I
Benifairó de les Valls, curs 2021-2022 A COMPLETAR A COMENÇAMENT DE CURS Inici de curs Vacances de Nadal Vacances de Pasqua Dia de festa local Altres festius Consell escolar 1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació Avaluacions 1a 2a 3a Extraordinàries
ORGANITZACIÓ DE L’AGENDA · Porta-la tots els dies a l’Institut. · Cuida-la i no la perdis · És un vehicle de comunicació entre les famílies i els professors; per això cal que la tinguis neta i presentable i sempre a la disposició de qui la sol·licite (família o professorat). · És una eina per a planificar les tasques i activitats del Centre. Hi inclouràs tota la informació (al dia) important que t’ajudi a portar bé el curs escolar.
L’equip directiu: ISRAEL RODRÍGUEZ (Director) TÀNIA LÓPEZ (Vicedirectora) FÉLIX BASELGA SÁNCHEZ (Cap d’Estudis) VICENT DE PAÜL (Secretari)
Col·laboren en el nostre Projecte Educatiu: AMPA (Associació de Mares i Pares)
Mancomunitat de les Valls
“Amb la seua col·laboració el nostre Institut està actualitzant els recursos, millorant les instal·lacions i duent a terme activitats educatives.” Gràcies Els seus principals objectius són
· Interessar-se per tots els temes que afecten l’alumnat de l’Institut.
· Coordinar-se amb l’equip directiu per fer-los
arribar les seues impressions, queixes, suggeriments.... · Col·laborar en les activitats extraescolars i complementàries, amb la seua opinió i valoració de les activitats i eixides així com amb una decisiva ajuda econòmica. Consulte més informació visitant l’espai de l’AMPA a la pestanya FAMÍLIES del web de l’institut https://ieslavalldesego.es
“Gràcies per les subvencions d’activitats sense ànim de lucre de Les Valls entre les quals estan les de l’Institut.”
II
EL NOSTRE CENTRE ÉS UN INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI Però dins de la secundària cal diferenciar:
formada per dos mares-pares, dos membres del professorat i dos de l’alumnat, el psicopedagog, el cap d’estudis i/o director.
· FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA
· Proposar mesures i iniciatives que afavorisquen la convivència en el centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
· L’ ENSENYAMENT POSTOBLIGATORI:
· Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar i aprovar l’obtenció de recursos complementaris.
· L’ EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: dels 12 als 16 anys
D’INFORMÀTICA I COMUNICACIONS: dels 15 als 17 anys Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials i Batxillerat de Ciències i Tecnologia
COM FUNCIONEM? Perquè un centre educatiu funcione cal la participació i col·laboració de molta gent. Tu també pots i has de participar. Parlar d’un Centre Públic d’Educació és fer referència a un conjunt d’organismes propis, de talant democràtic i participatiu. Ací teniu, d’acord amb els integrants i per apartats, una relació dels diferents òrgans de govern, comissions i associacions que us ajudaran de segur a comprendre la manera com ens regim i fem que funcione el conjunt de la nostra Comunitat Educativa. Segons la Llei Orgànica d’Educació de 2004 (LOE), la comunitat educativa participarà en el govern del centres a través del CONSELL ESCOLAR Està format per l’equip directiu del Centre, representants del Claustre de professorat, de les mares i pares d’alumnes, dels alumnes, del personal no docent, i també un representant dels ajuntaments. Enguany hi ha eleccions , podeu presentar-vos. Entre altres ATRIBUCIONS destaquem:
· Aprovar i avaluar els projectes i les normes referents a l’aprenentatge al llarg de la vida. · Aprovació i avaluació del PEC (Projecte Educatiu del Centre), és a dir, una cosa així com les SENYES D’IDENTITAT del nostre Centre. · Conèixer les candidatures i els projectes a la direcció del Centre. · Participar en la selecció del director del Centre en els termes que la present Llei estableix. · Decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció a allò establert en aquesta Llei i disposicions que la desenvolupen. · Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetllar perquè s’atenguen a la normativa vigent; per a açò, s’ha delegat en la Comissió de Disciplina,
· Fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins educatius i culturals, amb les Administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes. · Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en les que participe el centre. · Elaborar propostes i informes sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió. EL PROFESSORAT CLAUSTRE DE PROFESSORAT es diu quan tots els professors de l’institut estan reunits. · Per a debatre sobre tots els problemes del Centre. · Per a aprovar les programacions docents · Per a decidir aspectes generals com ara els criteris generals d’avaluació o de promoció. L’EQUIP DIRECTIU Ès qui organitza l’Institut i està compost per: · EL DIRECTOR: per a qualsevol aspecte del centre, és el representant de tots nosaltres. · El CAP D’ESTUDIS: per a qüestions acadèmiques i de convivència al Centre (des de temes de programacions i exàmens fins a conflictes i temes de disciplina) · EL SECRETARI: per a qualsevol aspecte administratiu (des de beques fins compra de material per al Centre, per exemple). · LA VICEDIRECTORA: per a les activitats complementàries, culturals i extraescolars. COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA És l’òrgan que coordina la proposta educativa de l’Institut i la componen l’Equip Directiu i tots els caps de departament , amb l’assessoria pedagògica del departament d’Orientació. Les seues funcions principals són:
· Revisar les programacions i veure la coherència
amb els objectius educatius (això es diu PCC —Projecte Curricular de Centre—).
III
COMUNICACIONS FAMILIARS - Justificacions
Aquestes fitxes poden ser tant de centre a família com de família a centre. data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
motiu
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
IV
COMUNICACIONS FAMILIARS - Justificacions
Aquestes fitxes poden ser tant de centre a família com de família a centre. data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
motiu
data No ha fet la feina encomanada. No ha portat el material necessari. El seu comportament no és l’adequat. No ha vingut / ha arribat tard. Ha de sortir abans. Et felicitem.
motiu
professor
Signatura professor/a
resposta
Signatura família
V
Sol·licituds d’entrevistes família-professor/a Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Dia: Hora:
Signatura professor/a,
VI
Sol·licituds d’entrevistes família-professor/a Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Signatura professor/a,
Dia: Hora:
Proposta d’entrevista entre el/la professor/a i el/la pare/mare Assumpte
de l’alumne/a
Signatura pare/mare/tutor/a
Dia: Hora:
Signatura professor/a,
II
Convivència 1. Hem de ser correctes amb el tracte amb tots els membres de la comunitat educativa. Les faltes de respecte, insults i vocabulari inadequats seran sancionats. 2. Hem d’arribar puntualment a les classes. El timbre ens indica l’hora d’inici i l’hora de fi. No hem de sortir de l’aula abans que soni el timbre. 3. Una vegada dins de l’aula hem de treure el material i preparar l’assignatura. Hem de seure sempre al lloc assignat pel nostre tutor/a. 4. En tot moment hem de tenir cura de les instal·lacions, mobiliari i material dels passadissos i del vestíbul, així com també hem de respectar el material dels nostres companys/ es (motxilles, armaris, exposició de treballs escolars...). Si causem de forma intencionada o arran d’un mal ús un desperfecte a les instal·lacions o materials del centre, serà responsabilitat nostra restituir o reparar el material afectat o fer-nos càrrec de les despeses ocasionades. 5. S’ha de mantenir net tot el recinte escolar i col·laborar no embrutant ni pintant. 6. No hem de menjar ni beure a l’interior de l’edifici, excepte casos especials (dies de pluja). Les deixalles s’han de dipositar a les papereres. 7. Hem de respectar les zones d’ús exclusiu del professorat (sala de professorat, despatxos...) i altres dependències (consergeria, secretaria...). Cal que hi accedim de forma ordenada, trucant a la porta i demanant permís. 8. Durant el temps d’esbarjo hem d’estar al pati. També es pot estar a la biblioteca els dies marcats.
