NÚM. 64·
viuelprat@elginjoledicions.com
juny ‘13
www.elginjoledicions.com
www.polsantamans.com
Una tarda als...
xiringos del Prat 'OESTE BAR' A LA RUTA GASTRONÒMICA - UN DOCUMENTAL SOBRE L'ARTESÀ AGENDA D'ESTIU DEL CÈNTRIC GASTROBAR - LA TERRASSA DE KTA'S
Mentrestant, qui mana, Alemanya, que no ho va aconseguir amb dues guerres mundials i que a cop d’imposicions, subterfugis i governs dèbils a l’altra banda ho ha aconseguit ara, segueix imposant-nos reformes impossibles i increïbles mitjançant els famosos homes de negre, que res tenen a veure amb el simpàtic Will Smith, que a més de demostrar no saber res del país que governen, Espanya, fa pensar que cap interès tenen en els ciutadans que patim com a bestiar torturat per mans d’incompetents que no saben el que es fan. La Merkel, tal com va passar amb el totpoderós Sarkozy, desapareixerà en un parell d’anys del mapa polític, i res se’n sabrà mai més, perquè per no voler-la, com passava amb Sarkozy, no la volen ni a casa seva. Pel camí haurà deixat un continent devastat i 6 països, entre els quals hi ha Espanya, en la misèria més absoluta. La troica ja ha reconegut que amb Grècia s’ha equivocat, i que les mesures d’austeritat, l’Austericidi en majúscules, sotmetrà el país hel·lè a dues dècades d’angúnia econòmica de proporcions bíbliques. I què ens diferencia a nosaltres de Grècia? Doncs massa poc, i quan en aquest cas, el juliol de 2007 dèiem que 5 anys de greu crisi no ens els treia ningú, ens van tractar de bojos. Ara augmentem la xifra a 10, en essència perquè estem aprofundint en les reformes que han motivat la crisi. Ajudar els causants de la mateixa, el sector financer, i torturar fins a l’extenuació els que haurem de treure el país d’aquesta empantanegada, PIMES, autònoms, emprenedors, famílies, etc. Cada mes que se segueixi colpejant amb cruesa contra el motor econòmic dels país, estem agreujant sis mesos el problema. I per què diem això? Perquè ens olorem una nova pujada impositiva, després de la qual vaticinarem 5 anys més de crisi.
amb el suport de:
Al final, els polítics i els financers, no parlo de la Merkel, ni dels lladregots que la teledirigeixen, se n’acabaran adonant que recaptar el 100% dels impostos, que és el que sembla que volen fer, suposa ingressar 0. Pensem-hi.
VIU EL PRAT
PUBLICITAT: IVAN PUIG
Revista gratuïta de societat i cultura
IMPRESSIÓ: IMPRINTSA
NÚMERO 64, JUNY DE 2013
redaccio@elginjoledicions.com
EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.
Tel. 93 337 77 47
BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET
Fax 93 511 67 02
B-63785034
FOTO DE PORTADA: MONTSE ROFES
La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament
DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO
amb l'opinió dels seus col·laboradors.
Dipòsit Legal. B-20065-2005
VIU L’HOSPITALET
A un ritme de creació de 100.000 llocs de treball al mes, per això s’ha de créixer al 3% i ho estem fent al -1’5%, trigarem 50 mesos, 4 anys, a situar-nos en els dades de 2006. 6 anys de violenta i ferotge crisi no ens els treu ningú, circumstància que suposarà els 10 anys més cruents que es recorden en termes econòmics.
3
L
’altre dia, quan sortien les primeres dades positives relacionades amb l’atur, que indicaven una frenada en el nombre d’aturats i un bon augment d’afiliats a la Seguretat Social –és una qüestió estacional– poc van trigar els de torn a vanagloriar-se’n. Dies després, president del BBVA i Ministre d’Hisenda, treien pit assegurant que la crisi ja ha tocat fons. Anem a pams.
WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM
EDITORIAL
Comença l'estiu
ÍNDEX 5.Una tarda amb... ELS XIRINGOS DEL PRAT
18.
DOCUMENTAL SOBRE L'ARTESÀ
Quatre són els xiringos per gaudir encara més d’un entorn tan envejable com la platja del Prat. La nostra. Quatre opcions gastronòmiques, d’oci i culturals diferents per passar l’estiu: Duna, Chiringuito Calamar, La Casita del Mar i El Maravillas. Aquest és el tema de portada de juny, perquè a Viu El Prat ens agrada acostar-vos les bones iniciatives que es fan a la ciutat i aquest és el cas. Només ens queda desitjar-vos que passeu un bon començament d’estiu a la platja!
una tarda als...
Els xiringos del Prat
Una escena de la platja del Prat.
Text TONI DELGADO Fotos MONTSE ROFES / CEDIDES na postal en moviment. És el que tenim al costat de casa, a un cop de bus, a una estoneta caminant, a unes quantes pedalades en bici, en moto, en cotxe...
U
El mitjà de transport és el de menys, l’important és poder gaudir de la platja del Prat, que un cop més ha renovat el distintiu de Bandera Blava amb tot el que això suposa: complet servei de salvament i socorrisme i aigües de qualitat excel·lent.
QUATRE CONCEPTES I en aquest entorn tan idíl·lic no hi podien faltar els quatre xiringos: Chiringuito Calamar, Duna, La Casita del Mar i El Maravillas. Quatre conceptes diferents per satisfer tot tipus de públic.
na tde arda als... ruacó l'anunciant
Duna.
DUNA (per Ruth) CONCEPTE: vam guanyar el concurs per a la llicència. És un xiringo ecològic, respectuós amb el medi ambient i enfocat a l’àmbit familiar que pretén promoure i descobrir el Delta del Llobregat i la platja del Prat. Volem ser ambaixadors del Prat i contribuir que qui coneix aquest entorn en gaudeixi més. FILOSOFIA: el producte fresc, fer possible una carta bastant diferent a la resta de xiringos. No treballem amb res preparat i comprem directament a proveïdors i pagesos. Apostem pel producte de temporada, per molta verdura i molt fresca. Tenim un allioli sense additius molt fresc i que ens porten de Lleida. És difícil trobar un espai on la relació qualitat-preu estigui tan compensada com a Duna.
