EL GRAT 745

LA COSTERA

Exposició de Manuel Boix a Xàtiva

LA SAFOR Recuperem ‘La memòria de les dones’ a Oliva

VALL D’ALBAIDA

XV Fira del Llibre de Bocairent

EL COMTAT Mercat Tradicional de Benilloba

La Conselleria prohibieix les cremes de residus agrícoles i forestals

El Departament de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi ja va posar en marxa un servei de cessió d’ús, mitjançant el pagament d’una taxa, d’una biotrituradora per al triturat de restes vegetals per períodes setmanals

MOROS I CRISTIANS

Gaudim les festes d’Onil, Agullent i Banyeres

Josep Escrivà El regidor oliver ens parla sobre el projecte de ciutat

compra de oro

compra de oro

Hasta 50 € /gr. · 24K

Hasta 50 € /gr. · 24K

Especialistas en tasación de Diamantes

Suplement Foc&Festa

Suplement La Veu dels Llibres

Abril i la primavera porten les festes a les comarques

Alcoi, Onil, Agullent i Banyeres de la Mariola gaudiran de les festes de Moros i Cristians

BR | Comarques./ Després de començar l'any amb les festes de Moros i Cristians de Bocairent, o les Falles de Gandia, Xàtiva o València, entre altres localitats, s'acosta un mes d'abril en la qual diversos municipis celebren les seues tradicionals festes de Moros i Cristians. Alcoi, Agullent, Banyeres de Mariola i Onil es vestiran de festa i gaudiran dels dies més alegres de l'any. A poques setmanes de que comencen aquestes celebracions, tots ells s'estan preparant per a poder oferir grans espectacles i acollir a multitud de visitants que vulguen conéixer de primera mà les seues tradicions.

Belén Rivas./

Arriba el mes d'abril, i amb ell, la festa

Javi Llopis./

La Canal ressuscita en ple període electoral

Premis Joan Valls La mirada de Vicent Luna i Jordi Boella

Carol Ortiz

Novetats de les festes amb la Regidora de Festes d’Alcoi

Ballets Alcoians

Amb Carmina Nadal i Virginia Bolufer

Els nostres artistes

Josep Sou./

Nous Cicles Expositius d’art d’Alcoi

Vicente Castellano: Figura suprematista dins de l'art

foto Diana Sanus./

Personatges

Imatge i Poesia

A Carles Palacios 2013

«No puc viure en Alcoi, però no puc viure sense Alcoi» Una espècie de revelació mística que Carles Palacios oferia als qui podíem, o teníem la sort de compartir amb ell llargues estones de conversa infatigable. De conviccions ajustades al compromís social, i amb la severitat de l’esquerra de tota la vida, Carles Palacios feia, amb autocar, el viatge anual París - Alcoi. El llistat de les visites que havia de retre, sempre a la butxaca, només per a que no s’hi fes malbé. Indòcil, a vegades desconhortat, bondadós i afectiu, memòria prodigiosa i víctima dels acúfens del diable, aquesta feliç barreja projectava la totalitat d’una sola humanitat. La música, però, no gens neutral a la seua llarga i intensa vida, era la seua manera, tan especial, de viure. La música que compongué sempre va estar fidel testimoni de la seua personalitat. La música de Carles Palacios era, segur, Carles Palacios. I dir açò no és qualsevol cosa, ja que diu, i bé, de la veritat subjacent al si del seu treball creatiu. L’home i la seua obra, una mateixa cosa. La veritat com un guardó universal d’immensa competència. Cada acord al pentagrama és un realitat a la vibració d’un esperit franc, obert, amb coratge reconegut, i entregat als camins de la cultura i de la solidaritat.

L’artista Antoni Miró, de qui podem ben dir que practica abastament allò de l’autenticitat i de la fidelitat entre l’obra i l’experiència de viure, retrata Carles Palacios amb aire elegant, sobri i amb les arrugues de la dignitat al front. El músic ho és per la passió i per la necessitat de reafirmar els valors de la fantasia creativa. El pintor treballa, pinta, il·lustra amb els pinzells allò que alena al si de l’espiritualitat d’un home amb la penyora d’una enorme sensibilitat.

Antoni Miró & Josep Sou

Antoni Miró: A Carles Palacios 2013./ Alcoi (Acrílic-mixta s/llenç, 116x114)

J. Sou

Per ‘Arcaris’ Ester Jordà Solbes

Les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi no pertanyen a la Unión Nacional de Entidades Festeras de Moros y Cristianos (UNDEF) que és una federació d’associacions en la que estan integrades la majoria de les localitats que celebren estes festes. També ha tingut els seues escàndols amb el consum de drogues i el maltractament animal per part d’algun ‘cabo batidor’ borratxo i cruel.

