El Suro (desembre 2012)

ins Cendrassos

SUMARI 2 Editorial 2 Institut... endavant!

• Parlament Verd • Robòtica • Intercanvi amb Holanda • Les plantes invasores • Taller per a emprenedors • L’Aula oberta • Lectura a l’aula • Viatge final de curs 4t ESO 2 Entrevistes Santi Vila Cristina Rojo 2 Col•laboracions • La gent del Sàhara • La roba de marca 2 Enquestes 2 Seccions temàtiques • Gastronomia o Fires de menjar de L’Alt Empordà o Tres receptes de cuina de tardor • Cinema • Biblioteca • Viatges 2 Concursos • Concurs de Felicitacions de Nadal

EDITORIAL Un curs més encetem la redacció de la revista El Suro en la seva dissetena edició. Com acostuma a ser habitual en aquests dos darrers anys, la publicació de desembre i la de primavera s’editen només en format digital.

La revista es publica trimestralment com a fruit de les activitats generades al llarg d’aproximadament tres mesos per l’alumnat que cursa aquesta matèria optativa de 3r d’ESO. El Suro tracta de mostrar una mena de mirall de l’activitat del centre, des dels projectes que s’hi realitzen fins a les conferències, xerrades o seminaris, sortides... passant també per qualsevol altre tema que pugui ser d’interès en un moment donat.

Malauradament, el mosaic que s’ofereix des de les pàgines d’El Suro acostuma a ser sempre un pèl incomplet perquè no es pot mai abastar tot allò que es fa i s’esdevé a l’institut sense la col•laboració de l’alumnat i del professorat. És per aquest motiu que volem agrair afectuosament totes les aportacions que ens han fet arribar.

De cara a la propera edició, us tornem a demanar la vostra col•laboració desinteressada. Ens podeu adreçar qualsevol aportació, suggeriment o queixa a la nostra nova adreça: elsuro.inst.cendrassos@gmail.com i serà gustosament rebuda.

Aquest primer trimestre del curs 2012-2013 els responsables d’elaborar la revista han estat: Aniol Arias López Jacobo Boza Moreno Sara Clos Vico Cristina Juanola Navarra Miriam López Teixidor Marc Mesas Díaz Carles Miquel Fabrega Robert Mir Cardoso Mariona Monell Benito Adrià Pérez Lemos José R. Pérez López Júlia Serra Coll Joan Soler Mallart Nerea Vilchez Arranz Oriol Vinyoles Jofre La portada d’aquesta edició és una creació urgent i original de *** El coordinador de la revista és Eduard Fernando, però s’encarrega de maquetar-la és Daniel Leiva, que aconsegueix fer molt més atractiu el seu contingut amb un disseny nou per a cada ocasió. I, per acabar el procés, Quim Saurina és l’encarregat d’editar-la en el web del centre.

INSTITUT ... ENDAVANT! PARLAMENT VERD Els membres del Parlament Verd de l’institut continuen aquest curs 2012-2013 les seves activitats habituals.

S’han realitzat, en el que va de curs fins ara, tres sessions de treball (15 d’octubre, 30 d’octubre i 15 de novembre) en les quals, a més de fer els recordatoris habituals sobre el funcionament d’aquesta activitat, repartiment de documentació i recordatori de les funcions dels delegats, hi destaquen els acords següents: • Elecció, per votació, dels càrrecs d’enguany: o President: Jaume Gauchola o Vicepresident: Rafel Díaz o Secretària: Laura Lozano • Jaume Gauchola ha estat escollit per cobrir una plaça vacant del sector alumnat en el Consell Escolar del centre.

Creació de les Comissions: •  Comissió de Medi Ambient: Aaron Martín, Xènia Vinyoles, Maria Latino, Éric Ortiz, Roser Cantenys, Jaume Gauchola, Quim Bover i Mohamed Kaddouri.  Comissió d’Afers Exteriors: Cesc Sureda, Mohamed Lalouh, Oriol Vilanova, Mariona Tegido, Xènia Costa, Laura Lozano, Carla Puntonet, Cris-

tian Martínez, Aleix Güell i Albert Costa.  Comissió d’Afers Interiors: Kyara López ,Alba Moreno, Oriol Vinyoles, Sergi Prats, Rafel Díaz, Yolanda Jiménez, Xavier Quiñones i Martí Domínguez.

• Selecció del logo representatiu de les activitats del Parlament Verd.

• Demanar informació sobre les característiques de la futura nova llei d'educació que, entre d’altres novetats, vol retallar les hores de tecnologia.

• Comentar a tutoria els continguts que es pengen a la pàgina web del centre perquè tot l’alumnat estigui al corrent de les informacions que s’hi adjunten.

• Recollida de propostes, fetes per l’alumnat d’ensenyament post-obligatoris, de cara a modificar algunes mesures de funcionament del centre.

ROBÒTICA ROBOLOT 2012 El nostre institut aconsegueix cinc premis i rep una beca d’estada al CSIC El Robolot va obrir portes dissabte, 20 d’octubre, amb la VII Jornada d’Intercanvi d’Experiències sobre robots didàctics, en què van participar més de 150 professors procedents de 80 centres educatius de tot Catalunya, Madrid, Segòvia, Màlaga, País Basc, Cantàbria i Sevilla. Aquests professionals de diferents indrets de l’Estat espanyol van poder compartir els seus projectes educatius i les novetats en el món de la robòtica educativa.

El concurs de robots del diumenge 21 d’octubre va aplegar més de cent participants que van mostrar les seves creacions i van competir per guanyar algun dels 35 premis atorgats, valorats en 10.000 euros i repartits en les diferents categories del concurs. (foto: f-6) L’Institut Cendrassos va ser premiat amb una estada d'un professor amb dos dels seus alumnes durant una setmana a un centre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per veure com treballen els seus investigadors en el camp de la robòtica. Aquesta beca s'atorga al centre que més pre-

mis ha aconseguit durant el Robolot. o L'alumne Ferriol Pey va presentar un robot humanoide amb 21 articulacions de mig metre d'alçada i controlat amb un comandament de televisor.

Va ser el guanyador en la categoria de Projecte Tecnològic o Louis Clergue, va presentar un robot humanoide de 1,20 metres d'alçada amb 10 articulacions diferents. Aquest robot té capacitat per agafar objectes amb les “mans” i traslladar-los de lloc. Va quedar segon classificat de la categoria de Projecte Tecnològic o Quim Cruañas, va quedar tercer classificat en la categoria de Projecte Tecnològic amb el projecte Exàpode (robot que es desplaça mitjançant 6 cames). També va presentar un robot de minisumo i un rastrejador, amb els quals va guanyar la categoria de Batxillerat de Minisumo i la Repesca de Rastrejadors. o Ferran Lambea va ser el 1r classificat d'ESO en la categoria de Rastrejadors o Finalment, Marcos Sánchez va obtenir el 2n premi de Batxillerat en la categoria de Rastrejador.

