Viu El Prat - octubre 2016

Page 1

NÚM. 101· OCTUBRE

‘16

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

JA ESTEM DE QUINTO TAPA!

Una tarda amb...

el Mag Lari, que arriba al Teatre Modern amb Lari Poppins - QUINTO TAPA DE CORNELLÀ - EXPOSICIÓ 'APRENENT A MIRAR, APRENENT A FER' - MUSEU AGBAR - RETRATS DE FESTA MAJOR UN GEST ETERN CONTRA EL RACISME

EDITORIAL

PIQUÉ, SANT I DIMONI

P

otser tinc un concepte massa romĂ ntic i utòpic de l’esport, però mai he entès que el pĂşblic pugui in propis jugadors. Em sembla mĂŠs lògic animar l’equip, que ĂŠs qui realment necessita les nostres energies. Alguns representants de la grada mĂŠs rĂ ncia es reuneixen ara als platĂłs televisius per a cridar, colpegen teclats o escupen improperis a la rĂ dio. Una part del periodisme esportiu ha derivat en un gènere de clavegueram. Aquests periodistes, o mĂŠs aviat polemistes de les cavernes, es dediquen, amb cos i Ă nima, a treure notĂ­cies que generin polèmica, odi i violència. Volen notorietat per a ells i per als seus mitjans. Defensen una fĂłrmula cada cop mĂŠs entesa: pensar en els resultats (audiències) i no en les conseqßències (qualsevol desgrĂ cia). Gerard PiquĂŠ no ĂŠs precisament un jugador discret. A la gespa ĂŠs un lĂ­der valent i generĂłs en l’esforç i amb els companys, i avui dia ĂŠs potser el central mĂŠs en forma del mĂłn. Amb un micròfon diu el que pensa, peti qui peti, com si fos en una societat. Però ell no ĂŠs un bufĂł, sinĂł un simple (i excel¡lent) futbolista que a vegades sembla que se senti el president de la Generalitat. Ell mateix s’enfoca i s’exposa, es defensa i defensa els altres. N’hi ha que acusen Gerard PiquĂŠ de ser antiespanyol perquè va a la Diada o estĂ a favor del referèndum, i potser, nomĂŠs potser, obliden com ha sagnat per a l’equip estatal. Als mateixos que l’acusen tenir el cap cot durant l’himne o fer gestos de difĂ­cil traducciĂł en catalĂ (peineta), els podrĂ­em recordar que la victòria en el Mundial de Brasil 2010 i l’Eurocopa de 2012 de Polònia i UcraĂŻna no s’expliquen sense la seva presència. Alguns d’aquests sĂłn els que durant el partit amb AlbĂ nia el van acusar de tallar-se les mĂ nigues per treure’s la bandera d’Espanya. Un detall que en la versiĂł llarga de l’equipaciĂł no ĂŠs present, com es va comprovar amb la de Sergio Ramos. No hi havia la trampa que van denunciar els falsos periodistes esportius que li estan traient el seient a molts dels qui en saben realment d’esport, de narrar i fer entrevistes i reportatges des del coneixement i la passiĂł, i no des de la provocaciĂł. Aquests han fet que Gerard PiquĂŠ anunciĂŻ que desprĂŠs del Mundial de RĂşssia de 2018 deixarĂ la selecciĂł espanyola. I el mĂŠs greu ĂŠs que mĂŠs d’un jove que somia a ser periodista esportiu els vulgui imitar en un futur.

VIU EL PRAT Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 101, OCTUBRE DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

EL MAG LARI, QUE ARRIBA AL TEATRE MODERN AMB LARI POPPINS

16.Cultura

Per què va començar a fer mĂ gia Mag Lari? Quina relaciĂł tĂŠ amb Mary Poppins? Com podem començar a formar-nos com a mags? Josep Maria Lari (1973) s’obre en aquesta entrevista amb Viu El Prat, en què repassa el seu recorregut vital i professional. El Mag Lari aterrarĂ al Teatre Modern el 13 de novembre amb Lari Poppins.

L'EXPOSICIĂ“ APRENENT A MIRAR, APRENENT A FER

Els tallers de l’antiga Escola Municipal de Dibuix i Pintura van unir Toni GarcĂ­a i Fernando Herraiz. No han perdut el contacte i els Ăşltims mesos han passat moltes hores junts engrescats amb un projecte il¡lusionant i necessari. L’exposiciĂł Aprenent a mirar, aprenent a fer, un viatge pels Ăşltims 40 anys de formaciĂł artĂ­stica al Prat. Es pot visitar al Centre d’Art Torre Mun

gastronomia

una tarda amb...

Mag Lari: “Un mag no es pot sentir superior al pĂşblicâ€? Text TONI DELGADO Un dia em va manar que endrecĂŠs l’habitaciĂł i li vaig dir que em feia mandra. Va pronunciar supercalifragilisticoespialidoso i les coses van volar i es van endreçar solesâ€?. AixĂ­ va ser com Josep Maria Lari (Barcelona, 1973) va descobrir que la seva mare era Mary Poppins. Lamenta que fos massa tard, quan ja s’havia jubilat i no feia mĂ gia. El Mag Lari aterra al Teatre Modern el 13 de novembre amb Lari Poppins.

“

—T’he de confessar que no he vist la pel¡lĂ­cula sencera. [Riu]. Aquest ĂŠs un moment memorable de Mary Poppins. Anem fent broma sobre que l’espectacle no tĂŠ res a veure amb la pel¡lĂ­cula i que ho diem per a vendre entrades. —[Ric]. La mĂ gia sempre tĂŠ un punt d’infantil? Home, tĂŠ quelcom que agrada a tots els pĂşblics. Com que passen coses que no podem comprendre, suposo que els nens sĂłn molt susceptibles de ser fans de la mĂ gia. Els pares, totalment. Perquè per al nano s’acaba convertint en un joc. L’adult estĂ lluitant contra la seva pròpia intelligència, i moltes vegades veus que fan comentaris entre ells o comenten a cau d’orella al seu acompanyant “això ho fa aixĂ­, això ho fa aixĂ â€?. És com si no volguessin sentir-se enganyats. Mag Lari.

—Per què? En Tamariz ĂŠs molt empĂ tic quan actua i tambĂŠ quan escriu. Era com si el sentĂ­s parlar, i com ja m’agradava molt, fou com un enamorament. —Què vas trobar de tu mateix en el seu llibre? M’obligava a concentrar-me molt per a arribar a fer els seus jocs de mans. La mĂ gia ĂŠs difĂ­cil, i si no hi dediques moltes

—Què ĂŠs mĂŠs important per al mag, el poder de comunicaciĂł o l’habilitat amb les mans? Les dues coses, però la presentaciĂł ĂŠs la clau de l’èxit. Pots agafar un joc de mans que estigui trillat i, si el presentes d’una manera diferent, ĂŠs com si fos nou. A mi m’agrada trencar-me les banyes per a aconseguir que un joc molt clĂ ssic arribi com si fos un de nou. —A qui li ensenyes els trucs nous? Depèn. Si ĂŠs un joc de mĂ gia de prop, als amics. Si requereix algun aparell, ja el descobrim a la sala d’assaig amb els companys de feina.

