Viu L'Hospitalet - juliol 2016

Page 1

NÚM. 124

redaccio@viulhospitalet.com

· juliol ‘16

www.elginjoledicions.com

FOMENTEM LA RECOLLIDA SELECTIVA (PÀG. 15)

Una tarda amb...

els cops solidaris contra el càncer infantil de RIOT Wrestling MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC

- CARLOS JIMÉNEZ I LA HISTORIA DEL BALONCESTO EN ESPAÑA - CRÍTICA D'INDÓMITO, PREMI L'H CONFIDENCIAL - HOMENATGE A L'ONA NUIT

Las soluciones marcan la diferencia VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

EDITORIAL

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. NingĂş l’entenia. —Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què ĂŠs loliço, maco? L’à via Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitĂł. —El nano el que vol ĂŠs xoriço! Li encanta i mĂŠs el seu, mare.

VIU L'HOSPITALET Revista gratuĂŻta de

La cara que devia posar servidor quan l’à via Dominica em van preparar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb patates tambĂŠ de la terra, GalĂ­cia, seria antològica. Fins i tot còmica. No ĂŠs estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’à via. Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. ParlĂ vem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que tambĂŠ fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sĂŠ quantes vegades. Pretenia saltar murs i cĂłrrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veĂŻnes, mĂŠs grans i expertes. L’à via era la del tortell casolĂ ; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja perquè rematĂŠs de cap a la piscina; la que no va dubtar a recĂłrrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comuniĂł... Per a mi la Dominica sempre serĂ L’Estiu. GairebĂŠ no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el JosĂŠ i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer. Quan algĂş parla dels seus avis gairebĂŠ se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distĂ ncia. Em reservo l’opiniĂł per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos sĂłn gairebĂŠ els pares en funcions, perquè passen mĂŠs temps amb els nanos que els seus progenitors, AixĂ­ que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gaudiu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu ĂŠs l’estaciĂł de l’any en què tenim mĂŠs temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

societat i cultura NĂšMERO 124, JULIOL DE 2016 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: TONI DELGADO DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO PUBLICITAT: IVAN PUIG IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL GĂ?NJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacciĂł de Viu L'Hospitalet no coincideix necessĂ riament amb l'opiniĂł dels seus col¡laboradors.

Ă?NDEX 5.Una tarda amb...

18.Esports CARLOS JIMÉNEZ I LA HISTORIA DEL BALONCESTO EN ESPAÑA

ELS COPS SOLIDARIS CONTRA EL CĂ€NCER INFANTIL DE RIOT WRESTLING

Fa gairebÊ dos anys de la conversa de Carlos Benito i el seu amic Javi, membres de l’associació RIOT Wrestling. La primera pedra de la jornada solidà ria Lluita Lliure Contra El Cà ncer, celebrada a principis de juny al Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano, en el de la Fundación Alba PÊrez. Lucha contra el cà ncer infantil. Teniu raó: un pressing catch solidari!

Fa un parell de mesos Carlos JimĂŠnez (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) va fer una petita visita per la seva ciutat, de la qual va marxar als 26 anys: “vam viure a La Torrassa i desprĂŠs a Collblanc, al carrer Montseny. Vam passar tambĂŠ per la zona de l’Escola Balaguer, a La Florida, i per l’institut, el Margarida Xirgu. M’hauria agradat entrarhi, però era diumenge i estava tancatâ€?. AcabarĂ tornant-hi el primer divendres de juliol, i per sorpresa, perquè Carlos no en sabia res, amb Viu L’Hospitalet. Entrevistat i entrevistador tenen en comĂş l’institut i la passiĂł pel bĂ squet. L’excusa de la conversa ĂŠs el llibre de Carlos JimĂŠnez, Historia del Baloncesto en EspaĂąa, una obra tan minuciosa com necessĂ ria.

una tarda amb...

RIOT Wrestling, cops solidaris contra el cĂ ncer infantil Text i fotos TONI DELGADO —Javi, per què no muntem un esdeveniment de lluita lliure contra el cĂ ncer? El que hem organitzat contra la gana ha funcionat molt bĂŠ. —Seria genial! Jo tinc un amic a CanadĂ , en Jorge Morillas, que ha muntat tres edicions i li ha anat molt bĂŠ. És un bon paio, i segur que li agradaria que importĂŠssim el seu model a l’Hospitalet. A mĂŠs, ell ĂŠs gairebĂŠ hospitalenc d’adopciĂł, perquè els seus pares sĂłn espanyols i es van casar a l’EsglĂŠsia de Santa EulĂ lia. Hi tĂŠ molta famĂ­lia aquĂ­.

5 VIU L'HOSPITALET

Fa gairebĂŠ dos anys de la conversa de Carlos Benito i el seu amic Javi, membres de l’associaciĂł RIOT Wrestling. Fou la primera pedra de la jornada solidĂ ria Lluita Lliure Contra El CĂ ncer, celebrada el 4 de juny al Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano, en el marc de FundaciĂłn Jaume Busquets, Jonatan Bermejo i Carlos Benito. Alba PĂŠrez. Lucha contra el cĂ ncer in“El primer que cal aprendre ĂŠs a saamic i el seu pare, vĂ­ctimes de la malalfantil. Un pressing catch solidari. La idea original ĂŠs, doncs, de Jorge tia. TambĂŠ ha patit un parell de casos a ber rodar i fer caigudes per no prendre Morillas que va voler organitzar un esde- la seva famĂ­lia VĂ­ctor CastellĂ , el director mal. És quan estĂ s preparat per a fer veniment de lluita lliure, amb temĂ tica de RIOT Wrestling, enamorat de la lluita el que siguiâ€?, continua VĂ­ctor CastellĂ : llatina, amb l’objectiu de recaptar fons grĂ cies als combats que va veure a Cu- “dediquem força hores al treball cĂ rdiper a un hospital infantil i lluitar contra el atro, en especial els del Rey Misterio, omuscular, a enfortir els mĂşsculs, les cames, els abdominals i pectorals... En cĂ ncer infantil. I a tall d’homenatge d’un “d’estil aeri, com joâ€?.

