EL SURO Presentació
Benvinguts a l'onzena edició d'El Suro!
Com cada any, els responsables d'elaborar-la som els alumnes que fem la matèria optativa Revista de 3r i que cada trimestre es renova amb un nou grup.
Durant aquest primer trimestre som:
Arnau Anoro Ivan Armet Fanny Beltrón Marta Fuentes Henry García Carol Gifreu Laia González Kevin Iglesias Kevin Jiménez Jessi Jordà Irene Junco Rubén Mañas Ibu Mballow Sara Rodríguez Joana Santos Robert Sebastián
Qui s'ocupa de coordinar la revista són l'Esther Renart i en Dani Leiva.
Agraïm la col•laboració de totes les persones que ens heu ajudat a fer possible aquesta edició.
Com veieu la novetat d'aquest any ve donada pel format de la revista: en lloc de lliurar-la en paper al final de cada trimestre, us l'heu trobada penjada a la xarxa. Amb això estalviem paper i, ja que som Escola Verda, hem de donar exemple. A més, com que alguns alumnes llençaven la revista just després que els tutors els la donessin amb les notes, ens sabia greu veure-les per terra sortint de l'institut.
Esperem que la llegiu sencera, que us agradin els nostres articles, i que serveixi per conèixer més l'institut i la seva gent. Us recordem que podeu fer-
nos arribar tot aquell material que us agradaria que sortís publicat en les properes edicions. També acceptem crítiques i suggerències! L'adreça és:
elsurocendrassos@hotmail.es
JOAN REGLÀ i CAMPISTOL (Bàscara 1917 Sant Cugat del Vallès 1973)
“De casta le viene al galgo”, que diuen en castellà, i és que la Rosa Reglà és filla d’un dels historiadors més reconeguts de les comarques gironines. Nascut a Bàscara l’any 1917, Joan Reglà es va llicenciar en dret i es va doctorar en Història amb una tesi sobre la Corona d’Aragó a la Baixa Edat Mitjana. Deixeble de Jaume Vicens Vives, acabà especialitzant-se en l’estudi de l’època moderna (sobretot els segles XVI i XVII). Fou professor de la Universitat de Barcelona i exercí com a catedràtic a la Universitat de València (1959-1972) i a l’Autònoma de Barcelona (1972-1973). Investigà sobre bandolers (El bandolerisme català, 1962; Bandolers, pirates i hugonots, 1969), moriscos (musulmans sota domini cristià que foren obligats a batejar-se; Aproximació a la història del País Valencià, 1968) i les institucions polítiques catalanes (Felip II i Cataluña, 1956). Va deixar una petjada important sobretot a València, on va donar un gran impuls a la renovació dels estudis de la història moderna valenciana i va deixar una colla de deixebles. El seu principal mèrit fou iniciar una sèrie d’investigacions que han seguit altres historiadors, com els moriscos a València, els bandolers o l’estudi de les corts catalanes i valencianes. Avui dia hi ha un carrer “Joan Reglà” a València, Sant Cugat del Vallès, Figueres i Girona i porten aquest nom l’escola pública de Bàscara i la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València. Mònica Bosch historiadora
1
EL SURO
Ens va rebre molt amablement, amb el seu etern somriure, i va deixar el que estava fent per atendre’ns. La Rosa és una dona encantadora que sempre ajuda a tots aquells alumnes que li demanen.
Una estona amb... Rosa Reglà
-Quan eres petita, què volies ser de gran? M’agradava pintar, fer coses manuals i ensenyar a un noi que vivia al costat de casa. De gran volia ser artista o professora d’art. -Què et va fer fer canviar d’opinió? El meu pare, que deia que això de l’art no era La Rosa Reglà és professora d’història de una cosa seriosa. l’institut, però també és la responsable de la Bi- -Què vas estudiar? Per què? blioteca del centre i qui va engegar el projecte Vaig estudiar Filosofia i Lletres i vaig especialitde la revista El suro, tal i com la coneixem. zar-me en història contemporània. Aquest any no s’ocupa de la revista i per això -El teu pare, Joan Reglà, va ser un historiador ens va semblar que una manera d’agrair-li la de referència. Com el recordes professionalfeina feta era amb una entrevista a la revista ment i familiarment? que ella havia creat. Recordo que, professionalment, feia coses molt Un dimecres a la tarda del mes d’octubre amenes. I, com a pare, recordo que em passeens vam trobar amb la Rosa a la biblioteca del java per la universitat i, entre els seus amics, centre. Quan vam arribar, vam trobar-la enfei- presumia de filla dient que jo era una bona esnada amb les tasques que genera la biblioteca. tudiant.
Aquesta és una feina angoixant però digna
2
EL SURO Una estona amb...
