Viu Cornellà - nombre 2016

Page 1

NÚM.

109 · novembre '16

viucornella@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com --

FES-TE VOLUNTARI DEL GRAN RECAPTE

Una tarda amb...

Jordi Bosch, que actua a l'Auditori de Cornellà amb Caiguts del cel MARIEL SORIA, PREMI IVÀ AL MILLOR HISTORIETISTA PROFESSIONAL 2016 MUSEU AGBAR

- LA SETMANA DE LA CIÈNCIA AL

- JESSE OWENS, AL SABIES QUE... - 'LA VILA' EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

Al desembre la Susana inaugura la temporada de #CarxofaPrat amb…

cuiners menús dies A partir del dijous 24 de novembre, consulta els cuiners, els menús i els dies… i reserva la teva taula a 4mans@onanuit.com

Prepara’t per una experiència doble #4mans #onanuit

Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | 4mans@onanuit.com .com/onanuit @onanuit

EDITORIAL

QUI PAGA MANA

—És lamentable que encara no s’hagi enlairat l’aviĂł! Lamentable! —es queixen, en veu alta, un grup d’italianes, desprĂŠs que ens hagin informat per megafonia mitja dotzena de cops que hi ha un retard important pel temporal. En aquestes condicions no es pot volar, però a elles els ĂŠs igual. Quan arribem a Barcelona i les hostesses els pregunten si ha anat bĂŠ el viatge, els posen mala cara, i continuen protestant en el seu to, com si s’haguessin menjat uns altaveus de petites. VIU CORNELLĂ€

El que potser desconeixen les tertulianes Ês que les primeres que volien arribar d’hora eren les mateixes hostes

no poden mĂŠs, però obsequien els clients amb un somriure encantador, com si haguessin fet la migdiada o estiguessin de vacances. He parlat amb força encarregats de material i neteja dels gimnasos. Hi ha usuaris que no podrien viure ni en una cova si es comportessin com es comporten en les instal¡lacions: fan servir les peses i les deixen a terra, deixen la suor a les mĂ quines, mengen i beuen en els vestidors (i hi deixen la pell de plĂ tan, les ampolles, els envasos de iogurt i tambĂŠ complements mĂŠs Ă­ntims). TambĂŠ n’hi ha de tan solidaris que consideren que han de compartir el seu gran gust musical amb la resta. He arribat a veure gent dutxant-se al passadĂ­s o donant puntades a un dispensador de sabĂł... Buit. Altres no fan cas als horaris. “Hi ha dos clients que no sĂŠ què fer amb ells, de veritatâ€?, em deia un dels encarregats fa temps. L’home ĂŠs un excel¡lent treballador a qui alguns estan pendents de destorbar. I ell, malgrat les circumstĂ ncies, tracta tothom molt bĂŠ. Defensa el cantant Quique GonzĂĄlez que tots, en algun moment de la nostra vida, haurĂ­em de ser cambrers. Tots haurĂ­em de dependre de tantes persones diferents en un mĂ­nim perĂ­ode de temps. Adaptar-nos a les seves necessitats i saber navegar entre els clients que es pensen que, com paguen, es creuen amb el dret d’exigir als cambrers i cuiners que siguin tambĂŠ macs i preparin els plats en deu dècimes de segon. Segurament quan ells treballen (si ho han fet alguna vegada) porten un ritme molt mĂŠs relaxat, i segur que els sobrarien arguments per a defensar aquesta actitud. Qui paga mana.

Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 109, NOVEMBRE DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA: DAVID RUANO DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-55194-2006 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

JORDI BOSCH, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE CORNELLĂ€ AMB CAIGUTS DEL CEL

16.Cultura MARIEL SORIA, 23Ăˆ PREMI IVĂ€ AL MILLOR HISTORIETISTA PROFESSIONAL 2016

Jordi Bosch ens parla de la infĂ ncia, de com es va de fer comèdia als escenaris perquè s’hi troba actuarĂ a l’Auditori de CornellĂ amb Caiguts del cel,

4 VIU CORNELLĂ€

Ha estat molt difĂ­cil resumir una entrevista amb ! "# Premi IvĂ al millor historietista professional "$%& ' ( ) ! ( * + - . ( / ( #" 0 0

una tarda amb...

Jordi Bosch: # & mi, amb la meva manera de veure la vidaâ€? Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO Pares, vull anar a veure els titellesâ€?, insistia el petit Jordi Bosch (MatarĂł, 1956), a qui les amb la il¡lusiĂł d’un nen. Encara ho ĂŠs deixessin entrar a la tramoia interna i, Fou el meu primer contacte amb el teatreâ€?.

“

Jordi Bosch sembla humil, tenir els peus a terra i la virtut de sorprendre’s cada dia. El 27 de novembre actua a l’Auditori de CornellĂ amb Caiguts del cel i uns companys de luxe: Emma Vilarasau, Ă€lex Casanovas i Anna Barrachina. —Els Pastorets van ser la teva primera experiència a l’escenari. I a la Sala Cabanyes, on vaig entrar amb 14 anys. Hi vaig estar uns quatre. !" # teatre. VivĂ­em el pas de l’independent al professional. GrĂ cies a Boris Ruiz, company meu mataronĂ­, vaig poder formar part d’una companyia de teatre professional barcelonina. VenĂ­em d’on venĂ­em, i a Barcelona amb prou feines hi havia teatres oberts. Els anys 70 van ser molt durs i alguns van lluitar molt perquè el teatre continuĂŠs ben viu.

! campanya MatarĂł, ciutat de valors. parlaves del compromĂ­s del pĂşblic de $ % $ obrir la ment... La qualitat dels teatres i la vitalitat cultural de Londres ĂŠs espectacular. Totes

Foto: DAVID RUANO.

les ciutats europees importants haurien de tenir aquest valor afegit. La cultura ha de ser una necessitat, i el teatre et permet viure i respirar amb els actors. És una experiència tan Ăşnica i meravellosa que estaria molt bĂŠ que molta mĂŠs gent la visquĂŠs.

5 VIU CORNELLĂ€

Jordi Bosch i Emma Vilarasau.

—Com ha crescut el sector des que vas començar i què li manca encara? A Barcelona ĂŠs estable i compta amb teatres i companyies de tot tipus. Sempre hi faltaran moltes coses. Crec que cal treballar de valent perquè la gent tingui la necessitat de consumir cultura i anar al teatre.

ucna ultura tarda amb...

Una escena de l'obra.