ucna ultura tarda amb... el wrestling, per a aixecar-te o saltar, has d’utilitzar gairebĂŠ tot el cos. S’ha de tenir un bon fons i forçaâ€?. —L’alumne ha de trobar el seu personatge nomĂŠs quan estĂ preparat? VĂ?CTOR CASTELLĂ€: Cada persona ĂŠs un mĂłn. Tenim shows privats, nomĂŠs per a gent de l’escola, i que sĂłn una prèvia dels reals. Quan veiem que estan llestos, els diem que es preparin un personatge. Hi ha qui ve amb el personatge fet, a altres els costa mĂŠs. —I a tu et va costar? VĂ?CTOR: Una mica, però com era prim i petit, i saltava molt, va sortir La Pulga. És un bon malnom. —Ets dels bons o dels dolents al ring? VĂ?CTOR: Sempre he estat mĂŠs bo que dolent. Amb els salts em guanyo de seguida els aplaudiments del pĂşblic. En els darrers mesos, però, vam començar a fer que la gent sentĂ­s rĂ bia per La Pulga, que va prendre una decisiĂł polèmica contra el pĂşblic. En l’últim show crec que tot s’ha solucionat. —El wrestling, el pressing catch, ĂŠs una obra de teatre. Els lluitadors sabeu poques hores abans qui ha de guanyar, però heu de saber improvisar molt. VĂ?CTOR: Com mĂŠs aprenem, molt millor. Si tots sabem claus, cops i diferents tècniques de wrestling ens podem moure molt bĂŠ i improvisar molta part del combat. Potser un company s’ha fet mal i has d’actuar tu. Has d’estar preparat. Això sĂ­, planejar un combat sencer ĂŠs impossible. NingĂş se’n recordaria de tots els moviments.

6 VIU L'HOSPITALET

[VĂ­ctor CastellĂ se’n va a una reuniĂł i a la seu de RIOT Wrestling, al passatge VintrĂł nĂşmero 16 de Barcelona, ens quedem amb Carlos Benito, Jonatan Bermejo i Jaume Busquets, membres de l’associaciĂł]. Fa 8 anys que Carlos Benito es va introduir en la lluita lliure i quatre que lluita. En tĂŠ 24 i ja li diuen veterĂ . “En Jorge [Morillas] es va oferir perquè utilitzĂŠssim el seu nom i el model de show. Vam treballar en el projecte any i migâ€?, explica. Lamenta que en alguns locals els diguessin que, malgrat “Molts lloguers eren alts, i no podĂ­em complir l’objectiu de recaptar diners contra el cĂ ncerâ€?. A mĂŠs, necessitaven un local força alt, perquè el ring ja ho ĂŠs, “i si has de pujar a la tercera corda...â€? El Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano era l’ideal. A l’Ajuntament de l’Hospitalet li va agradar el projecte, igual que a la FundaciĂłn Alba PĂŠrez, a qui va anar destinada el total de la recaptaciĂł de les entrades i dels bitllets dels sorteigs de diferents productes de lluita lliure, com samarretes de RIOT, de lluitadors, polseres, fotos signades per diferents lluitadors estrangers...

Jaime LĂŠctor ho tĂŠ magre amb Carlos Vega...

—Quin personatge ets i com el vas triar? CARLOS BENITO: Encara estic en un procĂŠs de reciclatge, perquè pots arribar a canviar de personatge. En l’WWE, l’empresa mĂŠs important del mĂłn de lluita lliure, s’hi fan constantment terrador ha estat motorista i abans era molt mĂ­stic i sortia amb un mĂ nager que tenia una urna en què, en teoria, hi havia l’à nima d’algĂş. Ara torna a ser una mica mĂ­stic. —Ostres, L’Enterrador era un dels meus favorits. CARLOS: Un crac! Encara no t’he dit quin ĂŠs el meu personatge. Un lluitador britĂ nic ens va recomanar que era millor que ens posĂŠssim noms llatins perquè, si anĂ vem, per exemple, a lluitar al Regne Unit, no tindria gaire grĂ cia tenir noms en anglès, com allĂ . AixĂ­ que vaig mantenir Carlos i vaig triar Vega de cognom. —Però no tĂŠ res a veure amb Vega de l’Street Fighter? CARLOS: Ve d’aquĂ­. Molts dels que estem aquĂ­ som una mica freaks. JONATAN BERMEJO: Tots! [Riem]. CARLOS: Carlos Vega va començar sent un lluitador revolucionari. En aquella època m’agradava la polĂ­tica i volia estudiar ciències polĂ­tiques. Vaig debutar a Madrid i desprĂŠs vaig patir una lesiĂł. Vaig estar un any i mig fora del (passa a la pĂ gina 8)

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances) Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn centricgastrobar.com

.com/centricgastrobar

L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com @centricgastro

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

@centricgastrobar

ucna ultura tarda amb... ring i a l’agost farà un any que hi vaig tornar. Com sóc vegetarià , hem convertit Vega en un lluitador vegà . " # comenci la propera temporada.

(ve de la pĂ gina 6)

—Jonatan, i tu en quin estat estĂ s? De sis mesos! [Riallades]. El meu personatge, Jon Hammer, ĂŠs un maleĂŻt ric. La meva connexiĂł amb ell ĂŠs el mĂłn eqĂźestre, perquè la meva famĂ­lia tĂŠ una hĂ­pica. Em vaig comprar un barret de cowboy i el vestit ĂŠs molt semblant als que fan servir els rodeos quan distreuen els braus. Jon Hammer ĂŠs el mal absolut. Si no pot guanyar-te, ho farĂ amb els dòlars, pagarĂ a algĂş perquè et foti una pallissa. Un tipus que encaixaria a Dallas, una sèrie dels 90: ĂŠs un terratinent amb molta pasta i ego. —Amb o sense puro? JONATAN: Sense puro! Vaig deixar de fumar a l’octubre, aixĂ­ que els puros... Ben lluny. És un bocamoll que nomĂŠs tĂŠ diners i esbirros. En la nova temporada tambĂŠ em reciclaran, però no et puc avançar res. —Com va reaccionar el pĂşblic de l’Hospitalet amb Jon Hammer? JONATAN: Sobretot si el pĂşblic no et coneix, com era el cas, has de guiar-los rĂ pid perquè vegin si ets bo i t’han d’aplaudir o si ets dolent i t’han de xiular. —Haurien de saber ja les teves intencions a la presentaciĂł? JONATAN: En els cinc primers segons hauries de poder ser capaç de posicionar-te. Potser t’apropes a algĂş del pĂşblic i fas veure que li donarĂ s la mĂ i passes olĂ­mpicament de fer-ho. O li crides a la cara a un nen perquè plori davant els pares. Això ĂŠs una delĂ­cia.