Sí que estan declarades d’Interés Turístic Internacional i, per a no enganyar-nos, quan portes gent forastera a vore l’Entrà es queden bocabadats davant l’explosió de colors i fantasia. També és certa la dita dels músics ‘a València es va tocar fort, a Alcoi a tocar bé’ i tenim fama de ser dels pobles que millor tracta al col·lectiu musical. I, per suposat, quan ve gent d’altres pobles i ha tingut l’oportunitat de desfilar es queden al·lucinats amb la resposta del públic: aguanta més de 6 hores a la cadira sense parar d’aplaudir i ploent!!

Ara bé, si ens quedem amb l’accepció de ‘fiesta’ segons el diccionari de la RAE com “acto o conjunto de actos organizados para la diversión o disfrute de una colectividad” les festes d’Alcoi no eixen tan ben parades. La persona que estiga llegint ara mateixa estes paraules tindrà una opinió o una altra depenent de si és o no festera. Perquè, siguem honestos, jo he portat gent estrangera a l’Entrà per a que fliparen amb el boato però després, el que és anar-se’n de festa, en qualsevol poble de la contornà s’ho munten moltíssim millor que a Alcoi.

A les festes del poble pots entrar i eixir de la filà, maset o comparsa sense tindre que passar ‘controls’ i tens berbenes i actuacions de grups musicals obertes a qualsevol visitant.

No acabe d’entendre perquè Alcoi continua amb el model ‘Feria de Abril’ en la que el senyoret de torn es passeja lluint i que la resta el mire. Què no tenim dret la resta de la ciutadania de tindre una Festa per a tots? Perquè tots la paguem.

Alcoi es bressol d’importantíssims grups de música en valencià i també molts components d’altres grups de primera fila són d’Alcoi. ¿Perquè no lluir-los al millor aparador que podríem donar-los? ¿Perquè no lluir de grups aprofitant les Festes? ¿Perquè no donar un oci alternatiu a la gent no festera?

La pandèmia ens ha tornat egoistes i individualistes. Ara en Setmana Santa es queixaven moltes confraries perquè que no trobaven ‘costaleros’ perquè la gent no volia compromisos. ¿Molt penseu que aguantarà el públic pagant i aplaudint en les cadiretes de fusta dels carrers? O la Festa es fa participativa o la Festa anirà reduint-se i perdent lluentor.

Tot esperant Ulisses

Em preocupa el meu cul, senyores i senyors.

I us en demane excuses. Però m'és molt penós.

Em preocupa el meu cul. D'un temps ençà és negat. Se m'ha tornat gandul. Se'n diu alliberat.

Certa roba li cou. Se'm riu dels calçotets. Demana un wàter nou. Ha dit adéu als pets.

Ell em fa anar d'esquena, i em fa ajupir el cap. I arreu em fa l'esmena que jo sóc un cagat.

Certs papers no els admet, i més si són de lletres.

I somnia en secret honors i grans festetes.

Em preocupa el meu cul. Em vol treure. La meua vida escull. Em trau de la mà l'eina.

Sumari

En els moments precisos, concrets, que no puc dir, em fa cantar concisos passatges, sens respir, de cançons i poemes que més val no esmentar, mentre va filant trenes que després van a mar.

Es plau en reunions en les que parles culs, que imposen condicions tibats i plens d'orgull.

Em tuteja i se'm riu quan em parla del cap. I al meu cervell li diu: De defecar, en saps!

I és que el meu cul, a còpia, de matar la cultura, s'ha cregut ser la pròpia, i sense cap mesura diu que ell és el cultura.

- Silencis eterns, plens de saviesa, admiració i tendresa... Silencis que envolten mirades dolces i suaus, silencis que canvien converses en cases i palaus, silencis... Espais buits de sentit, plens de silencis. Dones que riuen en silenci, que ploren en silenci, silencis... Deus que guarden silenci en un món que crida i demana pau i silenci. La vida continua, per favor, guarden silenci.

Temps que és nostre i de ningú més. Temps de riures, de contes i de vides lliures. Temps que desitgen més temps. Temps de pluja, vent i fred, temps per refugiar-se del mal temps. Temps que sobreviu al temps. Temps de mirades que paren el temps. Temps de pensar i gaudir el nostre temps. Nostre i de ningú més.

- Respostes sense preguntes, no calen preguntes, simplement desitjos i sensacions carnals, imaginats o adquirits. Carícies, somriures, gestos que ens porten a un altre món ple de felicitat i benestar on ens trobem com volem, on trobem el que volem, respostes. Respostes a eixes situacions on no calen preguntes, entre amants no calen preguntes, entre amants tot són respostes.

- Fonts de vida que es fusionen en un sol cabdal, vides en un sol sentit i en moltes direccions, que sense arribar a tocar-se, reguen aquest món dia a dia creant moments irrepetibles al nostre voltant. Brolla des del més intens nucli de les nostres ànimes el sentiment d’aplegar més lluny, més enllà, voler ser especial, vides úniques amb un últim fi, arribar a la mar.