!* % % + $ Exacte. A mĂŠs, la tendència ĂŠs anar escurçant la distĂ ncia entre l’escenari i l’espectador, i això es pot aconseguir amb la manera d’interpretar o de fer.

6 VIU CORNELLĂ€

!* / $ Caiguts del cel i amb qui has treballat molt, diu de tu que ets el rei de la comèdia a Catalunya. Els elogis sĂłn sempre benvinguts i els agraeixo molt. La comèdia lliga molt amb mi, amb la meva manera de veure la vida. EstĂ molt relacionada amb la ironia, la capacitat de riure’t de tu mateix i relativitzar les coses. L’important ĂŠs que l’actor comuniqui i el pĂşblic s’ho passi bĂŠ. —Caiguts del cel (Auditori de CornellĂ , 27 de novembre) parla de l’ambiciĂł d’una parella que es troba a casa uns diners & A l’autor [SĂŠbastien ThiĂŠry] no li interessa gens saber d’on vĂŠnen. Això ĂŠs el bonic de l’obra. La casa comença a omplirse misteriosament de feixos de bitllets. !4 8 ; < T’avanço que mai queda clar d’on vĂŠnen els diners. Això ĂŠs el de menys. L’important ĂŠs com fan que canviĂŻn els personatges. Ell s’ho pren d’una manera i ella, d’una altra. És una parella de classe mitjana que viu la mar de bĂŠ i tĂŠ la seva vida muntada. L’evoluciĂł dels dos ĂŠs molt curiosa.

Foto: DAVID RUANO.

!= $ " > @ I tant! NomĂŠs faltaria. No hi ha cap problema. Quan coincidim en una obra, compartim els mateixos neguits i dubtes, i en parlem mĂŠs. Feia temps que no treballĂ vem plegats i potser / ' 9 ; <= 9 ) ' conèixer a l’escenari del Lliure. —Conèixer-la tan bĂŠ t’ajuda a treballar millor amb ella? És clar! Les complicitats sòlides fan que no hagis de perdre el * + 9 ! 8

@ SĂ­, el que passa ĂŠs que s’acaba notant que no hi ha quĂ­mica. Si no hi ĂŠs, no hi ĂŠs. La quĂ­mica no es pot forçar. Saps què vull dir? !=%8 @ Potser sĂ­, però, per sort, sempre ha sigut en escenes puntuals i personatges mĂŠs petits. Però, mira, capeges la situaciĂł com pots i vas fent. —I com la intentes capejar? [Riu]. Com pots! [Riem]. Tampoc ĂŠs una cosa greu. No es pot exigir que tothom tingui una bona quĂ­mica i relaciĂł. Tots som

) (passa a la pĂ gina 8)

Descobreix d’on ve i on va l’aigua de la teva ciutat Amb motiu de la Setmana de la Ciència, la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí (ETAP), la depuradora del Prat de Llobregat (EDAR) i el Museu Agbar de les Aigües obren les seves portes perquè puguis veure com funcionen. Et convidem a les jornades de portes obertes. Inscriu-t’hi prèviament trucant al 93 342 35 36 o enviant un missatge a serveiseducatius@aiguesdebarcelona.cat. Per a més informació, vés a www.museudelesaigues.cat.

ACTIVITAT GRATUÏTA 19 i 20 de novembre de 12 a 14 h

Segueix-nos a: facebook.com/museuagbardelesaigues instagram.com/museuagbar twitter.com/MuseuAgbar Com arribar-hi: Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat

Metro L5 Cornellà

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 6)

perquè som professi-

onals. —La complicitat depèn una mica de la humilitat? A mi m’agraden els actors amb un concepte d’humilitat molt gran perquè estan disposats a ser generosos dalt d’un escenari. Primer de tot manen el personatge, el text i l’autor. —L’actor que busca el lluĂŻment personal creix? Pot crĂŠixer igualment. Pot ser un actor amb un talent impressionant. No ho penso pas criticar, ni de bon tros. !"

% panys? Home, i tant. He tingut la sort de tre

MO ( compromesa, lluitadora i que ĂŠs pura /

9 que et sentis petit... Et sents... Mare 9 X ) 9 ) - grans i bons, tenen tant de talent i són tan generosos que els acabes veient com uns actors mÊs. Aquesta Ês la ( ( t’impressiona veure-la i penses que tant de bo puguis arribar tu a la seva edat, 81 anys, amb el cap igual de lúcid i el cos en forma. És un desig compartit per tots els actors.

8 VIU CORNELLĂ€

—L’actitud hi tÊ molt a veure. Et van

K W & K @ Que has de seguir lluitant. Sempre pen ) moment, porto una vida normal. M’han demanat que em cuidi una mica perquè si no ho fes, la meva qualitat de vida podria quedar afectada. —Doncs espero que continuĂŻs aixĂ­. Retrocedim una mica mĂŠs, a Spamalot, el

X ; 8 classes de cant, el que mĂŠs et va cos Y Z millorant els teus moviments? Va ser un moment divertit i complicat. Pensa que hi havia set o vuit parelles de ballarins impressi- (passa a la pĂ gina 10)

Un moment extrem de Caiguts del cel.

Foto: DAVID RUANO.

Fem de l'escriptura un joc Novena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch

Ipads

iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 27 de febrer de 2017 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

ucna ultura tarda amb...

Parella a l'obra i a la vida real.

onants, actors de musicals acostumats a cantar, ballar i actuar... Vaig picar molta pedra perquè hi havia dos o tres nĂşmeros en què havĂ­em d’intervenir tots i no podia desentonar. Spamalot va ser un regalet molt maco perquè tota la vida m’ha agradat cantar i pensava que mai tindria l’oca - . ) mica ĂŠs un tresor un material com Spamalot... Una comèdia boja dels Monty Python’s i dirigida pel Tricicle que vaig gaudir durant dos anys. M’ho vaig passar molt bĂŠ. En tinc un record espectacular.

10 VIU CORNELLĂ€

(ve de la pĂ gina 8)

—I què me’n dius de Nissaga de poder i Majoria absoluta? Nissaga de poder va representar un abans i un desprĂŠs en els serials de tarda. Aquest any se’n celebren els 20 anys. Vint anys! Majoria absoluta era una comèdia fresca i maca. Ens ho passĂ vem molt bĂŠ en aquella fantĂ stica casa de bojos. La tornaria a fer ara mateix. —Emma Vilarasau i tu vau ser els tutors de tots aquells joves? A vegades sĂ­. TambĂŠ hi havia Ferran RaùÊ i Carme BalaguĂŠ, que ens ajudĂ vem a domar-los una mica. Érem els quatre grandets enfront d’aquella colla encantadora de nanos. Van ser jornades molt maques.