ROBÒTICA ROBOLOT 2012 Robots de tot tipus van competir en les diferents categories del Robolot (robots rastrejadors, robots minisumo, sumo, lego mindstroms i scratch). El concurs també va servir perquè els estudiants veiessin les creacions dels altres participants i generessin noves idees i projectes per al futur. Una experiència i aprenentatge que motiva a molts joves a continuar treballant i posant les bases per a un futur professional dins el camp de la tecnologia.

Al 2013 el Robolot canviarà de data i se celebrarà els dies 27 i 28 d’abril, en comptes de celebrar-se a la tardor. Aquest canvi de data ha estat motivat pel

fet que els alumnes, a l’abril, estan a la recta final del curs escolar i és quan tenen més avançats els seus projectes de robòtica. Per tant, poden utilitzar el Robolot com a plataforma per presentar els seus treballs de final de curs.

Trobareu més informació a: o Fundació Princep de Girona : http://ca.fundacioprincepdegirona.org/centre-de-premsa/noticies/el-robolot-2012-ha-ampliat-activitats-participa nts-i-innovacions-tecniques/ o lot/

Robolot : https://sites.google.com/site/robo-

Louis Clergue mostrant el funcionament del robot a la consellera d'ensenyament.

INTERCANVI AMB HOLANDA Intercanvi de llengua anglesa a Holanda El Departament de Llengües Estrangeres del nostre institut està organitzant un intercanvi cultural i lingüístic amb un institut holandès. Els participants seran un grup reduït, uns 20 alumnes, de primer curs de batxillerat.

S’ha triat Holanda com una molt bona opció per realitzar un intercanvi lingüístic perquè -segons dades de l’últim Eurobaròmetre- Holanda (juntament amb Suècia) és un dels països europeus més ben situats en relació al nivell d’anglès dels joves. Al voltant d’un 80% de la població d’Holanda parla anglès amb fluïdesa, és a dir, que els nostres alumnes hauran d’intentar entendre i fer-se entendre sempre en aquesta llengua. D’altra banda, realitzar un intercanvi amb estudiants d’un altre país que no sigui Anglaterra té més possibilitats d’èxit, en el sentit que l’únic idioma d’entesa, en molts casos, serà l’anglès i, per tant, aquesta llengua s’haurà de practicar obligatòriament.

Els objectius d’aquest intercanvi són:

o Comunicar-se: entendre i fer-se entendre en anglès amb altres adolescents de la mateixa edat que tenen també l’anglès com a llengua estrangera. o Obrir-se a una nova cultura i així conèixer també millor la pròpia. o Ser més autònoms i aprendre a utilitzar la llengua sense barreres psicològiques. o Poder posar en pràctica el que s’ha après a l’aula, la gramàtica, el vocabulari i les estratègies comunicatives d’aquest idioma. o Afavorir l’assoliment de la competència comunicativa en llengua anglesa, la competència d’aprendre a aprendre, la digital, la d’autonomia i iniciativa personal, la social i ciutadana i la de coneixement i interacció amb el món físic.

No us podem informar encara de quin serà el centre holandès amb qui es farà l’intercanvi, però segurament entre els mesos de març i abril es durà a terme aquesta nova experiència sociolingüística.

Sessió diàleg: Les plantes invasores El passat 30 d’octubre tres alumnes del centre van participar en una sessió-diàleg amb Daniel Simberloff , guardonat amb el premi Ramon Margalef d'aquest any, especialista en plantes invasores i en el seu impacte en la pèrdua de diversitat, que es va fer a Girona, a l’Auditori de l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de Montilivi.

L’ecòleg Daniel Simberloff (EEUU, 1942) és autor d’aproximadament 400 publicacions. Els seus estudis se centren en ecologia, biogeografia, evolució i biomètrica, i sovint tenen a veure amb les causes i les conseqüències de l’associació d’espècies en comunitats.

La major part de la seva recerca els últims 20 anys s’ha centrat en temes de conservació, com el disseny de reserves, les conseqüències de la fragmentació i la destrucció de l’hàbitat, i els impactes i la gestió d’espècies introduïdes. Els seus projectes d’investigació inclouen insectes, plantes, ocells i mamífers.

Recentment, ha estat l’editor de la nova Enciclopèdia d’Invasions Biològiques, una obra de 800 pàgines que documenta les invasions a tot el món.

Els tres alumnes participants a la jornada van ser Quim Bover, Arnau Sargatal i Amanda Vieira, de 2n de batxillerat, que van preparar una sèrie de preguntes per fer més activa la sessió-diàleg.

En l’enllaç següent hi trobareu una xerrada/tertúlia que es va emetre a Catalunya Ràdio la setmana passada amb en Jorge Wagensberg i Martí Boada.: http://www.catradio.cat/audio/674516/Compoden-afectar-les-especies-invasores-les-plantes-iels-animals-de-Catalunya

TALLER PER A EMPRENEDORS L’alumnat de 1r i 2n curs del CFGS d’Informàtica i de 2n curs del CFGM també d’Informàtica van assistir el passat 12 de novembre a un Taller titulat “Idea de negoci – Pla d’empresa”.

El taller es va realitzar al nostre institut i tenia els objectius següents: • Com s’identifiquen les idees de negoci i a on.

• Com generar idees de negoci.

• Què és el pla d’empresa.

• Objectius, funcions i contingut del pla d’empresa.

• Conèixer fonts d’ajuda per poder muntar la teva pròpia empresa, com una opció de vida que ajuda a dinamitzar l’economia local i a millorar l’ocupabilitat en el territori.

Les activitats del taller alternaven exercicis individuals i en grup en les quals els assistents aprenien tècniques concretes per ajudar-nos a generar idees de negoci, es familiaritzaven amb els elements necessaris perquè una idea sigui un èxit potencial o un projecte viable i en darrer terme se’ls exposava quin són els components d’un Pla d’empresa i com elabo-

rar-lo.

Perquè us feu una idea de la complexitat de la feina, en síntesi, els apartats d’un Pla d’empresa són: • Descripció resumida del pla.

• Equip fundador.

• Descripció del producte o servei.

• Estudi de mercat.

• Pla de màrqueting.

• Pla de producció o d’operacions i recursos humans.

• Pla d’organització i recursos humans.

• Pla jurídic-fiscal.

• Pla econòmic i financer.

• Model dels estats comptables.

• Model del punt d’equilibri.

• Anàlisi DAFO • Conclusions i Annexos Tot seguit, en diferents grups, els assistents havien de dissenyar un Pla d’empresa i presentar-lo als companys de classe.

