Viu Cornellà - edició abril 2017

Page 1

NÚM.

114 · abril '17

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

VINE AL QUINTO TAPA CARXOFA!

Una tarda amb...

Gerard Quintana, de Sopa de Cabra, que actua a l'Auditori de Cornellà - MUSEU AGBAR - QUINTO TAPA CARXOFA PRAT ENTREVISTA A CARLES PORTA - MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, AL SABIES QUE...

ELS VALORS DEL RUGBY CLUB CORNELLÀ

EDITORIAL

FER-SE I SENTIR-SE UN MATEIX

H

i ha gent que amb, el seu enginy, ens fa sentir mĂŠs vius. Al principi, quan va passar pel meu costat, ens vam mirar seriosos. La traducciĂł podria ser: —Estic llegint tranquil¡lament. No tinc ganes de mĂşsica en directe. —SĂŠ el que penses, però no serĂ una molèstia. No es va presentar abans de posar-se a cantar, tocar la guitarra i moure la cabellera. Buscava l’efecte sorpresa.

VIU CORNELLĂ€ Revista gratuĂŻta de societat i

harmònica o un micròfon i feien versions de cançons actuals xiu i de denĂşncia. Fins ara mai m’havia trobat un cantautor que componguĂŠs al moment, perquè el nano cantava allò que passa al vagĂł fent poesia. A la seva primera vĂ­ctima li van seguir un home amb ulleres, un gos, servidor i les seves pĂ gines endarrerides del diari, una noia amb bicicleta... A tots ens va treure un somriure i, sobretot, ens va treure del nostre mĂłn. Desconec quina ĂŠs la seva trajectòria vital i musical, però no hi ha dubte que s’ha fet a si mateix. És algĂş que se surt de la norma i defensa la seva passiĂł sense importar-li què en pensaran i com reaccionaran els altres. Igual que l’Helena, a qui vaig conèixer poc desprĂŠs en una botiga. No hi vaig trobar el producte que volia, però sĂ­ una conversa alternativa amb una apassionada de La Sirenita i, sobretot, del mite de les sirenes i altres dibuixos de Disney. Peter Pan tĂŠ una presència friki de moltes coses, de gustos que potser no eren els convencionals, però que eren els seus, els poguĂŠs compartir molt, poc o gens. L’Helena semblava autèntica. Ser un mateix tĂŠ un cost i un pes en la societat, que pretĂŠn marcar què i com has de consumir. Fins i tot els teus hĂ bits i gustos. Si aquests se surten dels que es consideren corrents –fabulĂłs adjectiu–, reps comentaris i bromes a dojo, una mica menys originals, nomĂŠs una mica, que les cançons de present del nano de la guitarra.

cultura NĂšMERO 114, ABRIL DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

ÍNDEX 5.Una tarda amb...

GERARD QUINTANA, DE SOPA DE CABRA, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLÀ

12.Esports ELS VALORS DEL RUGBY CLUB CORNELLÀ

Gerard Quintana és d’aquelles persones que és impossible que et deixin indiferents. És el president de l’Acadèmia Catalana de la Música i el líder de Sopa de Cabra, un grup que ha connectat amb diferents generacions i que el 22 d’abril actua a l’Auditori de Cornellà amb l’excusa de la gira de Cercles, el seu darrer disc, i amb els èxits de sempre. Reunim a l’Estadi Municipal diferents protagonistes del Rugby Club Cornellà, un dels premiats a la desena edició dels premis Ciutat de Cornellà. Joan Valverde, expresident del club durant més de 20 anys, fou guardonat amb el premi d’Acció Cívica.

una na ttarda arda amb... amb... u

Gerard Quintana: “Quan fas cançons no t’adreces a altres, sinĂł a tuâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES erard Quintana (Girona, 1964) lluita contra el temps, i sovint el guanya. Dorm poc i tĂŠ molts projectes i compromisos. No ĂŠs fĂ cil entrevistar el president de l’Acadèmia Catalana de la MĂşsica i lĂ­der de Sopa de Cabra. Fa pocs minuts que s’ha aixecat perquè ahir a la nit va col¡laborar en un concert d’Elefantes i minuts desprĂŠs de la conversa amb Viu CornellĂ l’esperen a una rĂ dio. TĂŠ pressa, però en cap moment perd la i (auto)crĂ­tic. És una estrella ubicada, amb els peus a terra. Sopa de Cabra actuarĂ el 22 d’abril a l’Auditori de CornellĂ .

G

—Com es persegueixen les emocions? [Fa una pausa]. MĂŠs que perseguir-les, sĂłn elles les que normalment ho fan. La mĂşsica no passa pel cap, va directa a l’emociĂł. Fins i tot et pots emocionar sense entendre el que et diuen i la sintaxi musical. La mĂşsica possibilita que puguem les emocions i cadascĂş les interpreti a la seva mida. —D’alguna manera trenca barreres i Exacte. Trenca perjudicis molt sovint [riu]: pots ser heavy, indie o el que sigui, i que una cançó, malgrat que no encaixi en els teus parĂ metres estètics, et pugui moure la cama. La mĂşsica tĂŠ aquesta força i ĂŠs un espai lliure, almenys per als mĂşsics, en un mĂłn cada vegada mĂŠs controlador. —La mĂşsica fa mĂŠs autèntica la gent? SĂ­, facilita que ens traiem la mĂ scara. llenguatge musical, tenim l’opciĂł de

Sopa de Cabra.

posar-li les nostres cares i la portem al nostre espai. La música Ês el mÊs semblant a l’alquímia. —Hauria de ser exigible que el músic -

mĂŠs ĂŠs un assalariat, ĂŠs possible que se li noti. Home, jo crec que hi ha de tot. Hi ha qui Penso que amb la tècnica no s’assoleix l’entusiasme, l’espurna, la mĂ gia... Allò

ucultura na tarda amb...

El grup catalĂ .