La mirada (perillosa) de Jaime LĂŠctor.

8 VIU L'HOSPITALET

—Pel que dius, no interpretes gaire. JONATAN: Al carrer sĂłc una bona persona, però al ring faig de cabrĂł i he de gaudir-ho. He après a ser una mica dolent i, quan arribes a aquest punt, el joc et surt sol. El pĂşblic de l’Hospitalet es va portar molt bĂŠ. Com em xiulava quan colpejava el bo i els cridava de què us queixeu, si ell ja sap a què venia?! Van ser moments molt macos. —Tu ets dels que van enganxar-se a la lluita lliure a Telecinco? JONATAN: $ % & ' estan. Els meus favorits eren Hulk Hogan i Jake The Snake, que sortia amb una serp i semblava Tao Pai Pai, amb el bigoti. A la pubertat vaig desconnectar i molts anys desprĂŠs, quan el van tornar a emetre a televisiĂł, em va sorprendre, perquè pensava que era una moda que havia mort. Des de fa un mes comparteixo pis amb el Carlos a l’Hospitalet. Abans vivia a Olesa. De sobte ens va sortir fer el show allĂ i mudar-nos al mateix barri, a Bellvitge. CARLOS: De fet, ens vam mudar l’1 de juny, i la jornada solidĂ ria fou el 4. JONATAN: EstĂ vem morts i ens dèiem quan acabi aquest show, vacances, sis-plau. (passa a la pĂ gina 10)

Duel previ entre Jon Hammer i Carlos Vega.

ucna ultura tarda amb... (ve de la pĂ gina 8)

CARLOS: A mi, aquells dies, em va sortir

feina i tot. —Em faltes tu, Jaume. JAUME: Em dic Jaume Busquets i el meu nom artĂ­stic ĂŠs Jaime LĂŠctor, un sonat, el personatge mĂŠs inestable que et puguis imaginar. És bipolar. LĂŠctor podria venir d’Hannibal Lecter. —Provoques xiulets, aplaudiments... JAUME: Provoco de tot! Em falta molta experiència, però el personatge va sol. El Jaume Busquets ĂŠs molt tĂ­mid, callat, calmat i, com pots comprovar, tartamut. El LĂŠctor crida, pega, insulta... —T’ha servit per a ser mĂŠs extravertit fora del ring? JAUME: SĂ­, totalment. —Abans el Jon parlava dels nanos. Suposo que quan veieu les seves reaccions, torneu a ser petits. Als temps en què vau descobrir la lluita lliure a la tele. JONATAN: I tant! Jo tenia la foto d’un nen a qui va el Jaime LĂŠctor va fer plorar. Crec que ja l’he esborrat. Volia que la tinguĂŠs ell, perquè era de la seva batalla. —Els pares entenen que fer plorar al nen forma part del show? JONATAN: I tant! Segur que pensen en algun moment en què el marrec els ha fet alguna de grossa i que ara s’ha emportat un bon escarment. Podem dir que estem ajudant els pares a criar els nens [riu]. JAUME: El nen plorava i el pare reia i el gravava amb el mòbil.

Sembla que Jaime LĂŠctor estĂ remuntant ara...

10 VIU L'HOSPITALET

—L’associaciĂł RIOT Wresting estĂ en subhasta pĂşblica. CARLOS: Tallem aquĂ­... No, no. Pots gravar [riuen]. Aquesta ĂŠs la mĂ gia de la lluita lliure, la lĂ­nia que s’estableix entre la re # * + / 3 5 ; King, els que se suposa que eren els propietaris, els van arrestar i inhabilitar. Eren molt manipuladors i anaven canviant les normes segons els seus interessos. —Forma part del circ, doncs. Les entrevistes dels possibles compradors [Pereoso i Alexandre Bonilla] que heu publicat al web ja em semblaven de broma... CARLOS: Estan implicats en els papers de PanamĂ ! Curiosament, ara, sense propietaris, vivim el nostre millor moment. [I això ja forma part de la realitat] en les Ăşltimes dues setmanes s’han apuntat 10 alumnes nous i en tenim uns 50. Fa un any i mig o dos, en tenĂ­em 10, i la gent cada cop se sentia mĂŠs frustrada amb la lluita lliure. SĂłn qĂźestions internes. El cas ĂŠs que els companys li van donar una mĂ de pintura a l’associaciĂł i tambĂŠ li van canviar el nom. Han fet un treball tan bo que nosaltres, que ĂŠrem fundadors d’una altra escola a Barcelona que funcionava molt bĂŠ en l’à mbit dels espectacles, vam decidir unir-nos a aquest projecte perquè ens il¡lusionava mĂŠs. No parem de fer coses, però no ens cansem perquè ens encanta fer-ho. És la nostra passiĂł. §

Jaume Busquets transformant-se en Jaime LĂŠctor.

societat

El 8 entrebancs als emprenedors RedacciĂł ANC es petites i mitjanes empre mades per una sola persona, sĂłn l’eix de l’economia: entre 2002 i 2010 van generar el 85% de la creaciĂł d’ocupaciĂł laboral a Europa i, a causa d’això, la ComissiĂł Europea va aprovar el 2008 la Small Business Act, per fa preses, reduir la burocrĂ cia, promoure l’accĂŠs al mercat i estimular l’emprenedoria.

L

Però l’Estat, fent cas omĂ­s de les di + centiva l’autoocupaciĂł i l’obertura d’un negoci o empresa. Aquests sĂłn alguns dels entrebancs que cal superar: 1-. BUROCRĂ€CIA: Les petites i mitjanes empreses (Pimes) es regeixen pels mateixos trĂ mits legals que les grans empreses. Per a moltes, es fa indispensable contractar una gestoria administrativa que suposa un cost aproximat d’uns 500â‚Ź anuals, sense incloure impostos ni despeses.