L’Aula Oberta L’Aula Oberta és un espai destinat a alumnat de 2n, 3r i 4t d’ESO que per causes diverses tenen determinades dificultats en els aprenentatges (baix nivell d’autoestima, desmotivació per l’activitat escolar...) i requereixen seguir mètodes de treball i d’organització diferents a les habituals a les aules ordinàries.

Durant les hores d’aula oberta (6 hores a 2n i 9 hores a 3r i 4t) aquest alumnat treballa en una aula específica fent treballs de caire manual (polseres, ninots, papiroflèxia...) amb materials que reciclen (roba, paper, plàstics...).

Algunes d’aquestes creacions s’han pogut veure fins l’11 de novembre en l’exposició-taller No perdem els papers a la Sala Oberta del Museu del Joguet de Figueres.

En el recinte de l’institut disposen també d’un hort on cultiven tomates, enciams i verdures diverses.

Fan compostatge i s’encarreguen de regar i conservar las plantes ornamentals de l’institut.

LECTURA A L’AULA

30 minuts de lectura diària La Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha considerat que els alumnes haurien de llegir més per treure millors resultats en el seu aprenentatge. Així, a partir d’aquest curs, cada institut ha hagut d’organitzar per a l’alumnat de 1r d’ESO un pla de lectura a l’aula que consisteix a llegir a l’aula 30 minuts diaris.

A l’institut Cendrassos s'ha organitzat un sistema que permet repartir 30 minuts cada dia, a diferents hores del matí, per així poder llegir sobre temes relacionats en diferents assignatures (matemàtiques, ciències socials, ciències experimentals, llengua catalana i llengua castellana).

Cada professor/a d’aquestes assignatures aporta un text (extret d’un llibre, d’un diari, d’una revista…) perquè els alumnes puguin llegir alguna qüestió relacionada amb aquella matèria. En les matèries lin-

güístiques es pot utilitzar també un llibre de ficció (contes, novel•la…) que l’alumnat porta de casa o té l’institut.

Diàriament l’alumnat ha d’omplir una fitxa de lectura on fa constar el que ha llegit i les seves impressions de lectura.

Si tot funciona com és previst, l’any vinent el projecte s’estendrà a 2n d’ESO.

Viatge final de curs, 4t d'ESO L’alumnat de 4t d'ESO, se n’aniran a Itàlia en viatge de final de curs. Per guanyar diners i poder-hi anar amb més facilitat des del punt de vista econòmic, han organitzat diferents activitats per poder recaptar diners.

Primer de tot han començat a vendre loteria (butlletes a 2€) en què es sorteja un

creuer pel Mediterrani. Seguidament vendran bolígrafs de l'Ins. Cendrassos de color blau, verd, vermell i negre, al preu d'un euro. I, per últim, acabaran venent samarretes.

D’aquest darrer producte encara se’n desconeixen els colors i els preus.

ENTREVISTES Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat del Parlament de Catalunya

En el seu despatx de la casa consistorial, el passat 6 de novembre, Santi Vila, alcalde de Figueres i cap de llista per Girona de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya, va rebre tres integrants de l’equip de redacció de la revista El Suro de l’institut Cendrassos de Figueres (Marc Mesas, Carles Miquel i Joan Soler), acompanyats pel professor i coordinador de la publicació (Eduard Fernando), que li varen fer una sèrie de preguntes que us oferim a continuació.

- Quan es durà a terme definitivament el projecte que el centre de Figueres sigui peatonal?

Sí, estem avançant en aquesta direcció. El pas més important que s’ha fet en aquests darrers mesos va ser la reurbanització de la Plaça de les Patates i del carrer de La Muralla, entre altres. El que volem aconseguir és que el centre de Figueres sigui per anar a comprar al mercat, per passejar i per civilitzar-nos. De mica en mica anirem traient els vehicles del centre i que només puguin entrar-hi els que hi viuen, els que hi van a comprar o els que van en bicicleta.

- Com és que Figueres amb aproximadament 45.000 habitants no disposa d’un mercat central més gran?

No en disposa perquè la dinàmica de la ciutat ha consolidat mercats a cel obert però no s’han traduït en un mercat central sinó en què els dimarts, els dijous i els dissabtes s’esdevingui dia de mercat a la Plaça Catalunya i a la Plaça del Gra. Nosaltres vam intentar fer un terme mig a la Plaça Catalunya fent

que el mercat fos cobert. Aquest obra va ser milionària i la va pagar íntegrament l’Estat. La Plaça Catalunya ha estat considerada la millor obra d’arquitectura publica a la demarcació de Girona durant l’any 2011. Amb l’estructura fotovoltaica s’estalvien prop de 30.000 euros l’any.

- Finalment, es farà el projecte de la plaça de braus?

Bé, és un projecte que està al congelador perquè les empreses interessades a tirar-ho endavant tenen dificultats per endegar-ho. Com ja sabeu les entitats bancàries han tancat l’aixeta de donar crèdits a tothom. És un projecte en què la seva gràcia estava que, per una banda, permetia resoldre el dèficit d’ instal•lacions esportives de Figueres i , per altra banda, garantir que la façana de la plaça de toros es conservava, tota la part perimetral de la plaça de braus, per la seva vàlua històrica, un edifici de finals del segle XIX i això encaria molt el projecte. Teníem un altre interès que era la rehabilitació d’aquell barri, aleshores vam dissenyar un seguit de mesures: fer la carretera de Roses nova, fer un carril especial en direcció al cementiri... i vam dir que també faríem la plaça de toros i així podríem reduir una mica el nombre d’aturats. El problema és que no hi ha finançament per fer-ho. Hi havia el projecte que la gent pagant un petit abonament, uns 35 o 40 euros, en serien socis i estaria molt bé. Però sense finançament no podem començar. És el típic tema que, quan es superi la crisi, s’haurà d’endegar.

Tenim tots els expedients a punt per tornar-ho a activar tant aviat com es pugui.

ENTREVISTES Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat del Parlament de Catalunya

- Com afecta socialment la gran quantitat d’immigrants a Figueres?

La immigració afecta amb coses bones i amb d’altres de dolentes.

Si comencem per coses dolentes podríem dir que la presència de gent d’arreu del món genera dificultats d’integració. Els costa adaptar-se als nostres costums, models de vida, activitats, festes... Estem parlant de coses molt quotidianes: la relació que té el ciutadà amb l’espai públic. Per exemple, aquí quan la gent queda amb algú se’n van a casa seva i juguen a l’ordinador o queden directament en un bar o un restaurant... ; però, altres cultures, en canvi, quan queden ho fan en algun parc o en alguna plaça i s’estan allà fins a la nit. Com aconseguir confluir o convergir els costums dels nouvinguts amb els de la gent de tota la vida? Doncs, alliberant prejudicis i anant-nos coneixent mútuament.