6 VIU CORNELLĂ€

rossega. SĂłn maneres diferents i jo vaig molt mĂŠs amb aquesta Ăşltima que no pas a la impecable execuciĂł. Hi ha molt bons intèrprets que sĂłn capaços de tenir un repertori que no ĂŠs responsables del que expliquem. —Com ĂŠs això de trobar-te 24 persones d’una famĂ­lia en un concert de Sopa de Cabra? Et trenca esquemes! [Riu]. Quan fas cançons no t’adreces a altres, sinĂł a tu, perquè necessites explicar-te una emociĂł " " # $ verses generacions juntes compartint les teves cançons et fa molt feliç. Hi ha gent molt jove que ens ha confessat que els Sopa eren una de les Ăşniques coses amb què es posaven d’acord en els viatges en cotxe. Mai he pensat en una franja d’edat concreta. Els esperits lliures hi sĂłn a qualsevol edat. —Quan vau fer els tres concerts seguits al Palau Sant Jordi, l’any 2011, vas dir que el pĂşblic us havia donat una lliçó. % & " & '( $ ) *

nos per celebrar els 25 anys en un espai mĂŠs petit, però va sorgir aquesta oportunitat i vam proposar-nos fer-la grossa i tocar un dia al Sant Jordi, on no ho havĂ­em actuat mai. El pĂşblic # & + / Finalment vam muntar un concert a Mallorca, dos a Girona, una altra a la plaça de toros de Tarragona... La resposta ens va convèncer per seguir amb Sopa de Cabra. EstĂ vem en altres projectes, però sempre ĂŠrem el baixista, guitarrista, bateria o cantant dels Sopa. Te n’adones que això ĂŠs per sempre [riu]. $ —L’etiqueta t’ha perjudicat en altres projectes? Quan l’etiqueta ĂŠs tan potent... Al Polònia 1$3 com a paròdia del rocker catalĂ . Evidentment, ets mĂŠs coses i rius de la caricatura, però tambĂŠ et fa entendre que per a molts ets allò. La poesia m’encanta i quan havia treballat amb poetes contemporanis en el meu treball en solitari, tenia molta consciència que era un projecte molt mĂŠs minoritari i dirigit a petits auditoris i espais i compartir-ho d’una altra manera. M’estava sortint del focus, del meu rol... Ho entens i ho acceptes. Mentrestant fas moltes coses de manera invisible i pel plaer de fer-les Ăştils. (passa a la pĂ gina 8)

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

ucultura na tarda amb...

Sopa de Cabra arriba a l'Auditori de Cornellà.

(ve de la pàgina 6)

8 VIU CORNELLÀ

—També ets el president de l’Acadèmia Catalana de la Música... Estem en un procés històric i renovador pel sector i la música, per tenir un projecte propi i estar articulats... Espero que la feina sigui positiva i es visualitzi. —Com reivindicaries la música i els músics? Als músics se’ns visualitza en el moment del plaer, a l’escenari. Des de la Subcomissió de Cultura del Congrés dels Diputats s’està treballant en la futura regulació d’un estatut per a l’autor i l’artista. S’hi pot fer una feina que marqui un abans i un després. Ara per ara, el músic està dins de les activitats públiques de l'espectacle, en el mateix paquet que els aixecadors de pedres, els toreros o la dona barbuda, i no amb els escultors, pintors i escriptors. —I com es percep el músic? Com algú que viu en un moment de festa i espectacle. Sovint no s’acaba de veure la música com a feina. S’ha parlat de fer una vaga del sector. Els actors poden aturar-se i aconseguir que es tanquin els teatres. Però la música és a tot arreu i és

impossible tallar-la. Imagina’t per un moment que la música callés un dia, que els programes de ràdio no tinguessin sintonies i els de televisió arrenquessin en silenci; les trobades i els actes institucionals no estiguessin acompanyades d’himnes; els espectacles de dansa es ballessin a cegues; les pel·lícules fossin amb diàlegs... No sé, ens imaginem una mica això i podem entendre el treball i el poder transformador de la música, i com n’és de necessària a tot arreu. —El panorama que pintes ens faria més violents i sonats. Segur! El dia que s’entengui que el músic també està treballant quan està component, assajant o gravant, s’entendrà que és una feina que va molt més enllà de les dues hores de plaer, del resultat de l’esforç. L'escenari. —Com va ser el procés d’asseure’s, i retrobar el vostre codi i llenguatge per construir Cercles? La lliçó del públic el 2011 ens va fer veure que no podíem pujar a l’escenari si no era demostrant que també érem present, creant noves cançons i seguir connectant amb el públic sense deixar de ser nosaltres. A partir d’aquí, el recorregut va ser molt natural: ens vam posar a treballar (passa a la pàgina 10)

4a edició

CARXOFA PRAT · del 12 d’abril a l’1 de maig · El Prat ·

2,5 € tapa de la casa 3 € tapa Carxofa Prat

.com/agtbaix

agtbaix.cat

@AGTbaix

@quintotapa

+ + - + / + 1 + . + 0 * , + + + + + + + (MERCAT BLANES) + / (MERCAT BLANES) + 0 + + + . + + / (HOTEL CIUTAT DEL PRAT) FIRATAPA CARXOFA PRAT: + + - + + ORGANITZA

AMB EL SUPORT

COL·LABORA

T’ESPEREM TAMBÉ AL

Carxofa Prat Plaça Blanes

21, 22 i 23 d’abril Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

ucultura na tarda amb...

Gerard Quintana i el seu grup.

amb la sensaciĂł que havien passat pocs mesos des del 2011.

(ve de la pĂ gina 8)

10 VIU CORNELLĂ€

—En quin sentit? Fins i tot hi detectĂ vem connexions amb els dos Ăşltims treballs de Sopa de Cabra. Ens hi vam sorprendre de veure com, a vegades, el temps no ĂŠs tan determinant en certs processos, sobretot creatius, i malgrat hagin passat uns anys, sembla un moment. Ens hi vam posar amb moltes ganes i la voluntat de contextualitzar-nos en el present, en el que estĂ passant, en el % "= >$ ? @ el Santos [Berrocal], el Fluren [Ferrer]... Estem molt satisfets amb Cercles. Tant que ja estem pensant en un altre disc, però temps al temps. —Temps, veu, cor o records sĂłn algunes de les paraules que mĂŠs surten al disc. No sĂłc cap expert musical, però Cercles ĂŠs molt orgĂ nic i enèrgic, sembla que ens recordi que hem

una mica les coses. Ho has entès força bĂŠ. No sĂłn cançons costumistes, sinĂł que van a conceptes mĂŠs constants, perquè algĂş les pugui escoltar d’aquĂ­ a 50 anys i les pugui entendre.