VIU EL PRAT

—Fins a quin punt et va canviar el llibre de Juan Tamariz? Totalment. El que havia de ser una lectura divertida d’estiu per culpa d’un treball de Sant Jordi em va transformar. Quan el vaig acabar, vaig decidir que volia ser mag.

hores i no tens molta paciència, no te’n sortirĂ s. TambĂŠ vaig descobrir que podia tenir la capacitat de ser centre d’atenciĂł, distreure els altres i sentir-me realitzat fent el pallasso, que ĂŠs el que m’agrada.

5

—La mĂ gia s’assembla a la lectura? SĂ­, jo crec que sĂ­. És un art que evoca tot allò fantĂ stic. La imaginaciĂł que pots deixar anar per a intentar entendre què estĂ passant ĂŠs comparable a la que pots viure quan llegeixes.

ucna ultura tarda amb...

Una escena de Lari Poppins.

—A Lari Poppins teniu aparells voluminosos inspirats en shows de gran format de Las Vegas. La presentaciĂł, diria, ĂŠs mĂŠs Ă­ntima que altres vegades, però sĂ­ que hi ha nĂşmeros grossos: com un escapisme, caixes on

—L’acompanyant del mag ha de ser semblant a ell o no? Jo sempre faig que els partenaires siguin com un personatge mĂŠs l’espectacle. En aquest cas, l’Albert interpreta un ajudant francès que no s’assabenta de res i que si no li parlo en la seva llengua, no m’entĂŠn. Potser tindrem algun problema de comunicaciĂł per culpa de l’idioma...

6 VIU EL PRAT

—Als voluntaris tambĂŠ els atorgues, encara que no s’assabentin, un personatge propi. SĂ­. Jugo molt amb ells i acaben formant part de l’espectacle. Sempre intento triar gent que tingui ganes de participar, però tampoc m’interessa el tĂ­pic setciències que vol tenir mĂŠs protagonisme del que toca. —L’ideal seria qui et respecta a tu i els temps de l’espectacle. Qui participa amb respecte. Correcte. —Què fas quan et trobes algĂş que es comporta aixĂ­? Fa molts anys que em dedico a això i tinc recursos per a torejar qualsevol situaciĂł. Moltes vegades l’escena ĂŠs encara mĂŠs

divertida perquè si ja acostumo a fotre canya al pĂşblic, quan algĂş es passa de la ratlla, encara ho faig mĂŠs. —Què li pots dir, per exemple? Depèn del que faci. La broma “d’aquĂ­ la gent ha pagat per veure’m a mi i no a tuâ€? l’acostumo a fer bastant sovint. —I com es queda la persona? Paradeta, normalment. M’ha passat de tot. Una vegada vaig mans a la butxaca. Quan em girava, el paio feia coses. TenĂ­em una caixa per fer desaparèixer l’ajudant, però vam realitzar el joc amb ell. La gent va riure molt i molts es van pensar que estava tot preparat. No era aixĂ­. —Cada espectacle ĂŠs molt diferent. Malgrat que hi hagi el guiĂł i estigui tot assajat, sempre hi ha una part que deixem mĂŠs a la improvisaciĂł amb els recursos que pugui donar-me cada lloc. —Reivindiques l’essència de la mĂ gia. Quina ĂŠs? És l’efecte. Entenem per efecte el moment del nĂşmero en què hi ha un clĂ­max, on la gent es queda desconcertada. Hi ha un plantejament i un nus, i el desenllaç no existeix. El clĂ­max ĂŠs la manca de desenllaç. Un espectacle ĂŠs una successiĂł d’efectes que has d’anar alternant sense que cap se solapi amb l’altre. Hi ha unes normes establertes. (passa a la pĂ gina 8)

Tapa Pota blava POTA & ROLL Rollito cruixent farcit de Pota blava, maionesa de kimchi, xiitake i ceba crispy

de l´11 d´octubre a l´1 de novembre

Tapa de la casa PISTO y NO VISTO! Manolito de pisto del Parc Agrari i formatge ecològic Slow food

Tots els dies de 12,30h a 16,30h i de 19,30h a 23h (Divendres i dissabtes fins a les 23,30h) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric | 93 379 56 00 | centricgastrobar.com | quintotapa.cat centricgastrobar

@centricgastro

@centricgastrobar

centricgastrobar

ccultura ultura

Mag Lari i el seu ajudant.

(ve de la pĂ gina 6)

—Com ara... Que si fas desaparèixer una cosa, no pots realitzar un altre nĂşmero de desapariciĂł desprĂŠs, has d’optar per una levitaciĂł, un joc d’endevinar... —Les bromes predisposen al pĂşblic a deixar-se anar mĂŠs? SĂ­. Jo faig mĂ gia còmica. Fer riure amb la mĂ gia contribueix que l’espectacle entri millor. M’agrada fer les dues coses.

8 VIU EL PRAT

—Quins punts en comĂş i diferències hi ha entre la mĂ gia d’aquĂ­ i la de fora? Crec que l’efecte mĂ gic s’entĂŠn igual. A vegades, l’educaciĂł o la cultura de cada paĂ­s fa que agradi mĂŠs una cosa o una altra. ! que s’ha acabat l’espectacle. Això no vol dir que no l’entenguin o no els satisfaci, sinĂł que hi ha diferents maneres de reaccio " # $ ! % sĂłn molt freds. És una altra cultura. —Ets autodidacta. De formaciĂł de mĂ gia, entesa com la relaciĂł entre un professor i uns alumnes, com un cicle formatiu, no n’hi ha enlloc. Jo m’he format de manera autodidĂ ctica i amics que sĂłn mags m’han anat ensenyant coses. Els meus referents sĂłn Juan Ta &' ' * + ' / —Què t’agradaria tenir del Mag Lari a la vida real? Res, perquè el Mag Lari tira molt pel dret, ĂŠs molt pesat. BĂŠ, no ĂŠs pesat. Vull dir que ha de ser pesat ser aixĂ­ tot el dia. Jo sĂłc tĂ­mid, mĂŠs tranquil.