- Reflexos d’infantesa als nostres ulls que llencen crits d’alegria quan comproven que encara ens queda innocència al viure la vida. Aquell nen que juga al fons del cor i que intenta sortir cada cop que pot, cada cop més a poc a poc, i que no ens deixa perdre eixe reflex que enlluerna una mirada eterna, temps passat d’alegria juganera, mirades que marcaren la meua era i que tornen cada vegada que la vida

EL

· 745

L’acudit del mes • Manel Fontdevila

XXIII Premi Joan Valls per l’Ús Promoció del Català 2017

Publicitat: 96 554 80 01 · comercial@elgratis.net

Amb

www.amic.media

L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2023

Imatge: Antoni Miró Lletra i Música: Ovidi Montllor

XXXV Pixant fora de lloc... per Àlex Agulló i Guerra El sexe de la «cavalla» per Fonèvol./

Així com qui no vol la cosa i si els meus arxius no m’enganyen, ja estic per damunt dels cinquanta PIXANT FORA DE LLOC. I si haig de dir veritat, en el seu moment em va costar d’acceptar la proposta d’enviar res escrit. No tenia ni miqueta, ni gens, de ganes de pontificar. Ara, encara en tinc menys. Recorde que el desencadenant dels “sermons” es va generar a partir del diagnòstic d’una malaltia i com no és saludable fer-se el pulmó agre, vaig aprofitar com a teràpia l’avinentesa de poder desbarrar a gana des d’aquesta trona. I de debò que es nota que necessitava/necessite descarregar tensió a manta. D’altra manera no s’expliquen uns textos tan extensos, que has de fer mans i mànegues per arribar al punt final. I si, a més a més, no combregues amb allò que estàs llegint, ja esdevenen sermons “infumables”. Mentre no em diguen que ja n’hi ha prou, i el cabet done de si, els temes/les situacions malauradament van enquistant-se i encabotant-se en carregar de més tensió, malícia i pessimisme, la meua motxilla. Des d’aleshores (estiu del 2019), la dinàmica global ha evolucionat a pitjor. A nivell més casolà i si et poses en opció optimista s’han produït canvis, més conjunturals que estructurals; la qual cosa vol dir que en qualsevol moment tornarà a manar la dreta i revertiran moltes de les actuacions socialitzadores del Botànic, o del govern de l’estat.

He tardat anys a acceptarho, més que en entendre-ho, que els vots de la gent que viu d’un jornal “normalet” puguen delegar el govern de qualsevol país a la gent que representa a qui ha manat i governat durant segles: Solen identificar-se amb

els postulats que presenta i representa la dreta tant l’arcaica classe aristocràtica com l’antiga alta burgesia i la seua versió moderna formada per un nucli selecte de gent multimilionària, que aprofita qualsevol possibilitat per a continuar enriquint-se.

I ni se’ls fa el pulmó agre, ni tenen cap remordiment per les conseqüències que eixa actuació egoista i depredadora puga generar a milions de persones o al planeta.

Em resulta difícil entendre que nosaltres puguem considerar que eixes persones van a fer res per a resoldre la crisi climàtica que, especialment elles, han generat i de la que se n’aprofiten per a multiplicar els seus beneficis o que s’implicaran per a entrebancar el desmesurat enriquiment que està generant la indústria bèl·lica i els seus derivats: reconstrucció d’infraestructures (carreteres, vies, ponts, habitatges, casernes, etc.). A curt, a mitjà i a llarg termini, eixes inversions asseguren una alta rendibilitat. Sempre que el planeta no diga prou i/o que nosaltres continuem seguint-los el joc.

Envejar o mal imitar el seu estil de vida pot generar conseqüències irreversibles i delegar el nostre vot a qui potencia eixa dinàmica destructiva no m’acaba de convéncer; i menys encara quan lliges un estudi d’OXFAM afirmant que:

“Les emissions dels estils de vida multimilionaris, els seus jets privats i iots són milers de vegades més altes que les d'una persona mitjana, la qual cosa ja és completament inacceptable. I si a més observem les emissions de les seues inversions, llavors les seues emissions de carboni són un milió de vegades més altes” (Nafkote Dabi).

La guerra a Ucraïna, més

enllà del patiment, destrucció i mort, és també un negoci molt lucratiu al que cal parar atenció i mentre no manifestem un major activisme crític i continuem identificant-nos amb les mateixes propostes pro bèl·liques que els poderosos, mala barraca. Les darreres declaracions del Papa Francesc a la televisió pública suïssa, confirmen la nul·la voluntat de tancar el conflicte per part de les dues bandes enfrontades en el que ja identifica com la “Tercera Guerra mundial”:

Juny 2022

“No veiem tot el drama que es desenvolupa darrere d'aquesta guerra, que tal vegada d'alguna manera va ser provocada o no previnguda”.

“La guerra a Ucraïna no és una cosa normal, és el martiri d'un poble”

Octubre 2022

El papa Francesc es va dirigir al president de Rússia, Vladimir Putin, al qual li va demanar que aturara l’“espiral de violència i mort” i va condemnar el que va descriure com l’“absurd” risc d'una guerra nuclear.

