Viu Cornellà - abril 2016

Page 1

NÚM.

103 · abril '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE A CONÈIXER EL MUSEU AGBAR

Una tarda amb...

Lluís Homar, que arriba a l'Auditori de Cornellà amb Terra Baixa MAJOR 36, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- EL DIA MUNDIAL DE L'AIGUA AL MUSEU AGBAR LA LLUITA CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA DE L'AJUNTAMENT - FIRA TAPA CARXOFA PRAT

A L’ A U D I T O R I D E

a L’Auditori de Cornellà

C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

15 d’abril a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Desig de Nit Textos per sentir

ENTRADA GRATUÏTA RESERVA LA TEVA ENTRADA TRUCA AL 934 740 202 (Ext. 1307)

24 d’abril a les 19.00 h

Terra Baixa Amb Lluís Homar ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

6 de maig a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Houdini

ENTRADA ANTICIPADA: 10 E

L’art de la fugida

PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E

7 de maig a les 21.00 h

Arcángel & Voces Búlgaras FESTIVAL D’ART FLAMENC DE CATALUNYA

ENTRADA ANTICIPADA: 22 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 20 E

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

EDITORIAL

UNA ALTRA OPORTUNITAT

F

a uns dies en Samu, un dels millors amics del meu cosĂ­ Pablo, em deia que escriure i transcriure una entrevista li fa molt de respecte.

Escriure t’obliga a pensar, ordenar les idees, construir una estructura, i, encara que no disposis de massa temps, t’ofereix diferents oportunitats per a canviar les frases i el to, buscar sinònims, moure de lloc els parĂ grafs, descartar-ne d’altres... T’ajuda a posar-te en la pell dels altres i, en teoria, si almenys t’hi dediques

!

" !

#$" " !

! $ % % ! ! &

( ) $ &

* " % $ %

ser propera, no mirar-se el melic i intercanviar els tons i els punts de vista sense oblidar el lector. Sabent valorar, potser, que els al ! " %

ser propis i no l’atac als altres. Els polítics són els representants reals de la ciutadania, per molt que alguns es representin, sobretot, a ells mateixos. Entre les % + % % / :

; ) % / % < = ! = % % > ! %$

$? % ) K "

" ? ! % % ! % ! " ; Q ! % "

punk en una rĂ dio, li semblava molt difĂ­cil editar-les. Parlava amb % % W $ % % K

" % $ % %$ / W

= ? X %

l’exemple.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 103, ABRIL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: DAVID RUANO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb... LLUĂ?S HOMAR, QUE ARRIBA A L'AUDITORI DE CORNELLĂ€ AMB TERRA BAIXA

18.Societat LA LLUITA DE L'AJUNTAMENT CONTRA LA POBRESA ENERGĂˆTICA

Obligatòria ĂŠs una paraula maleĂŻda, incòmoda. Els estudiants, tard o d’hora, han de llegir

ca bÊ per què ho fan. A Terra Baixa (Auditori

perquè el clĂ ssic d’Angel GuimerĂ tĂŠ tant de pes, almenys, en els instituts catalans. L’actor d’Horta hi interpreta quatre personatges (SebastiĂ , Manelic, Marta i Nuri) amb els seus gestos i la seva veu. Una actuaciĂł prodigiosa que tambĂŠ realitza per a estudiants de Batxillerat, que veuen amb altres ulls aquella obra que havien d’analitzar obligatòriament. L’Ajuntament de CornellĂ lluita contra la problemĂ tica amb un pla de mesures i tracta de sensibilitzar els ciutadans perquè facin un consum responsable de l’energia. ConstituĂŻda a principis de 2015, l’Aliança CĂ­vica de CornellĂ contra la pobresa tĂŠ l’objectiu de ser “la suma dels esforços de les entitats i de l’AdministraciĂł Localâ€? i permetre “dibuixar un nou model de ciutat capaç de corregir les desigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesiĂł socialâ€?.

una tarda amb...

$ * + M “A Terra Baixa sempre ( P # ! )

Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO ls Homar sĂłn vuit germans ! "#

! ! $ % & ' ( )# $ * + /0 # 12 34# " 5 6 " Terra Baixa / 7 "# 89 4 : ; "# & < = # ; " = < > = < ? # =

E

Foto: DAVID RUANO.

@7 > B C Era molt petit i no n’era conscient del que suposava que el pare en fos el director. Fer classes el tornava boig.

em va dir que havia d’estudiar per al setembre. No ens examinĂ vem a la seva escola, sinĂł a l’Institut Sant Josep de Calasanç. Ens ho jugĂ vem tot a una carta.

@J C SĂ­. La seva especialitat eren les mates. A vegades arribava a casa i em preguntava i no tens cap problema per fer? Acabava fent els deures de mates ell. El distreia molt.

@7 C Em dic com ell. Tenia una planta important. El recordo al Centre Parroquial Lluïsos d’Horta, on vaig fer Terra Baixa. Ell sempre jugava a cartes al bar del centre. El dia que vaig representar l’obra va ser l’única vegada que, en lloc d’estar jugant a cartes, es va asseure amb la iaia per veure el seu nÊt a Terra Baixa.

@ ! > C Era un bon home. No recordo que m’estiguÊs especialment a sobre ni cap esbroncada per les notes. A quart de Batxillerat en vaig suspendre tres i

@K! B & J ! L’endemà vaig anar a veure’l a casa

5 VIU CORNELLĂ€

LluĂ­s Homar.

ucna ultura tarda amb...

Una escena de Terra Baixa.

seva i em va dir que ho havia fet millor que l’Enric BorrĂ s. En aquella època se solia dir allò de

fem millor que els professionals [riu]. TÊ la seva grà cia. L’avi em va regalar una talla en fusta de l’Enric Borràs interpretant Manelic. @ ( = ' + Me’n recordo perfectament: va ser el 7 de juliol de 1974.

6 VIU CORNELLĂ€

@$ + Q & 7 ' # ' ( Aquests dies tots hem sentit que se’ns moria algú proper. La !

"

# $ ! Barça? @;*# 123SW1239 Amb Cruyff vam començar a guanyar: va ser qui va canviar la inèrcia del club. Veia els resums dels partits i m’emocionava

! $ % ! & '*+ / 3 6 8

! 15 anys i molt futboler, li dic escolta’m, Ês que la teva infà ncia i la meva no tenen res a veure.

