Viu L'Hospitalet - gener 2017

Page 1

NÚM. 129

redaccio@viulhospitalet.com

· gener ‘17

www.elginjoledicions.com

UNA NOVA EDICIÓ DEL CONCURS 'FICCIONS'

Una tarda amb...

Ramon Madaula, que aterra al Teatre Joventut amb L'Electe 'LA MOLLETERÍA' DE GAVÀ, A L'APARTAT GASTRONÒMIC - POSTALS DEL 2016 - LA NUTRITIVA EXPERIÈNCIA DE 4 MANS - SPANNABIS 2017 - L'ORIGEN DEL GIMNÀS, AL SABIES QUE...

EDITORIAL

ESTIMAR L’OFICI

T

ĂŠ el mèrit i la desgrĂ cia de conservar la mateixa cara, de pomes agres, durant tota la nit de Cap d’Any. “Però què fan aquest parell de personatges cantant Los amigos de mis amigas son mis amigos, d’Objetivo Birmania?â€?. “Ostres, nomĂŠs ha passat mitja hora?â€?. “Però poden de Carolina És possible que l’encarregat de recollir les peticions, cridar els cantants voluntaris (tasca que delega una estona en un dels membres de seguretat, que es nota que no estĂ acostumat a fer servir el micròfon) i de buscar les cançons pensi alguna d’aquestes coses. El que transmet ĂŠs que ja volia marxar cap a casa abans d’arribar al karaoke. Una actitud semblant tĂŠ un empleat del gimnĂ s, que obre la porta del vestuari sense avisar ni saludar. GairebĂŠ sempre va capcot, a ritme de velocista i empipat. No sembla el millor comercial per a l’empresa que li paga cada mes. Potser considera que fer el manteniment de les piscines, netejar els vestuaris o les sales ĂŠs un treball repetitiu i que el millor ĂŠs comprovar al mòbil cada hora es responen preguntes semblants sobre la ubicaciĂł de monuments, museus, estadis, pavellons, places... O veure com treballen els guies, que potser han de reviure les anècdotes mĂŠs de mitja dotzena de cops al dia. O els actors, que si la funciĂł funciona, l’han de repetir moltes vegades. O els cantants, que no se sap quants cops hauran de viure els seus grans èxits i es deixen la pell a l’escenari. que ens fa considerar o no la feina com un suplici que serveix per a pagar les factures o com un company diari. Ens pot omplir mĂŠs o menys, pot ser el que vam estudiar o no, però viure-la com si estiguĂŠssim a punt d’entrar a la sala de la cadira elèctrica ĂŠs morir en vida. “Cada dia em llevo a les cinc o a les sis del matĂ­ i em recorro gran part de la ciutatâ€?, em confessa l’Iker, pare de famĂ­lia amb dos nens, mentre m’ensenya una bossa amb aliments que li ha donat la gent: “Vaig ser un imbècil, perquè no vaig clatar la bombolla immobiliĂ ria. I ara demano per necessitat, perquè no vull robar ningĂş. La gent em mira com si fos un extraterrestre. Alguns no em fan cas. He d’estar brut per ser creĂŻble?â€?. De ben segur que l’Iker es canviaria per

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de societat i cultura NĂšMERO 129, GENER DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: DAVID RUANO DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: MERCHE BLANCO IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

�NDEX 5.Una tarda amb... RAMON MADAULA, QUE ATERRA AL TEATRE JOVENTUT AMB L’ELECTE

24.Societat

SPANNABIS 2017, LA FIRA DE REFERĂˆNCIA DEL CĂ€NNABIS

Amb Ramon Madaula (Sabadell, 1962) repassem els seus inicis en el mĂłn de la interpretaciĂł, els neguits i pors, les passions i la seva trajectòria vital i professional. L’excusa ĂŠs el seu aterratge al Teatre Joventut amb L’Electe, obra de la qual ĂŠs l’autor i un dels dos personatges. Interpreta un psiquiatre que tracta un polĂ­tic en una situaciĂł lĂ­mit, Roger Coma.

Entre el 10 i el 12 de març se celebrarà a

de referència de la cultura del cĂ nnabis, del seu consum i cultiu i les tecnologies alternatives. És la que rep mĂŠs visitants i la mĂŠs important en l’à mbit empresarial. Disposa d’un espai de 18.000 m². L’organitzaciĂł preveu un creixement exponencial de visitants i acreditats.

una na ttarda arda amb... amb... u

Ramon Madaula: Text TONI DELGADO Fotos DAVID RUANO ai tafaneja sobre què diuen d’ell els mitjans de comunicaciĂł. Ramon Madaula (Sabadell, 1962) ĂŠs un artesĂ que es preocupa d’allò del que depèn de les seves mans: sembla honest, pencaire i lleial. Pere Planella, un dels seus professors a l’Institut del Teatre, li va donar la seva primera oportunitat en l’escenari, a L’auca del senyor Esteve: “El paper del Ramonet era molt important, i la companyia i el repartiment, espectaculars. No entenc per què em va triar a mi, perquè hi havia actors de la meva generaciĂł molt mĂŠs bons que jo. Em va tocar la rifa. Va ser un regal i una pressiĂł. GrĂ cies al Pere

M

—El teu objectiu ĂŠs satisfer el pĂşblic i no t’interessen els aplaudiments. Si fas teatre pels reconeixements, estĂ s perdut. Crec que la majoria d’actors expliquem històries perquè la gent passi una bona estona i s’oblidi del seu dia a dia. Entretenir-la no ĂŠs fĂ cil perquè el teatre no tĂŠ el ritme ni els efectes d’una pel¡lĂ­cula, sèrie o un vĂ­deo de Youtube. Normalment l’element mĂŠs important

Ramon Madaula i Roger Coma, en una imatge promocional de L’Electe.

ĂŠs un relat ben escrit i que el pĂşblic se’l cregui, i no tant que vegi la feina dels actors. —Per a tu el director ĂŠs un altre actor. El millor ĂŠs que passi desapercebut, igual que els intèrprets. A Jordi Casanovas [el director de L’Electe] l’únic que li interessa quan agafa una història ĂŠs que arribi de la manera mĂŠs clara a l’espectador, que no es perdi res i en gaudeixi al mĂ xim. És autor tambĂŠ.

