EL SURO (especial juny 2011) by Institut Cendrassos

el Suro

2011

INS CENDRASSOS FIGUERES

SUMARI

Corcurs literari

Editorial

Concurs de Matemàtiques

Premis de l’AMPA als Treballs de Recerca

Fòrum de Treballs de Recerca a l’Alt Empordà

Premis per al Cicle d’Informàtica

Primera Mostra de treballs de Matemàtiques

Primera Mostra de Poesia

Premis Cangur

Professors que es jubilen Rosa Reglà

Santi Sánchez

L’Escola Verda

Parlament Verd

La campanya d’apadrinament

Els nens apadrinats

Projecte Fem una llei

7 Viatges de final de curs

La mediació escolar

El projecte Arce

L’Aula d’Acollida

L’Aula Oberta

El Cicle Formatiu d’Administratiu

Salut i Escola

Pere Triola, l’infermer del centre

Els de 4t d’ESO, a París

Els de 2n de Batxillerat, a Berlín

Recull literari

Sònia Moret, coordinadora del Programa Salut i Escola

Activitats d’orientació a 2n de batxillerat

Jornada de les Capacitats Diferents

Testimonis de superació Débora Cardoso, alumna del centre

Fran Rodríguez i el gos pigall

Albert Llovera, corredor de ral.lis

La Coral del Cendrassos

Sant Jordi a l’institut

Premis i mostres Concurs postals de Nadal

Sant Jordi, Paula Fuentes Tubella

Vam ser, Selma Brigneti Serra

Vent del nord, Eva Carbó Coll

Un poquito mayor, Tomàs Vilà Sales

El verano en una noche, Lluc Valverde

Amigos desconocidos, Eva Carbó Coll

Agraïments

Editorial Benvolguts lectors, Teniu a les vostres mans el darrer número de la revista El Suro, que va néixer el curs 2007-2008 en el marc d’una matèria optativa de 3r d’ESO que s’anomena Fem la revista. Des de l’inici, us la lliuràvem trimestralment en paper, amb les qualificacions dels alumnes. Enguany, com que des del centre també hem de fer esforços per menar bé els recursos econòmics i, a més, som Escola Verda, hem començat a editar-la en format digital. Com us vàrem informar a les reunions d’inici de curs, heu pogut accedir a El Suro des de la pàgina web del centre, però per acabar el curs us oferim un compendi del que s’ha publicat, i ara ho fem en format paper. Aquest exemplar persegueix tres objectius: 1) Que els alumnes i els professors que hi han participat se sentin orgullosos de la tasca que han fet ja que la revista, més que una eina de comunicació, vol ser una porta oberta al centre des d’on podreu conèixer les moltes activitats que s’hi fan, què pensen els alumnes, quines eines de participació tenen, els concursos en què hem participat, i un llarg etcètera d’actuacions que totes tenen un denominador comú: fer que l’ institut sigui el seu espai i que s’identifiquin amb una manera de treballar. 2) Volem que la revista es comenti, que tingui transcendència, que els alumnes gaudeixin de tenir-la a les seves mans; per això ha de ser atractiva, per despertar el seu interès de manera que vulguin saber què s’hi publica, qui ha escrit els reportatges, quines fotografies hi ha… 3) Ens agradaria, també, que la revista fos un element important per a la cohesió del centre; que tots -famílies, professorat, alumnat i personal no docentens sentim atrets i ens identifiquem amb algun aspecte de la revista i que en sapiguem extreure la importància que té: el fet que tantes persones diferents, que convivim en un mateix espai, tenim moltes coses en comú; que hem d’esforçar-nos per treballar-les i aconseguir que trobem nexes amb els quals tots ens hi puguem identificar. Crec que si els alumnes s’identifiquen amb la revista, augmentarem la participació i això ens ajudarà a l’hora de treballar valors com la col•laboració, el diàleg, l’esperi crític o el gust per la feina ben feta, actituds que són tan importants com els continguts curriculars perquè ajudaran a què els nostres alumnes siguin millors persones. Aprofito que disposo d’aquest espai per agrair als pares i mares dels alumnes de 1r i 2n d’ESO la paciència que heu mostrat per suportar totes les dificultats que s’han presentat en el procés d’aplicació

del projecte 1x1 i tinc interès especial en què sapigueu que tots aquests entrebancs s’han superat amb el vostre suport i també per l’esforç i l’enginy, a més de la paciència, dels professionals que s’hi han vist implicats. Sóc conscient que sense la vostra comprensió i sense la bona disponibilitat del professorat el desenvolupament de les activitats diàries hagués sigut molt més complicat. Gràcies a tots i a totes! No vull tancar aquest editorial sense fer esment a dos companys del claustre que es jubilen en acabar el curs: la Rosa Reglà, catedràtica d’Història, professora implicada en el funcionament de la Biblioteca del centre i que va iniciar la tasca d’editar la revista; i en Santi Sànchez, que treballa en el centre des de l’any 1996 i que ha sigut professor de Ciències Naturals i de Matemàtiques, i tutor de molts alumnes que s’han format a les nostres aules. De tots dos en quedaran molt bons records. Rosa i Santi, en nom de tota la comunitat educativa, rebeu els millors desitjos per a l’etapa que començareu. Bon estiu a tots i a totes! Mercè Castelló Turró Directora

La Rosa Reglà és professora d’Història de l’institut, però també és la responsable de la Biblioteca del centre i qui va engegar el projecte de la revista El suro, tal i com la coneixem. Aquest any no s’ocupa de la revista i per això ens va semblar que una manera d’agrair-li la feina feta era amb una entrevista a la revista que ella havia creat. Un dimecres a la tarda del mes d’octubre ens vam trobar amb la Rosa a la biblioteca del centre. Quan vam arribar, vam trobar-la enfeinada amb les tasques que genera la biblioteca. Ens va rebre molt amablement, amb el seu etern somriure, i va deixar el que estava fent per atendre’ns. La Rosa és una dona encantadora que sempre ajuda a tots aquells alumnes que li demanen.

Rosa Reglà He treballat 40 anys a l’ensenyament i encara em diverteix 1

Quan eres petita, què volies ser de gran? M'agradava pintar, fer coses manuals i ensenyar a un noi que vivia al costat de casa. De gran volia ser artista o professora d'art. Què et va fer canviar d'opinió? El meu pare, que deia que això de l'art no era una cosa seriosa. Què vas estudiar? Per què? Vaig estudiar Filosofia i Lletres i vaig especialitzar-me en història contemporània. El teu pare, Joan Reglà, va ser un historiador de referència. Com el recordes professionalment i familiarment? Recordo que, professionalment, feia coses molt amenes. I, com a pare, recordo que em passejava per la universitat i, entre els seus amics, presumia de filla dient que jo era una bona estudiant. Quina ha estat la teva trajectòria professional? Vaig començar a treballar a l'institut on vaig estudiar, el Sant Vicenç Ferrer, a València, durant 3 anys. Vaig fer oposicions i vaig anar a Igualada on vaig estar treballant 2 anys. Després vaig anar a treballar a Barcelona fins al 1989 a l'institut Maragall. Vaig decidir traslladar-me a Torroella de Montgrí i, finalment, i fins ara, al Cendrassos. Quants anys fa que treballes al Cendrassos ? 12 anys. Quan vas arribar a aquest institut, quina va ser la teva primera impressió? Que hi havia un alumnat molt tranquil. Com ha canviat el sistema educatiu i el funcionament del centre?

Ha canviat tant que no el coneix ningú. Ets sents orgullosa de la feina que has fet? Si, més o menys. Fins ara l'optativa de Revista l'havies dirigit tu. A més, vas començar a editar la revista del centre. Hi va haver gaire dificultats? Com et senties? Em sentia molt angoixada pel tema informàtic. Llavors en Santi Flavian va fer la maquetació. Quan en Santi Flavian se'n va anar, vaig trobar un grup d'alumnes que la varen maquetar, fins i tot ajudant fora de l'horari lectiu. Com van respondre els alumnes davant l'optativa de Revista? Els que l'havien demanat, en general bé. Estàs satisfeta de la feina que has fet al capdavant de la revista? No, satisfeta no. Ho estaria si hagués aconseguit fer anar el tema informàtic sense cap problema. Això, però, no vol dir que la feina no fos digna. La gràcia de la revista ha estat que l'han fet els alumnes. La Rosa ens explica les seves aficions i ens diu que li encanten els animals. Tinc 1 gos, 7 gats, 4 gallines i m'agradaria tenir 1 yorkshire i 1 cabra, afegeix. També m'agrada l'hort i la jardineria, fer invents amb fusta, fer patchwork , que vol dir cosir retalls de roba de colors diferents i fer dibuixos geomètrics. I amb això pots fer vànoves, bosses, coixins... També ens diu que li agraden els mots encreuats, sèries de televisió com ara Big Bang i House i el cinema. Les seves pel•lícules preferides són Con faldas y a lo loco , To be or not to be , El hombre que mato a Liberty Balance. Algunes de les seves lectures de referència són

Cumbres borrascosas i Tintín. També li agraden les revistes amb bones fotos com Country Living. I la seva música preferida és el jazz vocal (Luis Amstrong i Billie Holiday ). Quan vam acabar l’entrevista, vam agrair a la Rosa l’atenció que ens havia dispensat: ens ho vam passar molt bé parlant amb ella i creiem que a ella també li va agradar que l’entrevistéssim. Va ser una experiència interessant.

Fanny Beltrón, Rubén Mañas, Ibu Mballow

Santi Sánchez Sempre m’ha agradat ser professor

Com que en Santi es jubila, ha estat professor nostre a primer cicle, sempre es va preocupar molt per nosaltres i en tenim un record excel•lent, ens ha semblat que aquesta era una manera de fer-li el nostre humil homenatge. Ha sigut molt amable i simpàtic a la hora de fer-li aquesta entrevista. Des de la revista li donem les gràcies i li desitgem molta sort! De petit, de què volies treballar? Sempre m’ha agradat ser professor, però al començament volia ensenyar geografia. A quin any vas començar a donar classes? Al 1974 A quin col•legi? I quines assignatures imparties? Al de Sant Pere Pescador. Després vaig estar cinc anys a la Marca de l’Ham i Vilatenim. Catorze, al Josep Pallach Sembla que cada polític que entra al govern vulgui deixar la seva empremta i poques vegades ho fan bé. Què t’ha agradat més, fer de professor en un institut o en una escola? Són experiències molt diferents, i m’han agradat totes dues i tots dos llocs. Et fa pena jubilar-te? No. Crec que després de tants anys he d’obrir una altra etapa a la meva vida i això em fa il•lusió

Has treballat d’alguna altra cosa, a més de professor? No. Què tens pensat fer, ara que et jubiles? Anar amb bicicleta, llegir, dedicar-me a la fotografia i més coses que ja aniran apareixent. Marina Cumbriu i Sara Ruiz

i tretze aquí. He fet una mica de tot: matemàtiques , socials i naturals. Per què vas canviar del col•legi a l’institut? Perquè va canviar el sistema educatiu i sempre havia treballat amb alumnes de 13 i 14 anys. Quina valoració fas del sistema educatiu? De quin d’ells? Com que canvia cada any! S’han fet tants canvis al llarg dels darrers quinze anys que penso que la comunitat educativa (pares, alumnes, equips directius i professors) estem desconcertats i en moltes ocasions desmotivats perquè el que programes i portes a terme amb convicció i efectivitat aquest curs és possible que no serveixi per al proper i hagis de canviarho tot, o en part, i així és difícil treballar.

L’ESCOLA VERDA I EL PARLAMENT VERD: ELS INICIS Actualment estem dins el Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament sostenible (2005-2014) on es planteja el desig d’integrar principis, valors i pràctiques del desenvolupament sostenible en tots els àmbits de l’educació i l’aprenentatge. L’any 2007, en el nostre centre s’havien engegat dos projectes d’innovació educativa: el de Formen ciutadans actius i participatius i el d’Educació mediambiental, per tal de sistematitzar i consolidar tot un seguit d’activitats dutes a terme en els últims anys. De forma conjunta els dos projectes van organitzar un Parlament Verd, que és una mena de parlament on a través dels parlamentaris verds (delegats de classe) els alumnes participen activament en totes les activitats del centre: en temes d’ordre, culturals, ambientals, organització de festes, actes solidaris... Són els alumnes qui proposen, discuteixen, s’esmenen... amb la finalitat d’arribar a acords als quals s’han de comprometre i aconseguir que tot el centre s’impliqui en tot allò que aquest parlament aprovi. ESCOLA VERDA Després de tres anys d’estar formant-nos com a professores per poder desenvolupar el projecte d’Escola Verda (plans d’acció mediambiental, auditories energètiques...) i de realitzar accions mediambientals amb els alumnes (diada del canvi climàtic, reciclatge de paper, de plàstic, de mòbils, de tòners, compostatge, creació d’un hort, campanya municipal sobre l’eficiència energètica, manteniment de plantes interiors...), ens han donat el distintiu d’Escola Verda. Al novembre passat vam assistir a l’acte que es va celebrar a l’Auditori Martí Carreras de Girona per recollir la placa d’Escoles Verdes, i aquest mes de juny -tal com us expliquem més endavant- s’ha celebrat l’acte de descoberta de la placa al centre.

SOM ESCOLA VERDA ACTE DE DESCOBERTA DE LA PLACA D’ESCOLA VERDA El dia 7 de juny es va celebrar l’acte de descoberta de la placa d’Escola Verda. A l’acte hi va assistir Iolanda Millán, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Figueres; la directora del centre, Mercè Castelló; a més de quatre professores que pertanyen al Comitè Mediambiental i els parlamentaris del centre, com a representants de l’alumnat. La regidora d’Educació va reunir-se amb els alumnes del Parlament Verd i va lloar la tasca que fan, a més de felicitar-los i esperonar-los perquè continuïn treballant. Ja que som Escola Verda, durant aquell matí, els alumnes de tercer i de quart van plantar 9 arbres al pati gran de l’institut. D’altra banda, la cortina que tapava la placa que ens acredita com a Escola Verda és de roba reciclada i la van confeccionar els alumnes de l’optativa Manualitats creatives, de tercer.

Parlament Verd El dia 4 d'octubre es va constituir el Parlament Verd d'aquest curs 2010-2011. Es van presentar els parlamentaris, que són els delegats de cada curs des de 1r d'ESO fins a Cicles Formatius i Batxillerat. En la primera sessió, es va realitzar l'elecció del president i la secretària del Parlament, a més d'organitzar-se les comissions. Actualment, el Parlament Verd està format per quatre comissions: la d’Afers Exteriors, la d’Afers Interiors, la de Festes i la de Medi Ambient, que treballen per organitzar accions, tant solidàries com de caràcter mediambiental. A cada comissió hi ha entre quatre i sis parlamentaris. Aquests han estat els representants del curs 2010-2011: 1 1 1 1

ESO ESO ESO ESO

GRUPS A B C D

PARLAMENTARIS Mariona Tegido Àngela Cañizares Clàudia Prat Dani Ruiz

2 2 2 2

ESO ESO ESO ESO

A B C D

Alba Moyano Nil Rivero Laura Lozano Andrés Muñoz

3 3 3 3

ESO ESO ESO ESO

A B C D

Marina Cumbriu Gustavo García Lluc Valverde Joana Santos

4 ESO A 4 ESO B 4 ESO C 4 ESO D Secretària 4 ESO E 1 BATX A 1 BATX B 1 BATX C President

Clàudia Congost Oriol Magan Arnau Xampeny Glòria Corpas.

