Camins del Pallars, al Descobrir Catalunya nº224 (octubre 2016) by El Cinquè Llac

Descobrir Catalunya 224

CAMINS DEL PALLARS • Capella dels Dolors de Mataró • Escenaris de Guillem de Berguedà • 48 hores a Formentera

EL TEU PAÍS COM MAI NO L’HAS VIST

TERRES DE TROBADORS ELS ESCENARIS MEDIEVALS DE GUILLEM DE BERGUEDÀ

Catalunya

ELS DOLORS DE MATARÓ LA CAPELLA SIXTINA DEL BARROC CATALÀ

L’ALTRA FORMENTERA ELS ENCANTS DE L’ILLA QUAN RETORNA EL SILENCI

LLEGENDES, POBLES I PAISATGES AL VOLTANT DEL CINQUÈ LLAC 4,95€

SULTEU EL CO N

WWW.DESCOBRIR.CAT

NÚMERO 224

CO ES

R.CAT BRI

GUANYA L A RUT

SENCER A A DEL

CINQUÈ

LLAC

PER A 2 PERSONE S PÀG. 111

UN NOU ARTICLE DE MARTA ROJALS RUTES PEL ROSSELLÓ, LA CERDANYA, MENORCA I LA GARROTXA

GU la ruANYA Cinq ta del per uè Llac a pers dues o (pàg nes .

El teu país com mai no l’has vist Sumari núm. 224 | OCTUBRE 2016

58 Camins del Pallars

111)

PÀGINA

Llegendes, pobles i paisatges al voltant del Cinquè Llac altra gent que també treballen bocabadats —amb un somriure als llavis—, i que conviden tothom al seu tros de territori perquè el volen preservar en la plenitud que es mereix. Quin bé de déu, el Pallars, ara a la tardor i durant tot l’any! Deixeu-vos guiar per aquesta colla d’enamorats, recorreu els camins del Cinquè Llac. Us tocarà la fibra i no deixareu mai més d’estimar-lo.

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ (EN LA IMATGE: L’ESCLAT FERÉSTEC DE LA TARDOR AL BOSC DE SARROCA.)

Al Descobrir creiem que el turisme és una experiència cultural. Una experiència que, perquè sigui reeixida, s’ha de construir sobre la base de les emocions. Els qui ens seguiu sabeu que estem captivats pel nostre país, que el recorrem pam a pam amb passió i respecte per l’herència que ens ha fet ser com som. I aquest mes hem pensat que us agradaria conèixer una

LA CONSERVACIÓ DE LES NOSTRES TRADICIONS ÉS ARA LA NOSTRA FORTALESA

FOTOGRAFIA DE PORTADA: EN JOAN ESPAÑOL, DE CASA MACIANET, PER CAMINS DEL CINQUÈ LLAC AL SEU PAS PER GRAMENET. © RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

Mireia Font PÀG. 60

La primera etapa de la ruta del Cinquè Llac surt de la Pobla de Segur i s’enfila cap a la serra de Peracalç. És també a la Pobla, que finalitza aquesta travessa circular, si bé es pot estirar fins a Claverol, on passem l’última nit.

Camins del

Pallars

DESCOBRINT A PEU ELS POBLES I LES LLEGENDES DEL CINQUÈ LLAC Reportatge fotogràfic Rafael López-Monné

CAMINS DEL PALLARS PRESENTACIÓ

Un somni d’autenticitat A l’ombra del Sobirà, el Jussà comença a brillar amb llum pròpia, convençut que aquest Pallars també té molts atractius per oferir: silenci, màgia, gastronomia d’altura i autenticitat. Entre la plana de la conca de Tremp i l’enfiladissa vall Fosca, el Pallars Jussà reivindica la seva puresa. Text Mireia Font Cartografia Blauset

m sento afortunada de poder-vos presentar el meu territori, una terra que m’ha vist néixer i créixer i per la qual massa vegades s’ha passat de llarg. Si us dic Pallars, fins fa relativament poc, tothom pensava en el Sobirà. Però, i el Jussà? Últimament la gent l’està començant a descobrir, a gaudir-ne la màgia, a escoltar-ne el silenci i a viure’n la puresa. I estic convençuda que la seva simplicitat enganxa! El Pallars Jussà és un territori de contrastos, amb la conca de Tremp cerealista i més mediterrània, i amb una punta més alpina, la vall de Cabdella, més coneguda turísticament com la vall Fosca. I cadascun dels límits té el seu punt d’interès: al sud el congost de Mont-rebei i al nord el telefèric de l’estany Gento, que us endinsa al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta orografia canviant en pocs quilòmetres fa que tingui una riquesa geològica, faunística i de flora excepcional que la converteix en especialment interessant per als científics i els caçadors d’imatges, però que també proporciona uns sòls ideals 60

Pallars Jussà

SUMARI DOSSIER

70 I

LA RUTA DE LES CINC ESTRELLES Antics camins de pastors ens guien per uns paisatges caprivadors esquitxats per pobles i ramats que van amunt i avall buscant pastures o refugi. A cavall entre els dos Pallars, la ruta del Cinquè Llac ens descobreix uns indrets de gran bellesa modelats per una gent hospitalària que estima i reivindica el seu territori.

82 I

per obtenir una producció vinícola d’una altíssima qualitat. Si comencem a parlar de paladar, de ben segur que quedareu meravellats no només de la qualitat i la diversitat de vins, sinó també dels seus productors agroalimentaris que possibiliten poder posar al plat exquisits aliments amb sabors que us transportaran cap a la infantesa amb una sola mossegada. L’efecte de les magdalenes de Proust no només el trobarem assaborint les mil i una receptes, sinó també olorant, mirant, sentint o palpant. La gran muralla del Montsec ha fet que aquest territori hagi sobreviscut amb integritat el pas dels segles i ha fomentat la conservació de les tradicions pròpies, que ara han esdevingut la nostra fortalesa. Si busqueu un territori hospitalari i amable, curull de costums antics i natura, l’heu trobat. Benvinguts al Pallars! Mireia Font. Propietària de Casa Leonardo, a Senterada, i impulsora de la ruta del Cinquè Llac | Rafael López-Monné. Geògraf i fotògraf. Ha publicat llibres i reportatges sobre territori, paisatges i festes tradicionals del nostre país.

PRODIGIOSOS COMPANYS DE VIATGE Si us penseu que us trobeu sols a la muntanya, aneu ben equivocats! Estigueu atents al paisatge que us envolta: hi veureu gegantes adormides, ponts diabòlics i estanys màgics. Mireu cap a totes bandes: a dalt, els voltors planaran damunt vostre, i a la vora del camí, la rosa silvestre acolorirà el viatge. Les llegendes i la natura seran els vostres guies.

92 I

UN PATRIMONI D’ALLÒ MÉS SALAT Això havia de ser un reportatge sobre la riquesa patrimonial de la ruta del Cinquè Llac, però ens ha sortit un curiós anecdotari on es barregen l’extravagant veïnatge amb els porcs, l’esfonsament del Titanic, una micro ermita solitària i bèsties devoradores de sal. No us pica la curiositat, ni que sigui una mica...?

102 I

UNA HERÈNCIA SENSACIONAL Els antics camins pallaresos són, sens dubte, un dels elements més evocadors de la vida tradicional de muntanya. I recórrer-los a peu és la millor invitació a penetrar en la intimitat dels seus paisatges i en el dia a dia de la transhumància i el transport de mercaderies.

112I

NO T’HO PERDIS Us donem la informació pràctica per arribar al territori, a més de diverses recomanacions de restaurants, allotjaments i serveis turístics. També us proposem fer un tomb pel patrimoni pallarès.

La ruta del Cinquè Llac acarona l’Alta Ribagorça pel terme del Pont de Suert, i passa a prop d’aquest bonic poble, Perves, ubicat a la vall de Bellera.

CAMINS PALLARS DOSSIER DEL PORTADA

Un dels indrets més colpidors de la travessa del Cinquè Llac és l’espectacular barranc de Sant Genís, que superem gràcies al pont del Diable, d’origen romànic. El camí que hi passa unia l’antic monestir de Sant Genís amb el nucli de la Bastida de Bellera.

ELS RIUS OBREN PROFUNDES ESCLETXES A LES MUNTANYES I ENS MOSTREN LES INTIMITATS DE LA TERRA QUE TREPITGEM

CAMINS PALLARS DOSSIER DEL PORTADA

La vaca bruna dels Pirineus prové d’una antiga fusió entre la vaca autòctona catalana i bovins de raça parda alpina, procedents de Suïssa. Dues vaques brunes es miren el fotògraf a la vora del camí que uneix Castell-estaó [a la dreta de la imatge] amb Antist, a la vall Fosca.

A L’INICI DE LA TARDOR, ENCARA HI HA BONES PASTURES FRESQUES A LA MUNTANYA, I LES VAQUES APROFITEN EL TEMPS QUE ELS QUEDA ABANS D’ESTABULAR-SE

CAMINS PALLARS DOSSIER DEL PORTADA

Peramea és una vila closa medieval situada al nord-est del pla de Corts, al terme de Baix Pallars. Una part del nucli es deixa veure des de Casa Parramon estant, un dels allotjaments associats al Cinquè Llac.

EL CALIU D’UN BON REFUGI ÉS EL MILLOR ANTÍDOT CONTRA EL CANSAMENT DEL SENDERISTA, QUE REMEMORA SATISFET PER LA FINESTRA EL CAMÍ RECORREGUT

DOSSIER PORTADA

I A LA FI, ARRIBEM AL ‘CINQUÈ LLAC’, L’ESTANY DE MONTCORTÈS, UNA ESPLÈNDIDA SORPRESA COM A RECOMPENSA

L’estany de Montcortès és dels pocs dels Pirineus que no té un origen glacial: l’entrada de l’aigua és subterrània. Aquest fet l’ha envoltat sempre de misteri i històries llegendàries.

CAMINS DEL PALLARS SENDERISME

La ruta de les cinc estrelles RECORREM UN PIRINEU DESCONEGUT AMB LA RUTA DEL CINQUÃ&#x2C6; LLAC

Antics camins de pastors ens guien per uns paisatges increïbles esquitxats per pobles i ramats que van amunt i avall buscant pastures o refugi. A cavall entre els dos Pallars, la ruta del Cinquè Llac ens descobreix uns indrets de gran bellesa a l’ombra i una gent hospitalària que estima i reivindica el seu territori. Text Sara Sans

La collada del Clot d’Andol, a la serra Espina, separa els termes de Baix Pallars i la Torre de Cabdella (escrit Capdella al territori). Sigui com sigui, en aquest punt de l’itinerari s’abandona el Pallars Sobirà i s’entra al Jussà per la vall Fosca.