GASTRONOMIA: cada dia, en funció de les possibilitats del mercat, tindrem el plat del dia. Busquem que sigui una opció lleugera i fresca. Et lleparàs els dits amb el bacallà, les anxoves... Les postres? Treballem amb La Tigré Cakes. OCI i CULTURA: a partir de juliol, els caps de setmana abans i després de dinar organitzarem tallers de reciclatge i aprofitarem les deixalles del xiringo. Els dilluns serà el dia del cinema a la fresca; els dijous, del jazz, el blues... Tenim previst també fer festes rumberes, de pop, rock, indie alternatiu... Els diumenges farem teatre per a nens i adults. Més endavant, portarem DJ’S amb una proposta tranquil·la, molt chill out. Intentarem que busquin músics amb una mica de renom i del Prat. §
EL MARAVILLAS (per Isaac)
6
VIU EL PRAT
CONCEPTE: un xiringo per relaxar-nos, desconnectar de la rutina i descarregar l’adrenalina. Ideal per a fer reunions d’amics o d’empresa, celebrar aniversaris... FILOSOFIA: disposem d’una barra auxiliar de sucs, gintònics o mojitos i no hi falta la música. GASTRONOMIA: continuarem proposant plats senzills, com una hamburguesa a la planxa o un assortit d’amanides. OCI I CULTURA: la nit dels divendres és el moment ideal perquè els DJ’S punxin música d’ambient. §
El Maravillas.
(passa a la pàgina 8)
una tarda als... (ve de la pàgina 6)
8 VIU EL PRAT
LA CASITA DEL MAR (per Quique) CONCEPTE: prolongar la nostra idea. La Casita del Mar és un xiringo per a tot tipus de públic. Durant el dia, ens dirigim a un públic més madur i, a la tarda i a la nit, a un de més juvenil, com si fos una carpa d’estiu. Serà el nostre segon any a la platja del Prat i és difícil fer un balanç del primer perquè l’obertura es va endarrerir fins al 15 de juliol per unes obres d’AENA. Aquest any havíem d’estar oberts ja –encara no era així al tancament d’aquesta edició– i no tenim notícies. Estem a l’espera de l’aprovació administrativa, que està trigant més del que ens esperàvem. Així estem, tant en aquest com en El Calamar. FILOSOFIA: oferir un ambient càlid i ple de colors per a tot tipus de públic. Un tarannà més seriós durant el dia i amb més marxa durant la nit. Potser la platja del Prat no té una oferta específica per a gent d’entre 20 i 25 anys, als qui volem donar-los un menjar més senzill, sense descartar el peix, que és un dels nostres pals de paller. GASTRONOMIA: amanides, peix fresc i tapes molt senzilles, com les braves, els calamars... A més de marisc, llamàntol... Tot molt marítim. OCI I CULTURA: l’Ajuntament està súper dur amb les activitats. A la nit portarem DJ’S, cantants i grups del Prat, sobretot, farem algunes festes aeroportuàries... Estem pensant d’incloure algun tipus de sessions de salsa els divendres o els dissabtes. §
La Casita del Mar.
Chiringuito Calamar.
CHIRINGUITO CALAMAR (per Quique / Nuria) CONCEPTE: a diferència de La Casita del Mar –que és un model ja muntat i estàndard–, l’estructura de Chiringuito Calamar sí que l’hem de muntar, i es triga uns 10 dies a fer-ho. És un automuntatge de fusta, cal portar les neveres, s’ha de fer una fosa sèptica. FILOSOFIA: en el desè aniversari d’El Calamar, continuarem amb la nostra idea d’arribar a tot tipus de públic. GASTRONOMIA: tenim una carta molt variada i per a tots els gustos, amb entrepans, tapes... Aquest any ens volem especialitzar en paella al migdia. OCI I CULTURA: el proper 21 de juny es farà la primera sessió de rock & roll. 20 de juliol hi actuarà Craig Shaw, solista de rockabilly. Divendres hi haurà sessions de rock i pop i dissabtes, d’electrònica. Farem concerts de grups locals en petit format, acústics... §
sabies que...
La natació com a competició
Text TONI DELGADO Nedar és molt avorrit. Jo patia. Anar a entrenar i veure que a la pissarra hi posava ‘4.000 metres’... era molt dur. Sense ulleres, amb uns banyadors que m’arribaven a les espatlles, sense estiuejar... I fins i tot amb pressions a la família: per què li deixes fer això a la nena, se li farà una esquena d’home! Però tenia molta facilitat. Vaig començar a l’escola, en uns cursets, i a la final vaig treure sis o set segons de marge. El meu pare em va apuntar al CN Sabadell i vaig començar a entrenar-me. Vaig batre el rècord d’Espanya i, sense adonar-me’n, vaig ficar-me en aquest món”, li explicava Maria Paz Corominas (Barcelona, 1952) a Xavier Garcia Luque en un esplèndid reportatge publicat a La Vanguardia el 2003. El testimoni de Corominas reflecteix la duresa dels inicis de la natació a l’Estat –i, en concret, de l’esport femení, sempre maltractat– i el coratge de la primera catalana en arribar a una final olímpica, a Mèxic 1968, quan va ser setena als 200 esquena. Un any abans havia guanyat l’or als Jocs Mediterranis de Tunísia i, l’any 1966, finalista a l’Europeu d’Utrecht. Corominas va arribar a acumular les marques estatals a 100 i 200 esquena, 200 i 400 estils –i de relleus 4x100–, i 200, 400 i 800 lliures.
10 VIU EL PRAT
“
Un relat que sembla prehistòric, però que no té tants anys. Forma part de la trajectòria d’un esport que en poc més d’un
mes viurà el 15è Campionat del Món, del 19 de juliol al 4 d’agost, a Barcelona. Va ser a finals del segle XVIII quan es va instituir la natació com a competició a la Gran Bretanya i la National Swimming Society, fundada a Londres l’any 1837, fou la primera organització de nedadors. Anys després, en concret el 1869, es va crear la Metropolitan Swimming Clubs Association, que es transformaria en l’Amateur Swimming Association (ASA). L’any 1896, als primers Jocs Olímpics de l’era moderna, a Atenes, la natació estava inclosa al programa –fins al 1912 no es va incloure la femenina– i el 1908 es va organitzar la Fédération Internationale de Natation Amateur per poder celebrar les proves entre afeccionats. Molt abans, però, a mitjans del segle XVI, Nicolas Wynman, un professor d’idiomes, va escriure Colymbetes, el que es considera el primer llibre sobre natació de la història. La intenció de l’autor, que, entre d’altres, explicava la tècnica per aprendre la braça, era reduir el risc... d’ofegament! Fins fa cinc anys, el mite de la piscina als Jocs Olímpics era Mark Spitz, que es va penjar set ors als Jocs Olímpics de Munic 1972 –acumulava onze medalles. La cosa va canviar amb la irrupció de Michael Phelps a Atenes 2004, on es va presentar en societat amb sis ors i dos bronzes i va trencar els rècords amb els seus vuit ors a Pequín i l’any passat va anunciar la seva retirada, arribant als Jocs de Londres a les 22 medalles olímpiques. Les mateixes, però, que Teresa Perales, una llegenda de l’esport paralímpic. §
ruta gastronòmica
Oeste Bar, amb l’encant de sempre OESTE BAR C/ Jaume Casanovas, 163 (El Prat) Telèfon 93 379 41 11
Text i fotos TONI DELGADO – El besavi donava un lloc per dormir i menjar als nouvinguts fins que trobessin una feina. Això era una fonda i aquí on estem parlant hi havia habitacions. Ell havia vingut de Vilafranca i sabia que és difícil començar si no t’ajuden al principi. – Com ha canviat la societat... – Abans aquest ajut era normal. Aquí també es venia el bitllet per marxar al poble i era un punt de recollida de persones per anar a treball al camp. Fundat l’any 1943 pel besavi de Marcel·lí Baltà (Barcelona, 1984), Oeste Bar era una de les poques construccions de la zona i estava a la Ronda del Oeste –el que ara és el carrer Jaume Casanovas; des de 1956 és al número 163– i al seu voltant només hi havia “quatre casetes, l’escorxador, algun porxo de pagès...”