—Sense treva i Fugaç rĂ dio i tele. Doncs mira! Si tens alguna idea, nosaltres estarem encantats. Molta de la mĂşsica que sentim ĂŠs en aquests formats. EstĂ bĂŠ. —No sĂŠ si t’imagines massa els concerts, però... Com creus que serĂ el de l’Auditori de CornellĂ ? És un format en el qual ens sentim molt còmodes. En els inicis 3K O # perquè ĂŠrem pura actitud. Ara podem treballar mimant el so, gronxar els matisos... Crec que s’ha maltractat el pĂşblic durant molts anys i ĂŠs un plaer poder tenir-lo en les millors condicions i sentir-lo, perquè els auditoris ho faciliten i sĂłn molt diferents d’un pavellĂł o un camp de futbol. No nomĂŠs hi vas de festa, sinĂł que hi gaudirĂ s d’un concert. SerĂ un concertĂ s! Tenim moltes ganes de tocar a la vostra ciutat! Estem molt contents de fer-ho. —Tens alguna anècdota amb CornellĂ ? Ara mateix cap, però a partir del concert del 22 d’abril, segur que n’acumularĂŠ un munt. §

una tarda amb...

esports

“El rugbi no exclou ningú. Tant se val si ets alt, baix, gras o prim”

Àngel Miño, Biel Romera, Alícia Cañas, Andrea Cobos, Sergi Villaescusa i Oriol Casadevall.

Text i fotos TONI DELGADO a néixer per ser capità. A Oriol Casadevall el delaten la seva habilitat per estructurar les idees, la mirada i la maduresa. També l’ambició: “El rugbi m’agrada perquè és difícil. La pilota sempre s’ha de passar cap enrere i pots fer un assaig [plantar la pilota en camp contrari] en pocs segons o no aconseguir-ho en molts minuts”.

12 VIU CORNELLÀ

V

Oriol Casadevall es recolza sobre les pilotes, que té ben agafades. Fa set anys, la meitat de la seva vida, que juga al Rugby Club Cornellà, un dels premiats a la desena edició dels premis Ciutat de Cornellà. Joan Valverde, que va presidir el club durant més de 20 anys, va ser guardonat amb el premi d’Acció Cívica per “aconseguir que el rugbi tingués una visibilitat i un suport social com a referent esportiu i de valors cívics a la ciutat”. El present del club, però, és dur, com confessa Àngel Miño, l’actual president: “No estem en la millor situació esportiva ni social. Estem tornant a renéixer”. El Premi Ciutat de Cornellà d’Acció Cívica “ens torna” a posar en el focus: “Hem

tingut un paper important a la ciutat i volem seguir sent un referent en valors educatius i pedagògics per als nens i joves. Les coses fa uns mesos no acabaven de funcionar bé perquè s’havien disgregat alguns equips infantils, l’escola...”. LA HISTÒRIA DEL RUGBY CLUB CORNELLÀ La seva pròpia història assegura que el Rugby Club Cornellà, fundat el 10 de maig de 1931, se’n sortirà. Va néixer sense camp i va haver de jugar a l’Estadi de Montjuïc i també a les instal·lacions de la UE Santboiana. Temps després, van llogar uns terrenys de la carretera d’Esplugues i van ser els mateixos jugadors els qui van anivellar l’espai i en van treure les pedres. A més, s’hi van construir unes casetes pels vestuaris i una pista d’atletisme. Poc van poder gaudir del nou camp, inaugurat el 29 d’octubre de 1933. La Guerra Civil els ho va impedir i quan va acabar, les instal·lacions ja no existien. Va començar un llarg pelegrinatge per altres camps. Ara l’Ajuntament els cedeix “unes instal·lacions millorables [l’Estadi Municipal], però que són l’enveja de molts equips. Participem (passa a la pàgina 14)

renault.es/renault-posventa

ecsports ultura

14 VIU CORNELLĂ€

(ve de la pĂ gina 12) en activitats d’altres entitatsâ€?. Un esforç \ ^ esport. L’Estadi Municipal ha estat seu de campionats escolars, un Mundial de rugbi femenĂ­ o partits internacionals com l’Espanya-Escòcia de l’any 1986. El Rugby Club CornellĂ ĂŠs el 15è equip que mĂŠs temporades ha estat en la DivisiĂł d’Honor. Entre els 70 i 80 va ser un club ascensor, ĂŠs a dir, que perdia la mĂ xima categoria i la recuperava aviat. I l’any 1994 va gaudir de la presència de dos joves de Nova Zelanda que acabarien triomfant: Gordon Simpson i Steve Tuineau. “Jo ja era un veterĂ , de 33 o 34 anys, i el capitĂ de l’equipâ€?, recorda Ă€ngel MiĂąo: “Simpson i Tuineau van marcar les diferències i vam guanyar tots els partits. Vam pujar a DivisiĂł d’Honor sense gaires problemesâ€?.