CAMINS DEL PALLARS SENDERISME

questa no és una motxilla qualsevol. Que no hi faltin unes botes còmodes de trescar, unes ulleres de sol i tot l’equipament necessari per caminar. Però sobretot haurem d’omplir la motxilla de ganes de descobrir un racó del Pirineu injustament desconegut. De conèixer amb els cinc sentits unes valls plenes d’històries, on la bellesa amb majúscules emmarca itineraris centenaris, tramats pels pastors i la gent que un dia va habitar aquests indrets. El Cinquè Llac neix de la tenacitat i la iniciativa dels qui ara viuen en 72

aquests paratges, els estimen i creuen en el seu futur. És molt més que un itinerari de cent quilòmetres repartits en cinc etapes. És la satisfacció d’un esforç físic a voltes recompensat per una vista única, a voltes per un diabòlic pont medieval. És el sabor d’un formatge que es desfà a la boca. La buidor d’un poble on ja ningú no hi pot viure. La bellesa d’un ramat de cavalls que pastura. La saviesa d’un pastor o l’escalfor d’una sobretaula després de sopar. Arribats al cinquè llac, la motxilla és plena d’emocions. Equipats i amunt. Amb el farcell de menjar i aigua a la motxilla, co- >>>

Abans d’emprendre una etapa, convé consultar l’itinerari i resoldre dubtes. A dalt, Maria Faura i Sara Sans (les excursionistes que han recorregut el Cinquè Llac per encàrrec de la revista) atenen les explicacions de Mireia Font a Casa Leonardo.

El Cinquè Llac no té dificultats tècniques, però sí que és recomanable estar en bona forma física. A dalt, un tram del camí vell de Montsor, a la Pobla de Segur, i una panoràmica de Claverol, amb el pantà de Sant Antoni al fons. A l’esquerra, els carrerons porxats de Peramea. A sota, un estripagecs a la finestra d’una casa del nucli de Castell-estaó i un roure monumental de l’obaga de Canals, al terme de Baix Pallars.

PROPOSTA

QUINES SÓN LES ETAPES DEL RECORREGUT?

El Cinquè Llac és una ruta senderista circular de més de 100 km que es recorre en cinc etapes. L’itinerari comença i s’acaba a la Pobla de Segur, i transcorre per territoris poc transitats del dos Pallars. Aquí teniu totes les explicacions necessàries per poder fer-la.

ETAPA 1 La Geganta Adormida

ETAPA 2 ETAPA 3 L’aquelarre El pont de Serraspina del Diable

ETAPA 4 La Casa Encantada

LA POBLA DE SEGUR-PERAMEA

PERAMEA-BERANUI

BERANUILES ESGLÉSIES

LES ESGLÉSIESSENTERADA

L’etapa comença a l’antic camí que menava de Beranui a la Plana de Mont-ros. Un cop travessada, comença la pujada fins a Castell-estaó, des d’on es gaudeix d’un esplèndid mirador sobre la vall Fosca. El camí segueix cap a Antist i Estavill, per baixar fins al monestir abandonat de Torres i, més enllà, l’impressionant pont del Diable, medieval, que espanta per la seva vertiginosa alçària. Se segueix cap a la Bastida, un poble abandonat, per anar cap a Erdo i Vilella. Després de passar per la capella de l’Ascensió, es veu tota la vall de Manyanet i, travessat Xerallo, l’antiga fàbrica de ciment del Pirineu, s’arriba a l’ermita de Castellgermà per acabar a les Esglésies.

Deixant les Esglésies per l’antic camí cap al raval de Sentís i Sentís mateix, s’enfila cap al tossal de Prat d’Hort. Un cop voltat el tossal, es baixa per pista fins a l’N-260 per passar el coll de Perves i agafar trams de camí antic a Corroncui. Abans d’arribar al poble, però, per la pista que porta cap al Plan de Mont, s’arriba a la serra de Comillini. La pujada és considerable fins a arribar al bosquet i d’allà a la Casa Encantada i la seva fabulosa vista. Després, una forta baixada cap a Cadolla, des d’on, per un antic camí, s’arriba a Naens i finalment a Senterada.

Se surt de Peramea pel camí a Balestui. Un cop sota aquest poble, la ruta es desvia cap a Sellui. Des d’allà, l’itinerari continua fins a les bordes de Sellui i passa pel coll de la Serreta, on una pista porta fins als Planells i després a la carena de serra Espina, un lloc emblemàtic de la bruixeria pallaresa i amb una vista privilegiada. Passada la tanca que separa les dues zones de pastura, la de la vall del Flamisell i la de la vall d’Ancs, s’entra a la vall Fosca baixant cap a Gramenet i després a Beranui. Distància: 14,6 km Desnivell: +1.091 / -1.078 m Durada: 4 h i 45 min

Distància: 19,5 km Desnivell: +1.127 / -759 m Durada: 6 h i 15 min

Distància: 23 km Desnivell: +985 / -860 m Durada: 6 h i 30 min

VALL DE MANYANET SENTÍS LES ESGLÉSIES 4

LA MOLA D’AMUNT D

VIU DE LLEVATA N-260

XERALLO PERVES

ALTA RIBAGORÇA ADONS

CASTELL-ESTAÓ

CORRONCUI

LARÉN

PALLARS JUSSÀ

LA CASA ENCANTADA CADOLLA NAENS SENTERADA PINYANA BURGUET E 5

ETAPA 1

BRETUI

GERRI DE LA SAL

CONGOST DE COLLEGATS

L ISE L

TORALLA

EL COMPTE B 2 PERAMEA ENSEU BAÉN

SERRA DE PERACALÇ PERACALÇ

LAM

ERINYÀ

BALESTUI

GEGANTA ADORMIDA

EL F

ETAPA 5

SERRADELL

ARCALÍS

N-260

PLA DE CORTS

CORTSCASTELL

MONTSOR

N-260

SELLUI

N-260

ETAPA 2

ETAPA 4

PALLARS SOBIRÀ

MENTUI MONTCORTÈS

LLUÇÀ REGUARD

PRIMERA NIT

ESCÓS

ESTANY DE MONTCORTÈS

PUIGCERVER

CÉRVOLES

ETAPA 3

MENCUI ANCS VALL D’ANCS

LA PLANA DE MONT-ROS 3 C ERDO BERANUI ANTIST EL PONT VILELLA DEL DIABLE SERRA ESPINA ESTAVILL LA BASTIDA SARROCA DE BELLERA DE BELLERA LA POBLETA N-260 ENVALL DE BELLVEÍ

BUIRA CASTELLGERMÀ

Distància: 25,2 km Desnivell: +1.320 / -1.630 m Durada: 7 h i 30 min

N-260

SOSSÍS LA POBLA A DE SEGUR Sortida 1 Arribada CLAVEROL F C-13

LA PA NO LL GU AR ER ES A A

La travessa del Cinquè Llac comença a la Pobla de Segur, resseguint l’N-260 cap a Sort. Molt aviat comença l’antic camí de Montsor. Una delícia. Sobre antics empedrats i trams excavats a la roca, la vista és impressionant. En arribar al coll de Montsor, la pista s’enfila cap a la masia de Peracalç fins al capdamunt de la serra de Peracalç. Amb un peu al Pallars Jussà i l’altre al Pallars Sobirà, el lloc és fantàstic. Després, toca la baixada cap al pla de Corts, passant per Cortscastell, sempre a recer de la imponent Geganta Adormida, fins a arribar a Peramea, una bonica vila closa medieval.

BRESCA USEU

ETAPA 5 L’estany de Montcortès SENTERADALA POBLA DE SEGUR De Senterada s’enfila l’antic camí de Montcortès, que passa pel costat del barranc de Comadars fins a Mentui. Passat el coll de Mentui, espera majestuós el cinquè llac. L’itinerari, però, continua pel camí vell de Peracalç a Montsor, que passa molt més amunt de la masia de Peracalç. Per tornar a la Pobla hi ha dues opcions: la cresta de Gelat (per a caminadors experts i que no tinguin vertigen) o per l’antic camí de Montsor, que transforma en baixada la pujada de la primera etapa. Distància: 23 km Desnivell: +1.461 / -1.683 m Durada: 6 h i 40 min

QUIN PREU TÉ?

Els preus varien en funció del nombre de persones que realitzen juntes la ruta, i oscil·len entre els 565 i els 985€. El preu inclou el bitllet d’anada i tornada amb el tren de Lleida-la Pobla de Segur (Tren dels Llacs), les sis nits d’allotjament, tots els àpats, la documentació de la ruta, el transport de l’equipatge, l’assegurança, un número de telèfon per a incidències i un regal final únic que només es pot obtenir cobrint totes les etapes de la ruta.

ON DORMIM I ON MENGEM?

SI VOLS RECÓRR ER EL CINQ UÈ LLAC , CONTAC TA AMB Pirineu E m Sant Mique oció l de La Pobla de l Pui, 43. Seg 973 68 15 ur 1 elcinquella 8 c.com

Tota la logística i la intendència està prevista. El final de cada etapa és un allotjament rural, on sopareu i passareu la nit. I l’endemà us hi prepararan el pícnic que us menjareu mentre us dirigiu a la parada i fonda següent. De l’equipatge, no cal que us en preocupeu: us el porten de casa a casa. A | CAN FASÈRSIA Situada al bell mig del nucli antic de la Pobla de Segur, les parets i les habitacions d’aquesta antiga fonda de poble que conserva la cuina com correspon recorren les tradicions de la comarca i, per extensió, del Pirineu. Imatges i textos sobre ramaders, fallers o raiers vesteixen tots els pisos. Major, 4. La Pobla de Segur | 973 68 02 45 www.canfasersia.com B | CASA PARRAMON Els propietaris d’aquesta espectacular casa, la mateixa família des del segle xv, han restaurat i convertit les golfes (450 m2) en sis acollidores habitacions amb bany propi i amplis espais comuns (sales, cuina i una terrassa immillorable). A més, han conservat en els baixos de la casa el vell forn de pa, el celler, el trull i, fins i tot, una gruta secreta. Major, 2. Peramea (Baix Pallars) | 973 66 20 36 650 94 33 83 www.casaparramon.net

C | CASA MACIANET Amb tres elegants habitacions amb bany propi (dutxa d’hidromassatge o banyera), la cirereta d’aquesta casa rural són els espais comuns, especialment l’exterior. El propietari ha conservat l’era amb l’encavallada de fusta tradicional, que emmarca un jardí amb terrassa que enamora. Únic, s/n. Beranui (la Torre de Cabdella) 973 25 24 14 www.casamacianet.com

E | CASA LEONARDO Amb vuit habitacions úniques i amb nom propi, la néta de qui a principis del segle xx va engegar el negoci va reobrir portes el 2001 conservant-ne i reivindicant-ne la identitat i cuidant-ne fins a l’últim detall. Gust i tracte familiar i acollidor també al bar, on ofereixen taules d’embotits i formatges locals. La Bedoga, 2. Senterada 973 66 17 87 www.casaleonardo.net

D | CASA BATLLE La casa més antiga del poble de les Esglésies, aixecada durant el segle xvi, acull ara allotjaments rurals totalment equipats (té una capacitat per a 24 persones). En el restaurant, en un encantador menjador que conserva un antic forn, s’hi serveix cuina tradicional amb un ric assortiment de carns ecològiques i, si n’hi ha, de bolets. Únic, s/n. Les Esglésies (Sarroca de Bellera) 973 66 60 15 www.casabatlle.com

F | CASA CHURCHILL Els orígens de la casa es remunten al 1670. Després de diverses ampliacions, l’any passat es va completar la rehabilitació per dotar les sis habitacions i els espais comuns del màxim confort i serveis. Disposa d’una piscina coberta climatitzada amb cromoteràpia i hidromassatge i una àmplia terrassa amb vista privilegiada sobre el pantà de Sant Antoni. Església, 8. Claverol 973 68 07 76 www.casachurchill.com

ES POT FER A LA CARTA? Com que no tothom té el mateix ritme ni la mateixa forma física, i a alguns els agrada anar a peu i a d’altres sobre dues rodes, i n’hi ha que prefereixen anar-hi sols o amb guia, El Cinquè Llac ha previst diferents modalitats per fer la ruta. ‘SLOW’. El Cinquè Llac es pot adaptar als senderistes que prefereixin caminar mig dia, entre quatre i sis hores. Les etapes s’han escurçat, s’ha moderat el desnivell i s’han ajustat els trasllats perquè els excursionistes puguin completar l’itinerari a un ritme més suau. GUIATGE. Els senderistes tenen a la seva disposició un servei de guies de muntanya

amb titulació oficial. N’hi ha d’especialitzats en ornitologia, geologia o història.

necessari per fer la travessa: el mapa i el llibre de la ruta i el track en GPS.

