el poble és savi

El poble és... isabel

Parlem sobre isabel-clara simó

Josep Sou “Molta gent ha aprés la llengua a partir dels seus textos”

Per a Josep Sou, "l'homenatge més important és el que li va fer la ciutat" i es refereix a quan l'Ajuntament d'Alcoi la va nomenar filla predilecta i, a més li va atorgar la medalla d'or de la ciutat, i en paraules de Sou "és molt important, ja que és un reconeixement a la seua vàlua i a la seua trajectòria com a escriptora". Parlant del seu legat Sou destaca que "molta gent ha aprés la llengua a partir dels seus textos, col·legis i instituts s'han encarregat de fer arribar la seua veu", i creu que en un futur, Isabel-Clara podria tenir algun successor entre els quals destaca a Silvestre Vilaplana, Paco Gisbert o Jordi Botella entre altres. Josep Sou havia tingut relació curta i llunyana amb ella, però ell sempre tindrà el record de la seua literatura.

Silvestre Vilaplana “S’ha acabat la seua vida, però no la seua obra”

"Quan passe el temps s'adonarem de la classe de persona única que era Isabel, ja no sols per la seua capacitat creadora, sinó perquè ella ha fet de tot, és tot terreny", així parla Silvestre Vilaplana de l'escriptora alcoiana i descriu com a goig el fet d'haver tingut una personalitat com ella a la ciutat. Malgrat que reconeix que al principi a Alcoi no va estar tan valorada, opina que als últims anys "s'ha fet justícia amb els reconeixements que se li han donat, ja que és una gran escriptora, i una gran alcoiana". Silvestre sempre recordarà els sopars que va compartir amb ella, i assegura que es tenien moltíssim afecte mutu. Parla d'ella com una persona amb la qual es podia passar hores i hores conversant, i afegeix que "tots tenim la pèrdua del personatge d'Isabel, però alguns tenim la pèrdua de la persona, l'amiga, i eixa pena sí que és inconsolable".

Isabel-Clara Simó, records de l’escriptora i la persona

Hem parlat amb figures importants de la cultura alcoiana, i a més, coneguts i amics d’Isabel-Clara Simó per a fer-li un menut homenatge a l’escriptora que va portar la llengua valenciana i a Alcoi per allà on estava.

La seua riquesa literària ha sigut una de les coses que més han destacat els quatre entrevistats, però també, han volgut recordar la part més personal d’Isabel, recordant-la com una gran conversadora i una persona molt alegre.

Toni Miró “És la dona més lliure, intel·ligent, riallera que he conegut” Per a l'artista Toni Miró, Isabel-Clara Simó va gaudir d'un gran reconeixement per part d'Alcoi, i ella mostrava la seua identitat alcoiana a les seues obres. Ell mateix la qualifica de la "gran donota" del segle XX i XXI, i sobre la petició de rendir homenatge a la seua figura posant-li el seu nom a un carrer que "és molt bonic que la gent, ho demane espontàniament, això té un valor afegit, és la millor recompensa". Com a escriptora, Miró creu que "és difícil igualar o superar en qualsevol de les vessants a Isabel", com a persona, per a ell serà "la dona més intel·ligent, lliure i riallera que he conegut", ens conta com anècdota que a les reunions sempre contava acudits que trencaven el gel i creaven un ambient amb gran empatia.

Francesc Gisbert “Tenia màgia quan escrivia i màgia quan parlava”

Francesc Gisbert recorda que Isabel-Clara Simó sempre va tindre molt present d'on venia, "rar és el discurs on no deixara caure que era alcoiana", i és per això que recomana a tots llegir-la per "ser conscient de qui és i d'on ve"segons ell així "és el millor record que li podem fer". I vol recalcar que està molt bé que se li donara el reconeixement de ser filla predilecta d'Alcoi, però, vol recordar, com a president de la Coordinadora pel Valencià, va proposar a la regidoria de Cultura la creació del Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó, una proposta ben acollida i que va comptar amb el suport de la Comissió de Lletres del Consell de Cultura d'Alcoi. Ella no ha pogut veure aquest reconeixement en vida, i ara mateix per a Gisbert és "una iniciativa inajornable" amb la qual "podem retre-li homenatge continuat".Francesc Gisbert la coneixia i diu que "tenia màgia quan escrivia i màgia quan parlava", i recorda l'última vegada que va coincidir amb ella amb una frase que Isabel repetia sovint "sapere aude, atreveix-te a saber, a llegir, a escriure, a pensar, a ser tu".