Rosa Reglà
Aquesta és una feina angoixant però digna
-Quina ha estat la teva trajectòria professional ? Vaig començar a treballar a l’institut on vaig estudiar, el Sant Vicenç Ferrer, a València, durant 3 anys. Vaig fer oposicions i vaig anar a Igualada on vaig estar treballant 2 anys. Després vaig anar a treballar a Barcelona fins al 1989 a l’institut Maragall. Vaig decidir traslladar-me a Torroella de Montgrí i, finalment, i fins ara, al Cendrassos. -Quants anys fa que treballes al Cendrassos ? 12 anys. -Quan vas arribar a aquest institut, quina va ser la teva primera impressió? Que hi havia un alumnat molt tranquil. -Com ha canviat el sistema educatiu i el funcionament del centre? Ha canviat tant que no el coneix ningú. -Ets sents orgullosa de la feina que has fet? Si, més o menys. -Fins ara l’optativa de Revista l’havies dirigit tu. A més, vas començar a editar la revista del centre. Hi va haver gaire dificultats? Com et senties? Em sentia molt angoixada pel tema informàtic. Llavors en Santi Flavian va fer la maquetació. Quan en Santi Flavian se’n va anar, vaig trobar un grup d’alumnes que la varen maquetar, fins i tot ajudant fora de l’horari lectiu. -Com van respondre els alumnes davant l’optativa
3
de Revista? Els que l’havien demanat, en general bé. -Estàs satisfeta de la feina que has fet al capdavant de la revista? No, satisfeta no. Ho estaria si hagués aconseguit fer anar el tema informàtic sense cap problema. Això, però, no vol dir que la feina no fos digna. La gràcia de la revista ha estat que l’han fet els alumnes.
La Rosa ens explica les seves aficions i ens diu que li encanten els animals. Tinc 1 gos, 7 gats, 4 gallines i m’agradaria tenir 1 yorkshire i 1 cabra, afegeix. També m’agrada l’hort i la jardineria, fer invents amb fusta, fer patchwork , que vol dir cosir retalls de roba de colors diferents i fer dibuixos geomètrics. I amb això pots fer vànoves, bosses, coixins... També ens diu que li agraden els mots encreuats, sèries de televisió com ara Big Bang i House i el cinema. Les seves pel·lícules preferides són Con faldas y a lo loco , To be or not to be , El hombre que mato a Liberti Balance. Algunes de les seves lectures de referència són Cumbres borrascosas i Tintín. També li agraden les revistes amb bones fotos com Country Living. I la seva música preferida és el jazz vocal (Luis Amstrong i Billie Holiday ).
Quan vam acabar l’entrevista, vam agrair a la Rosa l’atenció que ens havia dispensat: ens ho vam passar molt bé parlant amb ella i creiem que a ella també li va agradar que l’entrevistéssim. Va ser una experiència interessant.
Redactors: Fanny Beltrón, Rubén Mañas, Ibu Mballow
EL SURO
PROJECTE ARCE
El mes de maig del 2010, les professores Anna Mª Comas i Marta Sendra, com a representants de l'institut Cendrassos, van anar a Madrid a les Jornades del Proyecto Arce. En aquesta trobada, es reunien centres de tot Espanya per posar en comú interessos i idees per treballar en els seus col•legis o instituts en col•laboració amb altres centres de diferents comunitats autònomes. Nosaltres vam presentar el PARLAMENT VERD: el tema que ens interessava treballar era la participació de l'alumnat i el respecte pel medi ambient.
El primer dia els representants de cada centre van fer una exposició de les seves propostes per buscar socis i desenvolupar-les de manera conjunta. El nostre projecte va interessar a tres instituts més, un de Valladolid, El Pinar de la Rubia; un d'Astúries, Luces; i un de Fuengirola, Los Pacos. A partir d'aquesta primera reunió es van preparar els objectius generals del Projecte Comú. Els dos grans objectius són uns instituts sostenibles tant social com ecològicament. D'aquí surt el nom del projecte: SOSTENIBILIDAD INTEGRAL: HACIA CENTROS SOCIALES Y ECOLÓGICOS.
Quan vam tornar de Madrid es va exposar el projecte al Claustre de professors i la possibilitat de fer aquesta agrupació. Per tirar endavant aquest projecte cal el suport i la col•laboració de molta gent i, com que hi ha professors disposats a participar-hi, es va decidir formar l'agrupació.
Durant els mesos de maig i juny es va redactar un Projecte comú i un altre d'adaptat a les necessitats i possibilitats de cada centre. En el nostre centre, el projecte afectarà principalment 3r
d'ESO i el Parlament Verd.
El mes de juliol es va enviar tota la documentació requerida al Ministerio de Educación. La resolució del Proyecto Arce va sortir a mitjans d'octubre i la nostra proposta va ser acceptada. Tenir l'aprovació del projecte va suposar una nova trobada dels instituts que hi estan implicats per marcar un calendari de les activitats i les trobades que caldrà fer.