!! " # Abans s’havia

Foto: DAVID RUANO.

guanyat la Copa de Fires, la Recopa, Copes, alguna Lliga i poc mĂŠs. @Q & 7 ' * X K Terra Baixa & " ) Jo feia teatre des que tenia sis o set anys al centre parroquial, i ;< = #

! ge per primera vegada. Terra Baixa m’ha acompanyat sempre. > 3 ! $ @Y C Veient La violaciĂłn de Lucrecia, un espectacle que la NĂşria Espert feia sola. Quan va acabar, em va semblar que n’havia vist quatre, d’actrius. Les idees poden estar molt bĂŠ, però l’important ĂŠs com es materialitzen. I jo he sigut molt afortunat perquè he tingut un Dream Team, començant pel Pau MirĂł, autor i director amb qui, juntament amb l’Oscar Valsecchi, vam estar preparant la reconversiĂł de l’obra d’una dotzena de personatges a quatre i una sola veu. És un luxe treballar !

! @

D 8

K ! @ la Sílvia PÊrez Cruz, amb la música i l’espai sonor... Quan tens una idea, el millor Ês que els altres se (passa a la pà gina 8)

“Cocinamos con productos locales especialmente el Pota Blava, la Carxofa Prat y verduras del Parc Agrari”

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)

ucna ultura tarda amb...

Les mil pells de l'obra.

(ve de la pĂ gina 6) = 3

tots. Ja sumo 123 funcions i puc assegurar-te que el pĂşblic tambĂŠ es fa seva aquesta versiĂł.

8 VIU CORNELLĂ€

@7 ! % C Un dels meus mestres insistia sempre que has de ser generĂłs. Aquest espectacle ĂŠs un acte de generositat cap al pĂşblic. El nostre propòsit era, i crec que ho aconseguim, que qui coneix Terra Baixa la reconegui, perquè ĂŠs la seva, i que a qui no la coneix tambĂŠ li arribi. Aquesta versiĂł ĂŠs tan particular que no m’importaria fer-ne mil representacions. A mi m’agradaria no deixar de representar-la mai. @J & ! W ! M l’eliminaciĂł de personatges respecte al text original creus que en varia el sentit? Y B C Hem anat a l’essència, igual que haguĂŠs estat lĂ­cit fer una obra a partir de Terra Baixa. Tots els personatges, d’una manera o una altra, hi continuen sent, els mencionem o el que sigui. Potser hi ha algun matĂ­s de l’obra que no hi ĂŠs, però l’essència de Terra Baixa es concentra en la relaciĂł Manelic-Marta-SebastiĂ . Ens agradava molt la idea que el pĂşblic fos testimoni de com

ĂŠs d’important l’adolescència, un moment d’aprendre models a seguir. Hi ha alguns aspectes, diguĂŠssim, que sĂłn una mica d’autors i de la convenciĂł de l’època quan es va escriure. D’aquests n’hem prescindit. @Z [ ( # " ) Terra Baixa ! > SĂ­. “Al teatre ĂŠs mĂŠs important suggerir a vegades que explicarâ€?, deia sempre un dels meus mestres. Quan suggereixes una cosa, l’espectador passa a prendre un paper mĂŠs actiu. AquĂ­ hi ha moltes coses que estan suggerides: amb una taula sense plats i un ganivet la gent s’imagina que estem sopant. Això li dĂłna una dimensiĂł poètica que, almenys per a mi, ĂŠs un ingredient importantĂ­ssim. L’à nima fa viu un espectacle i moltes vegades tĂŠ a veure amb la persona que estĂ dalt de l’escenari. Amb això no vull dir que el teatre sigui nomĂŠs l’actor i prou. M’agrada pensar que ĂŠs la suma d’un equip i que tots anem en una mateixa direcciĂł. @Y B ! C No ĂŠs un punt d’arribada, sinĂł de partida, una declaraciĂł d’intencions, desprĂŠs d’un recorregut de vida, professional. Pretenem agafar l’essència, pensar molt en el pĂşblic i intentar donar el millor de nosaltres mateixos. Vull pen- (passa a la pĂ gina 10)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

ucna ultura tarda amb...

10 VIU CORNELLĂ€

LluĂ­s Homar.

Foto: DAVID RUANO.

(ve de la pĂ gina 8) sar que desprĂŠs d’aquesta experiència amb Terra Baixa podrien venir altres tĂ­tols en aquest format. No vol dir que jo ara, de cop i volta, passi a fer totes les obres jo sol.

fer de cadascuna d’aquestes parts. Però per tirar endavant amb una de les parts que ets, has de reconèixer totes les altres i a partir d’aquĂ­, triar.

@P C SĂ­. No hi faig un exercici de virtuosisme, de dir que ara sĂłc ;^ & @ '@ & +'@ '$$$ _ $ 8 ` k 3 veu, el meu gest. Vaig vestit prĂ cticament igual i l’evoluciĂł de vestuari va en funciĂł de com em vaig despullant en un sentit simbòlic. Tots som Manelic, tots tenim una part de Marta, SebastiĂ i Nuri. L’obra ĂŠs un cant a la llibertat i un himne a l’amor.

@K & ( B > W ! C Cada personatge t’obliga moltes vegades a fer una mirada sobre tu mateix, però no crec que nomĂŠs hagis de buscar dins teu. Jo no entenc que hi hagi actors que diguin aquest perso # I com el fan? Ja no nomĂŠs com a actor, sinĂł com a ĂŠsser humĂ , una manera de donar sentit o d’avançar en la vida ĂŠs saber reconèixer tot allò que un ĂŠs, el que pensa.

@ > >[C Evidentment. Crec que tots tenim una part primĂ ria i animal que ve simbolitzada en el Manelic que baixa de les muntanyes, una mena de Romeo innocent. Tots tenim una part perversa i dominadora de SebastiĂ , que no ĂŠs el dolent. Si poguĂŠssim, imposarĂ­em allò que volem. Tots comptem amb una part frĂ gil, a vegades ens desvalorem, tenim l’autoestima

w *

$$$ { moment en què Marta vol morir-se perquè creu que no Ês digna ni es valora gens. Nuri Ês la innocència, la mirada que tot

$ K "

@Z J " J\ =# 6 # & ( C L’altre dia vaig estar tambĂŠ a l’Institut del Teatre. Penso que ha arribat el moment de sumar-me a aquest mĂłn, encara que em fa molt pudor. Quan dirigeixo sempre en tinc. @] BC És com una mena de vergonya, per dir-ho aixĂ­, i em sembla que ara, en aquests moments, sento què ĂŠs el que vull i què em toca transmetre pel meu recorregut personal i professio $ # { ! ! " = " m’entusiasma. §

CORNELLA Carrer de Joaquim Rubió i Ors, 191 93 475 22 60 ; <=6 4 & 3= 105> 4 &74 ?7 @?3107 4 F: # pero en el cole creen que soy su padre�

implantologĂ­a dental A :A

65

â‚Ź/mes

(1)

35 %2).

