EL SURO (març 2013) by Institut Cendrassos

El Suro 2013

EL SURO març 2013 SUMARI

Editorial Institut... endavant! Parlament Verd Dissabte Transfronterer de les Mate màtiques 2013 Fem una Llei 2013 Intercanvi amb Holanda Equip de mediació Viatge final de curs 4t ESO Entrevistes Jordi Bosch Col•laboracions Assetjament escolar Visita de Ciències Naturals al Zoo de Bar celona 1r i 2n d’ESO Visita a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona Enquestes Enquesta sobre “bullyng” (1r i 2n d’ESO) Enquesta sobre el temps lliure setmanal (4t d’ESO i Batxillerat) Seccions temàtiques Gastronomia Tres receptes de cuina d’hivern Cinema Biblioteca Viatges Concursos 1r Concurs de Fotografia Mediambiental

EDITORIAL

Un trimestre més encetem la redacció de la revista El Suro en la seva divuitena edició. Com acostuma a ser habitual en aquests darrers dos anys, la publicació de primavera s’edita només en format digital i es fa coincidir la data d’edició amb el lliurament de notes del segon trimestre i amb les vacances de Setmana Santa.

Ja sabeu que podeu trametre’ns tot allò que us agradaria que us publiquéssim. Igualment, acceptem tot tipus de suggeriment i/o queixa que tingueu. La nostra adreça és: elsuro.inst.cendrassos@gmail.com

La revista es publica trimestralment com a fruit de les activitats generades al llarg d’aproximadament tres mesos per l’alumnat que cursa aquesta matèria optativa de 3r d’ESO. Al llarg d’aquest segon trimestre del curs 2012-2013 els responsables d’elaborar la revista han estat: Joan Besalú Colomer Nataly Galeano Salgado Guilver García Cossio Ainhoa González Hernández Lluís Guntín Xirinachs Mohamed Lalouh Hani Lamdaghri El Idrissi Manuel Martínez Luque Eric Moreno Ferrer Francesc Xavier Muñoz Guinaldo

Bernardo Adrian Reyes González Axel Aron Robinzon Preciado Luis Miguel Rodríguez León Gerard Sánchez Roca

Ivan Vergara Virginio Volem agrair la col•laboració de tots aquells que ens heu tramès els vostres articles i als qui ens heu facilitat la feina permetent-nos interrompre les vostres classes per deixar-nos fer les enquestes i ens heu facilitat la informació que us hem demanat. La portada d’aquesta edició és una creació original de Laura Rueda Pérez, alumna de 4t A d’ESO, a qui, des d’aquí, agraïm la seva aportació desinteressada.

El coordinador de la revista enguany és Eduard Fernando, però qui s’encarrega de maquetar-la és Daniel LeIva, que aconsegueix fer molt més atractiu el seu contingut amb un disseny nou per a cada ocasió. I, per acabar el procés, Quim Saurina és l’encarregat d’editar-la en el web del centre.

INSTITUT ... ENDAVANT! PARLAMENT VERD

En la sisena sessió del curs 2012/2013, corresponent al mes de GENER es va acordar, entre altres assumptes: Fer el buidatge de les puntuacions dels controls de l’Aula Neta un cop cada quinze dies. Organitzar un concurs de fotografia mediambiental a nivell de tot el centre per tal de transmetre els problemes de la nostre comarca en aquest àmbit. Trobareu les bases del concurs de fotografia en l’apartat “concursos” d’aquesta revista. Classificació de l'aula neta i evolució de cada aula. Actualitzada el 18/02/2013:

L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes siguin responsables del material i del mobiliari de la seva aula i que prenguin consciència de l’estalvi energètic i de tenir cura del medi que ens envolta. La classe que hagi acumulat més punts a final de curs serà premiada.

DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES 2013 Louis Clergue i Quim Cruañas guanyen el Dissabte transfronterer de les matemàtiques 2013 El dia 2 de febrer de 2013, es va celebrar a Figueres el dissabte transfronterer de les matemàtiques a l'Alt Empordà 2013. Aquesta activitat estava organitzada per la Fundació Príncep de Girona i la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Figueres i del Servei Educatiu de l’Alt Empordà. Els alumnes de Batxillerat Louis Clergue, Quim Cruanyes, Eva Espigulé, Ferran Lambea i Xavi Vila van participar als diferents tallers. Louis Clergue i Quim Cruañas, que l'any passat ja van ser finalistes, van guanyat el taller "Vols saber calcular probabilitats amb l'ordinador?".