9. Si quan comença una classe el professor/a no hi és, el delegat/da ho notificarà de seguida al professorat de guàrdia. 10.Hem de tenir en compte que és totalment prohibit que fumem dins tot el recinte escolar. 11.Si arribem tard hem de trucar a la porta i podem entrar, però no hem de molestar el funcionament de la classe iniciada (amb sorolls, donant explicacions...). 12.A la classe hi hem de portar el material escolar. Si portem el telèfon mòbil o qualsevol tipus d’aparell o estri i l’utilitzem sense el consentiment del professor/a, ens el podrà requisar i el portarà al Director/a. Per recuperar-los, els pares hauran de passar pel centre. Si estan dins la motxilla i no són utilitzats, ningú no els recollirà. 13.Algunes peces de vestir o objectes personals són innecessaris dins l’aula (gorres, ulleres de sol...) i els hem de deixar dins de la motxilla o del penjador perquè no pertorbin el desenvolupament de la classe i ens el facin lliurar. 14.El Centre no es farà responsable de la pèrdua o furt dels objectes que no siguin necessaris per al desenvolupament de les classes. 15.Les cadires s’han de posar a sobre de les taules al finalitzar la jornada escolar. S’han de tancar també totes les finestres, persianes, projector i llums. 16.Es podrà fer ús del lavabo durant el temps d’esbarjo i, en cas excepcional, amb el permís del professor/a. 17.No està permès l’ús de les taquilles durant les classes. S’ha d’aprofitar entre classes per recollir o guardar el material.
III
Retards i faltes d’assistència Es poden consultar totes les incidències o faltes d’assistència a l’aula a l’aplicatiu de gestió: insjoanamigo.clickedu.eu. Per tal de justificar les faltes o retards s’ha d’entregar el corresponent justificant al tutor/a individual.
Projectes Mediació Gestió de conflictes emmarcat en la cultura del diàleg i la reflexió. Format per un grup de professors, de membres del PAS i d’alumnes. #tutensveu, un espai per compartir inquietuds.
GEP (Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme) Projecte posat en marxa per assolir els objectius d’Europa 2020 vers la competitivitat europea, els principis d’internacionalització i d’èxit escolar, i s’alinea amb els compromisos de qualitat del Marc per al plurilingüisme del sistema educatiu a Catalunya.
Pla Català de l’Esport a l’Escola Els Departaments d’Ensenyament i de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, aquest últim mitjançant la Secretaria General de l’Esport, han acordat d’impulsar el Pla Català d’Esport a l’Escola, adreçat principalment a incrementar la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives en horari no lectiu en el propi centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i per a l’adquisició d’hàbits saludables.
II
IV
III
per facilitar el recompte del vostre grup.
- Currículum ESO -
cisternes de vàter de doble polsador (amb buidat parcial o total). Utilitza’ls amb cura i notifica als responsables si detectes alguna avaria o pèrdua (una gota per segon caient d’una aixeta equival a 1.400 litres en un mes!)
En aquest enllaç podeu consultar el Decret que regula els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de l’ESO. https://www.caib.es/sites/curriculums/ca/eso/
8.Mantén la teva taula i els diferents espais del centre, nets i en bon estat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
hort ecològic
Els alumnes han d’assolir set competències per tal de superar l’etapa d’ESO. S’avaluen com a: 1 Gens, 2 Poc, 3 Adequat , 4 Bastant , 5 Molt.