—Tinc un amic, en Javi, a qui li agrada molt la mĂ gia: fa trucs i vĂ­deos. Què li recomanaries per a ser mag i creures’ho? Que llegeixi molts llibres. Ara n’hem fet un amb Edicions 62, Els viatges del Mag Lari. Hi explico com ser un bon mag i començar a fer mĂ gia. TambĂŠ hi ha obres editades per a professionals. —Quins valors ha d’ensenyar un mag? Ha d’ensenyar a... No sĂŠ quins valors... És una pregunta difĂ­cil. Un mag ha d’il¡lusionar el pĂşblic i regalar il¡lusiĂł. I això ho pot fer de manera divertida, com jo, poètica o com vulgui. —Els canvia la mirada? És clar. Un mag no es pot sentir superior al pĂşblic, simplement utilitza tècniques que els espectadors desconeixen i que fan que se sorprenguin i s’il¡lusionin. Si t’ho creus, estĂ s acabat. —El mag ha d’implicar tothom com el professor que motiva tota la classe. Tu ets capitĂ d’un vaixell i vols que el pĂşblic pugi. I te l’has de guanyar amb coses ben fetes i, sobretot, un llenguatge que arribi, que sigui directe. —El 23 de novembre aterres al Teatre Modern amb Lari Poppins. Als lectors de Viu L’Hospitalet els diria que vinguin perquè no es poden perdre un espectacle en què explico quina ĂŠs la meva relaciĂł amb la Mary Poppins. A mĂŠs, hi veuran jocs de mans molt impactants, entre ells l’escapisme mĂŠs rĂ pid del mĂłn. §

ssabies abies que... que...

Un crit de llibertat silenciós Text TONI DELGADO Il¡lustració ELIBET ROVIRA Vaig ser beneït amb la facultat de córrer de pres

Smith, or als 200 metres als Jocs OlĂ­mpics de Mèxic de 1968 amb 19,83 segons, i protagonista, juntament amb els altres medallistes, Peter Norman (plata) i John Carlos (bronze), d’una de les escenes mĂŠs icòniques de la història de l’esport.

“

Pocs se’n recorden d’una cursa que va guanyar amb autoritat Tommie Smith, malgrat la contractura a la cama esquerra

en els Ăşltims 50 metres de Peter Norman. L’escena mĂŠs immortal ĂŠs la del podi. Tommie Smith i John Carlos, estatunidencs, hi van pujar sense sabates i amb mitjons negres: volien representar la pobresa de la poblaciĂł negra al seu paĂ­s. Els dos van alçar un puny vestit amb un guant de cuir mentre se sentia dels Estats Units. Smith, que portava un mocador obscur com a sĂ­mbol de l’orgull negre, va alçar el dret, i Carlos, amb el xandall descordat i una samarreta negra que tapava el logotip dels Estats Units com a homenatge als treballadors, l’esquerre. Els tres medallistes portaven la insĂ­gnia del Projecte OlĂ­mpic pels Drets Humans (OPHR), format per atletes negres nordamericans que lluitaven contra el racisme en l’esport i s’havien plantejat fer boicot als Jocs. Malcom X i Martin Luther King, dos dels exponents de la lluita a favor dels drets civils dels negres als Estats Units, ja havien estat assassinats. —Tenia la responsabilitat, la missiĂł de posar sobre la taula la / ; < "/= les polĂ­tiques pel que fa a la igualtat, els drets iguals per a tots [...] Va ser un crit per la llibertat [...] la gent ho va començar a denominar Poder Negre perquè pensaven que estĂ vem fent el mateix que els Panteres Negres —explica Tommie Smith en una excel¡lent entrevista de Joshua Haddow a Vice.

10

VIU EL PRAT

> ' i tot, els van assenyalar amb el polze cap avall, com feien els cèsars per negar l’indult als condemnats en el circ romĂ , Tommie Smith i John Carlos van ser sĂşper directes amb la premsa. —Diguin vostès a l’Amèrica blanca, al mĂłn blanc, que ja estem cansats de ser vistos i tractats per ells com animals. No som ratolins ni escarabats. Estem cansats de ser cavalls d’exhibiciĂł. Ara, com hem guanyat, diran que han triomfat uns nordamericans. Si haguĂŠssim fet alguna cosa dolenta, dirien “ho va fer un negreâ€?. El president del Comitè OlĂ­mpic Internacional (COI), Avery @ ' ! " = +

la Vil¡la OlĂ­mpica (cosa que no va fer amb els medallistes dels 400 metres o el saltador Bob Beamon, que van repetir el gest) i de l’equip del seu paĂ­s. A Tommie Smith i John Carlos se’ls va prohibir tornar als Jocs OlĂ­mpics, i tant ells com les famĂ­lies van rebre amenaces de mort. La dona de John Carlos no ho va poder suportar i es va suĂŻcidar. Els dos atletes van acabar jugant a l’NLF i, amb el temps, se’ls va premiar per la seva acciĂł. A Peter Norman, l’altra medallista, el van condemnar en vida: no li van permetre participar en els Jocs de Munich de 1972 malgrat haver assolit les marques mĂ­nimes. Es va retirar de l’atletisme d’elit, però no ! ' / W i va contreure gangrena. —No se li pot amputar la cama a un medallista olĂ­mpic —va Y ' $ a caminar. Va patir greus problemes amb l’alcohol, i va morir d’un atac de cor el 9 d’octubre de 2006. Mai es va penedir del seu gest i les autoritats del seu paĂ­s nomĂŠs li van demanar perdĂł quan ja no hi era. Tommie Smith i John Carlos van ajudar a portar el fèretre. “Malgrat no alçar el puny, Norman va alçar la veuâ€?, reivindica el primer. â€œĂ‰s el meu germĂ â€?, destaca el segon. Els tres, cadascĂş a la seva manera i conscients de les possibles represĂ lies, van fer un crit silenciĂłs de llibertat. §

­5($ 0(75232/,7$1$

241.248 euros per afrontar la pobresa energètica al Prat ELECTRICITAT REHABILITACIÓ Un 17,1% de les llars de l’Estat presenten humitats, goteres o altres problemes d’aïllament

DESPESA Fins al setembre del 2016 l’AMB s’havia gastat en cobrir factures dels sol·licitants un 17,59% de la dotació total del programa

La tarifa ha de ser la de Preu Voluntari per al Petit Consumidor (potència inferior a 3 kW)

GAS

El 10,9% de les llars declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada

2,4

MILI ASSIG ONS BAIX L NATS AL LOBRE GAT

CONGRÉS CATALÀ DE POBRESA ENERGÈTICA Els dies 3 i 4 de novembre Fira Sabadell acull la primera edició del Congrés Català de Pobresa Energètica, al qual està previst que assisteixin 350 professionals de la lluita contra la vulnerabilitat energètica. Coorganitzat per l’AMB i altres entitats, el congrés és un espai de debat i reflexió entorn de 18 reptes i 8 dilemes que es presenten al voltant de la pobresa energètica. L’assistència és gratuïta, però, donat que l’aforament és limitat, cal fer una inscripció prèvia omplint un formulari al web www.congrespobresaenergetica.cat