BTT. L’itinerari també està dissenyat per poder-lo fer amb BTT o amb bicicleta elèctrica. Amb un desnivell positiu acumulat de gairebé 6.000 m de pujada i 5.670 m de baixada, la dificultat tècnica de la ruta sobre pedals és mitjana. Als ciclistes se’ls facilita tot el material

A PAS DE RUC. El Cinquè Llac també pot gaudir-se en companyia d’un ruc català i contribuir així a la defensa d’aquest animal en perill d’extinció. Per fer-ne un tastet, es pot caminar la segona etapa de la ruta (de Peramea a Beranui) acompanyats de l’ase.

>>> mença una experiència difícil d’obli-

dar. El camí, que comença a la Pobla de Segur, no té dificultat tècnica, si bé exigeix un mínim de forma física. El primer dia, enfilat el camí vell de Montsor, un cop al capdamunt de la serra de Peracalç, amb un peu a cada Pallars i trepitjant la Geganta Adormida, una sensació de bellesa i silenci s’apodera del senderista. Sensacions que es repeteixen al llarg del recorregut, al pla de serra Espina

La ruta descobreix la natura i la cultura del pla de Corts i les valls Fosca i de Manyanet o a la Bastida de Bellera, on s’arriba després de creuar el pont del Diable que travessa un congost tan alt que el riu no es veu, només s’intueix. A partir del tercer dia, l’experiència de la travessa és plena. Més enllà de l’excursió d’un dia, caminar més de sis hores diàries en companyia és, definitivament, aliment per a l’esperit: converses que donen pas a moments de silenci i contemplació, l’esforç d’una pujada recompensada amb una aturada al dolmen de la Casa Encantada. El camí fins a la destinació és una descoberta contínua de paisatge, de l’empremta de la història i també d’un mateix. Marques de Pastor Darrere de la proposta ecoturística del Cinquè Llac hi ha l’Associació Marques de Pastor, integrada per un grup de propietaris d’allotjaments de turisme rural i per l’agència de viatges que comercialitza aquest producte senderista que transcorre pels dos Pallars i l’Alta Ribagorça. Res no han deixat a l’atzar. La proposta és un ambiciós projecte de territori, de descoberta per al senderista i també de dinamització de l’economia local, involucrant-hi empreses del territori, siguin agroalimentàries o arte- >>> 76

CAMINS DEL PALLARS SENDERISME El nucli d’Antist s’aixeca sobre l’antiga edificació d’un castell. A la imatge gran el veiem des d’Estavill, un altre poble de la vall Fosca. A l’esquerra, l’església romànica de Sant Joan Evangelista, a Beranui, i una fita de pedra en el camí cap al barranc de les Tosques. A baix, els nuclis de Balestui i Cortscastell, i una merescuda aturada amb pícnic inclòs a Erdo, a Sarroca de Bellera.

Situat als contraforts de la serra de Sant Gervàs, Naens pertanyia als comtes d’Erill. Avui és un dels nuclis de Senterada. A la dreta, el camí que uneix Estavill amb el pont del Diable, al serradet del Far; el moment en què els senderistes reben els bastons amb el ganxo de pastor, a Casa Churchill, i el camí vell de Montsor, amb Sant Antoni de nou a la llunyania.

MÉS PROPOSTES A PEU

VOREJANT ELS PANTANS La ruta del Cinquè Llac parla implícitament d’altres quatre llacs, que són en realitat els embassaments de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni. Per conèixer de més a prop l’entorn i la natura d’aquest darrer, el Consell Comarcal del Pallars Jussà va obrir-hi l’any passat un sender que voreja el pantà i que connecta la Pobla de Segur amb Salàs de Pallars. Aquest sender es pot fer tant a peu com amb bicicleta i té l’avantatge que amb la línia Lleida-la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) es pot arribar amb tren al punt de sortida i tornar-ne des del d’arribada, perquè hi ha estacions a la Pobla i Salàs. D’altra banda, l’embassament de Terradets també té un itinerari que en voreja bona part. Es va habilitar el 2013, és ideal per fer en família i igualment és accessible amb tren, des de les estacions de CellersLlimiana o Guàrdia de Tremp. Si us hi animeu, us recomanem que us adreceu primer a l’Epicentre, el Centre de Visitants del Pallars Jussà, on us donaran tota la informació necessària per explorar la comarca. També hi trobareu diferents sales amb exposicions sobre els dinosaures que habitaven el Pallars, la geologia singular d’aquesta zona i el pas de les diferents cultures per aquest territori que ara us disposareu a recórrer a peu. Epicentre. Centre de Visitants del Pallars Jussà. Pg. del Vall, 13. Tremp | 973 65 34 70 www.pallarsjussa.net Tren de Lleida a la Pobla de Segur 012 | www.fgc.cat

CAMINS DEL PALLARS SENDERISME

>>> sanals. Una aposta per donar a conèi-

xer el patrimoni natural i cultural del pla de Corts, la vall Fosca i la vall de Manyanet d’una forma sostenible i, a la vegada, contribuir directament a preservar-lo, perquè una part del que paga el visitant es destina al manteniment dels camins. La Mireia Font (de Casa Leonardo de Senterada), en Jaume Montaner (de Casa Parramon de Peramea), el Joan

Padrins, ramaders i caçadors els han ensenyat vells camins que unien els pobles Español (de Casa Macianet de Beranui), en Miquel Gordó (de Can Fasèrsia de la Pobla de Segur), la Pepita Bertran (de Casa Batlle de les Esglésies) o l’Andreu Usón (de Casa Churchill de Claverol) són algunes de les persones que han donat forma i vida al Cinquè Llac i les que, durant el trajecte, s’encarregaran de tenir cura del caminant. Quina acollida! Ells són qui, cada tarda, obriran les portes de casa seva amb una cervesa fresca, unes olives i quelcom més (quin plaer després d’una jornada de camí!) i els qui cada matí deixaran damunt la taula la carmanyola de metall dins el farcell de quadrets taronges i marrons. I com n’entren de bé les coques amb carabassó, la cresta o la truita de patates al capdamunt de la serra de Peracalç o als prats de l’aquelarre de serra Espina, després d’hores de caminada. Ells també són els qui cada vespre, un cop superada l’etapa que correspon, marcaran amb foc roent la marca de cada casa al bastó d’avellaner, que al final del recorregut serà per al senderista. Com en tot gran projecte, a banda de l’energia i la visió de la Mireia, la tenacitat del Jaume o la creativitat d’en Joan, moltes altres persones —i també administracions— han sumat 79

El riu d’Ancs baixa tortuós pel barranc fins que desguassa, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, una mica més amunt de Gerri de la Sal.

L’experiència pot començar a Lleida, on s’agafa el tren que puja fins a la Pobla per aixecar el Cinquè Llac. Padrins i padrines, ramaders i caçadors els han acompanyat per ensenyar-los vells camins per on abans es comunicaven els pobles. Els han ajudat a recuperar topònims, llegendes i històries que de ben segur ja no es perdran. Escriptors, historiadors, biòlegs, botànics o veterinaris han col·laborat per dotar de contingut la ruta. I les seves aportacions han quedat plasmades en la guia que rep el senderista un cop arriba a la Pobla de Segur. L’arribada amb tren El Cinquè Llac és flexible i té cert marge d’adaptació, per exemple, en l’inici. Per als militants del turisme sostenible (el que crea millors llocs on viure i millors llocs per ser visitats), 80

la ruta genuïna comença a Lleida, per arribar a la Pobla en ferrocarril en lloc de fer-ho amb cotxe. El tren avança cap al Pirineu tot superant els embassaments de Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Terradets i Sant Antoni. Quatre llacs. Un cop a la Pobla, comença la recerca del nostre cinquè llac, el de Montcortès. De vegades, en alguna de les etapes, l’albirem, però no serà fins a l’última jornada quan apareixerà en tota la seva plenitud. Mentrestant, la recerca es converteix en màgica. En cada etapa, noves descobertes: una Geganta Adormida, un escenari de bruixes, un monestir abandonat, el pont del Diable, la Casa Encantada... Natura, esport, persones, gastronomia i territori. Les cinc estrelles del Cinquè Llac.

Sara Sans. Periodista. Escriu a La Vanguardia.

RECOMANACIONS Descobrir

Prodigiosos companys de viatge LES HISTÒRIES I ELS MITES QUE FAN QUE EL TRAJECTE TINGUI RESSONS ÈPICS

Si us penseu que us trobeu sols a la muntanya, aneu ben equivocats! Estigueu atents al paisatge que us envolta: hi veureu gegantes adormides, ponts diabòlics i estanys màgics. Mireu cap a totes bandes: a dalt, els voltors planaran damunt vostre, i a la vora del camí, la rosa silvestre acolorirà el viatge. Les llegendes i la natura seran els vostres guies. Text Pep Coll

La marededéu de Castellgermà, aquí en braços de Solita Bertran Gallart, també és coneguda com la santeta: és la protectora dels malalts, les mares i els infants. Les veïnes del poble de les Esglésies guarden la imatge a casa seva en períodes alterns. Segons els goigs, un grup de gavatxos incrèduls va intentar reduir-la a cendra, però el foc no volia cremar i tan sols van poder socarrimar-li l’esquena.

Des del poble de Bresca, es veu perfectament la vall que obre la Noguera Pallaresa a l’entrada del congost de Collegats. Al fons, el cim de la Geganta Adormida, amb la magnífica forma d’una dona ajaguda.

