jo em passo el dia recopilant anècdotes i curiositats, coneixent els noms dels carrers, investigant l’origen d’alguns símbols, fotografiant i fent moltes coses més! Tot això per no oblidar i després poderho explicar a nois i noies com vosaltres.

Si m’ajudeu a recopilar tots els cromos, farem un viatge plegats per cinc èpoques històriques i descobrirem com vivien la gent del Raval del neolític fins a l’actualitat.

A més, com que sé que us agrada molt investigar, he dibuixat jo mateix un mapa al final d’aquest àlbum perquè us pugui guiar en les activitats i proves que us anireu trobant.

Molta sort!

ABANS DEL RAVAL Ñ Arqueòlegs treballant al jaciment de les Casernes de Sant Pau. Font: Centre de documentació del MUHBA.

Crani humà trobat al jaciment de les Casernes de Sant Pau. Font: Centre de documentació del MUHBA. Ç

Enterrament neolític amb aixovar. Font: Centre de documentació del MUHBA. Ç

Els primers ravalencs: jaciments neolítics Els primers ravalencs de qui hem tingut notícia van ser els neolítics; practicaven una agricultura i una ramaderia incipients, a més de la recol·lecció, la pesca i la caça.

En coneixem l’existència gràcies al descobriment d’un jaciment arqueològic a Sant Pau del Camp, amb restes humanes, ceràmiques i llavors de cereals i restes òssies d’animals domesticats. Aquest jaciment neolític, on també es troben restes de l’època del bronze, és un dels més importants de Catalunya i de la Mediterrània occidental.

4 ABANS DEL RAVAL

L’època del bronze Més de mil anys més tard hi va haver una època anomenada del bronze.

D’aquesta època s’han trobat restes de ceràmica i sitges per guardar-hi cereals al jaciment excavat al carrer de la Reina Amàlia i al carrer de Sant Pau. Els habitatges eren cabanes com a l’època neolítica però tenien una estructura de pedra que les feia més sòlides.

De la mateixa manera que ho havien fet els avantpassats neolítics, s’establiren aquí perquè era una zona rica en recursos: hi havia boscos de roures i alzines creuats per nombrosos torrents i rieres que baixaven cap al mar; n’hi havia que també desembocaven a una llacuna costanera anomenada Cagalell, on anaven a beure aigua els animals de la rodalia.

Tot i que no s’han trobat restes de pintures al Raval, sabem que la pintura rupestre d’aquesta època era de línies simples i geomètriques, amb formes abstractes i també amb representacions de figures humanes.

É Vista panoràmica del Raval a l’època del bronze. Autora: Maria Casas.

Us animeu a dibuixar una pintura rupestre d’art esquemàtic?

ABANS DEL RAVAL

5

Als voltants de Barcino: l’ager romà La Barcelona romana es deia Barcino. Era molt petita i estava tancada dins unes muralles de gairebé dos metres de gruix i més de vuit metres d’altura. En aquella època el Raval quedava fora de la muralla. En deien l’ager i era zona de camps i horta, blat i vinyes, que servien per alimentar els habitants de Barcino.

Des de Barcino sortien tres camins que travessaven el Raval: el que duia cap al Llobregat, actualment carrer de l’Hospital, el que conduïa cap a Sarrià, que ara coneixem com a carrer dels Tallers, i el que s’endinsava cap a la muntanya de Montjuïc, que correspon a l’actual carrer de Sant Pau. Eren terres poc habitades i les primeres cases es van construir al voltant d’aquests camins: s’han trobat les restes d’una vil·la romana a la zona de Sant Pau del Camp, amb un mausoleu i una necròpolis.

Sabeu qui eren els patricis? Eren els més rics de la societat romana; probablement a la vil·la trobada al Raval hi vivia una família patrícia.

Una mostra de la seva riquesa, la trobareu al cromo.

Å Escultura romana de marbre trobada al jaciment de Sant Pau del Camp. Font: Centre de documentació del MUHBA. Å Mapa de Barcino i l’ager romà. Font: Grup de recerca Contrataedium.