2 BATX A 2 BATX B

Sara Armadà Nassima El Azizi

Martí Tegido Xavi López Aida Juanals Xavi Colomer

1 CFGM Inf A Carla Tubau 1 CFGM Inf B 1 CFGM Inf C Rodrigo Saulis

. I aquestes són totes les accions i activitats que, des del Parlament Verd, s’han procurat dur a terme: 1. Variar lleument la distribució de les taules del menjador ja que ocasionaven embussos a l’hora de desar els plats i per tenir més espai per poder fer el compostatge. 2. Decidir i col•laborar en la organització de la Jornada de les Capacitats Diferents. 3. Iniciar l’hàbit del compostatge: obtenció d’un compostador per part de l’ajuntament, confecció de llistes de tots els alumnes que es queden al menjador per fer grups per desar el menjar orgànic al compostador. 4. Aconseguir que es posessin xarxes a les porteries i a les cistelles dels patis. 5. Apadrinar una nena i un nen de l’Índia com a acció solidària. Organitzar per a tal fi, una campanya de Nadal – targetes de colors que per 1€ es penjaven a l’arbre - i un concert solidari a la Rambla per recaptar fons. 6. Parlar i insistir amb l’empresa de neteja del centre perquè no buidessin les papereres de les aules ja que després els alumnes no podien participar del procés de reciclatge de paper. 7. Fer un anagrama del Parlament Verd. 8. Col•locar una paperera de reciclatge al menjador. 9. Fer un bloc del Parlament Verd. 10. Crear un programa informàtic que gestioni les dades de l’Aula Neta. 11. Organitzar una lliga de futbol a les hores del pati i decidir els premis. 12. Confecció d’un power-point de les accions mediambientals que hem anat realitzant enguany per poder participar en el Fòrum d’Escoles Verdes que es va celebrar a Olot. 13. Escollir un petit comitè que anés com a representant del nostre a centre a una trobada de mediadors que es va realitzar a Sant Antoni de Calonge. Posteriorment aquest alumnes van passar per les classes a explicar en què consistia la mediació. 14. Fer que s’obrissin tots els batents de les portes d’entrada ja que es considerava que hi havia massa poc espai a l’hora d’entrar. 15. Col•laborar a les hores del pati a fer els controls de l’Aula Neta i ajudar a fer els buidatges de totes les dades. 16. Organitzar el dia que es penjarà la placa del distintiu d’Escoles Verdes. 17. Fer fotos del grup per fer una postal per enviar als nens apadrinats. 18. Proposta de fer un lipdub, en tràmit.

LA CAMPANYA D’APADRINAMENT El Comitè d’Afers Exteriors del Parlament Verd de l’institut va organitzar, com cada any, una campanya solidària que, enguany, va tenir com a objectiu recaptar fonts per poder apadrinar un infant de l’Àfrica. Tal com hem explicat a les diverses edicions d’El Suro es van organitzar diverses activitats per recaptar fons. Durant les festes de Nadal, els representants del Parlament Verd venien, a l’hora de l’esbarjo, unes targetes de colors, a 1€, per anotar bons desitjos i poder-les penjar a l’arbre de nadal del centre. Més endavant, el 17 de març, es va celebrar un concert a la Rambla de Figueres per tal d’acabar d’aconseguir els fons necessaris. Durant tot el matí, una trentena d’alumnes van anar interpretant músiques de diferents estils i la Coral del centre va clausurar l’acte festiu. Amb aquestes dues activitats es van recollir 301'15€. Com que no és possible apadrinar un mateix infant per dos anys seguits, des del Parlament Verd, es va decidir apadrinar dos nens. Finalment, s’han pogut apadrinar un nen i una nena de l’Índia. Els membres del Parlament Verd agraeixen la col•laboració dels alumnes i també de tots els ciutadans i ciutadanes perquè, gràcies a la seva aportació econòmica, han ajudat a fer possible l’apadrinament a través de la Fundació Vicens Ferrer.

ELS NENS APADRINATS

Projecte Fem una llei El dia 13 de maig quatre alumnes del centre vam desplaçar-nos a Barcelona per celebrar la sessió plenària del projecte Fem una llei al Parlament de Catalunya. Aquest projecte, en el qual hem participat voluntàriament un grup d'alumnes de quart d'ESO, ha consistit en simular el procés d'elaboració d'una llei a partir de diverses comissions de treball que estaven integrades per estudiants de vint centres d'arreu de Catalunya. Les professores que han dirigit el projecte són Pilar Castelló i Mònica Bosch i els alumnes que, voluntàriament, hi hem participat som: Jordi Alaminos Rita Arranz Marta Comas Claudia Congost Gloria Corpas Paula Cumbriu Carla de la Mata Gina Cortés Júlia Ferrer Alex Gispert Oriol Magan Cristina Marin

Mariona Gibert Cristina Prat Marina Sánchez Helena Terrades Ha estat una experiència molt gratificant. Esperem que el nostre institut hi continuï participant. Jordi Alaminos, com a respresentant del nostre institut, va adreçar-se als membres del Parlament amb la intervenció que reproduïm tot seguit.

INTERVENCIÓ AL PARLAMENT Molt Honorable Senyora Presidenta, Senyores Diputades i Senyors Diputats, Em dirigeixo a aquesta cambra com a representant de l'Institut Cendrassos de Figueres. Ens ha agradat participar en aquesta activitat perquè ens ha semblat molt educativa i ens ha permès posar-nos a

la pell dels diputats. Hem pogut comprovar com la feina d'elaborar una llei és lenta i laboriosa, i també ens ha semblat interessant treballar amb altres companys d'altres centres d'arreu de Catalunya. La llei que hem treballat enguany, que fa referència als drets i deures dels alumnes, ens ha semblat important perquè responsabilitza els alumnes dels seus drets i obligacions. Hi hem incorporat aspectes que considerem innovadors, com per exemple, el que fa referència als permisos per qüestions personals greus. Moltes qüestions que hem tractat en aquest Projecte de Llei pensem que poden servir per millorar els Reglaments de Règim Intern dels nostres Instituts. Seria bo que es comptés amb la participació de l'alumnat en l'elaboració d'aquests reglaments. És per tot això que els representants de l'Institut Cendrassos votarem a favor d'aquest projecte de llei. Moltes gràcies, Senyora Presidenta. Visca Catalunya!

LA MEDIACIÓ ESCOLAR

turiol de Figueres, del Padró de l'Escala i del Montgrí de Torroella. A Calonge ens vam trobar amb alumnes i professors de Calonge i Sant Feliu. La primera part de la trobada va ser una mena de lliçó magistral a càrrec del Sr. J. Miquel Pérez, tècnic docent del Servei Escola i Entorn, coordinador dels Programes de Convivència i Mediació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que va parlar sobre La competència social: clau de l'èxit social, laboral i comunitari. La segona part de la jornada van ser unes dramatitzacions fetes per alumnes mediadors dels instituts que ja ho feien. Finalment hi va haver el dinar i a la tarda, abans de marxar, l'entrega dels diplomes d'assistència a la jornada. Els parlamentaris van explicar la trobada als altres membres del Parlament Verd i també, en una sessió de tutoria, a la resta de companys dels altres grups del seu nivell. A l'institut ja hem començat a caminar en el tema de la resolució de conflictes mitjançant la mediació. Ara cal anar avançant sense presses, ja que projectes com aquests han d'estar ben assumits per una gran part de l'alumnat, del professorat i del PAS. En aquest sentit s'estan preparant, abans d'anar-nos-en de vacances, les reunions pels professors que s'han apuntat al grup de treball de mediació. Pel primer trimestre del proper curs s'està preparant una Optativa sobre mediació destinada a alumnes de tercer. A més, també es prepara la inclusió en el PAT (Pla d'Acció Tutorial) d'activitats sobre habilitats socials i mediació, tal com s'ha fet en aquest final de curs.

La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives. Hem cregut interessant per a fer aquests quatre apunts sobre la mediació al nostre institut començar amb una petita i senzilla definició del que pot ser la mediació i entendre millor del que estem parlant. Podem dir que la idea arrenca a partir de la redacció del Projecte de Convivència que s'està fent. En el moment de treballar un dels temes triats, el de conflictes lleus, va aparèixer el concepte de mediació. Ens vam interessar pel tema, vam buscar informació teòrica i experiències d'altres centres on ja s'està posant en pràctica i finalment vam contactar amb altres instituts de la comarca que estan en situació similar a la nostra. És per això que el 31 de març vam assistir a Calonge a la III JORNADA DE CONVIVÈNCIA ESCOLAR I MEDIACIÓ DE L'ALT EMPORDÀ. De l'institut hi vam anar quatre parlamentaris, un per a cada nivell. La Mariona Tegido, de primer; la Laura Lozano, de segon; la Marina Cumbriu, de tercer; l'Arnau Xampeny, de quart; i jo mateix, com a coordinador LIC de l'institut. Amb nosaltres van venir també professors i/o alumnes de l'Olivar Gran i del Narcís Mon-

Ferran Ymbert. Coordinador LIC

A R CE PROJECTE ARCE

Quan vam

immediats que vàrem aprovar van ser:

tornar de Madrid vam exposar –al

Fer un estudi sobre la situació energètica

El Projecte ARCE està promogut pel

Claustre de professors- la possibilitat de

actual de l’institut.

Ministerio de Educación, té una durada

participar en aquest projecte. Per tirar-lo

Fer un estudi sobre la situació social

de dos anys i el tema que es treballa és

endavant, cal el suport i la col·laboració

actual de l’institut.

el de la SOSTENIBILIDAD INTEGRAL:

de molta gent i, en tenir persones

Preparar el primer intercanvi d’alumnes ,

HACIA CENTROS SOCIALES Y

disposades a fer-ho, es va decidir formar

la primera trobada serà el mes de març a

l’agrupació.

Astúries .

ECOLÓGICOS.

Durant els

ELS INICIS

mesos de maig i juny del curs passat es

VIATGE A COLUNGA

El mes de maig del 2010, les professores

va redactar un projecte comú i un altre

Els dies 8, 9, 10 i 11 de març, 15

Anna M. Comas i Marta Sendra –com a

d’adaptat a les necessitats i possibilitats

alumnes del nostre centre van realitzar

representants de l’Institut Cendrassos-

de cada centre. En el nostre institut el

una estada de treball a l’institut Luces

vam anar a Madrid a les jornades del

projecte es desenvolupa principalment a

d’Astúries. En aquesta trobada també

Proyecto Arce. En aquesta trobada,

3r d’ESO i al Parlament Verd.

van participar-hi 15 alumnes d’El Pinar

centres de tot Espanya ens reuníem per

El mes de

de la Rubia de Valladolid, i 16 alumnes

posar en comú interessos i idees per

juliol de 2010, es va enviar tota la

de Los Pacos de Fuengirola.

treballar en els col·legis o instituts, en

documentació requerida al Ministerio de

Durant l’estada a Astúries els alumnes

col·laboració amb altres centres de

Educación. La resolució del Proyecto Arce

varen exposar els diversos temes que es

diferents comunitats autònomes.

va sortir a mitjans d’octubre i la nostra

treballen a cada institut i de la manera

Des del

proposta va ser acceptada. El fet de

que ho fan. Els altres centres veuen

nostre centre, vam presentar el

tenir-ne l’aprovació, va suposar una

altres maneres de treballar el mateix

PARLAMENT VERD perquè el tema que

nova trobada de tots els instituts

tema i aprenen diferents sistemes de

ens interessava treballar era la

agrupats en el projecte per marcar un

tractar-lo. Els centres estan en contacte

participació de l’alumnat i el respecte pel

calendari de les activitats i trobades.

per mitjà de blocs, ja que cada centre ha

medi ambient. El primer dia es va fer una

creat el seu. En els blocs es van penjant

exposició dels temes amb la finalitat de

totes les actuacions que es fan

buscar socis per desenvolupar-los de

relacionades amb el tema de medi

manera conjunta. El nostre projecte va

LES JORNADES DE TREBALL

ambient i de convivència en el centres.

interessar a tres instituts més: un de

Els dies 18,19 i 20 de novembre de 2010

Actualment, tots els centres han fet una

Valladolid, El Pinar de la Rubia; un

tots els professors que vam iniciar el

diagnosi per veure en quina situació es

d’Astúries, Luces; i un de Fuengirola, Los

projecte ens vam reunir a Fuengirola, per

troben. Tots els blocs estaran en una

Pacos. A partir d’aquesta primera reunió

acordar un seguit de temes i

pàgina web comuna on s’anirà informant

vam preparar els objectius generals del

d’actuacions. A més, també ens van

de totes les actuacions que es

Projecte Comú. Els dos grans objectius

rebre les regidores d’Educació i de Medi

realitzaran.

són uns instituts sostenibles tant

Ambient de l’Ajuntament de Fuengirola.

socialment com ecològicament. D’aquí

Un dels requisits que marca el Proyecto

surt el nom del projecte SOSTENIBILIDAD

Arce és fer-ne difusió i per això es va

INTEGRAL: HACIA CENTROS SOCIALES Y

notificar la trobada a la premsa local.

ECOLÓGICOS.

Després d’aquesta reunió els acords més

AR CONCLUSIONS FINALS

serveixen per fer les propostes de

creiem que a final del proper curs

Després del viatge, la feina que s’ha

millora. Aquestes propostes també

algun consum pot haver millorat.

anat fent es preparar la documentació

s’adjuntaran als resultats finals del

També el grau de conscienciació de

per ensenyar els resultats obtinguts a

projecte, que es diferenciaran en

l’alumnat en el tema mediambiental

tot l’alumnat i professorat implicat en

personals, de grup i econòmiques.