- Els projectes del centre codi ambiental
Participa en les campanyes de millora ambiental que es fan en el nostre centre amb aquests consells pràctics i senzills: 1. Redueix el consum de paper: fes-ne un bon ús, sempre per les dues cares (al quadern, als treballs...) i sense deixar fulls ni espais en blanc; lliura els treballs grapats, per tal d’evitar despeses innecessàries d’enquadernació (evita les fundes de plàstic), o bé entrega’ls en format digital. 2.Evita la producció de residus: reutilitza (paper només emprat per una cara, carpetes...) 3.Col·labora en la recollida selectiva i el reciclatge que es fa al centre (paper, piles, cartutxos d’impressora, vidre...) 4.Escull quaderns, carpetes, etc. de paper reciclat. Les carpetes de cartó són preferibles a les de plàstic, sobretot si és reciclat. 5.Usa amb seny retoladors, pintures, correctors, coles, marcadors... Solen contenir dissolvents sintètics i metalls pesants tòxics. Són recomanables els bolígrafs resistents, els retoladors que facin servir colorants naturals, les coles blanques aptes per a ús escolar, sense dissolvents... 6.Estalvia energia: encén els llums només quan sigui imprescindible; aprofita al màxim la llum natural; evita deixar llums encesos (així com altres aparells elèctrics); evita obrir les finestres si teniu la calefacció en marxa (si teniu calor, tancau el radiador), etc. 7.Estalvia aigua: el nostre centre compta amb sistemes d’estalvi com aixetes d’aturada automàtica i
Des del curs 2012-2013 l’IES Marc Ferrer compta amb un hort ecològic de parades en crestalls on es prioritza la sembra de varietats autòctones. El va posar en marxa la Comissió de Medi Ambient i són els alumnes els encarregats del seu manteniment. Esperam que hi col·laboreu i que doni bones collites.
normes d’ús de la biblioteca a) Són usuaris de la biblioteca l’alumnat i professorat de l’IES Marc Ferrer, els alumnes i els professors/ es de l’EOI i el personal no docent del centre. b) El préstec es farà en horari de biblioteca i n’és el responsable el professorat de biblioteca. c) L’ús dels ordinadors està restringit a la consulta d’informació escolar per Internet i a l’elaboració de treballs. d) A la biblioteca no s’hi ha de menjar ni beure. Cal tenir cura del mobiliari i del material de la biblioteca i respectar-ne l’ambient de treball.
IV
- La diversitat lingüística a l’institut -
repassam un poquet?
1. Recordes quines són les llengües oficials de les Balears? 2. Saps què vol dir “plurilingüe”? I “monolingüe”? 3. Quanta gent parla el català? 4. Saps què vol dir «llengua vehicular»? 5. Saps quantes llengües hi ha al món? I a Europa? I a Espanya? (pots consultar les solucions al final d’aquest apartat)
sabies que...? ...el castellà es coneix també com “espanyol” i que el català és anomenat “valencià” en una comunitat autònoma? ...segons l’Estatut d’Autonomia, el català és la llengua pròpia de les illes Balears? ...en acabar ESO tots i totes els/les estudiants han de conèixer les dues llengües oficials?
algunes preguntes, algunes respostes Per què a l’institut es dóna tanta importància al català? Per assegurar que tots vosaltres l’aprengueu. És l’obligació de tots els instituts. I les coses s’aprenen més i millor si són útils i es practiquen molt. Per això el català és la llengua vehicular del centre. Per què cal conèixer i saber usar el català? Per evitar discriminacions. L’obligació del professorat és preparar-vos perquè en la vida adulta tengueu tots i totes les mateixes possibilitats d’accedir a bons llocs de treball. Una part de la població de les Balears ha après el català a la família. L’institut vol que el català no sigui un privilegi exclusiu d’aquesta part de la població. Per què l’institut usa més el català que el castellà? Perquè les dues llengües són iguals. Per això cal compensar i igualar el coneixement de les dues. Coneixes les dues llengües per igual? Veritat que parles i entens el castellà bastant bé? I el català també? Si és així, enhorabona. Si no, convé