Entre les coses bones es podria destacar que en la mesura que els immigrants acostumen a ser joves són garantia de la preservació de les pensions, perquè una societat qualsevol necessita una piràmide d’edat en què sobretot les generacions més joves complementin la cada cop més nombrosa tercera edat. La presència de la immigració ajuda a regenerar els desequilibris entre classes passives i productives.

- Com està l’economia de l’Alt Empordà i de Figueres en particular?

Està en un moment molt i molt dolent, en aquests moments tenim mes de 5.000 persones a l’atur.

Tenim una dificultat molt gran de generar feina a no ser que les empreses guanyin més.

Tenim un problema d’ocupació i també un problema d’ocupabilitat, és a dir, la dificultat de la gent en atur a tornar a treballar. Si a això hi afegim que molts joves que estan a l’atur no tenen gaire formació ni experiència laboral, les probabilitats de reintegrar-se al mercat laboral s’agreugen Des de l’Ajuntament, des de la Generalitat s’han de fer campanyes de sensibilització per fer entendre l’important que pot ser formar-se (cicles formatius de Formació Professional, aprenentatge d’idiomes...)

de cara a poder accedir a les ofertes de treball que puguin anar sorgint.

Si tenim en compte els eixos bàsics de l’economia de la ciutat de Figueres: l’oci (turisme, museus...), els serveis i les fundacions (restauració, l’hospital de Figueres, el centre sociosanitari Bernat Jaume...) generen un nombre gens menyspreable de llocs de treball que requereixen una sòlida preparació i formació que en cap moment s’ha de deixar de banda.

- Per què no hi ha cap entrada ràpida per accedir al centre de Figueres?

En el nostre model de mobilitat que la gent a vegades tenim el cor partit per una banda estic convençut que tots sou gent moderna però alhora, a tots ens agraden els cotxes i voldríem arribar a tot arreu amb els vehicles.

Nosaltres volem un model de ciutat moderna, sostenible on el centre històric no es toca. Si algú viu al centre històric el cotxe l’agafarà per anar a comprar a un súper dels afores, o per dur algun parent malalt al CAP, a l’hospital... o per marxar a fora, però de cap de les maneres un ciutadà qualsevol que viu fora del centre podrà anar pel centre amb el seu cotxe. Què cal fer per aconseguir això. Doncs, primerament una anella perimetral de pàrquings que permeti que la gent quan arriba de fora aparqui i es desplaci a peu al centre.

Pel que fa al trànsit de camions i turismes que conflueixen a la ciutat per les diferents carreteres de l’entorn, es va fer l’any passat un estudi en què es va constatar que cada dia un 105.000 vehicles van amunt i avall, entrant i sortint de Figueres. De tots aquests vehicles, només uns 25.000 s’aturen a Figueres (per residència o turisme), la resta van de pas.

Per tant, s’hauria d’aconseguir que uns 80.000 vehicles no entressin a Figueres. No ens fan cap bé econòmic que tants vehicles passin per la Rambla o l’avinguda Salvador Dalí. Generen la sensació que donen vida econòmica a la ciutat, però no és cert perquè no s’aturen i generen pol•lució. Tots aquests vehicles els hauríem de poder escopir cap a les vies perimetrals , Això vol dir que s’haurien de completar les Rondes.

ENTREVISTES Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat del Parlament de Catalunya

- Li resulta molt difícil compaginar la feina d’alcalde i la de diputat al Parlament?

La veritat és que no. Fer de diputat a Barcelona serveix per defensar els interessos de la ciutat Faig les feines de l’alcaldia durant la setmana i un dia o dos setmanalment (depèn si hi ha convocada o no sessió plenària al Parlament) vaig a Barcelona.

- Ens pot explicar com veu el futur d’Espanya?

El futur d’Espanya el veig malament, preocupant...

Crec que s’ha acabat una època, l’època en què es va inaugurar la Constitució espanyola que ens ha permès moltes coses bones, això també ho hem d’acceptar. Gràcies a la Constitució espanyola, Espanya i també Catalunya estan en un procés de modernització que els que ara sou joves us resulta difícil de creure perquè no us podeu imaginar com estava tot fa trenta o trenta-cinc anys enrere. Per posar un exemple, arribar en tren o per carretera a Barcelona als anys setanta representava contemplar uns espais bruts, deixats..., molt diferents del paisatge actual, comparable a qualsevol ciutat europea.

Crec que Espanya, malgrat tot, ha fracassat a l’hora d’aconseguir la pluralitat, la diversitat natural, cultural..., tots uns valors dels quals les famílies n’estan orgullosos. Els pares accepten que els seus fills siguin diferents (mestres, esportistes, advocats... Ara bé, en l’Espanya del marc de les autonomies, l’Estat central ha volgut que tothom fos igual. Hi ha un problema molt i molt greu és la insolidaritat entre territoris. Qui paga rep. I puc confirmar que Catalunya fa un esforç econòmic molt gran i no rep en proporció. Si els polítics espanyols no són gaire llestos ni més audaços i molt més generosos harem de demanar canvis. Si els polítics espanyols se n’adonen d’aquesta situació i canvien de política en positiu... El que cal tenir present com a referent és el jovent tingui la possibilitat de tenir una formació apropiada, una feina engrescadora, accés a la sanitat... Si el govern d’Espanya i/o el govern de Catalunya no poden garantir això, senyal que no anem prou bé.

- És vostè independentista? Per quins motius?

Mireu, jo sempre he estat considerat dels polítics moderats de Convergència. I els polítics moderats sovint estem carregats de raons. Després de veure com el Tribunal Constitucional va “matxacar” el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, escoltar els desaires que es fan contínuament envers Catalunya i els catalans, constatar l’oposició a la proposta de Pacte Fiscal, etc., la veritat és que no puc quedar impassible davant de tot això. I sóc dels que defensen que Catalunya té tot el dret del món a seguir un altre camí i ser un nou Estat. Això vol dir tenir Hisenda pròpia, un model educatiu propi, un sistema sanitari català... Ho podrem arribar a pactar amb el Govern espanyol? El temps ens ho dirà.

Per acabar, Santi Vila, ens ha agraït molt la iniciativa que hem tingut d’entrevistar-lo des de la nostra revista i ens ha encoratjat a perseverar en els valors autènticament democràtics en uns moments històrics i socials d’incertesa en què, malauradament, també es posa a vegades en dubte la validesa, l’eficàcia, la necessitat... del sistema democràtic perquè se n’espera tant que acaba decebent i això comporta el retorn, massa sovint, de postures autoritàries en l’àmbit familiar, educatiu, laboral... , cosa que resulta del tot inadmissible.

ENTREVISTA CRISTINA ROJO

• Què et sembla aquest centre? Per què?

Generalment molt bé, perquè la disciplina del centre està molt marcada, i els alumnes en general es comporten bastant bé.

• Quants anys portes treballant com a professora?

Aproximadament sis anys.

• Quan eres petita t'imaginaves que de gran series professora?