12 VIU EL PRAT
UNA PART DE VIDA Marcel·lí està orgullós de formar part de la quarta generació d’aquest negoci familiar, que no veu com un treball, sinó com una part de la seva vida. Amb cinc anyets, ja ajudava els pares. El seu fill, amb dos, “et fica les ampolles i és capaç de preparar-te un cafè”. – Com? I tu també ho feies? – Diu el pare que mon germà i jo fèiem el mateix. Són coses normals quan ets darrere de la barra. Una barra que s’ha ampliat en alguna de les diferents remodelacions del local.
Marcel·li, amb un quadre de la seva família i el famós lloro
El que no es toca, però, són les receptes de la besàvia i la distribució original del besavi, que va ser qui va construir amb les seves mans Oeste Bar. Era constructor a Vilafranca i els caps de setmana venia al Prat i creava el seu projecte de futur amb l’ajut d’un jove guixaire, que encara s’hi passa de tant en tant: “em parla del besavi”.
tigament es feien amb molt picant”. Com les patates braves, un dels plats que millor defineixen el local: “les tallem i preparem a l’instant. La qualitat i el sabor no tenen res a veure amb el de les congelades”. – Saps? Hi ha un client que es demana entrepà de patates fregides i llom. – Patates fregides amb pa?
UN PUNT DE TROBADA Oeste Bar ha estat sempre un punt de trobada i forma part de la infància dels fills d’alguns treballadors de La Seda, que hi anaven a veure els dibuixos perquè era un dels pocs llocs al Prat amb una televisió. El local conserva l’ambient familiar de sempre –“vénen clients del meu avi i del besavi”– i l’aposta per una cuina “sobretot” casolana. Com les bombes, amb patata bullida i de carn o marisc, amb picant o amb salsa: “an-
Segur que és bo. Amb els entrepans, diu, sempre intenten “innovar” perquè a molta gent li agrada provar coses “diferents. No t’ho pots ni imaginar”. Un altre client es demana un de vegetal amb pernil salat. “Tenim la cuina sempre disponible i estem oberts a qualsevol tipus de proposta”, assegura. UN MENÚ DIARI OBERT Una filosofia que inclou també el menú diari, que (passa a la pàgina 14)
rcuta ultura gastronòmica (ve de la pàgina 12) generalment sol ser tancat, però que no ho és pas a l’Oeste Bar. Hi ha quatre primers i quatre segons per triar, però “no ens tanquem. Si no els agraden els plats del dia, podem preparar el que ens diguin”.
EL POTA BLAVA Elaboren menús especials per a grups i esdeveniments significatius i en la línia, per exemple, del que van oferir a l’últim Març Gastronòmic –de primer, Carxofa Prat amb torrada d'anxoves i escalivada acompanyada d'espàrrecs i encenalls de pernil; de segon, Pota Blava rostit amb niu d'espaguetis de patata i ou de guatlla; i de postres, crema catalana o xarrup de cava. “En el 98% d’aquests casos la gent tria Pota Blava com a segon plat”, comenta Marcel·lí. – El Pota Blava ja es feia a les cases de pagès. Creiem que s’ha de cuinar com sempre. És sagrat. A casa mai l’hem preparat d’una altra manera. És un pollastre amb un color de carn diferent i cuinar-lo requereix més elaboració que la resta. Es desfà a la boca i és molt més gustós. A ma mare li queda genial. Som socis de l’Associació de Criadors de Pollastre i Capó del Prat. EL TRACTE AMB EL CLIENT Diu que un cambrer ha de tractar com amics els clients. “Poden estar cabrejats, nerviosos... Si no ets capaç d’entendre això”, adverteix, “és millor que ho deixis córrer. Has de ser seriós i tou alhora”. I lamenta que a vegades no es valori tota la feina que hi ha al darrera d’obrir una ampolla de cervesa: “darrera hi ha un teatre i la cuina és l’espectacle”.
Un altre punt de vista del local.
COM A REFERÈNCIA Per a Marcel·lí, el més agraït del seu ofici és escoltar les històries dels clients, que confiïn en ell, que “et prenguin com a referència per als seus problemes”.
14 VIU EL PRAT
LA TRADICIÓ Marcel·lí està darrere de la barra com en el seu moment ho estava el besavi, l’avi i el pare. I la mare s’encarrega de la cuina, com la besàvia i l’àvia: “sempre hem seguit aquest esquema, però si he d’entrar a la cuina no tinc cap problema”. UNA ANÈCDOTA ESPECIAL Quan li demano que m’expliqui alguna anècdota de l’Oeste Bar, em parla d’un lloro que van tenir els seus pares i avis al local i que apareix al quadre que sosté a la fotografia principal del reportatge. No tenia nom i feia de tot: cantava Juanita Banana [de Luis Aguilé], xiulava i fins i tot avisava si algú s’estava marxant sense pagar! – Quin crack, el lloro! Per cert, Marcel·lí, t’agradaria que el teu fill continués amb l’Oeste Bar? – Seria la cinquena generació! Ho deixo a la seva elecció. A mi ningú em va obligar a seguir. No el vull forçar. Si li fa gràcia... §
Una imatge de l'interior d'Oeste Bar.