que milloris el català. L’institut és el lloc ideal. A les classes de Llengua Castellana pots perfeccionar el que ja saps d’aquesta altra llengua oficial de les illes Balears. “Català”, “pagès”, “formenterer”... Quin embolic, no? El català, el castellà i totes les altres llengües naturals tenen varietats que es diuen “dialectes”. No es parla el mateix castellà a Andalusia que a Colòmbia, Santander, Perú o Madrid. I el català es parla de formes distintes a les illes, a València, a Barcelona... La diversitat dels dialectes és riquesa cultural. La diferència no ens ha de fer por. Per què la nostra llengua es diu català, si no som a Catalunya? Perquè les llengües no es designen pel lloc on es parlen, sinó pel lloc on han sorgit. Veritat que no existeix el “canadenc”, ni el “xilè”, ni el “bolivià”? Veritat que els habitants d’Estats Units parlen anglès i no són d’Anglaterra? El català va arribar a Eivissa i Formentera l’any 1235. Era la llengua dels catalans que poblaren les illes. Amb les persones nouvingudes és millor usar el castellà? Moltes d’elles ja saben el castellà o no tendran problemes greus per aprendre’l (hi ha moltes cadenes de televisió en castellà i al carrer o al pati de l’institut es parla molt). Compartir amb ells el català és una forma d’expressar-los respecte i tractar-los d’igual a igual. Si els ocultam la llengua pròpia de les illes, els estarem discriminant. Per respecte, cal facilitar-los la integració. I si la meva llengua familiar és el castellà, què? Aprendre català no et farà oblidar mai la teva llengua familiar. La naturalesa ens ha preparat per aprendre desenes d’idiomes. Les llengües no són com la religió o el color de la pell: podem tenir-ne més d’una a la vegada. La llengua és un coneixement, i el coneixement no ocupa espai. A més, conèixer només una llengua no facilita la vida. Però... a les illes hi ha dues llengües, no? Hi ha gent que creu que, com que hi ha dues llengües
oficials, basta conèixer-ne una de sola. Conèixer una sola llengua dificulta la vida. Sempre és millor sumar que restar. A més, saber les dues llengües oficials ens fa més iguals i fa possible que es respectin els nostres drets. Per exemple: si jo no entenc el castellà, com m’ho faré per respectar el dret dels altres a usar-lo? I a la inversa. Tots els drets comporten un deure, no ho oblideu. Si de gran vaig a viure a l’estranger, de què em servirà el català? De què et servirà la Física i Química si fas la carrera d’Empresarials? Ningú pot endevinar el futur. Les matèries que s’ensenyen a l’institut són uns continguts bàsics iguals per a tothom. I són uns continguts variats perquè tots els estudiants tenguin les mateixes oportunitats. Quan acabeu l’ESO i el Batxillerat, podreu escollir altres estudis més especialitzats en universitats o acadèmies d’arreu del món.
apunt final Les llengües no existeixen per si soles, sinó que sempre depenen d’un parlant, que és qui les fa servir. Per això, tot el que deim sobre una llengua ho deim també sobre els seus parlants. Cal que siguem molt respectuosos/es amb el que opinam o expressam de les llengües, perquè a la vegada ho opinam dels que les parlen. Evitem valoracions irrespectuoses de les llengües.
activitats extraescolars Les diferents activitats extraescolars es duran a terme segons nivell d’alerta vigent. Les activitats extraescolars que impliquin un desplaçament fora de l’illa, o que tenguin una duració superior a un dia, requereixen una autorització escrita del Servei d’Inspecció Educativa, presentat com a mínim 30 dies d’antelació. Altrament, s’han d’acompanyar del corresponent projecte, on s’hi especifiqui l’interès educatiu. No s’autoritzarà cap sortida que impliqui discriminació d’alumnes per raons econòmiques o d’altres tipus. Tot l’alumnat afectat té dret a participar-hi, si ho desitja; per aquest motiu, se suggereix de programar les sortides en durada i extensió de tal manera que resultin assequibles per a tothom. El viatge d’estudis es realitza a 4t d’ESO, segons acord del Consell Escolar, i agafa u fen com a màxim 1 dia lectiu.