En Louis Clergue considera que el Dissabte de les Matemàtiques és una bona experiència que permet descobrir nous horitzons respecte la varietat d'ús de les matemàtiques. Fa veure aplicacions pràctiques dels coneixements teòrics que s'ensenyen a l'institut. El taller que va guanyar el troba molt divertit i enriquidor. El taller de probabilitat i atzar estava dividit en dues parts, una part teòrica i un segona part pràctica: o La part teòrica va consistir en l'explicació de la paradoxa de Monty Hall, com es generen nombres aleatoris i com s'utilitzen per calcular les probabilitats dels diversos resultats d'un esdeveniment aleatori. o La part pràctica consistia en determinar la probabilitat d'algun cas concret (p.ex. treure només un parell de sis llançant 3 daus) amb l'ajut d'un Full de Càlcul. Després de repetir l'experiment un gran nombre de vegades introduint les dades al full de càlcul, i amb les funcions (suma, contar, si, i, o...) incloses al programa informàtic, es calculava la probabilitat del cas estudiat.

Els alumnes de l’optativa del Batxillerat Humanístic participen durant aquest curs en el Projecte “Fem una Llei” al Parlament de Catalunya. La primera sessió fou el 18 de gener i vam treballar conjuntament amb els instituts: Bisbe Sivilla de Calella, Lluís de Peguera de Manresa i el Flos i Calcat de Barcelona. Enguany el Projecte de Llei sobre el qual es centraran les discussions és “La protecció dels drets d’autor en relació a les activitats dels menors d’edat en usos públics i privats i en entorns educatius”. Més endavant es faran dues trobades més per unificar posicions. Aquesta activitat està organitzada des del Parlament de Catalunya, i té com a objectiu principal que els alumnes coneguin la tasca dels diputats i les diputades -a partir de la pròpia experiència-, i el significat i els valors del treball parlamentari. Se simula la tasca feta pels diputats i les diputades a les comissions i al plenari. Es parteix de la simulació d'un "Projecte de llei", al qual es presenten esmenes que es discuteixen en comissió, i s'elabora el dictamen que després es

discutirà i votarà en el ple. Els alumnes dels vint centres que hi participen es constitueixen en cinc "grups parlamentaris", els quals elaboren esmenes al projecte de llei. Cada "grup parlamentari" té un portaveu. Finalment, els alumnes es reuneixen en una "sessió plenària" (Fem una llei), amb la participació del President del Parlament i de representants dels grups polítics de la Cambra. Els alumnes han de ser capaços de valorar el treball lent i acurat que suposa arribar a un consens entre tots els centres. Des de fa 6 anys, l'Institut Cendrassos participa en aquest projecte, amb 19 instituts més d'arreu de Catalunya. Cada any canvia el tema que se'ns proposa des del Parlament. Enguany tracta de: “La protecció dels drets d’autor en relació a les activitats dels menors d’edat en usos públics i privats i en entorns educatius” Val a dir que els nostres alumnes hi treballen durant les hores d'esbarjo. Anem al Parlament 3 vegades, dues per discutir les esmenes i posar-se d'acord, i la tercera, la votació en sessió plenària. L'entusiasme amb el qual treballen, ens anima a seguir endavant any rere any.

Intercanvi de llengua anglesa a Holanda En el moment de tancar aquest número de la revista està a punt de començar l’intercanvi amb Holanda. Des del dijous 7 de març i fins al dijous següent, 14 de març, un grup d’estudiants de secundària holandesos conviuran amb les famílies d’una colla d’alumnes de 1r de Batxillerat del nostre institut. Els nostres companys i companyes aniran a Holanda la setmana compresa entre el 17 i el 24 d’abril. Per a més detalls de la planificació de l’intercanvi, aneu a: http://issuu.com/el_suro_cendrassos/docs/intercanvi_2013/1#share En el proper número de la revista informarem amb detall de com s’han desenvolupat les diferents estades.