EL SEU CLUB DE SEMPRE Ă€ngel MiĂąo va començar jugant d’ala i desprĂŠs de tercera, a la melĂŠ, “la posiciĂł en què he estat tota la vida prĂ cticamentâ€?. El Rugby Club CornellĂ ĂŠs el seu club de sempre: “A l’institut o la universitat els companys em miraven estranyats quan els deia que jugava a rugbi. La famĂ­lia s’hi acaba acostumantâ€?. El club tĂŠ un sènior masculĂ­, un sots 18, un sots 14, a l’escola tenen 40 nens de sots 12, sots 10 i sots 8 que s’entrenen els dissabtes i cada tres setmanes competeixen en @ # # ) sots 16. AixĂ­, els mĂŠs grans del grup juguen amb el sots 18 i els mĂŠs petits, amb un “permĂ­s especialâ€?, amb el sots 14, format per nou jugadors del Rugby Club CornellĂ i la mateixa quantitat del Liceu francès: “Quan estem en hores baixes, ens hem d’ajudar entre totsâ€?. Al rugbi no hi ha simulacions ni teatre i sĂ­ molta honestedat. ! " # # antireglamentĂ riesâ€?, w { | } sĂłn valors com la companyonia, la humilitat, la generositat en l’esforç, el joc d’equip, el respecte pels companys i contraris. Les amistats en el rugbi es mantenen durant anys. De fet, al Rugby Club CornellĂ munten partits de veterans. El president hi ĂŠs present i ĂŠs el capitĂ . El tercer temps ĂŠs l’essència del rugbi: un cop s’acaba el partit els protagonistes comparteixen begudes i Ă pats. Fa uns dies van rebre el Rugby Club Els Senglars, de Torroella de MontgrĂ­, amb els quals van fer una nova ediciĂł de la Pernil Cup. “Comprem un pernil i ens el mengem. El tercer temps s’allarga i fem una botifarrada, expliquem batalletes del partit. Amb cada club tenim alguna tradiciĂłâ€?, explica Ă€ngel MiĂąo. COM UNA BOMBA Al camp ĂŠs una altra història. “La pilota ĂŠs com una bomba. L’has de moure rĂ pid. Si perds la por, ĂŠs quan avances i obligues el rival a retrocedir. Per mi el mĂŠs difĂ­cil va ser ser valent quan tenia la pilota i havia de placar. Si et placa un rival? Els teus companys t’ajudaran, sempre t’ajudenâ€?, desenvolupa Oriol Casadevall. (passa a la pĂ gina 16)

Oriol Casadevall.

Ă€ngel MiĂąo.

ecsports ultura

El ritme de comandes del festival.

(ve de la pĂ gina 14) $ davant perquè no passi. Si ho fa, l’equip perdrĂ . Això em fa perdre la por. He jugat molts anys amb gent mĂŠs gran que jo i la situaciĂł em feia sentir mĂŠs fort i continuar endavantâ€?, intervĂŠ Biel Romera, del sots 18. A Sergi Villaescusa, del sènior, el va ajudar en l’à mbit personal. De petit era callat, vergonyĂłs... “El rugbi m’ha servit per veure qui i com sĂłc, i no guardar-me res. S’ha de notar que hi sĂłc. Ara no callo i em faig escoltar. Al camp pots parlar jugant, amb els teus actesâ€?.

16 VIU CORNELLĂ€

UNA CICATRIU â€œĂ‰s un joc divertit, semblant al dels germans quan sĂłn petits: corres, empenys, agafes, et llences per terra... Tot amb unes reglesâ€?, exposa Ă€ngel MiĂąo. â€œĂ‰s mĂŠs mental que fĂ­sic, perquè per molt que corris, si no saps cap a on anar, % intervĂŠ Oriol, que tĂŠ una cicatriu a la cama dreta: â€œĂ‰s la boca d’un noi. No em vaig adonar que em venia a placar i vaig aixecar la cama... Va perdre aquestes dues

& * %& “Hi ha poques coses que no ens diguem. Si algun aspecte no ens agrada, ho comentem amb respecteâ€?, explica AlĂ­cia CaĂąas, del sènior, que provĂŠ d’un altre club: “Som una petita famĂ­lia cada cop mĂŠs gran. MĂŠs enllĂ de la descĂ rrega d’adrenalina bestial i com ĂŠs de divertit, el rugbi t’enganxa per la gent amb qui t’hi trobesâ€?. “Ens entrenem malgrat el fred i donem suport entre nosaltres. Volem formar l’equip femenĂ­ per a competir l’any que veâ€?, intervĂŠ Andrea Cobos, la capitana del sènior, un equip que no tĂŠ recanvis al camp: sĂłn 15 jugadores justes. Per a poder disputar competicions consolidades haurien de ser 25 com a mĂ­nim. De moment, disputen torneigs d’iniciaciĂł. Fins i tot fa dos anys el Rugby Club CornellĂ tenia un equip femenĂ­, reconvertit en Touch, una disciplina sense placatges que tambĂŠ forma part de la FederaciĂł Catalana de Rugbi. L’any passat no es va poder formar l’equip i aquest en sis mesos ha crescut mĂŠs del doble. â€œĂ‰s un grup molt sa i totes estan molt implicades i es mobilitzen perquè s’hi apunten mĂŠs jugadoresâ€?, celebra Ă€ngel MiĂąo. ESPERIT DE SUPERVIVĂˆNCIA ~ " ports minoritaris. “Perseverem, som tossuts i piquem molta & + # / ! res i entrenadors o disputar competicions es multipliquen. Malauradament, l’esport femenĂ­ no estĂ prou reeixitâ€?, lamenta Ă€ngel MiĂąo, el president. I tambĂŠ hi ha molts mites. “El rugbiâ€?, intervĂŠ AlĂ­cia CaĂąas, jugadora del sènior, “no exclou ningĂş. Tant se val si ets alt, baix, gras o prim perquè segur que encaixarĂ s en alguna de les 15 posicionsâ€?. “Es diu que ĂŠs un esport de cops, i no ĂŠs aixĂ­. És de contacte, però no com la gent pensa. Animo que ho provin almenys uns quants entrenamentsâ€?, apunta Andrea Cobos. “S’ha de respectar el rival perquè a vegades els contactes fortuĂŻts poden causar lesions importantsâ€?, adverteix Ă€ngel MiĂąo.

Un moment de la conversa.