Gener 2023

“El crit dels ucraïnesos i de tants pobles assolats per agressions i conflictes s'escolta a tot el món: No a la guerra, no al rearmament”.

“Els recursos es destinen al desenvolupament: salut, alimentació, educació, treball.”

Març 2023

“Va començar a trossos, però ara ningú pot dir que no és global. Els grans poders estan tots embolicats. El camp de batalla és Ucraïna. Tots lluiten allí. Això nodreix la indústria de les armes. Es venen armes velles, se’n proven d’altres noves”

“Putin sap que estic disponible. Però allí hi ha interessos imperials, no sols de l'imperi rus, sinó d'imperis d'altres llocs”

“Les grans potències estan totes unides. I el camp de batalla és Ucraïna. Tothom lluita"

I amb l’excusa de problemes derivats del conflicte armat,

nosaltres pagant uns preus d’escàndol per uns aliments que a la gent productora se’ls abonen a quatre xavos. També nosaltres veient com, sense la més mínima vergonya, alguns informatius continuen manipulant-nos amb unes notícies tendencioses que, a parer meu, no ajuden ni miqueta, ni gens: Com jo vaig viure des de dins una de les manifestacions convocades per l’aniversari de la guerra a Ucraïna, vaig parar encara més atenció quan apareixia la informació a un noticiari. Que voleu que us diga. Per començar, quan al final de la manifestació, van llegir els col·lectius convocants, quasi n’eren més que persones assistents. I en el si de la manifestació les organitzacions convocants i jo també, cridant contra les guerres, contra totes les guerres, contra la cursa d’armaments. Mentrestant, uns altres amb el no a l’OTAN i similars. Al remat quatre gats i malavinguts.

Notícia a la tele: manifestacions per tot arreu de l’estat espanyol contra la guerra de Putin. Darrere de la pancarta capdavantera i estratègicament ubicada, se’n podia llegir una altra: OTAN NO, BASES FORA.

Quantes mentides i quant de cinisme per alimentar les guerres!

I jo que volia parlar d’eleccions i rosegar-te la boina (manipular) el teu sentit del vot, m’hauré d’esperar a les properes, o a les altres, o...

Com deia el poeta: açò no ho arregla ni deu, l’assassinaren.

Més i més armament difícilment derivarà en una situació de pau permanent a Ucraïna, ni a qualsevol de les altres guerres actuals o futures. Com tampoc no deixa de ser una temeritat confiar que els avanços tecnològics solucionaran allò que els nostres comportaments estan generant en l’única casa comuna que tenim. I la solidaritat amb el planeta, o amb la gent necessitada, no és un valor que es cotitze massa per la banda dreta.

En Fonèvol ens alegrem molt que les dones donen un pas més en la festa: la filà Ligeros eixirà a l’entrada amb una esquadra de dones amb cap batedor, serà la primera. Segons la premsa «Com que les esquadres no poden ser mixtes, en el segon tram canviarà també el ‘batedor’ perquè el cavall el duga un home» Els manons de la festa es mantenen en el seu lema de «los chicos con los chicos y las chicas con las chicas». En la seua dèria d’impedir que als hòmens se’ls apeguen els miasmes altament contaminants que porten les dones, ens preguntem si hauran testat el sexe del cavall de la cap batedor. El temps ho dirà. Parlant d’un altre tema, sabem que hi ha gent que no veu que en la festa hi ha desigualtat. A eixes persones els hem de dir que compten quantes dones primer tro hi ha en Alcoi, així i tot, no confiem que ho pillen, diran que és perquè les dones no volen.

Enguany fa vint anys que es va formar Fonèvol i en aquell moment deien que les dones no volien estar en les filaes, a veure si va i resulta que hi havia discriminació. Mentre el temps passa, els que manen, en comptes d’avançar, continuen mirant el sexe de la «cavalla», o de la egua.

#Untrageunafilà

Cal recuperar la credibilitat en les institucions.

per Sergi Rodríguez Castelló, Candidat a l’alcaldia per Guanyar Alcoi./

Segons publica el diari oficial del PSOE d'Alcoi —és a dir, la pàgina web de l'Ajuntament que paguem tots els alcoians i alcoianes—, a la nostra ciutat: «ve més gent que se'n va». I segueix: «Recordem que la setmana passada el Govern va explicar que no podia votar a favor d'una moció per a fer un diagnòstic sobre la pèrdua de la població perquè ja té un projecte de futur de fa molt temps, un projecte en el qual està implementant accions de manera transversal... que creen sinergies i camins per a poder millorar en general la nostra ciutat». La notícia és digna de lectura per a tindre-la en compte com a exemple d'informació manipulada i intencionada fent ús indigne d'un mitjà institucional que s'hauria de limitar a exposar dades i no interpretar-les per a justificar les accions del govern.