EQUIP DE MEDIACIÓ

Optem per la mediació Un curs més a l’optativa “Optem per la mediació” la professora Dolors Vergés ens ha format per ser mediadors. Hem après tècniques de comunicació, els passos per realitzar una bona mediació, a tenir empatia, a saber escoltar i a tenir en compte l’opinió dels altres. Hem practicat simulacions de mediacions entre nosaltres, abans i després de saber els passos de mediació i hem entès la importància de poder oferir un espai als alumnes per poder resoldre conflictes lleus sense la intervenció de cap professor/a, tutor/a o de la cap d’estudis. També hem elaborat cartells enunciant el servei de mediació, i un tríptic per els professors, alumnes i pares del centre informant sobre la importància de la mediació. Aquest tríptic us el

presentarem aquest segon trimestre un dia a l’hora de tutoria. Hi hem afegit el logotip que van realitzar els companys/es mediadors del curs passat. Nosaltres aconsellem els alumnes que accedeixin a la mediació quan tinguin un conflicte per resoldre d’una manera diferent i pacífica. Pensem que és interessant aquesta optativa per donar opció a que tots els alumnes puguin ser mediadors. De moment, la mediació, la realitzem partint de conflictes lleus amb alumnes entre iguals. El curs passat es van realitzar força mediacions i la valoració dels mediadors va ser molt positiva. Article de: Andrea Martínez (3r A ESO), F. Xavier Muñoz (3r A ESO), Ariadna Pérez (3r D ESO)

Viatge final de curs, 4t d’ESO En el moment de tancat aquest número de la revista gairebé tot és a punt per iniciar el viatge de final de curs de 4t d’ESO cap a Itàlia. Per a més detalls de la planificació del viatge, aneu a: http://issuu.com/el_suro_cendrassos/docs/italia2012 En el proper número de la revista informarem amb detall de com s’han desenvolupat les diferents etapes.

Jordi Bosch

professor de Llengua i Literatura catalanes

1. Et sents a gust en aquest institut? Sí, en aquest institut sí. Al principi no gaire, em va costar molt adaptar-m’hi l’any passat, però és una cosa que ja sol passar a tot arreu al principi. Els alumnes pressuposen coses que no acaben sent i, a més, es nota que no tenen confiança en tu. També el fet que no sàpigues com funciona el centre, que no coneixes els companys i els alumnes... això influeix molt. Ara que sé els vostres noms és una altra història. Conec el caràcter que té més o menys cadascú. Quan arriben professors substituts em fan molta pena, vénen uns quants dies i se’n van i a vegades els alumnes se n’aprofiten una mica.

2. T’han afavorit els horaris nous o era millor abans? A mi m’agraden més els de ara perquè soc de fora i prefereixo que la jornada estigui mes concentrada, però també hi ha la part negativa que trobo que els alumnes arriben adormits a classe per que s’aixequen molt d’hora tot i que crec que és perquè els alumnes no ho tenen en compte i van a dormir molt tard. Com que jo sóc molt de matins no tinc problemes per aixecar-me. A mi em va fantàstic; en canvi, a la tarda m’adormo de seguida. Si fos horari intensiu de tarda seria mes complicat. I aquests dos patis els trobo excel•lents, són molt ràpids i s’ha d’esmorzar de pressa. Jo crec que si fessin una enquesta als alumnes opinarien el mateix, i ara si canviessin els horaris els alumnes dirien que NO.

3. Quan no tens classes, on passes més temps en l’institut? Una mica a tot arreu: a la sala de professors no hi acostumo a ser si és que tinc guàrdia. M’agrada aprofitar el temps, m’agrada molt llegir, m’agrada molt escriure...

Jordi Bosch

4. Si no fossis professor, a què et dedicaries? M’agrada l’aviació per les histories que ens expliquen de petits. Pot ser hauria fet medicina ja que la meva germana és metgessa i a mi m’agrada molt el tracte humà. Trobo que escoltar és molt important i això, si ho fas, ja tens mig diagnòstic fet. Jo crec que seria metge. 5. Has tingut o tens preferència per algun tipus d’alumne? Sí, és inevitable, tu intentes tractar a tothom igual però els alumnes no et tracten pas d’igual, notes l’energia. Hi ha alumnes que tenen característiques que et criden l’atenció, que penses ja m’agradaria tenir alguns aspectes dels alumnes; fins i tot, hi ha alumnes que encara que passin els anys te’n recordes d’ells. Me’n recordo d’un que sempre que arribava a classe el primer que feia era mirar si havia vingut.