Foto: DAVID RUANO.

!> =[ <

@ Home, hi ha gent que l’hi posa mĂŠs mĂ­stica que una altra. Per a mi no en tĂŠ gaire. És un lloc que utilitzo per a canviar-me de roba abans de sortir a l’escenari. Hi ha gent que potser hi tĂŠ mĂŠs objectes i se’l fa una mica seu. Ni sĂłc supersticiĂłs ni tinc manies en el teatre. —Montserrat Carulla em va dir que cada teatre tĂŠ una olor % @ \ % per les obres? Recordo molt bĂŠ l’olor que feia la Sala Cabanyes, el meu primer teatre: era una mena de colònia o ambientador. Vaig tenir la sort de poder viure el que eren les bambolines, les llumetes de coloraines, la conxa de l’apuntador... !] $ %

talls. SĂ­, però tambĂŠ ĂŠs una mica la nostra feina: saber mirar i guardar aspectes que acabarem utilitzant en l’escenari. Hi ha personatges que construeixes amb detalls gegants o mĂŠs petits. Primer has de reconèixer els teus comportaments i desprĂŠs, els dels altres. §

­5($ 0(75232/,7$1$

L’AMB fomenta una correcta recollida selectiva de residus Quan es llença un envàs en un contenidor groc, un diari en un de blau o una ampolla en un de verd, se’ls està donant una nova vida. Però on van a parar els 1,3 milions llargs de tones de residus municipals que es reciclen cada any?

= 8 CAPSES

1 llibre

DE CEREALS

= 40 AMPOLLES

1 folre

DE PLÀSTIC

“Ha estat una sorpresa saber que si porto l’oli usat a la deixalleria em faran un descompte en la factura de l’aigua”

8 LLAUNES

DEISY

DE CONSERVA

Un equip de 144 informadors explica als veïns dels municipis metropolitans, a peu de contenidor, una sèrie de trucs i de consells per separar els residus correctament. A l’àrea metropolitana només se separa una tercera part dels residus que es generen i de cara a l’any 2020 Europa demana arribar a un 50%.

L

a iniciativa sorgeix de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i dels ajuntaments metropolitans, que volen fer arribar a la ciutadania la necessitat de reciclar correctament els residus. Diferents grups d’informadors distribuïts per 28 municipis metropolitans s’acosten als veïns i veïnes que van a llençar la brossa per conscienciar-los sobre la necessitat de reciclar i ajudar-los a fer-ho correctament.

La taxa de recollida selectiva a l’àrea metropolitana és del 33,73% actualment “Hi ha gent que no recicla gens i que té molts dubtes”, explica la Mireia Tortajada, una de les informadores de la campanya. “En aquests casos —continua el seu company Adrián Amorós— no pots saturar el ciutadà d’informació, la idea és anar pas a pas i que, si no reciclen

=

res, comencin amb el vidre i el cartró, que és el més fàcil, i no costen gens de transportar”. Els informadors, identificats amb un peto i una gorra verds, treballen per parelles. Estan situats en llocs per on circulen moltes persones i on, a més, s’ha detectat que hi ha punts negres de la recollida selectiva. APOSTA PELS RESIDUS La campanya està finançada per Ecoembes i Ecovidrio i té un cost que s’apropa als 1,2 milions d’euros. Es tracta d’una acció que se suma a tot un seguit de campanyes que fa anys que impulsa l’AMB amb l’objectiu de millorar les taxes de recollida selectiva de residus. Segons l’AMB, “mai com ara havia estat tan fàcil, ràpid i pràctic reciclar”. “Hi ha més sistemes de recollida que mai, i més campanyes informatives com aquesta, que ens han de permetre millorar les actuals taxes de separació de residus i acostar-nos a la mitjana d’altres països de l’entorn”, expliquen.

1 olla

MARCIA I DAVID INFORMADORS

“Que et diguin que a partir d’ara reciclaran és molt gratificant” En què consisteix la vostra feina? Marcia: Informem sobre la recollida selectiva de residus els veïns que van a llençar la brossa. Intentem resoldre els dubtes que tenen i donar-los pistes perquè comencin a reciclar si no ho fan. Us agrada? David: Quan algú et diu que a partir d’ara reciclarà és molt gratificant. Creieu que la campanya és útil? Marcia: Això és una ajuda, una manera d’animar la gent i fer-los veure que reciclar no és gens difícil. A molts els donem trucs perquè comencin a separar els residus. Però hi ha moltíssima feina a fer.

gastronomia de proximitat

CAFETERIA LA VILA: UNA CUINA D’ARRELS I IDENTITAT Text MARIANO MARTÍNEZ

ANA I GLÒRIA MARTÍNEZ Xefs de Cafeteria La Vila Plaça de la Vila, 2 El Prat de Llobregat 93 379 95 06 cafeterialavila@yahoo.es De dimarts a diumenge, de 7 a 22 h.

12 PRAT 12 VIU VIUEL CORNELLÀ

.com/cafeteria.lavila

Parlar de La Vila, de la Glòria i l’Ana Martínez, al bell mig de la plaça de la Vila del Prat de Llobregat, també és fer-ho dels seus pares. La història actual de la seva aposta gastronòmica no s’entén sense el Juan Martínez i l’Ana Naveros, pares d’aquesta parella de dones emprenedores i històrics de la restauració pratenca amb El Celler de l’All-i-Oli, un local que durant trenta set anys va formar part de la vida local i on el Pota Blava era el símbol culinari dels seus fogons. Mentre que la d’El Celler era una cuina més clàssica, La Vila va néixer el 1999 amb una altra línia, més informal, la dels plats combinats. “Però quan va tancar El Celler, el 2012 —ens comenta la Glòria— la gent venia a La Vila a buscar el que trobava a la taula d’El Celler. Això ens va fer canviar una mica la proposta de La Vila i continuar amb la tradició que havien mantingut, amb tant d’esforç i qualitat, els nostres pares”. Evolucionar sense perdre les arrels És un tòpic, però cal seguir insistint que la gastronomia forma part de la cultura d’un poble: és identitat, salut i qualitat de vida. De mica en mica tots en som una mica més conscients.