és satisfactori i, a més, se senten

el Projecte. S’han preparat unes

El grau de satisfacció per part de

molt implicats en el tema de la

presentacions on s’expliquen els

l’alumnat, el professorat i els pares

convivència.

resultats de les enquestes on s’ha

involucrats en el Projecte és molt

Anna M. Comas i Marta Sendra

analitzat la gestió de l’aigua, el llum,

positiu en la mesura que s’han assolit

Coordinadores del Projecte Arce

la calefacció, els residus , el soroll i la

la majoria dels objectius inicials.

convivència en unes gràfiques que

Si es continua treballant com fins ara,

L’AULA D’ACOLLIDA Com molts altres instituts, amb l'arribada d’alumnes immigrants, al Cendrassos es va crear l'Aula d'Acollida amb l'objectiu d'ensenyar el català als nouvinguts. La Montse Bota, com a responsable de l’AA, ens va fer cinc cèntims del funcionament de l’aula. Els nouvinguts que no entenen ni català ni castellà hi passen més hores que els que ja arriben a Catalunya sabent parlar el castellà. El màxim d'hores setmanals són dotze i el mínim tres. L'aprenentatge comença mitjançant imatges dels instruments de la classe, parts del cos, aliments, etcètera. A poc a poc, el vocabulari es va introduint amb frases senzilles, com per exemple: deixa'm el llapis, sisplau; quina fruita t'agrada... Una de les sortides que s’han organitzat per als alumnes de l’AA ha estat la visita al mercat setmanal: allà van poder posar en pràctica el que havien après. El flux d’alumnes pot variar durant el curs però aquest any han passat per l'Aula d’Acollida vint-i-vuit alumnes, dels quals onze començaven des de zero aprenent la nostra llengua. Tots aquests alumnes també formen part de la classe ordinària, i és molt important que es relacionin amb la resta de companys que, a més, també poden ajudar-los en l'aprenentatge del català. La diversitat de llengües a l’AA depèn de la procedència dels nouvinguts i pot variar molt d’un any per l’altre. Aquest curs hi ha hagut fins a sis llengües diferents,utilitzant alfabets diferents,el llatí,el crílic i l’àrab. Els companys de l’AA ens desitgen un bon estiu en la seva llengua.

Rus. Victoria i Alexandra

Àrab. Soukayna, Ouafa,Dunya, Younes, Bilala, Mohamed

Romanès. Andrei Iulian

Búlgar. Dechko

Espanyol. Lisen Clarisa

Francès. Giovanni

L’AULA OBERTA L'Aula Oberta s'adreça als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO i en Narcís Estrach n’és el coordinador. L’AO acull aquells alumnes que tenen dificultats d’aprenentatge o que estan desmotivats per estudiar. Cada grup és de 10 o 11 alumnes, com a màxim, per nivell. Els professors de l’AO intenten que els alumnes se sentin valorats fent una feina que sigui útil. Per exemple, venen productes d’elaboració pròpia en unes paradetes que es fan a l’hora del pati; tenen cura de l’institut; cultiven productes de temporada en un petit hort; fan reparacions del mobiliari i, aquest any, s’ocupen de fer els decorats del musical de final de curs; porten un diari de l’hort i un bloc ; i, també, analitzen pel•lícules per estudiar habilitats socials. De tota manera, aquells alumnes que no treballen ni es comporten han de sortir de l’AO i reincorporar-se al grup classe.

L’HORT, EL BLOC I EL LLIBRE DE L’HORT La feina de l'hort es reflecteix en el diari que s’elabora a l'aula, a 3r, i al bloc, a 4t. Els aspectes que treballen són, entre altres, aquests:

amb la foto corresponent -Elaboració de receptes -Estudi de les propietats medicinals -Comentari de les eines que utilitzen -Organització de la caseta, de l'hivernacle i del compostatge -Evolució de l'hort des de l'inici de curs fins al final a partir de fotografies -Experiències personals -Comparacions amb altres horts.

MANUALITATS Durant tot el curs, els alumnes de l’AO elaboren un seguit d’objectes segons l’època de l’any: des de motius nadalencs fins a faristols o punts de llibre, passant per objectes de decoració diversos, postals... ELS DECORATS DE GREASE Entre moltes altres coses, construir els decorats de Grease, el musical de final de curs també és responsabilitat dels alumnes de l’AO . Els decorats han quedat molt bé. Aquestes són només algunes de les activitats que es treballen a l’AO. Els alumnes expliquen que els agrada molt poder formar-ne part i estan molt agraïts als professors que hi treballen.

-Sistemes de reg -Tipus de regadius -Explicació del que s'hi planta i creació d'una fitxa

EL CICLE FORMATIU D’ADMINISTRATIU De fet, i perquè tots els alumnes que llegiu la revista us en feu una idea, comentaré que els Cicles Formatius es fan per poder preparar a tots aquells alumnes que volen, d’alguna manera, incorporar-se al mercat de treball. Se’ls dóna uns coneixements específics de tota una sèrie de matèries relacionades amb el camp professional a què es volen dedicar (per exemple, els matriculats en Gestió Administrativa i en Administració i Finances, estudien Comptabilitat, Informàtica aplicada, Finances, el funcionament de les empreses...). Per poder compaginar bé les classes amb el món real, es realitzen conferències per part d’especialistes, es tracten temes d’actualitat, i també fem sortides extraescolars que estan relacionades amb allò que s’estudia, i que alhora es compaginen amb d’altres activitats més lúdiques. Normalment em fem dues per curs. Concretament, aquest passat novembre vàrem anar a Barcelona: mentre uns grups van visitar el Port i se’ls va ensenyar com funcionava la descàrrega de mercaderies i el seu control, els grups de Superior van visitar la Borsa de Barcelona. A la tarda, tots els grups junts vàrem anar al Teatre Poliorama i vàrem

veure l’obra El mètode Grönholm. Tot plegat, va ser molt interessant. La segona sortida es va realitzar al mes d’abril: es va anar tot el dia a la Fundació Alícia de Sant Fruitós de Bages on, a més de fer uns tallers d’activitats molt interessants, també es va visitar el seu Monestir. Una altre aspecte molt interessant que heu de saber és que, cada any, en el Crèdit de Projecte Empresarial (que s’imparteix a segon curs de Grau Superior) diferents grups d’alumnes preparen la creació d’una empresa simulada amb els diferents processos de muntatge i d’organització necessaris; i en moltes ocasions, ens hem presentat a concursos de creació i innovació d’empreses (tant a nivell de Figueres com de la província de Girona). A vegades, fins i tot hem obtingut premis interessants. Ramon Pérez Campins Cap de Departament dels Cicles Formatius d’Administratiu

1r ESO TALLER PERVENCIÓ TABAC (Segon trimestre) Taller impartit per Montse Salvachúa de l’Associació Contra el Càncer. La xerrada va tenir lloc el dia 14 de gener pels alumnes de 1 ESO A i B i el dia 21 de gener pels alumnes de 1 ESO C i D. 2n ESO TALLER ALIMENTACIÓ (Primer trimestre) Taller impartit per Pere Triola per tal de potenciar els hàbits saludables amb una bona dieta (equilibrada i variada) i potenciar l’activitat física diària a tot l’alumnat. La xerrada va tenir lloc el dia 22 d’octubre pels alumnes de 2 ESO A i B i el dia 29 d’octubre pels alumnes de 2 ESO C i D. TALLER INTERNET SEGURA (Segon trimestre) Xerrada organitzada pels Mossos d’Esquadra per tal de prevenir i fer front als continguts referents a l’anorèxia i bulímia, el consum de drogues, la incitació a la violència o el llenguatge groller. Però també com estar alerta amb contrasenyes segures, conèixer bé on comença el delicte i com actuar en situació de sospita. La xerrada va tenir lloc el dia 4 de febrer pels alumnes de segon A i B i el dia 11 de febrer pels alumnes de segon C i D. També es va oferir una xerrada extraordinària el 20 de febrer a les 20:30 h pels membres de l’AMPA i tot el col•lectiu de pares i mares del centre. TALLER SOBRE VACUNES (Tercer trimestre) Coincidint amb la campanya de vacunació (17 de maig 2011) es va organitzar un taller-xerrada d’informació impartit per Pere Triola als alumnes de segon d’ESO els dies 8 i 15 d’abril. La xerrada tenia l’objectiu d’informar sobre la necessitat de les vacunes i del perills que comporta no vacunar-se. 3r ESO XERRADES D’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL Cicle de xerrades organitzades per PASSIR Salut Empordà dins l’Àrea Educació per la Salut. L’objectiu de la primera xerrada era donar la màxima informació als joves sobre la relació afectiva i la relació sexo-afectiva. La segona xerrada tenia com a objectiu la introducció als mètodes anticonceptius, a les malalties de transmissió sexual, i la reducció de riscos. La tercera xerrada a finals de curs s’ha centrat a la millora del com-

portament i l’aprenentatge d’hàbits saludables. Entrega carpeta Salut i escola (8 octubre 2010) El passat 8 d’octubre del 2010 es va fer l’acte de presentació i entrega de la carpeta Salut i Escola 2010/2011 als alumnes de 3 ESO. La carpeta informa amb imatges i petits textos sobre: • Un estil de vida saludable • Sexualitat i afectivitat • Infeccions de transmissió sexual • Menja saludablement! • Accidents de trànsit • Les drogues (tabac, alcohol, cannabis, cocaïna i altres drogues) • Ciberaddicions • Activitats físiques: Belluga’t BUS PREVENCIÓ El Bus de la prevenció va visitar el centre el passat 27 d’octubre del 2010. El bus prevenció entra dins la campanya organitzada amb l'objectiu de sensibilitzar l'alumnat de 3r i 4t curs de l'educació secundària de Catalunya de la importància de la prevenció de riscos laborals. Enguany és la tercera edició. La iniciativa és promoguda pel Departament de Treball i el Departament d'Educació. TALLER CANNABIS El passat 10 de juny es va realitzar l’últim taller als alumnes de 3 ESO sobre la prevenció en el consum de cànnabis. El taller forma part de les activitats de la Motxilla Pedagògica del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. 4t. ESO TALLER TALLA AMB ELS MALS ROTLLOS El passat novembre es va organitzar el taller Talla amb els mals rotllos als alumnes de 4 ESO. Talla amb els mals rotllos és un programa impulsat per l'Institut Català de les Dones que vol sensibilitzar als adolescents i joves sobre la violència de gènere, amb un clar objectiu preventiu. Vol proporcionar eines i recursos formatius a la població jove perquè esdevingui agent actiu capaç d’impulsar estratègies de prevenció de les violències i promoure el respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes. TALLER MARATÓ TV3 Cada any s’organitza el centre la xerrada de la Marató de TV3. Enguany la Marató era dedicada a les lesions

medul•lars i lesions adquirides. La xerrada s’impartí el 13 de desembre pels alumnes de 3 ESO i el 14 de desembre pels de 4 ESO. 1r BATXILLERAT TALLER INTERNET SEGURA Xerrada organitzada pels Mossos d’Esquadra per tal de prevenir i fer front als continguts referents a l’anorèxia i bulímia, el consum de drogues, la incitació a la violència o el llenguatge groller. Però també com estar alerta amb contrasenyes segures, conèixer bé on comença el delicte i com actuar en situació de sospita. La xerrada tindrà lloc el dia 18 de febrer pels alumnes de 1 BAT A i B i el dia 25 de febrer pels alumnes de 1 BAT C. TALLER MARXA MÉS SEGURA Taller que té per objectiu millorar els coneixements dels joves sobre l’alcohol i els seus efectes sobre la conducció, promoure la reflexió i la presa de consciència sobre el risc i les conseqüències de beure alcohol i conduir i a afavorir l’adopció de comportaments més segurs. Organitza Motxilla Pedagògica dins el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. La sessions tindran lloc els propers dies 14 i 21 de febrer. Cicles Formatius TALLER INTERNET SEGURA Xerrada organitzada pels Mossos d’Esquadra per tal de prevenir i fer front als continguts referents a l’anorèxia i bulímia, el consum de drogues, la incitació a la violència o el llenguatge groller. Però també com estar alerta amb contrasenyes segures, conèixer bé on comença el delicte i com actuar en situació de sospita. La xerrada va tenir lloc el dia 25 de febrer pels alumnes de Cicles formatius. TALLER MARXA MÉS SEGURA Taller que té per objectiu millorar els coneixements dels joves sobre l’alcohol i els seus efectes sobre la conducció, promoure la reflexió i la presa de consciència sobre el risc i les conseqüències de beure alcohol i conduir i a afavorir l’adopció de comportaments més segurs. Organitza Motxilla Pedagògica dins el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. La sessions van tenir lloc els dies 14 i 21 de febrer.

Pere Triola L’infermer del centre

Pere Triola, l’infermer del centre A l’institut comptem amb l’assessorament d’un infermer, en Pere, que ajuda i aconsella els alumnes que vulguin consultar-li qualsevol tema relacionat amb la salut. En Pere ens explica que la seva feina és donar orientació, fer de pont entre el món educatiu i el món sanitari. Per poder fer-li les consultes, cal demanar hora ja sigui a petició de l’alumne o perquè ho consideren convenient els tutors. Les consultes són totalment confidencials i els alumnes atesos sempre han quedat molt satisfets. Ens va dir que, a l'adolescència, és quan es comencen a tenir hàbits diferents. Per això, en Pere sempre ens aconsella que seguim el camí adequat. A més d’assessorament, també imparteix algunes de les xerrades que es fan durant el curs dins el programa Salut i Escola.

Sònia Moret Professora de Física i Química, i coordinadora del programa Salut i Escola Què volies ser de petita? De petita no tenia gaire clar el meu futur professional. Anava a l'escola, llavors a l'institut i va ser allà que ja em vaig decantar per les ciències i d'aquí a fer química.

fessors del centre? A l'institut som molts professors i és difícil conèixer a tothom. És cert que a mi m'agrada molt parlar amb tothom, intercanviar opinions i passar una bona estona.

Quan fa que treballes com a professora? Aquest any ha fet ja sis anys.

Quins són els teus propòsits de cara al futur? De moment continuar tal com estic ara, fent classes a secundària.

Quines altres feines has fet? Els primers anys de fer substitucions m'ho combinava amb la tesi doctoral que feia a Girona. Anava de bòlit ja que, de vegades, al matí estava a l'institut i a la tarda impartint classes de pràctiques als alumnes de Química a la universitat. En quins altres instituts has treballat? Primer vaig estar amunt i avall, com tothom: un xic a Palafrugell, un xic a Girona i llavors ja vaig passar a treballar tot un any a Arbúcies i ja fa 5 cursos que sóc a Figueres –primer, a l'institut Deulofeu i ara aquí, al Cendrassos. Com recordes la teva arribada a l'institut? Ja queda llunyana. Arribar a un nou institut sempre és començar un xic de nou, fer nous companys i tenir nous alumnes. És una experiència que sempre és enriquidora. Per què ets professora de Física i Química en lloc de Biologia? De fet jo a COU (antic segon de batxillerat) no feia Biologia sinó Dibuix tècnic, o sigui que mai va estar en els meus plans estudiar Biologia. Física i Química m'agradava des de sempre encara que també m'agradaven molt les llengües, però s'havia de triar. Explica’ns algunes anècdotes que t'hagin passat a classe . No m'han passat gaire anècdotes. Sempre queda algun experiment de laboratori que no acaba de sortir com s'esperava i acabem rient tots plegats. Tens bon rotllo amb tots els pro-

Què fas en el teu temps lliure? Bé, temps lliure no en tinc gaire, però el poc que tinc l'aprofito al màxim. Intento quedar sempre que puc amb els meus amics (sovint els divendres nit a fer una pizza), llegir un bon llibre, estudiar anglès... Quin tipus de música escoltes? Una mica de tot, no tinc preferències clares. Sovint només escolto música quan condueixo i tinc la ràdio posada. T'agrada viatjar? M'encanta. Sempre que puc viatjo, sigui lluny o a prop. Com a coordinadora del programa Salut i Escola, ens pots explicar el seu funcionament i en què consisteix? El programa Salut i Escola és una actuació promoguda pels departament d'Educació i Universitats i el de Salut, per tal d'impulsar la promoció i prevenció de la salut a l'escola i coordinar les accions en el territori. S'adreça a la població adolescent de secundària, batxillerat i cicles formatius dels centres públics i concertats. Fa dos anys que sóc coordinadora del programa. Les meves tasques són variades: contacto amb les persones formadores dels tallers, informo als professors de les xerrades, coordino les diferents activitats amb l'infermer de centre, Pere Triola, i informo als tutors/res i a cada grup de les activitats programades de manera que ho puguin treballar a les tutories.