5-. LIQUIDACIĂ“ DE L’IVA: Pimes i autònoms han d’avançar l’import de l’IVA encara que no l’hagin cobrat, tenint en compte que, moltes vegades, la part morosa ĂŠs la mateixa administraciĂł. 6-. MOROSITAT: Alguns proveĂŻdors abusen de les Pimes i incompleixen els terminis de pagament establerts per la llei. Aquestes empreses es mostren inde-

fenses, ja que si reclamen, poden perdre clients, sobretot si es tracta de grans empreses o la mateixa administraciĂł pĂşblica. 7-. ACCÉS AL CRĂˆDIT: El poc patrimoni que tenen les Pimes fa que se les consideri poc solvents i tenen moltes + ' els empresaris o autònoms han de respondre amb el seu patrimoni als crèdits. Alguns s’han hagut d’hipotecar i altres ho han perdut tot. 8-. PREU DE L’ENERGIA: A banda de ser un dels paĂŻsos amb l’electricitat mĂŠs cara, sembla que les polĂ­tiques del Govern posen pel davant els interessos del sector elèctric al progrĂŠs de l’economia i dels treballadors.

VIU L'HOSPITALET

3-. QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL: L’empresari o l’autònom estan obligats a cotitzar abans de rebre cap euro pel seu negoci i a pagar mensualment, independentment de la facturaciĂł. El 2016, aquestes quotes suposaran > @>G @XY 3 + llador. En altres paĂŻsos hi ha sistemes alternatius, com per exemple, cotitzacions segons els ingressos.

4-. SANCIONS: En cas d’endarreriments o impagaments s’apliquen recĂ rrecs severs que oscil¡len entre un 20% i un 100% de l’import. Aquesta duresa contrasta amb la impunitat que tenen algunes administracions pĂşbliques que incompleixen els terminis amb els seus proveĂŻdors.

11

2-. PRESSIÓ FISCAL: D’entre els principals països europeus, Espanya Ês = reix a les Pimes en relació a les grans + # la competitivitat i fomenta l’evasió d’impostos.

JDVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW DVWURQRPLD

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET Text MARIANO MARTÍNEZ

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar Restaurant Cuina de Síria i mediterrània Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9 L'Hospitalet de Llobregat 93 162 52 66 De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h. Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h També pots demanar els seus

12

VIU L'HOSPITALET

menús mitjançant La Nevera Roja

Abans de començar a parlar de l’Osama, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La persona que avui ocupa aquestes línies és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espurna”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revolucions de les primaveres àrabs. Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser emprenedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’havia agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li preguntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”. Síria al plat La gastronomia de Síria té certes influències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cuina turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una interessant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rostida amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’amanida Tabuleh, hi trobem tomàquet, julivert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endinses en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència. Encara que treballa amb molts productes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina mediterrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit

JFDVWURQRPLD DVWURQRPLD GH SUR[LPLWDW XOWXUD

molt bé les nostres propostes gastronòmiques. Treballem molt amb els cigrons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat incorporant a la nostra carta”.

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

14

VIU L'HOSPITALET

Iniciativa per donar-se a conèixer Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt satisfet: “vam participar també a L’Hospitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre negoci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

INGREDIENTS ĐƋ h)+( Ƌ !Ƌ ( 0ƋòĊ ĐƋ ! .+0Ƌ2!.)!((Ċ ĐƋ ! .!Ƌ*!#.!Ċ ĐƋ +)xĊ ĐƋ (Ċ ĐƋ ! Ċ ĐƋ .*Ċ ĐƋ +1/ ĐƋ (/ Ƌ !Ƌ/h/ )ĊƋ ĐƋ .!) Ƌ !Ƌ %#.+*/Ċ

DESCRIPCIÓ Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies. Per al farcit: sofregim la ceba, després tirem la carn i quan estigui gairebé feta afegim nous. Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

ÀREA METROPOLITANA

L’AMB fomenta la recollida selectiva de residus Quan es llença un envàs en un contenidor groc, un diari en un de blau o una ampolla en un de verd, se’ls està donant una nova vida. Però on van a parar els 1,3 milions llargs de tones de residus municipals que es reciclen cada any?

= 8 CAPSES

1 llibre

DE CEREALS

= 40 AMPOLLES

1 folre

DE PLÀSTIC

“Ha estat una sorpresa saber que si porto l’oli usat a la deixalleria em faran un descompte en la factura de l’aigua”

L

a iniciativa sorgeix de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i dels ajuntaments metropolitans, que vol fer arribar a la ciutadania la necessitat de reciclar correctament els residus. Des del maig fins al novembre grups d’informadors distribuïts per 28 municipis metropolitans s’acosten als veïns i veïnes que van a llençar la brossa per conscienciar-los sobre la necessitat de reciclar i ajudar-los a fer-ho correctament.

La taxa de recollida selectiva a l’àrea metropolitana és del 33,73% actualment “Hi ha gent que no recicla gens i que té molts dubtes”, explica la Mireia Tortajada, una de les informadores que treballen en la campanya. En aquests casos, continua el seu company Adrián Amorós, “no pots saturar el ciutadà d’informació, la idea és anar pas a pas i que, si no reciclen res, comencin amb

el vidre i el cartró, que és el més fàcil, i no costa gens de transportar”. Els informadors, que estan identificats amb un peto i una gorra verds, sempre treballen en parelles. Estan situats en llocs on circulen moltes persones i on, a més, s’ha detectat que hi ha punts negres de la recollida selectiva. APOSTA PELS RESIDUS La campanya està finançada per Ecoembes i Ecovidrio i té un cost que s’apropa als 1,2 milions d’euros, principalment destinats als salaris dels informadors. Es tracta d’una acció que se suma a tot un seguit de campanyes que fa anys que impulsa l’AMB amb l’objectiu de millorar les taxes de recollida selectiva de residus. Segons l’AMB: “Mai com ara havia estat tan fàcil, ràpid i pràctic reciclar. Hi ha més sistemes de recollida que mai, i més campanyes informatives com aquesta, que ens han de permetre millorar les actuals taxes de separació de residus i acostar-nos a la mitjana d’altres països de l’entorn”.