Biel Romera juga al rugbi pel seu pare, a qui, torturat per les lesions, no va poder veure defensar la samarreta del club: “Quan vaig nĂŠixer ja jugava molt poc. Pel que comenta era boâ€?. “El lĂ­der s’ha d’escollir. Si els teus companys creuen que pots manegar bĂŠ la situaciĂł i t’encaixa, perfecte, perquè serĂ s tu mateix i no un lĂ­der forçatâ€?, argumenta AlĂ­cia. “Per ser capitanaâ€?, enceta Andrea Cobos, “no has de tenir autoritat, 7 / 8 " / & ; fa això així’, i fer-ho amb respecteâ€?. â€œĂ‰s un paper difĂ­cil per" < " la contrĂ ria, i has de saber parar-ho amb tacteâ€?, intervĂŠ Biel. —Biel, aquesta gent no dura gaire al rugbi? O sĂ­? —Continuen perquè els agrada. —Però no l’entenen. €@ ( } capitĂ ha de saber com fer-los callar i que respectin l’à rbitre, l’entrenador, el capitĂ ... Perquè respectin els valors del rugbi. §

una tarda amb...

societat

Poesia i reivindicació de l’aigua Text I foto TONI DELGADO El agua como vida / El agua como tiempo / El agua como música interior /¿Acaso por eso / No haya música mås melancólica / O mås estimulante / Que la música del agua? / No siempre es la música trepidante / Del río que corre / Lo mismo que hay / Una música del agua / > @ < los ojos y por los ojos / Y en ellos / Se hace recuerdo y paisaje / Imagen pura y difusa / O se hace palabra�, recita, amb la seva veu penetrant, Fernando Delgado, periodista i escriptor. Ruselito l’acompanya a la guitarra, i l’auditori Àgora Agbar del Museu Agbar de les Aigßes escolta.

“

18

VIU CORNELLĂ€

És un dels moments de l’acte central d’AigĂźes de Barcelona amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, que ha començat amb un anunci tambĂŠ un punt poètic i un to clar i reivindicatiu: “Estic tan present que ni t’adones de com sĂłc d’important en la teva vida. SĂłc transparent. Fins i tot podria dir que sĂłc invisibleâ€?. SENSE EXCUSES Les Nacions Unides han triat les aigĂźes residuals com a eix del Dia Mundial de l’Aigua 2017. “No hi ha excusa per no aplicar la tecnologia en el tractament de l’aigua. Cal avançar cap a la reutilitzaciĂł i completar el cercle de l’economia circularâ€?, adverteix Ignacio Escudero, director general d’AigĂźes de Barcelona. “NomĂŠs tenim una alternativa a la garantia de subministrament de l’aigua a la regiĂł metropolitana i ĂŠs la reutilitzaciĂł de les aigĂźesâ€?, intervĂŠ Ă€ngel SimĂłn, president executiu d’Agbar: “Hem de continuar avançant-nos a les necessitats de la ciutadania. Si estem on estem, ĂŠs perquè hem estat absolutament fonamentals en el desenvolupament de Barcelona, Catalunya, Espanya i les ciutats on participemâ€?.

Fernando Delgado, en l’acte d’Aigßes de Barcelona amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

EL PROCÉS DE DEPURACIĂ“ Les activitats preparades pel Museu Agbar durant la Setmana de l’Aigua han estat un “èxitâ€?. L’especial per al Dia Mundial de l’Aigua estava dirigida al pĂşblic familiar i un dels seus objectius fou explicar el procĂŠs de depuraciĂł de l’aigua a travĂŠs de dinĂ miques i jocs: “Per treure elements mĂŠs grans, ho podien fer amb les mans; els petits,

amb unes pinces; els encara mĂŠs petits, absorbint l’aigua amb una espècie

&&& ; W # que fos molt fĂ cil d’assimilar com ĂŠs de difĂ­cil depurar l’aigua. EstĂ en les nostres mans que torni en les millors condicions possibles al mediâ€?, desenvolupa Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar de les AigĂźes. §

A L’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

22 d’abril a les 21.00 h

A la Sala2.cat

Sopa de cabra

21 d’abril a les 21.00 h

en concert Després de catorze anys de silenci, Sopa de Cabra torna amb ‘Cercles’. Des del seu llançament, l’àlbum figura en les llistes dels més venuts convertint-se en un dels discs més importants de tota la carrera de la mítica banda.

Cucarachas Enojadas Band 5 de maig a les 21.00 h

Grup Vocal Zetzània

ENTRADA ANTICIPADA: 22 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 € PER A GRUPS (MÍNIM 10 PERSONES): 20 € VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) On-line: www.auditoricornella.com

ESPECTACLES A PREUS REDUÏTS: 10 € ENTRADA ANTICIPADA + CONSUMICIÓ A LA FRAGUA

gastronomia

Juan Luis Cruz: “El Quinto Tapa ens motiva a no adormir-nos i ser creatius� Text i fotos TONI DELGADO Quan el primer dia del mes se n’oblida, els clients li reclamen. —Juan Luis, i les frases?

20

VIU CORNELLĂ€

I en Juan Luis Cruz (Barcelona, 1966), com sempre, somriu. Segur que en tĂŠ alguna de pensada. Les escriu a l’entrada del seu local, El Cortijo & Posa’t Morat (c/ Estany de la Magarola, 5-7, del Prat de Llobregat), i dins, on la sostĂŠ un ninocuiner. Quan conversem n’hi ha una que " ^ƒ “La diferència entre un bon dia i un dia dolent estĂ en la teva actitudâ€?. Ell l’amplia: “Moltes vegades desitgem canviar les coses sense adonar-nos que els que hem de fer-ho som nosaltresâ€?. 1 " que el fan “vibrarâ€? entre les seves lectures. No tĂŠ massa temps per a llegir, però fa l’impossible per a treure’l d’on sigui. Ara estĂ amb TĂłmate un cafè contigo mismo, de Walter Dreser: â€œĂ‰s dels que / Z Z coneixements sobre tu mateix... Dels que t’ajuden a millorar avui, demĂ i demĂ passatâ€?. —Com s’escolta un client? Deixant que parli i parant atenciĂł en els seus comentaris. Si ho fas, ĂŠs probable que et faci veure coses que se t’escapen del negoci. El Cortijo es va inaugurar l’any 1978 i si el 2017 continuem estant dalt, ĂŠs per haver escoltat els clients, perquè a vegades ens diuen que s’avorreixen de certs plats. Pensem que hem de continuar apostant per un dels nostres segells, com el bon embotit, sobretot el pernil ibèric de bellota, i anar introduint altres propostes que siguin del gust del pĂşblic. —El client fa mĂŠs humil al restaurador? El fet que hi hagi una oferta molt Ă mplia ens obliga a espavilar-nos molt mĂŠs. Si ets un restaurador com cal i estĂ s pel

Juan Luis Cruz a El Cortijo & Posa’t Morat.