No és estrany que el retorn al Mercat de Pagès de tota la vida tingui tant èxit. No hem inventat res, recuperem el que sempre ha estat present, li donem valor. El retorn a les arrels no significa fer passes enrere, sinó també evolucionar. “Les nostres arrels les tenim molt presents: el Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes de temporada que tenim al Parc Agrari. Nosaltres comprem directament als pagesos les verdures i intentem que el públic que ve a tastar els nostres plats sigui conscient que darrere de les nostres amanides o del pisto hi ha una aposta pels productes de la terra. La gent entén molt bé aquesta evolució”, reflexiona la Glòria. Ella i la seva germana Ana segueixen el camí traçat pels seus pares, però amb el seu toc personal: “Ara oferim una cuina més elaborada, sense perdre l’essència d’espai informal. Molta gent se sorprèn de la nostra carta i ja no només ens tenen en compte com a cafeteria, sinó també com a espai gastronòmic de qualitat”. La seva participació en rutes com el QuintoTapa o les Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat els ha ajudat a visualitzar La Vila com un punt de referència de la gastronomia pratenca i un altaveu de l’aposta

A L’ A U D I T O R I D E

a L’Auditori de Cornellà

C O R N E L L À D E L L O B R E G AT

27 de novembre a les 19.00 h

Caiguts del cel

ENTRADA ANTICIPADA: ANTICIPA 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR PA DE DEU PERSONES): 16 E

Amb Emma Amb aV Vil Vilarasau, iliar a asau u, Jordi Bosch, Bosc Bo sch, Carles Car arle les Martínez le Mart rtín ínez nez i An Anna Barrachina Barra rach china

11 de desembre a les 19.00 h

L’Avar de Molière ENTRADA ANTICIPADA: 18 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 25 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 16 E

Amb Joan Pera

18 de novembre a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Intarsi

De la companyia de Circ “eia”

ENTRADA ANTICIPADA: 10 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

2 i 3 de desembre a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Hendaya, cuando Adolfo encontró a Paco

FESTIVAL D’ART FLAMENC DE CATALUNYA

ENTRADA ANTICIPADA: 22 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 29 E ENTRADA ANTICIPADA: 10 E A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 20 E PER A GRUPS (A PARTIR DE DEU PERSONES): 8 E

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h U On-line: www.auditoricornella.com

38%/,B$8',725,B BB ; B9,8 LQGG

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

4*07 463)9(8*7 )* 8*1436&)& . )*0 LA RECEPTA &6( ,6&6. “Als que no acaben de veure clar el camĂ­ que nosaltres i altres restauradors estem fent els recomano que comprin el producte, el tastin i jutgin. No se’n penediran. Per a nosaltres ĂŠs una garantia treballar amb aquests productes de qualitat i que ofereixen tantes possibilitats a la cuinaâ€?.

CANELĂ“ DE POTA BLAVA ROSTIT I CARXOFA PRAT

14 VIU VIUEL CORNELLĂ€ 14 PRAT

Sense formaciĂł no hi ha evoluciĂł 0 38& 0&:& )* 0& 1&6* 7*146* -. *78C 46*7*28 07 (0C77.(7 *:309(.32*2 8&1'E &1' .)**7 23:*7 . 1308 *2897.&71* & 0I6.& . 0 2& *0 8C2)*1 59* )H2& *14*28& & & #.0& ).& 6*6* ).& 8E 1308 )* 0 &059G1.& *286* 86&).(.H . *:309(.H “L’Ana tĂŠ moltes idees i jo m’encarrego, la majoria de vegades, d’executar-les, malgrat que les dues estem davant dels fogons. A mi m’agrada mĂŠs experimentar, i els productes amb els quals treballem ens garanteixen que el resultat mantingui un gran sabor i autenticitatâ€?. 0I6.& -& +*8 ).:*6737 (96737 . 7 -& +361&8 & 0 7(30& 3J1&2 “Va ser molt interessant, perquè, a mĂŠs, treballĂ vem i ens formĂ vem en una cuina basada en els productes de temporada. Moltes tècniques eren noves per a mi, però la base era un producte que conec molt bĂŠ i de primera qualitat. La formaciĂł tambĂŠ ĂŠs una manera de donar-li un nou aire a la cuina que fa la nostra mare, mantenir els sabors clĂ ssics i fer-los atractius als comensals i perquè puguem tenir contents, per exemple, als que busquen el

INGREDIENTS @ 38& 0&:& @ &007 @ *'& )* .,9*6*7 @ "31C59*8 1&)96 @ .2<327 @ 692*7 @ (34& )* '6&2)<

sabor clĂ ssic del Pota Blava, però als que tambĂŠ cerquen una nova experiència. Reciclar-te o morirâ€?. “L’amor que sentim per la cuina ens motiva a fer coses i evolucionar, sempre amb coherènciaâ€?, ).9 *0 ;*+ &(3 !32(*63 .;I E7 *0 59* 7*1'0& 59* *78&2 +*28 )*7 )* & #.0& 0& 0I6.& . 0 2&

@ *6 0& '*.;&1*0 (*'& 00*8 1&.(*2& 7&0 . 4*'6*

DESCRIPCIĂ“ *1 *0 38& '0&:& 6378.8 &1' (*'& 831C59*8 4692*7 . 4.2<327 71.(30*1 *0 38& '0&:& 0 &+*,.1 0& &6;3+& 6&8 8&00&)& 1308 +.2& . *140*2*1 *0 (&2*0H *1 92& '*.;&1*0 . )*(36*1

ANC

gastronomia

# ^ %" K ^

E

ls mesos d’abril, octubre i desembre sĂłn les dates de liquidaciĂł de l’impost de societats. Com que per a aquest Ăşltim pagament encara no saben quin serĂ el seu resul Z ses han d’avançar una part dels diners ) ) / ( Z \ ara, aquesta part era un 18 %, però a partir de la liquidaciĂł del mes d’octubre ( Z / "# _ a les empreses que facturin mĂŠs de 10 milions d'euros.

“La mesura ĂŠs deslleial, atès que esprimerĂ unes 5.000 empreses catalanes per a millorar la tresoreria de l’AdministraciĂł pĂşblica espanyola i disfressar, d’aquesta manera, el El resultat, en paraules de l’economista David Ros, ĂŠs que “dos terços de les petites i mitjanes empreses (pimes) catalanes es veuran obligades a avançar uns diners que encara no saben si guanyaranâ€?. En la mateixa lĂ­nia es pronuncia el 0 - cal de Pimec, Joan Maria Gimeno, qui creu que “la mesura ĂŠs deslleial, atès que esprimerĂ unes 5.000 empreses catalanes per a millorar la tresoreria de l’AdministraciĂł pĂşblica espanyola i

pĂşblic de l’Estatâ€?. Aquesta decisiĂł no ĂŠs casual, ja que k Z ) "$%& = < Brussel¡les per tal d’esquivar el deshonor que implicarien per a l’Estat espa Z ) +/ associades.