La dificultat de moltes famílies per pagar subministraments bàsics de la llar ha dut l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a aprovar el Programa Metropolità de Mesures contra la Pobresa Energètica 2016-2019, dotat amb 6 milions d’euros, dels quals 2,4 són per al Baix Llobregat. El Prat de Llobregat disposarà de 241.248 euros

L

a pobresa energètica ha augmentat els darrers anys. Hi ha moltes famílies que pateixen una situació de vulnerabilitat econòmica i que no poden fer front a molts dels pagaments del seu habitatge com els de l’aigua, el gas i l’electricitat, cosa que pot provocar que se’ls talli el subministrament. Davant aquesta difícil situació, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar el Programa Metropolità de Mesures contra la Pobresa Energètica, amb un import inicial de 5 milions d’euros. Ara, l’ens metropolità ha aprovat un nou programa per al període 20162019, amb una dotació de 6 milions, dels quals 4,2 (un 80%) es distribueixen segons la taxa d’atur i els 1,8 restants (un 20%) segons la taxa de la renda bruta familiar disponible. Dels 6 milions amb els quals s’ha dotat el programa per al període 2016-2019, 2,4 s’han assignat a municipis del Baix Llobregat. Al Prat li corresponen 241.248 euros. El programa, emmarcat dins del Pla Metropolità de Polítiques Socials Municipals 2016-2019, ha estat possible gràcies als acords i protocols

“Des de l’AMB, volem ajudar a resoldre un problema tan real com és la pobresa energètica, que no només afecta la qualitat de vida de la gent, també impacta sobre la salut i el medi ambient”. JAUME COLLBONI,

VICEPRESIDENT DE DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DE L’AMB

establerts amb els ajuntaments metropolitans, a través dels serveis socials, i amb les empreses subministradores, que actualment són 12. ACREDITAR EL VEINATGE Per acollir-se als ajuts, el primer que s’ha de fer és adreçar-se als serveis socials del municipi de residència, on s’ha d’acreditar el veïnatge i exposar la situació personal. En un màxim de quinze dies a comptar des de la data de la valoració provisional, els serveis socials municipals hauran d’informar i resoldre la petició.

REQUISITS PER ACCEDIR AL PROGRAMA 1. Ser titular del contracte de subministrament d’ús domèstic corresponent al seu habitatge habitual pel concepte de gas, aigua i/o electricitat. 2. Acreditar limitacions econòmiques, com ara: +7@;D ?|E 67 3@KE ; E7D B7D57BFAD 67 pensió mínima de jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, etc. ,@;F3F 83?;>;3D A@ FAFE 7>E E7GE integrants estan a l’atur. %A 7J576;D 7> ?uJ;? 6±;@9D7EEAE 4DGFE anuals per família estipulats. 3. Formular una declaració, que serà valorada pels serveis socials bàsics municipals.

» Dirigir-se als serveis socials bàsics del municipi de residència

gastronomia

4 5 / Z # #

/ & Text i fotos TONI DELGADO ai li havien preguntat què volia ser de petit. Mira a ! somiava ser pilot d’avions o mecĂ nic " # $ % & & *" + / $ 4 5 /

5 / ; 4 4 ! 5 / ; < = > en la història del Quinto Tapa Cornellà . + =# " @ < HK < WY $ + & # els ingredients de la seva darrera cre " = & $$$ Z $

M

—De petit eres un manetes? SĂ­. M’agradaven els treballs manuals i construir LEGO. M’encanta muntar maquetes. Hi tinc traça. Amb 13 i 14 anys vaig guanyar dos premis.

12 VIU EL PRAT

—I de què feies les maquetes? Jo era mĂŠs de tancs i coses per l’estil. Amb 15 o 16 anys em vaig concentrar en els soldadets de plom, i tambĂŠ em van premiar un parell de vegades. Ara ja no tinc temps per a dedicar-m’hi. Z

una tapa? El procĂŠs ĂŠs similar. Pensa que vaig haver de fer un motlle per a elaborar la Pota negra de Cruz IbĂŠrico. Toni, precisament avui... =

4 Aquesta nit serĂ una de les proves de foc per la tapa que presentarem a la nova ediciĂł del Quinto Tapa CornellĂ . Li donarĂŠ a tastar a uns (passa a la pĂ gina 14)

Manuel Cruz amb els ingredients de la seva propera elaboraciĂł del Quinto Tapa CornellĂ .

gcastronomia ultura (ve de la pĂ gina 12) amics, alguns dels

quals sĂłn hostalers, perquè n’opinin. La base principal ĂŠs el pernil ibèric i seguirĂ la lĂ­nia de les anteriors. El seu gust ĂŠs especial perquè no tĂŠ res a veure amb el que t’imagines quan la veus. \ ^ $ BĂŠ, almenys jo crec que sorprendrĂ . A mĂŠs, la tapa fa goig i tĂŠ un disseny atractiu i estem treballant molt en el gust. Conèixer molt la matèria primera i disposar de tot tipus de productes a Cruz IbĂŠrico em dĂłna molta llibertat i em permet ser mĂŠs creatiu. * < # >

Z \ ^ " cindibles. En aquesta tapa es necessita un gran treball previ de tall i preparaciĂł perquè surti bĂŠ. CadascĂş s’ha d’ocupar d’una tasca determinada i el muntatge el fem entre dues persones.

14 VIU EL PRAT

—Quant trigueu a enllestir cada tapa? Entre 10 i 15 minuts. El muntatge, però, s’ha de fer en un minut o minut i mig, dos com a mĂ xim. Les has de tenir prepara Y tindria sentit que el client haguĂŠs d’esperar-se tanta estona. A mĂŠs, quants minuts necessitaries en una tarda si has de preparar 100 tapes? MoltĂ­ssims! Durant el dia has d’anar avançant molta feina. _ 5 % > de la millor tapa gastronòmica del Fira ! ` 5 # & ! # & # = $ k < T’exigeix sortir de la teva zona de confort i endinsar-te en una de desconeguda. El mĂŠs còmode ĂŠs conformar-se, però si no et mous, no evoluciones. El Quinto Tapa ĂŠs una festa que implica treballar de valent amb molta concentraciĂł. És l’únic camĂ­ per a poder fer una bona tapa i oferir un bon servei. % { > una pressiĂł afegida? Y /

Fernando Carballo, millor cambrer del Quinto Tapa CornellĂ 2015, Ă“scar Teruelo, president de l'AGT, Yolanda (cuarta 2.0) i Manuel Cruz, de Cruz IbĂŠrico, autor de la millor tapa gastronòmica.