ĂŠs lògic que pugui canviar de local. Som humans i busquem els canvis. Crec que has d’informar-lo, demostrar-li perquè % * = pre en positiu: a vegades no li pots oferir tot el que vol i ĂŠs bo arribar a un punt mig. Penso que el client i l’hostaler han de ser gairebĂŠ amics. —Creus que el pĂşblic et va premiar com a millor cambrer del Quinto Tapa Car-

xofa Prat 2016 perquè va veure en tu una espècie d’amic? Ha estat tambĂŠ un premi a la constĂ ncia. Fa mĂŠs de 28 anys que em dedico a la professiĂł. —Però segur que t’ha votat gent que no et coneixia d’abans... M’imagino que ĂŠs un boca-orella: reculls = vei, aixĂ­ que encara ĂŠs mĂŠs important que et superis (passa a la pĂ gina 22)

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 17.000 famílies. Obrint-nos camí, com l’aigua.

gcastronomia ultura (ve de la pà gina 20) i ho facis millor cada dia. És un aspecte que el client veu de seguida i pot haver estat un dels motius del reconeixement.

—Et costa molt concretar les tapes? El proper repte ĂŠs la nova ediciĂł del Quinto Tapa Carxofa Prat, del 12 d’abril a l’1 de maig. El Fira Tapa serĂ del 22 i 23 d’abril. † \ † 1 a pensar en les tapes i fem anotacions en una llibreta. De la ) " molt sobre els pros i contres de cada una. El Quinto Tapa ens motiva a no adormir-nos i ser creatius: necessites fer volar la imaginaciĂł, però amb unes pautes, i buscant tambĂŠ uns sabors. Cada any el nivell dels participants ĂŠs mĂŠs alt. És un repte que has de compaginar amb el dia a dia: el menĂş d’entre setmana i la carta del cap de setmana. És un ritme que crec que ens agrada als qui som veterans. —El canvi d’estètica d’El Cortijo & Posa’t Morat va respondre als comentaris dels clients? O vau pensar que era el moment de renovar la vostra imatge sense perdre’n l’essència? GairebĂŠ has contestat tu. Tenim molta clienta de fa molts anys, però el principal motiu de la renovaciĂł anava dirigida cap a la clientela d’ara i la del futur. Què hem buscat? Simplement el que se sol oferir: un ambient mĂŠs juvenil, un local mĂŠs lluminĂłs, amb taules grans i ben distribuĂŻdes. —Et va fer mal el canvi? Moralment em va costar una mica, sĂ­. Les coses que hi havia abans al local les tinc guardades aquĂ­ en capses. Pel que fa a ' & 1 " *# tot dins. [Riem]. —A vegades allò que ocupa poc a fora, ocupa molt a dins. Tens raĂł. Això sĂ­, encara conservem al local quatre o cinc records importants.

22

VIU CORNELLĂ€

—Quan et vam realitzar l’última entrevista, ara fa gairebĂŠ cinc anys, tenies una col¡laboraciĂł amb Posa’t Morat. Ara us heu fusionat. Va coincidir el canvi del local amb la fusiĂł? Fou un detonant. —En aquell moment apostĂ veu per les barquetes. Ara hi ha mĂŠs tapes i una carta mĂŠs consolidada i variada. Les barquetes van ser una de les excuses de la col¡laboraciĂł entre les dues parts. La crisi ens va afectar en tots els aspectes i la gent necessitava trobar productes mĂŠs econòmics en els locals, i grĂ cies a les petites vendes d’un quinto i una barqueta vam subsistir. GrĂ cies a DĂŠu, aquella situaciĂł s’ha superat. No hem deixat de banda les barquetes, tot i que han passat a un segon pla i ens hem dedicat molt mĂŠs a l’aspecte de restauraciĂł. —Com l’oferta de cap de setmana. Amb una carta amb bons peixos i carns a la brasa, i mĂŠs de 55

L'entrevistat, amb el premi al millor cambrer del Quinto Tapa 2016.

plats. La gent decideix què vol o pot gastar. El menĂş calçotada estĂ tenint un resultat enorme en el seu setè any de recorregut. La nostra matèria primera ĂŠs excel¡lent: la Carxofa Prat, el calçot del Parc Agrari... Mentre que el menĂş d’entre setmana ĂŠs complet. —Segueixes sent un protector dels dèbils? SĂ­, malgrat no disposar de gaire temps. Fa uns tres anys que formo part de l’AssociaciĂł Cooking Group, que no protegeix els dèbils, però sĂ­ ajuda una mica a qui ho necessita. Diferents cuiners del Prat impartim cursets gratuĂŻts d’aprenent de cuina i de cambrer al centre Francesc Palau. Intentem donar suport a qui, per exemple, necessita formaciĂł per a poder trobar feina. ^ _ / SĂ­, ara ja t’ho puc assegurar. El que encara no sĂŠ ĂŠs de quin ti $ # O mig em va trucar [potser una productora] perquè volien rodar a El Cortijo. Crec que buscaven una ubicaciĂł molt antiga al Prat i que ho van acabar fent per la zona del Capri. §

oci

El Circ Raluy Legacy arriba a CornellĂ

VIU CORNELLĂ€ 23

El llegendari i sempre innovador Circo Raluy Legacy presenta el seu nou espectacle a CornellĂ , on farĂ parada des

`k k & ; w { / | < l'equip arriba a la ciutat per oferir un muntatge que combina W } W &

El Circ Raluy va iniciar una nova etapa al juny de l‘any passat quan va incorporar al seu nom la paraula Legacy (Llegat). El fet " ‡ O mantenir el llegat de cinc generacions d'artistes de circ que enca " ( L'espectacle es desenvolupa dins d'un ambient centenari, amb instal¡lacions completament restaurades. Sota l’embalat, petits i grans quedaran bocabadats. L’espectacle que es presenta aquest any a CornellĂ , compta tambĂŠ amb la presència de tot ( espectacle Ăşnic inspirat a l'època daurada del circ dels anys 30. El Circ Raluy Legacy combina la senya d’identitat que acom O principis de segle, l’hotel amb rodes, el bar cafeteria... amb una " ˆ " ència circense. 1 ( " “un espectacle per adults que cap nen hauria de perdre’sâ€?. Horaris i compra d’entrades a circoraluy.com

cultura

Carles Porta: “Una persona que † % Text: XAVIER PUIG / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK € d’AntĂ rtida Produccions, que dirigeix, amb aire sorneguer,