“La polĂ­tica estatal estĂ centrada a protegir les grans empreses, fonamentalment aquelles que alts funcionaris de l'Estat per assegurarse regulacions proteccionistesâ€? ' # _ ) +

/ < ) Z * Z < w & _ .{ ; < < < ' ( * Z Z < ) = del 5 %, la qual cosa deixaria el Govern Z - davant les autoritats de la UniĂł Europea. “L’Estat no ha estat capaç de fer front als reptes apuntats per Brusselles, com ara la reforma de l'AdministraciĂł, el malbaratament en infraestructures inviables o la manca de sostenibilitat del sistema de pensions, i ha optat (novament) per esprĂŠmer el sector productiuâ€?, explica l’economista David Ros. } ) ~ ' Z ) Z pĂşblic per a reformar-se, Brussel¡les ha ) Z

Z mes crònics per a equilibrar els comptes pĂşblics. Segons l’economista Josep Maria € )  ) ' ) pressiona les empreses â€œĂŠs una nova mostra que el Govern de l'Estat no protegeix l'activitat productiva perquè no la coneix i li ĂŠs llunyanaâ€?. VĂĄzquez afegeix que “la polĂ­tica estatal estĂ centrada a protegir les grans empreses, fonamentalment aquelles que componen l'IBEX

de l'Estat per assegurar-se regulacions proteccionistesâ€?. { Z ' < grans empreses, la base de l'economia productiva catalana es trobarĂ que ha ‚ ) / cat. De fet, la Cambra de Comerç de Girona avisa que la decisiĂł del Govern Z ' < nòmic i la creaciĂł de llocs de treball a 0 Z RedacciĂł ANC

csultura abies que...

Mariel Soria: “El còmic m’ha permès realitzar les meves fantasies infantilsâ€? Text i fotos TONI DELGADO l despatx de Mariel Soria (San Salvador de Jujuy, Argentina, 1946) ĂŠs tan ric com les habilitats comunicatives de la dibuixant. És ple de llibres ordenats per seccions: el material de documentaciĂł, els còmics, # ta Mariel Soria amb la vida del carrer i la taula de treball la convida a no deixar de dibuixar. Tot i que ella seria capaç de fer-ho en qualsevol superfĂ­cie. Es fa difĂ­cil no riure amb la guanyadora del 23è Premi IvĂ al millor historietista professional 2016, d’eloqßència irresistible i anècdotes de pel¡lĂ­cula. És una de les protagonistes de la 32a Mostra de Còmic a CornellĂ . NomĂŠs es fa petita quan li dic que podria escriure ` @k

E

!" @ Suposo que ho sóc com altres com Montse ClavÊ, Marika Vila i Núria Pompeia. I tambÊ Purita Campos, que potser s’havia incorporat a aquesta lluita una mica abans.

16

VIU CORNELLĂ€

!" @ SĂ­. Vam sembrar la llavor d’ara. Afortunadament, la societat ha canviat molt des que vaig arribar a Barcelona. En el còmic ĂŠrem molt poques dones. !W

@ Volia ser astronauta, egiptòloga, cirurgiana... Quan vaig començar a ser dibuixant professional, em vaig adonar que no hauria pogut ser cap altra cosa. El còmic et porta a tots els mons possibles i impossibles, i m’ha permès realitzar les meves fantasies infantils. !w {

@ Quan vaig aprendre a caminar, vaig començar a fer-ho a les parets de casa...

Mariel Soria.

Els pares em renyaven i jo m’amagava darrera de les butaques perquè pensava que allĂ no em veurien gaudint de la meva gran passiĂł, malgrat que encara no n’era conscient. Sempre tenia dibuixats els llibres de classe i els quaderns,

Foto: T. DELGADO.

els meus i els dels companys. Feia moltes caricatures. != [ @ És clar! I tambÊ a la pissarra! I em feien fora de classe! (passa a la pà gina 18)

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 16) [Riem]. Era molt ban-

darra, jo. —Vas nĂŠixer a San Salvador de Jujuy. I per casualitat. Els primers cinc anys de la meva vida vaig viure a Salta, una ciutat encaixonada entre muntanyes. A l’altra banda del carrer començava a pujar la muntanya. De ben petita em preguntava què hi havia darrere i vaig anar a investigar-ho. Tenia tres anys. Uns dies desprĂŠs un traginer que passava amb les vaques em va trobar arraulida a la panxa d’un puma [riem]. L’animal m’havia aguantat durant tres dies! —Ostres! Amb tres anys ja eres una supervivent. Total. L’esbroncada que em van fotre a casa va ser antològica. Em van enviar a l’escola per a tenir-me controlada i perquè no m’escapĂŠs amb cap puma mĂŠs! —Et senties incòmoda amb alguns pro @ A l’escola era molt callada, sempre estava molt aĂŻllada. Vaig aprendre molt de pressa a llegir i em fascinava. ! [ @ SĂ­. Era insuportable! Com que llegia molt i de tot, tenia molt vocabulari i a vegades utilitzava paraules que no sabien quin sentit tenien. L'entrevistada dibuixant.

18 VIU CORNELLĂ€

!" K } @ M’odiaven! I jo tambĂŠ! !#% [ 8 @ No. Per a mi dibuixar ĂŠs com respirar. No em comporta una pressiĂł extra de la que m’imposo com a dibuixant. Això sĂ­, quan acabo un dibuix, prefereixo no veure’l mĂŠs perquè continuaria tocant-lo. Realitzo els lliuraments a Ăşltima hora, quan no hi ha mĂŠs remei. Aquests dies estic traient originals de fa 40 anys i, ostres, no estaven malament. Els signaria ara. —Has guanyat el 23è Premi IvĂ al millor historietista professional 2016 amb un

27% dels vots del jurat. Els altres candidats eren Miguel Gallardo, Enrique Ventura i Max. DĂŠu n’hi do, la competència. I tots sĂłn molt amics. Enrique Ventura ĂŠs gairebĂŠ un germĂ per a mi. Al cap de pocs dies de que ens comuniquĂŠssim que optĂ vem al premi va venir a sopar i em deia: “Et mereixes el premiâ€?. I jo li comentava el mateix. !W & { @ És un orgull i, a mĂŠs, porta el nom d’IvĂ , amb qui vaig coincidir a El Jueves. No ens vam conèixer massa personal-

Foto: T. DELGADO.

ment perquè ell no parava tant per la redacciĂł. Era molt afable, summament masclista, però ja era aixĂ­ l’època. Gran humorista, gran company i molt divertit. !X @ Va nĂŠixer a la sèrie Contactos amb Andreu [MartĂ­n] de guionista i era un adolescent de 13 o 14 anys molt desimbolta i divertida. La Mamen, ara que hi penso, seria un personatge de la sèrie de TV3 MerlĂ­, una alumna que ĂŠs molt feminista. Potser ĂŠs una Mamen una mica revolucionada. Ha anat evolucionant i expressant-se mĂŠs al llarg dels anys. (passa a la pĂ gina 20)

FES-TE VOLUNTARI 25 i 26 de novembre

granrecapte.com

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 18)

!"

