Cultura
a isabel-clara
21
EL GRAT 711 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA FEBRER 2020
Paraules per a Isabel-Clara Simó
El poble és... isabel Josep Sou
“Molta gent ha aprés la llengua a partir dels seus textos” Per a Josep Sou, "l'homenatge més important és el que li va fer la ciutat" i es refereix a quan l'Ajuntament d'Alcoi la va nomenar filla predilecta i, a més li va atorgar la medalla d'or de la ciutat, i en paraules de Sou "és molt important, ja que és un reconeixement a la seua vàlua i a la seua trajectòria com a escriptora". Parlant del seu legat Sou destaca que "molta gent ha aprés la llengua a partir dels seus textos, col·legis i instituts s'han encarregat de fer arribar la seua veu", i creu que en un futur, Isabel-Clara podria tenir algun successor entre els quals destaca a Silvestre Vilaplana, Paco Gisbert o Jordi Botella entre altres. Josep Sou havia tingut relació curta i llunyana amb ella, però ell sempre tindrà el record de la seua literatura.
Silvestre Vilaplana
“S’ha acabat la seua vida, però no la seua obra” "Quan passe el temps s'adonarem de la classe de persona única que era Isabel, ja no sols per la seua capacitat creadora, sinó perquè ella ha fet de tot, és tot terreny", així parla Silvestre Vilaplana de l'escriptora alcoiana i descriu com a goig el fet d'haver tingut una personalitat com ella a la ciutat. Malgrat que reconeix que al principi a Alcoi no va estar tan valorada, opina que als últims anys "s'ha fet justícia amb els reconeixements que se li han donat, ja que és una gran escriptora, i una gran alcoiana". Silvestre sempre recordarà els sopars que va compartir amb ella, i assegura que es tenien moltíssim afecte mutu. Parla d'ella com una persona amb la qual es podia passar hores i hores conversant, i afegeix que "tots tenim la pèrdua del personatge d'Isabel, però alguns tenim la pèrdua de la persona, l'amiga, i eixa pena sí que és inconsolable".
Parlem sobre isabel-clara simó
Toni Miró
Isabel-Clara Simó, records de l’escriptora i la persona Hem parlat amb figures importants de la cultura alcoiana, i a més, coneguts i amics d’Isabel-Clara Simó per a fer-li un menut homenatge a l’escriptora que va portar la llengua valenciana i a Alcoi per allà on estava. La seua riquesa literària ha sigut una de les coses que més han destacat els quatre entrevistats, però també, han volgut recordar la part més personal d’Isabel, recordant-la com una gran conversadora i una persona molt alegre.
“És la dona més lliure, intel·ligent, riallera que he conegut” Per a l'artista Toni Miró, Isabel-Clara Simó va gaudir d'un gran reconeixement per part d'Alcoi, i ella mostrava la seua identitat alcoiana a les seues obres. Ell mateix la qualifica de la "gran donota" del segle XX i XXI, i sobre la petició de rendir homenatge a la seua figura posant-li el seu nom a un carrer que "és molt bonic que la gent, ho demane espontàniament, això té un valor afegit, és la millor recompensa". Com a escriptora, Miró creu que "és difícil igualar o superar en qualsevol de les vessants a Isabel", com a persona, per a ell serà "la dona més intel·ligent, lliure i riallera que he conegut", ens conta com anècdota que a les reunions sempre contava acudits que trencaven el gel i creaven un ambient amb gran empatia.
Francesc Gisbert
“Tenia màgia quan escrivia i màgia quan parlava”
Francesc Gisbert recorda que Isabel-Clara Simó sempre va tindre molt present d'on venia, "rar és el discurs on no deixara caure que era alcoiana", i és per això que recomana a tots llegir-la per "ser conscient de qui és i d'on ve" segons ell així "és el millor record que li podem fer". I vol recalcar que està molt bé que se li donara el reconeixement de ser filla predilecta d'Alcoi, però, vol recordar, com a president de la Coordinadora pel Valencià, va proposar a la regidoria de Cultura la creació del Premi de Novel·la Isabel-Clara Simó, una proposta ben acollida i que va comptar amb el suport de la Comissió de Lletres del Consell de Cultura d'Alcoi. Ella no ha pogut veure aquest reconeixement en vida, i ara mateix per a Gisbert és "una iniciativa inajornable" amb la qual "podem retre-li homenatge continuat". Francesc Gisbert la coneixia i diu que "tenia màgia quan escrivia i màgia quan parlava", i recorda l'última vegada que va coincidir amb ella amb una frase que Isabel repetia sovint "sapere aude, atreveix-te a saber, a llegir, a escriure, a pensar, a ser tu".
La comunitat educativa de l’IES Pare Vitòria dóna els seus condols a la família i a la ciutat d’Alcoi per la mort d’Isabel-Clara Simó, il·lustre alcoiana sempre compromesa amb les lletres i la nostra cultura