Activitats d’Orientació a 2n de Batxillerat Els alumnes a 2n de batxillerat han de triar la sortida acadèmica pel seu futur. Sense cap mena de dubte, sovint es tracta d’una decisió difícil i plena de dubtes. Per tal d’orientar el nostre alumnat cap a una bona elecció, des del centre, s’ofereixen un seguit d’eines que tenen l’objectiu d’aportar informació clara i diversa sobre les diferents opcions que poden triar després del batxillerat. Durant aquest curs s’han realitzat una sèrie d’activitats: Els tallers d’orientació d’EDUCAWEB: sessions d’orientació en pe• tits grups. • Les xerrades de diferents universitats (Pompeu Fabra, UdG, Universitat de Vic, Bus orientació UAB) que ofereixen els seus estudis i avantatges. • La visita opcional a la UdG i la UAB el dia de Portes Obertes. • La xerrada d’un professor expert en orientació: Lluís Inclán, que va aportar la seva experiència i coneixements sobre orientació. • La visita de tres exalumnes del centre per explicar als alumnes de 2n de batxillerat la seva experiència personal i la seva trajectòria fins a la vida laboral. La seva aportació va ser molt interessant i ben rebuda: Anna Pallisera, metgessa que està fent les pràctiques del MIR en l’especialitat de Cirurgia Digestiva. Jordi Masquef, llicenciat en Dret per la Universitat de Girona, Màster en Assessoria i Gestió Tributària per ESADE i postgrau en Dret de Família i Successions per l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra). Albert Güibas, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA (Master in Business Administration) per ESADE. • La xerrada informativa i orientativa, per als alumnes de la modalitat Tecnològica, el Dr. Martí Casadesús, vicerector de Planificació i Qualitat de la UdG, que pertany al Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció de l’Escola Politècnica Superior, per tal d’ajudar-los a definir-se sobre els seus futurs estudis i les possibles sortides professionals. Des d’aquí agraïm molt la col•laboració de totes les persones que han vingut de manera desinteressada a oferir-nos el seu testimoni i els seus consells per la seva bona disposició i entusiasme. Moltes gràcies a tots! Rosa Camps, Coordinadora de Batxillerat

Jornada de les capacitats diferents El dimecres 26 de gener vam celebrar, a l’institut, la Jornada de les Capacitats Diferents, una iniciativa del Parlament Verd. Durant tot el matí es van realitzar diversos tallers per sensibilitzar-nos de la situació que viuen les persones amb altres capacitats. Cada nivell d’ESO va poder gaudir de diferents activitats: partits de bàsquet amb cadires de rodes, goalball, tallers d’escriptura braille, xerrades, vídeos i pel•lícules. Mentre els alumnes de primer i segon d’ESO van participar a la majoria de les activitats, els de 3r van jugar partits de goalball, i els de 4t d’ESO i 1r de batxillerat van assistir a una xerrada de MIFAS. •Esport i xerrada MIFAS Ambdues activitats van anar a càrrec de membres de l’associació MIFAS, amb 31 anys d’història representa les persones amb discapacitats físiques de les comarques gironines i busca solucions a les demandes que planteja el col•lectiu. Els membres de MIFAS van portar cadires de rodes al centre per tal que els alumnes de 1r d’ESO juguessin un partit de bàsquet i experimentessin la dificultat de jugar en cadira de rodes. Vam presenciar el joc de bàsquet en cadira de rodes. Primer l’instructor va explicar les normes de joc als alumnes de primer d’ ESO, els diferents tipus i graus de discapacitats... Després de fer es els equips, cadascú va agafar una cadira de rodes i van començar a jugar. En acabar els partits, els alumnes estaven molt entusiasmats i amb ganes de tornar-hi, però també van entendre allò que se’ls volia transmetre. •Vídeos i pel•lícules Els alumnes de 1r van visionar una pel•lícula Sola en la oscuridad. Els companys de 2n van veure 3 ví-

deos que giraven al voltant de la ceguesa: El primer, tractava sobre l’experiència d’una noia cega en un institut. El segon, s’ocupava de l’aprenentatge i ensinistrament de gossos guia. El tercer, explicava la manera d’ajudar una persona amb discapacitat visual. ONCE Tant la xerrada com els tallers organitzats per l’ONCE tenien un especial interès per tots nosaltres perquè una companya del centre, la Débora, és cega. La xerrada L’objectiu de la xerrada, a càrrec d’un membre de l’associació ONCE, era el d’ensenyar als alumnes de 2n com és la vida d’un cec i les dificultats que pot arribar a tenir en la seva vida quotidiana. Es van presentar un seguit d’estris que facilita el dia a dia als invidents i ens van explicar que la tecnologia ha ajudat molt les persones cegues. Un dels estris que ens va cridar més l’atenció és el que té enregistrats els codis de barres de qualsevol objecte comprat a qualsevol botiga i els identifica per veu. Al final de la xerrada, ens van portar un gos guia o pigall que es diu Draco. Casualment, és el pigall de l’oncle de l’Ariadna Cabezas; per això, la nostra companya va entrevistar el seu oncle. El sistema Braille El taller sobre aquest sistema d’escriptura també va ser molt interessant i va anar a càrrec de la Laura Romero, mestra itinerant especialista en deficiències visuals. Ens va explicar el funcionament dels números i

les lletres en aquest sistema que també se serveix dels signes de puntuació convencionals sobre una base de paper menys trencadís que el paper que utilitzem habitualment. Una curiositat: en els contes infantils per a persones cegues s’adapten els dibuixos amb diverses textures que permeten interpretar-los amb el tacte. Hi ha diverses maneres d’escriure amb sistema Braille: amb ordinador convencional amb teclat adaptat, a través d’un programa de veu o amb màquina d’escriure. De màquines d’escriure per a invidents n’hi ha moltes però una de les més habituals és la Perkins. En el taller que ens van oferir, vam poder provar el funcionament de la Perkins.

Goalball Aquesta activitat es va adreçar als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO. La va dirigir Antonio Blanco, especialista en Educació Física del Centre de Recursos de l’ONCE a Barcelona. El goalball és un esport paraolímpic. És un joc per a persones cegues que es juga en camps de 18x9 metres, amb dues porteries de 9 metres i tres portes per a cadascuna. La distància entre els jugadors és d’1,5 metres. Els jugadors han d’intentar marcar a la porteria contrària amb una pilota sonora, que té molts forats i picarols dins, i que pesa 1,250 kg. Antonio Blanco ens va comentar que el goalball és molt interessant per a les persones cegues i que el Cendrassos és un dels pocs instituts que organitza aquest tipus d’activitat i ho considera molt important des de la perspectiva educativa.

Testimonis

Supera DÉBORA CARDOZO La Débora és una alumna amb ceguesa, però el seu és un cas molt especial perquè a Portugal –on ha viscut fins ara- l'educació per als alumnes amb ceguesa és molt diferent de la d'aquí, al nostre país es treballa per aconseguir el màxim d'autonomia dels alumnes i aconseguir els mateixos objectius curriculars que els alumnes vidents, encara que s'hagin de fer adaptacions. i quan ha arribat al nostre país ha hagut de començar pràcticament de zero. Li va agradar que a l’institut celebréssim la Jornada de les Capacitats Diferents i hem volgut parlar amb ella perquè ens expliqués com és el seu dia a dia. Coneix en Frank Rodríguez, a qui també vam entrevistar perquè el seu gos guia que va venir a l’institut el dia de la Jornada. La Débora va ser molt amable amb nosaltres i va estar contenta de poder explicar la seva situació. Quan vas arribar a viure a Figueres? A l’agost d’aquest curs. Abans on vivies? A Portugal Com era l’escola on anaves abans? Era petita, però hi havia més nens amb discapacitats. Quines coses vas aprendre a l’altra escola? Disciplina, matemàtiques, portuguès i espanyol. T’agrada venir a l’institut? Sí Quines assignatures fas a l’institut? Matemàtiques, socials, alternativa, castellà i català Quines habilitats has après a l’institut? A ser autónoma, perquè a l’altre institut m’ho feien tot. Sabem que a més de venir a l’institut també vas a l’escola de l’ONCE a Barcelona. T’agrada anar a la Once? Ens pots explicar quan hi vas i què fas allà? Sí. M’estic dos dies a Barcelona. Hi vaig amb tren i m’acompanya un noi que també es cec. Allà m’hi quedo una nit a dormir. Els dimarts, m’aixeco a les 6 del matí, vaig dues hores amb tren i quan arribo a Barcelona em ve a buscar una educadora de l’ONCE i anem fins al centre caminant. Allà hi ha més nens. Fem classe, pati, dinem, més classe… També faig extraescolars i després anem a sopar i a dormir. L’endemà, el dimecres, torno. Allà aprenc a fer les activitats de la vida quotidiana de manera autònoma i vaig a piscina, faig matemàtiques… Per fer aquesta matèria allà faig servir una calculadora que és molt gran, té les mateixes tecles que una calculadora convencional i diu els números i operacions per veu. Quines assignatures o activitats t’agraden més? Música, perquè fem ritmes. Coneixes altres persones amb ceguesa? Sí, en Salam, en Rafael, la Fàtima, en Youssin... També tinc professors amb aquesta discapacitat, com per exemple en Francesc i l’Àngel, que és el meu acompanyant. Com ho fas per poder llegir i escriure? Amb el sistema Braille, que és un sistema tàctil que combina 6 punts en relleu i que vaig tocant amb les dues mans. La mà esquerra busca el principi de la línia i amb l’altra vaig llegint seguint amb el dit. Has après a anar sola per l’institut. T’agrada que la gent et porti o t’agrada més anar sola?

ció

Sí, m’agrada més anar sola. Per a mi, les referències en l’espai són molt importants per poder orientar-me. Us explicaré una anècdota : quan vaig a les classes d’atenció individualitzada amb la Laura, tenia uns referents com ara una planta que hi havia al final del passadís i m’indicava que havia de girar, però la van treure i el primer dia em vaig perdre. També em desoriento si en el meu trajecte hi ha altres objectes que jo no conec, com les escultures modulars que m’han explicat que hi ha al passadís. Per quines coses necessites ajuda? M’ajuden a anar pel carrer i també necessito una mica d’ajuda a l’hora de vestir-me, dutxar-me i anar a comprar. Quines coses estàs aprenent a fer tu sola? A anar per l’institut, a menjar, a buscar els llibres i a organitzar-me i anar al lavabo. Et costa entendre i parlar català? A vegades no entenc algunes coses i parlar em costa una mica. La Débora ha estat molt amable amb nosaltres i és una noia molt simpàtica. Li agraïm la seva col•laboració. El seu exemple ens ajuda a valorar molt més la nostra situació. Igualment, donem les gràcies a la Laura, la seva mestra itinerant, perquè ens ha ajudat molt a elaborar aquesta entrevista.

Testimonis

Supera

Fran Rodríguez i el seu gos guia En Fran és una persona amb ceguesa des de petit, però no de naixement: es va quedar cec quan tenia set anys per un despreniment de retina. En Fran és l’únic de Figueres que té un gos guia, en Draco, el gos pigall que vam conèixer el dia que es va celebrar la Jornada de les Capacitats Diferents. Sabem que tens un gos guia, com es diu? És diu Draco. És un gos molt tranquil i dòcil amb tothom, fins i tot amb els desconeguts. És un gos molt fort i hàbil i té molta rapidesa. En Draco té un germà que viu a Andalusia, amb un altre propietari, i el seu amo i jo mantenim el contacte perquè ens vam conèixer a Madrid. El germà d’en Draco es diu Dijon, i són iguals. De quina raça és? És una barreja de golden i flat-coat. Quin es el procés que s’ha de seguir per tenir un gos guia? Has d’inscriure’t en una llista d’espera que sol trigar bastant i quan t’adjudiquen el gos has d’anar a Madrid durant dues setmanes per conèixer el gos, adaptar-te a ell i per saber com és el funcionament diari per dirigir el gos. Tot això t’ho faciliten els professionals que es dediquen a això.

Quina relació tens amb l’ONCE? La relació amb l’organització, la tinc des de petit , quan vaig haver d’aprendre braille. L’ONCE em va facilitar una professora per venir al meu col•legi, m’ensenyava un dia a la setmana i aprenia a escriure amb la màquina Perkins que era la primera màquina que tenia per escriure en braille. Actualment la relació és de treball, amb els esports i estic a la Junta política de l’ONCE perquè n’he sigut el director d’Olot i també assessor d’esports a Barcelona . Tu jugues a goalball. Amb quin equip jugues? Has obtingut alguna vegada algun premi? Jugo a l’equip de Girona y he obtingut diferents premis en

ció

Segons les característiques de cadascú, t’adjudiquen un gos o un altre. Els gossos ja estan entrenats, però s’han d’adaptar al propietari. Què fa en Draco per facilitar-te la vida? És els meu ulls, m’avisa dels semàfors, dels obstacles... Quasi sempre vaig amb ell. Com és la teva vida diària? Depens de l’ajuda d’algú? La meva vida diària és bastant normal, treballo de dilluns a divendres, tinc un quiosc i venc cupons. Pels trajectes que coneix-ho no depenc de ningú, vaig amb el meu gos guia, en Draco. Els caps de setmana tinc reunions de feina a Barcelona o vaig a l’entrenament de goalball. Quan vaig haver de començar a anar sol, persones especialitzades em van ensenyar a utilitzar el bastó pels llocs on havia d’anar diàriament, com per exemple les estacions de tren per anar a la Universitat, a la feina o a entrenar-me. No depenc de l’ajuda de ningú.

tornejos. M’entreno els caps de setmana. He anat a competir a llocs com Madrid, Sevilla... Què opines del fet que l’institut hagi celebrat la Jornada de Capacitats Diferents? Em sembla molt bé perquè els adolescents es posin al lloc dels discapacitats. També crec que està molt ben enfocada perquè tracta diferents temes com ara el braille, el goalball , el joc en cadira de rodes.... Em sembla molt educatiu i crec que als alumnes us anirà molt bé perquè aprendreu a ser solidaris amb l’altra gent. Ariadna Cabezas

Testimonis de

Supera

ció

Albert Llovera

L'Albert Llovera és un ciutadà d'Andorra que fa uns anys va tenir un accident durant l’entrenament d’una prova d’esquí per al campionat del Món a Sarajevo. Aquest accident el va deixar en una cadira de rodes. Quan a l’institut vam celebrar la Jornada de les Capacitats Diferents em va semblar que el testimoni de l'Albert ens podia interessar i enriquir, si tenim en compte el seu esperit de superació. El fet d’haver d’anar en cadira de rodes no li ha suposat haver de deixar el món de la competició: en lloc d’esquiar, corre ral·lis. Ara mateix està disputant el campionat S2000 del Mundial de Ral·lis, cosa que pot semblar impossible per una persona que només pot disposar de les dues mans per conduir. A més, ha publicat un llibre, titulat No límits, on explica una mica la seva vida sobre cadira de rodes. Tal i com diu en el seu llibre, ell no té límits i ajuda a què altres persones que viuen situacions similars a la seva tampoc en tinguin. L’Albert està molt enfeinat i li vaig haver de fer aquesta entrevista a l’aeroport, mentre esperava l’avió que l’havia de dur a Sardenya a competir. Què és el primer que et va passar per el cap després de tenir l'accident? Doncs que jo vivia de les meves cames

i que a partir d’aquell moment ja no podria fer-ho. Després de l'accident, has tornat a esquiar? Si, sóc provador de suspensions de cadires per esquiar, que són de la mateixa marca que fem servir per als ral·lis d’asfalt en el cotxe. Però esquio poc perquè cada vegada que caic em trec l’espatlla de lloc. Per què vas escollir els ral·lis desprès de l’accident? Era el que més m’agradava, més que l’esquí. Qui et va fer entrar al món del motor? Un amic, però el meu germà i el meu cosí ja estaven dintre d’aquest món. Què t'agrada fer actualment a part de corre ral·lis? Sortir de festa amb els meus amic i estar em la meva filla. Quina és la prova que t'agrada més de totes les que has disputat? Les de Mèxic i Finlàndia. Va ser teva, la idea de fer el llibre No límits? No ben bé. Feia molt de temps que la gent, en les conferències que faig, m’ho demanava i tenia moltes editorials al darrere per poder fer el llibre.