9. Tens bona relació amb els altres professors? Sí, sí. De fet hi ha professors amb qui tinc una relació més estreta, però amb tothom mantinc un tracte cordial, però tampoc no hi ha massa temps per relacionar-se, va tot molt ràpid a l’institut. Els meus grans amics els tinc fora de l’institut, però n’hi ha molts d’aquests que són mestres. En general, estic molt bé a l’institut, però ja he dit abans que m’agrada aprofitar el temps i molts cops que estic llegint i arriba algú prefereixo continuar, si puc, amb la meva feina. 10. Des de petit tenies pensat ser professor de català?

No, tot i que veient el que es fa a casa –la meva mare és professora- influeix. És una cosa que vas veient. A mi m’agrada moltíssim la llengua. M’encanten les paraules. Potser si no hagués ensenyat 6. Com et veus com a professor? català hauria ensenyat un altre idioma. Em veig diferent de com em veia. Veig que evolu- Les matemàtiques no les entenia, no les vaig enciono molt. M’agrada molt aquesta feina ja que, a tendre mai. Era una cosa molt curiosa perquè jo, part d’ensenyar, m’agrada molt aprendre. Sóc auto- per exemple, vaig deixar d’entendre les matemàticrític i sé que puc millorar. ques quan van aparèixer les lletres. Les equacions ja van ser un primer problema, però quan van arri7. Quan eres estudiant, et consideraves bon bar els sinus i cosinus ja no ho entenia. Ara potser alumne? m’agradaria de tornar-ho a provar algun dia. No hi pensava gaire ja que quan jo era estudiant tenia problemes a casa i això feia que em preocu- 11. T’has plantejat alguna vegada canviar de pés més el de fora que els estudis, però amb al feina? temps m’he adonat que no era bon estudiant i ara me’n penedeixo. Me’n penedeixo sobretot per les Fa tres o quatre anys ho vaig pensar perquè tenia oportunitats perdudes. Quan més saps, més ho un amic que tenia una pastisseria i volia posar una gaudeixes. Per exemple, quan vas a veure una pastisseria ecològica. pel•lícula pots comentar les teves opinions. Quan A mi m’agradaria molt poder experimentar. Fer de era petit no llegia com ara, no estudiava com ho faig bomber, fer de pallasso o anar a ensenyar a altres ara i tampoc escoltava com escolto ara. Jo crec que països. Això t’obre molt. Però bé, fas el que fas i cal si ara tornés a ser alumne seria molt més respec- conformar-s’hi. tuós amb els professors. 8. Què fas en el teu temps lliure? Ara concretament estic escrivint un llibre i això em porta molta feina. Després també estic fent esport perquè em fa il•lusió participar en una marató i m’estic entrenant, estic corrent i, si no, llegeixo. Entre això i la feina que tinc de l’institut ja estic prou ben entretingut.

Assetjament escolar

L'assetjament escolar es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una altra o altres persones (diana). Cal especificar que el verb perjudicar fa referència a anul•lar l'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas de assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders. Tot i que l'assetjament escolar no és un problema relacional, es dóna en un context de relacions: quan el nen es comença a relacionar amb l'entorn fora de la família. És en aquest moment quan es necessita més relació amb els seus iguals i quan els diferencials de personalitat comencen a treballar. El diferencial d'atracció, d'intimitat i de poder són els que defineixen l'esmentada relació amb els iguals, és en aquests diferencials que defineixen el caràcter del nen on el “bully” ataca.

L'assetjador fa creure a la diana que no cau bé a la resta (atracció), que no és capaç de fer-se guanyar per com és (intimitat) i que tampoc té capacitat de lideratge (poder). Aquest últim diferencial és el que el “bully” té més desenvolupat ja que gaudint de la seva situació de lideratge utilitza el poder per perjudicar l'altre. L'assetjament es pot presentar de moltes formes, no només físicament sinó que pot tractar-se de procediments subtils que afecten psicològicament al subjecte. Es pot diferenciar entre “bullyng” directe i indirecte. El que s'explicita de forma visible i directa es tradueix en agressions violentes físiques però també situacions d'agressió no verbal (perseguir, pressionar, fer malbé o robar pertinences…) o verbal, com l'insult. En un altre nivell es troba l’assetjament escolar indirecte com l'exclusió i aïllament o també missatges i notes ofensives. Ambdós tipus d'assetjament són molt perillosos; però, tot i que el físic pot fer més impacte, el verbal o psicològic pot ser pitjor a llarg termini (requereix tractament psicològic).