Els dies 18,19 i 20 de novembre tots els professors que vam iniciar el projecte ens vam reunir a Fuengirola, per acordar una sèrie de temes i d'actuacions. Un dels requisits que marca el Proyecto Arce és fer-ne difusió i per això es va notificar la trobada la premsa local. Després d'aquesta reunió els acords més immediats que varem aprovar van ser: Fer un estudi sobre la situació energètica actual de l'institut. Fer un estudi sobre la situació social actual de l'institut. Preparar el primer intercanvi d'alumnes , la primera trobada serà el mes de març a Astúries . En aquesta trobada, les regidores d'Educació i de Medi Ambient també ens van rebre a l'Ajuntament de Fuengirola.
Anna Maria Comas i Marta Sendra
4
EL SURO Parlament verd
El dia 4 d'octubre es va constituir el Parlament Verd d'aquest curs 2010-2011 i nosaltres vam assistir a aquesta reunió.
PERQUÈ FUNCIONI EL PARLAMENT
Vaig anar un dia a la reunió de parlament verd ha escoltar com funciona i saber tots el propòsits que tenien per fer activitats durant tot l'any duran les festes. Perquè el parlament verd funcioni tothom ha de col•laborar. L'any passat van iniciar un projecte , que cada classe havien de mantenir les aules netes i aconseguir punts ,al final de curs qui tingues més punts tindrien un premi. Aquest any ho tornen a fer. Van dir que aquest any per Sant Jordi tornaríem a fer activitats i no fer classe.
TOTS HI HEM DE COL.LABORAR
Arnau Anoro i Marta Fuentes
El dia 4 d’octubre es va consti tuir el Parlament Verd d’aquest curs 2010-2011. Es va realitzar l’elecció del president i la secre tària del parlament, a més d’or ganitzar-se les comissions. A cada comissió hi ha entre quatre i sis parlamentaris, repartits en quatre comissions: la d’assump tes exteriors, la d’interior, la de festes i la de medi ambient. Aquests són els represen tants: GRUPS PAR LAMENTARIS 1 ESO A Mariona Tegido 1 ESO B Àngela Cañizares 1 ESO C Clàudia Prat 1 ESO D Dani Ruiz 2 2 2 2
ESO ESO ESO ESO
A B C D
Alba Moyano Nil Rivero Laura Lozano Andrés Muñoz
3 3 3 3
ESO ESO ESO ESO
A B C D
Marina Cumbriu Gustavo García Lluc Valverde Joana Santos
4 ESO A Clàudia Congost 4 ESO B Oriol Magan 4 ESO C Arnau Xampeny 4 ESO D Glòria Corpas. Secretària 4 ESO E Martí Tegido 1 BATX A Xavi López 1 BATX B Aida Juanals 1 BATX C Xavi Colomer President 2 BATX A Sara Armadà 2 BATX B Nassima El Azizi 1 CFGM Inf A 1 CFGM Inf B 1 CFGM Inf C
Carla Tubau
Rodrigo Saulis
En el proper número us ex plicarem els projectes del Parla ment Verd i també la intenció d’apadrinar un nen o una nena de Kenya.
5
EL SURO
CORAL CENDRASSOS El Musical
DES DEL TALLER DE COSTUMITZACIÓ, a partir del segon trimestre, caracteritzaran i personalitzaran la roba dels protagonistes del musical.
Aquest curs la Coral de l’institut es DES DEL DEPARTAMENT DE MÚSICA, l’Àngels torna a posar en marxa amb moltes ganes de León s’ocupa de l’assaig de les cançons dels cantar i amb nous projectes. protagonistes individuals. Tornem a fer el muntatge d’un musical: DES DEL DEPARTAMENT DE CATALÀ, es revisa aquest any, Greasse. La novetat d’enguany és l’adaptació del text de l’obra. que aquest serà un projecte interdisciplinar perquè hi ha alguns professors de diverses àrees que hi col·laboraran. La Coral
D’una banda, els alumnes que voluntàriament s’han inscrit a la coral portaran a terme el musical, amb les cançons i els balls. I, d’altra banda, durant el segon trimestre, està previst organitzar un petit grup instrumental per fer de suport a la part musical, i poder interpretar així algunes de les peces de Greasse.
Aquest curs també tenim previst fer altres projectes, com ara participar en la XIV Trobada de Corals de Secundària, que enguany se celebrarà a Manresa, el 31 de març, amb una participació de 114 corals d’arreu de Catalunya i amb més de 4.500 cantaires, tots ells estudiants d’ESO. Cada coral interpretarà tres cançons del repertori individual i unes quantes Els professors que, amb els seus alumnes, cançons més de repertori comú. col·laboren en el projecte són: La preparació d’aquesta trobada de corals és molt complexa tant per la participació massiva DE TECNOLOGIA: la Marta Sendra amb un crè- dels alumnes, com per a la coordinació dels didit variable de confecció, on dissenyaran i cosi- rectors de les corals. ran les faldilles de les protagonistes del musical. Esperem fer un bon paper!