T JOAN 2013 N A S e d la tl e v Re
TAR VENDA DE PE
DS
, a CORNELLA
tel: 93.661.78.85.
www.lapiulaverda.com
, a CORNELLA
, Cupo DE Descompte
3€
* Vàlids a descomptar per la compra realitzada superior a 30€. 1 Val per compra/comanda/persona. PROMOCIÓ NO ACUMULABLE AMB ALTRES VALS DE DESCOMPTE I TRIA AL TEU REGAL. VÀLID FINS EL 23/06/2013
societat
Citilab, connectar el món a través de l’Scratch
Un alumne utilitzant l'Scratch.
Text TONI DELGADO Foto CEDIDA urant tres dies, del 25 al 27 de juliol, Citilab i Cornellà es convertiran en l’espai de referència mundial de l’Scratch, amb la celebració de l’Scratch Conference 2013 Barcelona. En aquest congrés internacional, experts d’arreu del món compartiran les seves experiències i explicaran les possibilitats de l’Scratch. Un llenguatge creat l’any 2007 a l’entorn del MIT (Massachusetts Institute of Technology) que permet programar de manera intuïtiva i senzilla, desenvolupa la creativitat i la innovació, i promou el pensament crític i analític.
16 VIU EL PRAT
D
Organitzada per un comitè europeu, amb el suport del MIT i la participació del Citilab, l’Scratch Conference 2013 Barcelona suposa una excusa per conèixer els testimonis d’investigadors, educadors o altres membres de la comunitat mundial d’Scratch i fomentar les vocacions tècniques i científiques. I és també un reconeixement a la feina ben feta del Citilab, que es convertirà en un dels primers centres europeus a ser seu d’una conferència internacional d’Scratch, amb el lema de Connecting worlds [connectant mons]. A més, estarà disponible la nova versió de l’Scratch 2.0.
EL TECNOESTIU Citilab, el primer laboratori ciutadà d’Europa, s’ha convertit en un centre de referència pel que fa a aquest llenguatge de programació, fil conductor de la seva línia de desenvolupament constant i innovadora. Així, des de principis d’any, més de 1.500 joves han treballat amb l’Scratch i s’ha fet formació d’Scratch als educadors a través del Programa’13. Al Tecnoestiu, del 25 de juny al 25 de juliol, es vincularà, excepcionalment, la programació amb Scratch amb les smart citizens i hi haurà sorpreses que descobrireu properament al web http://citilab.eu/. UN CENTRE DE REFERÈNCIA Present i futur, perquè diferents països del nord d’Europa ja han introduït el llenguatge de programació en el cicle educatiu i formatiu. Es calcula que al món hi ha una comunitat virtual amb més de 1.400.000 membres i més de 3.100.000 de projectes. Programar dóna autonomia i no et fa dependre de saber utilitzar certs programes que amb el temps canviaran. És el que es coneix amb el nom de computational thinking, el fet d’utilitzar l’ordinador per resoldre problemes i no només per consumir continguts. Aprenent a programar amb l’Scratch es desenvolupa una ment lògica que es pot aplicar a qualsevol àmbit de la vida. És un llenguatge universal i lliure. §
cultura
Un documental per tornar a sentir l’Artesà Text i fotos TONI DELGADO – No sé com s’ho van fer per acabar-ho tan ràpid amb els mitjans que devien tenir a l’època. Saps? Hi ha dues versions: qui diu que els pagesos i altres veïns hi treballaven per iniciativa pròpia després de tornar de la feina i d’altres que asseguren que Pere Casanovas (Peret de l’Esbirro), una de les figures més poderoses del Prat en aquell moment, els coaccionava per fer-ho. En tot cas, es va construir en un temps rècord. – En quant de temps? – En sis mesos! Es va inaugurar el 27 de setembre, el primer dia de la Festa Major de 1919 [coincidint amb la celebració dels primers Jocs Florals del Prat]. Fa poc, però, es va descobrir que el bar es va fer una mica després. Amb Francesc Gelabert (El Prat, 1984) parlem de l’Artesà –format pel teatre, el bar i el jardí– a la seu d’Amics d’El Prat. Abans li hem fet fotos a l’entrada de l’edifici, just després que es trobés una coneguda dels seus avis.
18 VIU EL PRAT
– Que el vas a comprar, nano? – Ja m’agradaria, ja… Francesc posa al dia ràpid a la senyora. “Aquí va bé?”, pregunta, mentre es col·loca a la seva esquerra, a la porta de ferro. Li dic que també ho faci a l’esquerra i al mig perquè es pugui apreciar –encara que no es llegeixi– un cartell de lletres blaves foses pel pas dels anys i que diu Perdidas en los apaches. Un dels últims espectacles que es van fer a l’Artesà. Quan al 1988 l’Ajuntament el va tancar per “perill d’ensorrament”, Francesc tenia quatre anyets. Creu que no hi va arribar a entrar mai, però en sap molt sobre aquest edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Antoni Pascual. Francesc ha estat un dels coordinadors
Francesc, a la porta de l'Artesà. de l’exposició Salvem l’Artesà. L’Artesà no és només un bar, d’Amics d’El Prat. Me l’ensenya. Un dels documents més atractius està certificat per Rafael Ferrer –l’alcalde en aquells moments– i especifica l’aforament del teatre: 768 persones: “seria el vuitè més gran de Catalunya. És espectacular que això es fes fa gairebé 100 anys”. Ara l’entitat vol produir-ne un documental amb la col· laboració de Nosaltres Produccions. FINS AL 22 DE JUNY La iniciativa es finança amb petites aportacions, que van dels 10 als 300 euros, a través de la plataforma Verkami [http://www.verkami.com/ projects/5595-l-artesa-el-documental]. El proper 22 de juny han d’haver assolit els 5.800 euros mínims per finançar el projecte. Un pressupost que inclou els desplaçaments a les localitzacions de rodatge i entrevistes i dietes de l’equip; el lloguer de part de material del rodatge
i la producció artística; la producció de la banda sonora; la postproducció de so, gràfics i l’edició definitiva. En funció de la seva aportació, els micro-mecenes tindran diferents recompenses, com la descàrrega del documental en HD (alta definició), l’aparició als crèdits finals, poder participar a la festa de final de rodatge... Sergi Sandúa n’és el director i guionista; Paloma Mateos, l’ajudant de direcció i fotografia; i Gina Sandúa, la directora d’art. La intenció és rodar el documental durant l’estiu i estrenar-lo al setembre, coincidint amb l’aniversari de la inauguració de l’Artesà: “pretenem posar en valor l’arquitectura de l’edifici i sensibilitzar la població”. El treball barrejarà la ficció –amb la representació d’obres que s’hi van representar per part de joves actors del Prat i una veu en off que parlarà com si fos el propi ateneu–; i la part documental, amb entrevistes, dades i la situació actual de l’edifici. (passa a la pàgina 20)
19 VIU EL PRAT
cultura L’Artesà està ubicat al carrer del Centre, que abans es deia Àngel Guimerà en honor al dramaturg i autor de Terra Baixa. Guimerà va representar diverses obres al teatre de l’Artesà i fins i tot hi va estrenar L’ànima és meva. És un edifici emotiu per les parelles que es van conèixer ballant, els fills dels treballadors de La Seda que van rebre els regals dels Reis Mags, el públic que va gaudir de les sessions de cinema o dels recitals de les figures de l’anomenada Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Pi de la Serra. El que potser no se sap tant és per què es va construir l’Artesà. Tot comença el 23 de gener de 1883 amb el naixement del Centre Artesà, amb seu a l’anomenada Sala d’en Bou, a la Plaça de la Vila. L’edifici constava d’un cafè amb dues plantes, una sala de juntes, billars i una sala d’espectacles i ball, a més d’una biblioteca.