La comunitat educativa de l’IES Pare Vitòria dóna els seus condols a la família i a la ciutat d’Alcoi per la mort d’Isabel-Clara Simó, il·lustre alcoiana sempre compromesa amb les lletres i la nostra cultura

Sempre seràs un exemple

L’IES Pare Vitòria és un centre compromés amb el seu entorni context educatiu, així com amb la progressiva normalització lingüística i cultural. Així, tal i com tenim especificat al nostre Projecte Educatiu de Centre, i sense deixar de garantir un domini oral i escrit en les dues llengües oficials, l’institut va declarar fa molts anys el valencià com a llengua vehicular i d’ensenyament en tot l’àmbit escolar.

Aquesta circumstància ens va suposar, l’any passat, el reconeixement del “Palmell 2019, mà de futur”, atorgat per El GRAT, al mateix temps que rebien el guardó Josep Sou i la tristament desapareguda Isabel-Clara Simó. Podríem qualificar la coincidència de “casualitat”, però potser també hem de referir-nos a la “causalitat”, ja que la prolífica escriptora ha estat, i seguirà estant, un model i un exemple a seguir per a tots els que estimem la nostra llengua i estem convençuts del seu paper com a vertebrador social. No és “casualitat”, per tant, que generació rere generació d’alumnes que passen pel nostre institut tinguen com a lectura obligatòria en 4t d’ESO la novel·la “Júlia”, el que ens permet treballar-la tant des de l’assignatura de Llengua i Literatura Valenciana com des de la d’Història, ja que en eixe mateix curs s’imparteixen els continguts de la societat contemporània i l’aparició del moviment obrer.

L’escola, el nostre centre, s’ha de convertir en l’element dinamitzador clau i ha d’arbitrar les mesures escaients perquè el valencià esdevinga d’ús general en tots els seus àmbits i per tots els seus usuaris, i en eixe camí sempre trobarem la guia de la nostra Isabel-Clara. Que la terra et siga lleu. IES Pare Vitòria d’Alcoi./

El mestratge d’Isabel

L’any passat vam celebrar a Alcoi un acte d’homenatge a Isabel-Clara Simó. Ens vam aplegar a la Cambra de Comerç, actual Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant. El motiu era triple: en primer lloc, presentàrem la reedició de la novel·la El mas del Diable, ambientada a la Font Roja d’Alcoi, aleshores descatalogada, en una nova edició d’Edicions Bromera, amb un pròleg on van col·laborar molts escriptors alcoians; en segon lloc, també presentàrem l’Auca d’Isabel, un recorregut per la seua vida, il·lustrada per Rosanna Crespo, a fi d’aproximar la seua figura a tots els escolars; i en tercer lloc, desitjàvem mostrar públicament l’homenatge dels escriptors alcoians que havíem col·laborat en el pròleg. Paraules d’agraïment i reconeixement de Silvestre Vilaplana, Jordi Botella, Francesc Bodí, Ester Vizcarra, Àngels Francés, Carles Cortés, Mercè Climent o Miquel Cruz. Isabel ens va escoltar i també va parlar, ja amb dificultats. Tots érem conscients de la situació i preteníem animar-la. Ens vam trobar que va ser ella qui ens animà a nosaltres. Les seues paraules ens van encoratjar, en recordar el compromís que sempre la va guiar: fidelitat a la llengua, al país i a la identitat. Perquè Isabel tenia màgia en la paraula, no solament quan escrivia, sinó també quan parlava, i escoltar-la –en persona, en ràdio, en les entrevistes enregistradesés una injecció de vitamines i vitalitat. Com tantes persones de la meua generació, vaig descobrir Isabel en primer de batxiller, a l’IES Pare Vitoria. Júlia va ser una de les lectures d’aquell primer curs. Em va sorprendre que algú haguera escrit una història ambientada a Alcoi, a carrers per on passava a diari, i alhora, per tractar d’unes passions universals (la lluita de classes, l’amor, l’ascens social...). ç

Després, a mesura que continuava estudiant i llegint, em vaig adonar que havia estat pionera en moltes coses, però sobretot, a convertir-se en la novel·lista valenciana de major anomenada del segle XX. Els alcoians, els valencians, li devem alguna cosa. Li devem llegir-la i recordar-la. Fa dos anys, la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat va traslladar a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi la proposta de crear el premi de novel·la “Isabel-Clara Simó”. La proposta va ser acceptada per la Comissió de Lletres del Consell de Cultura d’Alcoi. Esperem que prompte serà una realitat.