DE VISUAL I PLÀSTICA: en Dani Leiva serà l’encarregat de l’escenografia; farà el disseny de les diferents escenes de que consta el musical. D’AULA OBERTA: en Roger Tugues construirà i mecanitzarà els diferents objectes que aniran a sobre l’escenari i farà els decorats.
Àngels Barnadas Responsable de la Coral Cendrassos
6
EL SURO
SORTIDA DELS ALUMNES DE LLATÍ DE 4t D’ESO I 1r DE BATXILLERAT TARRAGONA M’ESBORRONA
El passat dia 9 de novembre, vam anar a Tarragona amb alumnes de l’Institut Narcís Monturiol. Com que el viatge era molt llarg vam parar a esmorzar prop de la pedrera del Mèdol. Després de visitar aquesta pedrera, vam continuar el viatge fins arribar a l’aqüeducte de les Ferreres, que no vam poder visitar perquè l’estaven restaurant. Quan vam arribar a Tarragona vam veure una maqueta en miniatura de la ciutat en època romana i vam fer un recorregut per la muralla. Més tard vam visitar les restes del fòrum romà, la torre del Pretori, el circ i l’amfiteatre. A la tarda, després de dinar i d’una estona lliure vam visitar el museu arqueològic. El que més ens va cridar l’atenció del museu va ser un lampadari que anomenen “el Negret”i el mosaic dels peixos. De tornada vam fer el mateix recorregut que la via Augusta i vam veure l’arc de Berà. 7
PROGRAMA SALUT I ESCOLA
begudes. 7) Per facilitar l’equilibri alimentari és convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells. 8) L’esmorzar és un àpat decisiu en l’equilibri alimentari, però cal que sigui complet, amb: • làctics (llet, iogurt, formatges...) • cereals (pa, galetes, cereals d’esmorzar...) • fruita fresca (sencera, trossejada, en sucs...)
Aquest programa està adreçat als alumnes d’ESO, Batxillerat i Cicles formatius. L’objectiu és el d’oferir xerrades relacionades amb hàbits saludables que puguin interessar els joves així com assessorar-los sobre aquells aspectes que els preocupin. •
ESO
PRIMER
9) El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris, i s’ha d’evitar la repetició d’aliments i les preparacions. 10) L’activitat física diària i adaptada a cada edat és essencial per a la salut.
El calendari d’aquest primer trimestre no inclou cap activitat pels alumnes de 1r: les tenen programades per als altres trimestres. SEGON
XERRADA ALIMENTACIÓ
Aquesta xerrada, a càrrec de Pere Triola, celebrada els dies 22 i 29 d’octubre, té com a objectiu potenciar els hàbits saludables amb una bona dieta (equilibrada i variada) i potenciar l’activitat física diària.
TERCER
Els alumnes reben una carpeta amb imatges i amb petites informacions sobre: • Un estil de vida saludable • Sexualitat i afectivitat • Infeccions de transmissió sexual • Menja saludablement! • Accidents de trànsit • Les drogues (tabac, alcohol, cannabis, cocaïna i altres drogues) • Ciberaddicions • Activitats físiques: Belluga’t El dia 8 d’octubre es va fer el lliurament i presentació de la carpeta amb la presència de Narcís Heras i Pere Triola.
1) Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses. 2) Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca. 3) Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns, especialment les més grasses. L’ou és una bona alternativa a la carn o el peix. 4) Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l’arròs i les patates són bàsics. 5) Escollir, sempre que sigui possible, l’oli d’oliva, tant per cuinar com per amanir. 6) Prioritzar l’aigua davant d’altres
8
EL SURO En aquesta xerrada, a més de presentar-nos la carpeta, vam tractar per sobre el tema de l’alcohol, el cannabis i el sexe. I ens van preguntar si teníem prou informació sobre el aquests temes, que són importants i que hem de tenir em compte en la nostra vida quotidiana. Després de la explicació, ens varen posar exemples de casos amb els quals ens podem trobar i ens van explicar com hem d'actuar. Així, per exemple, en casos de pèrdua de consciència per excés d'alcohol el que hem de fer és actuar ràpid, trucar a urgències i que ens ajudin ràpidament; el que no podem fer es quedar-nos de braços creuats i no fer res perquè aquesta persona es pot morir. Per això hem de ser responsables. Marta Fuentes, Carolina Gifreu, Laia Gonzalez i Joana Santos BUS PREVENCIÓ
El dimecres 27 d’octubre ens va visitar el Bus de la prevenció. Es tracta d’una campanya organitzada amb l'objectiu de sensibilitzar l'alumnat de 3r i 4t curs d’ESO de la importància de la prevenció de riscos laborals. Aquest és el tercer any que s’organitza aquesta iniciativa, promoguda pel Departament de Treball i el Departament d'Educació. Aquesta xerrada havia de servir per prendre consciència dels riscos laborals. Després d’una explicació teòrica, havíem de experimentar els riscos a la feina a partir d’un joc. Però l’activitat no va anar bé i va ser molt avorrida perquè els ordinadors fallaven, vam tenir poc temps i no vam poder fer els jocs. De tota manera, creiem que aquesta xerrada