No, encara que quan era petita jugava a fer de professora. Però sempre m'ha agradat el laboratori .

• Has treballat a altres centres? Si és així quin t'ha agradat més en general?

Sí, he treballat a diversos centres.

Ara mateix no me'n recordo de quin m'ha agradat més. Sempre he treballat a pobles, però aquest institut m'agrada perquè hi ha molta gent de poble.

• A part de fer classes de física i química, has fet alguna altra assignatura?

Sí, a part de fer Física i Química,

faig Tecnologia.

• Com és que has canviat de centre?

Perquè sóc substituta, no tinc plaça fixa.

• A quins cursos fas classe?

A primer, C i D, a tercer B i a segon de batxillerat, ciències.

• Durant els anys que has treballat has notat algun canvi en l'educació?

No, perquè vaig entrar quan ja estava implantada la LOE. • Creus que l'horari és adequat, o hi podria haver-hi alguna millora?

El trobo molt bé, perquè cada dos hores hi ha esbarjo i així ajuda a aguantar millor les classes següents.

• Quina és la teva relació amb els professors del centre?

Hi ha bona relació encara que hi ha molts professors joves.

• Vols afegir alguna informació que no hagis dit encara?

Doncs, en aquest moment no se m’acut res.

COL•LABORACIONS La gent del Sàhara Els Sahrauís som un poble que ens sentim molt orgullosos de qui som tot i la situació que ens toca viure.

Abans vivíem molt tranquils a la nostra terra, amb les nostres cases, les platges i la nostra vida tranquil•la. De sobte, ens trobem colonitzats pels espanyols, sense saber ben bé perquè, i amb l’exèrcit marroquí sempre a l’aguait. L’exèrcit espanyol se’n va del Sàhara Occidental i el Marroc ens envaeix.

A partir d’aquí, tenim la població i les famílies separades, no per voluntat pròpia, però sí per circumstàncies: la famosa Marxa Verda ha separat famílies senceres. Molts de nosaltres no coneixem els nostres oncles o els nostres avis i cosins que viuen al Sàhara Ocupat.

El Sàhara està separat per un mur. La part “rica”, que és la part de la costa i ocupada pel Marroc, i la part que no hi ha res, només desert de sorra, on no podem viure perquè està totalment minada.

La resta, que som la majoria, vivim en el Camp de Refugiats de Tindouf, una terra que ens va deixar Algèria, un tros de desert totalment inhòspit, i les temperatures inaguantables per moltes persones, a l’estiu fa moltíssima calor, durant el dia les temperatures arriben a més de cinquanta graus, però que és tota la nostra vida i allà ens sentim segurs.

Hi ha molts quilòmetres de sorra, és el gran desert del Sàhara, situat al nord d’Àfrica, passa pel Sàhara, Algèria, Líbia, Egipte, Mali, Txad i Nigèria.

El campament, amb els anys s’ha anat fent més gran, ja que la gent hi ha anat creant les seves pròpies famílies, i la seva manera de viure tot i ser una situació estranya, de temporalitat permanent.

El campament està dividit en quatre “Wilayes”, que serien les nostres comarques. A cada Wilaya hi ha diferents “Dayres” o pobles, i cada poble està separat per barris. Tot i això no tenim noms de carrers, sinó que la gent es coneix pel nom de la família i, sobretot, pel nom de la mare.

Tant les Wilaies com les Daires tenen el mateix nom que en el Sàhara Occidental (o Sàhara ocupat com l’anomenem nosaltres).

Les nostres cases no tenen res a veure amb les d’aquí: tenim una “haima” o tenda gran, més semblant a una carpa, que sol ser el centre de la casa, on s’hi fa el tè, les xerrades i a vegades, la migdiada. A partir d’aquí s’han anat construint diferents habitacions fetes amb “tova” que és sorra barrejada amb aigua. Aquests “rajols” de tova, els fem posant la sorra i l’aigua en un motllo de fusta que deixem eixugar al sol.

Aquest tipus de construcció va molt bé mentre no plou, però quan plou, ens quedem sense cases. Per això, actualment, ja hi ha gent que es pot permetre d’arrebossar les parets amb cimà i així poder salvar alguna part de la casa que sol ser la més important i on hi guardem les nostres pertinences més preuades: el menjar, etc.

COL•LABORACIONS La gent del Sàhara A fora de les cases hi tenim uns dipòsits d’aigua que ens omplen amb un camió un cop cada dos o tres mesos. Per tant, aquesta aigua l’hem d’estalviar tot el que podem. L’utilitzem per cuinar, rentar la roba, dutxar-nos i donar beure als animals. Nosaltres no en podem beure si no és bullida perquè no és potable.

Als afores de les Daires, com aquí hi ha els horts, allà hi tenim els tancats per les cabres. Totes les famílies tenim les cabres que ens donen llet per beure i de tant en tant, en podem matar alguna per menjar-ne la carn.

Totes les famílies treballem d’una manera o altra.

Uns són militars, altres mestres, altres sanitaris, mecànics, paletes i d’altres porten l’administració dels ajuts de menjar que ens arriba a través de l’ONU, UNICEF, la Creu Roja, etc... Cada família, depenent dels membres que som tenim una quantitat o una altra de menjar: arròs, sucre, llenties i farina.

Pel que fa a la resta de menjar (fruita, verdura, etc.), i ja que no podem plantar res, perquè no hi viu ni una herba, és molt difícil de poder-ne aconseguir.

El peix només el veiem si és en llauna, i encara.

Hem hagut d’anar organitzant els campaments, ja que cada vegada es fa més llarg i ens hem hagut de preparar per viure allà. Tenim hospitals, escoles i mercats on s’hi troba ben poca cosa.

Pel que fa a la sanitat, si tenim una malaltia important, ens hem de posar en una “llista d’espera” i esperar que ens avisin per poder anar a un altre país i ens puguin hospitalitzar.

L’escolarització comença als tres anys (el que seria P3, P4 i P5) amb el que s’anomenen “Tarbies”, que assegura un àpat diari a cada infant.

A partir dels 6 anys i fins als 12 hi ha l’ensenyament obligatori, tot i que és molt diferent d’aquí, ja no només per les instal•lacions, sinó també pel nivell d’ensenyament.

A partir dels 12 anys, si vols estudiar has de marxar dels campaments. Pots anar a Algèria, Líbia o Cuba.

Si vas a Líbia o Algèria el sistema és molt semblant, durant tot el curs estàs vivint a l’escola i a l’estiu vas als campaments amb la família. El cas de Cuba és totalment diferent: marxes dels campaments amb onze o dotze anys i no tornes fins que has acabat la carrera. És molt dur i traumàtic per tots perquè quan tornes ja no reconeixes l’idioma, la família ni molt menys els costums.