Moltes gràcies, Isabel. Francesc Gisbert, escriptor, president Coordinadora pel Valencià./

Els compromisos d’Isabel-Clara Simó

Isabel-Clara Simó ha destacat al llarg de la seua trajectòria per la seua coherència. Es podrà estar o no d’acord amb ella, amb el seu pensament, amb el seu posicionament polític, però de cap a peus els seus ideals han estat sempre inamovibles. Ha estat una dona compromesa sempre i quatre han estat els seus principals compromisos al llarg de la seua trajectòria. I, per això, la seua obra està dedicada a la humanitat. El compromís amb la llengua, les lletres, la política i les dones són trets essencials de la seua persona, que han format part de la seua integritat. Es va comprometre amb la seua llengua i, sobretot, amb la seua promoció i difusió. Difícilment es podrien contar les conferències que ha fet al llarg dels territoris de llengua comuna i de l’estranger parlant precisament d’açò. Es va comprometre amb el feminisme, formant part d’aquella primera generació de dones que militaren en la clandestinitat durant els anys de la llarga nit del franquisme. Es va comprometre amb la política, defensant a ultrança el seu país i militant en el PSAN i Solidaritat per la IndependènJordi Tormo i Santonja./

cia. Es va comprometre amb les paraules, expressant-se des del periodisme a través de les pàgines de la revista Canigó i des de distints mitjans com Avui o El Temps. I es va comprometre amb la literatura, escrivint-nos setanta-cinc llibres de tots els gèneres i aconseguint fer-la popular.

I com no: el seu compromís amb la vida. Isabel-Clara Simó ha estat una persona constant, versàtil, honesta, observadora i tenaç, que s’enfrontava a la vida amb ganes de viure-la i gaudir-la. I segurament per això li agradava descobrir, aprendre i saber més. Era curiosa, molt curiosa, col·laboradora i accessible en tot moment. Considerava que la vida existeix per viurela al màxim i és per això que al llarg dels seus anys ha exprimit el rellotge per complet, compaginant família i maternitat amb docència, periodisme, literatura, activisme polític i una vida cultural i social activa. Amb tot, en la seua opinió «en aquesta vida podria haver fet moltes més coses, obrir moltes altres portes de les que he obert».

Isabel, gràcies per tot allò que has fet per nosaltres.

El titular d’aquesta columna és el lema de la XXV edició del Festival en xarxa, Barnasants. El seu director, Pere Camps, assevera que hi ha músiques que fan moure el cos, mentre que la cançó d’autor fa moure el cervell. Camps sosté que necessitem aquestes cançons perquè ens parlen de justícia, llibertat i amor; perquè no cal ser Einstein ni tampoc marxista per ser capaç d’observar que en els temps actuals, tot i que ens fem els sords i els cecs, el capitalisme és un sistema que ens porta a la mort; perquè hem d’apostar per una forma de vida que tinga en compte l’ésser humà i faça possible aturar el canvi climàtic i l’emergència dels feixismes; perquè la manera de transformar el pensament cap a un bé comú és canviant l’hegemonia cultural a través d’eines que ens ajuden a cultivar una consciència crítica i que ens permeten capgirar un ordre mundial que ens portarà al desastre. En aquest context, la cançó d’autor, hui com ahir, continua expressant els problemes de les persones com també ho fa el cinema d’autor o el teatre.

Nascut a les Cotxeres de Sants fa un quart de segle, quan ja havien faltat Guillem d’Efak i Ovidi Montllor, el Barnasants creix estenent el projecte i eixamplant el seu circuit a les Illes Balears i al País Valencià. Fins ara hi havia concerts solts ací i allà, però s’ha fet un pas endavant creant una programació de manera autònoma gràcies a les tres seus valencianes: el Teatre Raval de Gandia, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València i l’Ajuntament de Bellreguard (La Safor). Tant de bo hi haja molts més Bellreguards, exclama Pere Camps, perquè la complicitat dels consistoris és l’única manera de poder mantindre aquest projecte vertebrador per a dotar-lo d’estabilitat econòmica. Enguany han hagut de dur a terme una campanya de micromecenatge, que està activa, a la recerca de mecenes per tal de transformar-se en cooperativa i posar rumb cap a la creació de l’Ateneu de la Cançó.