! " #

$ ! # % & % ' %()* ** +, % & - +. / +* % 0 )( ** % 1 %(2 +* % 314 *. 35 %2).% 1 # 6 % 7 8 - 9 & :%5% % ' " - " /

# +* )

“ SĂŠ que sempre puc comptar amb ellaâ€?

GAES CornellĂ Bonestar, 68

Amb la tecnologia mÊs avançada i un servei personalitzat

Mercedes | PROFESSORA I | CLIENTA DE GAES

SĂ­lvia |

AUDIOPROTETISTA DE MERCEDES DES DE FA 7 ANYS www.jerezcmm.es

Tel. 933 752 753

gastronomia de proximitat

MAJOR 36: L'ESSÈNCIA I TRADICIÓ DE L'HORTA AL PLAT Text MARIANO MARTÍNEZ Al centre de Gavà, caminant pels carrers d’aquesta ciutat del Baix Llobregat, ens trobem el restaurant Major 36 i la cuina de Manel Armengol. Un xef que és com la seva cuina: proper, còmplice i amb qui és fàcil estar a gust.

MANEL ARMENGOL Xef del Major 36 Autèntica cuina basada en productes frescos i de temporada. C. Major, 36 Gavà Tel. 936 626 652 Dinars de 13 a 16h. Sopars de 21 a 23h. www.major36.com restaurant@major36.com

12

VIU CORNELLÀ

.com/majortrentasis

El seu camí culinari va arrencar el 1989, o una mica abans, als fogons de casa seva: “els meus pares tenien un bar de mercat i allà vaig començar a fer les meves primeres pinzellades”. Entre el bacallà i les triples de la família Armengol creix en Manel xef: “amb l’empenta del meu pare i les ganes d’endinsar-me en aquest món, vam començar, el 1989, l’aventura del restaurant Major 36”. Els inicis estaven basats en la cuina freda del moment: xarcuteria, patés, salmó, plats freds.... “Però, de seguida, ens vam decantar per la cuina que havia vist a la meva llar, tradicional, catalana, de mercat. Els guisats eren la marca de la casa i continuen tenint vigència. Quan entrava a casa, feia olor de menjar: és l’essència que he volgut transmetre a la meva cuina”. Un dels exemples n’és el trinxat un plat d’aprofitament, que a vegades hi apareix amb una col ben fresca i patates de primera qualitat: “cada vegada la gent cuina menys, i quan

es troba amb unes bones mandonguilles com les nostres, surt molt contenta de recuperar aquests plats al seu paladar”. El restaurant Major 36 ha estat recomanat per primera vegada a la Guia Michelin, la més antiga i coneguda de les guies d’hotels i restaurant d’Europa, i que atorga les prestigioses Estrelles Michelin. Hi apareix a l’edició d’aquest any. La temporalitat, base de la cuina del Major 36 Entrar al Major 36 és com fer-ho al menjador de casa. T’hi trobes en un ambient acollidor i una cuina catalana de mercat posada al dia: “hi he intentat incorporar també elements més contemporanis, com el guisat de peix, aplicats als productes de l’horta del Baix Llobregat. Tracto de fer la cuina que domino el millor possible i incorporar algun element més modern per potenciar precisament el producte més proper”. Més de vint-i-cinc anys de recorregut i amb una carta també marcada per la temporalitat: “això ho tenim molt clar, de seguida ens vam fixar en una cuina basada en el producte de temporada i de proximitat. Quan és la temporada de faves, tomàquets o espàrrecs, els incorporem a la nostra carta fixa (com el Pota Blava) o a la carta de suggeriments. Són la

gcastronomia ultura de proximitat

base amb què ens agrada treballar i penso és el que ens diferencia de les propostes gastronòmiques d’altres restaurants”. I sent de Gavà, era qüestió de temps que tornés a la conversa l’espàrrec: “és el meu producte favorit, pel seu sabor i perquè és molt agraït de treballar. A més, es pot preparar de la forma més simple i el resultat és extraordinari: collit, cuit i menjat, així de fàcil”. Tenir al Manel al costat també és comptar amb un bon company que s’implica a fons en el que fa i sempre predisposat a fer marca de la cuina més propera. Per aquest motiu, està involucrat en projectes com GastroGavà o el col·lectiu Cubat-Cuina Baix Llobregat, format per cuiners de la comarca i que pretén promocionar-la a través de la gastronomia i dels seus productes frescos i de proximitat. En Manel en fa la defensa des dels seus fogons. És una defensa clara, aferrissada, amb el sabor dels productes com a base fonamental per entendre la riquesa que tenim als camps que encara resisteixen al costat de casa nostra. Un exemple amb el que fixar la mirada, sempre que altres xefs, restauradors, vulguin animar-se a treballar l’espàrrec, el pèsol i les últimes Carxofa Prat que apunten durant el mes d’abril.

LA RECEPTA

TATAKI DE POTA BLAVA

INGREDIENTS

ĐƋ %0Ƌ !Ƌ +0 Ƌ ( 2

VIU CORNELLÀ

ĐƋ +&

14

DESCRIPCIÓ

ĐƋ %* #.!

Posar els ingredients en una bossa al buit de cocció i coure a 65 graus durant 25 minuts.

ĐƋ %Ƌ ( * ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ƌ!*Ƌ#. ĐƋ (+.!.Ƌ ĐƋ ( 1Ċ

Reduir el suc i marcar el Pota blava amb el foc fort. Escalopar, decorar i servir.

museu agbar

J de l’aigua Text i foto TONI DELGADO Li hem demanat un repertori de cançons que parlin, naturalment, de l’aigua. La primera es diu Oración del remanso”, exposa Rosa Badia, presentadora de l’acte amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, en l’auditori Àgora Agbar del Museu Agbar de les Aigües.

“

Amb un vestit lila i uns texans apareix Raquel Lúa, acompanyada a la guitarra de Yeray Hernández: “Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo, el agua mansa y su suave danza en el corazón; pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura y se hace brillo en este cuchillo de pescador”.