6 ABANS DEL RAVAL

A les cases patrícies també era habitual fer el terra a base de mosaics. El mosaic més notable descobert a Barcelona és el de les curses circenses de quadrigues, de quasi vuit metres de llarg per tres i mig d’amplada. Feu-ne un!

ABANS DEL RAVAL

7

EL NAIXEMENT DEL RAVAL Les construccions més antigues del barri L’edifici més antic del Raval té més de mil anys. Fins al segle IX era l’única construcció que hi havia, entremig dels camps... Com comprovareu al cromo, el seu nom no és casualitat. Poc després va aparèixer l’asil i l’hospital de peregrins situats on més endavant es construiria l’hospital de la Santa Creu.

Els pagesos i els hortolans de vora muralla. La canalització de l’aigua

Sínia per canalitzar l’aigua.

Font: Elaboració pròpia, autora: Vanessa Sarkis. Ç

Així doncs, el Raval era ple d’horts (els de Sant Pau, Sant Beltran o els de Sant Antoni) i camps que servien per alimentar els habitants de Barcelona.

Les famílies solien venir-hi els dies festius i aprofitaven per celebrar-hi festes i, els més joves, solien trobar-hi algun raconet per festejar!

Gràcies a l’aportació andalusina els horts tenien sínies per canalitzar les aigües de regadiu.

Expliquen fonts històriques que l’actual carrer de l’Hospital era un dels camins d’entrada a la ciutat i hi havia un abeurador per a animals molt famós anomenat Pica d’en Colom.

Ñ Monestir romànic de Sant Pau del Camp el 1923. Font: AFB, autor: desconegut.

8 EL NAIXEMENT DEL RAVAL

Als horts s’hi solien cultivar naps, pèsols, cebes, espinacs, faves i cols.

Gràcies als primers contactes amb el continent americà arribaren a Europa els tomàquets i les patates.

El naixement del Raval: migracions i muralles Al principi només hi havia camps i horts. A poc a poc es van anar construint cases i els antics camins es van anar convertint en carrers estrets i plens de revolts; tenen aquesta fisonomia perquè eren fets pel traçat que deixaven els homes i el bestiar en passar-hi.

Sabeu què vol dir festejar?

Podeu investigar-ho preguntant a una persona gran.

Tot i que la muralla arribava fins a la Rambla, el Raval es va anar poblant, de mica en mica, amb homes i dones que venien del camp o d’altres pobles. Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós va fer construir una nova muralla que, per fi, incorporava el Raval dintre la ciutat.

É El Raval fora muralla, segle XIII i part del XIV. Font: Grup de recerca Contrataedium.

Ñ El Raval dins la muralla, final del segle XIV i segle XV. Font: Grup de recerca Contrataedium.

EL NAIXEMENT DEL RAVAL

9

La plaça del Pes de la Palla A la ciutat hi havia sovint incendis. Per això des del segle XIV hi ha ordenances municipals que prohibeixen emmagatzemar palla a les cases; la palla se solia vendre a la plaça Nova i a les diverses portes de la muralla de la Rambla.

Les drassanes avui. Font: Museu Marítim de Barcelona. Ç

Å Les drassanes a mitjan segle XIX. Font: AFB, autor: desconegut.

Si voleu saber què va passar a partir de 1458 busqueu el cromo!

El Raval mira cap al mar: les Drassanes gòtiques Els pescadors i mercaders de mar sempre havien estat presents al Raval. Però amb la construcció de les drassanes reials (segles XIII-XIV) es van especialitzar en la construcció de galeres per a la flota de la Corona d’Aragó. Les galeres eren vaixells de rem i vela, sovint utilitzats a les guerres per la seva facilitat de maniobra i poc calat.

Les drassanes es van construir en una cala entre la riera de la Rambla i la falda de Montjuïc. No hi havia port: els vaixells fondejaven lluny de la costa i descarregaven amb barques. Molts homes del barri treballaven en la descàrrega dels vaixells.