—Vas patir molt amb Coses nostres? Gens ni mica, perquè no tinc expectatives ni ambicions com a autor. M’ho vaig passar molt bĂŠ. Coses nostres em va animar a fer L’Electe. A l’abril estrenem una altra obra. Vaig començar a escriure als 50 perquè ho necessitava. I si a algĂş li interessa, millor. —Això ĂŠs ser humil o realista? Ser humil ĂŠs ser realista. Escriure ĂŠs en-

5 VIU L'HOSPITALET

Fill d’uns humils comerciants, Ramon Madaula va descobrir el teatre veient actuar al seu germà Josep, pintor i que mai s’ha dedicat professionalment a la interpretació. Des de la butaca va comprovar que, amb quatre elements, es podia fer mà gia a l’escenari. Amb els espectacles d’Els Joglars, Comediants i Dagoll Dagom el teatre el va acabar atrapant. El 21 de gener aterra al Teatre Joventut amb L’Electe, obra de la qual Ês l’autor i un dels dos personatges. Interpreta un psiquiatre que tracta un polític en una situació límit, Roger Coma.

ucultura na tarda amb...

Ramon Madaula, David Selvas i Carlota Olcina, a Oleanna.

frontar-te a tu mateix, perquè crees el teu propi món i l’intentes transmetre als altres. —T’aprens els guions amb molta antelació. Escrivint-los també ets tan metòdic? Per a mi no és cap mèrit ser metòdic. Ho sóc per por al fracàs, perquè penso que res em sortirà bé. Treballo molt perquè tot em costa molt.

6 VIU L'HOSPITALET

—Deies en una entrevista que després de 30 anys de professió ja ets capaç de respirar en l’escenari. T’hi sents més lliure i passes menys nervis? Sí. Començo a notar aquesta sensació en algunes funcions, però a vegades pots estar molt a gust actuant i que la gent s’avorreixi. —Respires quan veus que el públic gaudeix amb l’obra? Sí. El gran plaer de fer teatre no és tant que t’aplaudeixin, sinó el silenci que es produeix quan el públic et segueix. Les pantalles dels putos mòbils són infal·libles per a mesurar el seu interès. Quan no els atrapes, potser es posen a consultar el WhatsApp o el Twitter. —Creus que els actors heu canviat la vostra manera d’interpretar per a captar més l’atenció del públic? La tendència és cridar molt, ser molt estrident i histriònic, que passin moltes coses... Crec que és un gran error, perquè l’ex-

cés d’energia, que potser és degut al que dius, allunya la gent. Com més senzilla sigui una obra, i L’Electe ho és, més enganxarà el públic. —S’estrenarà al Teatre Joventut, on, entre d’altres, has actuat amb Idiota, Un déu salvatge i Acosta’t. El gran problema de moltes infraestructures culturals és que hagin estat construïdes perquè l’alcalde de torn es llueixi en la inauguració i no les ha fet ningú que sàpiga de teatre. En molts casos, és un auditori preciós en què no s’hi sent ni s’hi veu. No és el cas del Teatre Joventut, bastant gran i on el públic s’hi sent a prop. Fa goig. —Com van els assajos? Avui hem realitzat el primer passi de l’obra seguida. El punt de partida és aquest: un president de la Generalitat inventat s’aixeca el dia del discurs d’investidura i comprova que no serà capaç de pronunciar-lo. Els seus assessors li diuen que necessita l’ajuda d’un psiquiatre, que és gairebé un coach, i li proposarà exercicis perquè s’atreveixi a intentar-ho. La situació, que en principi és còmica, parla de com aquests electes, presidenciables, s’han hagut de vendre al diable per a guanyar les eleccions. No és teatre polític, sinó una comèdia. —En el vídeo promocional, l’electe [Roger Coma] diu que té picor i tu, que ets el psiquiatre, vols que (passa a la pàgina 8)

Fem de l'escriptura un joc Novena edició

L’aventura de crear històries

Participa i guanya!

www.ficcions.cat

Play Stations

iPhones

iPods Touch

Ipads

iPods Shuffle

Si ets alumne de 3r i 4t d’ESO, Batx o Cicles... pots inscriure’t fins el 27 de febrer de 2017 Organitza:

Amb el suport de:

Amb la col.laboració de:

ucultura na tarda amb...

L'entrevistat.

(ve de la pĂ gina 6)

8 VIU L'HOSPITALET

t’expliqui allò que li passa. Ell et replica que ja t’ho han explicat altres persones... Es pensa que nomĂŠs necessita una pomada o una pastilla i vol acabar de pressa. Anirem veient que el que tĂŠ ĂŠs pĂ nic, por. Hi he traslladat la meva experiència personal. Quan els actors no estem segurs en dies d’estrena o jornades importants, tenim

a diferents parts del cos... —De quins d’aquests problemes t’has pogut desempallegar amb els anys? [Riu]. Crec que sĂłn els mateixos. El que passa ĂŠs que, amb el temps, t’has d’acceptar mĂŠs. Ets el que ets. No canviarĂ s. No ets Al Pacino: oblida-te’n i fes el que puguis. Estic en el procĂŠs d’aconseguir-ho. A vegades el que et sembla un defecte pot ! " # $ % & bastant a conèixer-te. —Què veies abans com a defecte teu i has acceptat com a virtut? Això ja ĂŠs Ă­ntim i personal. SĂłn complexos fĂ­sics, sobretot. I pors. La vergonya... Pensava que per a un actor ser vergonyĂłs era una cosa horrorosa, però la vergonya t’ajuda a concentrarte mĂŠs en la història i el personatge, a no ser tan histriònic.

En un escenari et sents molt observat i es nota quan no t’acceptes fĂ­sicament. Tots portem la nostra creu a sobre. Normalment sĂłn xorrades, però estan allĂ . —El pĂşblic ĂŠs una terĂ pia? No. Els actors que se senten molt acceptats pel pĂşblic, els grans espases, acaben fent sempre una mica el mateix perquè saben què li agrada al pĂşblic. És un cercle viciĂłs, pervers. Al pĂşblic te l’has de guanyar cada nit i l’has de respectar, explicar-li bĂŠ la història, però sense ser el seu esclau. Si ho ets, t’acabarĂ guanyant. —I potser tambĂŠ els directors els encasellen en personatges concrets i no creixen tant com a actors. Un ha de saber sortir-se’n. No ĂŠs culpa del director, sinĂł d’un mateix. L’important ĂŠs estar al servei de la història. —El camĂ­, doncs, ĂŠs conèixer-te i descobrir coses de tu que no sabies, com li passa al polĂ­tic de L’Electre. ' % * + !