Alguns, molt pocs, hem tingut molta sort de tenir la possibilitat de venir aquí a estudiar. No estem vivint en internats ni en escoles, sinó amb les famílies que han sigut les nostres des de ben petits, quan veníem a passar les vacances d’estiu.

Aquesta és una gran oportunitat per tenir una bona educació i una vida millor podent encarar bé el nostre futur. Tenim ben clar perquè estem aquí.

Tot i que vivim en família, i tenim més “comoditats”, tots estem esperant el dia en què acabi el curs per poder tornar a casa nostra i abraçar la nostra família. Hi ha coses molt més importants que no un mòbil o una play-station.

Hali Mohamed Lamin 4rt ESO

COL•LABORACIONS LA ROBA DE MARCA La roba de marca es caracteritza per algun logo que faci famosa aquella marca. El fabricant acaba identificant-se a través del logo i els productes amb marca (logo) solen tenir preus superiors als que no porten logo.

Amb temps de crisi com l'actual ens hauríem de preguntar: per què es porten las marques?

I la resposta podria ser: la gent que porta roba de marca és perquè li agrada aquella marca, el seu logo, o el disseny que tingui. (foto: f-24) A més a més, algú es podria preguntar: per què ens impressiona la roba de marca?

No és gens nou que els logos de les marques a la roba aconsegueixen impressionar a més d'un, realment sorprèn com influeixen els logos dels dissenyadors. Rob Nelissen i Marijn Meijers de la Tilburg University als Països Baixos han descobert quins són els efectes concrets dels logos i per què podria merèixer la pena gastar aquests diners de més en la roba més cara segons recull neuromarketing-wissen.de Per recollir la informació es van realitzar tres experiments. En el primer, els subjectes de l'estudi havien de demanar a clients d'un centre comercial que responguessin a una sèrie de preguntes. Si el subjecte

portava un jersei de la marca Tommy Hilfinger un 52% acceptava sotmetre's al qüestionari, exactament el mateix jersei sense el logo amb prou feines aconseguia un 14% de respostes positives.

Per demostrar que aquest fenomen podria aplicar-se a l'hora d'aconseguir una ocupació, un grup d'estudiants va visionar un vídeo una suposada entrevista de treball en la qual el candidat portava una camisa amb o sense logo. Havien de valorar si el candidat era apte per al lloc de treball i quina seria la remuneració. El resultat va donar un 9% més de salari per hora al noi del logo de marca.

Un altre assaig va obligar als subjectes a trucar a les portes de les cases per recollir donacions per a una fundació. Aquells que portaven una samarreta de Lacoste van rebre un 80% més de donacions.

Els experts adjudiquen aquests resultats al principi de l'handicap. Aquest principi diu que un paó que té unes plomes impressionants per atreure a les femelles no és capaç de fugir ràpidament. És a dir, un desavantatge es percep com especialment fort i atractiu. Així, en el test la major despesa en roba de disseny es percep com un avantatge en relació amb l'èxit, el portador demostra més seguretat. Encara així, un rellotge d'or seguirà donant mala impressió. http://www.marketingdirecto.com/especiales/neuromarketing/%C2%BFpor-que-nos-impresiona-realmente-la-ropa-de-marca/

LA GASTRONOMIA L’Alt Empordà té una merescuda tradició gastronòmica que es pot paladejar sovint a peu de carrer en les nombroses fires que tenen com a esquer algun dels coneguts productes de la terra empordanesa. Es celebren al llarg de l’any en bon nombre de localitats de la contrada.

Sense voler ser exhaustius perquè gairebé cada any s’hi incorporen noves fires, us donem informació breu, però detallada, d’aquests esdeveniments culturals que us permetran assaborir els productes de temporada.

Aprofitant la tardor, afegim també tres receptes de cuina que tenen en comú incorporar un producte tradicional d’aquesta època de l’any: la castanya.

LOCALITAT TIPUS DE FIRA DATA DE CELEBRACIÓ VILABERTRAN Fira de la poma de “relleno” i l’horta Mitjans de setembre LLADÓ Fira del formatge artesanal Cap de setmana més proper al 17 de setembre VENTALLÓFira de l’oli Festa Major de Sant Miquel (setembre) L’ESCALA Festa de l’anxova Primer diumenge d’octubre L’ARMENTERA Fira de la poma Un cap de setmana del mes d’octubre GARRIGÀS Fira de la botifarra de perol Primera quinzena d’octubre ALBANYÀ Fira del bolet Segona quin-

zena d’octubre LLANÇÀ Fira del bolet Finals d’octubre MAÇANET DE CABRENYS Fira de la castanya Un cap de setmana del mes de novembre LA MARCA DE L’HAM (Figueres) Fira de la carbassa Un cap de setmana del mes de novembre MOLLET DE PERELADA Fira del bacallà Finals de novembre PERALADAFira del pa amb tomata i el cava Primera quinzena de novembre ESPOLLA Fira de l'Oli i l'Olivera Darrer cap de setmana de gener VILASACRA Fira de la ceba i del Calçot Segona quinzena de febrer PORT DE LA SELVA Fira de l’Espàrrec Segona quinzena de març FIGUERES Fira del brunyol Als voltants de Sant Josep (19 de març) GARRIGUELLA Fira de la garnatxa i del brunyol Dissabte de Setmana Santa VILAFANT Mostra gastronòmica del conill i Fira de l'Artesania Primer diumenge del mes d'abril SIURANA Fira de la MagranaPrimera quinzena de maig CREIXELL Fira i festa de l’Allioli Finals de maig TERRADESFira de la Cirera Primera setmana de juny LLERS Fira de la Cirera Segona setmana de juny

TRES RECEPTES DE CUINA DE TARDOR Pastís de castanyes

Ingredients • 1 kg de castanyes, • 4 ous, • 150 g de sucre, • 125 g de mantega.

Elaboració Triem bé les castanyes i les fem bullir durant 45 minuts, fins que estiguin cuites. Les pelem quan encara estiguin calentes, i les aixafem amb el passa puré.

Un cop quedi una pasta homogènia, hi afegim 4 rovells batuts prèviament, el sucre (a gust de paladar) i 100 grams de mantega (que prèviament hem tret de la nevera). Per altra banda muntem les clares amb sucre (2 o 3 cullerades tretes del que queda).

La pasta de les castanyes la posem en un motlle untat amb mantega i espolsat amb farina, i hi afegim les clares muntades amb una màniga de pastisser o una bossa de plàstic sense punta, les clares les haurem de posar de forma espiral començant pel centre, com si féssim una ensaïmada.