CAMINS DEL PALLARS LLEGENDES

diferència de les rutes imatge de la Plana la troba un bou d’alta muntanya, on que pastura. El prodigi distingeix, l’excursionista té per per tant, entre l’agricultura de les únics companys de ca- terres de la Conca i la ramaderia de mí la geologia freda, els muntanya. cursos d’aigua i les espècies de flora Recorden els últims padrins de i de fauna que hi sobreviuen, els com- Montsor que la patrona del poble, la panys de camí augmenten considera- marededéu dels Dolors, l’havien troblement a la muntanya mitjana, que bat antigament al forat dels Encanés precisament per on discorren els tats, un indret del barranc sota els penya-segats del poble. L’esquerda de itineraris del Cinquè Llac. Les espones de bancals avui infes- la roca té una forma molt femenina tats de matolls, les pedres gastades i s’hi escorre un mica d’aigua. L’invodels empedrats i les ruïnes d’una bor- caven especialment les dones embada, d’una masia o de pobles sencers rassades perquè la criatura arribés recorden contínuament al caminant a bon port i sense patiments. que allí hi ha havien viscut persones durant segles, fins a l’èxode massiu Encantades, esquerpes i sàvies dels muntanyesos cap a les ciutats Si no fos que al poble ja no hi viu fa tot just una cinquantena d’anys. ningú i les cases són un munt de ruïPerò les seves creences i fantasies, nes, hi podrien posar un cartell amb filles de la imaginació, del paisatge un text semblant al que anys enrei de la primera gran globalització re es veia a l’entrada d’algun poble que va representar el cristianisme, del Pallars Sobirà: “Quan la Mare de van romandre al territori i avui fan Déu va arribar, les encantades ja hi eren”. Aquestes donetes esquerpes companyia al viatger. Sants i marededéus són sens i sàvies, supervivents d’antigues credubte les fantasies que més hi abun- ences anteriors al cristianisme, la nit den. Els sants més efectius per fer de Sant Joan surten del cau on s’amaploure eren els populars martissants, guen per fer la bugada i estenen la les relíquies dels nens assassinats roba pels matolls de l’entorn. Diuen per Herodes que es guarden a l’es- que l’afortunat que aconsegueix pisglésia de Peramea. Dins d’una urna par-los una peça de roba no serà coberta per un vidre, s’hi poden veure tres En temps de sequera, es treia cranis (dos nens i una l’urna dels ‘martissants’ mare, segons la gent) fins a l’estany de Montcortès i un pany de costelles i la pluja no trigava a arribar de criatura. En temps de sequera extrema, els pobles del pla de Corts treien l’urna mai pobre, per bé que tampoc es farà en processó fins a l’estany de Mont- gaire ric. cortès, on la submergien, i la pluja Per aquestes valls del Flamisell i el generosa no trigava a arribar. riu Bòssia hem localitzat una desena Com a tot arreu, hi abunden les d’indrets d’encantats, un dels quals, marededéus trobades pels bous, que el forat des Janes de Mont-ros, encara solen ser propietat d’una família conserva el nom de jana, que prové rica. Els detalls, però, són significa- de Diana, deessa romana dels bostius de la diversitat de conreus del cos i les fonts. En baixar de Peramea territori. Mentre que la marededéu a la vall de Balestui, el caminant pot de Ribera de la Pobla la descobreixen albirar a l’altra banda de la vall les una parella de bous que llauren, la esplugues de les encantades, obertes

La construcció d’un pont a més de 45 m de la llera del barranc de Sant Genís només podia ser obra del dimoni... Les llegendes acostumen a donar explicacions sobrenaturals a construccions dificultoses, com segur fou la d’aquest pont, el pont del Diable.

El 28 de desembre és un dia especial per a Peramea i la resta de pobles del pla de Corts. Abans de començar la missa, l’urna amb les relíquies dels martissants [a sota] es duu en processó davant del presbiteri, perquè puguin ser venerades pels fidels.

CAMINS DEL PALLARS LLEGENDES

a la penya vermellosa de la roca de Sant Pere Vell. També avinents li queden al viatger els indrets freqüentats pel diable i les bruixes. El pont del Diable, una de les obres més impressionants de l’itinerari, fou construït pel dimoni en una sola nit quan pretenia guanyar-se l’ànima d’una pastora, una facècia al capdavall que es repeteix, amb pe-

“Quan la Mare de Déu va arribar, les encantades ja hi eren” tites variants, arreu del nostre país. Aquí, però, fins i tot el barranc, d’una profunditat esfereïdora, és obra diabòlica. Conten que en temps remots aquestes muntanyes estaven infestades de diables i de mals esperits, i que tot sovint s’esbatussaven entre ells. Una vegada un dels dimonis va agafar un porgador de gra i el llençà enfurismat costes avall amb tanta fúria que obrí un solc profundíssim fins al riu Bòssia. Així es formà l’escabrós barranc de Sant Genís. Les bruixes es fan presents a la clotada ombrívola de Rocalaedra, una penya en forma de mur que sobresurt de la part de dalt del camí vell que comunicava els pobles de Cadolla amb Naens. Corria la brama que s’hi aixoplugaven les bruixes, i la gent del país evitava tant com podia passar-hi de nit. 87

NATURA

ELS ALTRES ACOMPANYANTS

Les velles històries, les llegendes i els mites interpreten de manera simbòlica el paisatge i la natura. Un paisatge i una natura que ens envolten a cada passa i ens permeten gaudir d’uns companys de viatge excepcionals, una flora i una fauna autòctones que no ens podem perdre.

ROURE MARTINENC Quercus pubescens De les diferents varietats de roure que hi ha al país, el martinenc és el més habitual per aquestes contrades de muntanya mitjana. Pot arribar als 25 m d'alçària i és caducifoli: això vol dir que la fulla, abans de caure, mutarà de color i oferirà un espectacle increïble a la tardor.

VAQUES No totes són iguals, fixeu-vos-hi bé! La bruna és la raça autòctona i és de color marronós, la frisona prové d'Holanda i Alemanya i té clapes blanques i negres —com les dels anuncis—, i la llemosina, de Llemotges, és de color rogenc.

SAVINA Juniperus phoenicea La savina és un tot terreny sense manies: resisteix el fred, la calor, la sequera i els sòls pobres o lleugerament salins. I és per això que en trobareu en roquissars, entre alzinars esclarissats i fins i tot en dunes litorals. El tronc acostuma a ser tortuós i les capçades, sovint, estan modelades pel vent. Ja ho hem dit: s'adapta a tot!

ARGELAGA BORDA Genista scorpius El seu nom científic ens adverteix del perill: no és verinosa, però sí terriblement espinosa. De fet, l’argelaga s’assembla molt a la ginesta, la seva parenta més propera, també de flors grogues, però és molt més petita i punxa molt.

VOLTOR COMÚ Gyps fulvus Ocell carronyaire molt gran, que arriba gairebé als 3 m d'envergadura. És fàcil de reconèixer pel seu bec ganxut i el seu plomatge bru rogenc, però amb la cua i les ales fosques. No vola mai sol, és molt gregari, i plana fent voltes (d'aquí el nom de voltor) aprofitant els corrents d'aire calent.

AVELLANER Corylus avellana Certament, el Baix Camp concentra el conreu més important d'avellaners del Principat, però no és un arbre exclusiu del Camp de Tarragona: també en podeu veure als Pirineus. A més d'avellanes, se n'obté una fusta flexible i elàstica ideal per fer cistells i bastons, molt útils a la muntanya.

POLLANCRE VER Populus nigra Espigats i molt alts, sembla que vulguin tocar el cel. La seva ombra és molt refrescant i va acompanyada del soroll de les aigües del rierol que molt probablement és a tocar. La simfonia es completa amb el goig poc dissimulat que transmeten les fulles quan el vent les acarona.

CAVALL PIRINENC És una raça autòctona del Pirineu català, de pota ampla i robusta, usada tradicionalment en el transport i per a feines agrícoles i forestals. Des de fa uns anys, la Federació d'Associacions de Cavall Pirinenc Català s'encarrega de promoure les bondats de la carn de poltre en les diferents fires ramaderes pirinenques. És habitual trobar-ne campant entre pastures fresques.

BOIX Buxus sempervirens Reconeixereu de seguida aquest arbust perquè és molt utilitzat en jardineria per delimitar parterres, pulcrament retallats. Però aquí el trobareu en estat salvatge i silvestre amb les seves fulles verdes perennes lluny de les tisores dels jardiners.

ÀGUILA DAURADA Aquila chrysaetos Coneguda com la reina de les aus, és l'àguila europea més gran i forta. Els mamífers la temen per les seves urpes, especialment fortes i capaces de capturar guineus i ungulats joves. A l'Àsia i al nord d'Europa fins i tot caça llops adults i goluts.

FREIXE DE FULLA GRAN Fraxinus excelsior Aquest freixe només es dóna al nord de Catalunya, i pot arribar als 40 m d'alçària i a 1 m de diàmetre. És un arbre de ribera i tenyeix de groc les vores dels rius i les zones humides quan arriba la tardor. Resisteix molt bé el fred rigorós dels Pirineus, però no li agraden gens les gelades primaverals.

CÉRVOL Cervus elaphus Té una mida més gran que el cabirol, però és més costós de veure, sobretot perquè és de costums nocturns. Si en voleu veure algun, heu de tenir en compte que el seu pelatge, curt i aspre, varia segons l’estació de l’any i l’edat: a l’estiu és de color rogenc fosc, i a l’hivern, gris fosc.

CABIROL Capreolus capreolus És el cèrvid més petit. És un hoste àgil de la muntanya mitjana, amb unes potes posteriors llargues i musculades que li permeten fer uns salts tan potents que moltes vegades els seus predadors es veuen obligats a buscar preses alternatives.

OVELLA XISQUETA És menuda i presenta clapes negres a les orelles i el morro. Aquesta raça prové de l'Ovis aries ibericus, una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc gràcies a l'aïllament geogràfic. La seva llana és molt valorada, i també la carn dels dels corders.

GAVARRERA Rosa canina Aquesta rosa silvestre mossega! Bé, no és del tot cert, el que passa és que els agullons de la seva tija s'assemblen enormement als ullals dels gossos. I d'aquí el nom en llatí d'aquesta flor alegre i delicada que prolifera en boscos, senders, vores de camins i riberes. Una de les llegendes associades a l’estany de Montcortès parla d’una ciutat esplendorosa submergida a les seves aigües. A dalt, el dolmen de la Casa Encantada, un monument megalític datat en el segon mil·lenni aC.

Al pla que hi ha al capdamunt de la serra Espina se celebraven sàbats de bruixes i bruixots. Aquest encreuament de camins entre les valls del Flamisell i d’Ancs és un dels llocs emblemàtics de la bruixeria pallaresa. N’han arribat testimonis gràcies a les actes dels judicis que es van celebrar al segle xvi.