El Barnasants ha aixoplugat els cantautors valencians en moments molt difícils. Joan Amèric el va inaugurar l’any 2000, Feliu Ventura el 2004, Oscar Briz el 2005, enguany Hugo Mas l’obri i Pau Alabajos el tanca. Aquesta aposta de cultura en xarxa ha realitzat concerts especials coordinats per valencians com va ser ‘Música de telers’ amb Alfons Olmo de Verdcel, Pelandruska o Arthur Caravan i les ‘Sis Hores de Cançó’ en la commemoració dels vint anys del traspàs d’Ovidi amb noms com el de Clara Andrés o Tomàs de los Santos. També s’han fet meravellosos enregistraments com el famós disc amb la Banda Primitiva d’Alcoi i la Coral de Sant Jordi o el ‘Directament’ de Joan Amèric. Enguany, aquesta cita anual, commemora el 25é aniversari de ‘les vacances’ de l’artista alcoià amb l’espectacle Ovidi 25 agrupat per un col.lectiu de músics que li reten homenatge a aquell que ‘mai no se’n va, sempre és qui torna’. Les actuacions que es podran veure a l’Octubre seran les de Montse Castellà, Ivette Nadal i Caïm Riba, Roger Mas, Davide Casu o Cris Juanico. Altrament, Pi de la Serra i Toti Soler i Gemma Humet actuaran a Bellreguard, mentre que a Gandia ho farà Marina Rosell. Pau Alabajos farà el concert de cloenda, el 26 d’abril, al Teatre Micalet de València.

El músic alcoià Hugo Mas, que sempre ha participat al Barnasants quan ha tret disc, assegura que aquest tipus de música ens vincula històricament amb els segles XI i XII quan els trobadors i joglars componien, cantaven i recitaven. Un tret cultural antic que abasta el sud de França i el nord d’ Itàlia i ens agermana. Per a la cultura mediterrània, la cançó d’autor és com el jazz per a la música afroamericana. Un gènere que va ser menystingut víctima de teories reduccionistes que guanyaven adeptes. El Barnasants, des de fa 25 anys ha defensat, escampat i divulgat una de les expressions culturals pròpies que pertanyen al nostre passat més remot. Per molts anys! Alta Fidelitat per Amàlia Garrigós Sapere Aude

Art&Cultura El festival Barnasants 2020 presenta la seva 25 edició a València Amb aquesta edició s’han preparat més de 125 concerts, tres d’ells tindran lloc a Bellreguard i Gandia

BR | València./ Un any més, i ja des de fa 25 anys, s’ha presentat una nova edició del festival de música de cantautor, el Barnasants. Aquesta presentació es va realitzar el dia 30 de gener a València, i es va ensenyar el reivindicatiu cartell d’aquest any.

Aquest festival organitza concerts per tot el territori de parla catalana i les comarques centrals de la nostra comunitat acolliran tres dels més de 125 concerts que hi ha preparats per a aquesta 25 edició. El primer d’aquestos concerts serà el dia 22 de febrer a Bellreguard, i actuarà Pi de la Serra. A més, aquesta localitat acollirà un segon concert el dia 4 d’abril, en aquest cas el torn serà de Toti Soler i Gemma Humet. Durant la presentació el promotor del Barnasants, Pere Camps, va afegir que “sols em falta empadronar-me a Bellreguard”.

L’altre concert que es realitzarà a aquestes comarques serà en Gandia al Teatre del Raval el dia 7 de març, amb l’actuació El cartell d’aquesta edició realitzat per Cardosa Studio./

de Marina Rosell.

El Barnasants no sols anirà a localitats de la nostra zona, a més, comptarà amb la participació de cantautors procedents d’aquesta terra, com Verdcel (Alfons Olmo), que cantarà Bifocal: Ras i Pols, i Hugo Mas, d’Alcoi, i també Feliu Ventura, de Xàtiva, que presentarà disc al festival, Convocatòria.

A més coincidint amb el 25 aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, es realitzaran concerts especials dins del cicle “Ovidi 25. No se’n va, és qui torna”. I a Barcelona està programada una actuació multidisciplinària també dedicada al cantautor alcoià, “Va d’Ovidi”. Aquesta obra tractarà la vida, obra i llegat mitjançant versions, perversions i invencions. Compta amb la direcció de Mònica Lucchetti, Lali Barenys i Carles Beltrán, i amb la col·laboració de la filla d’Ovidi, Jana Montllor.

BR | Alcoi./ Durant els mesos de febrer i març el cantautor alcoià, Ovidi Montllor serà el protagonista de tres exposicions. La primera d’elles s’inaugurarà el dia 4 de febrer al centre amb el seu nom a les 20h. Es tracta de l’exposició “Perquè vull. A Ovidi Montllor”, i es podrà gaudir d’ella fins al dia 27 de març.

La següent exposició és “O d’Ovidi, Rafael Amorós”, i es podrà visitar a partir del dia 5 de febrer, també a les 20h, fins al dia 27 de març. Els visitants podran gaudir d’ella a la Casa de la Cultura.