En l’apartat “enquestes” d’aquest número de la revista hi trobareu els resultats d’una consulta realitzada a alumnat de 1r i 2n d’ESO sobre aquesta temàtica

Visita a la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona

Aquest passat 20 de gener els alumnes de l’optativa de química de primer i segon de batxillerat vam visitar els laboratoris de la Facultat de Ciències de la UdG (Girona). Sota el lema "Química entre nosaltres: descobrim la química a Girona", el projecte LaQuimica.Net promou la divulgació de la química en l'entorn geogràfic de la UdG, n’estimula el coneixement en tots els àmbits socials i promou l’acostament d’aquesta ciència a tot el públic en general. En aquest marc s'organitzen activitats tals com:  VI [Nano]Reacciona!, Jornada de Química Preuniversitària, 21/3/2012  V Congrés de Docència de Química a Secundària, fòrum per discutir la problemàtica de l’ensenyament de la Química a secundària, 21/3/2012.  Pràctiques a grups-classe als laboratoris del Departament de Química al Campus de Montilivi. Entre el 23 i el 27 de gener de 2012.  Reacciona… explota!! Taller d’experiments espectaculars i química recreativa, per a secundària i batxillerat. El centre va participar a les pràctiques a grupsclasse. Les pràctiques de laboratori que es varen portar a terme van ser "Determinació de la duresa d’una mostra d’aigua " i "Un remei pel mal de cap, cromatografia de capa fina". En la primera pràctica els alumnes varen poder re-

alitzar una volumetria de tipus complexomètric utilitzant un agent quelant com a agent valorant i analitzaren la duresa de l’aigua que ells mateixos portaven (la duresa és la suma de les concentracions de ions calci i magnesi presents en l’aigua, que s’origina per la dissolució, en llacs i rius, de les roques que contenen aquests cations com les roques calcàries (calcita, CaCO3, o dolomita, MgCO3), el guix (CaSO4) o altres. En la segona pràctica varen poder descobrir quins components tenen tres ingredients actius de medicaments que es poden trobar fàcilment a la farmàcia: àcid acetilsalicílic, paracetamol i cafeïna emprant la tècnica de la cromatografia en capa prima (CCP) com a tècnica d’identificació. Primer dissolgueren les tres substàncies patró i la mostra problema (medicament) en metanol (CH3OH). A continuació, les punxaren en la placa de cromatografia que introduïren dins la cambra cromatogràfica que contenia acetat d’etil com a eluent. Un cop l’eluent s’hagué assecat procediren a la visualització del cromatograma il•luminant la placa amb una làmpada de llum ultravioleta sabent quina mostra problema els havia tocat a cadascun d’ells. Les pràctiques, a més, oferiren una oportunitat per al nostre alumnat de visitar les instal•lacions universitàries.

Visita de Ciències Naturals al Zoo de Barcelona

1r i 2n d’ESO

Els passats dies 21 de novembre i 20 de febrer els alumnes de 1r i 2n d’ESO respectivament varen visitar el Zoo de Barcelona per tal de realitzar una sèrie de tallers educatius. Els alumnes de 1r d’ESO realitzaren un taller de Fauna catalana. En aquest taller, els alumnes descobreixen les principals espècies presents en el nostre entorn natural. En el recinte hi ha una representació de tots els grups de vertebrats de la fauna del nostre país, particularment dels que estan més amenaçats i per als quals és més necessària la reproducció en captivitat. El seu estudi permet la comprensió de l'adaptació d'aquestes espècies al nostre entorn natural. La col•lecció del zoològic també dedica una especial atenció a la fauna catalana, en alguns casos a espècies ja extingides a Catalunya com ara el llop ibèric o l'ós bru. També hi ha animals com el cérvol, la daina o la cabra salvatge, difícils d'observar a la natura, així com exemplars de llúdria, ferreret, tortuga mediterrània, bec planer, polla blava o cigonyes, que són objecte d'interessants projectes de reintroducció.