L’any 1549, tres homes i dues dones de la Coma de Mont-ros foren acusats de bruixeria Més consistents són les bruixes a serra Espina, la presència de les quals és confirmada per la tradició popular i la documentació històrica. L’any 1549, de resultes d’una cacera de bruixes, tres homes i dues dones dels pobles de la Coma de Mont-ros foren acusats de bruixeria i jutjats a Sort. La majoria van ser penjats a la forca. En les seves declaracions sota tortura, els acusats confessaren que de nit es traslladaven a serra Espina a cavall de diables. Que al so d’una flauta ballaven a l’entorn d’un diable negre que els fuetejava amb una corretja de cuiro i que després els sodomitzava tots, homes i dones. Jeure damunt la carena Dues gegantes de pedra fan guàrdia a banda i banda de la ruta. A llevant, la Geganta Adormida jeu damunt la carena del congost de Collegats. La tradició popular ha oblidat si es tracta d’una mora, d’una pallaresa o del mateix esperit de les muntanyes. En canvi, la geganta de ponent

té una biografia més definida. Es tracta d’una geganta encantada que un bon dia arrencà les roques que tancaven el congost d’Estany Obert, poc més amunt de Cadolla. Les traginà costes amunt fins a la carena on caigué morta de cansament, formant-se així el dolmen de la Casa Encantada. I entre geganta i geganta, hi ha l’estany de Montcortès, rovell de l’ou del Cinquè Llac i refugi de llegendes. A la ciutat de Pallars, submergida al fons, hi sobreviuen personatges de tota mena. Jesucrist que va pel món disfressat de captaire, la vella de la pastera que li dóna un tros de pa, la marededéu de Gerri que salva el comte de Pallars quan se li trenca la crosta de gel i s’enfonsa i, no cal dir-ho, el noble pallarès, parent del comte Arnau, que en sortir sa i estalvi de l’aigua exclama, irreverent: “Aigua passada, mare de Déu enganyada!”. Pep Coll. Escriptor. Autor de tres guies sobre els indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Ribagorça.

Un patrimoni d’allò més salat LES VILES CLOSES, ELS MONESTIRS I ELS POBLES AL VOLTANT DEL CINQUÈ LLAC Això havia de ser un reportatge sobre la riquesa patrimonial de la ruta del Cinquè Llac, però ens ha sortit un singular anecdotari on es barregen l’extravagant veïnatge amb els porcs, el ‘Titanic’, una micro ermita i bèsties devoradores de sal. No us pica la curiositat? Text Xavier Valls 92

ncimbellada en un paisatge suau però cruelment ventós, Peramea és una població del municipi de Baix Pallars que conserva la força de l’autenticitat. Una antiga vila closa fidel a la seva estructura. No té murs, sinó que la seva muralla són les mateixes parets exteriors dels habitatges, que salvaguarden l’interior. A fora hi deixaven, sense protegir, les eres. Avui Peramea preserva, amb pocs retocs, els dos carrers principals, un dels quals encara té l’empedrat del terra i els porxos originals. Entre les cases més interessants, hi veureu el taller d’un ferrer en perfecte estat, i altres edificis menys simpàtics com la presó. A Casa Parramon, que és l’escollida per a les visites guiades,

s’hi conserva un forn de pa i un trull enorme per a l’elaboració del vi, i també un bonic record costumista molt amè de contar: vet aquí que els únics animals a qui es permetia viure dins les cases —o en aquesta, com a mínim— eren els porcs, i el motiu d’aquest hàbit estrambòtic per als urbanites no era altre que la bona escalforeta que els oferien i que, de passada, s’alimentaven amb les sobres dels seus amics bípedes.

Situada al nord-est del pla de Corts, la vila closa de Peramea (antigament en pallarès, Premea o Premeia) conserva l’antic traçat medieval, amb carrers empedrats i porticats, a més de dos portals d’accés al recinte.

Unes salines històriques Ben a prop de Peramea, hi ha el poble de Gerri de la Sal, a la riba de la Noguera Pallaresa. És l’altre gran nucli d’interès patrimonial que hi ha al voltant de la ruta del Cinquè Llac, molt més gran, i cèlebre per la importància històrica de les seves salines. >>> 93

CAMINS DEL PALLARS POBLES

>>>

GASTRONOMIA

ON PODEM DINAR?

Tant si perseguiu el Cinquè Llac com si no, val la pena que us acosteu als pobles d’aquest petit però encisador territori que cavalca entre el Pallars i la Ribagorça. I aprofitant que sou als pobles de la ruta —i en altres que queden a prop de l’itinerari—, us recomanem alguns restaurants on podreu fer-hi un bon àpat. CAL PORTALÉ Cuina pallaresa casolana i molt honesta. Els caragols a la llauna són el plat que els dóna nom, però l’oferta de producte autòcton és amplíssima: formatge, girella i xolís de la comarca, carns de ramaders locals... i a la tardor, canelons de llenegues negres i espinacs amb mongetes. Únic, s/n. Claverol (Conca de Dalt) 973 68 05 37 www.allotjamentrural.cat Carta: 25€; menú: 22€; dormir i esmorzar en habitació doble: 37,50€ per persona | | | A fora Els vins, la ratafia i les postres també són pallaresos.

CASA MASOVER És l’opció d’autor. Aquí fan exquisideses molt elaborades, tot i que amb arrels clares en la cuina tradicional. De fet, bona part del producte que toquen és de la seva pròpia explotació i hort: la carn de vedella, les patates, els tomàquets, les cebes, els gerds... I la resta, de ben a prop, com la truita de Tavascan i el formatge de Corroncui. Únic, s/n. Buira (Sarroca de Bellera) 973 66 17 00 www.casamasover.com Menú: 17,50€; carta: 30€; habitació doble estàndard: 55€ | | A fora | També disposen d’apartaments.

L’ERA DEL MARXANT Situat en una antiga era molt ben conservada, com a local és el més bonic i rústic de la llista. Hi trobareu cuina catalana i pallaresa: escudella, corder xisquet, girella, confitat, trinxat, llonganissa, etc. La seva especialitat és la brasa. Pl. Portal, 25. La Pobleta de Bellveí (la Torre de Cabdella) | 973 66 17 35 www.leradelmarxant.es Menú de degustació: 18€ (migdia) o 21€ (festius i nit); carta: 25-30€ | | També disposen de lofts, apartaments i suites.

FA UNS ANYS... Partint de la base del producte i la cuina tradicionals, en fan una adaptació creativa amb plats com ara els caragols flamejats amb brandi, l’entrecot amb salsa de ceps i la lasanya de carn rostida i bolets. La Font, 11. La Pobla de Segur | 973 66 01 60 Menú de dies feiners: 15,50€; menú de cap de setmana: 18€; carta: 30€ | | | La carta de vins és extensa i selecta.

L’abadia de Santa Maria és l’edifici religiós més rellevant de tot el Pallars. És un antic monestir benedictí: un gran recinte del qual en queda essencialment l’església, que mereix visita per si sola. Al segle ix ja constava en les seves escriptures que posseïa onze hectàrees de terreny saliner i un brollador d’aigua salada, negoci que arribaria a ser esplendorós i que tingué molt a veure amb

Peramea preserva, amb pocs retocs, els dos carrers principals, un dels quals empedrat el fet que el monestir esdevingués el més ric del bisbat d’Urgell. La sal de Gerri era volguda a punts de tot el Pirineu occidental i arribava a destinacions del Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran. La seva enorme demanda, però, es devia a una raó imprevisible per a la majoria de nosaltres. Els seus principals i insaciables consumidors no eren pas els humans, sinó uns individus que es movien en ramats i es passaven el dia remugant: la sal s’emprava com a complement alimentari fonamental per a les vaques, les ovelles i els cavalls. La sal també tenia altres usos, com la conservació d’aliments per al consum humà. El transport de la sal, llarg i fatigós, el patien els animals de càrrega, que transitaven per alguns dels camins de la nostra ruta. El pont més espectacular Un esplèndid pont d’origen romànic uneix l’abadia i la vila vella de Gerri, en un salt espectacular per damunt de la molt cabalosa Noguera Pallaresa. La vila closa de Gerri, com passava a Peramea, està delimitada per cases que feien de muralla, i inclou alguns habitatges que havien estat molt rics: al voltant de la sal, diferents oficis van cobrar molta vida, com els de ferrer i de fuster.

Beranui és un poble de la vall Fosca que s’alça a l’esquerra del Flamisell, a 1.023 m d’altitud. D’aquest poble depèn el despoblat de Gramenet [a baix, la fotografia gran]. A sota, a la dreta, l’ermita romànica de la Mare de Déu d’Arboló, encaixada en l’estret d’Arboló, on s’engorja la Noguera Pallaresa.

La casa Mestrepere de Pobellà conserva l’encavallada, una estructura tradicionalment de fusta que s’usava —i s’usa— per a les cobertes; també se la coneix com a tisores. A la pàgina següent, una casa abandonada de Peracalç, la pila baptismal de l’antiga església de Balestui, l’ermita de Sant Martí i un carrer de Peramea.

La realitat, però, és que en la història econòmica del territori no tot són flors i violes. L’emigració, de fet, és un factor molt notori a partir de les acaballes del segle xix i la primeria del xx, quan als habitants dels Pirineus l’economia de subsistència ja no els val i es deixen seduir per les terres baixes i les àrees industrials. La fil·loxera també és un element que va empènyer molta gent d’aquestes contrades a buscar millor vida i a marxar fins i tot a Amèrica: al Titanic hi viatjaven quatre pallaresos. Als anys seixanta del segle xx, encara vindria una segona onada migratòria, que duria molts a fer el salt del camp a la ciutat. Sabut això, s’entén bé el paisatge que ens trobem a moltes poblacions de la ruta: viles parcialment o quasi 96

totalment en ruïnes. En són un cas paradigmàtic el conjunt de localitats del municipi de Sarroca de Bellera, tret de Sarroca mateix: Erdo, Vilella, la Bastida... El seu perfil, ple d’esquelets arquitectònics, mostra amb

Peracalç, un balcó del congost de Collegats, és un lloc de gran bellesa enigmàtica cruesa la cicatriu que l’emigració ha deixat en el paisatge pirinenc i prepirinenc. No és una desgràcia completa: Peracalç, un balcó privilegiat sobre el congost de Collegats, és un exemple de lloc arruïnat i gairebé abandonat del tot però que conserva una gran bellesa enigmàtica.

És força semblant, però menys crític, el panorama que ens trobem a altres localitats dels municipis de Senterada (Cadolla i Naens) i del Pont de Suert (Perves i Corroncui), amb l’excepció evident de Senterada, nucli modern, amb serveis i que manté una gran vitalitat. Deixant de banda Claverol (vila encisadora i imprescindible a tocar de la Pobla de Segur), en conjunt els pobles més ben conservats i reconstruïts del recorregut són els de la vall Fosca. Les viles de Beranui, Castell-estaó i Antist són un exemple de pobles ben preparats per rebre visites. Antist és un bon lloc on contrastar l’urbanisme tradicional: un carrer és l’eix que deixa a una banda els habitatges i a una altra els corrals. També permet apreciar alguna era amb >>>

CAMINS DEL PALLARS POBLES

VISITES

FEM TURISME CULTURAL

No us perdeu cap detall de l’abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal, del procés d’elaboració de la sal, de la vila closa de Peramea o de com es va fer la llum a la vall Fosca. VISITA GUIADA A PERAMEA Imprescindible. L’associació Lo Vent de Port, amb seu a Peramea, s’encarrega de fer-vos una passejada per tota la vila, amb quatre punts clau: l’Era d’Ortega, la vila closa amb l’església, una ferreria i una casa particular (Casa Parramon). Hi aprendreu infinitat de coses de la vida que s’hi duia: com s’alimentaven les vaques, el procés complet de la feina del ferrer, com feien el pa a casa, etc. Era d’Ortega. Peramea (Baix Pallars) 628 33 30 75 (Dolors Font) www.eradortega.org 3€ (grups de més de vuit persones: 2€) | Excepte a l’estiu, cal reservar la visita prèviament.