DE CONSERVA

1 Olla

JULIA I HECTOR INFORMADORS

“Fa falta més informació i que la gent prengui consciència” Quina és la vostra feina? Júlia: Informem els veïns sobre com han de fer la recollida selectiva a casa i els donem trucs perquè els sigui més fàcil. Com reacciona la gent? Héctor: La majoria agreixen els consells, perquè els cal informació. També és important que prenguin consciència de la necessitat de separar els residus. Quins són els errors més freqüents? Júlia: Pensar que el bric de llet és cartró. Els brics van al groc! Héctor: Llençar l’oli, que és molt contaminant, a l’aigüera. L’oli s’ha de portar a la deixalleria.

VIU L'HOSPITALET

Un equip de 144 informadors fa un mes que explica als veïns dels municipis metropolitans, a peu de contenidor, trucs i consells per separar els residus correctament. A l’àrea metropolitana només es separa una tercera part dels residus que es generen i de cara a l’any 2020, Europa demana un 50%.

8 LLAUNES

15

DEISY - L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

=

cultura

El pols d’escriure Text i foto TONI DELGADO M’encanten els diĂ legs perquè em donen l’oportuni !" # $ &'(() " *+ / 9 com a guanyador del Premi Internacional de Novel¡la Negra " $ ;<&( IndĂłmito/

“

—T’estan esperant allĂ sota a la cua —li diuen. —Ara mateix baixo, que amb el Toni tinc... Ara baixo, de veritat —respon. Vladimir ĂŠs un home de paraula. Abans de la gala m’ha promès una estona per a fer-li preguntes. És la segona entrevista que concedeix a Viu L’Hospitalet, el primer mitjĂ que va contactar amb ell quan es va anunciar que havia guanyat l’LH " >^_X És igual de detallista en persona que escrivint. TĂŠ un estil molt audiovisual, li agrada dotar de vida el detall mĂŠs mĂ­nim, però ho fa sense abusar de les descripcions. No s’enamora + 3 de la trama. Ho fa sense gaires retòriques. Amb poc, en sabem molt d’ells: =

> / De com se senten: = > / 9 > /

16

VIU L'HOSPITALET

*@K9 Y\K^_`k9 Recrea amb bona punteria els ambients i atmosferes, que connecten amb l’escena. No sĂłn gratuĂŻts: = > { | } / En l’inici d’IndĂłmito, Vladimir HernĂĄndez aconsegueix angoixar-nos, provocar-nos diverses ganyotes. El protagonista, Mario DurĂĄn, es desperta sota terra. =" / ` } / " ` } / El cos del seu amic li ha salvat la vida. Però qui els ha enterrat a El Bosque de L’Havana? Per què? Trigarem a saber-ho, perquè abans hem de conèixer millor DurĂĄn, almenys la seva vida mĂŠs recent. \K9 `_$_`$9 No destriparem l’argument. SĂ­ que podem avançar que ĂŠs el relat d’una recerca, i no d’una investigaciĂł. DurĂĄn vol entendre moltes coses. El mou molt mĂŠs que la venjança de la mort del seu Ăşnic amic. El mou un passat sense treva ni gaires emocions. Va nĂŠixer supervivent. IndĂłmito ĂŠs una història tèrbola, plena de personatges amb = ` >^_{ + zada per un representant = >

Vladimir Hernåndez, amb la seva novel¡la i el premi.

+ + } ~ / 9K9` € Â‚ _K""ƒ Vladimir HernĂĄndez, assegura, beu de l’hiperrealisme, de # + | 3} + ~ el model dels revòlvers o dels vehicles dels personatges. “A # } Â… era baix i tenia una cicatriu al costat de l’orella esquerra/ € } Â… explica. La Harley-Davinson (no direm de qui ĂŠs ni què

+ ' il¡lustra la portada del llibre. =$ # Â… { / 9 / Vladimir HernĂĄndez s’acomiada. Li espera una bona cua de gent que vol que li signin els exemplars que acaben de comprar d’IndĂłmito. §

esports

$ † } ~ =_ … # € ˆ Text i fotos TONI DELGADO En aquesta cistella vaig fer la meva primera esmai + | $ † } ! " &'‡() # k_‚ € ˆ / " # … / \ |

Historia del Baloncesto en Espaùa, !((‡ … ) … / ‚‰ > } Y k # Y ‚ | # # } ;< /

“

Conversem amb Carlos JimĂŠnez, cofundador i director del web Solobasket i mestre de primĂ ria, a l’aula on va estudiar primer de BUP. De la motxilla treu una pilota de bĂ squet: “re | # # } / Š }

‹ € Â… ÂŒ Â… } Â… / —Te’n recordes d’on seies? La pissarra era a l’altra banda i jo estava al mig, amb un tal Isaac. Vaig tenir al Josep BringuĂŠ a Història, el Vicenç Font, maquĂ­ssim, a MatemĂ tiques. I de CastellĂ tenia una mestra que tambĂŠ feia LlatĂ­. Com es deia? Â?@ Y " / 9 # ‘ Paquita! Era dura! Dura, dura! Al Benedico el vaig tenir a catalĂ , i en Joan Sales em va marcar molt. Un dia ens va escriure el nom de les drogues que coneixia. En Joan Sales t’obria els ulls. Et parlava sense embuts. A segon de BUP vaig tenir una professora de literatura catalana, pel-roja, amb el cabell curt i ulleres, que el dia de l’examen ens va posar la cançó de Mecano = /// perquè en fĂŠssim una interpretaciĂł amb l’època dels trobadors. Era una gran mestra.

18

VIU L'HOSPITALET

Carlos JimĂŠnez a l'aula on va fer primer de BUP.