16

VIU CORNELLÀ

“FET A MIDA” Oración del remanso, de Jorge Fandermole, és una cançó popular a l’Argentina i parla de la relació que té el riu amb un pescador del Remanso Valerio. La lletra encaixa amb Aigua i Treball, el lema que les Nacions Unides han triat aquest any per a commemorar el Dia Mundial de l’Aigua (22 de març). “Sembla fet a mida per a nosaltres”, enraona Ignacio Escudero, director general d’Aigües de Barcelona: “el que fem és treballar amb l’aigua o, com ens agrada més dir a nosaltres, cuidem l’aigua. Estem compromesos amb les persones, cuidem l’aigua i fem ciutat. Més de 10.000 persones treballem a Agbar per fer que tots els ciutadans puguin disposar d’aigua corrent les 24 hores de cada dia de l’any”. Lluís Martínez Camps, Customer Counsel d’Agbar, treballa a l’empresa des de fa 26 anys. L’episodi “més crític” que hi ha viscut fou el de la sequera de 2007 i 2008: “l’organització estava molt preparada perquè s’havia preocupat de crear una xarxa de distribució gestionable pels petits sectors i àrees. Si haguessin estat inevitables les restriccions, les hauríem pogut fer d’una manera ordenada i sensata, perjudicant el mínim possible la ciutadania”. LA HUMILITAT Javier Valencia, cap d’electricitat de l’Estació Depuradora d’Aigües residuals de Gavà i Viladecans, comparteix la seva experiència en un voluntariat d’Agbar al Perú: “m’ha aportat molta humilitat, senzillesa i trencar amb el dia a dia a la feina o la vida familiar. Et dóna una altra perspectiva de la vida, d’ajudar als altres i ser més solidari”. Ana Sáenz de Miera, directora d’Ashoka Espanya, anuncia un projecte conjunt per a buscar 10 emprenedors socials d’Agbar a Xile, Colòmbia i Espanya en l’àmbit del desenvolupament sostenible: “busquem les persones que un bon dia van decidir que quelcom podia canviar-se. Les ajudem, posem en xarxa i intentem que el seu impuls tingui més efecte. És

Raquel Lúa, durant la seva actuació.

molt difícil trobar una empresa que doni suport a un projecte com aquest i per a mi és una garantia d’èxit”. OPORTUNITATS “L’aigua és l’inici de les civilitzacions”, enceta Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT: “aigua i treball sempre han d’estar sempre plegats. I l’aigua avui també és tecnologia, i amb aquesta trobarem treball de futur i de qualitat”. “L’aigua genera riquesa, justícia i oportunitats per a les persones. On falta aigua, només uns quants, només molt pocs tenen accés a una vida raonablement digna”, intervé Josep Ginesta, secretari general del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. “Quan la nostra funció és qüestionada per uns activistes anònims, hem de tenir clar que prestem un servei que funciona. És acceptat amb normalitat per la immensa majoria dels ciutadans, i és gràcies a totes les persones que amb el seu treball ho fan possible. Seguirem acompanyant Barcelona durant molts anys en la gestió del cicle integral de l’aigua, com hem fet en els darrers 150 anys”, enraona Àngel Simón, president executiu d’Agbar. §

sgocietat astronomia

La pobresa energètica i el consum sostenible Text REDACCIĂ“ egons l’Institut d’EstadĂ­stica de Catalunya, 683.700 persones no poden mantenir la seva llar a una temperatura idònia. Les famĂ­lies que han de destinar mĂŠs del 10% dels seus ingressos a pagar les factures de l’energia estan en situaciĂł de pobresa energètica. L’Ajuntament de CornellĂ lluita contra la problemĂ tica amb un pla de mesures i tracta de sensibilitzar els ciutadans perquè facin un consum responsable de l’energia.

S

ConstituĂŻda a principis de 2015, l’Aliança CĂ­vica de CornellĂ contra la pobresa tĂŠ l’objectiu de ser “la suma dels esforços de les entitats i de l’AdministraciĂł Localâ€? i permetre “dibuixar un nou model de ciutat capaç de corregir les desigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesiĂł socialâ€?.

18

VIU CORNELLĂ€

“UNA MAJOR IMPLICACIĂ“â€? En el Manifest de l’Aliança CĂ­vica de CornellĂ contra la po = !

`k “l’empobriment d’à mplies capes de la poblaciĂł ĂŠs una amenaça a la bona convivència i posa en perill la cohesiĂł i la justĂ­cia socials, a mĂŠs d’un atac a la dignitat. Per revertir aquesta situaciĂł cal endegar accions que incloguin una major implicaciĂł i la suma dels recursos tant de la Generalitat com de l’AdministraciĂł General de l’Estat que permeti, entre d’altres accions, transformar la renda mĂ­nima d’inserciĂł en una veritable renda garantida de ciutadania com a eina per assegurar la cobertura de les necessitats bĂ siques. O avançar en el compromĂ­s amb els sectors mĂŠs vulnerables de la societat de les grans empreses energètiques que presten un servei pĂşblicâ€?.

PERFILS DE LA NOVA POBRESA La nova pobresa està formada per un segment important de famílies de joves amb criatures en què cap dels seus membres

@

@ ! " `

3 $ €`

" { !

=

amb la participaciĂł d’entitats socials, com Creu Roja o CĂ ritas de Catalunya, amb un contacte constant amb els sectors mĂŠs vulnerables de la societat. La presència d’un segment rellevant de famĂ­lies que tot i que han pogut subsistir grĂ cies als seus estalvis o als ajuts pĂşblics ara veuen com s’esgoten.

Des de l’Ajuntament es destaca que “la coordinaciĂł entre els diferents agents socials i les administracions locals permeten treballar per un nou model de ciutat capaç de corregir les desigualtats, garantir la dignitat de les persones i mantenir la convivència i la cohesiĂł socialâ€?. UNA APOSTA INDUBTABLE Aquest any l’Ajuntament impulsarĂ la constituciĂł d’un nou Acord Social per al perĂ­ode 2016-2020 “amb l’objectiu d’aglutinar consensos ciutadans i promoure iniciatives que permetin a la ciutat sortir de la crisiâ€?. El 2016 dedicarĂ 1.053.882 euros a ajuts socials.