Al llarg d'aquesta legislatura s'ha fet molt palés que el govern de Toni Francés ha patrimonialitzat l'Ajuntament com si fos d'ús exclusiu del PSOE. Ja ve de llarg, són molts anys d'alcaldia que fan confondre institució amb partit. Aquesta confusió i l'ús partidista de les institucions, que són de totes i tots, és molt perillós per a la salut democràtica.

La pàgina web de l'Ajuntament d'Alcoi, no sols per la notícia que he mencionat abans, sinó per la majoria de notícies que dóna, conté l'opinió de part, la del PSOE. És com si fos l'opinió de l'editorial. Ells s'ho fan ells s'ho mengen. Aquest és un exemple clar del que no s'ha de fer des del govern. Una pàgina web d'un Ajuntament s'ha de limitar a informar de manera objectiva i no fer valoracions partidistes. Per a valorar i crear opinió estan els mitjans 'propis que s'ha de pagar cadascú o la seua transmissió mitjançant els mitjans de comunicació externs.

12 anys d'alcaldia fan creure que pots utilitzar els mitjans de totes i tots en benefici propi. Caldrà sanejar els mals costums adquirits al llarg d'anys de mandat monocolor més que siga per salut democràtica.

Això i la necessitat de combatre la manca de credibilitat de les institucions davant de fets tant inexplicables com l'ocorregut amb els familiars dels afectats pel DomusVi a Alcoi. Que tot un plenari de l'Ajuntament aprove per unanimitat elevar a les Corts una petició per a crear una Comissió d'investigació per la mort de 74 persones durant la pandèmia de la covid, i que aquesta es perda per l'entramat burocràtic sense que cap grup del parlament valencià done resposta, és del tot imperdonable, i un greu descrèdit de la Institució. El periodista alcoià Ramon Climent Vaello va fer lectura a l'acte d'homenatge a les víctimes que tingué lloc a la Glorieta, d'un article seu del 2021 que descriu a la perfecció els fets i manifesta una opinió que subscric fil per randa. Però per a més inri la mateixa Conselleria que no ha donat cap explicació dels fets, la d'igualtat i Polítiques inclusives, va lliurar a l'estiu passat la concessió de la gestió de la teleassistència per als nostres majors, al mateix grup del DomusVi. Un grup de fons d'inversió que és un oligopoli amb diners invertits a «paradisos» fiscals, que ocupa la majoria de concessions públiques per a fer negoci de la necessitat de cura de les persones dependents i la gestió de la qual ha quedat més que en evidència durant la pandèmia. Com és possible que l'administració pública, davant d'aquest fets i les moltes denúncies que els usuaris han fet, continue confiant en aquest oligopoli? Com és possible que encara es privatitzen les gestions per a cobrir les necessitats bàsiques de les persones, les cures i les atencions als dependents, per a que les empreses miren més els beneficis econòmics que no la qualitat del servei? En ple segle XXI encara no hem arribat a entendre que aquest servei s'ha de fer directament des d'allò públic? Voleu més? L'empresa de teleassistència no té base operativa a la comarca. La té a Petrer, per la qual cosa no pot complir amb un dels requisits que exigeix la licitació: estar a menys de 30 minuts per atendre les necessitats d'urgència dels dependents.

Per a començar a recuperar la credibilitat en les institucions, com a mínim aquestes tres coses que he mencionat s'han de solucionar. La primera, la de l'ús partidista d'allò que és de totes i tots, no votant als partits que ho han fet. La segona, la del menyspreu als familiars afectats pel DomusVi, fent ús de la comissió de peticions de les Corts per a que els familiars intervinguen directament, demanden la creació de la comissió d'investigació i exigisquen el posicionament clar dels grups polítics a les Corts. I el tercer, el del servei de teleassistència, que es tinga com a mínim un punt operatiu a Alcoi i comarca que garantisca el bon servei d'urgències.

Alcoi ix al carrer a defensar els drets de les dones

Milers de persones es van concentrar ahir de vesprada a la ciutat amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Entre els assistents estava el president de la Generalitat, Ximo Puig

BR | Alcoi./ Durant la vesprada del 8 de març, milers d’alcoians i alcoianes van eixir al carrer per tal de commemorar el Dia Internacional de la Dona. A les 18:30h, al Parc de Cervantes va començar la marxa que es va dirigir per País Valencià i Sant Llorenç cap a la plaça d’Espanya. Xiquets i xiquetes, joves, adults, i gent gran van acudir a la cita per tal de reivindicar una igualtat real entre dones i homes. Entre els assistents es va poder veure a tot l’equip de govern, que va estar acompanyat pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que va decidir commemorar el Dia de la Dona a la nostra ciutat. Una vegada es va arribar a la plaça d’Espanya, l’Escola Municipal de Teatre va realitzar una performance en la qual criticava els cànons de bellesa imposats a les dones. Finalitzada l’actuació, el Col·lectiu 8 de Març va encarregar-se de llegir el manifest i, per a tancar l’acte Alesa DJ va fer una sessió amb música expressament seleccionada per a l’ocasió.