20 VIU EL PRAT
(ve de la pàgina 18)
EL PARTIT NOU I EL PARTIT VELL Claudi, de Valentí Xirinachs, és la primera obra teatral documentada de l’Artesà i data de l’any 1914. Cinc després, però, hi va haver una escissió a l’entitat per les polèmiques entre alguns dels seus membres, vinculats als dos partits polítics més importants de l’època a la ciutat: el Partit Nou, promotor del Centre Autonomista –que es va quedar al local–, i el Partit Vell, els artesanistes, que quan es va acabar el contracte d’arrendament –el 31 de març– van ser convidats a marxar. Es van traslladar al Cafè del Pont de manera provisional i fins que van construir la seva seu, que es convertiria en un dels edificis més alts de la ciutat de l’època. El 1920 el Centre Artesà va modificar els seus estatuts i va passar de societat recreativa a societat anònima civil de propietaris, que van rebre un nombre d’accions proporcional a la seva inversió en la construcció. Als anys seixanta, van arribar els balls a la pista i a l’aire lliure. L’Artesà també va ser l’escenari dels assajos de la companyia Dagoll Dagom per a la seva obra Mikado i Núria Espert hi va preparar La tempesta. Els 70 i 80 van ser anys difícils per a l’Artesà –l’any 1982 el periòdic Delta va
Una vista antiga de l'Artesà.
Dagoll Dagom, a l'Artesà. iniciar la campanya Salvem l’Artesà, recuperada amb el mateix títol l’any 2010 per l’AAVV del Nucli Antic i continuada per Amics d’El Prat– i a la junta de propietaris celebrada al febrer del 1987 es va decidir llogar l’espai per 140.000 pessetes mensuals, i durant 25 anys, a l’Ajuntament, que “es comprometia a invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers deu anys per condicionar l’edifici a la normativa vigent. L’acord no es va complir del tot”. Perquè l’any 1988 es va tancar per “perill d’ensorrament”. Des d’aleshores el teatre resta tancat.
EL PROCÉS DE DEGRADACIÓ L’any 2003 l’Ajuntament va comprar l’edifici i el jardí per 3.670.784 euros. “Ara es rehabilitarà el bar, però no veiem la voluntat política de recuperar l’Artesà o, com a mínim, de parar el procés de degradació. S’entén que la inversió seria molt gran, però almenys es podrien fer petits canvis”, reivindica Francesc, que somia que el documental tiri endavant perquè tothom pugui tornar a sentir l’Artesà. També aquells que, com ell, no van tenir l’oportunitat de gaudir-lo. §
societat
La història del ‘Manolito’ Mediterrani de Cruz Ibérico, la tapa més votada del Quinto Tapa Text TONI DELGADO Foto IVAN PUIG e’l veu molt satisfet. La notícia ho mereix. La seva tapa, la de Cruz Ibérico, ha estat la més votada entre els participants del primer Quinto Tapa de Cornellà. Parlem amb Manuel Cruz (Còrdova, 1965) un dilluns. Des de fa tres dies sap que el seu ‘Manolito’ Mediterrani – full de peus de porc amb mousse de foie i cabra mediterrani– és el guanyador, per dos vots de diferència respecte a la mini burguer de porc seglar de Pirates Burguer i les mandonguilles amb calamarsets i salsa Apicius, acompanyades de pebrot del Padró farcit de Philadelpia, de La Taula d’Almeda.
S
– Suposo que no t’ho esperaves... La veritat és que no. Estic molt content. No em podia imaginar que el ‘Manolito’ tingués aquesta repercussió. La gent tornava a venir per tastar-la un altre cop, però no m’esperava una expectació tan gran perquè el meu local és petit. Volíem que es veiés que era una de les més elaborades del Quinto Tapa i sorprendre la gent amb el seu sabor.
– Quin? Que primer es mengin el cruixent de formatge de cabra, la piloteta per adaptar el paladar al formatge de cabra i no trobar-lo tan fort. És com un ritual. – Heu trencat amb els prejudicis que tenen alguns amb els peus de porcs. És cert. De fet, hi ha gent que em va dir que no tastaria a tapa si portava peus de porc i els hem convençut. S’imaginaven una cosa més contundent, però aquest ‘Manolito’ es fon a la boca. – La pregunta és obligada: d’on ve el nom de ‘Manolito’? Ve del pa rodó i petit tipus de Viena. Un nom que s’utilitza sobretot al sud, a Andalusia. A Catalunya no l’he sentit massa.
Manuel Cruz, amb el seu 'Manolito'. – Què ha significat per a vosaltres participar i guanyar el premi a la tapa més votada pels cornellanencs al Quinto Tapa? Ha estat una porta oberta molt important. Hem fet molts clients nous, gent del barri que, pel que fos, no passava per la nostra zona. Si a això li afegim que hem guanyat el premi a la tapa més votada pel públic... – Tindrem més sorpreses amb el ‘Manolito’? I tant! Hi ha hagut un abans i un després del ‘Manolito’ del Quinto Tapa. Vam preparar-ne una versió especial. El ‘Manolito’ ens defineix. La gent relaciona el ‘Manolito’ amb Cruz Ibérico. És una tapa que treballem en molts formats. Cruz Ibérico està format per una xarcuteria i un local de degustació, que vam muntar com a complement de la xarcuteria i que ha tingut una molt bona acceptació en poc temps. §
21 VIU EL PRAT
– Per a qui no l’hagi tastat, quin sabor té? És un sabor mediterrani. El formatge té espècies i verdures variades. En si, els peus de porc, de porc no en tenen molt de sabor: els has d’ajudar amb el foie i el formatge. El plat té dues fases: en la primera, s’elaboren els peus de porc, es couen, es posen en un motlle i es deixen refredar. Un cop freds, es tallen en làmines fines i després es prepara una espècie de caneló amb la mousse de foie i l’ou filat. Es torra el pa, si li posa el formatge i es gratina; i es posa uns segons el caneló fred per temperar-lo. Es decora amb la crema Pedro Ximénez i un cruixent de formatge de cabra com a decoració. I donem un petit consell.