El primer Acord Social contra la crisi es va signar l’any 2009 i ha dibuixat el camĂ­ cap al segon Acord Social (2012), impulsat per l’Ajuntament i signat per PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC, 34 entitats i agents socials de la ciutat. GrĂ cies al conveni de cooperaciĂł amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de CornellĂ ha rebut un ajut plurianual de 278.105 eu Â

! $ 3

k l’any 2011 les mesures contra la pobresa energètica de l’Ajuntament van ser de 14.216 euros (85 ajudes) i l’any passat, de gairebĂŠ 95.000 euros (1.144 ajuts). EL SEGUIMENT I LA SELECCIĂ“ Un equip de professionals dels serveis socials ĂŠs el responsable de fer el seguiment i la selecciĂł dels casos susceptibles de $ ‚

"

familiars, la motivaciĂł per a aplicar mesures d’estalvi en la llar, la situaciĂł de vulnerabilitat econòmica, la disponibilitat horĂ ria... & & # [ ! B ! pacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ÂşC a l’hivern i 25ÂşC a l’estiu) a un preu justâ€?, es diu al web d’Ecoserveis, l’associaciĂł sense Ă nim de

" „

` Â… `

projecte. Tres sĂłn les causes principals que incideixen en la pobresa energètica: “un baix nivell de renda, una baixa qua que afecten la salut, el manteniment del parc d’habitatges i l’endeutament de les persones que pateixen situacions de pobresa energèticaâ€?.

societat

Es calcula que mĂŠs d’un 10% de la poblaciĂł espanyola pateix pobresa energètica. MĂŠs del 50% del parc d’habitatges ‚ ‡ ! $ 8 3 { { ! ! " { tat, goteres o altres problemes derivats d’un mal aĂŻllament. LA REDUCCIĂ“ D’EMISSIONS Segons les dades del Pla d’AcciĂł d’Energia Sostenible (PAES) de CornellĂ , realitzat amb la col¡laboraciĂł de la DiputaciĂł de Barcelona, la ciutat ha reduĂŻt un 26% les emissions de CO2 de l’any 2012 respecte al 2005. I el que mĂŠs ho ha fet ĂŠs el sector terciari (serveis), seguit de l’à mbit domèstic i el transport urbĂ . EL PLA D’ACCIĂ“ El pla d’acciĂł contempla mĂŠs de 40 intervencions, estratègies d’adaptaciĂł i mitigaciĂł del canvi climĂ tic. Des de l’Ajuntament informen que sis s’han completat i 37 estan en curs. Les emissions han disminuĂŻt un 11% en els Ăşltims anys grĂ cies, ` ! pĂşblics i les millores tecnològiques aplicades a l’enllumenat pĂşblic. Altres factors importants tambĂŠ han estat la disminuciĂł de la mobilitat o la incorporaciĂł d’energies renovables a la xarxa estatal de producciĂł d’energia elèctrica. Entre altres accions, estĂ previst ‰ nicipal per vehicles elèctrics, el canvi de les lluminĂ ries de % $JZ# ! dels residus o la prevenciĂł i correcciĂł de situacions de vulnerabilitat energèticaâ€?. §

19 VIU CORNELLĂ€

cultura

cgultura astronomia

Roger Mas: “A ens agrada que ningĂş n

TEXT: VERN BUENO / AMIC FOTOS: GENĂ?S SERRA / AMIC rredempt. Territori subjecte a una dominaciĂł estrangera de la qual hom espera alliberar-lo, segons la de ! * de Roger Mas (Solsona, 1975), nom cabdal de la mĂşsica catalana dels darrers 15 anys. Mas, però, sembla força alliberat en aquest Ă lbum, ja que s’atreveix a presentar-se en solitari, tant sols acompanyat per la seva guitarra. Amb ella i la seva veu construeix una dotzena de cançons delicades & # * B # ‰ > * & [ misterioses, amb referents com Goethe (El Rei dels Verns) ‘ /7

4 ] [ !

* ' # ! ma en analitzar qßestions com l’estat actual de la música "# " * ! B

20

VIU CORNELLĂ€

I

@Z ! # Irredempt es presenta ben nu. Em considero un cantautor, però desprĂŠs de vuit discos no en tenia cap que fos tant sols veu i guitarra. Hi ha molts discos d’aquesta mena, normalment antics, que m’encanten. El Liebesleid de Toti Soler, o darrerament Darmodej, del txec JaromĂ­r Nohavica, amb qui hi vaig col¡laborar i que em va fer perdre la por de llançar-me a fer un Ă lbum com aquest. DesprĂŠs de treballar amb quinze mĂşsics de la cobla durant mesos, que va ser divertidĂ­ssim i fantĂ stic, i d’oferir tants timbres i colors, em venia de gust anar a l’altra punta, treballar en solitud i buscar la cruesa de la interpretaciĂł individual. Quan ets nomĂŠs tu amb el teu instrument la teva veu transmet molts mĂŠs matisos. —Aquesta mena d’à lbums tan essencials sĂłn avui ben poc 7 ! & que se li pot fer estrany? És possible, sobretot perquè la manera com escoltĂ vem mĂş-

Roger Mas.

sica abans era molt diferent que la d’ara. En la mĂşsica popular d’avui dia la dinĂ mica s’ha perdut totalment, els discos s’editen molt mĂŠs comprimits, la diferència quan la cançó ˆ w = 3 ‡ $ 8 w = " " Ksica sigui molt mĂŠs còmode per escoltar de fons, ja que es mantĂŠ sempre en un rang concret i no crida l’atenciĂł. La cançó que jo faig, però, es basa en comunicar emocions i sentiments, i si li traiem la dinĂ mica ho perdem. @] ! > > # W ! # mĂşsica abans. És un disc que et demana l’atenciĂł, i que et molesta si el tens posat sense voler prestar-n’hi massa, perquè desapareix, torna, canvia... És un disc de sofĂ , de nit i amb llum tènue, per

cultura

“Als catalans no Ăş ni res ens faci ombraâ€?

vida interiorâ€?, un mĂłn privat on no hi entra ningĂş, encara que tu el vulguis compartir no pots fer-ho. @7 % ! B C Mai m’ho han preguntat i em sembla molt pertinent, perquè ara que hi penso, en tots els meus discos sempre hi ha aquesta necessitat de fugir, de buscar un lloc on les coses tinguin sentit i siguin mĂŠs controlables, i on tu mateix hi tinguis mĂŠs importĂ ncia. En el mĂłn on vivim som granets de sorra, la nostra importĂ ncia com a individus ĂŠs molt poca i la nostra capacitat d’incidència, mĂ­nima. Com a animals socials, nomĂŠs si ens ajuntem amb els altres aconseguim que

! ˆ $ onĂ­rica de les meves cançons tĂŠ a veure amb imaginar un lloc on tu pots actuar mĂŠs com un dictador, com una casa pròpia on ho decideixes tot i on et sents mĂŠs a gust.