Al segle XIV es van ampliar i s’hi podien arribar a construir fins a trenta galeres alhora! Eren les drassanes més importants que hi havia.

10 EL NAIXEMENT DEL RAVAL

Å Galera reial. Font: Museu Marítim de Barcelona.

L’ÈPOCA MODERNA DEL RAVAL El Raval de la salut: els ordes mendicants

La immigració de la Catalunya nord i Occitània El Raval es va anar urbanitzant de mica en mica durant els segles XVII i XVIII gràcies a gent d’arreu, famílies que venien d’altres ciutats d’Europa i de la Mediterrània, i sobretot els que van migrar des del sud de França (Catalunya nord i Occitània), que arribaren a constituir el 20% de la població de Barcelona! Molta d’aquesta gent van venir a viure al Raval perquè hi havia més espai; també, com que fugien de les guerres, molts arribaven ferits i havien de ser atesos a l’Hospital de la Santa Creu.

Al carrer Ramelleres hi trobareu un rastre del que va ser la Casa dels Infants Orfes. Sabeu per a què servia?

Feu-ne una fotografia i enganxeu-la!

Durant l’època moderna es van continuar construint moltes més parròquies, convents i hospitals, molts ordes religiosos es dedicaven a la guarició de malalts i pobres... De fet, la religió era present arreu: els campanars eren els edificis més alts de la ciutat, les campanes marcaven el ritme del dia i els moments de festa. Al Raval hi tenim un seguit d’edificis d’aquesta època: es va acabar l’Hospital de la Santa Creu, el complex hospitalari més gran de la ciutat, amb capacitat per a 400 malalts! Altres exemples d’edificacions d’aquesta època són la Casa dels Infants Orfes (1578), la Casa de la Misericòrdia (1583), la Casa de Convalescència (1680) i, entre altres, la Casa de la Caritat (1802).

L’ÈPOCA MODERNA DEL RAVAL

11

É Hospital de la Santa Creu el 1932. Font: Biblioteca de Catalunya, autor: Joan Estorch.

L’aigua a l’època moderna É Els guanys del Teatre Principal servien per mantenir l’Hospital de la Santa Creu. Font: AFB, autor: Joan Martí.

Tenir una aixeta a la cuina o al lavabo és una realitat molt recent. En l’època moderna els habitants del Raval havien d’anar a buscar l’aigua als pous i les fonts. N’hi havia moltes més que avui en dia. Els encarregats de netejar els pous sabien buscar aigua amb varetes de fusta o amb el pèndol: se’ls anomena saurins i endevinaven on s’havia d’excavar per fer un pou; es diu que dins els pous s’hi feien amagatalls per guardar coses valuoses o tresors.

Us heu fixat que els carrers amb noms relacionats amb l’aigua miren cap a mar?

Agafant aigua de la font a la Rambla.

Font: AFB, autor: Frederic Ballell. Ç É Pati de l’Hospital de la Santa Creu i Casa de Convalescència, 1870.

Font: AFB, autor: Joan Martí.

Å Font al carrer de l’Hospital. Font: Arxiu del Districte de Ciutat Vella, autor: desconegut.

12 L’ÈPOCA MODERNA DEL RAVAL

Un barri d’estudiants Sabeu que no és nou que al barri hi hagi les universitats? El Raval va ser durant més de dos-cents anys un barri d’estudiants. La primera escola de Barcelona es deia Col·legi de Cordelles i era a la Rambla; si mireu els diferents noms que aquesta famosa via urbana té endevinareu on es trobava!

Més endavant hi van construir la Universitat de Barcelona i altres centres educatius; si en voleu veure un de molt curiós, aneu a visitar la Reial Acadèmia de Medicina, on hi havia el Reial Col·legi de Cirurgia, construït dintre del recinte hospitalari de la Santa Creu. De fet aquí va ser on, el 1948, van nomenar Sir Alexander Fleming Acadèmic d’Honor per les seves investigacions sobre la penicil·lina.

É Sala Guimbernat, Antic amfiteatre d’anatomia del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Font: RAMC, AIHSC - Gaspar Sentiñón.