L’alumnat de l’IES Pare Vitòria es reuneix amb diversos professionals

Un total de 22 persones de diferents professions han acudit al centre educatiu per tal d'explicar les seues experiències laborals amb l'objectiu de poder orientar als joves en les seues pròximes decisions

BR | Alcoi./ Des de fa tres anys l’IES Pare Vitòria celebra unes jornades amb xarrades amb professionals en la qual diferents persones amb treballs diferents, acudeixen al centre per tal d’explicar les seues experiències. En total enguany han assistit 22 persones de diferents professions com policies nacionals, bombers, historiadors, enginyers, de comunicació audiovisual, fisioterapeutes, o de periodisme, on ha estat present la periodista d’aquest mitjà, Belén Rivas.

En total els alumnes han fet set xarrades d’uns quinze minuts amb els professionals, en els quals han pogut fer pre-

guntes per tal de conéixer com van decidir estudiar la seua disciplina, com és el seu dia a dia en el treball, i qualsevol altra curiositat.

Aquestes jornades es realitzen amb l’objectiu d’ajudar a l’alumnat de 4t d’ESO i 2n d’FP Bàsica a decidir que fer en el seu futur acadèmic i pro-

fessional. Ells mateixos poden veure de primera mà quina és la realitat de la gent que està ara mateix en el món laboral, i com ha arribat fins ahí.

Els alumnes van poder preguntar sobre els dubtes que tenen de cara al seu futur./

El parc tecnològic de Rodes comença a treballar en l’atracció d’empreses

El director del Districte Digital, Antonio Rodes, ha visitat les obres; i a més a més, ha concretat les bases de col·laboració amb l'Ajuntament d'Alcoi, amb l'objectiu de comercialitzar i potenciar el complex entre els agents emprenedors i innovadors

Els Cicles Expositius

d’Art inauguren tres noves mostres

'Fusta i Color', 'Identitats Espacials' i 'Passió pel col·leccionisme', es podran veure fins a finals del mes de maig

BR | Alcoi./ La Càtedra Antoni Miró de la Universitat d’Alacant ha portat a les sales expositives d’Alcoi tres noves mostres dins de la seua programació dels Cicles Expositius d’Art.

En la vesprada del 28 de març s’inaugurarà la primera d’elles al Centre Ovidi Montllor. Es tracta de ‘Fusta i Color’, una mostra de Luis Miguel Ardevinez. En ‘Fusta i Color’ es poden veure diferents obres amb molt color d’aquest artista madrileny. L’acte d’inauguració tindrà lloc en la vesprada del 28 de març, a les 20h, i allí estaran presents Moisés Olcina, amb el seu saxofon, i el cantautor, Jordi Gil. Aquesta mostra es po-

drà visitar fins al dia 26 de maig. L’endemà serà el moment d’inaugurar l’obra d’Empar Santamarina, ‘Identitats Espacials’, que es podrà veure a la Casa de Cultura d’Alcoi fins al 26 de maig. A la mostra de Santamarina els espectadors podran descobrir una sèrie d’escultures i quadres que jugaran amb les línies rectes i els volums, creant diferents il·lusions òptiques. Finalment, el dijous 30 de març, a les 20h, s’inaugurarà l’exposició que ocuparà la Llotja de Sant Jordi. En ‘Passió pel col·leccionisme’ es podran veure obres de 29 artistes diferents. Aquesta mostra es podrà veure fins al dia 28 de maig.

BR | Alcoi./ El director general de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, i director de Districte Digital, Antonio Rodes, ha visitat les obres del futur parc tecnològic-sociocultural de Rodes, acompanyat per Toni Francés, alcalde de la ciutat, pel vicealcalde, Jordi Martínez, i pel regidor d’Innovació, Jordi Segura. Durant aquesta visita s’ha parlat de com establir les bases de col·laboració entre l’Ajuntament d’Alcoi i el Districte Digital, amb l’objectiu de dissenyar la comercialització del futur parc tecnològic i el procés d’atracció d’empreses.

Francés va presentar sobre el terreny els espais i usos del futur parc i ha subratllat que “el parc tecnològic de Rodes situarà a Alcoi com a referent de la nova economia i generador d’ocupació i riquesa en tot el territori valencià, a través d’àmbits tan capdavanters com la robòtica o digitalització. En aquest sentit, les sinergies amb Districte Digital són molt interessants i tenen un gran potencial, ja que contribueixen a vertebrar les oportunitats i a retenir ta-

lent”.