s’hauria d’haver adreçat als nois de quart d’ESO perquè són els qui ara han de decidir què faran. A nosaltres encara ens queden dos anys. Ivan Armet, Jessica Jordà i Sara Rodríguez. http://www.sicma.org/prevencio/ 1ª XERRADA AFECTIVA I SEXUAL
Es va realitzar el 9 de novembre i és la primera d’un cicle de tres conferències sobre sexualitat que s’aniran fent durant el curs. Va ser divertida perquè tan sols començar ja ens van fer participar dient les primeres paraules que ens vinguessin al cap relacionat amb la paraula sexualitat. Després d'apuntar-les totes a la pissarra, les comentàvem una per una, i les dues llevadores que ens feien la xerrada ens solucionaven els dubtes que teníem sobre cadascuna. Vam parlar de la primera vegada que es fa l'acte sexual, dels inconvenients i dels avantatges; sobre les mesures preventives que es poden utilitzar, però una mica per sobre ja que la xerrada de proteccions ens la faran més endavant. Quan va acabar la xerrada ens van donar dos fulletons: un sobre la primera vegada i l'altre sobre la pubertat. L'únic inconvenient va ser que es va fer massa curta i no vam tenir temps de solucionar tots els dubtes que teníem. Kevin Iglesias i Joana Santos
9
EL SURO
TALLER: ALIMENTACIÓ El 12 i el 19 de novembre es va realitzar aquest taller als diversos grups. En Pere Triola ens van explicar quins aliments són més saludables i quins són els hàbits alimentaris més recomanables. Després, es va obrir un debat sobre el tema, però els companys no van participar gaire. Crec que aquesta xerrada va ser molt interessant perquè ens han aconsellat sobre els nostres hàbits alimentaris amb exemples concrets i entenedors. De tota manera, hi ha opinions per a tots els gustos: a alguns, els va semblar un taller avorrit; altres creuen que ningú els ha de dir què han de menjat, i d’altres, asseguren que només els interessen les xerrades per no fer classe. Robert Sebastián
QUART
TALLA AMB ELS MALS ROTLLOS
Aquest taller, que constava de dues sessions, es va realitzar durant el mes de novembre. Talla amb els mals rotllos és un programa impulsat per l'Institut Català de les Dones que vol sensibilitzar als adolescents i joves sobre la violència de gènere, amb un clar objectiu preventiu. Vol proporcionar eines i recursos formatius a la població jove perquè esdevingui agent actiu capaç d’impulsar estratègies de prevenció de les violències i promoure el respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. És per això que proposa a totes les persones vinculades al món de l’educació i de la joventut,
ja siguin educadors, professorat o tècnics de joventut, un curs de formació amb l'objectiu de dotar d'eines i recursos per promoure una Xarxa activa d’Agents de Prevenció a cadascuna de les demarcacions territorials, que realitzin accions preventives i de sensibilització en diferents espais educatius, de relació i de participació de la gent jove (instituts, casals de joves, entitats juvenils i de lleure...) fomentant el respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. •
1r BATXILLERAT i CICLES FORMATIUS
TALLER: MARXA SEGURA Aquesta xerrada, organitzada pel Consell Comarcal Alt Empordà dins la motxilla pedagògica, està previst que es realitzi durant el mes de desembre. Aquesta proposta educativa està orientada a evitar la conducció sota els efectes de l'alcohol i pretén:
- identificar les begudes alcohòliques i els seus efectes principals sobre la conducció. - adonar-se de l'alt risc que suposa beure alcohol i conduir. - identificar i valorar les conductes segures i de risc en relació amb l'alcohol i la conducció. - prendre consciència del paper de les influències externes com a element condicionat de la conducta en relació amb la conducció sota els efectes de l'alcohol. Les sessions educatives s'adrecen a millorar els coneixements dels joves sobre l'alcohol i els seus efectes sobre la conducció, a promoure la reflexió i la presa de consciència sobre el risc i les conseqüències de beure l'alcohol i conduir i a afavorir l'adopció de comportaments més segurs. L'activitat es durà a terme en tres sessions.
10
EL SURO
A O
AULA OBERTA
L'Aula Oberta s'adreça als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO. En aquesta edició us volem parlar d'alguns aspectes del funcionament de l'Aula Oberta a 3r d'ESO. Hi ha vuit alumnes de tercer a l’Aula Oberta. De tota manera, aquells alumnes que no treballen ni es comporten han de sortir del grup i reincorporar-se al grup classe. En Narcís Estrach és el coordinador de l'Aula Oberta i la Marta Planells n'és la tutora. Els altres professors que intervenen a la nostra AO de tercer són la Maite García i l'Anna Casadevall.
