La revista de l’Institut Cendrassos des de fa una pila d’anys tanca en paper i en format electrònic. No deixa de ser un símptoma dels nous temps. La difusió —i fins i tot la “comunicació”— han canviat. La domesticació de l’audiovisual ha implicat el naixement d’un nou imperi, més ràpid, més immediat,
més comunicable i molt menys memorable. El cop d’ull apressat torna inútil la reflexió, la lectura de diversos codis i la relectura, la interpretació...