MUSEU DE LA SAL L’Ajuntament organitza aquesta visita on coneixereu de prop, en el mateix edifici de l’Alfolí, com es feien els pesatges de la sal, els tipus de sal que aquí s’elaboraven, etc. També hi veureu peces històriques com ara empaquetadores, carretons i diferents pesos i balances. Després, si voleu, també podreu visitar les salines i la surgència de sal, la mare de tot plegat. I com que encara fan sal, en podreu comprar un pot. Edifici de l’Alfolí. Gerri de la Sal (Baix Pallars) 973 66 20 40 baixpallars.ddl.net Museu: 3€; salines: 2,40€; pot de sal: 5€ | Excepte a l’estiu, cal reservar la visita prèviament.

ABADIA DE SANTA MARIA DE GERRI La visita de Peperepep Cultural, a més de permetre conèixer l’església per dins i per fora, us farà entendre la relació entre el negoci de la sal, que es va gestionar des d’aquí durant mil anys, i la importància del monestir benedictí. Per alguna raó, estem parlant d’un edifici amb una nau central de més de 13 m d’alçària, unes dimensions inèdites en aquest entorn. 677 70 18 20 (Noemí) peperepepcultural@ gmail.com | General: 4,5€ Excepte a l’estiu, cal fer-hi reserva prèvia.

MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA L’any 1914 va obrir la central hidroelèctrica de Cabdella, la primera de corrent altern del nostre país. La visita surt del Museu i s’integra en l’entorn: així, hi veureu maquinària original (turbines, alternadors...) i el conjunt arquitectònic, però també el funicular, les vagonetes i la rubia (trenet de via estreta). La visita explica l’impacte de la central en el territori pel que fa a la seva reactivació econòmica i demogràfica. És molt millor la visita guiada. Av. dels Avets, 1. La Central de Cabdella (la Torre de Cabdella) | 973 66 30 01 www.vallfosca.net/museu Visita guiada: 4€; visita lliure: 2,5€ | Consulteu els horaris al web del Museu abans d’anar-hi.

CAMINS DEL PALLARS POBLES

El nucli d’Estavill, a la vall Fosca, és molt pintoresc i representatiu dels poblets d’aquesta zona: és el típic nucli clos, de marcat ressò medieval. A baix, l’església de l’antiga abadia benedictina de Santa Maria de Gerri, amb el seu airós campanar de tres pisos.

Claverol és una vila imprescindible i encisadora a tocar de la Pobla de Segur >>> sòlides encavallades (també en diuen

tisores, per la seva forma), que són les impressionants bigues de fusta que aguanten el sostre dels pallers. L’arquitectura religiosa de la vall amaga uns quants tresors romànics, com l’església de Sant Vicenç, a Cabdella, i la curiosa ermita de Sant Martí, a 800 m de la Torre de Cabdella. Sant Martí sembla una microermita, perquè només se’n conserva una torre i un absis, i és una construcció tan menuda que amb la mà arribes a tocar-ne les teules. És el que queda d’un antic edifici religiós de prou importància, un dels temples que —en temps clarament precedents a l’exempció d’IBI— ja rebien com una benedicció celestial el cobrament de drets de pas als qui venien de Gerri amb animals carregats de sal. Pura joia patrimonial. Un patrimoni escapçat, si voleu, però que recull alhora la història humana, econòmica i arquitectònica del territori per on avui transita el Cinquè Llac. Xavier Valls. Periodista i coordinador editorial, escriu en diverses publicacions.

CAMINS DEL PALLARS HISTÒRIA

Josep Jordana condueix el seu ramat d’ovelles xisquetes per les pastures d’Aguiró, a la vall Fosca. És en aquesta vall i en la veïna de Manyanet on es troben els animals més purs d’aquesta raça. 100

Una herència sensacional PAS A PAS PER CAMINS MIL·LENARIS DE PASTORS I TRAGINERS

Els antics camins pallaresos són un dels elements més evocadors de la vida tradicional de muntanya. I recórrer-los a peu és la millor invitació a penetrar en la intimitat dels seus paisatges i en el dia a dia de la transhumància i el transport de mercaderies. Text Rafael López-Monné

iete son los caminos principales que pasan por este corregimiento, uno que le traviesa desde los Pirineos, y sigue camino recto para la ciudad de Barcelona, y los restantes seis se desprenden del mismo, y dirigen uno á las ciudades de Balaguer, Lerida y llano de Urgel; dos al reyno de Aragon; otro al valle de Bohí, Benasque y otras partes; otro á la ciudad de Urgel, y otro á Artesa de Segre y Cervera.” Qui enumerava els camins principals del Pallars Jussà era el mateix corregidor de Talarn, segons ho recullen Jacinto Bonales i Miquel Bailac en la seva brillant investigació Els camins històrics del Pallars Jussà. Corria l’any 1790 —a punt d’entrar en el se-

gle xix, per tant— i la xarxa viària de la comarca era, si fa no fa, la mateixa heretada dels segles medievals. Tots els camins principals eren de ferradura, aptes només per a cavalleries, cap per a carro: “Por ninguno de ellos transita carruage: se hallan actualmente corrientes, pero se deverian mejorar para el mejor transito, como con notorio zelo, y eficazes Providencias, lo procura y ha procurado este cavallero Corregidor don Francisco Brías: solamente hay sobre ellos ocho puentes de madera, a excepción de dos que son de piedra; los seys son sobre el Rio Noguera Pallaresa, y los dos sobre el rio Noguera Aragonesa, ô Ribagorsana”. Als Pirineus, ja se sap, transitar-hi no és fàcil, i al Jussà encara menys. Els camins naturals preferits pels humans 101

L’ús d’aquests camins està plenament documentat des d’època romana sempre han estat els rius, però aquí les dues Nogueres han hagut d’obrir-se pas cap a la vall de l’Ebre tallant les muntanyes a ganivet i creant així tres dels grans engorjats del país: Collegats, Terradets i Mont-rebei. La tossuderia i l’atreviment dels humans —només comparable a la seva estupidesa— va aconseguir obrar camins als congostos. Tanmateix, malgrat que aquests permetien escurçar força els itineraris, passaven llargues temporades (anys i anys) intransitables. Quan no eren els aiguats eren els exèrcits els qui destruïen allò que tant havia costat bastir. Xiulets per salvar la càrrega Als nostres ulls, aquells camins resultarien dignes de les millors escenes d’El Senyor dels Anells. L’excursionista i estudiós Ceferí Rocafort descrivia així el pas per Collegats l’any 1889: “[...] no havia més que un trist camí de ferradura per on tant sols hi podia passar un animal carregat; y quan los traginers arribaven a Pont Cabré o Forat dels Cornuts, que és lo punt més estret, se deturaven a la recolzada de la penya i avisaven ab forts xiulets als que’s trobessin a l’altra banda, y, si ningú responia, continuaven >>> 102

Al nord del terme de Baix Pallars, a la vall d’Ancs, hi ha el nucli de Sellui, que conserva l’església de Santa Coloma [a la imatge] i la capella romànica de Sant Andreu.

CAMINS DEL PALLARS HISTÃ&#x2019;RIA

103

GASTRONOMIA

DE LA MUNTANYA AL REBOST

L’itinerari de la ruta del Cinquè Llac aprofita antics camins de pastors, que conduïen els ramats amunt i avall. D’aquesta tradició ramadera, n’hem heretat una gastronomia pirinenca en què regnen la carn, els embotits i els formatges, que es poden acompanyar amb vins d’alta muntanya. VEDELLA ECOLÒGICA No és igual, no. La carn de vedella ecològica aporta molt més. I no sols pel seu gust i en relació a la salut, sinó també pel que fa al respecte a la cria d’animals i al territori. Ho saben bé els productors de vedella Brunec, uns dels més veterans del sector ( Pobellà, la Torre de Cabdella 973 66 30 22 vedellabrunec.com), i Cal Tomàs ( Av. Verdaguer, 52. La Pobla de Segur 973 68 14 27 ecologicaltomas.com). TRUITA DE RIU És la reina de les aigües fredes i ben oxigenades dels rius pallaresos, i ha format part des de ben antic de l’alimentació tradicional de la gent dels Pirineus. Els experts afirmen que les condicions climàtiques del Pallars aporten a la truita una qualitat superior. Avui dia la major part d’exemplars provenen de piscifactories locals, mentre es continuen duent a terme notables esforços per recuperar-ne la població als rius.

ALLIOLI DE CODONY És un producte típic de la cuina de muntanya pallaresa i pirinenca que treu profit d’una de les poques fruites ben adaptades a les baixes temperatures de la muntanya a la tardor. És un allioli exquisit, molt nutritiu (compte amb les calories!) i de gust dolcenc i alhora lleugerament picant. Fantàstic per acompanyar molts tipus de plats o, senzillament, per estendre’l sobre una bona llesca de pa torrat.

104

XOLÍS És l’embotit de porc més tradicional de les cases de pagès del Pallars. S’elabora durant els mesos d’hivern amb les millors carns de l’animal. Encara es poden trobar artesans —com Casa Fèlix, a les Esglésies— que només hi afegeixen sal, pebre i la satisfacció de fer les coses com cal. Es premsen per treure’ls la humitat —això els dóna la forma característica— i després l’aire de muntanya hi fa la resta. Les Esglésies (Sarroca de Bellera) | 973 66 60 12 RATAFIA És un licor que s’obté de la maceració de nous tendres i diverses plantes aromàtiques (menta, marialluïsa, sàlvia, farigola, alfàbrega, espígol) en aiguardent o alcohol molt refinat. Ha estat licor tradicional per donar la benvinguda als forasters o acabar un bon àpat. A la Pobla de Segur, Licors Portet elabora la Ratafia dels Raiers i organitza visites al seu celler. Sant Miquel del Pui, 4. La Pobla de Segur | 973 68 01 32 | www.licorsportet.cat

CAMINS DEL PALLARS HISTÒRIA

FORMATGE El tupí [foto] és el formatge dels pastors per excel·lència, un dels pocs autènticament catalans i dels més antics. Nasqué per reaprofitar altres formatges (vells, mal fermentats...) que es tornaven a fermentar barrejant els bocins amb aiguardent o algun licor en un recipient de terrissa anomenat tupí. D’entre els formatges de la zona també hi ha l’Or Blanc de Corroncui, d’ovella ( 690 61 24 67), o l’ecològic de cabra de Puigcerver: 973 25 21 51 ecologicdepuigcerver.com

CORDER D’OVELLA XISQUETA Les xisquetes —també anomenades pallareses— són veritables ovelles excursionistes, resistents i molt bones caminadores de valls, muntanyes i camins de transhumància. Les reconeixereu per les seves taques negres a les orelles i als voltants dels ulls. Els entesos asseguren que són unes mares excel·lents i que la carn dels seus corders és exquisida.