" / què ho volen ser, si saben que els fotran bufetades per tot arreu i se’ls carregaran encara que ho facin bĂŠ? Qui aspiri a ser president no nomĂŠs ho fa pel poder o per arreglar el mĂłn, sinĂł perquè dins seu passa alguna cosa. (passa a la pĂ gina 10)

PROGRAMACIÓ

gener gener gener gener febrer febrer febrer febrer febrer febrer març març març març març març març març abril abril abril abril abril maig maig juny

20 21 27 29 4 10 17 18 24 26 4 5 11 11 17 19 25 31 1 7 21-22 23 28 6 20-21 Del 2 a l’11

dansa teatre música teatre teatre música teatre flamenc humor música circ música teatre/musical teatre El Cabrero & Emiliano Domínguez “Zapata” música El bon pare teatre música Inti-Illimani música/circ/gestual Be God is Poltrona-Pla: PP música/teatre música Daniel Viglietti màgia Jorge Blass Conillet teatre Mal Martínez teatre Lehman Trilogy teatre Coppèlia dansa teatre L’H fa teatre Barris en dansa L’electe Les Kol·lontai Panorama desde el puente El rey Quico - Maria del Mar El test Memorial Antonio Mairena Toni Moog & Raúl Alcaraz Casa Ruibal Rhümia Como un corazón “Hijas de ‘Omega’” El mago de Oz Invasió subtil i altres contes (sala B)

ucna ultura tarda amb... Quina necessitat te / 4 + 7 ; en aquests embolics?

(ve de la pĂ gina 8)

—Continues sent simpatitzant del PSC? SĂ­, i militant. Malgrat tot, segueix sent la força polĂ­tica amb la qual em sento mĂŠs còmode. Hi ha altres opcions que em cauen bĂŠ, com Catalunya SĂ­ que es Pot. —Segueixes pensant que s’ha de fer un referèndum i que vols un Estat federal? SĂ­. Si amb dades objectives em demostren que hi guanyem tots, em farĂŠ independentista ipso facto. Ara votaria no perquè intueixo que amb el sĂ­ per < " = % % tot tant. A mi tant em fot ser espanyol o catalĂ . El que vull ĂŠs que la cosa funcioni. Som molts els que tenim dubtes. Treballo molt a Madrid i sempre estiuejo a Eivissa. Em sabria molt greu que fos l’estranger.

10 VIU L'HOSPITALET

—A mi em passa com a tu amb les banderes i els himnes. No sento res. Amb l’himne espanyol o Els Segadors m’agafa urticĂ ria. No m’interessen gens. Crec que hem d’intentar que les coses vagin bĂŠ i deixar-nos estar de sentiments patriòtics. És com la religiĂł. Que hi cregui qui vulgui. —Sempre t’ha agradat la FĂłrmula 1. Pilotar s’assembla a interpretar? Des que van canviar els cotxes i no fan tant soroll ni corren tant, i l’Alonso no fot res, me n’he desentès una mica. Tant els pilots de motos com els de cotxes coneixen els circuits de memòria i els poden completar amb els ulls tancats. Nosaltres memoritzem molt bĂŠ l’obra, tenim clar on sĂłn les corbes difĂ­cils, les pujades i baixades, i que hem de superar-les amb gran precisiĂł i velocitat, i sense gastar els neumĂ tics ni cansar-nos. La benzina ens ha > @" B concentraciĂł dels pilots ĂŠs deu vegades superior.

Ramon Madaula.

—Quins records tens d’EstaciĂł d’enllaç, VentdelplĂ i Isabel? EstaciĂł d’enllaç partia d’una idea molt bona: les relacions humanes en un vestĂ­bul d’una estaciĂł amb diferents comerços. Es feia amb quatre pessetes i el guiĂł era excel¡lent. Ara se li dĂłna massa importĂ ncia a la factura. VentdelplĂ va començar amb uns guions molt bons els primers anys i s’hi tractaven temes socials. DesprĂŠs, però, va morir d’èxit. Durant el tercer

any ho vaig deixar. Es va començar a escriure a tot drap i es va convertir en una telenovel¡la a l’ús. La primera temporada d’Isabel tĂŠ uns guions excel¡lents. NingĂş hi creia. De fet, va estar parada un any i mig. TambĂŠ va morir d’èxit perquè els guions de la segona i tercera temporada, que estan bĂŠ, es van fer a corre-cuita. HaurĂ­em d’aprendre dels americans i estar un any fent una temporada. AquĂ­ enllacem una amb la segĂźent. §

gastronomia de proximitat

LA MOLLETERÍA: PRODUCTE DE PRIMERA I INNOVACIÓ AMB EL "MOLLETE" Text MARIANO MARTÍNEZ

NANY LORENZO SIERRA Gerent i xef de La Molletería Mare de Déu de Bruguera, 2 08850 GAVÀ 933 283 801 lamolleteriagava@gmail.com Dimarts i dimecres de 18.30 a a 22:30 h Dijous de 12 a 15.30 i de 18.30 a 22.30. Divendres, dissabte, diumenge i vigília de festius de 12 a 15.30 i de 18.30 a 23.30 .com/LaMolleteriaGava