@ Quan la va agafar en Manel [BarcelĂł], es va tornar mĂŠs socialment reivindicativa sense perdre el seu humor. Si haguĂŠs de fer la Mamen ara... Pobra, es passaria el dia xerrant a tort i a dret perquè estic indignada amb la situaciĂł polĂ­tica mundial. Quan descobreixen que som els pares de la Mamen, la gent, sobretot del mĂłn del teatre i del cinema, ens explica que ha ingressat a la sexualitat a travĂŠs del personatge, que va ser la seva primera instructora. L’adoren. És com entendre la vida en pla divertit, una de les coses mĂŠs importants ĂŠs el sexe. —Abans deies que dibuixar ĂŠs com respirar. Els dibuixants teniu el poder de treure tabĂşs i barreres. En el teu cas, has parlat de tot amb certa naturalitat. Tres Quarts, tu ets la tĂ­mida, no has d’estar aquĂ­ [li diu a la seva gata]. Això ĂŠs qĂźestiĂł del guionista. Em diverteixo moltĂ­ssim dibuixant, m’ho passo teta. Quan dibuixo un personatge ric, em cabrejo i visc amb ell.

20 VIU CORNELLĂ€

—Entre l’agenda de la 32a Mostra de Còmic a CornellĂ hi ha força activitats sobre la dona dibuixant. Fins al 26 de novembre, el penĂşltim dia de l’esdeveniment, es pot visitar a la Biblioteca Marta Mata l’exposiciĂł Ellas toman los lĂĄpices, el espacio y la palabra, del col¡lectiu Autoras de Còmic. A les biblioteques es pot trobar una guia sobre còmic de dones, Marta Armengol i Raquel i Maribel Carod realitzen xerrades als instituts... Hi ha alguna cosa de Marika Vila? —SĂ­, sĂ­. És una exposiciĂł que passarĂ per escoles i instituts de la ciutat. Es titula Marika Vila: veu de dona trencant estereotips. D’acord, ĂŠs la seva itinerant. —A la Biblioteca Joan Salvat Papasse€ $  Â‚$ visitar l’exposiciĂł 50 aniversari de Mafalda [a Mariel li canvia la cara]. T’en $ @ Mafalda ĂŠs una mestra! És la meva Ă­dola. L’altre dia tenia tota la nevera plena

Manel BarcelĂł i Mariel Soria.

de caldo i vaig pensar que si em veiÊs ella, m’insultaria! [Riem]. != ^ onista. És importantíssim que hi hagi una connexió total. El Manel [Barceló, que tambÊ Ês actor i la seva parella; fa un moment que s’ha assegut al nostre costat] entÊn el que m’agradaria explicar i respecta el meu espai, i jo, igual. No ens calen paraules. A vegades amb un guionista extern es pot produir un desajust.

Foto: TONI DELGADO.

—Sembles molt passional, Mariel. MANEL: No ho sembla. És molt calmada. MARIEL: SĂ­, no? MANEL: La gent diu: “Quina persona mĂŠs tranquil¡laâ€?. Però... —Qui sobreviu amb tres anys a un puma ha de tenir un carĂ cter especial i una connexiĂł amb els animals. MARIEL: Tenim bona relaciĂł els animals i jo, oi Manolito? MANEL: Els burros et fan iaaaaa, iaaaaa! (passa a la pĂ gina 22)

ccultura ultura

Mariel Soria, al seu despatx, amb els còmics de Mamen i Mafalda.

(ve de la pĂ gina 20)

22 VIU CORNELLĂ€

MARIEL: Em saluden! [Riem]. MANEL: I li passa a totes les latituds. A Grècia el pastor la renyava perquè molestava el burro, i no li estava fent res! I a Jujuy, igual. MARIEL A Carmona, passant amb el cotxe, vam veure un cavall preciĂłs en un turĂł. Ens va mirar i va baixar corrents a salu + ) ; ' no els va fer gens de cas. !=% { $ @ M’agrada dibuixar en el meu espai. Pobret... [Ho diu mentre mira a Manel]. SĂłc una invasora total. Si som fora, vull gaudir de la natura. MANEL: Però s’emporta papers per a dibuixar i llapis quan sortim perquè en algun moment s’ha de posar a dibuixar. Si no, no ĂŠs ella. MARIEL: Ho faig. MANEL: Cada dia dibuixa alguna cosa, encara que sigui la llista de la compra. —En el llibre Historietas, còmics y tebeos espaĂąoles es diu de tu que sempre has tirat endavant trobant una via comercial sense perdre l’à nima.

Foto: TONI DELGADO.

T’explicarĂŠ una anècdota sobre això. Fa molts anys vaig anar a una agència que duia un senyor molt trist perquè hi havia la possibilitat de fer dibuixos per a l’estranger i em van encarregar una pĂ gina, crec, de l’à nec Donald. La vaig fer dos o tres ) ( † ‡ “Ah, molt bĂŠ, aquesta deixa-la, la publicarem i te la pagarem, i ara te n’encarrego mĂŠsâ€?. I li vaig dir: “No, aquesta me l’emporto i no en farĂŠ cap mĂŠsâ€? [Riem]. —Abans m’has presentat els teus gats i tenien noms particulars. MARIEL: El gat es diu TĂşbal ĂŠs un personatge d’El Mercader de Venècia. En Manel va fer un espectacle meravellĂłs sobre un dels seus personatges, Shylock. MANEL: Era un monòleg de dues hores i quart sobre El mercader de Venècia, però protagonitzat per TĂşbal, que tĂŠ vuit lĂ­nies en l’obra de William Shakespeare. A Shylock, TĂşbal es transforma en tots els personatges i es queixa del poc protagonisme que li va donar Shakespeare. El gat el vam comprar en un bolo de Shylock. I la gata es diu Tres Quarts. El seu pare ĂŠs el TĂşbal i era la mĂŠs petitona. MARIEL: Fixa’t, estĂ com dient: “Qui em crida?â€?. MANEL: Què passa Tres Quarts? T’anomenen! §