 & El que havia estat corresponsal de TV3 durant la Guerra dels Balcans o a Ruanda està ara centrat en la seva faceta

& ‚ " # dalt preparant una sèrie de la qual no val la pena que li preguntem perquè no ens en dirĂ res, però entremig ha tingut temps de publicar El dia que vaig marxar (Fanbooks, 2017), sobre la te W † & *" " Tor: tretze cases i tres morts (La Campana, 2005) o Fago (La Campana, 2012), aquest darrer premiat amb el Huertas ‡ &

C

24

VIU CORNELLĂ€

^; † bre l’aborda directament, a la primera / & " } " / @ tema que sempre m’ha semblat molt interessant. Una persona que se suĂŻcida què ĂŠs, un covard o un valent? Em va semblar un punt de partida interessant per analitzar el suĂŻcidi. MĂŠs tenint cosa que no es tractava als mitjans i que s’havia volgut amagar perquè es pensava que parlar-ne provocava mĂŠs suĂŻcidis. Jo penso que ĂŠs al revĂŠs, que moltes persones que se suĂŻciden el que necessiten ĂŠs que algĂş els escolti, que algĂş els faci cas. —Quina perspectiva sobre el suĂŻcidi in } " ˆ ) # ( irreversible. Llavors s’adona que moltes de les coses que havia interpretat, les havia interpretat malament. Un cop has ( ) # # -

Carles Porta.

~ ( ‰ no ĂŠs justament partidĂ ria, al contrari, ĂŠs una cosa que tu has d’analitzar molt bĂŠ abans. —En el llibre hi ha un moment en què dĂłna la sensaciĂł que el protagonista €} €} † &&& " ( # ribar el lector. Perquè jo crec que el lec-

tor es troba amb la vida d’aquest noi i ( = ^ ( % = ) # presa. És com parlar des de la mort. Quanta gent ho tornaria a fer desprĂŠs d’haver vist què ha passat amb el que Š % = ‹ ( ƒ O decisions, on (passa a la pĂ gina 26)

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

ccultura ultura

El periodista i autor d'El dia que vaig marxar, durant l'entrevista.

(ve de la pĂ gina 24) s’aprèn a prendre decisions? I quan la de ( Š + " 1 # # = que eren partidaris del suĂŻcidi. Jo tambĂŠ analitzo molts cops ˆ @ ( ÂŒ ‘ Â’ ) # = "= la nostra societat ho penalitza.

^ " ! Perquè aquesta edat ĂŠs crucial a l’hora de prendre decisions. % ) ( Š + " ( " adult que en un jove. Implica molt mĂŠs la societat, molt mĂŠs l’entorn. Penso a mĂŠs que pels lectors ha de ser un motiu mĂŠs " ( “ ) ( ‹

26

VIU CORNELLĂ€

^‡ €} / + ( ( " " @ ( # " caria. L’únic que pretenc ĂŠs sacsejar i que en parlem. ^‡ " } 7 Un dia vaig veure una taca de sorra davant una discoteca que tapava la taca de sang on havien atropellat un noi, em va venir al cap si l’havien atropellat o havia fet un pas cap dins de la carretera. El van atropellar o s’hi va posar ell? —Com construeix la vida de l’adolescent protagonista del M’ho he inventat tot, realment ĂŠs novel¡la. Intento usar els (

Aquest noi, aparentment normal i corrent, tĂŠ una vida que no # 1 grup d’amics, amb la noia de la qual s’enamora. —Com a periodista que vas estar a Bòsnia com analitza l’ac Z # Europa estĂ fent un paper patètic. Crec que s’han d’acollir = # # "= & # # # = "= & "= ) ^ "= ^ˆ } ‰ @ # ” • O *} O 1 # # • ^ % = & } O seva voluntat de manera absoluta en un territori que l’únic Â’ ( " # = ^Š " Z ‰ 1 " % ' @ # #

= ” # – \ ) — " = Œ ‘ " & = ) ^ \ = # ˜

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Manuel VĂĄzquez MontalbĂĄn complia sempre els mateixos anys ‹ˆ+ ‚;{ÂŒ*‚‹ Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA És curiĂłs: sempre recordo VĂĄzquez MoltalbĂĄn amb ! " & Â? W & ‘ " " / } / # & ; & ; considerava que cada columna que feia havia de ser La Co ! & Â’&&&“ ‘ " " &&& ” w & Z "

" } % ‘ ‡ Â? •– " Â? – —‰ 1939-Bangkok, TailĂ ndia, 2003), al documental Caleidoscopio MontalbĂĄn ‘ ˜ Imprescindibles { `&

28

VIU CORNELLĂ€

“

El pare del detectiu Pepe Carvalho va escriure mĂŠs de 9.000 articles en gairebĂŠ 40 publicacions de l’Estat. Amb 20 O } ™ % sorgir l’oportunitat de col¡laborar a la revista madrilenya El EspaĂąol. ~ ( O ) Movimiento i } ƒ i El EspaĂąol funcionava com a pedrera d’alumnes amb fusta Poc desprĂŠs de col¡laborar a El EspaĂąol, on ho farĂ durant O = { nuel VĂĄzquez MontalbĂĄn començarĂ a treballar a Solidaridad Nacional. Diario Sindicalista de CataluĂąa. A El mĂłn segons Manuel VĂĄzquez MontalbĂĄn, editat pel Col¡legi de Periodistes de Catalunya, Carles Geli i Marcel Mauri parlen de la seva “pre %& Els 112 articles que hi signarĂ â€œno W " `k < & ˆ # # %& Ho veuen “un episodi coherentâ€? tenint en compte que el 1957 s’havia estrenat en la militĂ ncia clan š ~ ( % ›š~% ( Felipe), treballava mentre estudiava i “ja havia ‰ /  %& El redactor en cap de Solidaridad Nacional, Fernando Aguirre, es va quedar impressionat i meravellat amb el primer reportatge del jove aprenent, Merletti, el fotĂłgrafo del medio siglo barcelonĂŠs, publicat el 4 d’agost de 1960 i que formarĂ part d’una sèrie de cinc articles. Ens ho argumenten Carles Geli i { { ƒ } 7 " # # W } 7 ‰ ‡ < ™š < & & +  7 buten ja Marx i Engels i se citen els Fets d’Octubre de 1934