12

VIU L'HOSPITALET

@lamolleteriagav

Sembla que ho hàgim preparat expressament, perquè poc abans de finalitzar el 2014 arrencava una aventura amb el nom de La Molletería i des de fa uns dies està immers en el seu tercer aniversari. La Nany Lorenzo, la responsable d’aquest local de Gavà, ho recorda amb emoció. Els més de mil dies li han passat com una exhalació. La història comença amb un senzill "mollete": “Els meus antecedents familiars materns de la mare se situen a Granada, i allà el mollete forma part de la gastronomia local. És la base, juntament amb l’oli d’oliva, del típic esmorzar andalús ("mollete" torrat amb oli d’oliva, sal, manteca "colorá", "zurrapas", etc.). Nosaltres hem intentat donar-li una volta i diferenciar-nos utilitzant productes de la nostra terra, com els de temporada que ens ofereix el Parc Agrari”. Precisament "mollete" és un tipus de pa que s’ajusta a la dieta mediterrània, ja que està elaborat a partir d’ingredients bàsics com la farina de blat, sal, aigua i llevat. La seva combinació amb productes com l’Espàrrec o la Carxofa Prat és un tret distintiu de la cuina de La Molletería. “Pràcticament el 90% de les elaboracions que fem a la cuina són fruit de la nostra feina. No utilitzem salses preparades, perquè

això li treu frescor i autenticitat a la nostra proposta”, comenta la Nany. La base clàssica de les receptes de la seva mare i la recuperació dels sabors d’abans, amb productes fets a casa, donen pas a composicions gastronòmiques amb més de deu, catorze ingredients frescos. No només tenen la base del "mollete", sinó també en innovadores tapes, o en el salmó marinat preparat a la seva cuina; o l’hamburguesa artesanal; o el pollastre cuinat lentament; o les patates casolanes Nany amb salsa de formatge; o la salsa brava amb carn de nyora; o l’allioli de mel. Innovant en família La Nany insisteix en el caire familiar de La Molletería, i té uns quants arguments per fer-ho: la seva parella, el Joan Carlos, i el seu fill, el Xavi, en formen part del dia a dia, però el seu gendre també té molt a dir en com es va gestar el projecte. “No m’havia dedicat mai al sector de la restauració, però m’agradava molt cuinar. I després de treballar més de vint-i-dos anys en un altre sector, vam encetar La Molletería –comenta la Nany– també gràcies al suport del meu gendre, que és xef i ens va ajudar a tirar endavant amb molta il·lusió, i amb moltes ganes d’innovar”. És una paraula que fa servir molt la Nany en la nostra conversa: “Durant

J gcDVWURQRPLD astronomia ultura de proximitat

la temporada d’hivern treballem molt en la carta que serà la base de tota la temporada. És ara quan intentem introduir novetats i parlem més amb els nostres pagesos. Ara tenim una Carxofa Prat farcida, un porro preparat amb una textura cruixent que està agradant molt al públic. També estem treballant en una nova carta de "Bocados" en què combinem carxofa amb sorra de pernil ibèric, anxova del Cantàbric, i "caviaroli" de vinagreta”. I aquestes novetats les apliquen al tomàquet ,1.::@ 9=*6 *::2+* * 4 ;8H::., -. Gavà en temporada: “Perquè els productes frescos ens aporten molt sabor i qualitat. Entren pels ulls, però també són molt agraïts a l’hora de cuinar”.

LA RECEPTA

CAPRICI DEL BAIX Mollete de magret d'ànec amb salsa de ratafia, crema d'espàrrec de Gavà trufat, formatge mató amb mel de canya, toc d’oliva negre, cruixent de porro del Baix i daus de poma caramelitzada

INGREDIENTS

14

VIU L'HOSPITALET

Tres anys i ja són uns clàssics de Gavà 4; "molletes", doncs, ja formen part de la gastronomia gavanenca. I més quan La Molletería s’ha situat, només aterrar, en una referència de l’espai 0*;<:76O52, -. 4* 2:* -. 4 ;8H::., de Gavà els tres darrers anys: el 2015 i 2016 la seva proposta va ser l’escollida pel públic com la millor tapa de GastroGavà: “Projectes com aquest ens han ajudat molt a situarnos, que la gent conegui la nostra carta durant l’any amb molta feina del boca a boca; que ens visitin, no només públic de la ciutat, sinó que vinguin d’altres ciutats, per tastar la nostra gastronomia. I això ens proporciona una satisfacció personal i professional”. 4 ;.= *8:2<? -.4 *2? va ser la seva darrera creació. Amb què ens sorprendran la Nany i la seva /*5L42* 2* :.:. -2* 17 /*6 D

D *0:.< -BH6., D ;8H::.,; -. *>H D "*<*<* D .+* D "7::7 D !42>.; D *<N D .4 -. ,*6@* D !42 -. <O/76* D !42>.; 6.0:.; D !42 -B742>* D "75* D $=,:. D *6@.44* D 76; -. '.-.44* D #*<*C* DESCRIPCIÓ Elaboració del magret: $*48.+:.5 2 fixem fins a deixar la peça al punt. Deixem refredar i tallem a filets d'uns 0,5 cm de gruix que anem posant sobre una safata. Pintem amb la salsa de ratafia i deixem macerar mentre seguim amb altres elaboracions. Elaboració del porro: Tallem el porro a tires molt fines, i empolvorem la farina -. +4*< -. 57:7 ;7+:. .4 87::7 $=+5.:gim en oli molt calent uns segons fins daurar aconseguint el cruixent. Elaboració de la poma: Trossegem la poma a daus i salteu amb sucre i afegim 4* ,*6@.44* 5O4<* *6<.625 * /7, 4.6< fins ofegar. Elaboració del pure d'espàrrec: Bullim els espàrrecs per una banda, i les pata-

tes per un altre amb aigua i sal. Tirem la ceba. Un cop tinguem tot llest, triturem tot junt, afegint l'aigua dels espàrrecs fins a aconseguir un puré homogeni. /.025 4B742 -. <O/76* -=:*6< *9=.;< procés. Elaboració de la salsa de ratafia: Preparem un fons de vedella reduït. D'altra banda reduïm la ratafia. Un cop estiguin a punt les dues coses, les unim i vam aconseguir la salsa. Muntatge de la Tapa: Torrem el mollete, posem el puré d'espàrrecs, les olives negres tallades a làmines i la poma. Posem les rodanxes de magret d'ànec i <7:6.5 * 826<*: *5+ 4* ;*4;* $7+:. .4 magret estenem el mato i un rajolí de mel de canya. Per acabar, posem el cruixent de porro i servim.

societat

Postals del 2016

K X 4 7 Z / \ ^ ! _ ^ B`X k"

La primera ediciĂł de L'H Experience.