Saps que existeixen fins a sis maneres diferents d’anomenar la Rambla?

Fes-hi un passeig i apunta’n els diversos noms que té segons el tram.

L’ÈPOCA MODERNA DEL RAVAL

13

Observeu els cromos.

Podeu reconèixer de quina joguina es tracta? É Joguina trobada en un jaciment del Raval. Font: MUHBA, autor: Ramon Muro.

La vida quotidiana al Raval modern Així doncs, al Raval hi havia de tot: alguns estudiants de les cases bones, frares, monjos i monges, hortolans, nouvinguts arribats d’Occitània, treballadors de les Drassanes reials, mercaders d’arreu i forasters que estaven de pas.

La vida quotidiana estava estretament relacionada amb la feina. Les jornades de treball eren de sol a sol i només feien festa quan el calendari catòlic ho marcava o per les festes del gremi. En aquest sentit, el baró de Maldà explica que una vegada al Raval es muntà un sarau “amb músics i menestralia en un pati al costat de la església de la Misericòrdia”.

É Joguina trobada en un jaciment del Raval.

Font: MUHBA, autor: Ramon Muro.

Els nens començaven a treballar de molt petits.

Un aprenent solia iniciar el seu ofici als vuit o nou anys. Tot i així, també hi havia temps per als jocs i la infantesa: al jaciment de Sant Pau del Camp es va trobar una casa on hi havia jocs d’infants del segle XVI.

Å Carro repartidor de vi.

Font: AFB. Autor: Francisco Fazio.

14 L’ÈPOCA MODERNA DEL RAVAL

Els productes del camp i les mercaderies eren transportades a mà, amb carretons, o amb carros tirats per cavalls o ases. Els que tenien més diners tenien tartanes, landós, carruatges, etc. Per fer viatges llargs utilitzaven les diligències, que eren carruatges més grans amb capacitat per a diverses persones i tirats per dos o més animals.

La Companyia General de Cotxes era al final de la plaça del Pedró, tocant al portal de Sant Antoni, al carrer del Carme. Com que era via d’entrada a la ciutat, hi havia traginers, carreters, llogadors de mules i fabricants de cotxes.

Sabeu quin és l’origen del terme indianes?

Investigueu-ho a la biblioteca!

LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL La industrialització.

Al final del segle XIX el Raval va esdevenir un dels barris amb més indústries de la ciutat. Al principi la majoria es dedicaven a la producció de teixits de cotó, les famoses indianes. La primera fàbrica del Raval i una de les primeres de Barcelona va ser el Vapor de la Bonaplata, que va obrir al carrer dels Tallers l’any 1835.

Després n’obriren moltes més, com la dels Muntadas, anomenada La España Industrial, al carrer de la Riereta, o la del Gòmina, al carrer de la Riera Alta.

També s’utilitzaven antics convents reconvertits en fàbriques: per exemple, al convent de Sant Agustí hi van instal·lar la foneria “La Barcelonesa”; o al convent dels Àngels, que després d’acollir diverses fàbriques, acabà com a magatzem de Ferros Mateu.

Les fàbriques funcionaven amb màquines de vapor, i posteriorment amb electricitat; la transmissió de l’energia es feia amb un embarrat i eixos aeris que, mitjançant tambors i corretges, duien el ritme de rotació a les màquines.

Å Telers impulsats amb embarrats, eixos aeris i corretges.

Autor: Francesc Estrada.

LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL

15

Del camp a la ciutat: Els inicis de la sobrepoblació al Raval.

Algunes de les fàbriques que diem van arribar a tenir 1.500 treballadors. Aquest auge de la industrialització va provocar l’arribada de milers de famílies que buscaven feina; molts eren pagesos que es traslladaven a la ciutat buscant una vida millor. A més a més, durant el primer terç del segle XX un seguit d’obres públiques, com la construcció del primer metro, va tornar a provocar noves onades migratòries: al barri hi havia una densitat de mil habitants per hectàrea!