Els alumnes de 2n d’ESO realitzaren un taller d’animals en perill d’extinció. En aquesta activitat

els estudiants descobreixen les principals causes, ja siguin naturals o provocades per l'home, que han portat moltes espècies a trobar-se en perill d'extinció. També comprenen la fragilitat i la complexitat de la supervivència de les espècies i s’adonen que molts animals depenen del nostre comportament. Una de les funcions més importants del zoològic és la conservació d'espècies amenaçades, per la qual cosa la col•lecció d’animals, formada per espècies representatives provinents dels cinc continents, prioritza la cria en captivitat d'espècies d'animals en perill d'extinció i ho fa en coordinació amb altres zoològics d'arreu del món. En acabar els tallers els alumnes tingueren la oportunitat d’assistir a l’espectacle educatiu dels dofins i de donar una volta pel recinte tot descobrint ells mateixos altres espècies i indrets diferents. Si teniu curiositat per acostar-vos virtualment al zoo de Barcelona, aneu al web: http://www.zoobarcelona.cat/ca/coneix-elzoo/animals-per-categories/mamifers/detallfitxa/animal/dofi-mular/

ENQUESTES

ENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG” Les dades obtingudes en una mostra de 210 enquestats, entre 1r i 2n d’ESO, poden ser considerades força alarmants per l’elevat nombre de casos i perquè no solen recórrer ni al servei de mediació del centre ni informen a la família dels fets.

Destaca a 1r curs que quasi un 20% de l’alumnat és objecte d’assetjament escolar: d’un total de 19, 9 alumnes manifesten rebre agressions físiques i 15 psicològiques (la majoria insults o

menyspreu). De les 19 persones que reconeixen rebre assetjament escolar, només 4 han acudit al servei de mediació i 11 no han comunicat els fets a la família.

D’altra banda, més d’un 20% de l’alumnat reconeix haver fet assetjament, efectuen agressions físiques (15) i psicològiques (16) [sobretot també insults i menyspreu] que es reparteixen gairebé al 50%.

ENQUESTES ENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG”

T'han fet “bullyng”?

ENQUESTES

ENQUESTA SOBRE EL “BULLYNG” A 2n curs poc menys d’un 20% de l’alumnat també és objecte d’assetjament: d’un total de 20, 4 alumnes manifesten rebre agressions físiques i 16 psicològiques (la majoria insults , però també menyspreu, assetjament telefònic i per xarxes socials). De les 20 persones que reconeixen rebre assetjament, només 1 ha acudit al servei de mediació i 19 no han comunicat els fets a la família.

D’altra banda, poc més d’un 10% de l’alumnat reconeix haver fet assetjament, efectuen agressions físiques (5) i sobretot psicològiques (9) de tota mena.

ENQUESTA SOBRE COM UTILITZAR EL TEMPS LLIURE Hem consultat als grups de 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat com distribuïen el seu temps lliure setmanal a partir de cinc paràmetres: sortir de festa, connexió amb xarxes socials, mirar la TV, llegir i practicar esport. Han respost 85 alumnes de 4t i 115 de batxillerat. El més destacable, en observar les dades que s’exposen a continuació, seria: a) poques hores destinades a lectura, sobretot a 4t d’ESO, b) moltes hores dedicades a sortir de festa i a les xarxes socials, sobretot a nivell de batxillerat, c) moderada contemplació de la TV en l’alumnat de 4t d’ESO

ENQUESTA SOBRE COM UTILITZAR EL TEMPS LLIURE

GRÀFIQUES GLOBALS (4t ESO i Batxillerat)

LA GASTRONOMIA

TRES RECEPTES DE CUINA D’HIVERN

Primer plat: calçots arrebossats

Ingredients:

5 calçots per persona Un ou Pa torrat Farina Salsa de calçots

Elaboració

Netejarem bé els calçots i els hi traurem només la capa que té la sorra, aquella que és més dura. Tallem els calçots en dos o tres trossos.

Els courem al microones seguint les indicacions del vostre forn. El meu té l'opció "verdura", que et diu segons els grams de verdura el temps de cocció. Més o menys van sortir 300 grams de calçots, que es van coure en uns quatre minuts.

Un cop cuits, els enfarinem lleugerament, després els passem per l'ou batut i finalment pel pa torrat. Courem els calçots en una paella amb oli abundant, ben calent. Ja veureu que es couran de seguida, com a molt en dos o tres minuts. Posem els calçots (un cop arrebossats) sobre paper de cuina per eliminar l'excés d'oli i ja només caldrà menjarlos acompanyats de la tradicional salsa. Per llepar-se'n els dits!

LA GASTRONOMIA

TRES RECEPTES DE CUINA D’HIVERN

Ingredients:

Segon plat: calamarcets amb calçots

Per a 4 persones: 12 calamars de mida mitjana 4 alls tendres 12 calçots 1 pastanaga 1 carbassó pebre vermell pebre negre cerfull oli d’oliva verge extra sal Elaboració:

Per començar, en una paella amb oli d’oliva marqueu els calamars sencers i nets, amb sal i pebre negre. Quan estiguin dauradets, reserveu-los.