csocietat ultura
Ramón Tartas: “Per al còmic, el més important és tenir paciència” Text TONI DELGADO Foto CEDIDA nsults, records cap a ell i la seva família, cançons estrambòtiques... Ramón Tartas (Barcelona, 1972) va sentit de tot –fins i tot “no em cago en ton pare, perquè potser sóc jo”– durant el temps que va arbitrar, quan va tornar a viure al camp del Banyoles. Va tenir la sort que se li estripés la samarreta i poder escapar d’uns brètols que volien estomacar-lo de valent. Havia xiulat quatre penals en contra dels locals –els dos equips es jugaven la permanència a la categoria– i expulsat cinc jugadors: “a cada córner el central abraçava el davanter. Després del primer penal, semblava que em desafiés, com si digués: a què no t’atreveixes a xiular més? Amb més experiència, l’hauria advertit des del primer moment”.
I
22 VIU EL PRAT
Ramón també va ser professor de matemàtiques, però després de dos anys a les aules es va cansar i ara, com a molt, conclou els seus espectacles amb acudits sobre el tema: “si les persones fóssim números, els porters de les discoteques serien la hipotenusa, la suma dels catets al quadrat”. Perquè és monologuista –ha aparegut al canal Paramount Comedy– i, l’encarregat d’inaugurar, el proper 20 de juny, la temporada de monòlegs del Cèntric Gastrobar by Ona Nuit: “ens ho passarem bé, segur”. “PUJA I CALLA” Són temps difícils, inclús per a l’humorista: “a no ser que siguis déu o tinguis un programa a la televisió nacional. Et trobes gent que no valora el nostre ofici, propietaris de bars [on actua el 80% dels casos], propietaris que et diuen puja i parla. El propietari s’hi ha d’implicar. Si està passant el cambrer preguntant tu, què has demanat?, es desvia l’atenció”. I què es pot fer en aquests casos? “Si et passa això”, respon, “el millor que pots fer en aquell moment és esperar-te [que calli]”. “Per al còmic, el més important és tenir paciència. Si el públic no riu, ja riurà tard o d’hora. La gent no s’atreveix a riure i aplaudir sola i arrencar costa molt”, assegura. Una de les claus per arribar al públic és adonar-se i saber explicar “les bajanades que fem”, com prémer amb més força el botó del comandament de la televisió quan se li han acabat les piles o posar de cap per avall el xampú. “RIDICULITZAR-TE TU MATEIX” La funció de l’humorista no és una altra que fer riure i intentar que la gent se’n vagi amb un somriure a casa. Així que
Ramón Tartas. no hi ha millor elogi que algú que li digui em fa mal la boca de tant de riure. I per aconseguir-ho, cal trobar el punt d’equilibri entre “ridiculitzar-te tu mateix” i adaptar-te als espectadors. – El meu avi es moria amb Joan Capri. Ara no li faria gràcia a ningú... – Al meu pare sí, per exemple... Ramón, l’humor depèn molt del context? – Sí, està molt relacionat amb el que es viu. Capri feia acudits de viatjar en trens en tercera i ara no passen aquestes coses. Ara l’humor és més subtil, de segones intencions. A vegades l’actuació pot acabar abans del previst i d’acord amb el propietari del local, com li va passar a Màlaga, quan van entrar 70 turistes anglesos i es van demanar “cubates de litre”. Van acordar aturar el monòleg perquè era impossible continuar davant l’aldarull: “és una putada que et passi, però vaig cobrar igual l’actuació”. §
societat
Un estiu gastronòmic farcit de paraules, música i cinema
Un exemple del compromís del Cèntric Gastrobar by Ona Nuit. Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES a primera vegada que em van parlar d’Òscar Teruelo acabava d’aterrar a Viu El Prat. Me’l van definir com una persona que parlava a bon ritme i que podia exportar la passió per la seva feina. Vam coincidir alguna vegada abans de la primera entrevista llarga, que va ser pocs dies després de la inauguració del Cèntric Espai Cultural i del seu restaurant, el Cèntric Gastrobar by Ona Nuit.
24 VIU EL PRAT
L
– Toni, la feina s’ha d’estimar. Tot això que veus ara és el resultat del que hem fet a nivell personal i professional. Al Gastrobar unim i unirem cultura i gastronomia, reivindicarem els productes ecològics... UN PROJECTE AMBICIÓS Recordo haver apuntat ràpid a la llibreta –és possible que hagi millorat la lletra en aquest temps, un repte fàcil– i haver-me sorprès amb l’energia d’aquell home, pendent de mil fronts alhora mentre parlàvem i sense desconnectar ni per-
dre’s en la conversa. Óscar parlava d’un projecte ambiciós i, vist en perspectiva, ha complert la seva paraula. Només cal fer un repàs de la programació que ell i el seu equip han preparat per aquest estiu: “seguim en la línia de l’any passat, amb la música en directe, els DJ’S del Prat i del Baix Llobregat...” ARTESANS A Óscar no li agrada definir-se, però sol dir que és emprenedor. Això d’empresari no el convenç. I li encanta promoure la gent que s’ho val. Ho fa amb fets, com el proper 30 de juny, cedint un espai perquè joves creadors celebrin el Festival Al dedillo –“són artesans. Aposten pel consum responsable i per la producció independent com la seva. Es farà una subhasta d’skates pintats a mà, una de les exposicions que farem”–. Aquell dia aterrarà al Cèntric Gastrobar un trio des de Vitòria, La bossa nostra, un complement més de la iniciativa Cocktails & Cakes, que es fa els diumenges a la tarda, de les 18:00 a les 22:00 hores, i fins a l’octubre, amb una bona selecció de còctels, cakes i cupcakes de Le Tigré Cakes, i amb la sintonia de les sessions de DJ’S...
cultura
societat
Tampoc ens podem oblidar del cicle de monòlegs, que encetarà el proper 20 de juny Ramón Tartas. La resta del cartell és aquesta: Andrés Torres (27 de juny); al juliol: Elías Torres (3), Carola Maldonado (10), Gerard Mesa (17), Jonathan Vives (24) i Edu Mutante (31); i a l’agost: Javi Benítez (8) i Sergio Marín (29); i al setembre: Carlos del Pozo (5) i Jordi Carné (12).
El PREVIEW.
La terrassa del Cèntric Gastrobar.
Gastronomia en estat pur.