Què vas pensar quan et van fer la proposta en ferm? En un primer moment no vaig voler fer-lo per motius de feina i personals, però finalment em vaig decidir. Quin és el capítol del llibre que t'ha agradat més d’escriure i d’explicar? M’ha agradat molt explicar-los tots, però el que més em venia de gust escriure era tot allò que la gent no coneixia. Què representa per a tu poder ajudar la gent que ha patit un accident semblant al teu? Una carregada de piles perquè a mi m’hagués agradat que algú m’hagués ajudat en aquest sentit. Què esperes aconseguir aquest any en el Mundial de ral·lis, en la categoria S2000? No ho sé, però per a mi, poder fer el que més t’agrada ja és un premi. Voldries afegir alguna cosa més, que no t'hagi preguntat? Només que, després d’un accident així, la família i els amics són el més important i aprens a valorar-los encara més. Anna Tallada

ACTIVITATS DE LA CORAL RAMBLA El dia 17 de març, a mig matí, la Coral de l’institut vam anar a la Rambla de Figueres a cantar per recaptar diners. Aquests diners han estat ben invertits en un dels projectes del Parlament Verd: han servit per ajudar a apadrinar una nena i un nen. A més de la Coral, també hi van participar alumnes que toquen algun instrument i els Direcció Prohibida format per alumnes de l’institut. Va ser tot un èxit! Els diners que necessitàvem, els vam aconseguir. Els delegats de cada classe, membres del Parlament Verd, va recórrer tot Figueres amb una guardiola a la mà recaptant diners al públic de la Coral i a la resta de gent que voltava per la ciutat. Es van recollir 353,50 euros. LA VISITA DEL MESTRE CONSTANTÍ SOTTELO El 28 de març, els alumnes de la Coral de l’institut vam comptar amb la visita de Constantí Sottelo, que ens va ajudar i aconsellar sobre com fer un assaig d’un cor de manera més professional. Vam passar gairabé tot el matí assajant totes les cansons que faríem a Manresa i vam gaudir d’una sessió de cant extraordiària.

Nota biogràfica Constantí Sottelo, pedagog musical, mestre de cor i compositor, ha estat qualificat per diverses personalitats musicals com un referent per a l’ensenyament musical a Catalunya. Nascut l’any 1939 a Galicia, s’estableix als deu anys a Balaguer,la Seu d’Urgell i finalment a Barcelona. Es llicencia en Filosofia i Teologia. Obté el títol superior de Pedagogia musical, i el de Professor de solfeig, transposició i acompanyament, al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Des de fa

La Coral 23

anys, Constantí Sottelo és l’iniciador i fundador de la trobada de corals de Catalunya.

MANRESA El dijous 31 de març, els membres de la Coral vam marxar a Manresa, a la Trobada de Corals de tot Catalunya i de València. Cada coral cantava dues cançons individuals i sis cançons comunes amb totes les corals que hi participaven. Al matí, quan vam arribar, ens van deixar uns deu minuts per esmorzar i a continuació ens van dividir en grups de sis o set, per anar a cantar les cançons individuals a les entitats col•laboradores, com ara esglésies, escoles... Quan vam acabar de cantar les cançons individuals, ens vam dirigir al pavelló i ens vam trobar amb totes les corals que hi participaven. Érem més de cinc mil persones, cantant tots junts les cançons comunes amb l'acompanyament d'una orquestra. Va ser espectacular! Una de les cançons que vam cantar va ser Tens un amic, de Gossos, que van participar amb nosaltres, tocant la base de la cançó. Després ens van firmar autògrafs. Però, Gossos no van ser els únics famosos que ens van acompanyar: també hi havia l'Ignasi i l'Olga, de la sèrie Polseres Vermelles. EL MUSICAL Durant tot aquest curs també hem preparat un nou musical: Grease, que es va representar al teatre Jardí el dia 3 de juny, en dues sessions: una de matinal, per als companys de l’institut; i una altra, al vespre, oberta a tothom. Des del centre s’ha treballat de forma interdisciplinària per tal de confeccionar el vestuari, construir els decorats i escriure els diàlegs.

Com que aquest any Sant Jordi coincidia amb les vacances de Setmana Santa, a l’institut es va avançar la celebració del Dia del llibre i la rosa. I per això, el 15 d’abril vam celebrar el Sant Jordi. La música i els premis van ser els actes centrals de la celebració. Pel que fa a la música, a més de poder escoltar els Direcció Prohibida al pati del centre, també hi va haver l’actuació de la Coral i de diversos alumnes que toquen instruments solistes. Quant als premis, a més de lliurar-se els dels concursos que organitzen els Departaments de Castellà, Català i Matemàtiques, també es van entregar els premis als millors Treballs de Recerca. Tots els premis estan subvencionats per l’AMPA. D’altra banda, també es va aprofitar l’entrega de premis per presentar-nos la nena que s’ha apadrinat, a través del Parlament Verd, gràcies a les diverses activitats que s’han realitzat per obtenir fons. L’acte es va obrir amb un parlament de la directora, Mercè Castelló, que a més de recordar els orígens de la celebració de Sant Jordi, també va fer una crida a la participació en els diversos concursos que s’organitzen al centre i, especialment, a la convocatòria dels premis als Treballs de Recerca i va recordar als alumnes que s’han de valorar més perquè, sovint, fan la feina més ben feta del que es pensen. Les representants de l’AMPA van lliurar els premis als Treballs de Recerca i els caps dels Departament de Castellà, Català i Matemàtiques van entregar els premis de cadascun dels concursos organitzats.

POSTALS DE NADAL

CONCURS DE POSTALS DE NADAL Com cada any, el Departament d'Educació Visual i Plàstica convoca un Concurs de Postals de Nadal, adreçat a tots els alumnes de l'institut. L'AMPA i l' institut van concedir diversos premis als guanyadors de cada categoria. Hi ha tres categories: Categoria A: Alumnes de 1r i 2n d’ESO. Categoria B: Alumnes de 3r i 4t d’ESO. Categoria C: Alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius. El primer premi estava valorat amb un xec de 35€ per comprar llibres i material escolar en qualsevol establiment de Figueres, mentre que els altres guardonats varen rebre el mateix premi però valorat en 25€. Algunes de les postals guanyadores van servir de felicitació de Nadal que es va lliurar, junta-

ment amb les notes, a cada alumne. Els guanyadors d'aquesta edició van ser: Categoria A: 1r Premi: Alba Soler 1r C 2n Premi: Neus Lombardo 1r A Categoria B: 1r Premi: Gina Cortes 4rt C 2n Premi: Marina Cumbriu 3er A Categoria C: 1r Premi: Andrés Catoretti 1r B de Batxillerat Enhorabona a tots!

CONCURS LITERARI El Departament de Català i el de Castellà, com cada any, van organitzar el concurs literari de Sant Jordi. Cada alumne podia presentar una poesia o cançó, o bé una narració o conte de tema lliure, tant en català com en castellà. Hi havia diferents categories segons el cicle. A la categoria A, hi participaven el alumnes de 1r i 2n d’ESO; a la categoria B, els alumnes de 3r i 4t d’ESO; i a la categoria C, els alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius. A més, i per segon any consecutiu, el Departament de Català també va organitzar el concurs de Haikús, breus composicions de tres versos acompanyades d’una imatge relacionada amb el text. Hi havia dues categories: la A, per a alumnes de 1r i 2n d’ESO; i la B, per a alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Primer Cicle d’ESO. La Paula Fuentes Tubella, de 1r C d’ESO, va guanyar el concurs en la seva categoria, amb el poema Sant Jordi. PREMIS EN CASTELLÀ •Categoria A, 1r i 2n ESO 1r premi: Un poquito mayor, de Tomàs Vilà Sales (1r D) •Categoria B, 3r i 4t ESO 1r premi: El verano en una noche, de Lluc Valverde Ros (3r C) 2n premi: Izquierda, de Mariona Gibert Traveset (4t D) •Categoria C, Batxillerat i Cicles Formatius 1r premi: Amigos desconocidos, d’Eva Carbó Coll (2n BB) 2n premi: Una taza de chocolate caliente, d’Anna Quintà Solés (1r BC)

PREMIS EN CATALÀ •Categoria A, 1r i 2n d’ESO 1r premi: Sant Jordi, de Paula Fuentes Tubella (1r C) 2n premi (ex aequo) El cuc del test, d’Arnau Jové Castañé (2n C) Cocovolertus, d’Àlex Dickson Roig (1r B) •Categoria B, 3r i 4t d’ESO 1r premi: Vam ser, de Selma Brigneti Serra (4t D) 2n premi: Seguir esperant, de Joina Canyet García (3r A) També es va atorgar una menció especial al còmic de David de Arcos i Adrià Soler, de 3r A. •Categoria C, Batxillerat i Cicles Formatius 1r premi: Vent del nord, d’Eva Carbó Coll (2n BB) Pel que fa al concurs de Haikús, els guanyadors van ser: •Categoria A, 1r i 2n ESO 1r premi: Neus Lombardo González (1r A) 2n premi: Ferran Peralba Arlà (2n A) •Categoria B, 3r i 4t ESO, Batxillerat i Cicles Formatius 1r premi: Lluc Valverde Ros (3r C) 2n premi: Eva Carbó Coll (2n BB) D’altra banda, el nostre centre també va participat en el Concurs de Poesia en català organitzat per l’Ajuntament de Figueres, en motiu de la inauguració de l’escultura Sant Jordi i el drac. Hi havia tres categories diferents: A, per a Batxillerat; B per a Segon Cicle d’ESO; i C, per a

CONCURS DE MATEMÀTIQUES Aquest curs els professors del Departament de Matemàtiques hem proposat als nostres alumnes la construcció d'una estructura modular. Cada grup ha triat un element o mòdul a repetir per formar una escultura geomètrica. Vam considerar 5 nivells diferents: 1r, 2n i 3r d’ESO, amb petites escultures i mòduls de figures planes o de tres dimensions; 4t d’ESO, amb una escultura gran que podia ser un element de decoració o formar una prestatgeria o un separador d'ambients; i dues categories a batxillerat: una de disseny i una altra d'estudi d'alguna obra ja comercialitzada. Aquests són els guanyadors: 1r d’ESO: Míriam Lopez Teixidor

Maria Cruset Vallmajó Paula Fuentes Tubella Clàudia Prat Roca Judith Gili Rodríguez Alba Soler Comas 2n d’ESO: Nil Roig Vidal Ferran Peralba Arlà Adrià Puntunet Linares Joan-Amadeu Sabarí Piferrer

Aleix Güell Oleart Ferran Lambea González 4t d’ESO : Helena Terradas Aguilar Marçal Saenz Batllori Clàudia Congost Teixidor Arnau Caixàs Marín Cristina Prat Roca Jordi Alaminos Portell Cristina Marín Cisneros Eduardo Tetilla Germosén Alex Gispert Bos Jesús Coloma 1r de BATXILLERAT Millor estudi: Miqueleta Balanzó Juandó Xènia Frigola Tepe Millor disseny:

3r d’ESO: Louis Pierre Joseph Clergue Martí Viella Quintana

Mireia Bruguera Teixidor Carla Salleras Padern

PREMIS DE L’AMPA ALS TREBALLS DE RECERCA Cada any, l’AMPA del centre convoca els Premis als Treballs de Recerca, restringits exclusivament als alumnes del nostre institut. Com explica Rosa Camps, coordinadora de batxillerat, és una bona oportunitat per premiar la feina feta. Per això, animo els futurs alumnes de 2n a participar-hi! Els guanyadors d’aquesta edició són: •Treballs de l’àmbit Humanístic i Social 1r premi, de 400 € Carles Pellejero Pairó, El tennis a Figueres Tutor: Carles López 2n premi, de 200 € Joan Baguer Fàbregues, Cinema i Figueres Tutora: Rosa Reglà •Treballs de l’àmbit Cientificotècnic 1r premi, de 400 € Joan Martí Carreras, Introducció als efectes transgeneracionals de l’epigenètica humana Tutora: Rosa Camps El segon premi, valorat en 200 €, va quedar desert.

Fòrum de treballs de Recerca de l’Alt Empordà Aquest any, el dissabte 4 de juny a les 10 del matí a l’Institut Castelló d’Empúries de Castelló d’Empúries, es va realitzar la 3a edició del Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà. Aquesta jornada del fòrum té l’objectiu de posar de relleu, lluny de qualsevol sentit competitiu, la qualitat de bona part dels treballs de recerca que es fan als nostres Instituts. Com a representants de l’institut, hi van participar dos alumnes de segon de batxillerat: Violeta Geu, alumna del Batxillerat Científic, amb el treball L'aigua: composició química i contaminació, tutoritzada per Sònia Moret; i Carles Pellejero, alumne del Batxillerat Humanístic, amb el treball El Tennis a Figueres, tutoritzat per Carles López. La conductora de l'acte va ser la Sra. Montserrat

Nogué, Coordinadora del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, que va donar la benvinguda als assistents i va passar la paraula al Sr. Albert Bayot, Director dels SSTT a Girona, a la Sra. M. Lluïsa Pintó, Directora del Institut de Castelló d’Empúries, a la Sra. Isabel Pineda, Consellera Comarcal de l’Alt Empordà, i al Sr. Salvi Güell, Alcalde de Castelló d’Empúries. Tot seguit el Sr. Eduard Marquès, Biòleg i Cap del Servei de la Mancomunitat Intermunicipal per al control de mosquits de la badia de Roses i el Baix Ter, va fer la conferència inaugural amb el títol: La recerca aplicada als serveis municipals. A continuació els alumnes van realitzar les presentacions dels seus treballs de recerca, distribuïts en quatres sales. Van ser treballs d'un alt nivell i molt ben presentats. En acabar les personalitats presents a l'acte van fer entrega de l'estatueta de reconeixement els Treballs de Recerca i es va concloure l'acte amb un refrigeri per a tots els assistents.