Construir aquest Parc Tecnològic, suposa una inversió de 8 milions d’euros, que estan cofinançats als 50% per la Unió Europea, a través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) del Programa Pluriregional d’Espanya 2014-2020. La Generalitat Valenciana aportarà 2,6 milions d’euros, i finalment, les arques municipals es farà càrrec dels 1,4 milions restants. Entre els treballs que s’estan duent a terme està

Adjudicat el contracte per a les obres del nou aparcament a La Riba

La Junta de Govern de l'Ajuntament d'Alcoi ha aprovat aquest matí l'adjudicació del contracte d'execució de les obres, uns treballs finançats al 90% pels fons Next Generation de la Unió Europea

BR | Alcoi./ La Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alcoi ha aprovat durant aquest matí l’adjudicació del contracte d’execució de les obres del projecte d’adequació de l’aparcament de La Riba. Aquestes obres seran finançades en un 90% pel programa d’Ajudes a Municipis per a la implantació de zones de baixes emissions, i la transformació digital i sostenible del transport urbà, és a dir, pels Fons Next Generation de la Unió Europea. L’import serà de 444.880 euros, i s’espera que el termini d’execució siga de 4 mesos des de la signatura de l’acta de replanteig.

En aquestes obres s’adequarà el solar com aparcament, dotant al centre d’unes 100/120 noves places. No es descarta que més endavant, puguen ampliar-se les fases.

L’empresa encarregada de fer l’obra va presentar tres millores respecte al projecte. La primera aquestes és la construcció d’un mur de maçoneria de pedra calcària, l’encin-

tat de varades i una xarxa de drenatge superficial mitjançant la construcció d’un nou embornal i la seua connexió amb la xarxa de sanejament. Gràcies a aquestes obres es podrà dotar de places d’aparcament al veïnat, ja que és una zona on la majoria d’habitatges no disposen de garatges, i a més a més, també hi haurà més aparcament públic perquè la gent puga gaudir de tots els serveis que hi ha en el centre de la ciutat. També va a construir-se amb l’objectiu de fer d’aparcament dissuasiu, per tal d’evitar que els vehicles entren el centre històric.

la construcció del Centre d’Interpretació Turístic d’Interior, que se situarà en les antigues cotxeres modernistes que formen part del complex. Aquesta part de les obres estan valorades en 2,1 milions d’euros, que pagarà íntegrament Turisme de la Generalitat Valenciana.

Al carrer Tibi, també es recuperaran dos edificis per a transformar-los en centre administratiu. Ací hi haurà oficines municipals, una àrea tecnològica i d’investigació, un centre em-

presarial especialitzat i un ‘cotreball’ públic. Aquesta tercera actuació té un cost de 2,3 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament aportarà el 55%, i la resta serà finançat per la Diputació d’Alacant. Així i tot, aquest concurs per licitar les obres ha quedat desert, i per això el consistori està revisant el projecte per a tornar a publicar-ho amb preu superior. És a dir, en total es farà una inversió de 13 milions d’euros en tota l’Illa de Rodes.

Noves places d’aparcament al barri de Santa Rosa./

Santa Rosa ja disposa de nou aparcament

En total s'han obtingut 26 noves places gràcies a l'adequació d'un solar al carrer La Miraculosa

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi ha estat treballant a les últimes setmanes en l’adequació d’un solar al carrer La Miraculosa, al barri de Santa Rosa. Gràcies a aquesta actuació s’han obtingut 26 noves places

d’aparcament públic. Aquesta va ser la proposta més votada als pressupostos participatius de 2021, amb 1070 vots. Concretament, la iniciativa consistia en dotar a diferents barris de la ciutat de noves places.

Adeqüació dels terrenys de La Riba./

Inauguració ‘Ardevinez, fusta i color’./

Visita a les obres del pacrt tecnològic de Rodes./

En marxa la nova targeta ciutadana

La regidora Teresa Sanjuán, ha comentat que ara mateix està en la primera fase, i que més endavant s'aniran ampliant els serveis d'aquesta targeta

BR | Alcoi./ La ciutadania ja pot demanar cita per tal d'aconseguir la nova targeta ciutadana. Es tracta d'una targeta en la qual la ciutadania podrà beneficiar-se de diferents serveis de l'Ajuntament. Com ha comentat la regidora d'Informació i Defensa Ciutadana, Democràcia Participativa, i Transparència, Teresa Sanjuán, ara mateix aquesta iniciativa està en la seua primera fase, i els serveis que s'han inclòs són el de biblioteca, autobús, per a les instal·lacions de l'Eduardo Latorre, i per a fer diferents tràmits, com pagar rebuts i demanar el voltant del padró.

En les oficines del SIAC de l'Ajuntament d'Alcoi, al

‘Salvem el Tren’sol·licita trens especials per a les festes de Sant Jordi

Davant les visites que pot rebre Alcoi durant els dies grans de Moros i Cristians la plataforma ha plantejat que s'incrementen les freqüències de la línia Alcoi-Xàtiva-València i, ha demanat que l'Ajuntament de la ciutat encete una campanya per a animar a visitar Alcoi durant les festes fent ús del tren

carrer Sant Llorenç, i també a la comissaria de Policia Local, s'han instal·lat dos màquines en les quals es podran fer diferents gestions.