VINS DE MUNTANYA Ja fa uns anys que les vinyes han tornat al Pallars, i han tornat per quedar-s’hi. La desfeta provocada per la fil·loxera va allunyar-les dels Pirineus. Ara, però, ja hi ha set cellers produint vins d’altura, com Castell d’Encús, amb vinyes que creixen a mil metres davant una vista impressionant del Montsec i la conca de Tremp. Ctra. de Tremp a Santa Engràcia, km 5. Talarn 973 25 29 74 www.castelldencus.com

GIRELLA És un embotit típic del Pallars i la Ribagorça, la recepta del qual està documentada des del segle xv. S’elabora principalment amb carn de corder (els menuts) i arròs. S’acostuma a menjar fregida i tallada a rodanxes. Com la majoria de plats pallaresos, és un exemple ben reeixit de la necessitat d’aprofitar al màxim tots els recursos.

MOSTILLO Les muntanyes no han regalat mai res a ningú. Feina i més feina. Així que aquí no es llença res. El mostillo és típic de l’alta muntanya, unes postres d’hivern que es feien per aprofitar les restes de mel que quedaven fixades a les bresques. Ara, però, es fa amb mel directament, barrejada amb aigua que es fa bullir fins a aconseguir una textura cremosa, i s’hi acaben afegint farina i nous.

105

106

El congost de Collegats l’ha obert la Noguera Pallaresa entre les serres de Peracalç, que queda a ponent, i la de Boumort, a llevant. Al seu pas, l’aigua deixa al descobert alguns tresors geològics, com els dipòsits de travertí de l’Argentaria [a l’esquerra, a baix]. A la pàgina anterior, Javier Beneria amb les seves ovelles per un dels camins de Corroncui.

>>> la

seva ruta: de lo contrari s’haurien vist obligats a estimbar alguna cavalleria per donar pas a les demés que venien en oposada direcció”. Què passava quan no es podien travessar els engorjats? Si es venia des de Lleida i Balaguer, la ruta per evitar Terradets i superar el Montsec era el coll d’Ares, a sobre d’Àger. Des d’Artesa de Segre, s’entrava habitualment pel coll de Comiols. Per evitar Collegats, l’anomenat camí general de Pallars havia de saltar la serra de Peracalç (fer pessigolles als peus de la Geganta Adormida) i baixar al pla de Corts i d’aquí a Gerri de la Sal. El malaurat i antiquíssim monestir de

Sant Pere de les Maleses dóna testimoni d’aquesta ruta. Tanmateix, no es tracta de simples alternatives, sinó de camins antiquíssims. El seu ús està plenament

Els grans ramats transhumants van ser impulsats primer pels monestirs medievals documentat des d’època romana, el moment en què es va iniciar l’estructuració de la xarxa de camins en aquest territori. D’entrada, als exèrcits romans —a cap, de fet— no

CAMINS DEL PALLARS HISTÒRIA

els agradaven els camins engorjats. Eren massa perillosos i molt exposats a les emboscades. Preferien els camins careners que, d’altra banda, ja eren utilitzats per les poblacions locals per moure el bestiar des de temps immemorials. Com molt bé explica Ferran Miralles al llibre Mil anys pels camins de l’herba, “a la conca mediterrània, l’herba no aguanta tot l’any: a l’estiu s’agosta a la terra baixa, perquè no plou, i a l’hivern es glaça a l’alta muntanya. Forçosament, els pastors i el seu bestiar s’han vist obligats a practicar la transhumància, a caminar rere l’herba amunt i avall de les muntanyes”. 107

La segona etapa del Cinquè Llac comença a Peramea i s’enfila cap a Balestui per un antic camí de ferradura. Per aquí podien transitar animals carregats, però no carros.

Com a mínim des de l’edat del bronze, sabem de comunitats (famílies extenses) que es movien entre aquestes muntanyes i les planes de Lleida, amunt i avall en funció de l’aliment dels seus ramats. A poc a poc, aquestes comunitats es van anar fent sedentàries i llavors va ser als pastors a qui els va tocar moure’s amb els animals. Els grans ramats transhumants van ser impulsats pels grans monestirs medievals. A partir del segle xvi, la pèrdua de poder dels monestirs va permetre una època d’esplendor de les cases grans de la muntanya que va donar lloc a una veritable època daurada de la transhumància i la ramade108

ria al Pirineu. Allà on ara veiem paisatges impregnats de tranquil·litat i de solitud, no fa ni un segle hi hauríem vist un bullici de vida, de gent i milers i milers d’ovelles d’aquí cap allà.

Pels camins rals han transitat la vida i els anhels dels pobles de muntanya L’herència d’aquest món de pastors i de vida de muntanya és una de les grans propostes que invita a descobrir la ruta del Cinquè Llac, i els antics camins són, sens dubte, un dels elements amb més capacitat per

evocar aquest món. Ho saben bé els seus amfitrions, com ho prova l’activisme per recuperar-los, defensarlos i també mantenir-los, amb el suport d’unes administracions cada cop més sensibles davant aquest valuós patrimoni. La ruta segueix alguns trams dels grans camins pallaresos —com el camí general de Pallars per Peracalç—, trams de velles cabaneres i molts i molts encantadors camins de ferradura —com el de Castell-estaó a Antist i Estavill—; camins rals que unien els pobles i sobre els quals han transitat la vida i els anhels d’aquestes muntanyes des de fa segles. Rafael López-Monné. Fotògraf i geògraf.

109

CAMINS DEL PALLARS NO T’HO PERDIS Les activitats imprescindibles per conèixer el millor del territori, a més de restaurants, allotjaments i guia pràctica per triar i remenar.

PALLARS SOBIRÀ Sort Tremp PALLARS JUSSÀ On menjar Arturo Hi fan cuina casolana i pallaresa amb productes de la zona. Alguns dels plats del seu menú són els caragols amb salsa, els peus de porc o la cua de bou. En els entrants, no hi falta un assortiment d’embotits pallaresos. Major, 19. La Pobleta de Bellveí (la Torre de Cabdella)

973 66 17 21 www.hotelarturo.com Menú: 25€ | | | | També és un hotel, amb 13 habitacions. La Cuineta Hi fan cuina moderna d’arrel tradicional, amb productes 100% pallaresos, com ara la vedella de vaca bruna dels Pirineus, el corder d’ovella xisqueta i els vins de la comarca. I els embotits són d’elaboració pròpia. Av. de Catalunya, 3 (passeig de la Riba). La Pobla de Segur

COM MOURE-S’HI Amb tren: La línia de Lleida-la Pobla de Segur dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) arriba on comença la ruta del Cinquè Llac. Entre l’abril i l’octubre també funciona el Tren dels Llacs, que fa el mateix recorregut, però amb més al·licients turístics ( 012 | fgc.cat) | Amb autobús: Des de Barcelona i Lleida, arribem a la Pobla de Segur amb Alsa ( 902 42 22 42 | www.alsa.es) | Amb cotxe: Des de Barcelona i Tarragona, arribem a Lleida per l’AP-2. A la capital del Segrià, prenem la C-13 en direcció a Balaguer. Des de Figueres, arribem a la Pobla per l’N-260 (Eix Pirinenc) després de passar per Olot, Ripoll, Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Sort. BIBLIOGRAFIA Mapa comarcal del Pallars Jussà. Escala 1:50.000 (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2013). Mapa comarcal del Pallars Sobirà. Escala 1:50.000 (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2014). Guia dels indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà. Pep Coll (Cossetània, 2015). 973 68 02 56 restaurantlacuineta.com Menú diari: 13€; menú de dissabtes i festius: 18€ | Fan un menú de 8€ per emportar-se. Casa Tomàs És un clàssic al Pallars, obert a Gerri de la Sal des del 1952. Hi fan cuina tradicional que combinen amb plats més atrevits,

com ara el carpaccio de cérvol o la costella de porc senglar arrebossada. L’altra especialitat de la casa, a més de la carn de caça, són els arrossos, com ara el de ceps o el de carreretes. Raval del Roser, 1. Gerri de la Sal (Baix Pallars) 973 66 20 84 | A partir de 30€ | La selecció de vins és molt encertada. L’Era del Salasse Ubicada en una antiga era de bestiar, aquesta pizzeria sorprèn per les seves Adreça

110

| Telèfon | Web

| Preu

elaboracions pròpies i l’acurada selecció dels ingredients, molts de la comarca. Raval de la Carretera, 11. Salàs de Pallars 973 67 60 78 Entre 20 i 25€ | També tenen un ampli assortiment d’amanides. On dormir Casa l’Hereu Allotjament rural amb hort i granja propis que disposa de dues cases independents, molt ben equipades, que es poden llogar per separat o conjuntament: L’Estisora, per a 10 persones màxim, i Lo Galliner, de 4 places. Únic, s/n. Montcortès de Pallars (Baix Pallars) 973 66 21 91 www.casalhereu.com L’Estisora: a partir de 300€ el cap de setmana; Lo Galliner: a partir de 140€ el cap de setmana | | | L’Estisora s’ha rehabilitat amb criteris de sostenibilitat i d’estalvi energètic. Vall Fosca Hotel familiar que disposa de 21 habitacions renovades, exteriors, amb llum natural i bona vista. Des d’aquest establiment es poden fer moltes excursions per la zona. Disposa d’uns jardins amplis i molt agradables. Ctra. de la Vall Fosca, 5. Molinos (la Torre de Cabdella) 973 66 30 24 www.hotelvallfosca.com Dormir i esmorzar: a partir de 45€ | | | Cuina tradicional | | | | Si voleu explorar la zona, us donaran tota la informació. | Horari

| Pàrquing

| Apte per a nens

Alberg del Pallars Allotjament construït sobre uns terrenys que havien albergat un convent del segle xv que posteriorment va ser transformat en un centre d’acollida. Funciona com a alberg des del 2005 i disposa de 99 places, distribuïdes en habitacions de 6 i 8 llits. Sant Jaume, 28. Tremp 93 483 83 63 (informació i reserves) | xanascat.cat Dormir i esmorzar: a partir de 15,40€ | | | Disposa de sales polivalents i d’una àmplia terrassa solàrium. Casa Teresina Allotjament rural molt ben ubicat, a la vall Fosca. Disposa d’habitacions amb vista a la muntanya, al riu i als jardins. Gramenet, 7. La Plana de Mont-ros (la Torre de Cabdella) | 973 66 31 14 646 07 61 45 | Dormir i esmorzar: 35€ per persona | Cuina tradicional S’ha de demanar abans | | | La zona és ideal per fer ciclisme i esquí. Serveis turístics Tren dels Llacs Cada any, entre l’abril i l’octubre, es posa en marxa el Tren dels Llacs, que uneix Lleida i Balaguer amb la Pobla de Segur amb locomotores i cotxes d’època. L’itinerari passa a la vora de quatre pantans i supera el Montsec pel congost de Terradets. El Tren dels Llacs funciona els dissabtes, i la temporada d’aquest any s’acaba el 29 d’octubre. 93 205 15 15 www.trendelsllacs.cat | Adaptat per a discapacitats

| Accepten animals

Parc de les Olors de Claverol Forma part de la Xarxa de Parcs de les Olors i té com a objectiu divulgar i crear productes vinculats amb les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals. En aquest espai a l’aire lliure, els visitants poden veure,

olorar, tocar i tastar fins a seixanta espècies diferents de plantes. Claverol 610 42 44 90 (Eli i Oriol) parcdelesolors.com Guies Vall Fosca Organitzen excursions i activitats guiades pel Pallars i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com ara rutes