”‡ ! & { Z / ! } ^ ^ %& " { $œ\ \ { œ ƒ “Merletti era un artesano en el pleno sentido de la & ‡ / # & ‡ / – < & ;

Z / } & Â? –" & ˆ < › ÂœÂ? < – } } & Â? / – ž – %& En les seves entrevistes, plenes de preguntes “incisives i valentesâ€?, tambĂŠ demostrarà ‘ } " Â&#x;š < " # k i personalment no m’he adonat dels canvis que suposa l’edatâ€?, " O Â?žÂ&#x;Â? { $Âœ\ \ { Âœ ˜

cnl

Abril

E

30 VIU CORNELLĂ€

l nom del nostre quart mes de l’any en llatĂ­ era aprilis, format a partir d'Apru, el nom etrusc d’Afrodita, la deessa grega de l'amor, la bellesa i la fecunditat.  Â— " " plantes, van augmentant les temperatures... i, a Catalunya, la cultura s’encamina cap a la gran festa cĂ­vica del llibre que ĂŠs Sant Jordi. Al CNL, amb l’inici d’aquest mes s’han acabat els cursos que van començar al gener i, just superat el tall d’activitat que imposa la Setmana Santa (un cop menjada la mona), s’obren les als cursos intensius de catalĂ : els dies 18 i 19 d’abril, de 10 a 13 i de 17 a 20 hores es faran les proves de col¡locaciĂł i les matrĂ­cules a la seu del CNL, i les classes, de diversos nivells, començaran l’última setmana d’abril i s’allar ) O No serĂ aquesta, lògicament, l’única activitat del CNL. En destaquem, a l’entorn de Sant Jordi, la lectura de poemes “VxL encomana poesiaâ€? que enguany es farĂ al parc de Can Mercader, el 23 d’abril al matĂ­, en el marc de la Jordiada i, tambĂŠ, la parada que s’hi instal¡la cada any, des d’on es difondrĂ la tasca del Centre i es promourĂ el joc en catalĂ . TambĂŠ volem fer esment de la visita al Parlament de Catalunya que va fer una trentena d’alumnes del CNL el passat 16 de març, que tindrĂ repeticions de matĂ­ i de tarda el 24 de maig. Per altra banda, la DirecciĂł General de PolĂ­tica Lingßística (DGPL) ha creat un conjunt de / dedicats a tre AixĂ­ mateix, tambĂŠ ha posat a disposiciĂł de la ciutadania l’eina ‹ >ˆ W , que recull les " ‹ ™ ^ ) als usuaris d’aquesta eina un accĂŠs rĂ pid als continguts concrets sobre els canvis normatius. Els nous dictats espe ^ ( ›”¥¢ › Â?¢ › ¥¢ " al centenar que ja estaven disponibles des de l’octubre de 2016 a l’eina Dictats en lĂ­nia del web Llengua catalana. De ^ tots els exercicis. En un altre ordre de coses el Termcat ha publicat l’actualitzaciĂł anual del Lèxic de fĂ rmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fĂ rmacs aprovades al llarg del 2016. El Lèxic de fĂ rmacs contĂŠ mĂŠs de tres mil termes, amb la denominaciĂł catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellĂ , francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d'acciĂł mĂŠs habituals de cada fĂ rmac (antibiòtic, immunomodulador, ¢ ˆ & ( ˆ ca per a cada compost quĂ­mic, que atorga el Servei de Resums QuĂ­mics (Chemical Abstracts Service, CAS) de la Societat Ame-

ricana de QuĂ­mica. Va ser editat en paper el 2008 pel Col¡legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se'n publica en lĂ­nia l'actualitzaciĂł. Finalment, el Consorci per a la NormalitzaciĂł Lingßística (CPNL), amb l’objectiu d’oferir mĂŠs avantatges culturals a l’alumnat i als participants en el Voluntariat per la llengua (VxL) estĂ obrint noves vies de col¡laboraciĂł amb grans institucions i entitats culturals del paĂ­s. En aquest sentit destaquen, de moment, els convenis signats amb la Filmoteca de Catalunya, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Gran Teatre del Liceu i la Biblioteca de Catalunya, que ofereixen avantatges i condicions especials en les respectives activitats aixĂ­ com en altres activitats com ara exposicions o visites guiades. §

CNL de CornellĂ de Llobregat ; | { ˜ k ‡ * W > _ š ¥Â&#x;š ‡ W Llobregat & ¥¢ Â&#x;£™ š£  ¤ & & ÂĽ & } ÂŚ>>§§§& & >

! " un dels restauradors que participen en les activitats de l’AssociaciĂł de # ! $%#!& ( hi faltaran les anècdotes del Sabies que...

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

Entrevistarem un dels protagonistes de la programaciĂł de l’Auditori de CornellĂ i visitarem el Museu Agbar de les AigĂźes. Parlarem amb Gonzalo Lema, autor de Que te vaya como mereces, de Gonzalo Lema, Premi Internacional de novel¡la negra L’H

Aprendre anglès a What’s Up! és com agafar una gran onada.

Comen AVUI eça teu cu l d’angl rs ès

Amb Amb un un mètode mètode diferent diferent i 100% 100% flexible. flexible. Et Et divertiràs divertiràs i aprendràs aprendràs anglès anglès de de veritat. veritat.

Rambla Just Oliveras 53 (L’Hospitalet) Al costat Avda. Josep Tarradellas Tel. 931 992 010

www.whatsup.es BADALONA - BARCELONA - BILBAO - L’HOSPITALET - MADRID - SABADELL - SEVILLA - TERRASSA - VALENCIA

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.