—Què tens de l’Hospitalet? 3 >X = €  maduresa, els partits de bĂ squet amb els amics, les nits a La Salamandra... Hi torno de passada, quan vaig al Torneig [de BĂ squet] JĂşnior [Ciutat de L’Hospitalet]. Â?\ # { _Â’* Š 9 * / Ell era dels poquets que al pati de l’Acadèmia Balaguer, que estava a La Florida, jugava a bĂ squet i no a futbol. OrganitzĂ vem petits campionats d’equips de tres i jo m’encarregava

# ' ‚ Â

a l’institut i jo el venia a veure. El bĂ squet em va atrapar a les interclasses del Margarida Xirgu. Vaig fer unes proves al Collbanc-Torrassa i l’entrenador em va preguntar si havia jugat algun cop. L’home tenia raĂł: sabia fer coses pel meu instint, però no era capaç d’entrar per l’esquerra. Hi vaig estar dos o tres anys i en vaig aprendre molt. Â?" { &''“ # } ‚ ” Â… # / En sĂłc el cofundador. La idea inicial, editar una revista, era inviable, i en Santi RodrĂ­guez em va in- †+

+ >^

ecsports ultura † + _– sistir que havíem de muntar un web. Jo estava molt desconnectat de la informà tica i ell ja n’era un expert [Ês programador informà tic]. Amb Solobasket vam superar les expectatives.

� # > Historia del Baloncesto en Espaùa, que a l’Hospitalet es pot comprar a ^ *… /  ‡ ' {^ = +

ˆ 3ˆ ' _^^ = història del bĂ squet a Espanya, i que fos d’interès i de qualitat. Per això vaig decidir que fossin els mateixos protagonistes els que l’expliquessin. Â?_ } } !

/// >///) K ‰ / El que mĂŠs m’ha costat ĂŠs decidir els testimonis. SĂ­ que tenia clar que tots no havien de ser estrelles. Toni Espinosa, per 3 +  = ‰ _> __ jugador, però n’era el capitĂ i sabia tractar els americans. Era tan important que hi apareguĂŠs com Pau Gasol o Navarro. Â?_ # > Â… ‹ SĂ­. Hi havia qui escrivia els articles molt curts i qui els feia molt llargs. Pensa que no ĂŠs gens fĂ cil resumir una temporada concreta per a algĂş que la va viure fa molt de temps ni una altra mĂŠs recent per a una persona mĂŠs jove. En una temporada passen tantes coses... Ricky Rubio, que ĂŠs un nano amb un molt bon cap, em va proposar que li fes preguntes sobre la temporada i les lliguĂŠs en un text. Aquest ĂŠs el format que he utilitzat amb altres personatges, com Juan Carlos Navarro [sona el xiulet... Del pati].

20 VIU L'HOSPITALET

Â?‚> } ‡<< Â… / I ara em semblen poques. Hi ha qui em diu que hi falten el bĂ squet en cadira de roda o altres personatges. No els falta raĂł. En un principi, no em donava temps d’incloure el bĂ squet femenĂ­, però no tenia sentit que no hi apareguĂŠs. Â?k # ‹ Ajuntar-se amb gent que en sap molt mĂŠs que jo ha estat la clau per al llibre i Solobasket. Crec que s’ha repassat força bĂŠ la història del femenĂ­. LluĂ­s Puyalto, de la FundaciĂł BĂ squet " ˆ †_Š_>~_ŠX^ ‹ " ' + " 3+ + _ŠX^ _ŠŠ^ ÂŒ Â? $ ˆ 3 # ‹ ÂŽ _ŠŠ^ ara. DesprĂŠs hi ha personatges que, a tall d’entrevista, parlen d’aquests perĂ­odes. Una de les entrevistades ĂŠs Encarna ` Â? ‘ ŠŠ = Â’ + seu documental La niĂąa del gancho“ ; = Š^ hi podien faltar Betty CebriĂĄn, Blanca Ares, Amaya Valdemoro, Lucas Mondelo i Alba Torrens.

L’entrevistat, a l'IES Margarida Xirgu.

�_ | + + } } / ‚> { $ ‘ ' +

”^^ + + nir reunions amb Planeta i altres editorials, i cap el va voler publicar. No tinc cap problema a reconèixer-ho. Deien que era massa gran i de bĂ squet, i que en aquest format sortia molt •  + d’extensiĂł. Veig que el que has portat tu ĂŠs de la primera ediciĂł. Tinc guardat el primer que va sortir de la impremta! Â?$ # >‹ M’hauries d’haver vist com estava de nerviĂłs esperant que me’l portĂŠs el missatger. Doncs em va semblar que era molt gran i pesava molt. A vegades me’l miro i penso si m’haguessin dit que havia de fer-lo, no sĂŠ si hauria acceptat. Pensa que desprĂŠs de la jornada laboral potser em posava tres hores davant de l’ordinador... —I d’on treies l’energia necessĂ ria per a continuar? La pas > } } ‰ / L’interès dels lectors de Solobasket, del meu entorn i dels testimonis me la proporcionaven quan †+

+ >>

ecsports ultura † + >^ no me’n quedava. Coordinar una obra aixĂ­ ĂŠs esgotador. Pensa que de l’ACB cap endavant sĂ­ que hi ha molta informaciĂł, però cap enrere no. És una obra viva i les noves aportacions es podrien afegir en una tercera ediciĂł. És un homenatge a molta gent oblidada. Nino BuscatĂł m’insistia que faria justĂ­cia.

Â?$ } ;•< / Si et sĂłc sincer, no estava previst que hi intervinguessin tants. Per la seva trajectòria, de Barça, Madrid o Penya hi ha mĂŠs informaciĂł, però havien de sortir molts altres equips. Era necessari trobar equilibri i em va costar molt aconseguirho. L’Hospitalet havia de ser-hi perquè, entre d’altres, Marcel¡lĂ­ Maneja hi va jugar. Tenir una visiĂł tan Ă mplia va endarrerir molt l’ediciĂł del llibre. Â?€ ÂŒ ‰ € # # # / I estava sĂşper bĂŠ de salut. Tampoc el va veure un altre hospitalenc, Eduard ÂŒ Â? ' " ' ‘ — ' @{ anys i em va ajudar moltĂ­ssim malgrat viure a Madrid. Va escriure molts Sabies que...