A continuació, talleu els calçots, nets de les fulles exteriors, a tires, poseu-los a la mateixa paella i deixeu-los coure. Quan comencin a estar tous, afegiu-hi la pastanaga, el carbassó i els alls tendres tallats a bastonets prims durant un minut perquè quedin “al dente”. Tot seguit, afegiu-hi els calamars, un polsim de pebre vermell i un bri de cerfull.

I ja per acabar, emplateu els calçots amb els calamars i les verdures i guarniu el plat amb uns quants brins de cerfull.

LA GASTRONOMIA

TRES RECEPTES DE CUINA D’HIVERN

Postres: flam de calçots

Ingredients: 10 calçots 4 ous 100 ml nata líquida una culleradeta de sal pebre una mica de nou moscada salsa per calçots Elaboració

Per començar, courem els calçots al microones, seguint les indicacions del vostre microones (amb el meu he trigat uns 5 minuts aproximadament).

Un cop cuits els tallarem a trossets i els posarem en un bol. Hi posarem els ous, la nata líquida, la sal, el pebre i la nou moscada. Ho batrem bé, jo he fet servir la batedora normal.

Un cop obtinguem com una mena de puré, el posarem a les flameres que prèviament haurem pinzellat amb mantega fosa. Courem els flams al bany maria, al forn, durant uns 35-40 minuts a 180º, o fins que al punxar-los surt sec. Quan siguin cuits els deixarem refredar una mica i desmotllarem. Els servirem encara calents acompanyats per la salsa de calçots.

CINEMA

Aquests darrers mesos la pel•lícula que probablement ha estat més vista i elogiada ha estat “Jack Reacher” Sinopsi Jack Reacher (Tom Cruise), un antic policia militar que viu semiclandestinament com un rodamón i que treballa pel seu compte, decideix investigar el cas d'un franctirador que ha estat acusat de matar, per pur atzar, a cinc persones en un tiroteig. En ser interrogat, el franctirador es declara innocent i, a més, exigeix la presència de Jack Reacher. Fitxa de projecció Títol original: Jack Reacher Any: 2012 Durada: 130’ Nacionalitat: USA Gènere: Acció, thriller Data d’estrena: 1101-2013 Qualificació: Més grans de 16 anys Fitxa Artística: Actors: Tom Cruise (Jack Reacher), Ro-

samund Pike (Helen), Richard Jenkins (Rodin), Werner Herzog (The Zec), Jai Courtney (Charlie). Fitxa Tècnica: Director: Christopher McQuarrie Guió: Christopher McQuarrie, Josh Olson (Novela: Lee Child) Música: Joe Kraemer Fotografia: Caleb Deschanel

Sinopsi Les protagonistes són una vella i temperamental senyora, la seva criada de Cap Verd i una veïna entregada a causes socials. Després de la mort de la primera, les altres dues se n’enteren d’un episodi del seu passat: una historia d’amor, crim i aventures ambientada a l’Àfrica. Fitxa de projecció Títol original: Tabú Any: 2012 Durada: 118’ Nacionalitat: Portugal Gènere: Drama romàntic Data d’estrena: 11-01-2013 Qualificació: Més grans de 16 anys Fitxa Artística: Actors: Teresa Madruga, Laura Soveral, Anna Moreira, Carlota Cotta, Henrique Espírito Santo, Isabel Muñoz

Cardoso, Ivo Müller, Manuel Mesquita. Fitxa Tècnica: Director: Miguel Gomes Guió: Miguel Gomes, Mariana Ricardo Fotografia: Rui Poças (B&W) Producció: O Som e a Fúria / Radiotelevisão Portuguesa (RTP) Premis: 2012: Festival de Berlín: Premio FIPRESCI y Alfred Bauer I, si voleu estar al dia en novetats cinematogràfiques, no us oblideu d’aquestes adreces: Pel•lícules en cartellera: http://www.filmaffinity.com/es/cat_new_th_es.html

Properes estrenes: http://www.filmaffinity.com/es/rdcat.php?id=upc_th_es

ELS ALUMNES PROPOSEN La Carla Puntonet de 4t C d’ESO ens recomana "El món groc" d’Albert Espinosa. El seu autor ens diu a la seva web http://www.albertespinosa.com: “El món groc és un món fantàstic que vull compartir amb tu, és el món dels descobriments que vaig fer durant els deu anys que vaig estar malalt de càncer. És curiós, però la força, la vitalitat i les troballes que fas quan estàs malalt serveixen també per quan estàs bo, en el dia a dia.” La Carla, després de llegir-lo ens el recomana perquè, segons diu, “m’he posat a la pell de cadascun dels nens que pateixen càncer i he vist la diferència que hi ha entre fer vida normal a casa i viure en un hospital malalt”. “També he après a diferenciar els amics de veritat dels “grocs”.”