AO
AOAO
En Narcís Com que teníem curiositat per saber com treballaven els alumnes de Aula Oberta vam anar a fer-li una visita a en Narcís. Mentre anaven cap a l'hort renyant-los perquè no s'espavilaven, vam estar xerrant una mica amb ell sobre algunes coses dels projectes de l'hort i una mica de la seva vida. En Narcís fa 3 anys que està en aquest institut i fa de professor de matemàtiques, però abans de dedicar-se a l'ensenyament va treballar en una fàbrica d'embotits. Quan té temps lliure li agrada córrer per la muntanya, anar a concerts de punkrock i altres activitats. No acostuma a sortir gaire amb amics, ja que no en té gaires, i -de broma- ens diu que està marginat. A en Narcís li agradaria ser ric per no haver de treballar. Assegura que no li agraden gens els nens i, com que és molt sincer, diu als alumnes el que pensa d'ells.
AO AO
-Elaboració de receptes -Estudi de les propietats medicinals -Comentari de les eines que utilitzen -Organització de la caseta, de l'hivernacle i del compostatge -Evolució de l'hort des de l'inici de curs fins al final a partir de fotografies -Experiències personals -Comparacions amb altres horts.
AO
A O
AO
AOAO AO
L'Ivan i en José L'Ivan i en José ens expliquen algunes de les coses que fan: • Traiem les males herbes, removem la terra, l'abonem i la preparem per plantar faves, pèsols, enciams, tomates, hortalisses i llegums. • També, a vegades, amb la Maite Garcia anem al camp a buscar flors per dissecar-les i fer punts de llibre per vendre'ls als professors. • Amb la Maite, també estem preparant manualitats diverses com ara articles de bijuteria i motius nadalencs. Aviat muntarem una parada a l'hora del pati. • Teníem pensat fer una bassa per a tortugues però no sabem si continuarem amb el projecte. • Amb la Marta Planells fem un diari de l'hort que haurem de decidir si serà virtual o en paper. • Amb l'Anna Casadevall, treballem altres aspectes.
Per acabar, expliquen que els agrada molt poder formar part del projecte de l'Aula Oberta i estan molt agraïts als professors que en formen part, però també és veritat que troben a faltar alguns professors de l'any passat, sobretot, la Dolors Vergés.
L'Aula Oberta Ens posem més seriosos per parlar de l'Aula Oberta i la feina que s'hi fa. La feina de l'- Ivan Armet, Fanny Beltrón, Jésica Jordà, José Mérida i Sara Rodríguez. hort es reflecteix en el diari que es fa a l'aula, amb la Marta. Els temes són aquests: -Sistemes de reg -Tipus de regadius -Explicació del que s'hi planta i creació d'una fitxa amb la foto corresponent 11
AO
A O
EL SURO
Motius nadalecs de l'Aula Oberta
Per Nadal els alumnes d'AO han preparat alguns objectes decoratius per vendre a professors i alumnes. Els de 3r han preparat:
• • • • • •
Unes boles grans de fil de jute Corones de paper de colors Baldufes construïdes amb un escuradents i un recanvi de Nespresso amb un tap de suro Arracades, collarets i anells amb filferro de colors Cérvols, àngels i esquirols fets amb cartró Figures amb una pinça per penjar
• • •
Centres de taula Corones de paper Casetes de fusta per als ocells
I els de 2n han elaborat:
12
EL SURO fàcil que a altres, la majoria pensen que els fan treballar molt. Hem estat parlant amb uns quants Creuen que el nivell general de la classe alumnes de cicles formatius d'informà- és baix però si l'accetica, de primer grau, i leressin, alguns perens han explicat com drien el fil. Hi ha diverses els va anar l'inici de opinions sobre l'hocurs i perquè han rari de classe (a altriat aquesta opció. guns els sembla un Els alumnes han triat aquest cicle bon horari i a altres no). La situació de perquè els agrada la les aules ja els està informàtica i alguns tenen talent per dedi- bé perquè els permet trobar-se amb alumcar-s'hi. El primer dia es nes d'altres cursos. Alguns alumnes van sentir nerviosos i ja tenen pensat de estranys, fins i tot què els agradaria treuna alumna va coballar quan acabin el mentar-nos que escicle; d'altres, no tava espantada. s'ho han plantejat. Com a grup, s'ajuden entre ells, s'han fet bons amic i Jessica Jordà, Ivan se senten còmodes a Armet i Sara Rodríclasse. Tot i que a al- guez guns els resulta més Cicle d'informàtica
13
EL SURO
El sistema educatiu