22 VIU L'HOSPITALET

Â?– # —< ‹ Un company de Solobasket, l’Alejandro GĂłmez, em va enviar un correu electrònic amb l’enllaç del vĂ­deo. Pensava que era un muntatge. L’à udio no ĂŠs massa bo i se sent una periodista preguntantli a Pedro SĂĄnchez quin ĂŠs el llibre que li ha regalat Pablo Iglesias. Va ser una setmana molt boja i em van entrevistar  * ˜ Â?Y k # Historia del Baloncesto en EspaĂąa ˜ # € / SĂ­, i feia quatre dies que hi era. Vaig tenir molta sort. He fet una distribuciĂł molt austera i personal perquè les distribuĂŻdores tenen unes condicions impossibles per a un autor que es vol fer una coediciĂł: et paguen un any desprĂŠs, els has d’enviar tu els llibres...

Carlos JimÊnez llançant a la cistella de la seva primera esmaixada.

Â? | | ‹ 9 | } | ‹ Pau Gasol m’ha costat un any i mig. Epi va ser dur tambĂŠ perquè estĂ desconnectat del bĂ squet. I, malauradament, no vaig poder entrevistar Jaume DuĂąach, un dels jugadors que queden ÂŽ ‚ {^ trucar a casa unes quantes vegades, però crec que tenia la dona malalta i estava atabalat.

—Aquest any vas viure el teu primer ‚ † / * * / Em va fer molta il¡lusiĂł que vinguĂŠs gent que feia molt de temps que no veia. Molts sĂłn de l’Hospitalet, com una parella de mestres que vaig tenir a l’EGB, el Casimiro i la Tina, la profe que mĂŠs em va marcar. De petit jo era un desastre i nomĂŠs volia jugar... Van venir amics amb qui he quedat desprĂŠs de l’entrevista. §

ACTIVITAT GRATUÏTA Adreçada a famílies amb infants de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües! Del 4 de juny al 31 de juliol Durada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat. Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940 Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

societat g astronomia

Ona Nuit, un s Text TONI DELGADO

F

em bullir l’olla era l’eslògan d’un dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèntric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mĂ i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana AragĂłn i l’Óscar Teruelo. Els capitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta entrevista amb Viu El Prat, Viu CornellĂ i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

24

VIU L'HOSPITALET

—Com us vau sentir el 12 de juny? Ă“SCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els Ăşltims dies va venir molta gent nomĂŠs per acomiadar-se de nosaltres. SUSANA ARAGĂ“N: Vam rebre moltĂ­ssimes mostres d’afecte i tothom em preguntava per què Susana, per què? NecessitĂ vem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit ĂŠs molt exigent i, d’alguna manera, ja no podĂ­em gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix. —Retirar-se un temps ĂŠs un exercici de responsabilitat? Ă“SCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il¡lusiĂł i la passiĂł per la feina, però davant d’aquesta situaciĂł ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’à mbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no tenĂ­em aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt interioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els Ăşltims anys i creiem que la gent ha apreciat tambĂŠ molt la lĂ­nia de Susana, mĂŠs casual i informal, però tambĂŠ molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bĂŠ, però vam veure saturat l’equip. No estĂ vem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans ĂŠs un exercici de responsabilitat total. Â? } | } l’altre, adolescent, necessitĂŠs moltes atencions. Ă“SCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui puguem ajudar sense tenir una responsabilitat diĂ ria, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentĂ­em que no podĂ­em acompa-

n sentit parèntesi

�‚ ‰ nuïn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom? SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reconeix com un símbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Óscar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posà vem tot l’afecte del món. Tant de bo trobem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Óscar i per a mi.

25

nyar-lo com ens haguÊs agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè tÊ molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

Â?– | # mĂŠs. Ă“SCAR: TenĂ­em molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la rendibilitat... Et dius

Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona + + ~ | ÂŽ ` moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revĂŠs. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa mĂŠs bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer 3 5 ` + ciĂł directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

VIU L'HOSPITALET

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti | _ Y a la comarca. SUSANA: Per sort, la restauraciĂł local cada cop aposta mĂŠs pels productes de proximitat. SĂłn un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els productes del Parc Agrari... SĂłn el nostre tresor. Ă“SCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme s’estĂ donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol¡licita mĂŠs. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i + ' + | ÂŽ + + + | ÂŽ ' la distinciĂł Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta lĂ­nia i que contribueixen a atreure mĂŠs gent al Prat.

26

VIU L'HOSPITALET

societat g astronomia

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomĂ quets. Pots anar preparant alguna recepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treballar al camp. Seria una llĂ stima que perdĂŠssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmĂł de Barcelona. Si deixen de cuidar + + aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la història del Delta. Ă“SCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serĂ molt mĂŠs fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem  Â™ 3 + ment a les botigues dels productors. El pagès abans malvenia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclĂşs a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan estĂ estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara mĂŠs èxits perquè arribem a molta mĂŠs gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, | ÂŽ ~ ‡ el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar ĂŠs mĂŠs divertida, mĂŠs de compartir platets. Â?$ | ‹ SUSANA: Han estat moments sĂşper emotius. Ara vĂŠnen ca coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicĂ vem i la gent entenia que havĂ­em de frenar pel ritme que portĂ vem. Ă“SCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per nosaltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havĂ­em assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens estĂ seguint aquĂ­. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contĂ­nuament de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir tambĂŠ gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

sabies que ...?

entreteniments

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinĂł la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimarĂ­em mĂŠs no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolĂ . Raja fotentli un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripciĂł trobada entre runes / 11. El napolitĂ . No solament tĂŠ el nas aplanat sinĂł que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. i astut sĂ­. Teca de la que s’agraeix / 13. Aquells punts de duresa que nomĂŠs dĂłna el temps (i alguna cosa mĂŠs). Opinions dels grecs sobre dones i boxa. VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofega. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecciĂł / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenciĂł. EvitĂŠssim que la sabata ens sortĂ­s disparada / 5. Refer sense recĂłrrer a vocals. Del comentari que fĂ cilment serĂ contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent nosaltres una casa, pels veĂŻns mĂŠs / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque " Va molt bĂŠ perquè la truita es faci # # $ %

& * + # ralitzaran prĂ cticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, tambĂŠ paralitzarĂŠ. < # estudis / 11. Separat pel mètode de la levigaciĂł. Menjador col¡lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’escola barcelonina de formaciĂł cine $ # % danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

ssabies abies que... que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes Text TONI DELGADO Il¡lustraciĂł ELIBET ROVIRA 9| ™ Esquerra i CaĂąardo, tingueren una escena no menys pĂşblica

# / _ { | # # Y / CaĂąardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carretera, no va venir ningĂş a ajudar-lo. Tots dos tenien raĂł, i això que tots dos sĂłn del mateix equip. Poca estona desprĂŠs CaĂąardo ens deia: —No sĂŠ què em passa. No ÂŤmarxoÂť bĂŠ. Â?_ ‹ Â?K š › }/ ‰/ Si CaĂąardo no marxa bĂŠ, la Volta, des # | marxarĂ gaireâ€?.