m sabies useuque... agbar

Els viatges de l’aigua

Text TONI DELGADO Foto JACK RISTOL No hi ha res mĂŠs quotidiĂ que l’aiguaâ€?, enceta Glòria GonzĂ lez, responsable de programes educatius d’AigĂźes de Barcelona: “Tenim la sort de viure en un paĂ­s desenvolupat i gaudir d’aigua correntâ€?. La 21a Setmana de la Ciència, que se celebra de l’11 al 20 de novembre, ĂŠs una bona oportunitat perquè AigĂźes de Barcelona i la FundaciĂł Agbar donin valor “a aquest recurs natural i escĂ sâ€?.

93 342 35 36 o al correu electrònic serveiseducatius@aigues ;( ‚ ' / ) / /

—En el nĂşmero anterior ens vas avançar dues de les vostres propostes per a la Setmana de la Ciència: les visites a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ i a la depuradora del Prat. A Vine a veure l’aigua que beus i vine a conèixer-ne els secrets de la distribuciĂł volem que els visitants descobreixin el recorregut que fa l’aigua des que es capta del riu o, en aquest cas, )‰=' Š ( )

) en la visita a la depuradora del Prat de Llobregat, la mÊs gran de Catalunya, veuran el camí que segueix l’aigua des que de < ( ) { ;( ; (‰ ' * / (

—Realitzeu tambĂŠ una tasca de conscienciaciĂł sobre què es pot llençar pel vĂ ter? Des de l’empresa es farĂ ben aviat una bona campanya de conscienciaciĂł per no llençar les tovalloletes al vĂ ter, que ens

( ) *

-

(‰ <

els mocadors de paper, les puntes de les cigarretes, el paper

) <

24

VIU CORNELLĂ€

“

—Quins dies organitzeu les dues visites? Es poden fer les dues? Les muntarem dissabte 19 i diumenge 20 de novembre, amb dos torns al dia: d’onze a una del migdia (en castellĂ ) i de dot ( ÂŒ Â? ‘ / ‡ l’opciĂł a ĂŠs la visita a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­ ;( . SĂłn activitats gratuĂŻtes, però cal fer reserva prèvia al telèfon

—Sempre aposteu perquè els visitants siguin protagonistes. Situem els visitants en les etapes de potabilitzaciĂł perquè vegin les caracterĂ­stiques organolèptiques de l’aigua: el gust, el

—Tenia preparada alguna proposta mĂŠs per a la Setmana de la Ciència? != ; ' ' - - Origen que, en %“ %” !• Batxillerat a viure una aventura per a recuperar una sèrie de coneixements bĂ sics envers l’aigua, el planeta i l’ús que en ' ! ) aplicacions interessants i fascinants per a ells, i volem que tinguin present Origen ) 9 –

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Jesse Owens, competir en silenci Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA El vestuari ĂŠs ple d’esportistes. L’equip de futbol americĂ el reclama per a dutxar-se. Larry Snyder es dirigeix a un dels seus atletes, Jesse Owens.

E

26

VIU CORNELLĂ€

—Larry, treu a aquests negres d’aquĂ­! —protesta l’entrenador ' ˜ ™“SĂ­! Fora! Fora!â€?, * ( š / › —Si et descentren els quatre goril¡les sense cervell que tenim ) = ( / ( › ˜ Âœ •Â? ˜ / ( ž X ˜ ) < * ( ˜ + X ˜! Z X ˜ < ˜; < ( —Prou Snyder! ˜{ / › ™! ' ‡ “SĂłn micos!â€?š ‘ +/ 9

9 .

› ™! š . ) ) Â&#x;  (

' Âœ / › ˜!= = Z Š / ˜ 9 ˜ Âœ •Â? ˜œ 9 / Âœ / / ˜ Š Z ! Z A L’heroi de BerlĂ­n ! / ‘ ÂĄ /  œ •Â? Υ ÂĄ

; ~ %¢%#+} ;  %¢Â”$Â? O moment en què se sent lliure de debò en una societat que Z ' Š (

) es converteixi en el primer de la famĂ­lia a ser universitari i el pare, parcer i parc en paraules i gestos, sent el mateix, però / “Vull saber si vols guanyar [...] Els rècords se’n van, però una medalla d’or ĂŠs teva per sempreâ€?, li insisteix el seu nou ~ •/ Š Z ! Z 0 ) ' ( ' ) < 9 ( ‡ = ( ' Âœ • = = %¢#& ) ~ * * pel “problema jueuâ€?. Âœ •Â? ' ‡ ' ( Li sobra l’entorn, perquè però rep pressions de tot arreu: del seu paĂ­s, que no sempre el considera seu, i que el veurĂ com a fracassat si no guanya les tres proves en què participarĂ ; i de l’AssociaciĂł Nacional per al ProgrĂŠs de la Gent de Color,

perquè no competeixi i mostri “la nostra solidaritatâ€? davant  Âœ •Â? < ; ' ‘ * amb força el nazisme, que veu en els seus Jocs, l’oportunitat ‚ k Z %$$ metres i 200, en salt de longitud, prova en què es farĂ amic de l’atleta alemany Luz Long, i en els relleus 4x100, en què va entrar en l’últim moment quan el tècnic va decidir deixar ' ! !