mitjans tecnològics i informàtics L’institut disposa d’una xarxa d’ordinadors que permet l’accés a Internet, impressió en xarxa, etc. Els ordinadors destinats a l’alumnat es troben situats a la Biblioteca. Les aules d’informàtica, alguns laboratoris i el despatx TIC també estan equipats amb terminals, però el seu accés és generalment restringit a l’activitat lectiva. Al nostre centre s’utilitza el sistema operatiu LINUX. S’utilitza el programa LibreOffice per processar textos i el navegador Mozilla. Aquests programes són compatibles amb el sistema operatiu WINDOWS. El centre disposa d’un domini propi, iesmarcferrer.cat, associat a la plataforma Google for Education. D’altra banda, a cada classe hi ha un delegat TIC; la seva funció és informar de possibles incidències o fer suggeriments de millora quant als recursos tecnològics de l’aula.
ya, 4 (i 3 més d’àmbit molt reduït). (47 d’elles amb més de 125.000 parlants). A Espanmón es parlen unes 6.000 llengües. A Europa, 180 ments i per dur a terme l’activitat educativa. 5. Al hicular” és la que s’usa per a transmetre coneixellengua més parlada d’Europa. 4. La “llengua veon es parla (10 milions de persones). És la setena sones i entès pel 86’5% de la població dels territoris llengua. 3. El català és parlat per 7 milions de per“monolingüe” vol dir que només es coneix i s’usa una que s’és capaç de saber i usar més d’una llengua; oficial de l’Estat Espanyol). 2. “Plurilingüe” vol dir 1. El català (llengua pròpia) i el castellà (llengua
solucions a les preguntes:
XV M A R
D E
N O R U E G A
Islàndia
Suècia
O C E À
B À L T I C
Noruega
A
M A R
Irlanda
Dinamarca
Regne Unit
M
Països Baixos
Suïssa
Andorra Estat espanyol
Txèquia
Bielorússia
Ucraïna Eslovàquia
Moldàvia Àustria Hongria Romania Eslovenia Croàcia Bòsnia i M A Hercegovina Sèrbia R Itàlia A DMontenegro M A R Kosovo Bulgària R IÀ Macedònia T I CAlbània
Armènia
Ir
Tunísia
EU
Malta Algèria
Geórgia
EG
m a r
N E G R E
Turquia
AR
Grècia
M
Portugal
Marroc
RússiaRússia
Lituània Rússia
Polònia
Alemanya Bèlgica Luxemburg
França
Estònia Letònia
R
D E L
A T L À N T I C
N O R D
Finlàndia
m e d i t e r r a n i
-UNIÓ EUROPEA-
Síria
Xipre Líban
Iraq
IV
Projectes
Digitalització de l’aula
Programa salut i escola
Reutilització de llibres
Té com a objectiu integrar plenament les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les aules i als centres educatius. Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d’educació secundària, significa l’ús d’un ordinador portàtil per cada alumne/a. Transforma les aules en “aules digitals”, proporcionant accés a Internet i a entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) amb continguts i recursos educatius en format digital.
L’Institut hi participa des del curs 2000-2001. El Departament de Salut ha designat una infermera que realitza diverses actuacions al centre, en coordinació amb els equips docents, i el servei de consultes anònimes per a l’alumnat un dia a la setmana.
Des del curs 2015-2016, juntament amb l’AMPA, el centre està en el projecte dela reutilització de llibres amb l’empresa Iddink. Aquesta empresa gestiona tot el servei des de la compra dels llibres a l’inici de curs fins a la devolució d’aquests; per tant els llibres s’han de tractar tal i com ens agradaria rebre’ls.
Impuls de la lectura
Formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques.
Projecte per impulsar el gust de la lectura amb la lectura diària dins de l’aula amb “No és un rotllo la lectura” i la bibliografia lectora. Valorem la lectura com a font d’aprenentatge i de plaer. Està coordinat amb la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola i la Biblioteca del centre.
Programa d’Innovació en Orientació per afavorir l’èxit de l’alumnat en autonomia i desenvolupament del projecte de vida dins el disseny competencial actual.
IV
V
VIII
Normes de presentació de treballs