Hem de tenir el forn calent a 180190º i s’haurà de coure durant 35 o 40 minuts, i per assegurar-nos de que està cuit agafem un ganivet, el clavem i, si surt net, ja es pot treure; i , si la pasta s’hi enganxa, vol dir que encara no esta cuit. http://lesreceptesdelalola.net/ca/detall.php?id=155

Crema de castanyes amb trompetes, calamarsets i botifarra negra Dificultat: mitjana Temps d’elaboració: entre 30 minuts i 1 hora Ingredients • 12 calamarsets • 250 g de castanyes pelades 1/2 litre de brou de pollastre • • 150 g de crema de llet • 1 ceba 1 patata • • 5 g de ratafia • 1/2 kg de trompetes de la mort • 80 g de botifarra negra ecològica oli d'oliva • • sal i pebre Elaboració Per fer la crema de castanyes, en una cassola amb una mica d'oli sofregiu la ceba i la patata tallades a rodanxes.

Quan estiguin dauradetes, afegiu-hi les castanyes pelades, el brou, la crema de llet, la sal i el pebre, remeneu-ho bé i deixeu-ho coure durant 15 minuts. Després, tritureu-ho amb el túrmix i reserveu-ho.

A continuació, en una paella amb una mica d'oli salteu els calamarsets, la botifarra tallada a daus i les trompetes. Quan estigui tot ben ros, rectifiqueu-ho de sal i pebre i reserveu-ho.

Tot seguit, a la paella de saltar els calamarsets poseu-hi la ratafia i deixeu-la reduir a foc suau.

I ja per acabar, emplateu el saltat de calamarsets, botifarra i trompetes, poseuhi la crema de castanyes al voltant i guarniu el plat amb la ratafia reduïda. http://www.tv3.cat/cuines/recepta/crem a-de-castanyes-a mb-trompetescalamarsets-i-botifarra-negra/6263

Flam de castanyes Les mides donen per a 4 flams ben macos. Recepta de temporada per combinar amb el visionat d’alguna sèrie mentre fas la desesperant tasca de pelar castanyes. (consell : per facilitar aquesta tasca, les poses a bullir 10- 15 minuts amb un tall i es pelen fàcilment).

Ingredients: - 250 grams de castanyes pelades - 1/2 litre de llet - 1 vaina de vainilla - 100 grams de sucre - 3 ous Elaboració: Posem a bullir la llet, amb el sucre i la beina de vainilla -l’haurem obert fent tall longitudinal-. Quan arribi al bull, hi posem les castanyes pelades i ho deixem a foc al mínim, durant uns 20 minuts, fins que les castanyes estiguin toves. Havent tret abans la beina, fem feina amb el túrmix i ho deixem tot ben triturat. En un bol batem bé els 3 ous i després li afegim aquesta crema de castanya, tot i anant remenant.

Untem amb mantega els motlles de flam. Jo en aquest cas li he fet també caramel, que sempre queda més xulo.

En una olla posar el sucre i molt poca aigua i escalfar-ho, anant remenant, fins que agafa el color “marró caramel”. Després ho tirem al fons dels motllos. Repartim la crema entre els motllos i ja ho podem preparar per anar al forn. Posem els motllos en una plata amb aigua per cuinar al bany maria i ho posem al forn a uns 130 graus. Tardarà uns 40 minuts. En tot cas, quan el punxes i la punxa surt neta, és que el flam ja està a punt. http://www.ambcompte.net/cuina/po stres/flam-de-castanyes/

CINEMA Nova secció de la revista El Suro que pretén deixar constància de les estrenes cinematogràfiques de més èxit al llarg del trimestre, però també donar a conèixer pel•lícules acabades d’estrenar que probablement no s’acabaran projectant a les sales comercials de Figueres i els aficionats al cinema hauran d’esperar uns mesos per visionar-les en format DVD. Aquests darrers la pel•lícula que probablement ha estat més vista i elogiada ha estat “Lo impossible Sinopsi Maria, Henry i els seus tres fills comencen les seves vacances d'hivern a Tailàndia. El matí del 26 de desembre, la família es relaxa en la piscina després del dia de Nadal quan el mar, convertit en un enorme i violent mur d'aigua negra, envaeix el jardí de l'hotel. Maria només té temps de cridar "'Henry, els nens!" abans de ser engolida per l'ona.

Sota l'aigua, Maria és colpejada i maltractada pels enderrocs fins a deixar-la a la vora de la mort. Finalment emergeix enmig d'un mar embravit. Aguanta, malferida, aferrada al tronc d'una palmera, convençuda que ha perdut tota la seva família. Però llavors, el seu fill major, Lucas, surt a la superfície uns metres més endavant. Sense temps per assimilar l'incomprensible i inesperat del desastre natural que acaben de sofrir, Maria ha de lluitar contra tot per la supervivència del seu fill i la seva pròpia.

Fitxa de projecció Títol original: The impossible Any: 2012 Durada: 107’ Nacionalitat: Espanya Gènere: Drama Data d’estrena: 11-10-2012 Qualificació: Més grans de 12 anys Fitxa Artística: Naomi Watts (Maria), Ewan McGregor (Henry), Marta Etura (Simone), Tom Holland (Lucas), Geraldine Chaplin (Dona vella), Samuel Joslin (Thomas), Oaklee Pendergast (Simon), Sönke Mönhring (Joakim).

Fitxa Tècnica: Juan Antonio Bayona (Direcció), Elena Ruiz (Montatge), Óscar Faura (Fotografia), Sergio G. Sanchez (Guió), Fernando Velazquez (Música), Belen Atienza, Álvaro Augustin, Enrique Lopez Lavigne (Producció), Parka Lee Hall, Anna Bingemann, Maria Reyes (Vestuari).

D’altra banda, serà difícil que es projecti a Figueres la darrera estrena del conegut director anglès Ken Loach que porta per títol “La parte de los àngeles”.

LA PARTE DE LOS ÀNGELES Sinopsi A Glasgow, després del naixement del seu fill, sembla que Robbie, un jove sense treball, se sent molt commogut i jura que el seu fill no haurà de portar la vida que ell ha portat, plena de dificultats i atrapada pels delictes que va cometre en el passat.

En un curset de serveis a la comunitat, Robbie coneix tres personatges, Rhino, Albert i Mo, que es troben en una situació social i laboral semblant. Henri, l'educador que se'ls ha assignat, es converteix per a tots ells, en el seu nou mentor per iniciar-los en secret... en l'art del whisky.

Robbie descobreix llavors que posseeix un talent excepcional com a degustador i molt ràpid és capaç d'identificar els destil•lats més cars i selectes.

Juntament amb els seus tres nous companys, Robbie haurà de triar entre convertir aquest do en una estafa, en una etapa més de la seva vida de petits delictes i de violència, o de transformar-ho en un nou futur, ple de promeses. Solament els àngels ho saben...