m’afecta. Quan fas una cosa que t’agrada, no has de sentir-te pressionat. Sincerament, si no guanyo, no passarĂ res. El premi no ĂŠs una obsessiĂł per a mi. SĂłc conscient que els altres ho poden fer millor que jo. El que sĂ­ que tinc clar ĂŠs que l’objectiu ĂŠs elaborar una tapa que agradi i que faci que la gent torni a tastar-la acompanyada d’altres persones. Quan acabi el Quinto Tapa, l’incorporarem a la carta de Cruz IbĂŠrico. = | { Sobretot que hi hagi un bon treball, ben elaborat i executat, que els sorprengui, el gust i el disseny. L’equip de Cruz IbĂŠrico assumim que les tapes, de la primera a la 4.000, han de sortir iguals. Tinc fotos del local ple amb 50 o 60 tapes i totes iguals, exactes a la que surt a la guia del Quinto Tapa. Z > & Y ` \ < \ k{ el mòbil]. Veus? SĂłn iguals. Imagina’t que ve un grup de 25 persones... Tots han de tastar unes tapes de la mateixa mida i aspecte.

k < < }" W neumĂ tics a boxes. És un bon exemple. La preparaciĂł prèvia ĂŠs brutal, i ni t’explico la quantitat de proves i experiments que arribes a fer abans... Mira, la tapa d’aquest any. Con k / $ m’explica els detalls, els petits privilegis de ser periodista]. Durant uns 20 dies realitzo molts experiments. Vinga, ara li posarĂŠ tomĂ quet, ara melmelada de tomĂ quet... I si ho provo amb pebrot? Fa molts mesos, gairebĂŠ un any, que tenia al cap aquesta idea, però no he estat capaç de trobarne el gust. Ara hi estic molt a prop. Ha de ser popular perquè pugui arribar al mĂ xim nombre de cultures. —L’esperit del Quinto Tapa. Crec que aquest any el nivell de propostes serĂ superior. Els restauradors hem tingut mĂŠs temps per a pensar les tapes, i segur que m’ho posaran difĂ­cil. Intentarem complir les expectatives, i ja tinc dues o tres idees per a les se | Y } mai. §

OCTUBRE 15

Dissabte 23 h 10 € anticipada a ticketea.com i al Cèntric Espai Cultural

Stereoparty: Viva Suecia + White Bats INDIE POP

14 € a guixeta

16

Diumenge 19 h

Jam Session

23

Diumenge 12 h 6 € Menors de 3 anys entrada gratuïta

The Pinker Tones: Rolf & Flor a Londres POP FAMILIAR

31

Dilluns 23 h

Nit d’ànimes amb Soulkillers 15 VIU EL PRAT

FUNK, ROCK, SOUL

csultura abies que...

Un puzle artĂ­stic de 40 anys Text i fotos TONI DELGADO emblen dos antics amics en un sopar d’exalumnes, amb la mirada còmplice d’haver crescut junts i rememorar-ho. Toni GarcĂ­a i Fernando Herraiz, però, mai han perdut el contacte des que es van conèixer als tallers de l’antiga Escola Municipal de Dibuix i Pintura. SĂłn el punt de partida d’un projecte absorbent, complex i apassionant que els ha fet allargar els dies al lĂ­mit. L’exposiciĂł Aprenent a mirar, aprenent a fer ĂŠs un viatge per les experiències educatives pel que fa a l’ensenyament de les arts plĂ stiques i visuals en els Ăşltims 40 anys al Prat. Es pot visitar al 5 + 4 H€ de novembre.

S

16

VIU EL PRAT

“Et podria explicar mil històries...â€?, confessa Fernando Herraiz, el comissari. Toni GarcĂ­a forma part de l’equip comissarial. Els dos han estat professors de l’antiga Escola Municipal de Dibuix i Pintura i de l’actual Escola d’Arts del Prat , fruit de la vinculaciĂł de l’anterior amb el Taller de CerĂ mica i el Taller d’Esmalts. MĂŠs coincidències: Fernando Herraiz ĂŠs el president d’Amics de l’Art del Prat [l’organitzador de l’exposi € { > =  Â‚‚ƒ al 2016. —Toni, al teu pregĂł de la Festa Major H€WÂ

& " cultura i de la ciutat. TONI GARC�A: Sóc molt guerrer en aquest aspecte. Penso que la cultura no depenen tant de les institucions, sinó, en bona mesura, del que fem els ciutadans. De la nostra iniciativa. —L’art Ês moviment, Fernando? FERNANDO HERRAIZ: És així. A l’exposició, mÊs que de l’art, parlem de la formació de l’art. El detonant dels dife-

Fernando Herraiz i Toni GarcĂ­a.

rents moviments que hi ha hagut al Prat en els darrers 40 anys va ser el Josep Mayol que, d’una manera altruista, va fundar l’any 1976 l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura, i tambÊ en va ser el director. A partir de llavors van sorgir

altres espais que treballaven en aquesta línia. —Toni, com heu encaixat un puzle tan difícil de 40 anys? TONI: Sabíem que era impossible incloure-hi tots els (passa a la pà gina 18)

Torna l’ONA nuit pel QuintoTapa Pota blava! Divendres (19.30 a 23 h), dissabtes (13 a 16.30 h i 19 a 23 h) i diumenges (13 a 16.30 h) Obrim el dimarts 11 d’octubre (19.30 a 23 h) i el dimecres 12 d’octubre (13 a 16.30 h)

i t’oferirem un remember

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Joan Cirera i Pons 13-15 (C. Lleida) el Prat_Bcn L9_Cèntric (200 mts) onanuit.com | 934 785 012 | reservas@onanuit.com .com/onanuit .com/SusanaAragonXef @onanuit

ccultura ultura (ve de la pà gina 16) detalls, però sí que hem volgut proposar

una passejada per quatre Ă mbits: l’espai formatiu, els espais pĂşblics, les polĂ­tiques culturals i l’art emergent. Hem apostat per una exposiciĂł mĂŠs fresca i participativa. FERNANDO: Hem realitzat 45 entrevistes amb regidors de cultura, gestors i tècnics municipals, professors, artistes i educadors. A partir de mĂŠs de 19 hores enregistrades hem muntat un documental de cinc capĂ­tols de mitja hora i 29 clips amb fragments del mapa formatiu d’art al Prat. FERNANDO: Ha estat una feina d’equip. L’equip comissarial estĂ format per Toni GarcĂ­a, Laia Campaùà , la directora /; ' Â… † $ ' /‡<YZIP Arts Visuals al Prat. Jo en sĂłc el comissari. Sense l’Arxiu Municipal, ĂŠs clar, hauria estat impossible. Hem tingut accĂŠs ` ' '

/ ! ' artĂ­stiques... TambĂŠ nosaltres conservem molt material, com una revista que vam publicar en què parlĂ vem de la vida cultural de la ciutat i cada portada era d’un color. En van sortir dos nĂşmeros. TONI: El Fernando ha estat qui mĂŠs ha patit, perquè això tambĂŠ es pateix. FERNANDO: M’he quedat sense vacances... TONI: A mi em passa igual: cada estiu ĂŠs l’estiu de la meva vida. O sigui que sempre estic enfeinat en projectes per l’estil... FERNANDO: La voluntat era conversar mĂŠs que entrevistar. TONI: VolĂ­em que els testimonis estiguessin relaxats i els hem / /= ^

‰ relats a travĂŠs de temes que poguessin ser d’interès per al pĂşblic. Els visitants poden veure qualsevol dels 29 clips que conformen el documental en una pantalla interactiva i veure’l al projector o als dos ordinadors.