CONCURS

a cavall, barranquisme i vies ferrades, entre altres. 626 53 25 11 629 57 63 52 guiesvallfosca.com Fira Ramadera de la Pobleta de Bellveí Se celebra el primer cap de setmana d’octubre i s’hi

a la demostració d’alguns oficis tradicionals com són: matalassers, forcaires, ferradors, etc. i una zona per a la compra de productes artesans. 973 66 30 01 (Ajuntament de la Torre de Cabdella) www.vallfosca.net Mina Eureka Aquesta és una de les excursions guiades que ofereix l’empresa Eureka SGN per divulgar el patrimoni geològic, paleontològic i miner de la conca de Tremp, un territori que aspira a ser acreditat com a Geoparc Mundial per la Unesco. 687 57 45 93 eurekasgn.com

exposen vaques de raça bruna, llemosina, xarolesa i salers, ovelles xisquetes i cavalls de la raça cavall pirinenc català (CPC). Els restaurants del poble mantenen l’esmorzar tradicional de fira, en què l’element principal és la girella (vegeu el desglossat de les pàgs. 104-105). La fira també dedica un espai

La pregunta del mes

Cavalls Wakan Organitzen rutes a cavall per l’entorn de l’estany de Montcortès. Les excursions poden ser d’una hora o fins a 2 dies. 617 57 49 27 636 12 23 56 www.hipicawakan.com

Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca Únic, s/n. La Torre de Cabdella | 973 66 30 01 www.vallfosca.net Oficina de Turisme de Gerri de la Sal Pl. d’Àngel Esteve, s/n 630 05 61 38 baixpallars.ddl.net Patronat de Turisme del Pallars Sobirà turisme.pallarssobira.cat

PREM Una ru I sence ta Cinqu ra del è Llac Anima-t’hi! Entra a www.descobrir.cat per participar al concurs.

Guanya la ruta sencera del Cinquè Llac* El Cinquè Llac és una travessa circular que es fa per etapes i que recorre el pla de Corts i les valls Fosca i de Manyanet. El premi, que és per a 2 persones i permet gaudir de la ruta en temporada baixa, inclou l’allotjament, els àpats i tots els serveis associats a aquest producte ecoturístic ( www.elcinquellac.com).

| Connexió a Internet

Més informació Epicentre. Centre de Visitants del Pallars Jussà Pg. del Vall, 13. Tremp 973 65 34 70 www.pallarsjussa.net

Piolet Xperience Senderisme, barranquisme, curses d’orientació i caiac, entre altres activitats, figuren en la seva oferta de turisme actiu. 678 95 89 28 973 67 62 65 www.pioletxperience.com

Quin dia de l’any es treuen les relíquies dels martissants, a Peramea?

Espai reservat per a fumadors

PiriTrek Organitzen excursions i sortides guiades pel Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran. www.piritrek.com

| Allotjament amb servei de cuina

També podeu enviar una carta amb la resposta, especificant la vostra adreça i telèfon, a: Descobrir Catalunya. «La pregunta del mes» Premià, 15, 2a planta. 08014 Barcelona Resposta del número 223: El monestir del Bages on es conserva un celler medieval és Sant Benet de Bages. Guanyadora: Laura Sensarrich (Sabadell). La resposta i el guanyador/a d’aquest mes apareixeran al web el 26 d’octubre i al núm. 225 (novembre del 2016). Bases legals del concurs a www.descobrir.cat *El premi és per a dues persones.

| Apte per a celíacs

| A tenir en compte

| Informació

111

CAMINS DEL PALLARS NO T’HO PERDIS

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

Els monuments imprescindibles per conèixer millor el territori

GERRI DE LA SAL

Un senyor patrimoni Al poble de Gerri de la Sal, centre neuràlgic del municipi del Baix Pallars, hi ha un conjunt patrimonial que se sustenta en dues potes: el monestir romànic de Santa Maria [vegeu l’article de la pàg. 92] i el Reial Alfolí i les salines. De l’antiga abadia només en resta l’església, situada davant del poble, a l’altra banda de la Noguera Pallaresa. Hi arribem per un pont d’origen romànic reformat al segle xviii. No triguem a quedar-nos meravellats per l’imponent cloquer d’espadanya de tres cossos que s’aixeca damunt de la porta principal, protegida per un magnífic atri. A dins, a les columnes que separen les naus es conserva una trentena de capitells decorats. La història d’aquest monestir ha estat convulsa. Consagrat a l’orde

benedictí el 1149, es va convertir en poc temps en un important centre evangelitzador del bisbat d’Urgell, i també en un dels més rics. Però a les acaballes del segle xii, els comtes van retirar el suport al monestir, i els van prendre terres i propietats. Els problemes econòmics i les disputes van desembocar en la despoblació dels seus dominis i finalment es va exclaustrar el 1835. El motor econòmic de la vila L’altre atractiu patrimonial —en aquest cas industrial— de Gerri de la Sal està vinculat amb el topònim del poble. Sí, parlem de la sal, que fins no fa gaire va ser el principal motor econòmic de la vila. Com a testimoni, ens queden les salines, ubicades entre

Monestir de Gerri Gerri de la Sal | 677 70 18 20 | baixpallars.ddl.net monestirdegerri@gmail.com | S’hi fan visites guiades a les 13 h

Adreça

112

| Telèfon | Web

| Preu

| Horari

el poble i el riu. Són petites basses de planta irregular on es feia arribar l’aigua d’una font salada. Un cop obtinguda la sal per evaporació de l’aigua, aquesta s’emmagatzemava i es tractava, des de l’edat mitjana, al Reial Alfolí, situat a la plaça Major de Gerri. És considerat l’edifici civil més gran en planta de tot el Pallars. Actualment, acull el Museu de Gerri de la Sal, on s’explica amb tot detall el procés de fabricació de la sal. L’Ajuntament de Baix Pallars organitza visites guiades tant a les salines i el Reial Alfolí com al monestir de Santa Maria. Fora de la temporada d’estiu, el millor és concertar-hi la visita. Els salins de Gerri de la Sal van abastir, durant segles, tota l’alta muntanya catalana.

els dies 1, 2, 29, 30 i 31 d’octubre, 1 de novembre i del 3 a l’11 de desembre (excepte el dia 7). La resta de dies, hi ha la possibilitat de concertar-hi la visita.

| Pàrquing

| Apte per a nens

| Adaptat per a discapacitats

| Accepten animals

VILA CLOSA DE PERAMEA

CASA MAURI DE LA POBLA DE SEGUR

Tancada per una muralla i oberta a l’exterior per dos portals, la vila closa de Peramea mostra amb orgull el seu passat medieval. Els carrers porxats i empedrats, amb cases a banda i banda embellides per antics escuts familiars, condueixen fins a la roca on, antigament, s’aixecava la fortificació. És molt probable que aquesta roca (petra media) hagués donat nom a la vila. Just a sota d’aquest penyal hi ha l’actual església parroquial de Sant Cristòfol, que en el seu temps depenia del monestir de Gerri de la Sal. Peramea atresora una història de rebel·lia, protagonitzada per Hug Roger III, comte de Pallars, que a les acaballes del segle xv va defensar fins al final la independència del Pallars enfront del Casal de Barcelona. Després d’un any i mig de setge per part de les tropes de Ferran el Catòlic, les portes es van obrir als enemics. La bandera del comtat de Pallars, amb la simbòlica àliga negra bicèfala, ja no onejaria més per aquestes contrades.

A la Pobla de Segur, on comença la ruta del Cinquè Llac, hi ha un conjunt modernista de primer ordre. Tots tres edificis estan decorats amb bonics mosaics dissenyats per Lluís Bru, el mateix artista que va decorar el Palau de la Música o l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. La casa d’estiueig acull actualment les oficines de l’Ajuntament. En destaquen els mosaics exteriors, els interiors i els terres fets amb rajoles hidràuliques, d’estil modernista. Exteriorment recorda l’estructura d’un castell, amb els merlets i la torre de l’homenatge, antigament coronada amb una cúpula.

La rebel·lió del comte de Pallars

Quin modernisme! El molí d’oli recorda l’estructura d’una església romànica d’influència llombarda. La maquinària interna del molí és de la primeria del segle xx, i la imatge de Sant Josep que ornamenta la façana principal és obra de Josep Llimona. Avui alberga algunes dependències d’arxiu i magatzem, i una gran sala de conferències i d’exposicions. Finalment, parlem de la cotxera, on es guardava el primer cotxe que va arribar a la Pobla de Segur. Aquí hi ha l’Oficina de Turisme. Oficina de Turisme de la Pobla de Segur Av. de Verdaguer, 35 | 973 68 02 57 www.lapobladesegur.cat

A més a més Arboló Ermita romànica llombarda, del segle xii. S’hi celebra un aplec anual a la primeria de maig, i és lloc de trobada de fidels de Gerri de la Sal, Baro, Arcalís... La Mare de Déu d’Arboló havia estat patrona dels raiers que transportaven la fusta per la Noguera Pallaresa, que discorre als peus del santuari. 973 62 06 09 (Ajuntament de Soriguera) | soriguera.ddl.net Dòlmens del pla de Corts i Senterada Els monuments megalítics són molt presents en aquesta zona. Al pla de Corts hi ha, per exemple, el dolmen de Perauba, a prop

Espai reservat per a fumadors

VIQUIPÈDIA

Vila closa de Peramea Es troba al terme de Baix Pallars 973 66 20 40 (Ajuntament) baixpallars.ddl.net de l’encreuament de Peracalç; el dolmen de Castellar d’en Pei, a Peracalç, i el dolmen de la Cabana de la Mosquera, possiblement el més transformat, als afores de Peramea. Al terme de Senterada, són molt interessants els dòlmens de la cabaneta del Moro, a Cérvoles; el dolmen de Sant Roc, a Reguard, i la magnífica Casa Encantada, a Cadolla, que es visita fent el Cinquè Llac. Fàbrica de ciment de Xerallo Oberta la dècada dels anys cinquanta del segle passat i tancada envers el 1973, va ser la fàbrica que proveïa de ciment les centrals hidroelèctriques de la conca de la Ribagorçana.

| Connexió a Internet

La seva posada en marxa va propiciar l’arribada del ferrocarril a la Pobla de Segur l’any 1951. 973 66 17 01 (Ajuntament de Sarroca de Bellera) sarrocabellera.ddl.net Claverol Antic poble tancat per una muralla i defensat per una torre de guaita a la part més elevada. Com a curiositat, apuntem que a la darreria del segle xvi va ser rector de l’església del poble

sant Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies. 973 68 00 92 (Ajuntament de la Conca de Dalt) www.concadalt.cat Sant Martí de Ballmoll Petita capella del segle xii que, molt probablement, pertanyia a una estructura més gran, una església monasterial de la qual només es conserva aquesta capella. La trobem a prop de la Torre de Cabdella. vallfosca.net

Amb la col·laboració de: www.gencat.cat

| Allotjament amb servei de cuina

| Apte per a celíacs

| A favor

| En contra

| Informació

113