Antonio Orozco fou el cap de cartell de les Festes de Primavera.

Assaig d'Una vida al teatre a la biblioteca La Bòbila.

cultura

societat

Jaime Léctor, de RIOT Wrestling, que va organitzar la jornada solidària Lluita Lliure Contra El Càncer al Pol. Municipal de Bellvitge Sergio Manzano.

| } X ~ < 7 | ' @ B`X = B`X ; ~ ' Z "

David Lafuente, gerent de la Sala Salamandra.

17 VIU L'HOSPITALET

Mari Àngels García-Carpintero, Maribel Alarcón, Enric Roldán i Gemma Isern (L'Hospitalet escriu).

porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42

gastronomia

Susana AragĂłn: “4 mans ha estat una experiència sĂşper nutritivaâ€? Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES i ha projectes que es cuinen en silenci i a foc lent. “Feia força temps que l’Óscar [Teruelo] tenia aquesta idea al cap...â€?, enceta Susana AragĂłn. 4 mans ha estat el deliciĂłs comiat de la xef desprĂŠs de capitanejar l’Ona Nuit durant 14 anys. Ara es concentra en el timĂł del Cèntric Gastrobar.

H

Entre el 2 i l’11 de desembre vuit cuiners de referència van visitar l’Ona Nuit i 50 comensals van gaudir de cada sessiĂł a El Prat. Els vuit menĂşs estaven formats per un entrant, un primer plat, una elaboraciĂł amb peix i una altra amb carn. Els cuiners convidats proposaven dos plats i els altres dos, Susana AragĂłn. L’inici de la temporada de Carxofa / " B eren de la pastisseria Le TigrĂŠ Cakes.

20 VIU L'HOSPITALET

—Hi ha comensals que han repetit? SĂ­. El rècord sĂłn tres cops. El cartell de convidats era excel¡lent i la resposta ha estat esplèndida. El dia que va venir Monty AguilĂł hi havia una taula de 15 familiars i una altra de 10 amics. AixĂ­ que el seu entorn gairebĂŠ havia omplert l’Ona Nuit. Era una oportunitat per als qui no havien pogut anar a BerlĂ­n a tastar els seus plats. —En el fons, 4 mans ha estat un festival de cuina. Exacte. Ha suposat una experiència sĂşper nutritiva i una formaciĂł contĂ­nua. Hem intentat que no els faltĂŠs res i se sentissin com a les seves cuines i crec que ho hem aconseguit. Ells tambĂŠ s’han adaptat molt bĂŠ. Un dels missatges de la campanya era “prepara’t per a una experiència dobleâ€?. I ha estat aixĂ­. Perquè els clients habituals solien reconèixer els meus plats i tambĂŠ se sorprenien amb les propostes dels cuiners convidats.

Paolo Mangianti i Susana AragĂłn.

—La cuina Ês un treball en equip i tambÊ Ês bonic cuinar al costat d’altres, I cada un tÊ una manera muntar i acabar els plats, per exemple. Vaig aprendre molt d’ells. GairebÊ tots formem part de la xarxa de restaurants Slow Food Barcelona i a tots ens uneix la cuina de producte de proximitat i temporada. [Des del 2014 Susana Aragón Ês xef Slow Food km0 per la seva aposta pels productes locals i de temporada, especialment la Carxofa Prat i el Pota Blava]. —Ens els presentes? Som-hi, comencem per Lluís Rovira: va ser el meu professor fa 15 anys a

l’Escola d’Hostaleria Hoffmann. Em va ensenyar les bases de la cuina, i a desenvolupar i treure partit de l’essència del producte. —Ho apliques amb el teu equip? Ho intento. Els ensenyo a no tapar els sabors: el pèsol ha de tenir gust de pèsol, la Carxofa Prat, de Carxofa Prat. Cada producte ha de brillar pel que ĂŠs. —Suposo que l’equip ha de calcar allò que has volgut transmetre als plats, però amb el seu toc personal. Evidentment, cada un d’ells sempre hi pot posar un afegit o, entre tots, prendre certes decisions, com si un cruixent li va

cultura

gastronomia

Victor QuintillĂ .

—Què defensa Sergi de MeiĂ ? L’any passat va ser el pregoner de la Fira Pota Blava. És el xef i propietari del restaurant Sergi de MeiĂ : defensa el territori i el patrimoni gustatiu, i ĂŠs molt respectuĂłs amb el producte. —VĂ­ctor QuintillĂ ? Va aconseguir que Lluerna, el seu restaurant de Santa Coloma de Gramenet, tinguĂŠs una estrella Michellin. És una mica com nosaltres: tambĂŠ ha lluitat molt per l’extraradi i proposa una bona oferta fora de Barcelona. —Què heu de fer per a assolir una estrella Michellin amb el Cèntric Gastrobar? Jo no vull una estrella Michellin [riu]. —No? Per què? Ni la vull ni la necessito. No ĂŠs el meu objectiu. No tĂŠ res a veure amb mi. La meva intenciĂł ĂŠs ser coherent amb la meva cuina i amb el que ofereixo, i una estrella ho encareix tot excessivament.

—Creus i somies nomĂŠs amb les coses que depenen de tu i no de la decisiĂł d’un jurat? <" ' % ‚ & ‚ " ƒ gran: han de tenir un local amb unes caracterĂ­stiques determinades, no pots utilitzar tovallons de paper... Entenc que per a molts cuiners sigui un somni, però no ĂŠs el meu cas. Tampoc hi estic a prop. —Creus que els compensa? És un reconeixement al teu treball. És una altra lliga, lĂ­nia i objectiu. —Continuem amb els cuiners que han participat a 4 mans: Elena D’Alto. La xef del Rasoterra em va fascinar pels seus grans coneixements dels vegetals, llegums, llavors... Fa unes combinacions increĂŻbles. És autora del blog Baciami in Cucina i d’un llibre de receptes amb el mateix nom. —Paolo Mangianti. És un nano jove italiĂ , amable, apassionat i treballador amb unes possibilitats increĂŻbles. És el xef de Due Spaghi. —David Reig. Era a qui menys coneixia i va venir a travĂŠs de Cuina Justa (n’Ês xef assessor), un projecte fantĂ stic que treballa amb persones

21 VIU L'HOSPITALET

bĂŠ o no al plat. L’objectiu, però, ĂŠs arribar al resultat que mĂŠs s’apropi a la meva cuina. Hi ha receptes base que ja estan fetes i que no cal explicar. Un cuiner ja sap què ĂŠs i com es prepara, es daura o va la marca del sofregit de l’osobuco, present avui al menĂş Gastrobar.

gcastronomia ultura en risc d’exclusiĂł social o amb fragilitat mental. Veus? Poder oferir una feina a aquestes persones perquè tinguin un sou i una rutina diĂ ria sĂ­ que seria un dels meus propòsits. —T’ho planteges a curt, mitjĂ o llarg termini? A curt termini. SerĂ el meu granet de sorra a la societat i el que em mantindrĂ feliç als fogons. !"