Segons la Carla, “El món groc és entretingut i fàcil de llegir. Vols seguir llegint per saber què cal fer perquè tot surti bé”. “L’aconsello – ens diu- a tots els adolescents, ja que fins i tot jo, que no llegeixo gaire, vaig “entrar a la història” i no vaig poder parar de llegir fins acabar-lo”. Del llibre em va agradar especialment – ens diu la Carla– la manera en què A. Espinosa descriu la seva felicitat després d’una malaltia que hauria d’haver estat una pausa a la seva vida i va acabar sent una oportunitat per veure-ho tot d’una altra manera. De fet – continua– no m’esperava menys de l’Albert Espinosa; sempre ha fet llibres que t’ajuden a reflexionar sobre moltes de les coses que abans et deixaven indiferent”

Us recordem que aquest curs la Biblioteca del centre obre les tardes de dilluns, dimarts, dijous i divendres de 15:45 a 17:45. També està oberta al matí a les hores de pati. Podeu anar-hi a llegir llibres o revistes, fer deures, connectar-vos a Internet...; també podeu emportar-vos-en llibres en préstec per llegir a casa. Com el curs passat, des de la pàgina de la biblioteca al web del centre se’ns faran propostes de lectura. Aquest any s’han obert a la pàgina dues seccions: NOVETATS EDITORIALS Novetats de la biblioteca. Febrer 2013 Aprofitant que el proper 22 de març Fernando Lalana vindrà a l’institut a fer una xerrada per als alumnes de 1r d’ESO, els quals li podran preguntar tot el que vulguin sobre “Mande a su hijo a Marte”, la novel•la que estan llegint aquest trimestre a castellà, us volem presentar alguns dels llibres d’aquest autor que podreu trobar a la biblioteca del centre. Fernando Lalana és un autor de literatura infantil juvenil, guardonat amb diversos premis de l'àmbit, incloent els Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles, Vaixell de Vapor i Gran Angular. Acumula més de cent títols dirigits a diverses edats, la majoria d'ells amb tocs de misteri i aventura. Si voleu saber més coses d’aquest autor i de les seves novel•les podeu consultar la seva pàgina web: http://www.fernandolalana.com/ , on ell mateix respon a preguntes de lectors.

En Ferran Peralta de 4t C d’ESO ens recomana "Córrer o morir" de Kilian Jornet Kilian Jornet és l'actual campió mundial de sky-running, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. Ha participat al GR-20 de Còrsega, la Transpirenaica, el Grand Raid de les Illes Reunión, la volta al llac Tahoe... Ha fulminat tots els rècords mundials en tots els reptes que s'ha proposat,fins i tot el més prestigiós dins del món del l'sky-running, del qual n'és l'actual campió de les últimes tres edicions... Si vols saber més coses d’aquest esportista pots consultar la seva web: http://www.kilianjornet.cat/ En Ferran ens diu que aquest llibre és un dels millors que ha llegit. En ell en Kilian comença a explicar les seves vivències ja des de petit, però es centra en les últimes travesses

que ha fet, com ara el Tahoe Run o la Transpirenaica. Ens descriu amb molt de detall els preparatius de les curses, però també els seus pensaments i el que sent mentre corre. Segons en Ferran, només amb el Manifest del Skyrunner de les primeres pàgines ja quedes enganxat i vols continuar. “Mentre llegeixes – ens diu- vas descobrint la vida d’aquest esportista fora de sèrie, una persona amb un gran esperit de superació, que no es rendeix mai.” “És un llibre que motiva –continua en Ferran– et fa venir ganes de sortir a córrer i et fa veure que el límit no està en el cos sinó en la ment. “Córrer o morir” és ple de reflexions que el lector es pot aplicar a ell mateix. El recomano a tothom, però el considero imprescindible per als esportistes.”