Z k ÂĄ O * )

= ( ~

) durant una part de la seva vida es va veure obligat a acceptar ( * ; Z “$ ' O ) ' Š

que han pogut editar el guiĂł i eliminar les escenes que creien que no havien de sortir o que no eren certes, han deixat que ( ) . Âœ ! ÂĄ ) Š Z ! Z ! / Âœ ™•Â? Âœ š / –

entreteniments

HORITZONTALS:1. Impuls irreprimible de tacar fulls. El mà nec de la paella / 2. Quin aspecte, tot de gent un darrere l'altre! Es plany de la fulleta que hi ha al tè / 3. Gran escapada per veure un futbol de cine. Abdomen dels crustacis d'origen pleonà smic / 4. Cap de cony. Fortuna del cinema català . Esclaten a riure / 5. Usuaris habituals dels serveis de l'estació. Anglesos i germans / 6. Part interna de cada biela. Anà lisi artística amb una salut terminal / 7. Considerat en funció dels calers que val. Vots incomptables / 8. L'H tal com sona. Col¡lectiu caló, amb gran presència de canalla / 9. Tot de missives?: no, basa per jugar a pòquer. Tesar sense arribar a vocalitzar / 10. El mÊs perillós Ês quan ve corrent. Sà tir d'inequívoca pertinença a la fauna. El capciró del dit / 11. Que

ciĂł familiar. No ĂŠs sòcia però s'hi assembla moltĂ­ssim / 12. Pilar prim. És a l'ala com al cor el batec. Al cor de la gent / 13. Guardar amb estratègia. Com li reca, pagar l'impost del gas! VERTICALS: 1. Molt competent a l'hora de fer realitat la factura. Un viatge pel laboratori / 2. Es cargola per sota. Resposta tĂ­pica de l'aviaciĂł. S'imposa en exemple / 3. Flor d'hĂ bitat solapat. Una pila d'insectes subjectant el que neteja vidres / 4. I si els alteres, anivellen. MĂŠs que por l'ogre li acaba la paciència / 5. Viatja en Mini amb la germana. Apuntat a l'institut del crit. Tibar com abans tesar / 6. El golafre de l'epiglotis. Fa de mal afaitar, com que ĂŠs per beure... / 7. Una sense panxa. Inusitada?: no, ans al contrari. Posen lĂ­mits al torneig / 8. Trempa de tal manera que es

" xual femenina d'acció post-coital. Cons manipulats per les mà quines de batre roba / 10. Centre històric de Canet. Amagades com agendes de cine. Vet aquí la germana / 11. Revolts a la francesa?: no, caps del solc, allà on gira l'animal que llaura. El veí de sota / 12. Blat de moro del país, i mÊs i tot. Tot de gent saltironant a ritme de cobla.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

L’endreça de Fabra

M

30 VIU CORNELLĂ€

olt probablement haureu sentit parlar dels canvis en l’ , que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha donat a conèixer fa pocs dies. D’aquesta reforma n’hem sentit a parlar a bastament als mitjans de comunicaciĂł i, tal com era previsible, ha provocat respostes de tota mena, a favor i en contra, perquè ja sabem que la llengua sempre ĂŠs un tema sensible sobre el qual tothom opina, com a usuari que n’Ês. Malgrat tot, avui no parlarem de la polèmica ni de la idoneĂŻtat o no d’aquests canvis. Ens agradaria parlar una mica del procĂŠs de normativitzaciĂł de la llengua catalana. Fixeu-vos que parlem de normativitzaciĂł i no pas de normalitzaciĂł. El segon terme ĂŠs el mĂŠs conegut i fa referència a l’ús i a la reocupaciĂł dels espais socials i legals que pertoca a la llengua. Quan parlem de normativitzaciĂł 9 ( - ( lèxica i gramatical. En altres paraules, del procĂŠs d’establir les ( ) + ( ; normativitzaciĂł tambĂŠ formaria part de la normalitzaciĂł i segurament sĂłn indestriables. Però, quan va començar el procĂŠs de normativitzaciĂł del catalĂ modern? Aquest procĂŠs va començar a resultes de la Renaixença i davant la necessitat de trobar un model de llengua modern, Ăştil i que servĂ­s per a totes les varietats dialectals. En aquest context, un Pompeu Fabra encara molt jove —havia nascut el 1868—, va formar part del grup de l’anomenada “Campanya de l’Avençâ€?, que proposava una sèrie de reformes modernes per a l’ortogra \ %”¢% * Ensayo de gramĂĄtica del catalĂĄn moderno. La importĂ ncia d'aquesta campanya, que ben aviat va tenir un ressò considerable malgrat les actituds adverses dels tradicionalistes, es deu al fet que moltes de les seves propostes (com ara l'adopciĂł de l'article masculĂ­ el, l'escriptura dels plurals en -es - ( ç) van ser adoptades posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans i incorporades a

%¢%# . %¢$& . CongrĂŠs Internacional de la Llengua Catalana: s’hi van inscriure w $$$ ; ; tre les 61 comunicacions que s’hi van presentar cal destacar la de Pompeu Fabra, " Aquesta proposta va contribuir especialment a fer augmentar el seu prestigi, tant entre les persones de lletres, com entre els lingĂźistes de reconegut prestigi internacional. %¢%% ( . † \ / (  = a l’Escola d’Enginyers, i s’incorpora a l’IEC com a membre de la SecciĂł Filològica, de la qual mĂŠs endavant seria president, / 9 { Š caciĂł de les %¢%# )

( ; ) = - (

) GramĂ tica catalana ÂŒ%¢%”Â? - #

catalana ÂŒ%¢#"Â? ( ÂŁ \ ¤ ; ) \ < ) va “sobreviureâ€? al durĂ­ssim segle XX. Fabra es va haver d’exiliar k ÂŚ$ Z M %¢w” . 0 ¨ ÂŒ0 Z M Â? La reforma de Fabra es basava, perquè el catalĂ poguĂŠs funcionar com a llengua de cultura, apta per a totes les funcions, en 5 criteris fonamentals: que fos clara i lògica; que la

$ ; que fos harmònica amb les % ; que fos ; i que fos mo " La reforma fabriana Ês una obra monumental que ha arribat ( ' Z

( moderna. Ara, ja al segle XXI, ĂŠs l’IEC l’encarregat d’adaptar les normes als nostres dies. En continuarem parlant. De moment, "# & ja serĂ a les llibreries. §

CNL de CornellĂ de Llobregat " \ # + $ ˆ X > $ ‰ } ‚Š‹Œ‚ X Llobregat = ‹ ŒÂ?‘ ‚Â? Š’ “ 8

‰‰””” ‰

un relat preciós d’aquesta època. Com fem en aquestes dates, cedirem un espai als partits polítics de la ciutat. A més, sabrem tots els detalls del Fira Tapa Pota Blava i Carxofa Prat, un esdeveniment que cada cop té més presència a la Fira Avícola del Prat.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

En l’última edició del 2016 de Viu Cornellà parlarem sobre una obra de teatre i farem una prèvia alternativa sobre la Fira Infantil de Nadal, un dels esdeveniments més esperats per la família i més arrelats a la ciutat. Coneixerem les propostes nadalenques del Museu Agbar de les Aigües i descobrirem

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.