# Un cop saben fer les coses, sĂłn sĂşper complidors i les realitzen millor i amb mĂŠs afecte que ningĂş. Susana AragĂłn i Elena D'Alto.

—Monty AguilĂł. Ha treballat a restaurants de renom i la seva trajectòria ĂŠs impecable. Segur que ben aviat el seu restaurant tindrĂ estrelles Michellin. Defensa des de BerlĂ­n, des del Cinc by Paco PĂŠrez, a l’Hotel Das Stue, la cuina catalana la Carxofa Prat, el Pota Blava, els pèsols de Llavaneres... Aquest any emprendrĂ una aventura a Londres amb el xef JosĂŠ Pizarro. —El cuiner que no viatja gaire pot ser bo? SĂ­, i tant.

22

VIU L'HOSPITALET

—No sempre un viatge implica molts quilòmetres. Has de veure el que fan altres. Cada cop que puc, surto fora a menjar, veig l’oferta d’altres llocs. N’aprens molt, compares... No es tracta tant de viatjar, sinĂł de viure fora i acumular experiències. —I l’últim, Albert Casanovas. Li apassiona la gastronomia. Ha estudiat tambĂŠ a la Hoffmann. Gestiona el blog El Colador Chino, % darrere dels fogons. —Quin ĂŠs el segell de la formaciĂł de l’Escola Hoffmann? X > Z a dues sessions d’especial d’arrossos. És una cuina molt oberta que s’adapta a les possibilitats de tothom. Jo m’hi vaig formar durant dos anys i hi vaig aprendre molt.

Sergi de MeiĂ amb comensals del 4 mans.

—Com era Mey Hoffmann? No la coneixia personalment, però era una persona que va defensar molt la gastronomia i va lluitar per ser reconeguda. A les dones ens costa mĂŠs rebre reconeixement perquè sembla que l’alta gastronomia estigui mĂŠs en mans d’homes. La trajectòria de Mey Hoffmann tĂŠ molt de mèrit. —Crec que les cuineres estan millor tractades, per exemple, que les esportistes. BĂŠ, Ăşltimament sĂ­ que s’estan veient mĂŠs caps de cuina, però ĂŠs un treball que exigeix molt compromĂ­s i dedicaciĂł. I la maternitat... El fet de dirigir homes, % @ % >

mÊs dur o físic, Ês un paper molt complicat. —Us agrada posar noms i cognoms als productors amb qui treballeu. En l’apartat dedicat al 4 mans surten amb

$ $

breu presentaciĂł... Ens agrada posar cara i ulls a les persones que treballen amb les seves mans. Persones que treballen les verdures, els formatges... S’hi deixen la pell per a donar el millor de si mateixos i això ĂŠs una garantia de qualitat. Tant de bo mai es perdi el petit productor, que ĂŠs qui tĂŠ tot el valor del mĂłn. Posar els seus noms ĂŠs respectar el seu treball i esforç. §

societat

Arriba Spannabis 2017,

*

Una imatge de l'Spannabis 2016.

Text TONI DELGADO pannabis tindrĂ lloc els dies 10, 11 i 12 de març % & ' * sector del cĂ nnabis, la que mĂŠs visitants rep i la mĂŠs important en l’à mbit empresarial.

24 VIU L'HOSPITALET

S

Spannabis comptarĂ amb expositors de referència, les Ăşltimes novetats i les millors ofertes per als visitants. La pas @ ! ! $ „" > d’arreu del mĂłn i 200 mitjans de comunicaciĂł van cobrir un esdeveniment amb 500 empreses representades. Disposa Â…" † ‚ buda mĂŠs expositors. L’organitzaciĂł preveu un creixement exponencial de visitants i acreditacions. De fet, aquest any han realitzat una nova ampliaciĂł per a acomodar a empreses en llista d’espera. A mĂŠs, durant divendres 10 i dissabte 11 se celebrarĂ la quarta ediciĂł de les World Cannabis Conferences. Aquest format de conferències tindrĂ lloc a l’Auditori de Fira de CornellĂ i els visitants d’Spannabis podran accedir-hi lliurement des del

" X + ! @ " La capacitat serĂ per a 800 persones. PONENTS Entre els ponents comptaran amb Amarna Miller, Virginia MontaùÊs i Titi Trigo, en un bloc dedicat al cĂ nnabis i el sexe; David Pere, Antoniu Llort i Roberto Moso, en un espai sobre cĂ nnabis, mĂşsica i contracultura; David Kaufman i Joe Rogoway, que ens parlaran de la situaciĂł nord-americana i de les seves similituds amb Espanya; l’Observatorio EspaĂąol de Cannabis Medicinal, representat per Carola PĂŠrez i Guillermo Velasco; aixĂ­ com ponències individuals de la mĂ de Mujeres CannĂĄbicas, RegulaciĂłn Responsable, Marihuana TV, el Hash Marihuana & Hemp Museum i Brotsanbert. ELS RECONEIXEMENTS Durant la Fira es lliuraran els premis de l’Spannabis Champions Cup i d’Spannabis 2017, reconeixen el millor estand, millor banc de llavors, millor nutrient, millor producte parafernĂ lia, millor producte de cĂ nem i millor utensili de cultiu. §

HORARI D’SPANNABIS Divendres i dissabte de 11.00 a 20.30 hores Diumenge de 11.00 a 20.00 hores Vídeos http://spannabis.com/barcelona/general/videos Galeria d’imatges http://spannabis.com/barcelona/general/galeria-de-imagenes

publireportatge

Sonrisas Bestiales TODOS SABEMOS COMO ES DE INCREÍBLE Y CONTAGIOSA UNA SONRISA. ES NATURAL BUSCARLA POR TODAS PARTES, INCLUSO EN EL REINO ANIMAL

El gorila es el animal más parecido al hombre, incluso en la dentadura. Son principalmente herbívoros y gracias a sus mandíbulas son capaces de masticar y digerir plantas duras como el bambú. Aunque sus dientes son grandes, no son muy } culos en el cuello y en las mandíbulas, y estos les permiten dar poderosas mordidas (589 Kgf).