Al Raval, aquestes transformacions van venir acompanyades de canvis urbanístics. Es van començar a construir cases-fàbrica: edificis que eren alhora centres de producció i residència obrera.

Els habitatges per als treballadors estaven adossats a la fàbrica, tenien tres o quatre pisos i eren molt petits, amb sostres baixos i amb les portes estretes i totes iguals. En canvi, les cases dels amos tenien grans portalades per poder-hi entrar amb carro, i moltes se situaven més a prop de la Rambla.

Ñ Un vagó del metro de Barcelona.

Milers d’obrers van treballar intensament en la construcció de la primera línia de metro.

Font: AFB, autor: Perez de Rozas.

16 LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL

Busqueu al carrer del Carme, des de la plaça d’Aureli Capmany fins al carrer d’Erasme de Janer, a veure si trobeu algun edifici que respongui a la descripció de casa-fàbrica. Dibuxeu-lo.

Sabíeu a quina edat els nens i les nenes començaven a treballar?

Investigueu-ho! Podeu preguntar-ho a la gent gran del barri o anant a la biblioteca.

El moviment obrer.

A causa de les condicions de vida i de treball, els obrers van començar a organitzar-se per reclamar millores. Penseu que les jornades eren de setze hores, era habitual el treball infantil i no existia ni jubilació ni seguretat social.

Al bell mig del Raval, hi va néixer l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que aviat va esdevenir un centre per a reunions i reivindicació obrera. La principal eina de protesta era la vaga, és a dir, la decisió col·lectiva de parar de treballar per forçar les negociacions amb els amos. La més famosa va ser la vaga de La Canadenca, el 1919, que va durar quaranta dies, i gràcies a la qual es va aconseguir una llei que definia la jornada de treball de vuit hores diàries.

É Obrers en vaga preparant una barricada.

Font: AFB, autor: Frederic Ballell.

LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL

17

La vida quotidiana al Raval.

La vida quotidiana ha canviat molt durant l’últim segle; al principi del segle XX hi havia poques cases que tinguessin llum elèctrica, les cuines eren de teies i carbó, no hi havia dutxes, els nens es banyaven dintre d’un gibrell o al safareig i els adults a vegades anaven a banys de pagament.

Sabeu que el paper de diari tenia nombroses utilitats? Servia per netejar vidres, fregar el terra, embolicar els esmorzars, embolicar les compres al mercat o eixugar-se el cul després d’anar al lavabo.

A la majoria dels habitatges tampoc hi havia lavabo, sinó comunes que solien ser comunitàries, una per replà o per escala: eren de fusta amb un forat i el paper era diari refregat per estovar-lo i fer-lo més tou.

É Carrer amb cotxes i les vies del tranvía.

Font: Arxiu de Ciutat Vella, autor: desconegut.

El diumenge solia ser un moment d’esbarjo i trobada amb els amics i familiars; també aprofitaven dates assenyalades, com per exemple la fira de Sant Ponç, on es podien comprar tota mena d’herbes medicinals, càntirs, caramels de mel, regalèssia i arrops.

É Aula de la casa de la Caritat. Font: AFB, autor: desconegut

Å Pati interior d’una casa del Raval. Font: AFB.

18 LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL

Ñ Venedores de Sant Ponç a la plaça del Pedró.

Font: Archiu de Ciutat Vella, autor desconegut.

Sabeu què és un arrob?

Investigueu-ho!

_______ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __________ _ _ _ u: di es la co es a ev m La _ __ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ________ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ ____ Dibuixa o fotografia la teva escola.

Veus les diferències?

LES TRANSFORMACIONS DEL RAVAL

19

LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI Ñ Panoràmica del Raval, al segle XX. Font: AFB, autor desconegut.

20 LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

Imagineu-vos que el Raval va arribar a tenir una densitat de població similar a la de les grans ciutats de l’Índia!

Aquesta densitat afegida a les condicions de salubritat feia del Raval un dels barris amb més pobresa de la ciutat.

É Taverna La Mina al carrer Trenta Claus.

Font: AFB, autor: Frederic Ballell.