Rosa Camps, Coordinadora de Batxillerat

for in tic PREMIATS !

El Cicle Formatiu d’Informàtica, doblement premiat! Els alumnes de 2n del Cicle Formatiu d'Informàtica han estat doblement premiats: després de guanyar el concurs websALpunt organitzat per la fundació puntCAT, han assolit el primer premi del concurs europeu dotAWARDS.

Per primer any, la fundació Punt.CAT va organitzar un concurs d’elaboració de llocs web. El concurs s'anomena WebsAlpunt i hi van participar instituts de tot Catalunya. El primer premi per a la categoria Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà va ser per al web www.ecastellsue.cat elaborat per alumnes de 2n curs d’Informàtica del nostre institut. El premi va consistir en un diploma lliurat per un representant de la fundació, una samarreta i un val d'aventura i, també els obria la porta a participar en el concurs europeu DotAward. Com no podia ser d’una altra manera, els guanyadors van participar al concurs europeu i... van guanyar! El dia 25 de maig es va fer l’entrega de premis a l’institut. Van assistir a l’acte tots els alumnes i professors dels cicles d’Informàtica de l’institut, a de Montserrat Castelltort, de la funcació puntCAT en representació

catalana del concurs; i Mercè Castellò, la nostra directora, que va comentar la importància de guanyar aquest concurs, tant pel prestigi que suposa com per la satisfacció i creixement personals dels alumnes guardonats. El professor Daniel Herrera, tutor del grup guanyador, va comentar els valors que han fet possible l’assoliment d’aquest premi “el projecte es va gestar a l’aula i el van completar de manera autònoma. En aquest punt d’inflexió el grup va saber agafar la gestió de la tasca i seguir centrats en l’objectiu de manera coordinada. Ben segur que les tècniques vistes a l’aula han ajudat al grup, el mèrit està en què ells les han sabut aplicar”.

El premi està dotat en 1000 euros que els alumnes han invertit en material informàtic i electrònic. Els segon premi també ha recaigut en un grup d’alumnes de la província de Girona, en aquest cas de l’Institut Salvador Espriu de Salt i el tercer premi ha estat per un jove Belga. Aquesta ha estat la primera edició del concurs i ha estat organitzat per Flandes, Països Catalans i Eslovenia. Es pot trobar més informació del concurs a http://www.dot-award.eu.

ca 30

for tic La Sandra Kugele, l’única noia entre alumnes guardonats, ens ha fet arribar la seva opinió. Els alumnes del segon curs de CFGM de SMX hem participat en el concurs WebsAlpunt. El concurs consistia en crear una pàgina web en català de qualsevol tema relacionat amb Europa. Ens vam inscriure al concurs i van posar a la nostra disposició un domini disponible durant un any, el nom del qual podíem escollir. Ens vam posar a pensar quin tema podríem fer i, al final, la nostra elecció va ser Castells d'Europa ja que es troba molta informació de castells per internet tot i que molt dispersa i hi ha poc material en català. A més, és un tema que té a veure amb tots els països d'Europa. Vam dividir els diferents països entre els participants i ens vam posar a buscar castells. Vam intentar trobar els castells més rellevants de cada país però per falta de temps no ens va sortir del tot bé. El següent pas va ser crear la URL de la web. La volíem anomenar castellseuropa però després d'unes complicacions ens vam quedar amb el nom ecastellsue.

Com a alumnes d'informàtica ja havíem creat algunes petites pàgines webs internes i amb l'ajuda del nostre professor vam començar a crear el web. I a poc a poc, va néixer la pàgina http://www.ecastellsue.cat que vam haver d'enviar a WebsAlpunt abans del 31 de març. Unes setmanes després va haver-hi una votació popular al Facebook on vam comptar amb tots els vostres clics al “M'agrada” del grup castells. Al final, per poc, vam quedar tercers en la votació popular. Dues setmanes més tard van sortir els guanyadors del concurs i, per sorpresa nostra, vam guanyar el primer premi. Una setmana més tard va venir una representant de WebsAlpunt i ens va donar un diploma, el premi i una samarreta de 5 anys.cat. Els webs que han quedat en els tres primers llocs de la qualificació han passat a participar al concurs Adwards a nivell europeu. I resulta que també hem guanyat el primer premi del concurs europeu!

ca 31

Primera Mostra de treballs de Matemàtiques d’Educació Secundària

El nostre institut va participar a la Mostra de treballs de Matemàtiques.Es van presentar 7 treballs: tres dels premiats en el concurs del centre, dos de l'Aula Oberta i dos més de l'optativa de Geometria de 3r. Els treball es van exposar a la Biblioteca de Figueres.

El dia 6 de maig, a la sala “La Laguna” de Sils, els alumnes de l’Institut Cendrassos van participar en la 1a Mostra de Poesia a la secundària. En aquesta primera mostra hi van recitar quatre instituts: IES de Sils, IES Vescomtat de Cabrera (Hostalric), IES La Garrotxa (Olot) i IES Cendrassos (Figueres). El nostre muntatge portava per títol “ Els poetes del vent”, amb la voluntat de donar a conèixer tres poetes de l’Empordà: Montserrat Vayreda, Mariàngels Anglada i Carles Fages de Climent. El fil argumental d’aquesta actuació va girar a l’entorn de La Balada del sabater d’Ordis, que va ser recitada pels alumnes de 4t ESO: Selma Brigneti, Amanda Vieira, Aleix Fàbrega, Júlia Ferrer, Gina cortès, Jordi Alaminos, Sergi Barco, Marina Sànchez i Carla de la Mata. A més a mes, també es comptar amb l’exquisit acompanyament musical dels alumnes de 2n i 3r d’ESO: Clara Camps, Aida Rodríguez i Lluc Valverde. L’objectiu d’aquesta mostra era obrir un espai d’interpretació

on la poesia tingués una especial rellevància,i aquest fet, es va aconseguir plenament. Tots els que hi van assistir van poder gaudir d'alguns moments poètics impactants, de visualitzar quatre maneres diferents d’idear els muntatges i, finalment, d’ assaborir el plaer de veure treballar amb entusiasme els nostres alumnes, a partir de la poesia. Rafel Vilà

Cangur

2011 PREMIS CANGUR DE MATEMÀTIQUES Dos alumnes del nostre institut han estat seleccionats entre els tres millors classificats de Figueres a les proves Cangur de Matemàtiques: • A la categoria de 3r d’ESO, Louis Pierre Joseph Clergue ha quedat 2n de Figueres i ha sigut el número 50 de tot Catalunya. • A la categoria de 4t d’ESO, Quim Cruañas Verdú ha quedat 2n de Figueres i en el lloc 259 de tot Catalunya. Tots dos van rebre un premi el dissabte 4 de juny a l'Ajuntament de Figueres i en Louis Clergue també va rebre una Menció de La SCM (Societat Catalana de Matemàtiques).

4rt ESO

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut van anar de viatge de final de curs a París. Els professors que els van acompanyar van ser la Mònica Bosch, l’Eva Garangou, en Dani Leiva i en Toni Puig. Els alumnes de 4t que fan francès, ens han fet arribar la seva opinió de l’estada a París en francés i en català.

VOYAGE À PARIS

VIATGE A PARÍS

Les élèves de quatrième année de l’ESO, nous sommes allés à Paris du 20 mars jusqu’au 26 mars, c’était notre voyage de la fin de la Secondaire. Après un voyage de 12 heures en bus, nous avons commencé les visites programmées. Premier jour : Notre Dame, le quartier Latin et le musé du Louvre. Puis nous avons fait toute une longue promenade pour arriver à l’Arc du Triomphe. Deuxième jour : Visite au musée d’Orsay. L’aprèsmidi nous nous sommes baladés par la place de la Concorde et on a pris des photos de l’Obélisque. Troisième jour : Le matin nous sommes allés à Versailles, après on a vu la Défense et le soir une jolie promenade tout au long de la Seine en bateaumouche. Quatrième jour : Tour Eiffel, Montmartre, Sacré Cœur, place du Tertre. Cinquième jour : Le Centre Pompidou appelé aussi centre Beaubourg, les Halles. Notre voyage est arrivé à la fin, cela a été un grand voyage, nous nous sommes beaucoup amusés, et il faut dire que nous nous en souviendrons toujours car en juin il y aura des copains qui laisseront les études ou bien ils iront à d’autres établissements.

Els alumnes de 4t d’ESO hem anat a París del vint al vint-i-sis de març. Després d’un viatge de dotze hores, vam començar les visites programades. El primer dia: Notre Dame, el barri llatí i el museu del Louvre. També vam fer una llarga caminada per anar a veure l’Arc de Triomf. El segon dia vam visitar el museu d’Orsay i, a la tarda, vam anar a la plaça de la Concòrdia. El tercer dia al matí vam visitar Versailles i el barri de la Defénse. Al vespre vam fer una passejada pel riu Sena en bateau-mouche. El quart dia vam visitar la torre Eiffel, i a la tarda vam visitar Montmarte -el barri dels pintors- i el Sagrat Cor. El cinquè dia vam anar al centre Pampidou, les Halles. Va ser un gran viatge, ens vam divertir molt, i tots el recordarem, encara que a final de curs hi haurà companys que deixaran els estudis o bé aniran a altres instituts.

Les élèves de 4ème ESO langue française

FINAL DE CURS A BERLÍN El dia 16 de març va començar la nostra aventura, el nostre esperat i desitjat viatge cap a la capital d’Alemanya: Berlín. A les sis del matí vam marxar de Figueres amb autocar en direcció a Barcelona per agafar l’avió que ens portaria a la nostra destinació. Encara estàvem mig adormits però la il•lusió per viatjar era més gran que la son. Vam agafar l’avió entre bromes i nervis dels que no havíem viatjat mai o dels més supersticiosos. Al cap de tres hores ja érem a Berlín, el viatge havia passat molt ràpid entre escoltar música, xerrar, tirar fotos, mirar el paisatge, jugar a l’Uno, riure... Després, un autocar ens va portar fins al nostre alberg: City Hostel Berlin, que es va convertir en la nostra “casa” durant cinc dies. Quan vam arribar ens vam repartir les habitacions i vam menjar amb quatre esgarrapades perquè teníem visita guiada pel nucli històric del vell Berlín. Des del primer moment la fred es va fer present i tothom anava tapat fins a dalt de tot amb anoracs de plomes, bufandes, guants, gorres... La nostra sorpresa va ser majúscula quan vam veure que el nostre guia, en Ricard, era català i molt simpàtic. Ens va explicar moltes coses i ens va passar la tarda volant. Al vespre va ploure una miqueta i ens vam afanyar a tornar a l’alberg per sopar. Havent sopat, la majoria vam sortir a divertir-nos per alguns carrers berlinesos on es podia trobar des del típic bar per beure cerveses fins a una casa okupa molt original, passant per un bar mexicà amb molt bon ambient. L’endemà al matí vam aixecar-nos amb energia perquè era el primer dia i teníem moltes ganes de descobrir els secrets de Berlín. Vàrem anar al Pergamon Museum on vam poder gaudir del magnífic altar de Pèrgam i d’una impressionant porta del mercat de la ciutat romana de Milet. Després vam anar a veure el famós “mur de Berlín” on vam aprofitar per fer moltíssimes fotos. Quan vam acabar, vam anar a dinar i després ens vam dirigir al Judisches Museum, on va quedar demostrat que els alemanys són molt estrictes amb la puntualitat. En el museu ens vam dividir en diversos grups i alguns vam fer la visita en anglès, per practicar i altres en castellà.

Aquell museu era un homenatge que havien fet els alemanys a tots els jueus assassinats a l’holocaust però no parlava de la tragèdia sinó que mostrava els aspectes de la vida jueva: el menjar, el sàbat, la circumcisió... En acabar la visita vam anar a l’alberg a sopar però alguns, en veure el seu àpat, van preferir anar a menjar al McDonald’s que hi havia al costat. Després de sopar vam tornar a sortir per la mateixa zona que el dia anterior i quan vam tornar a l’alberg la festa va continuar a moltes habitacions on sonaven les “cançons del viatge”: Danza kuduro, La despedida i Bailando por ahí. L’endemà ja va costar més aixecarse, però després d’una bona dutxa tothom ja estava preparat per anar a veure el Deutcshes Technikmuseum i el Science Center Spectrum, és a dir, un museu de la tècnica amb locomotores, vaixells... i un museu de la ciència on alguns es van divertir perseguint el doble de Justin Bieber. En acabar vam anar a l’Alexanderplatz a dinar, on s’hi podia trobar: McDonald’s, KFC, Starbucks, pizzeries, kartoffelkiste (on tots els plats estaven fets de patates) i, pels qui volien gastar menys, hi havia venedors ambulants que portaven incorporats al seu vestuari un paraigua. Després de dinar vam anar caminant, i amb dificultats per seguir el ritme de les nostres professores, fins al Bundestag (el Parlament) on ens van fer una visita guiada i després vam poder pujar a una impressionant cúpula del Reichstag, obra del famós arquitecte Norman Foster. Quan vam acabar vam tornar cap a l’alberg a peu i amb metro mentre aprofitàvem per fer algunes compres. Vam sopar i després vam tornar a sortir, però abans d’arribar a la nostra destinació, la professora amb més experiència en viatjar per Berlin i uns quants alumnes van patir un petit lapsus i es van oblidar de baixar a la parada correcta, cosa que va provocar que fossin rebuts amb grans aplaudiments. Després de cantar, ballar, riure pels carrers de Berlín ens vam dirigir de tornada a l’alberg i en algunes habitacions la gresca va continuar fins a ben entrada nit. L’endemà al matí vam agafar l’autocar en direcció a Sachsenhausen, un camp de concentració nazi, on ens vam retrobar amb el guia del primer dia, a qui vam rebre amb molt d’entusiasme. En acabar la visita vàrem tornar cap a Berlín, vàrem dinar i a la tarda vàrem visitar el Berliner Unterwelten (Circuit Berlín soterrani), que no era apte per les persones claustrofòbiques. En acabar la visita vam

tornar pel nostre compte cap a l’alberg i la majoria de nosaltres no ens vam perdre. Després de sopar, i com que era la nostra última nit a Berlín, vam sortir fins més tard i en una altra zona però en tornar a l’alberg la diversió no va continuar ja que hi va haver un accident per culpa d’un extintor. Vam passar la major part de la nit desvetllats a causa de l’ensurt i molts van poder comprovar que les nostres professores que ens acompanyaven no només reien i es divertien amb nosaltres en les situacions gracioses sinó que també feien de “mares” i es preocupaven i patien quan apareixien els problemes, però per sort al final tot es va solucionar. L’endemà al matí, el cansament a les cares de tothom era més que considerable però ens vam afanyar tots a posar totes les coses dins les maletes i, la majoria, a creuar els dits perquè no sobrepasséssim el límit de pes permès per la companyia aèria. Vam deixar-ho tot a punt dins l’alberg i després vam anar a visitar el Computerspielemuseum, tot i que alguns vam preferir anar a donar una volta i fer un bon esmorzar. En acabar vam tornar a l’Alexanderplatz on vam dinar i on va aparèixer, per primer cop, un sol una mica esmorteït que ens va permetre treure’ns les jaquetes durant una estona. Després de dinar vam passar per l’alberg a recollir l’equipatge i ens vam dirigir a l’aeroport on vam agafar l’avió que ens va portar de tornada fins a Barcelona. Alguns van aprofitar el viatge per dormir però altres vam aprofitar per passar l’estona amb els companys, ja que aquell viatge ens havia unit molt. Quan vam arribar a Barcelona vam agafar un autobús en direcció Figueres mentre reteníem a la memòria el record de cinc dies inoblidables que sense cap mena de dubte formarien part dels millors records que ens emportaríem de la nostra estada a l’IES Cendrassos. Eva Carbó Coll