Fitxa de projecció Títol original: The angel’s share Any: 2012 Durada: 101’ Nacionalitat: Anglaterra, França, Bàlgica Gènere: Drama Data d’estrena: 16-11-2012 Qualificació: Més grans de 12 anys Fitxa Artística: Paul Brannigan (Robbie), Siobhan Reilly (Leonie), John Henshaw (Harry), Gary Maitland (Albert), William Ruane (Rhino), Jasmin Riggins (Mo), Scott Dymond (Willy), Scott Kyle (Clancy), Neil Leiper (Sniper), James Casey (Dougie), Caz Dunlop (Caz), Gilbert Martin (Matt), Stewart Preston (Juez), Vincent Friell (Fiscal), Kirstin Murray (Abogada), Nick Farr (Abogado), Charles Jamieson (Abogado), Roger Allam (Thaddeus), Charles Maclean (Rory McAllister), David Goodall (Dobie).

Fitxa Tècnica: Ken Loach (Direcció), Jonathan Morris (Montatge), Robbie Ryan (Fotografia), Paul Laverty (Guió), George Fenton (Música), Rebecca O’brien (Producció), Pascal Caucheteux, Vincent Maraval (Producció executiva), Kevin Brazier, Ray Beckett (So), Carole K. Fraser (Vestuari), Fergus Clegg (Direcció Artística), Kahleen Crawford (Càsting).

I, si voleu estar al dia en novetats cinematogràfiques, no us oblideu d’aquestes adreces: Pel•lícules en cartellera: http://www.filmaffinity.com/es/cat_new_th_es.html Properes estrenes: http://www.filmaffinity.com/es/rdcat.php?id=upc_th_es

BIBLIOTECA Novetats de la Biblioteca per a aquest curs

ELS ALUMNES PROPOSEN

Aquest curs la Biblioteca del centre obre les tardes de dilluns, dimarts, dijous i divendres de 15:45 a 17:45.

També està oberta al matí a les hores de pati.

Podeu anar-hi a llegir llibres o revistes, fer deures, connectar-vos a Internet...; també podeu emportarvos-en llibres en préstec per llegir a casa.

Com el curs passat, des de la pàgina de la biblioteca al web del centre se’ns faran propostes de lectura.

Aquest any s’han obert a la pàgina dues seccions:

Espai on vosaltres directament podeu recomanar als vostres companys aquells llibres que més us hagin agradat. Només cal que feu arribar a la biblioteca un petit comentari firmat sobre el llibre que voleu recomanar i el publicaran en aquesta secció. Animeu-vos!

Per començar dues companyes vostres de 2n d'ESO A ja han fet arribar les seves propostes: L'Almodis Ferrer Alsina us recomana la novel•la Carolina s’enamora, del Federico Moccia. L’ha llegit aquest estiu i, tot i que ens diu que els llibres d’amor no són el seu fort, confessa que aquesta novel•la li ha agradat bastant, l’ha enganxat. “Aquest llibre m’ha sorprès. És un bon llibre, especialment el final”- ens diu l'Almodis.

La Bruna Closa i Tió us recomana Ciutat dels ossos, el primer dels set llibres de la sèrie Caçadors d'ombres, de la Cassandra Clare. Per animar-vos a llegir-lo n’ha fet una sinopsi: “En una discoteca la Clary segueix un noi del qual en presencia la mort a mans de tres joves. Des de llavors el seu destí s’uneix amb el d'aquests tres caçadors d'ombres, éssers dedicats a deslliurar la terra de dimonis; i sobretot al destí d'en Jace, un noi amb aspecte d'àngel i tendència a actuar impulsivament.

La Bruna us recomana aquest llibre perquè “és entretingut, amb molta acció, intriga i sorpreses”.

“A mi m’ha agradat molt” –ens ha dit- “Penso que és un bon llibre ja que té personatges poc corrents i una història impressionant.”

NOVETATS EDITORIALS Enceten aquesta secció amb Noel et busca, la nova novel• la de l'Àngel Burgas , un escriptor nascut a Figueres, del qual probablement ja heu llegit alguna altra novel•la com L'anticlub (2002) , M.A.X. (2004), El club de la cistella (2007), Segon trimestre, Una cançó per a Susanna (2008) i L’edat del despertar (2012).

Noel et busca tracta de l’enigmàtica història de l'Enric, el qual es desperta a l’hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma coneixe'l i haver compartit pis amb ell. Però tot i la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va a l’hora... si no, per què hi ha d'haver vigilància policial a la porta de l’habitació? Perquè el desconegut li escriu una nota on diu: «Noel et busca»? Per què li diuen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els incomprensibles records que li retornen poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat no l’atrapi i l’engoleixi.

VIATGES Volem encetar una secció a la revista que doni informació de viatges que hagin tingut, per a qui els hagi viscut, un significat i una transcendència especial. Ja sigui perquè el viatge en si comportava un repte o perquè, sense preveure-ho, va resultar una experiència que no s’oblida amb facilitat.

Malauradament, no hem pogut incloure en aquestes pàgines cap vivència de ningú proper a nosaltres que hagi estat capaç d’explicar-nos alguna experiència d’aquestes característiques.

Us animem a fer-ho a partir d’ara, estimats i estimades lectors i lectores, posant-vos en contacte amb la revista El Suro a través de l’adreça electrònica: elsuro.inst.cendrassos@gmail.com i molt gustosament donarem a conèixer el vostre “viatge” en properes edicions.

Per fer-vos dentetes, farem ara memòria de l’experiència singular viscuda fa uns mesos per una jove holandesa que va fer, en solitari, la volta al món en vaixell.

Laura Dekker completa la volta al món en solitari amb només 16 anys després de 366 dies de navegació L'holandesa Laura Dekker ja ha entrat en la història de la vela. És la navegant més jove que ha completat la volta al món en solitari amb només 16 anys i 123 dies.

Dissabte va arribar a l'illa caribenya de Saint Marteen, on havia començat la seva aventura, després de 366 de navegació (un any i un dia) en què ha recorregut 27.000 milles nàutiques (50.031 km).

Dekker ha dut a terme la travessa a bord del 'Guppy', un quetx de dos màstils i 11,5 metres d'eslora. El seu repte, ja fet realitat, no el reconeixerà el llibre Guinness dels Rècords ja que es nega a certificar els rècords dels esportistes més joves, per evitar que altres adolescents s'animin a imitar-los.

El cas de Laura Dekker es va convertir en polèmic quan els serveis de protecció dels menors d'Holanda van intentar impedir el viatge l'any 2009, quan tenia 13 anys.

Volien que acabés l'educació obligatòria i els preocupaven les conseqüències que podia tenir el fet d'estar

apartada de la família i els amics. El cas va arribar al Parlament holandès i finalment la justícia va deixar la decisió en mans dels seus pares.

Curiosament, Laura Dekker i la seva germana van néixer en el vaixell amb què els seus pares van fer la volta al món durant set anys. http://www.324.cat/noticia/1561253/societat/Lholandesa-de-16-anys-completa-en-solitari-la-volta-al-monen-vaixell (22-01-2012)