Segons el meu criteri, s’hauria de reformar el sistema educatiu que tenim actualment perquè no està ben estructurat i en lloc d'afavorir l'alumnat el perjudica. Quan l’estudiant cursa l'educació secundària obligatòria (ESO), no se li exigeix prou i això provoca que el seu nivell sigui insuficient. Quan acaba l'ESO i comença estudis superiors, l’estudiant no té el nivell necessari per seguir aquests estudis, cosa que provoca l'abandonament dels estudis o, si s'ho pot permetre, fer més hores per poder entendre allò més bàsic. Tot i això, en lloc de solucionar aquest problema fent una reestructuració del sistema, introdueixen les noves tecnologies als primers cursos de l'ESO sense tenir en compte que no tots els alumnes tenen la mateixa facilitat per accedir a internet. La conseqüència d'aquest fet serà més incompetència entre l'alumnat i, a més a més, la majoria patirà miopia o
vista cansada. No estic en contra de la introducció de les noves tecnologies als centres educatius: al contrari, em sembla una bona idea, però crec que s'han equivocat perquè on les haurien d'haver introduït abans és en els estudis superiors, quan aquest alumnat ja les domina, en lloc d'haver-les introduït en els primers cursos de l'ESO perquè no tots els alumnes estan acostumats a utilitzar-les o a accedir-hi. A més, crec que aquells que no tenen internet a casa, tampoc estan acostumats a buscar-se la vida. Penso que aquest mal pas provocarà un gran fracàs escolar i una gran pèrdua de diners. Nassima El Azizi 2n Batxillerat B Aquest article d’opinió ens l’ha fet arribar la Nassima, una estudiant de 2n de batxillerat que ha volgut opinar sobre el Projecte 1x1 del Departament d’Educació
14
EL SURO
MUSEU DE LA PESCA
MUSEU DEL SURO SORTIDA A PALAMÓS I A PALAFRUGELL
El dijous 14 d'octubre els alumnes de 3r vam anar d'excursió al Museu de la Pesca de Palamós i al Museu del Suro de Palafrugell. Al Museu de la Pesca ens van explicar els tipus de peixos que es pesquen al Mediterrani i les maneres de pescar que hi ha, a més dels avenços tècnics que s'han produït en el sector. Al Museu del Suro vam saber d'on prové el suro i l'evolució que hi ha hagut en la fabricació dels taps.
Aquesta sortida ens va semblar força avorrida, sobretot la visita al Museu del Suro. En canvi, la del Museu de la Pesca (tot i que amb reserves) va ser més entretinguda. L'únic que ens va agradar va ser l'estona lliure que ens van deixar a Palamós. La visita al Museu del Suro es va retardar i els alumnes de 3r C i 3r-D que havíem d'agafar el transport escolar vam arribar tard. Ivan Armet, Jéssica Jordà i Sara Rodríguez
15
EL SURO
16
EL SURO
MÚSICA
Redactors: Arnau Anoro i Robert Sebastián
Volem parlar-vos de quatre grups que ens agraden: KHH, La Pegatina, Los Delinqüentes i 50 cent. KHH
El grup de hip-hop KHH neix a Figueres, a l’abril de 2006, amb el nom de Condenados al Hip-Hop de la mà de Patrick i D-Lee. Al principi, graven 8 cançons amb un micròfon casolà i amb instrumentals d’estils d’ús lliure. Després d’un temps d’inactivitat D-Lee troba la seva vocació: el turntablism. A principis del 2007 D-Lee disposa de plats i Patrick de micròfon així que enregistren una maqueta autoproduïda, de 15 temes, anomenada Figueres City 2007. D’aquesta experiència passen al directe i ofereixen el seu primer concert al Teatre Jardí de Figueres compartint escenari amb Maroy & Blan-K. Poc després, comencen a preparar la segona maqueta i canvien el seu nom pel de KHH (krudohiphop) amb una formació on apareixen 2 MC’s més: Jaref i Army. Al 2009 van treure la seva segona maqueta Tres en uno. LA PEGATINA
7 anys, 400 concerts, 11 països i milions de des-
càrregues a Internet els avalen. Ja no queda ningú a Ca-
Pegatina.
El disc Al Carrer! va ser finalista del Disc Català
de l’any 2007 que atorga l’emissora Ràdio 4. Gràcies a les descàrregues gratuïtes per internet, La Pegatina va
començar a tocar per tot Europa de forma progressiva. Va assolir molta experiència en poc temps i va incorporar
tres components: Ferran, al baix; Romain, a l’acordió; i
Axel, a la trompeta. A hores d’ara ja pugen a 700.000 les còpies descarregades d’aquest disc.
Dos anys després i ja amb sis components, van
entrar a gravar el seu segon disc. S’anomena Via Mandarina (2009), àlbum amb què entren a formar part de la
discogràfica Kasba, una referència en el món del mestissatge. Tanmateix, i gràcies al tracte tan humà i alternatiu
de Kasba, van poder seguir oferint la seva música de
forma gratuïta a través d’Internet. Ja són més d’un milió les descàrregues d’aquest Via Mandarina.