Recull literari Sant Jordi

Per la diada de Sant Jordi, una rosa a cada jardí. Per les rambles de Figueres, volta gent per buscar emblemes. No hi ha res com un passeig, però, de sobte, un mareig, perquè hi ha molta gent al carrer, i no es pot respirar bé. Surto corrents per agafar aire i, de sobte, aixeco el cap enlaire: hi ha una estàtua que sembla il•luminada per la lluna, és Sant Jordi a la plaça de Catalunya! Vaig il•lusionada cap a casa per contar la meva gran troballa. Em reben amb una abraçada i un regal de la diada: un llibre i una rosa tan bella, que, de sobte, m’he posat vermella. I al final, a dins del llit, llegeixo contenta i somnio prínceps i dracs amb gust de menta. Paula Fuentes i Tubella

Recull literari Vam ser Selma Brigneti Serra

És tan senzill i tan complex com obrir la mà i deixar que caigui la sorra. Més d’onze músculs es posen en marxa donant llibertat a cada un d’aquests minúsculs. La sang, de nou, flueix cap a les cames. Atemoreix pensar que la nostra sorra passarà a formar part de la immensa platja, que possiblement mai tornem a trobar-la, a retenir-la, a gaudir de la seva presència sobre la nostra epidermis. Com una agulla en un paller. Tan sols l’atzarós atzar pot aconseguir-ho. I et lleves trepitjant les teves pròpies cendres. Ressorgint el fènix d’una illa pecaminosa. L’únic que et queda és esperar que les teves petjades deixin una marca inesborrable, tatuatges sobre la pell d’aquesta mateixa sorra que un bon dia va pertànyer a ningú al quadrat. Beses els seus mugrons erectes, la seva erecció fastuosa, els seus llibres enrevessats sobre les musaranyes que tenien somnis eròtics. I t’allunyes cantant un son que ni tu ni ningú comprèn. Ara ja no hi eres, havies marxat per sempre més, mai més podria gaudir del teu cabell, els teus ulls, la boca, aquells malucs d’infart, els perfectes pits, aquell cul tan genial o la teva sensual veu quan deies un “hola". Aquella mirada d’incertesa quan no entenies alguna cosa, aquell caminar tan teu i aquella forma d’estar fent res i fent-ho tot. Em feies sentir, t’estimava fossis el que fossis. I t’estimo encara ara que has marxat allà dalt, al cel, per no tornar mai més. Enyoraré les passejades al costat del riu, junts cada vespre abans de que comencessis a treballar, però sobretot t’enyoraré a tu. Recordo el primer dia que et vaig veure, em vas fascinar. Allà estaves, en aquella barra, en aquella barra bruta y freda bevent tequila en glops llargs, mirant com si busquessis a algú, ballant sola, bevent sola. No podia entendre com algú com tu podia estar sense companyia en un lloc com aquell, en aquell antre de merda que s’havia convertit en el meu abeurador particular. La nit passava i els meus ulls es quedaven clavats en els teus. I el meu cos no volia res més que abraçar-te, ja no bevia si no que buscava els teus llavis com un boig. I encara que la meva ment ho impedia, per records no molt grats, vaig atacar. Em vas mirar i em vas parlar. Et vaig convidar a un altre glop de tequila, i van ser dos, i van ser tres, i la nit es va fer llarga. Llarga com aquells glops, llarga com la teva cabellera rossa. I em vas convidar a casa teva, o més aviat, em vaig auto-convidar. Allà, nerviós, al teu llit, nu tremolant com una verge a punt de desvirgar-se, em vas fer l’amor. I jo, innocent, em vaig enamorar de tu. Només et coneixia d'unes poques hores, però em vaig enamorar. Em vaig enamorar dels teus ulls, de la teva boca, que cony, de tu. Vam tenir una gran conversa post-coital i la teva filosofia de vida era grandiosa, immensa. M’estranyava que una dona tan bonica pogués tenir una filosofia de vida tan propera a la meva. I llavors vaig veure aquella expressió a la teva cara. Sabia que alguna cosa havia de passar, ho sabia. I no vaig fallar, mai fallo... Et vas vestir, et vas pintar, i esborrant aquell somriure de la teva cara em vas dir, freda i durament: “Vinga xaval, ha estat una hora i escaig, deixem-ho en una hora, són 150€ i si m’ho pots donar en bitllets petits, millor”.

Recull literari Vent del nord Eva Carbó Coll Isabel es va despertar a les set del matí, i la primera cosa que va sentir van ser aquells coneguts xiulets que es ficaven pertot arreu sense demanar permís. Ja tornava a ser allà: el vent del nord. Semblava que anessin on anessin amb els seus pares, aquell vent terrible els perseguia, apoderant-se de totes les terres dels peus dels Pirineus. Primer a Siurana, ara a Vilanova. Vivia amb els seus pares i el seu estimat germà petit, en Joan. Feien de masovers en una masia al costat de les vies del tren que passava a tocar de Vilanova de la Muga, les vies que et duien a França en direcció nord, i a Figueres o Girona en direcció sud. Era l’any 1939, i els estralls de la guerra encara es deixaven sentir. -Isabel? Isabel! Es pot saber què fas encara al llit? Aixeca’t i ajuda’m a donar menjar a les gallines, gandulota! La veu de la seva mare funcionava com el millor dels despertadors: la feia saltar del llit com si tingués punxes a sota del cul. Es va vestir d’una revolada i va sortir a fora, a buscar la seva mare. S’assemblaven força, elles dues: totes grassonetes i baixes, tot i que la seva mare tenia un humor de militar, i en canvi ella era més pacífica. De sobte la va veure, a tocar de la paret del paller vell. -Mare, mare! Que heu vist en Joan? No és al seu llit, avui...– Isabel s’estimava al seu germà per sobre de tot a la vida. Era cinc anys més jove que ella, però des que havia nascut, era el seu company de jocs preferit. Se’n preocupava com si fos el seu propi fill. -És que ell no s’ha quedat dormint tanta estona com una que jo sé! – Li va respondre la seva mare, en aquell to autoritari que Isabel no sabia si prendre’s en broma o seriosament. – És fora, han marxat a jugar amb en Pep. - Va afegir la seva mare, mentre li allargava un cossi ple de gra per anar repartint a les gallines. En Pep no li agradava a la Isabel. Era el fill de l’alcalde, un dels nens més entremaliats del poble, i també era el millor amic del seu germà petit. Sempre anaven junts i els encantava jugar a exploradors, però Isabel, com a germana gran, es preocupava de la seguretat del seu germà petit, perquè més d’una vegada aquell parell s’havien ficat en algun embolic. Va agafar el cossi que li donava la seva mare i se’n va anar un xic més enllà, pensant en què devien estar fent aquell parell. Al cap d’una estona, mentre ella era a dins de casa fent tranquil·lament un jersei de llana – l’hivern no tardaria a arribar, i valia més anar abrigat - , va sentir un “buh!” que de poc no la fa caure de la cadira. Un cop recuperada de l’ensurt, es va girar i els va veure, tots dos, en Joan i en Pep, intentant amagar-se rere un armari. -Nens del dimoni! Ja us veig, ja, no cal que us amagueu! Ja sento les vostre rialles!- Isabel va deixar les agulles i la llana sobre la taula i es va aixecar amb la intenció de perseguir aquells dos bandarres. Ells, però, la van veure venir i van arrencar a córrer cap a fora cames ajudeu-me. -Això no quedarà així, petits criminals en potència! Joan, ja li diré a la mare! Ella es va quedar al llindar de la porta, tot contemplant com el seu germà fugia amb el seu millor amic. Va tenir una sensació molt estranya, els volia cridar perquè tornessin, però eren massa lluny, i el vent, el maleït vent que mai no parava, s’enduia les seves paraules. Més tard, a l’hora de dinar, la família d’Isabel es va estranyar que en Joan encara no hagués tornat de les seves aventures de dissabte amb els nens del poble. Ella els va explicar el que havia passat, i es va sorprendre sentint-se culpable per haver-los fet fora d’aquella manera. S’estava començant a preocupar de debò, no era normal que el seu germà no fos a l’hora a taula, ell que sempre tenia tanta gana. I de sobte, una explosió va acaparar l’atenció de la família, asseguda al voltant d’aquella gran taula. Es van quedar petrificats, molt sorpresos, paralitzats pel pànic. La maleïda Guerra Civil s’havia acabat feia tan sols uns mesos, i, per sort, amb ella s’havien acabat les espantoses explosions i els aterridors bombardejos. Tot i que continuava essent cada dia ben present a les seves vides, la maleïda guerra: la veien en la misèria de la gent, tanta pobra gent que venia, dia rere dia, a pidolar per una mica de menjar, una patata o una ceba, o potser un tros de pa, a la masia on vivia la seva família. En això hi jugava un paper fonamental el fet que eren masovers d’aquella masia al costat de les vies de tren: els trens que passaven per allà anaven tots a França, a escassos quilòmetres. Durant la guerra havien vist, horroritzats, passar famílies senceres buscant refugi al país veí, refugi d’una guerra que cada vegada s’anava fent més negra, davant la imminent victòria del bàndol nacional. Per sort, feia uns mesos que allò s’havia acabat. Bé, acabat teòricament, perquè per a la Isabel i la seva família l’anada i vinguda de gent pidolant era constant i feixuga. A la jove Isabel li destrossava l’ànim veure gent tan pobra. Isabel va ser més ràpida que els seus pares i, en qüestió de segons, va sortir de casa corrents en direcció al lloc on s’havia sentit l’explosió, que encara ressonava a les seves orelles. Un terrible pensament s’havia apoderat d’ella. On dimoni era el seu germà?! -Joaaaan! Joaaaan!! Que estigués grassa no significava pas que no fos àgil. En un tres i no res es va trobar corrent a grans gambades a través dels camps, sense pensar en res més, només en el seu pobre germà petit... -Joan, per favor, Joan, no, no, no.... Va arribar al lloc de l’explosió al cap de tres minuts. Primer no veia res, no sabia on buscar, tot era fum i confusió. Instintivament, es va ajupir per mirar de trobar alguna cosa a través del fum, alguna cosa que li donés una pista.... I llavors ho va veure. Es va quedar immòbil davant aquella escena grotesca. Li va semblar que era dins d’un somni, havia d’estar somniant, no podia ser que... que allò fos... fossin... el seu germà i... el fill de l’alcalde... morts. No era capaç de cridar, ni de plorar. Va sentir com els genolls no l’aguantaven, i es va deixar caure a terra, com un plom. La seva mare, quan hi va arribar, la va trobar en aquell estat. A diferència d’Isabel, la seva mare es va posar a cridar com una boja, semblava que hagués perdut el seny, i allò va fer reviure una mica a la Isabel. Havia de calmar la mare. Dins de la seva ment, però, com en una dansa de la mort on ja es coneix el final de la història essent tot just al principi, ella anava refent l’escena, el que havia passat: jugaven a exploradors, i de sobte en Joan havia trobat un tresor de valor incalculable mig enterrat. Havien començat a excavar, amb les seves mans petitones, fins a poder treure de terra aquell objecte estrany....una mina antipersona... que uns segons després els esclatava a les mans, sense donar-los temps per entendre què passava. Al menys no havien patit, es va consolar. Al menys havia anat ràpid. -Ai senyor, maleïda guerra, que ni un cop acabada deixes de matar!! La seva mare estava realment malament, i minuts després va arribar el seu pare. Les va agafar totes dues i es van abraçar. Isabel va notar com una llàgrima li relliscava galta avall al seu pare i el vent li escombrava de seguida, aquell home tan bo i fort... va ser l’únic cop que el va veure plorar.

Recull literari Un poquito mayor Tomàs Vilà Sales Una mañana como cualquier otra, mi madre vino a despertarme a mi habitación. Fui al lavabo y me lavé la cara, entonces me mire en el espejo y… Me había convertido en un viejo feo con arrugas. ¡No me lo podía creer! Di un grito que se oyó desde el lugar más recóndito del mundo. Quise calmarme, así que me dirigí al comedor a desayunar, pero parecía que las piernas no me respondían, y yo sabía el porqué. Tuve que pedirle un bastón a mi padre para poder moverme por casa e incluso para ir a la escuela. Salí de casa con mi mochila, que casi no podía transportar, pensando que mis amigos se reirían de mí y cuál fue mi sorpresa cuando comprobé que todos me trataban con la misma normalidad del día anterior. Para realizar las tareas normales de clase como sacarme la chaqueta, colgar la mochila en la silla y preparar el material, me tuvieron que ayudar unos compañeros; todos me preguntaban el porqué de mi comportamiento. Al finalizar las clases de la mañana miré qué había para comer en el comedor de la escuela y… suerte que había sopa, mis dientes lo agradecieron. Después de comer fui con mis compañeros al patio a jugar a futbol pero yo no tocaba balón, así que me pusieron de portero. ¡Qué goleada nos estaban metiendo por mi culpa! Mis amigos me propusieron que descansara un poco en el banquillo y me lo tomé como un “no juegas más”, así que me fui a descansar al banco. Lo peor que me podía pasar era lo que acababa de ocurrir, dormir la siesta y ponerme a roncar. Estaban todos alucinados. No paraban de preguntarme lo mismo todo el rato “¿Te encuentras bien?, ¿te pasa algo?, ¿Tienes fiebre?” En ese preciso instante recibí un pelotazo en la cara; de repente me encontré tumbado en mi casa y me sentí de nuevo con todas mis fuerzas. Volvía a ser un niño. ¡Qué pesadilla!