—Va dir a una entrevista a Critic.cat que a la sisena cançó del disc s’adormia! SĂ­! (riu). Però amb un disc que no em faci el pes no em puc adormir de cap de les maneres. Les coses que m’agraden no sĂłn nomĂŠs les que m’entusiasmen, sinĂł les que em fan sentir bĂŠ, les que em donen sensaciĂł d’harmonia, de quietud. —Irredempt * * B 8 w { K $ Š de representar com em sento sempre, a cavall de la realitat i

` { = $ 8

" ‹

—Les seves cançons fugen de l’esperit costumista de moltes de les bandes que triomfen avui en el panorama catalĂ . No crec que en fugi. Penso que m’agradaria fer moltes coses que no sĂŠ fer, potser m’encantaria signar una bona cançó costumista, o d’una bona cançó protesta que interpel¡li el ‹ ÂŒ 3 " $ ‚ " { { una generaciĂł de mĂşsics que estĂ tirant mĂŠs cap a un cert costumisme, però això no ĂŠs bo ni dolent. Les millors cançons de Serrat sĂłn costumistes i sĂłn meravelloses. Potser la nova generaciĂł, a la qual no sĂŠ si hi pertanyo o no, tĂŠ una existència una mica gris. L’última que va tenir una certa il¡lusiĂł va ser

21 VIU CORNELLĂ€

escoltar-lo de cap a cap. O la meitat, o quatre cançons, el que vulguis. Però escoltar-les.

—Concep l’artista com algĂş que reivindica la individualitat? SĂ­, n’estic molt convençut d’això. Manuel VĂĄzquez MontalbĂĄn analitzava els artistes de la Nova Cançó segons la diferèn

‹ Œ

‹ Œ$  � { " ‹ Œ "

„ " ‘ � ’ €

‹ ÂŒ mica despistat, que es pregunta qui som, això què ĂŠs, què { " $ 8 { 3 poètica del jo.

ccultura ultura la del 68, l’última en deixar-se enganyar

$ 8 w sitiva perquè la dotava d’un gran entusiasme, li feia pensar que l’arcĂ dia no

!

&$ 8 3 que estan atrapats. No som com els “

<' " ‹ = ÂŒ que van patir la gran desil¡lusiĂł que va 3

! $ 8 Ês mÊs un desencant, no pas rabiós per haver perdut res, sinó d’haver nascut ja amb ell. Sóc una mica descregut, sí.

22 VIU CORNELLĂ€

—Si traslladem aquesta actitud a la

% # B * que interpel¡lin al col¡lectiu, ni tampoc hi ha gaires individualitats que se surtin de la norma. L’individualisme tampoc es porta gens,

$ 8 ternacionals que venen un ego que no "

= " $ % ‹ ÂŒ però si els anĂŠssim a veure a casa seva ara mateix ens n’adonarĂ­em que tot ĂŠs teatre absolut. @J " •> * tistes no se’ls permet anar de divinitats. L'entrevistat. 8 w 3

@ "

perdin l’ego, sinĂł que el pĂşblic condem- als pocs tòtems a qui sĂ­ hem entronitzat ni aquesta individualitat. Però clar, ĂŠs els deixem que fotin les bajanades mĂŠs K @ ” " grosses. Estem molt mancats de criteri i un tret comĂş a tota la PenĂ­nsula Ibèrica de sentit crĂ­tic. ĂŠs l’enveja. I mĂŠs a Catalunya, on millor que no se t’acudeixi destacar per @; * sobre de l’altre. Som un paĂ­s totèmic: En Perejaume feia un sĂ­mil molt bo dient alcem a l’estrellat dos de cada ram i la que Catalunya ĂŠs un paĂ­s de valls, valleresta, ben quietets. Que no se’t acudei- ‡ xi anar de bon entrenador que ja tenim on ens pensem que aquesta ermita ĂŠs el Sagrat Cor de Montmartre, i aquell en Guardiola.

3 $ 8 w 3 k

‡ 3 —Som envejosos? Catalunya ĂŠs un paĂ­s que poda els arbres creativitat per metre quadrat. El dolent perquè no creixin, es facin massa grans i ĂŠs que sovint no entenem que mĂŠs enllĂ acabin sent un bosc descontrolat. Vas a de la nostra vall hi ha altres coses. EstĂ 8 ! 8

& •

bĂŠ valorar el que tenim a casa però hem ` $ 8" d’entendre que la nostra muntanyeta els deixem ben baixets, que s’hi pugui potser no ĂŠs l’Everest. arribar fĂ cilment. No ens agrada que ningĂş ni res ens faci ombra. Si erets el @ [ Y B meu company de pupitre, per què has >[ $ * $ & d’arribar a destacar en quelcom, com si diputat?

!

"

– 8 Crec que Ês quelcom sa que puguem

veure al Parlament diputats que no sĂłn $ — " no em sembla pas malament, estĂ molt menystingut però ĂŠs molt difĂ­cil, sotmès a $ 8

!

der del poble, la democrĂ cia i el capital. —Com a independentista declarat que ! # & & ! C Si fos per nosaltres no ens en sortirĂ­em pas! (riu), però les coses van indefectiblement cap a aquesta situaciĂł. Les persones som irrellevants quan la corrent va en aquesta direcciĂł. És comprensible que ens posem nerviosos perquè desprĂŠs de tant de temps sent una minoria de cop i volta tenir-ho tot tant a tocar ĂŠs una conjunciĂł astral que difĂ­cilment es tornarĂ a repetir. Però tambĂŠ cal una mica de perspectiva i calma. Si necessitem una dècada mĂŠs, doncs serĂ una dècada. Paciència, bon Ă nim, bon humor, construir i sumar de totes les maneres possibles. §

gastronomia

Fira Tapa Carxofa Prat, el gust per les tradicions

Text TONI DELGADO Fotos AGT es tradicions tenen un gust especial. Sant Jordi és l’olor dels llibres nous i de les roses ben fresques. El dia de la cultura i l’amor. Aquest any serà més deliciós que mai perquè coincideix amb un esdeveniment que, a poc a poc, tapa a tapa, cançó a cançó, s’ha convertit en una tradició. Hi ha molts pratencs i veïns de la comarca que estan pendents del Fira Tapa Carxofa Prat, que tornarà a la plaça Blanes els dies 23 i 24 d’abril amb una proposta singular de tapes, d’activitats i de música. La deliciosa sorpresa serà que l’AGT, en col·laboració amb la Masia Fruites i verdures servirà Carxofes Prat i de calçots a la brasa. “Volem crear un ambient agradable, festiu, familiar. Ja és primavera, comença a fer bon temps, i la gent s’anima molt a sortir al carrer”, explica Dani Mateu, productor de l’activitat. I és que el Fira Tapa Carxofa Prat és un bonus track del Quinto Tapa, que finalitza el dia 22.