25 VIU EL PRAT
PREVIEW, DE MOSTRA A FESTIVAL O el PREVIEW que, després de la bona acollida de l’any passat, torna els quatre dijous de juliol (4, 11, 18 i 25, de les 21:30 a les 23:00 hores) encara amb més empenta. El que abans era una mostra s’ha convertir en un festival de curtmetratges de nous directors. Cada jornada passaran quatre treballs, després d’una selecció prèvia d’entre els 57 rebuts. Des de la seva creació, diferents universitats, institucions i escoles de cinema, com ESCAC, CECC, ECIB, URL (Facultat de Comunicació Blanquerna), UAB, Bande à Part, SIS92 produccions o El Prat Film Oficce, han donat suport al festival. En aquesta segona edició de PREVIEW hi haurà premis i reconeixements a partir del criteri del públic i d’un jurat format per tres membres de reconeguda trajectòria en el món audiovisual i vinculats al Prat, i que participarà al col·loqui sobre l’eix temàtic de la sessió. Un esdeveniment que va “unit a un concepte gastronòmic del Gastrobar. Cada dia de PREVIEW proposarem un menú de cinema, senzill i deliciós perquè puguin sopar mentre vegin els curts. També poden prendre’s un gintònic o un mojito”. L’edició anterior van passar pel festival unes 500 persones. A més, dos dimarts de juliol el Cèntric Espai Cultural serà la seu del Festival de Poesia, on “nosaltres adeqüem l’espai”. I, és clar, al Cèntric Gastrobar han canviat la carta, farcida de “plats d’estiu, tapes de degustació...” A finals de juliol i al setembre organitzaran dues jornades gastronòmiques de Meló del Prat i entre finals de juny i juliol ens sorprendran amb el tomàquet del Parc Agrari. Tot per passar un estiu gastronòmic farcit de paraules, música i cinema. §
cultura
Pol Santamans, crear sense pautes Text TONI DELGADO Dibuix POL SANTAMANS ra inquiet i actiu, però també tranquil i serè. “Ser així”, explica Marc Pérez (Barcelona, 1977), “l’ajudava a assimilar les coses molt ràpid. Tenia molta empatia i interpretava les idees dels altres súper ràpid. Els clients ens ho deien”.
E
– Molts cops, no és fàcil saber què vol l’altre si, pel que sigui, no s’explica bé. – Els dissenyadors han de fer 80.000 canvis abans de la versió final, però ell agafava l’essència en un moment.
26 VIU EL PRAT
En Marc parla del seu amic Pol Santamans (1878-2011), un artista hospitalenc sense pautes i ple d’energia, que tenia moltes ganes d’experimentar i conèixer món i gent: “era amic dels seus amics i una mica bandarra, en el bon sentit. Lligava perquè tenia sex appeal i per ser tan natural... Es mostrava tal com era”. Als qui no vam tenir la sort de coneixe’l i gaudir del seu somriure contagiós se’ns ofereix l’oportunitat d’endinsar-nos al seu món a través del web www.polsantamans.com, el domini que el Pol va comprar en el seu moment. Entre el propi Marc i Àlex Espil –els seus companys de Braille Corp– i Oriol Badia –l’última incorporació de l’empresa– han construït un espai senzill, íntim i atractiu que “no pretén ser un book dels seus treballs perquè hem triat allò més significatiu”. MOLT ORDENAT Els pares del Pol els van facilitar carpetes i van poder consultar el seu ordinador per trobar el material. “Els tòpics ens presenten els artistes com a gent molt caòtica, però ell no era així. Era molt ordenat”, explica Marc, que agraeix la col·laboració d’en Ran-el, que ha retratat algunes de les obres de l’artista hospitalenc per al web. Presentat el passat 19 de maig al Kfè Olé, l’espai pretén difondre l’obra d’en Pol, un artista multidisciplinar que “pin-
Un dibuix de Pol Santamans. tava, feia fotografies, disseny gràfic...” i per això, més enllà de poder veure les seves creacions a internet, també podem comprar les de gran format i làmines a preu de cost: “el missatge és que si t’agraden, puguis tenir les seves obres a casa”. VISITES D’ARREU DEL MÓN La intenció és ampliar el web amb altres creacions del protagonista que els vagin arribant –de moment, han rebut un quadre–, però “segurament, no tot el que ens enviïn es penjarà”. Durant la primera setmana, www.polsantamans. com va rebre unes 600 visites de llocs tan diversos com Anglaterra, Colòmbia, Portugal, Madrid o Leganés, però sobretot de Barcelona i l’Hospitalet, la seva ciutat. A l’apartat d’arrejunten, figura el contingut que no els encaixava a la resta de seccions, com còmics o vinyetes surrealistes, divertides, autèntiques. Com la de Déu creant per avorriment o un personatge atabalat per la roba que algú li ha posat mentre dormia i que vol escaparse de les vinyetes... Sobren les paraules, són històries que s’han de gaudir.
– Pel que expliques, entenc que el Pol sabia escoltar i no li agradava el protagonisme, tot i que era protagonista. – Era així. Anaves amb ell i tothom et venia a saludar. Queia molt bé a molta gent. Sabia gaudir de les relacions socials i, com tots, també necessitava el seu temps per estar sol, per crear. CINEMA I LITERATURA En Pol sabia aprofitar el temps i qualsevol estona lliure. Fins i tot un diumenge després d’una ressaca es posava a llegir o a veure pel·lícules: “mai estava mirant les musaranyes”. I mai tenia filtres. – També a vegades jugava amb això... Potser era massa explícit per dir-te una cosa que era tot el contrari del que et deia. Com en un còmic en el qual sortia un nazi i a l’última vinyeta admetia que el personatge era repugnant. – Es considerava artista? – No ho vam parlar mai. Li agradava dissenyar, pintar... No havia treballat en cap altra cosa. Li encantava experimentar i tenia les coses molt clares. Però no pintava per pintar, sinó que feia esbossos primer. Era molt ordenat. §
SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS
info@sover.es
ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA
TEL.931 190 379 www.sover.es
DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO
racó de l'anunciant
L’estiuenca terrassa Glamour de KTA’S
É
s un concepte de terrassa diferent. Una terrassa estiuenca amb un nom amb majúscules, Glamour, i relacionada amb els tallers de gastronomia de KTA’S. “És una manera de promocionar els tallers que fem, dirigits tant a professionals com a qualsevol tipus de públic, i suposa un concepte diferent”, enceta el seu responsable, Xavi Sarsanedas (Cannes, França, 1964): “aquí no servim ni refrescos, tampoc suc, cafè ni entrepans o patates xips. No som ni un bar ni un restaurant, és el que m’agradaria deixar clar. La terrassa és un servei extra de KTA’S per a l’estiu”. S’hi serveixen còctels amb o sense alcohol, cava, sangries, caipirinha, mojitos, cosmopolitan... I dos tipus de vins, Rioja i un blanc del Penedès: “bé, també tenim aigua”. Els prepara el propi Xavi, reputat bartender, o un barman a la barra interior. Tenen una àmplia carta de ginebres i vodkes. Tots prèmium. De cerveses, n’ofereixen tres: una “artesanal” –la belga Gruit–, la Inèdit Damm i la Heineken. Podem gaudir de la terrassa Glamour de KTA’S els dijous, de les 18:00 a les 00:00 hores, i els divendres i els dissabtes, de les 18:00 a les 00:30 hores.