La immigració d’altres indrets d’Espanya: superpoblació al Xino No és casual que el segle XX l’anomenin “el segle de les migracions”.

Al nostre país, milions de famílies van canviar de residència; principalment van anar cap a les grans ciutats: entre 1960 i 1985 van arribar a Barcelona dos milions de persones. Moltes es van instal·lar al Raval pel preu econòmic de l’habitatge: solien rellogar un tros de pis a una altra família; també es construïen habitatges als terrats o es vivia en pensions com una solució temporal que, moltes vegades, acabava allargant-se en el temps.

D’altra banda, la proximitat del port de Barcelona va afavorir la instal·lació de locals d’oci, tavernes i prostíbuls, cosa que feia que hi hagués molt moviment de gent d’arreu.

Les botigues i negocis: El Raval comercial i centre de la ciutat Durant el segle XX, algunes de les indústries continuaven funcionant alhora que sorgien petits negocis i botigues de tota mena amb gran fama a la resta de la ciutat. Entre moltes altres, destaquem, al carrer dels Àngels 16, el lloc on va néixer una petita empresa familiar que fabricava un producte nou a l’època: el iogurt Danone; deien que era molt beneficiós per a la salut, fins i tot els metges el receptaven.

També al carrer Xuclà, concretament a la granja Viader, hi va néixer un altre producte refrescant, nutritiu i molt estimat per la mainada: el Cacaolat; fins llavors només era costum que la xocolata se servís desfeta i calenta.

Igualment hi trobàvem nombroses cases d’alta costura, de moda i locals culturals, com ara la llibreria Millà, especialitzada en teatre i tot el que es relaciona amb l’espectacle, situada al carrer Sant Pau, 21 i que ja té més de cent anys.

Å La Boqueria al principi del segle XX. Font: AFB, autor: Frederic Ballell.

Å Anunci de Cacaolat.

Å Interior de la llibreria Millà.

Font: Llibreria Millà.

LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

21

Sabíeu que el carrer d’Erasme de Janer no existia? El van construir després de la Guerra Civil, aprofitant un forat enorme provocat per una bomba. Å Destrosses causades per una bomba al carrer de la Unió. Font: AFB, autor: Pérez de Rozas.

Cupons d’una cartilla de racionament.

Font: http://www.pedrobenito.com/escaneos/ Ç

La guerra civil El barri del Raval va patir molt especialment la Guerra Civil de 1936 - 1939. D’una banda, es van aturar els plans de reforma que s’havien iniciat durant la Segona República. En segon lloc, els bombardejos foren molt més forts als barris propers al port de Barcelona.

I en tercer lloc, el patiment de la postguerra és més dur per a les persones que ja estan en situació precària; moltes vegades la supervivència depenia de l’especulació i el mercat negre que només podien pagar alguns.

22 LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

Sabeu què és una cartilla de racionament?

Investigueu-ho preguntant a la gent gran!

Les festes Durant el franquisme les festes familiars se solien celebrar a casa amb berenars o dinars, i a vegades també s’utilitzaven els terrats, fins i tot per celebrar-hi revetlles: els guarnien amb fanalets i els veïns i amics compartien àpats i la tradicional coca de Sant Joan.

La Festa Major del Raval, el 16 de juliol, diuen que era una de les més boniques de Barcelona: es posaven envelats amb música on el jovent anava a ballar amb els millors vestits; també eren típiques les parades de ventalls; aquests es diferenciaven d’altres pel fet de ser quadrats amb una canyeta com a mànec. É Festa popular amb gegants a la plaça del Bonsuccés. Font: AFB, autor: Esteve Puig.

Prepareu una coca i organitzeu una festa-berenar!

Revetlla de Sant Joan.

Font: AFB, autor: Pérez de Rozas. Ç

Portada d’El zoo d’en Pitus.

Font: La Galera SAU Editorial, autora: Pilarín Bayés. É

El zoo d’en Pitus (1969) En Pitus era un nen del barri que tenia una malaltia molt difícil de curar i havia d’anar a l’estranger a fer-ho. Els amics de la colla volen muntar un zoo per pagar-li el viatge.