L’última de les exposicions dedicades a aquest il·lustre alcoià començarà a partir del 6 de febrer a la mateixa hora que la resta i la podrem trobar a la Llotja de Sant Jordi, es tracta de “Vinticincvacances, a Ovidi Montllor”, i estarà Oberta al públic fins al dia 29 de març.

Alcoi continua generant i promovent la producció artística amb un nou cicle d’exposicions d’Art de la càtedra Antoni Miró, organitzats per la regidoria de Cultura i l’Ajuntament d’Alcoi. Comença el nou cicle d’exposicions d’art a Alcoi dedicat a l’Ovidi Montllor Durant els mesos de febrer i març Alcoi tindrà tres exposicions sobre el cantautor alcoià Cartells del nou cicle expositiu d’art dedicat a la figura d’Ovidi Montllor./

Art&Cultura Nova edició dels Premis Sambori Concurs de Narrativa en Valencià Els textos podran presentar-se fins al 15 de març del 2020

Susana Alemany, va iniciar el seu camí professional dedicada al món de la modai la costura. La seva passió, el seu gran amor, ser creativa i generar un món fascinant amb teles, colors i patrons. Però ben jove va haver de renunciar a cosir a causa d’una afecció cervical. Decidida a lluitar i no deixar de ser ella, va bolcar tota la passió que duia dins mitjançant l’art. Així naix Toskana, l’alter ego de Susana Alemany, que li permet viure com a artista lliure i ser una creativa sense por a ser reconeguda. El temps li dóna accés a la investigació; fins que decideix formar-se a l’Escola Municipal de Belles Arts. Allí es deixa dur per la seua intuïció, generant peces que se n’ixen del comú, perquè la seua essència imaginativa i ànsia de llibertat sempre ha estat present, sols li feia falta creure.

Hui és el moment en el qual Susana Alemany ha decidit que és el moment de presentar-se al món com al que és, una artista. La seua producció i la seua sensibilitat es plasmen a cada un dels seus treballs presentats a la sala Unesco, espai que acull la seua primera exposició individual.

La mostra s’articula al voltant de diferents treballs. Destacarem en primer lloc, sobre tot, la seua sèrie de plecs de tela pintada, que fan referència a la seua passió truncada. Aquestes peces naixeran com a obres de Toskana, i és un projecte en el qual les teles s’emmotlen dins d’un marc que dóna la sensació d’opressió. Experimenta una evolució on la matèria i el moviment creix deixant patent una qualitat i una potència que atrapa a l’observador i que ja és més pròpia de la Susana Alemany actual. La sèrie de teles assoleix el cim amb la llibertat del bastidor i una explosió de color que, com l’artista, esclaten de llibertat i són l’expressió última de l’alliberació d’un passat ofegat de dolor. Altres peces de la mostra, s’endinsen a l’abstracció però amb un tractament cromàtic basat en aiguades, el que demostra un estudi d’investigació fonamentat en el moviment i la cromatografia. Es pot observar com les tonalitats, alegres i vives, fan que les obres atrapen la mirada aconseguint captar l’atenció.

Alemany genera altres treballs on busca noves formes d’expressió, es tracta de dues peces de grans dimensions on introdueix grafismes, textures i transparències que van demostrant el grau d’evolució que va assolint i que plasmen la seua versatilitat. L’exposició es completa amb una selecció de peces d’obra gràfica, que són estudis realitzats a l’Escola de Belles Arts però que va saber aprofitar com a alternatives a la pintura.

La ceràmica és també un altre camp que li atrau i que li permet generar i explorar altres vies creatives gràcies al contacte directe amb el material, la mal·leabilitat que li concedeix i la generació de textures que li procura.

En conclusió, Susana Alemanysalta a l’escena plàstica d’Alcoi amb una proposta íntima i plenament emocional, on la investigació i la recerca ha donat lloc a un nou camí a la seua vida a través de la producció pictòrica. Reinventant camins, curant ferides per Lucia Romero · Historiadora de l’Art

MG | Alcoi./ La Fundació Sambori convoca el dissetè concurs universitari de narrativa curta en valencià, un certamen dirigit a tots els i les estudiants de les universitats públiques valencianes: Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Els textos podran presentarse fins al 15 de març del 2020.

Pot concórrer a aquest concurs l’alumnat universitari matriculat en el curs 2019/2020, tant de graus com de màsters o docto

rats. El jurat atorgarà tres premis: el primer, de 1.000 euros, el segon, de 750 euros i el tercer, de 500. A més de la web, els relats guanyadors seran

publicats dins de la col·lecció ‘Arc de Sant Martí’. L’acte de lliurament dels Premis Sambori es farà a la fi de maig del 2020.