24

VIU CORNELLÀ

L

És com si fos la continuació del Quinto Tapa, amb la gràcia que en un mateix espai, la plaça Blanes, hi trobarem 14 dels seus participants: Bar Oeste, Vori Bistro, Tapeart, Centro Extremeño Ruta de la Plata, El Cortijo & Posa’t morat, El Racó d’Espratta, El Regust, El Petit Buddha, Sinfonia. Hotel Ciutat del Prat, Casa Ramón, Toni Tasta’m, Axarquia, Saint Tropez i Delta Restaurant (Padel Barcelona-El Prat). Ens oferiran les seves tapes en tres torns diferents (dissabte 23, matí i tarda i diumenge matí). La plaça Blanes és un indret encantador “perquè té mobiliari urbà, és un lloc cèntric, té molta vida i un espai fantàstic, molt maco”. Un gran escenari perquè el 23 d’abril els castellers del Prat ens mostrin, a partir de les 12 del migdia, part de les seves habilitats; perquè Sergi Shine ens faci moure l’esquelet amb la seva sessió de DJ (12.30-16-00 h.), Machi faci volar la imaginació dels més petits i els faci partícips del seu show de circ (18.30-20.00

torn més fort, i vam veure que començàvem a quedarnos curts amb l’espai. Aquest any hem volgut canviar d’emplaçament l’escenari per poder guanyar una mica més d’espai a la zona dels restauradors”. El canvi d’ubicació de l’escenari farà que músics, artistes i visitants gaudeixin d’una activitat que va néixer per a promocionar els tresors gastronòmics del Prat i promoure trobades entre amics, famílies, parelles... Qualsevol excusa és bona per passar-s’hi una estona i fer ciutat mentre tastem unes tapes amb la música i espectacles de qualitat. S’ha convertit en una tradició.

VIU CORNELLÀ

h.); i gaudir del talent de la veu de Mònica Escrig, el teclat d’Iñaki Ezcurra i la guitarra de Pedro Pablo Chica (21.0022-30 h.) Diumenge 24 serà el torn de Krestatum (11.30-12.30 h.) recorreran la ciutat i conclouran el seu animat tour a la plaça Blanes, on acabaran l’actuació. Són un grup de percussió afro-brasilera que fa vibrar el públic. Tampoc ens podem perdre el quartet Sandunguera (13.00-15.00 h.) ni el sorprenent DJ Javier Martínez (15.00-18.00 h.) “En aquesta edició el que ens preocupava més era l’aforament”, explica Dani Mateu: “diumenge sol ser el

gastronomia

25

sabies que...

ssabies abies que... que...

La muntanya de VĂ­ctor CatalĂ Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA La Mila se’n quedĂ emprendada. Li semblava un bon subjecte, agradĂłs i servidor. Era baixet i primelĂ­s, però s’estarrufava unes calces tambĂŠ curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, mĂŠs que afaitada de fresc, semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament. La Mila li posĂ uns quaranta anysâ€?.

26

VIU CORNELLĂ€

“

AixĂ­ ĂŠs, a ulls de la Mila, el Pastor de Solitud, l’obra de referència de Caterina Albert i ParadĂ­s (l’Escala, Alt EmpordĂ , 1869-1966), coneguda amb el pseudònim de VĂ­ctor CatalĂ . La novel¡la va ser publicada a la revista Joventut entre el 19 de març de 1904 i el 20 d’abril de 1905, en fulletons de vuit pĂ gines setmanals. Una novel¡la que, segons li reconeixia VĂ­ctor CatalĂ a Baltasar Porcel en una entrevista, “sempre m’he mirat a desgrat. La vaig prometre al senyor [LluĂ­s] Via, de la revista Joventut, i a causa d’una malaltia de la meva mare, a l’hora de portar-la-hi no l’havia ni començadaâ€?. AixĂ­ que anava lliurant a impremta cada capĂ­tol que enllestia, “sense poder ni rellegir els que portava fets [...] N’estava cansada i ho feia a desgana, per complirâ€?. _

! " traductora del francès va voler que confrontĂŠs el seu treball amb l’original. Solitud ĂŠs la novel¡la modernista mĂŠs universal. El seu narrador ĂŠs omniscient: ho sap tot i sembla que de la Mila, la protagonista, en tingui mĂŠs informaciĂł que de ningĂş. És un personatge rodĂł que no deixa d’evolucionar: temorosa, inconformista, submisa, inquieta, pacient, dòcil, patidora, llesta, ingènua...

L’ermitana depèn molt del seu marit, en Matias, amb qui s’ha traslladat a la muntanya. El matrimoni, però, no va bĂŠ, i ella es va separant d’ell. S’acosta al Pastor, per qui sent admiraciĂł, afecte i atracciĂł i li fa de mestre i gairebĂŠ de pare: li explica rondalles, li fa bromes... La natura a Solitud ĂŠs viva i activa, i moltes vegades ĂŠs l’instrument a travĂŠs del qual s’expliquen les sensacions de la Mila. De fet, el carĂ cter de l’ermitana depèn molt de com estĂ la natura. Tem quedar-se sola i no ser estimada. L’Ànima ĂŠs un personatge que representa les forces tenebroses de la natura i es presenta com una bèstia salvatge que no acostuma a dir paraula. La muntanya ĂŠs descrita com un cos femenĂ­: “L’alta cama de la i grega, la de l’esquerra, anguilejava mĂŠs # de la muntanya; i entre cama i cama ‰ en forma de pit de dona, fent-li, per a major retirança, de mugrĂł, una escreixença o menhir natural que cloĂŻa

el planell per la banda del pla, destacant, fortament retallat, sobre la clarícia del cel [...]�. De ben petita, Caterina Albert (recuperem el seu nom real) pintava i dibuixava d’amagat. Quan el seu pare ho va descobrir, va contractar un mestre de pintura, Antonio Alarcón. La noieta tambÊ escrivia en secret, i quan el pare va descobrir alguns dels papers en un replà de l’escala del graner va trobar que la

$ Ho hauria pogut fer mĂŠs en millors condicions. Amb 20 anys va patir la mort del cap de famĂ­lia i va haver de cuidar a casa l’à via i la mare. “SĂłc una persona ben simple, jo. Anava sortint tal com sortia, i llestos [...] Sortia aixĂ­. No preparava res. SĂłc com un gosset, com un ocell: feia, escriviaâ€?, li va explicar l’escriptora a Baltasar Porcell. TambĂŠ li advertia que gairebĂŠ no editava els textos i que escrivia a qualsevol hora. “No sĂŠ pas què hi veuen, en mi. SĂłc un po M ! ) Sens dubte, li sobrava modèstia. §

sabies que ...?