El hipopótamo, los dientes más grandes. Aunque son herbívoros, poseen la mordida más poderosa entre todos los mamíferos (826 Kgf). Suele consumir cerca de 80 kg. de comida al día. Su boca es enorme y sus mandíbulas pueden abrirse en un ángulo de 150 grados. Algunos llegan a tener dientes de medio metro, con un peso de 6 kg. en el interior de su boca.

Una sonrisa bonita contribuye a mejorar las relaciones personales La cara es nuestra tarjeta de visita, la que interviene en la primera impresión que damos, por lo que va a @ % colocan y en el respeto que infundimos. Muchas veces la sonrisa expresa lo que las palabras no pueden. Dato interesante: el hombre adulto sólo puede generar unos 68 Kgf, mordiendo con todas sus fuerzas.

En condiciones adversas, saca los dientes. La sonrisa del león es un arma letal. Sus caninos de 8 cm. son capaces de dar un golpe mortal para la desafortunada presa. La toma por sorpresa y mata, estrangulando por la tenaz mordida del felino. Tiene una fuerte mandíbula capaz de generar >"

El secreto de una dentadura siempre perfecta. La sonrisa amenazante del cocodrilo tiene un 4 > Z conforme se desgastan crecen nuevos que se cambian unas 50 veces a lo largo de su vida.Se calcula que un cocodrilo podría cambiar entre Z ! " ' te se está investigando si el hombre,algún dia, también podrá renovar sus dientes. El Cocodrilo del Nilo tiene la mordida más poderosa jamás registrada en los animales vivos (2267 Kgf). La Sonrisa Humana :)

CLÍNICA DENTAL DRA. CASAUS C/ Jaume Casanovas, 45 Baixos 08820 El Prat de Llobregat - T. 93 378 82 80 info@clinicadental.biz

sscabies ocietat abies ultura que... que...

Des de quan ens apuntem al gimnĂ s?

Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA o fa tant que apuntar-se al gimnĂ s forma part de la llista de propòsits mĂŠs habituals de l’1 de gener. Abans la gimnĂ stica estava associada als espectacles de circ i les exhibicions urbanes: salts mortals, malabars, contorsions, funambulismes... L’evoluciĂł fou curiosa: durant els segles XVI i XVII la presència de les companyies gimnĂ stico-acrobĂ tiques es va fer habitual a les places i teatres espanyols, i a la primera meitat del $ +5888 ; < =

26 VIU L'HOSPITALET

N

B Z Â… ‚ ÂŒ ‚ @ % francès Jean Baptiste Auriol s’estableix en l’espai actual del Liceu, i, en poc temps, la ciutat multiplica la seva proposta de circ i gimnĂ stico-acrobĂ cies. “Aquest ambient va facilitar l’establiment dels primers locals o gimnasos per a exercitaciĂł fĂ­sica i recreaciĂł de la joventut a travĂŠs de les prĂ ctiques acrobĂ tiquesâ€?, explica Xavier Torrebadella-Flix en la revista Aloma. És el moment de parlar d’un personatge cabdal en aquesta història: Joaquim Ramis i Taix, enamorat de la gimnĂ stica des dels 16 anys. Els seus professors, com destaca el Dr. Ramon Balius a Apunts. Medicina de l’esport, no tenien un mètode, sinĂł mĂŠs aviat un parell d’objectius: formar futurs soldats o “proporcionar als deixebles una simple diversiĂłâ€?. La desgrĂ cia familiar va obligar Joaquim Ramis a apostar per la seva gran passiĂł. El seu pare, Domènec Ramis i Panella, un dels fundadors de Vapor Vell de Sants, companyia de referència del sector tèxtil, fou greument ferit en un atemptat durant unes vagues obreres en contra de la introducciĂł de les mĂ quines de vapor i els telers mecĂ nics. El director, Josep Sol i PadrĂ­s, no va sobreviure. Els Ramis es van veure obligats a fugir a França i, temps desprĂŠs, a liquidar els negocis. Per acabar-ho d’adobar, Cristina AmigĂł, la dona de Joaquim Ramis, es va posar malalta, però es va recuperar grĂ cies a un curandero que seguia els mètodes hidroterĂ pics del francès Raspall. Joaquim Ramis creia que la gimnĂ stica permetia el desenvolupament integral de l’Êsser humĂ i havia estudiat hidroterĂ pia. La necessitat econòmica i el convenciment que era el moment propici el van impulsar a fundar Gimnasio EspaĂąol, el primer gim ÂŽ

" B > } „ del Passatge Colom i desprĂŠs es va traslladar a la Plaça Reial, als baixos del nĂşmero 4.

B * $ ÂŒ % ! " Els homes que s’apuntaven al Gimnasio EspaĂąol havien de pagar „… Â?