La terrassa Glamour de KTA'S.
28 VIU EL PRAT
– Xavi, què és el que més valoren els alumnes dels vostres tallers? A KTA’S [menció especial en els premis El Prat Emprèn 2011 a la categoria de Millor projecte empresarial d’innovació i/o economia social] se senten com a casa, valoren molt el tracte personal, el tu a tu. Fa uns dies vam organitzar un taller de gintònics i els alumnes van començar tímids i van acabar intercanviant-se els telèfons. Perquè a més d’aprendre moltes coses, als tallers també coneixes gent, desconnectes dels problemes i pots trobar un ofici que tens ocult. I disposes d’un professorat professional. També fem tasts i tallers privats, a partir de sis persones i fins a 15 persones. – Quins tallers esteu organitzant? En fem un munt. De cuina [tapes regionals, nivell d’iniciació i nivell 2 de sushi, les creps dolces i salades, galetes per a nens, menú mediterrani i menú creatiu]; de pastisseria [cupcakes I i II, macarrons, pastisseria d’autor, postres en got, decoració de galetes i pastís d’un pis amb llaç], tallers, cocteleria i combinats [iniciació a la cocteleria, gintònics i vodkatònics], tallers especialitzats [tècniques de sala, cocteleria molecular, nitrococteleria i tall de pernil], tallers-tast [tast de cerveses i tast de vins] i tallers-sopar [tast-sopar esclat multicolor i tast-sopar fantasia MED]. §
Xavi, a KTA'S.
KTA’S. Tallers de gastronomia Carretera de la Bunyola, 16 – local (El Prat) Telèfon 93 370 90 78 Web www.talleresdegastronomia.com Correu electrònic ktasbcn@gmail.com
cnl
El Correllengua torna al Prat
E
ls dies 28 i 29 de juny se celebrarà el Correllengua al Prat de Llobregat coincidint amb l’onomàstica de sant Pere i sant Pau, patrons del Prat. El Correllengua és un conjunt d'activitats culturals i festives que tenen com a finalitat defensar i promoure la llengua i la cultura catalanes. Des de l'any 1995 ha esdevingut la iniciativa que agrupa més entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen en favor de la promoció del català. I des de l’any 2012, al Prat de Llobregat, hi ha una comissió ciutadana formada per diverses persones individuals, entitats i associacions i el CNL, que treballa amb l’objectiu de fer arribar el Correllengua a la ciutat. Al voltant del Correllengua, cada any s’organitzen conferències, debats, xerrades, exposicions, ballades i tallers de sardanes, cercaviles, concerts musicals, etc. Aquestes activitats són només una mostra de la tipologia dels actes programats arreu. Enguany, amb motiu del desè aniversari de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, els Correllengües en recordaran la figura. Per aquest motiu en el programa d’actes del Prat hi apareix una imatge d’aquest poeta de Roda de Ter. L'elaboració del manifest del Correllengua 2013 s’ha encomanat al filòsof i catedràtic de la Universitat de Girona, Josep Maria Terricabras.
30 VIU EL PRAT
El programa d’actes previstos aquest any al Prat de Llobregat és el següent: Divendres 28 de juny: • A les 19 h xerrada al Cèntric Espai Cultural: “Viure el català: situació de la llengua i iniciatives de resistència” a càrrec de Maria Plana, filòloga, i Òscar Adrià Ibàñez, sociolingüista.
Dissabte 29 de juny: • A les 10.30 h concentració a la Plaça del Mestre Estalella (a l’escultura commemorativa de l’11 de setembre, al costat del Cèntric). • A les 11 h inici de la cercavila en direcció al Parc del fondo d’en Peixo. • A les 12 h arribada al Fondo d’en Peixo: • Actuacions dels grups partici pants.
• Lectura del manifest del Correllengua. • Exposicions, jocs lingüístics, jeroglífics i Scrabble • Dinar • Actuacions musicals Si voleu saber més coses de la celebració del Correllengua al Prat de Llobregat, podeu anar al web següent: http://pratencs.cat/correllengua/
CNL El Prat de Llobregat Eusebi Soler, 2 08820 El Prat Telèfon 93 379 00 50 Correu electrònic elprat@cpnl.cat
LES BURILLES, APAGADES I A LA PAPERERA!
HEM INSTAL·LAT APAGADORS DE CIGARRETES A TOTES LES PAPERERES DEL PRAT. FES-LOS SERVIR!
erera pap
AP
AGADO R
CADA DIA ES GENEREN AL PRAT MÉS DE 200.000 BURILLES. SI ES LLENCEN A LA VORERA SÓN MÉS QUE UN PROBLEMA ESTÈTIC: TRIGUEN ANYS A DEGRADAR-SE I SI LA PLUJA LES ARROSSEGA CAP ALS EMBORNALS, ELS OBSTRUEIXEN I CONTAMINEN L’AIGUA.
SI US PLAU, AJUDA’NS A MANTENIR NET EL PRAT. LES BURILLES, A LA PAPERERA!
C
OM NO PODIA SER D'UNA ALTRA MANERA, LA PROPERA EDICIÓ DE VIU EL PRAT SERÀ MOLT FRESCA, DINÀMICA I AMB PROPOSTES D'OCI, CULTURA I GASTRONOMIA. SERÀ TAN FRESCA QUE, DE FET, HEM PENSAT ESCRIURE-LA DESDE LA PLATJA, BEN ASSEGUTS EN UNA CADIRA
AMB ELS PEUS EN REMULL I UN REFREC A LA MÀ. TOT I AMB AIXÒ, INTENTAREM NO OBLIDAR-NOS DE LES NOSTRES SECCIONS CLÀSSIQUES, COM EL 'SABIES QUE...' I 'LA RUTA GASTRONÒMICA'. RECORDEU-VOS DE LA CREMA SOLAR I FINS AL PROPER NÚMERO DE VIU EL PRAT!