Recull literari El verano en una noche Lluc Valverde Ros Otra vez el sol había caído debajo del mar, llenándolo todo con una débil luz violeta, y la luna se difuminaba ante él con el humo del cigarro. Aún hacía calor, demasiado calor para levantarse a buscar otro cigarro. Desde su ventana veía todas las casas que bajaban hasta tocar el estuario del Tajo, y de vez en cuando pasaba algún barco que quería llegar al puerto o al océano. Últimamente sus noches eran todas iguales, hasta muy tarde tirado en su cama porque hacía demasiado calor para salir a la calle. Abría su ventana y se tumbaba desnudo mirando hacia ella para fumar un cigarro tras otro hasta que caía de sueño. Aún notaba las uvas que le había regalado la portera entre sus dientes y sentía las manos un poco pegadizas por su juego. Con la espalda en el cabecero daba las últimas caladas al moribundo cigarro mientras pensaba en su futuro. Salir de Lisboa, salir de este verano interminable y asfixiante, dejar la marina inglesa y volver a su querida Irlanda eran ideas que muy, demasiado frecuentemente le pasaban por la cabeza. Se moría por volver a ver caer la lluvia sobre las calles de Galway, y sentir el frío otoño en sus mejillas. Se levantó por fin y sintió su cuerpo resbaladizo y mojado por el sudor que le empapaba. Se acercó al armario y se llenó un vaso con oporto, y al darle un buen sorbo notó como le arañaba la garganta y dejaba un rastro perfumado en su boca. Se tumbó otra vez en la cama y se encendió un cigarro. Tenía la costumbre de dejar que la cerilla se consumiera entre sus dedos, retorciéndose lentamente, ennegreciendo hasta que sentía en su piel demasiado fuerte el calor, y la dejaba caer por el borde de la cama con un chasquido de dedos. Parecía estarse deshaciendo en forma de sudor encima de la cama. No le parecía una mala muerte, deshecho en su propio jugo y absorbido por el colchón. Así, en vez de enterrarlo, podrían escurrirlo, meterlo en una jarra y enviarlo a su país, para que su madre lo guardara en el congelador, o hasta podrían regar cualquier planta con él, para más poesía. Estaba en la penumbra, iluminado solo por la espesa luz azul de la luna, que se reflejaba en la muerte del Tajo y se mezclaba con la luz naranja del puerto y la ciudad hasta entrar en su cama. Se sentía aún despierto, pero aplastado por el calor de la noche. Se levantó y cogió su guitarra, que esperaba apoyada en la pared, y se sentó en el margen de la ventana que daba a la calle, para ponerse a tocar una habanera que oyó en Oporto. Aprendió a tocar la guitarra cuando estaba a bordo del Portsmouth, que hacía las rutas de la costa norte de Portugal, donde escuchaba con atención a los viejos marinos portugueses que tocaban largos fardos y habaneras acompañados de cuentos e historias, antes de que le asignaran quedarse en las oficinas del consulado en Lisboa. La oscuridad se llenó de las ligeras notas del rasgueo, y él sentía que vibraba con cada resonancia que salía por el agujero de la caja, y parecía que el calor que le rodeaba le resbalaba por la espalda, se mezclaba con su sudor y se hacía más denso, más soportable. Un gato blanco apareció sobre el alféizar de la ventana que daba al patio y, muy despacio, se tumbó aletargado por el calor, mientras, como dos atentos focos verdes, sus ojos miraban como los dedos iban tapando unos trastes, luego otros. Él tocó la cadencia final de la habanera y paró la resonancia de las cuerdas con los dedos para que el silencio se impusiera en la sala. Alcanzó el vaso de oporto y dio un largo trago. Quizás este vino fuera lo único que echaría en falta cuando se marchara, si es que lo hacía. Volvió a ponerse la guitarra sobre el torso y empezó a tocar una lenta serenata. Mientras acariciaba las cuerdas, acercó la nariz a la guitarra y sonrió al sentir que el aroma del mar aún perduraba en su madera. Esa guitarra había pasado mucho tiempo impregnándose de su aroma en el barco donde él estaba. Se la había dado un marinero que había perdido una de sus manos por gangrena, y él ahora la conservaba como un recuerdo de todo lo que había vivido en aquella tierra flotante. Aún hacía calor, tanto calor, que al pinzarla, la cuerda más aguda se rompió con un estallido, dando un susto al gato, que desapareció rápidamente con un salto, y a él mismo, que soltó una maldición mientras se pasaba una mano por encima de la otra, la que había azotado la cuerda en su impulso. A la mañana siguiente tendría que ir al puerto a comprarle una cuerda a cualquiera que tuviera una guitarra, y si las vendía por poco, tal vez se las compraría todas. Se levantó y se acercó al cubo. Sumergió las manos bajo el agua y las deslizó por su cara, su cuello y sus axilas, refrescándose. Volvió a sumergir las manos y se las pasó por el torso hasta llegar a las ingles. Su cuerpo había enflaquecido estos últimos meses. Quizás estuviera sustituyendo la comida por el tabaco y el oporto; últimamente no tenía hambre. Qué maldito calor. Se acercó a la ventana que daba al patio y se puso a repasar con la mirada las formas que hacían las tejas pintadas que recubrían las paredes. El gato que antes le escuchaba ahora perseguía algún pobre ratón por el patio. Una mancha blanca que se movía por la oscuridad nadando en la luz azul de la luna. Un sonoro bostezo le subió desde el estómago. Se estiró en el aire y volvió a bostezar. Acercándose hasta la mesilla de noche, cogió el tabaco, para fumarse otro cigarro antes de dormirse. Demasiado calor para seguir despierto, pensó. Lentamente se tumbó sobre las sábanas y se quedó apoyado sobre el cojín, con la mirada puesta en la ventana y en el humo del tabaco que cruzaba ante sus ojos. El sudor de su cuerpo resplandecía con la luz que entraba por la ventana como las escamas de un pez. Se dormiría, mañana volvería a levantarse, y estaría aún empapado en sudor, dentro de este interminable y asfixiante verano.

Recull literari Amigos desconocidos Eva Carbó Coll Miguel llegó a la estación y miró la gente que bajaba del tren, pero no tuvo éxito en su búsqueda. Su nerviosismo se incrementó pero no se dio por vencido y volvió a buscar entre la multitud de personas que le rodeaba. De repente la vio: estaba de pie, sola, al lado de un banco de madera y con tan solo una pequeña bolsa de mano como equipaje. Con un vistazo rápido tuvo suficiente para darse cuenta de lo delgada que estaba, extremadamente delgada. Sus costillas se marcaban a través de una camiseta que se le pegaba por todo el cuerpo, y su palidez natural acentuaba aún más esa sensación de delgadez. A medida que se iba acercando, se dio cuenta de que llevaba el pelo recogido con una coleta, de manera que le caían dos o tres mechones a ambos lados de la cara, que le daban un aire dulcemente infantil que contrastaba con la dureza de la expresión de su rostro. Tenía los ojos unidos, medio cerrados, rodeados de unas intensas ojeras debidas a pasar muchas noches desvelada. Su frente estaba arrugada, mostraba preocupación ya que aún no había encontrado a Miguel, y se mordía los labios con tanta intensidad que le salían algunas gotas de sangre. Finalmente, la chica lo reconoció y se acercaron hasta quedarse uno delante del otro. La gente pasaba por su lado pero ellos no se quitaban la vista de encima. Se dedicaron una larga mirada sin abrir la boca, los dos sabían que una imagen vale más que mil palabras. Al fin habían conseguido reencontrarse, en la ciudad donde se conocieron, pero esto solo era el principio del final. Empezaron a andar uno al lado del otro hasta llegar a Alexander Platz, donde habían quedado con el detective llamado Káiser. Sentado en una mesa tomando un café en Starbrucks, había un hombre vestido con ropa estrafalaria y con la mirada perdida. Aquél era su hombre, sin duda, y la señal inconfundible era el sombrero de copa de color rojo que descansaba sobre la mesa, muestra evidente de que se encontraban en presencia del detective más prestigioso de Alemania, y seguramente de toda Europa, con ese extraño apodo, Káiser, no sólo debido a ser un descendiente de los antiguos emperadores alemanes, sino también por su comportamiento extravagante y altivo. Los dos chicos se acercaron al peculiar hombre que, sin decir ni una sola palabra, les indicó que tomaran asiento y les entregó una carpeta negra. Acto seguido, cogió su sombrero y se fue de la terraza del bar andando con paso ligero. Una vez se quedaron solos, la chica cogió la carpeta, pero antes de que pudiera abrirla, el chico la interrumpió. Ella, molesta, le preguntó qué quería, a lo que él le respondió preguntándole si estaba segura de querer leer la información después de todo lo ocurrido anteriormente. La chica echó la vista hacia atrás y recordó todo lo que había pasado hacía tan solo tres meses. Ella era solamente una estudiante de Filología Hispánica en la Universidad de Barcelona que había ido a Berlín a pasar seis meses para practicar el idioma y conocer el país. Los primeros meses habían transcurrido estupendamente, pero el tercer mes llegó a la universidad berlinesa donde estudiaba, la Humboldt, una chica nueva llamada Awa. Tenía una belleza muy exótica, con rasgos felinos y piel muy morena, pero no se relacionaba con nadie. Mireia quería ser amable y siempre se acercaba a ella para ayudarla a integrarse. Al principio no le contestaba casi nada, pero con el paso del tiempo se hicieron amigas y pasaban mucho tiempo juntas. Aun así, la misteriosa chica nunca mencionó a su familia y en cuanto Mireia sacaba el tema ella no abría la boca en toda la conversación. Esto podría no tener más importancia que alguna pelea familiar, pero un día la chica desapareció. Fue como si se la hubiera tragado la tierra, no volvió a la universidad, no cogía el teléfono, no respondía los e-mails… Mireia se preocupó y empezó a preguntar a profesores, pero nadie sabía nada. Había desaparecido y nadie le echaba en falta. Ella fue a secretaría y allí conoció a Miguel. No era secretario, solamente estaba ahí para acompañar a un amigo ya que él trabajaba en la embajada española en Berlín. Disimuladamente escuchó las peticiones que hacía Mireia a la secretaria quien, amablamente, le dijo que lo sentía mucho, pero la información que pedía era confidencial y seguramente su amiga se había tomado unas vacaciones y volvería cualquier día. Mireia estaba desesperada y se fue a un parque a reflexionar. Ante su sorpresa, Miguel la siguió y le dijo que había escuchado su historia y la quería ayudar. Ella, con un poco de esperanza, le volvió a explicar todos los detalles y él le aseguró que iba a encontrar a la chica estuviera donde estuviera. Desgraciadamente Miguel no pudo cumplir con su palabra, puesto que no encontró el nombre de aquella chica en ningún registro de nacimientos de Somalia, su país de origen. Mireia estaba muy agradecida por la ayuda de Miguel, aunque seguía muy preocupada por el asunto de la desaparición de su amiga. Todos los días iba a su piso de estudiantes y a los bares que solían frecuentar para ver si tenían alguna noticia de ella, pero fue inútil, nadie sabía nada. Llegó el día de su vuelta a España y de su triste despedida con Miguel ya que, aunque se habían conocido en unas circunstancias tristes, había nacido una bonita amistad entre ellos. Mantuvieron el contacto vía e-mail, hasta que un día Miguel no tuvo respuesta de sus correos. Se empezó a preocupar pero al cabo de unos días, Mireia le llamó. Se encontraba en el hospital, le habían dado una paliza que le habían dejado el cuerpo lleno de moratones, le habían roto la nariz y fracturado el pie izquierdo. Miguel se alarmó mucho y Mireia le confesó que hacía muchas semanas que recibía anónimos diciéndole que dejase de investigar, que la vida de la chica misteriosa no era asunto suyo, pero ella siguió con sus investigaciones desde España hasta el día de la paliza. Miguel se enfadó con ella y le dijo que el asunto se les estaba escapando de las manos y que tenían que solucionarlo de inmediato. Le dijo a Mireia que no volviera a hacer nada ya que él se pondría en contacto con un detective para que les resolviera el caso. De esta manera habían llegado hasta aquí los dos jóvenes, impulsados por la búsqueda de una chica misteriosamente desaparecida. Después de recordar todos los hechos, Mireia abrió la carpeta y lo que leyó le dejó paralizada. No podía creer lo que leían sus ojos. Miguel le cogió los papeles de las manos y se puso a leer rápidamente. En la primera página había los datos entregados por ellos al detective con una foto, y en las siguientes estaba la información encontrada por el Káiser. La chica misteriosa se llamaba Haweeya Adey, y no era una estudiante que había inmigrado de Somalia para aprender filología en Berlín; era una asesina a sueldo que había matado al presidente de su país y se había refugiado en Alemania. Cuando le hicieron un nuevo encargo desapareció : debía ejecutar el asesinato del presidente de la empresa Americana Walnut Export en Nueva York. La misma chica misteriosa había enviado los anónimos a Mireia para que le dejara en paz. Pero, en vista de que no funcionaba, había contratado a unos chicos para que le dieran una paliza, no muy fuerte, ya que Mireia había sido simpática con ella en Berlín. Después de un buen rato y de haberse quedado sin hablar, los dos chicos abandonaron la terraza de Starbruks y se dirigieron hacia la puerta de Brandemburgo, cerca del piso donde vivía Miguel, mientras pensaba que nunca puedes llegar a conocer perfectamente el pasado de una persona y a veces te pueden asombrar algunas cosas que ha hecho.

Agraïments Donem les gràcies, de manera especial, a l’AMPA del centre per la seva col•laboració en diverses activitats i pel suport econòmic en tots els premis i concursos, en sortides del Parlament Verd o en els esmorzars que s’ofereixen als alumnes (Coral, Aula neta...), entre moltes altres activitats.

Agraïm també les aportacions d’alumnes i professors que, tot i no formar part de la matèria optativa Fem la revista, ens han ajudat a fer possible El Suro en totes les edicions d’aquest curs.

Els alumnes que han fet possible El Suro són: Primer trimestre •Arnau Anoro •Ivan Armet •Fanny Beltrón •Marta Fuentes •Henry García •Carol Gifreu •Laia González •Kevin Iglesias •Kevin Jiménez •Jessi Jordà •Irene Junco •Rubén Mañas •Ibu Mballow •Sara Rodríguez •Joana Santos •Robert Sebastián Segon trimestre •Jordi Besalú •Marina Blavi •Júlia Borràs •Ariadna Cabezas •Laia Carreras •Gerard Colom •Júlia Costal •Hamza Dahbi •Anna Granadero •Arnau Pagès •Sergi Prats •Mireia Sierra •Àlex Solà •Genís Vilanova Tercer trimestre •Ruben Alay •Jenny Bara •Marina Cumbriu •Gerard Fages •Gerard Fernández •Eva Geli •Aleix Güell •Mercè Nevado •Anabel Piñar •David Rosillo •Sara Ruiz •Idoia Sampol •Anna Tallada

Maquetació: Daniel Leiva Coordinació: Esther Renart

2011

INS CENDRASSOS FIGUERES