Aquesta història la va escriure Sebastià Sorribas, un escriptor que havia nascut al Raval i que es va inspirar en la seva infantesa de vida al carrer per escriure-la. É Nens jugant en un carrer del Raval.

Font: AFB, autora: Margaret Michaelis.

LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

23

La democràcia i les reformes urbanístiques del Raval Durant els últims anys el Raval ha patit molts canvis. Amb l’arribada de la democràcia, les reformes urbanístiques busquen transformar el barri en un lloc més habitable; s’han obert carrers i places i espais per la gent del barri, el lloc més emblemàtic i mostra d’aquestes reformes és la Rambla del Raval, que s’ha convertit en un espai de trobada dels veïns, nous i vells, del barri. També s’han obert nous equipaments com el poliesportiu, els casals d’avis o centres de salut, les universitats o els centres culturals com el MACBA, el CCCB, el FAD, la Filmoteca de Catalunya, etc. I s’han rehabilitat molts edificis, D’altra banda cal també recordar que s’han destruït moltes cases i construccions antigues i boniques, i s’han produït fenòmens especulatius, i molta gent que ha viscut al barri durant generacions, ha hagut de marxar a viure en altres llocs.

A partir dels anys noranta, una nova onada migratòria, en aquest cas de gent de molts països d’arreu del món, segueix la mateixa dinàmica que als segles passats: arriben al Raval per viure-hi. Molts s’hi queden i d’altres se’n van al cap d’un temps.

Gràcies a aquests darrers canvis, urbanístics i socials, hi ha hagut un nou impuls econòmic al barri i, també un ric intercanvi cultural, actualment hi podem escoltar llengües diverses, celebrar festes noves o compartir tradicions mai vistes.”

Ç

El Gat de Botero. Å

Å Festa de primavera als anys vuitanta.

Font: Arxiu del Districte de Ciutat Vella, autor: desconegut.

24 LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

I ara, la història ets tú!

Voleu conèixer més i millor la història recent del nostre barri? Us proposo fer una entrevista en profunditat a alguna persona gran, podeu fer preguntes relacionades amb els temes tractats, comentar les fotos del vostre àlbum o altres assumptes que us interessin.

LA HISTÒRIA RECENT DEL NOSTRE BARRI

25

1 Plaça del pes de la palla 2 Macba 3 Plaça Bonsuccés 4 Plaça Aureli Campany 5 Plaça Pedró 6 Hospital de la Santa Creu 7 Col·legi de Cirugia 8 Capella dels Infants dels Orfes (CIDOB) 9 Ateneu Enciclopèdic 10 Gat del Botero 11 Les Drassanes

1

5 4

10

11 6

2 7

8 9

Plànol del raval 26

3

AGRAÏMENTS

Volem agrair la implicació i dedicació del grup de treball de la Xarxa de lectura del Raval, molt especialment a l’Olga Molins, l’Érika Ruiz, l’Àlvar Senar, l’Imma Solé, el Salim Arrahi, l’Esther Bonal, la Josefa Noguera, el Francesc Estrada i la Maria Casas.

També als historiadors Andreu Mayayo, Conxita Mollfulleda i Teresa Vinyolas, pel seu assessorament, dedicació i valuoses aportacions. I als dissenyadors, Eduard Roca i David Comella per la seva implicació en el projecte i paciència.

D’altra banda agrair la cessió de fotografies, documentació i assessorament per part de les següents institucions: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu del Districte de Ciutat Vella, la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Sant Pau i Santa Creu, el Centre de Documentació del Museu d’Història de la Ciutat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el grup de recerca Contrataedium, Editorial La Galera Sau i la il·lustradora Pilarín Bayés, el Memorial Democràtic de Catalunya, el Monestir de Sant Pau del Camp, el Museu Marítim de Barcelona i la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Finalment subratllar la generosa aportació de la senyora Adela d’Alòs – Moner, la qual va significar un gran impuls pel projecte.

27