entreteniments

28

VIU CORNELLĂ€

HORITZONTALS: 1. FabricaciĂł d’un sector que acabarĂ amb explosiĂł / 2. Millorat en relaciĂł a l’original (en la seva opiniĂł). Dinar del soldat, sempre que no sigui ianqui / 3. Responsable que hi hagi invertits. La cola estĂ malmesa però jo pinto igualment. Institut d’Estudis i Farbalans / 4. Tan atroç i despietat com ocultar el lucre. Estima sense conseqßències / 5. No sĂłn coses de religiosos. Muntar la paradeta per a la famĂ­lia / 6. Zero a l’esquerra. Aquesta caixa sĂ­ que ens acompanyarĂ tota la vida, encara que no li parlem. De tot una mica / 7. Braçades que afecten la regiĂł sacrolumbar. Marcatge al xaparro?: no, protecciĂł metĂ l¡lica / 8. Aquestes, en canvi, sĂłn coses d’ases. Dos terços dels USA / 9. Escuren el plat. És al vòmit com als excrements una tifarada / 10. Parlant de ianquis: el suèter que tenen sempre nou. Insisteixo que he cai % %$ = __ W

planeta a l’abeurador. Tuls mantinguts ocults durant la Il¡lustraciĂł. Al mocador d’en Salvador Dou Bernal / 12. SiciliĂ partidari de la sodomia. Segrestat (però no pas per cap on % ` _w zQ = )=

que el maoisme. Estrat geològic als hotels MeliĂ s. VERTICALS: _ { % = / ment, que va d’un rellotge anglès. AdequaciĂł del televisor / 2. Tot de gent disfressada xisclant al quiròfan. Aquella gasiveria tan freqĂźent a les biblioteques / 3. No estĂ nerviĂłs però poc l’hi falta. Uns hi deixen la bota, altres els castigats / 4. Parets del sĂşper. Especialistes en alarmisme planetari. Qui ha perdut el cap? / 5. Deixar el promès com qui esquitxa un cafè. Ni ells saben que els esculls tambĂŠ es diuen aixĂ­ / 6. Enmig de tots els portals. Si convĂŠ una evacuaciĂł aquest ĂŠs taxatiu. Un primer del menĂş / 7. I un darrer. Litres i litres d’aigua obrint-se = > %

estar sec però llavors no el veurĂ­em al prosceni / 8. DistĂ ncia entre el polze i l’índex en angle recte i mirant amunt. Gas mostassa que crema els pulmons (i perita els morts) / 9. Casa d’algĂş. Encasellat en el matrimoni. Plou, i tot ĂŠs buit / 10. Sap de què va la cosa (si mĂŠs no ha començat). Dites no distorsionades pel temps ans pel fat / 11. Entre l’oxigen i el metĂ l’han saturat, pobre compost. Si estiguĂŠs guarida no li caldria vigilĂ ncia / 12. Proposades als clients indecisos. Com a explosiu ĂŠs força robust.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

De recursos a Sant Jordi i nous cursos

A

30 VIU CORNELLĂ€

mb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, que s’ha commemorat el 22 de març, el Centre de Terminologia TERMCAT ha publica la in= ! El cicle de l'aigua, un producte que inclou mitja dotzena de termes amb

`k evaporaciĂł, evapotranspiraciĂł, condensaciĂł, preci $ $ % i % & . Juntament amb la " , difo ` Â ` ! `

Diccionari de $ , que estĂ elaborant el TERMCAT. ` / lona, tambĂŠ s’ha publicat la , que recull ;˜

`

` ` $ 8 costat d’expressions com ara '

( ' ... trobem, en alguns casos, formes angleses com o , en detriment de les paraules catalanes tradicionals o mĂŠs adequades. El recull del Termcat se centra en la terminologia emprada en l’à mbit de les curses populars, ĂŠs a dir, les curses que s’organitzen obertes a tota mena de participants. Però, a ban

™" `

3 " vitat—, de fet el diccionari aplega termes que es fan servir tambĂŠ fora de l’à mbit competitiu. Per altra banda, des de principi de Â

!› Optimot (http://gencat.cat/optimot) ĂŠs responsiu i s’adapta a qualsevol w Âœ sonal, tauleta o telèfon intel¡ligent). Com ja hem comentat en altres collaboracions, l’Optimot ĂŠs un servei de

� ` ž ‘ !› -

= ` de qualitat en català . Al cercador s’hi poden consultar diccionaris, models de ! de lloc‌ i si el cercador no resol un

` sonalitzada (SAP). Durant aquest mes d’abril, des de les xarxes socials (Facebook i Twitter) del _

= = `

recomanacions literĂ ries que facin arri

_ tambÊ de tota la ciutadania en general, amb la voluntat de fomentar la lectura en català , en el mes per excel¡lència dels

$ _ 3

  Âœ   corne-

) # = = ` Â " k ÂĄ _

$ _ K

_ $ En destaquem, d’una banda, a l’entorn de Sant Jordi i la Jordiada, la

‹%w poesiaâ€? o la lectura de fragments % Can Mercader, el 24 d’abril, on des de la parada difondrem la tasca del Centre i promourem el joc en catalĂ . I, d’una altra, les inscripcions als cursos intensius de catalĂ que es faran els ;¢ ;˜ ‚ Â? ! K $ ‚

començaran l’última setmana d’abril i

! ! &$ ÂŁ

CNL de CornellĂ de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 475 07 86 a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

Aigües i a un dels participants de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), el relat sobre un personatge singular en el Sabies que... O la col·laboració dels partits polítics, als qui els cedim un espai en esdeveniments especials, com és el cas del Corpus.

31 VIU L'HOSPITALET

Com no podia ser d’una altra manera, l’edició de maig de Viu Cornellà és 100% del Corpus. La portada serà per a un dels grups musicals que hi actuaran. També parlarem amb una actriu d’una de les obres que es representaran a l’Auditori de Cornellà. No hi faltarà una nova visita al Museu Agbar de les

7a ediciĂł

CARXOFA PRAT ¡ del 7 al 22 d’abril ¡ El Prat ¡

2,5 â‚Ź tapa de la casa 3 â‚Ź tapa Carxofa Prat

agtbaix.cat

.com/agtbaix

Ä˝ %4

w Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ ƋÿƋ

@quintotapa T’ESPEREM TAMBÉ AL

ƋĀƋÄ?Ć‹ Ć‹Ä Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä‚Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ › Ć‹Ä?Ć‹ g Ć‹ Ć‹ Ć‹ ™ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ ›Ƌ Äš Ć‹Ä?Ć‹Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ w Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹ Äš Ć‹Ä?Ć‹ Ć‹

ORGANITZA

PRODUEIX

PATROCINA

AMB EL SUPORT

COL¡LABORA

Carxofa Prat Plaça Blanes

23 i 24 d’abril Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.