Amb aquest disc, La Pegatina es va consolidar du-
rant tot el 2009 i a principis del 2010 els han atorgat dos Premis Enderrock: al Millor Artista de Pop/Rock català i
talunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de
a la millor pàgina web (www.lapegatina.com).
tant saltar i cantar.
altra embranzida a la popularitat del grup i per començar
la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de
Aquests dos guardons han servit per donar-li una
Les aventures del grup van començar el 2003
a omplir totes les sales, a més de ser un reclam de totes
qual tocaven l’Ovidi, l’Adrià i en Rubén. Assajaven sota
han viatjat a França, Holanda, Àustria, Italia, Liechtens-
amb un altre nom, Pegatina Sound System, sota el
les vies del tren i tocaven als autobusos nocturns. Poc a
poc, van anar forjant una identitat que van copsar al seu primer disc, Al Carrer! (autoeditat, 2007). En ell hi van
les festes majors catalanes. Durant aquest any també
tein i Canadà. I l‘any vinent esperen fer una gira per Amèrica del Sud.
En aquests moments, ja estan preparant el seu
col·laborar una bona colla d’amics: els Che Sudaka, Txa-
tercer disc, que es gravarà al novembre i sortirà a la
la sortida del disc per establir-se definitivament com La
nou disc serà la incorporació del bateria Sergi López, que
rangö, Emma Calafell i Manu Chao. A més, van aprofitar
venda al febrer del 2011. Una de les novetats d’aquest
17
EL SURO MÚSICA
LOS DELINQÜENTES Los Delinqüentes és un grup de Jerez de la Frontera que està format per Marcos de l’Ull i Diego Pou, a més d’altres músics que es fan dir La Banda del Ratolí. El seu vocalista i guitarrista Miguel Ángel Benítez Gómez, fundador de Los Delinqüentes juntament amb Er Canijo, va morir sobtadament a 21 anys. El gèrmen del grup va començar quan Miguel i Marcos es van conèixer, de joves, a l’institut Caballero Bonald de Jerez. Van muntar una colla amb els seus col·legues que es deia La peña de los 7. Marcos i Miguel van fer teatre i concerts en instituts i altres llocs, i componien les seves pròpies cançons. Diego Pou els va conèixer després d’un concert amb el seu antic grup, Palocortao, en el graó d’un bar, perquè volien que els fes classes de guitarra flamenca. 50 CENT Nascut amb el nom de Curtis Jackson, 50 Cent es va criar al conflictiu barri de Queens, a Nova York. La seva mare era traficant de drogues i el va tenir amb només 15 anys, a més, el seu pare
no el va reconèixer mai. Quan Curtis tenia 8 anys, la seva mare va morir i des d’aleshores es va criar amb els seus avis i al carrer (traficava i consumia drogues, el van detenir diverses vegades, va estar a punt de morir assassinat i va començar a practicar boxa clandestina). Tot i això, entre la droga i la violencia, Curtis va trobar una passió: el hip-hop i a 26 anys es va convertir en una estrella d’aquest estil musical. Al 1996 van presentr-li Jam Master Jay, un llegendari DJ de la zona que li ensenya els misteris del rap. Amb ell grava Your Life’s on the Line i immediatament és fitxat per Columbia Records. Prepara un LP, The Power of Dollar, la publicació del qual és contínuament ajornada (i al final cancel·lada) per dos motius: la difusió pirata de l’àlbum i l’agressió a mà armada que 50 Cent pateix al maig del 2000. Es diu que l’agressió va ser motivada per How to Rob on 50 Cent insultava diversos caps del rap. Aquell tiroteig va paralitzar la difusió de The Power of Dollar i va provocar el divorci amb la productora. Curtis va començar llavors a autoproduir les seves produccions, que distribuïa clandestinament. I l’èxit va ser rotund. Amb els diners que va guanyar va produir el seu primer LP legal, Guess Who’s Back, editat el 2002 per Full Clip Records. A partir d’aquest moment, la seva fama va començar a créixer com l’escuma i les discogràfiques es barallaven per contractar-lo. L’estil directe i sincer de 50 Cent de seguida va quallar. Get Rich or Die Trying va sortir a la venda al febrer de 2003 i, encara que va tenir una àmplia difusió no autoritzada a internet, va vendre 872.000 còpies durant la primera setmana. Havia nascut un nou rei del hip-hop : 50 Cent.
18
EL SURO
19
EL SURO HALLOWEEN & CASTANYADA
Halloween: una festa tan vella com la pròpia mort...
La festa de Halloween és una barreja de tradicions més o menys antigues i té la seva pròpia versió en molts països. De tota manera, el Halloween que s'ha fet famós és el que celebren els nord-americans. Gràcies a les pel•lícules de Hollywood ells han sabut exportar com ningú una festivitat amb els senyal d'identitat que han acabat essent les disfresses i les carabasses i, és clar, el culte al terror i a la mort. Alguns dels redactors de la revista vam celebrar la nit de Halloween anant a barraques i a fires de Girona disfressats o, en alguns pobles, anant per les cases a demanar caramels.
D'altres, van fer celebracions particulars. I és que, sincerament, la gent de la nostra optativa de revista no va fer gaire coses per Halloween: són tots uns avorrits!
Castanyada: castanyes per tot arreu...
Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels productes per excel•lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben aprop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Encara avui, se celebren castanyades populars i també podem trobar parades de castanyes a les ciutats
21