28

VIU L'HOSPITALET

“

L’EmpordĂ sota la pluja ĂŠs una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista a Catalunya de 1936 que va escriure Josep Maria Planes i MartĂ­ (Manresa, 1908-Barcelona, 1936), un periodista esportiu que des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments. A Josep Maria Planes no el preocupa parlar de la tècnica, sinĂł descriure les ™ 3 protagonistes i dels anònims, els segui +* 3 + n’hi ha pocs tan generosos com el del ciclisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits. “A la pujada de Santigosa un grup de | | # / —Periodistes? Â?‚‰/ —Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant. —Al davant de qui?

—Del grup on ell anava. 9 / \ | cridant: Â?K Âœ| / En Sucarrats ĂŠs d’Olot. Ja estĂ ditâ€?. És un altre detall d’una crònica seva de la Volta a Catalunya de 1936, una de les set edicions que va guanyar Mariano CaĂąardo. El rècord es mantĂŠ vigent. CampiĂł d’Espanya en quatre ocasions, d’una etapa del Tour de 1937 i tres de la Volta a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de penĂşria i que la història no ha col¡locat en el lloc que es mereix. D’aquĂ­ la importĂ ncia

El primer campeĂłn. El mundo que vio Mariano CaĂąardo, escrita pel periodista IvĂĄn GarcĂ­a i editada per Cultura Ciclista. Potser Josep Maria Planes tambĂŠ estĂ infravalorat i tambĂŠ fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigaciĂł catalĂ . “Per començar direm que tots els > | primera mĂ . No cal, doncs, que els lectors esperin trobar en aquests articles # > -

terĂ riaâ€?, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gĂ ngsters de Barcelona. El segon el comença d’una manera molt directa: “EstĂ comprovat que les | darrerament a Barcelona no sĂłn altra cosa que uns agents de la FAI. Els nostres gĂ ngsters no sĂłn lladres vulgars. ^ Âœ| l’idealÂťâ€?. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... DenunciarĂ la relaciĂł entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistolerisme de la FAI... Fruit d’aquesta investigaciĂł publicarĂ , tambĂŠ en format d’articles i en el mateix mitjĂ , La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organitzaciĂł de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya. Dos anys desprĂŠs, Josep Maria Planes denunciarĂ l’assassinat dels germans Badia (Miguel, cap de les Joventuts d’Estat CatalĂ , i el seu germĂ Josep). No tenia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. AllĂ el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un periodista de 29 anys amb una trajectòria esplèndida i valenta a la carretera de l’Arrabassada el 24 d’agost de 1936. §

cnl

" ben entesa

P

er què les persones que atenen trucades et fan esperar un *segonet?

30 VIU L'HOSPITALET

Per què els dependents ens demanen en què *li puc atendre? Per què els treballadors del banc et proposen obrir *una compta? Per què les campanyes de prevenciĂł et parlen de *dolor de gola? Per què els monitors esportius et fan estirar a la *colchoneta? Per què les mestres de les escoles bressol posen crema als *culetes? Per què la gent fa mĂŠs *treball que feina? | 3 Âœ ”^Â? ž Per què els polĂ­tics es passen el dia *contemplant els problemes? Per què els cambrers et recomanen la taula on no *dĂłna el sol? Per què els anuncis de rentaplats ens recomanen *apoltronar-nos al sofĂ ? Per què la gent menja però no dina? Per què a la perruqueria ens passen el *secador? Per què no *ens dĂłna temps de fer res? Per què *lo seu seria... ĂŠs una expressiĂł que val per tot? Per què les dependentes ens animen *provar-nos la roba quan nomĂŠs hi volem fer una ullada? Per què a la feina ens recomanen clicar un *link i no un enllaç? Per què al servei de prĂŠstec ens diuen que el llibre no *estĂ a la biblioteca quan sĂ­ que hi ĂŠs? Per què les cartes ens informen que millor en breu que mĂŠs aviat rebrem una resposta? Per què queda tot mĂŠs net si passes el *mocho que no el pal de fregar? I ĂŠs que tots aquests misteris sĂłn casos reals! I no ĂŠs pas que no sapiguem com hem de fer-nos aquestes preguntes, si cal, en catalĂ de debò; mĂŠs aviat ĂŠs que les interferències cauen bĂŠ. És aquesta la sort que tenen, que ningĂş no troba un despropòsit dir *juerga, o *lianta o *no t’he pillat, ni pronunciar *chaqueta o que sense neutralitzar, ni fer un pa *am[b]oli sense sonoritzar la b? La feina dels professionals de la llengua i de qualsevol persona amb un mĂ­nim de sensibilitat lingßística hauria de ser fer anormal aquesta percepciĂł. Parlar malament ĂŠs tan difĂ­cil, o

tan fĂ cil, com parlar bĂŠ. En catalĂ tenim prou eines per parlar i escriure correctament i sense afectacions, en tots els registres i en totes les situacions. Ara que ve l’estiu, i que la informalitat omple els dies, dels Ă pats a la manera de vestir, esborrem les *xancles i les *sombrilles i amb xancletes i calça curta agafem el para-sol i passem-ho bĂŠ. Bones vacances! §

CNL de l’Hospitalet Mare de DĂŠu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 Fax 93 440 48 69 http://www.cpnl.cat/lh

el pilot Isidre Esteve sobre la seva [ & & # ressant per Miravet.

3 VIU L'HOS 31 L'HOSPITALET SPITALET T

= >

una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats # K W X $ + Y Z

% # tatges de platja i de gastronomia, i

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.