‘ ’ „ + > �‘ dones). Tots els usuaris, o mÊs aviat els alumnes, estaven obligats ! % <

!

pantalons grisos; elles, mitges blanques, pantalons tancats per sota dels genolls i casaques negres. El programa d’exercicis contemplava 126 lliçons, repartides de dilluns a dissabte, amb el diumenge com a descans. Cada lliçó tenia els seus exercicis previs, pauses “hasta que se normalizen los latidos del corazĂłnâ€? i d’uns “desarrollosâ€?, perquè el cos no passĂŠs “de los ejercicios fuertes al sosiego absolutoâ€?. Amb la revoluciĂł industrial havia aparegut l’higienisme, que promovia un canvi d’hĂ bits per pal¡liar les malalties i tenir una vida sana. El valenciĂ Francesc AmorĂłs (o de AmorĂłs, segons algunes fonts) n’era un dels seus propulsors i ĂŠs considerat el pare de la gimnĂ stica a Espanya i França. En el seu Manual de EducaciĂłn FĂ­sica, GimnĂĄstica y Moral descriu les bondats de la gimnĂ stica: “Es la ciencia razonada de nuestros movimientos, de sus relaciones con nuestros sentidos, nuestra inteligencia, nuestros sentimientos, nuestras costumbres, y el desarrollo de todas nuestras facultades. La gimnasia abraza la prĂĄctica de todos los ejercicios que tienden a que el hombre sea mĂĄs corajinoso, mĂĄs intrĂŠpido, mĂĄs inteligente, mĂĄs sensible, mĂĄs fuerte, mĂĄs industrioso [...] a triunfar sobre todos los peligros y todos los obstĂĄculos [...]â€?. “La gimnĂ stica es converteix en la nau nodrissa que engloba moltes de les noves maneres de cuidar el fĂ­sic, que rĂ pidament s’expandeixen pel mĂłn grĂ cies a la revoluciĂł dels transports i dels mitjans de comunicaciĂł de massesâ€?, il¡lustra Gabriel Pernau a Sportman. Les millors imatges dels pioners de l’esport catalĂ (La Magrana). §

DESCOBREIX UN MUSEU CONTEMPORANI DEDICAT A L'AIGUA Vine a conèixer un museu on podràs experimentar i divertir-te amb l'aigua, i gaudeix d'un dia perfecte per a tota la família.

Museu Agbar de les Aigües On l'aigua viu, on vius l'aigua. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

www.museudelesaigues.cat Activitats educatives Telèfon 933 423 536

Restaurant Jardí de les Aigües Telèfon 933 770 995

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat P gratuït

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

ecntreteniments g astronomia ultura

28 VIU L'HOSPITALET

HORITZONTALS: 1. Que xerraire, sempre donant la lata! I com a tal aquest ĂŠs son hĂ bitat natural / 2. Primera vĂ­ctima de la fraternitat. El formatge, a punt; el disc, a la brossa / 3. Capdevila. TransformaciĂł vers el silenci. Força set / 4. Com a nombre d'elements ĂŠs explosiu. Sanefa en forma d'onada del Peloponès / 5. Cul de cul. " # xos de nacre / 6. Davanter centre amb el cap a prova de porters. De la cortinada decorada pel hĂ mster / 7. Un sol rovell que amb carboni resulta mortal. Can girat / 8. Fragment d'aeròlit. No veurĂ l'hora d'esculpir entre arquitrau i cornisa. Una d'un / 9. La millor manera de fer-lo ĂŠs vessar quatre llagrimetes. SĂłn els Ăşltims a conjugar / 10. I ella la primera d'alfabetitzar. DisminuciĂł de les funcions digestives per falta de Pepsi / 11. Cap de rata. AccĂŠs a l'OTAN tot dient que no. AquĂ­ hi ha gat escapçat / 12. Doblegar el braç donat. EsbalaĂ­ el maratoniĂ / 13. FerĂŠstec ensopec per carros. $% " " tranquil¡litat. VERTICALS: 1. Laxava de mala manera la noia del Poble Sec. Secrets d'actor / 2. Amb com abans. VĂ­ctima habitual del joc subterrani. Dia de zoo sense entrada / 3. Ens fa remoure tal com una emociĂł reiterada. Fa de mal fotre, quan ĂŠs proposat voluntĂ riament / 4. En contacte amb el ganxo enfolleix. Part estreta de la sola, en franc retrocĂŠs / 5. Dimarts a migdia. És a tenyir com a xerrar el locutori. Pet evaporant-se amunt / 6. Quants petards d'una sola carta! Tan gros que el veuen els bascos i aquĂ­ tan petitĂł... / 7. Amics d'Acabar la Comèdia. Insecte de sobrenom 'crist de la sopa'. Un pessic de romanĂ­ / 8. Hi duu la roba interior la devoradora d'homes. Mesura de la vida de la terra / 9. De vegades joiosament acolorit, altres senzillament marcit. Repata & *+ < Els etanols els tracten de banals. A la punta de l'esclop / 11. Esgarrinxada per culpa de la LotoRĂ pid. Deixa en Tarzan a la porta de casa / 12. La descreguda nostra de cada dia. Temps de declinaciĂł amb fama de traĂŻdor.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

cnl

Bons propòsits per al 2017!

C

omençarem l’any amb algunes dades sobre la salut “ ”“ ‚ \ >

< •< ~ " B @ Z $ + " ~ % k– — $ @ Z ˜ Â… k— = — l’estranger. Una altra dada: mĂŠs del 60% de la poblaciĂł catalana

ÂŽ

"

30 VIU L'HOSPITALET

™ ‚ % ‚ “ “ !

comprensió $ — $ ‘–— X > % el saben parlar. ™ $ š / % * $ ‘— %

} > š / % * ›X > š = ‚ + $ " ^ % > ;

š # % @ +

+ % ‚ " } & @ > % > ; !

Â?

% !

”’ @ ˜ %

$

$ “ > @ @ ! @ + @ $ @ """“ %

> % $

œ � $ " / > % ! %

% ‚ es llencin efectivament a usar el catalĂ . / ! Z > > Âœ + ž

"""�" / ‚ !

•< $ " ‚ } ” # Z voluntariat lingßístic. ^ $ < + & & !

! Z ; % % " B *‚ % $ + ‚ @ % $ % * ‚ ! ‚ " Â&#x; % * % $ " # + š §

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

" \ ] $ " ^+*_ ` [ " < $ " Y %

3 VIU L'HO 31 L'HOSPITALET OSPITALE ET

Parlarem amb el guanyador de l’L’H = > ? K ? $ " W XY Y Z X [

ESMORZARS, MENÚS DE MIGDIA, BERENARS, SOPARS, CÓCTELS… VERMUTIS AL SOL, EXPOSICIONS, MONÒLEGS, FESTIVAL DE CURTMETRATGES, MAGATZEM DE TEATRE… DINARS I SOPARS TOTS ELS DIES!

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.