L'exposiciĂł.

18 VIU EL PRAT

—La memòria ĂŠs dèbil. TONI: Ho hem constatat aquests mesos amb les converses, que ja sĂłn un llegat per la ciutat i formaran part de l’Arxiu Municipal. —A vegades una anècdota te la poden completar diverses persones. TONI: O surt informaciĂł desconeguda. FERNANDO: És el mĂŠs interessant. T’omple. De totes mane ' ' ! = ^ tat recuperar l’experiència i la part mĂŠs humana i quotidiana. Les dades sĂłn importants, però tampoc els hem volgut

Y/= = / ' 1986, l’any de la creaciĂł del Concurs de Còmic Ciutat del Š { k> € " / ` ' / $ el 1996. —Hi ha alguna possibilitat de tornar-lo a organitzar? FERNANDO: Això li haurĂ­em de preguntar al Toni, que n’era el coordinador. Ens encantaria. Ara que hi (passa a la pĂ gina 20)

Els entrevistats veient el documental.

ccultura ultura (ve de la pĂ gina 18) ha una voluntat de fer

visible tot el que s’ha fet a nivell d’arts visuals i de formació d’arts visuals, jo penso que seria un bon moment. Requereix / ` ‰ ' els tenim. TONI: Y = ` "/= !plicat molt bÊ el Fernando. —Toni, en aquests 40 anys el Prat viu el seu millor moment? TONI: El millor sempre està per venir.

20 VIU EL PRAT

—És el seu millor moment dels Ăşltims 40 anys? TONI: Ja tinc una edat. En farĂŠ 49 ben aviat. FERNANDO: La meva edat. TONI: Quan anava a estudiar a la universitat, del Prat es deia que hi havia delinqßència, que s’inundava molt... AquĂ­ ens atracaven, morĂ­em ofegats...! FERNANDO: Era una ciutat dormitori. TONI: Abans no hi havia activitats extraescolars i hi faltava teixit cultural. Igual que Josep Mayol, fundador de l’Escola de * ! Š ' ‰ $ } nos a dibuixar a les golfes del Casal de Cultura, altres van iniciar-se al bĂ squet, als escacs... El Prat ha canviat molt. TONI: M’agradaria que mĂŠs gent s’animĂŠs a enriquir el teixit associatiu de la ciutat. Tant de bo l’exposiciĂł motivi a ferho a algĂş. FERNANDO: ; Š ‰ ` } sible fora. La Fira AvĂ­cola estĂ mĂŠs que consolidada, tenim els espais de l’Escola d’Arts del Prat i el Centre Torre Mun ' ` ‰ fora del Prat. Penso que la cultura ens fa millors i deixa empremta en la identitat de la ciutat. La cultura tĂŠ un component socialitzador molt important. GairebĂŠ a tots els meus amics els vaig conèixer a l’Escola d’Art. —Toni, mentre parlava el Fernando ara, tu tenies pinta d’estar recordant coses... TONI: És clar que sĂ­. Pensa que nosaltres ĂŠrem molt petits quan estĂ vem junts

/ ! Y adonĂ vem. Ara som conscients del que estĂ vem fent.

Fernando Herraiz i Toni GarcĂ­a.

FERNANDO: I desprĂŠs vam organitzar un concurs de còmic nacional. Hi venia gent de tot arreu. TONI: Fèiem aquestes coses perquè ens ho passĂ vem bĂŠ i penso que aquest ĂŠs el secret. Avui [pel passat 24 de setembre] era un dia important per a nosaltres perquè ens retrobĂ vem amb Josep Mayol, el fundador de l’antiga Escola Municipal de Dibuix i Pintura i Ă€ngel GarcĂ­a, el nostre president-fundador de l’Associ-

aciĂł d’Amics de l’Art del Prat. I desprĂŠs anĂ vem a fer un dinar commemoratiu tots junts, desprĂŠs de la inauguraciĂł de l’exposiciĂł. Malauradament, l’Àngel va morir dilluns passat i no pot estar amb nosaltres, però sĂ­ que hem volgut que sigui un homenatge per a ell. És plena de fotos de l’Àngel i de la seva obra perquè quedi constĂ ncia del seu treball, del que va fer i ens va ensenyar a tots. El seu llegat. §

Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar

Font de solidaritat AJUTS AL PAGAMENT DEL CONSUM DE L’AIGUA

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària que brolla per arribar als qui més ho necessiten. Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 30.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua. L’aigua de la teva vida

m sabies useuque... agbar

Glòria GonzĂ lez: “La ciència s’ha d’apropar a la ciutadaniaâ€?

Imatge de les visites combinades a l’ETAP a Sant Joan Despí.

Text TONI DELGADO Foto JACK RISTOL ’objectiu de la seva feina ĂŠs “valorar la innovaciĂł, el coneixement, la tecnologia i posar-ho a l’abast del ciutadĂ â€?. Glòria GonzĂ lez, responsable de programes educatius d’AigĂźes de Barcelona, ens avança algunes de les activitats del Museu Agbar de les AigĂźes per a la 21a Setmana de la Ciència, que s’estĂŠn de l’11 al 20 de novembre. En el proper Viu CornellĂ hi aprofundirem mĂŠs.

L

22

VIU EL PRAT

“Tenim molt en compte que l’aigua tĂŠ diverses mirades i depèn de l’objectiu del grup de la visita utilitzarem un discurs o un altre. Sempre estem revisant i actualitzant els nostres guionsâ€?, continua Glòria GonzĂ lez: “Som una empresa cien Â…

" ĂŠs treballar envers la cultura i l’educaciĂł de la ciutadaniaâ€?. —I la Setmana de la Setmana ĂŠs una bona excusa per fer-ho. O altres esdeveniments com el Dia Mundial del Medi Ambient o de l’Aigua. En aquestes ocasions intentem que el pĂşblic pugui visitar espais als quals, en general, no tĂŠ accĂŠs. En aquest cas, amb motiu de la Setmana de la Ciència podran visitar la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­, la mĂŠs gran de Catalunya [i que poden visitar durant l’any els alumnes i professors d’ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mig i grau superior], i una depuradora. Organitzarem portes obertes el diumenge dia 20 de novembre i en funciĂł de com vagin la peticiĂł i les sol¡licituds obrirem mĂŠs grups i mĂŠs dies.

—I en funciĂł de la demanda fareu els grups d’un determinat nombre de persones. Hi haurĂ diversos horaris al matĂ­, que ja et podrĂŠ concretar al proper Viu CornellĂ . El punt de partida serĂ el Museu Agbar de les AigĂźes, des d’on organitzarem llançadores per a anar a una depuradora i a la potabilitzadora de Sant Joan DespĂ­, fundada l’any 1955. Des de llavors s’hi organitzen visites. 5 < † Ciència per a un museu i en el vostre cas? És primordial. La ciència s’ha d’apropar a la ciutadania, i ĂŠs el que pretenem. La ciència ĂŠs a l’abast de tothom, però que ho sigui dependrĂ de com dirigeixis l’experiment. —La manera de fer partĂ­cips del que estĂ passant, no que nomĂŠs escoltin. SĂ­, la idea ĂŠs que ells siguin els protagonistes de l’experiment i s’enduguin experiències. Pensem que el record que et queda d’una visita ĂŠs el que has pogut experimentar i viure de primera mĂ . Fomentem que el pĂşblic hi participin i n’extreguin les seves pròpies conclusions a partir del coneixement de tots i de l’educador. —Pot ser una bona activitat per a aquells que s’atabalen amb la ciència o li tenen por? I tant! Els diria que vinguin perquè n’aprendran molt i ells ma ! ' ‹ no ĂŠs tan difĂ­cil ni complexa com els pot semblar. §

Organitza:

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social i FamĂ­lia DirecciĂł General de Joventut

ssocietat abies que...

Tambors de Festa Major Text i fotos TONI DELGADO La vida ĂŠs mĂşsicaâ€?, explica la VirgĂ­nia Soler mentre es dirigeix a la Plaça de la Vila per a gaudir de Les 3 tavernes del Trencasons, la tamborinada popular de Festa 4 * de la famĂ­lia. A Cal Arias Soler tothom $ Z ‡ ta amb orgull el que li va regalar l’avi: “M’agrada cantar i ballar. Ara vull tocar el tambor!â€?. I es posa a tocar, igual que l’Albert Bernal: “M’encanta el meu gegant a la colla de gegantersâ€?.

“

24

VIU EL PRAT

—I aquesta nena que s’assembla bastant a tu qui ĂŠs? —li pregunto a la VirgĂ­nia. —La JĂşlia Arias. És de la colla dels castellers. Ahir van fer un pilar de quatre i tĂŠ molt de mèrit perquè van haver de suportar un bon xĂ fec. Ella era l’enxaneta. —JĂşlia, quan estĂ s allĂ dalt, penses en alguna cosa? —No... —I t’agrada estar mĂŠs amunt que ningĂş? —SĂ­! —Què ĂŠs el que mĂŠs t’agrada de fer d’enxaneta? —No sĂŠ, li agrada —respon la mare. Diu que de gran vol ser castellera i mare [riem]. Ho tĂŠ bastant clar. Ja veure què vol ser la seva germana petita, la Laia. L’Alejandro GonzĂĄlez tambĂŠ sap què vol de ser de gran. —SerĂŠ piedrista! —Perquè li encanten les pedres. I es diu geòleg, Alejandro —el corregeix la seva mare, la Sonia GarcĂ­a. —Això, geòleg! M’agraden les pedres. Ara anirem a veure els capgrossos —diu mentre toca l’objectiu de la cĂ mera. L’Alejandro ĂŠs potser l’entrevistat mĂŠs actiu amb qui he parlat mai. No para de moure’s i se’l veu molt inquiet. Inesgotable. I molt sincer. Tant que hi ha

La JĂşlia, el Roger, la Laia, la VirgĂ­nia i l'Albert.

una anècdota que es quedarĂ entre ells i servidor. A l’Alejandro li encanta cantar, la gresca i la xerinola i tocar el tambor que li ha regalat sa mare. Em llença confeti quan els faig la foto.

—Si et mous tant tot el dia, a classe gairebĂŠ et tindran lligat a la cadira... —li dic. —No, però l’altre dia quasi em lliguen [riem]. —Jo crec de gran serĂ s humorista. —Continuo pensant que serĂŠ geòleg! A la Sonia GarcĂ­a (passa a la pĂ gina 26)

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

scocietat ultura (ve de la pĂ gina 24) li cau la bava amb el

seu marrec. És de Barcelona, però ja fa uns quants anys que viu al Prat. Se sent pratenca d’adopciĂł i s’ho passa pipa a la Festa Major. La mĂşsica no li agrada gaire, però estĂ disposada a participar activament en la tamborinada popular. ; `

La Cristina Ventura tambĂŠ ha vingut a la tamborinada sobretot pel seu nano: “Perquè al Gael [Puerta] li agrada molt la mĂşsica i ĂŠs molt bo que n’estigui en contacte. Aquest any ha començat P3, i mĂŠs endavant no descarto apuntar-lo a l’Escola Municipalâ€?.

26 VIU EL PRAT

—I què fareu ara? —Tocarem el tambor i anirem a prendre alguna cosa. Acaba d’arribar una amiga de Sevilla, que ĂŠs pratenca tambĂŠ. L’amiga ĂŠs la Marta PatĂłn. Cada any torna a casa per Festa Major. L’acompanya el petitĂł, el Pablo GonzĂĄlez.

L’Alejandro i la Sonia.

Π '

/ ` —BĂŠ, ĂŠs que allĂ a Sevilla vivim a un poble que ĂŠs una miqueta rural. Es diu El Pedroso. Ma mare ĂŠs d’allĂ . Els meus avis tambĂŠ eren sevillans. T’hi trobes molta gent del Prat, Viladecans, Sant Boi... Hi ha gent d’allĂ que ve a viure al Prat i uns quants que marxem cap allĂ . Hi parlo bastant catalĂ . —Marta, què ĂŠs el que mĂŠs t’agradava de la Festa Major de petita i què ĂŠs el que mĂŠs t’agrada ara? ÂŒÂ? ‘ $ ' la Capsa ara. I ara, de gran, el dissabte a la nit, que ĂŠs quan la iaia es queda amb el nen i les mames anem a prendre una copeta i als concerts. —Avui anireu a veure Siniestro Total? —No ho sĂŠ. Jo ĂŠs que acabo d’arribar de Sevilla fa mitja hora... —Anirem segur al concert de Macaco — intervĂŠ la Cristina. —És un cantant conegut i ens sabem algunes cançons d’ell. És una bona excusa per a passar l’estona amb les amigues —segueix la Marta. §

La Marta i el Pablo, i el Gael i la Cristina.

entreteniments

HORITZONTALS: 1. Enllaç entre lĂ­nies ferroviĂ ries en rigorĂłs directe. Els poders de la pubilla / 2. Aplegui el ramat al tancat. Fa de mal capar, sobretot perquè ve a matar / 3. Mil menys cinquanta. Consumida com una entra ! ! " # $ nera d’anar-hi ĂŠs atabalar-se. Ja ho tinc assimilat: el patĂ­ estĂ reformat / 6. Mor a palau. Els toques el caparrĂł i t’escupen sense parar. Aperitiu d’un bon tiberi / 7. Caram, tu, quins remolins, al Roine! Gemina d’una manera que ĂŠs tot un misteri / 8. Tribunal Superior de Justaprudència. Respon al jutge de forma planera i clara / 9. Com a consonant val la pena assaborir-la. &* " + ! conseqßència de la funciĂł / 11. Viu en el desert. Consento aquest marrec tan bitxo. NingĂş la guanya en virtut / 12. Fa segles suava la cansalada al camp, ara es dedica a cavalcar les ones. AutopromociĂł a la mĂ xima potència / 13. HabitaciĂł de durada mil¡lennial. Els mĂŠs empipadors de la cursa. VERTICALS: 1. El que l’amoĂŻna dels pantalons no ĂŠs la talla ans la vora. Per ser un individu de cara mitjana ha sortit força mesell / 2. No apilo, no, em limito a obstruir. Sort que no estan enlaire, que tindrĂ­em raons / 3. Fronteres del Nepal. Guarnir amb una ; < ! diu que no per falta d’acceptaciĂł. VĂ­c 5. Una altra grega, la mĂŠs explosiva. S’ha passat amb l’oxigen. Au, te / 6. Banda sonora de la por. EstudiĂłs dels costums, especialment dels antics jugadors africans del Barça / 7. Vocal del mig. Comparteix el nĂ huatl amb els asteques. Capgirament General de l’Enemic / 8. Mineral molt usat per fer el model Corsa. Entelo tant que sembla que em converteixi en lloro / 9. Entre l’adiposi i l’apèpsia, la man = &* Flor blanca que podria servir per badar. Aquesta, en canvi, ĂŠs un poc mĂŠs acolorida, no gaire / 11. A poc i a toc. Acordada a les exigències del compĂ s. Abracen el mecĂ nic / 12. Illenc a la quinta forca, o mĂŠs enllĂ i tot. Abans sabien que eren reforços dels murs dels masos.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Ăšs abusiu d’alguns verbs: realitzar Ens agrada molt realitzar les coses i sovint ens oblidem de fer-les. Una marca de qualitat en els nostres textos –una mĂŠs de les moltes que hi pot haver- ens la donen la riquesa, la variaciĂł i la precisiĂł del vocabulari que fem servir en escriure. Aquests tres conceptes s'oposen als de pobresa, uniformitat i vaguetat que mostren els escrits de qui no domina prou el vocabulari i cau en l'error de les repeticions excessives o de l'Ăşs inapropiat dels mots. A continuaciĂł volem presentar-vos el cas d'un verb que estĂ molt de moda i que habitualment es fa servir de manera abusiva. Es tracta del verb realitzar. Aquest i alguns altres sĂłn com una mena de comodins que ens van bĂŠ en molts contextos comunicatius i que usem en excĂŠs. El verb realitzar s'utilitza com si fos una forma genèrica que serveix per a tot. Sovint oblidem que disposem d'altres verbs mĂŠs adequats, o bĂŠ perquè tenen aquest sentit general que atribuĂŻm a realitzar ' ' ‹ s'ajusten molt mĂŠs al sentit que volem donar a la frase construĂŻda amb realitzar. Vegem-ne alguns exemples.

30 VIU EL PRAT

1) La reuniĂł s'ha realitzat puntualment. La reuniĂł s'ha dut a terme / s'ha fet / s'ha celebrat puntualment. 2) Cal realitzar “ $ Cal construir “ $ 3) Aquest mĂ quina permetrĂ realitzar la feina mĂŠs rĂ pid. Aquesta mĂ quina permetrĂ efectuar/fer la feina mĂŠs rĂ pid. Aquesta mĂ quina permetrĂ treballar mĂŠs rĂ pid. 4) Els alumnes han realitzat l'examen sense cap problema. Els alumnes han fet l'examen sense cap problema. Els alumnes s'han examinat sense cap problema. 5) És una peça realitzada per LluĂ­s Llach. És una peça composta per LluĂ­s Llach. Tal com hem vist en els exemples anteriors, sovint podem substituir el verb realitzar per fer. De fet, fer ĂŠs un verb que “ ‹ que hem d'emprar quan volem expressar una acciĂł sense ‰ Â… $ Ara bĂŠ, si volem ser mĂŠs precisos, canviant una mica la ` ' hi vagi bĂŠ (ĂŠs el que passa amb els verbs construir, treballar, examinar-se i compondre dels exemples anteriors). Aleshores, realitzar ĂŠs incorrecte? No; ĂŠs correcte quan sig fer real, acomplir una cosa manada, resolta, projectada. Š ' “ ` } ' $ '

quan s'han acomplert o fet realitat (exemples 6 i 7). I tambÊ per referir-nos a l'acompliment de les nostres pròpies aspiracions (exemple 8). 6) Qui l'ha realitzat, aquesta pel¡lícula? 7) Vam elaborar tres projectes, però nomÊs en vam realitzar un. 8) Amb la meva feina, em sento molt realitzada. Si teniu en compte aquestes explicacions sobre l'ús de realitzar, segur que podreu millorar la riquesa, la variació i la precisió lèxica dels vostres textos. Així doncs, abans d'escriure un realitzar penseu si hi ha algun verb mÊs apropiat. §

CNL El Prat de Llobregat C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560

En la penúltima edició de Viu El Prat >*&? ! protagonistes d’una trepidant exposició al Cèntric Espai Cultural. A més, conversarem amb un actor d’una obra al Teatre Modern i farem un reportatge sorpresa. Recupe-

rarem la visita a un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix ! K Q W = que..., amb un altre personatge singular com a protagonista, i la X YQ

8a edició

POTA BLAVA · EL PRAT de l’11 d’octubre a l’1 de novembre

2,5 € tapa de la casa 3,5 € tapa Pota blava

QUINTO + TAPA

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

),#&+'+ ( + . "+ #- + . !$(* + +

'% "+ #-

5 #-

2 / (MERCAT PLAÇA PLANES) / / 2 /

- , ' 4 / 1 ' 3 / (PADEL BARCELONA - EL PRAT) / / / / / 0 / / / 4 (MERCAT , ' ' (MERCAT BLANES) / (MERCAT BLANES) / 2 / 1 / 7LA FUNDACIÓ RUBRICATUS6 / / 2 HOTEL CIUTAT DEL PRAT ' / / (TRYP BARCELONA AEROPUERTO) ORGANITZA

PRODUEIX

PATROCINA

AMB EL SUPORT

),#&+'+ ( T’ESPEREM TAMBÉ AL

16/17/18

Desembre

COL·LABORA

Fira Avícola

Moritz en recomana el consum responsable. Alc. 5,4º

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.