Més endavant s'espera poder ampliar els serveis i que puguen arribar a àrees com turisme, o cultura. A més a més, també està previst poder instal·lar les màquines en tots els barris perquè la gent no haja d'anar fins al centre per a poder fer les seues gestions.

Una altra de les utilitats que s'espera poder fer més endavant, és la creació d'una targeta que siga especial per als turistes. Amb ella podran gaudir de diferents serveis durant la seua visita a la nostra ciutat.

BR | Alcoi./ La plataforma ‘Salvem el Tren’ de l’Alcoià i El Comtat ha demanat a l’Ajuntament d’Alcoi que es facen les gestions necessàries davant de Renfe, perquè es programen trens especials en la línia Alcoi-XàtivaValència durant les festes de Moros i Cristians. Des de ‘Salvem el Tren’, han considerat que la promoció del transport públic col·lectiu, i en especial el ferrocarril, ha de ser un objectiu per a l’Ajuntament d’Alcoi, i que “el fort increment de la mobilitat amb motiu de les festes locals justifica sobradament que es treballe per potenciar l’ús del tren durant eixes dates, almenys des del divendres 21 fins al matí del dimarts 25 d’abril”

Enguany el dia de les Entrades serà dissabte, i actualment sols hi ha dos trens en cada direcció, cosa que es un impediment per a desplaçar-se d’anada

i tornada durant el mateix dia.

‘Salvem el Tren’, a més, ha argumentat que per a festivitats d’altres municipis s’ha fet una programació especial de trens, basant-se, segons explique, “no sols en motius de sostenibilitat ambiental, sinó també per seguretat”. Per tots aquests motius,

pont, sense haver de recórrer a l’ús de vehicles particulars”

També han demanat que l’Ajuntament d’Alcoi faça una campanya per tal d’animar a visitar la ciutat fent ús del tren, com ja s’ha fet en ocasions anteriors, a més d’habilitar autobusos llançadora per a traslladar els visitants des de l’estació fins al pont de Sant Jordi.

sol·liciten “que es gestione un increment substancial de les freqüències de la línia ferroviària i amb la suficient amplitud horària, de manera que siga possible desplaçar-se amb tren cap a Alcoi, i des d’Alcoi per a gaudir de les nostres festes, en especial, durant el dissabte 22, i els dies d’inici i finalització del

La plataforma ha recordat que “incomprensiblement, encara ni tan sols s’han recuperat els horaris anteriors a la reducció que es va produir a causa de la pandèmia de la Covid-19”, i lamenten que: “L’apatia de l’alcalde d’Alcoi, que sembla que renuncia a pressionar per aconseguir una ampliació dels horaris amb l’excusa de les futures obres de millora, les quals tenen una data d’inici incerta, sobretot pels successius endarreriments en la redacció dels projectes”.

Andana de l’estació de tren d’Alcoi./

30 empreses busquen graduats al Fòrum d’Ocupació del Campus d’Alcoi de la UPV

Des de l'organització destaquen l'èxit d'assistència en aquesta 21 edició del Fòrum 'Jobtalent'. El matí ha estat amenitzat pels còmics Cabra Fotuda i Maria Zamora, que han fet entrevistes i diàlegs amb els joves

BR | Alcoi./ Durant la jornada del dijous 30 de març, el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha acollit la 21 edició del Fòrum d’Ocupació ‘Jobtalent’. En aquest esdeveniment han estat presents 30 empreses procedents de tot el País Valencià que han atés i recollit els currículums dels estudiants del campus i, han interactuat amb ells a través d’un joc de rol, desenvolupat per l’empresa Despertalia, que tenia com a objectiu la captació de talent.

El matí va estar amenitzat amb els còmics Cabra Fotuda i Maria Zamora, que van estar fent entrevistes i mantenint diàlegs amb els joves i les empreses expositores.

També s’ha pogut veure pel pavelló Georgina Blanes a l’alcalde d’Alcoi, Toni Francés; el regidor d’Empresa, Alberto Belda; la vicedirectora d’Ocupació i Formació permanent,

María Dolores Salvador; i a la directora general de l’IVACE, Julia Company.

María Dolores Salvador ha valorat de forma positiva la celebració d’aquest fòrum i ha comentat que l’esdeveniment “ha sigut capaç de congregar a un nombre importantíssim d’empreses de tota la Comunitat. Empreses molt potents que són sabedores del potencial que té l’alumnat de la UPV”. Per la seua part, el direc-

tor del Campus, Pau Bernabéu, ha incidit en la més que estreta col·laboració entre l’empresariat de les comarques centrals amb la universitat: “És molt notori i es percep amb dades i fets. Perquè en aquesta edició del fòrum d’ocupació ha augmentat un 50% el nombre d’empreses participants. I això és així perquè ens coneixen i saben que el nostre alumnat està àmpliament preparat per a formar part de la

seua estructura de recursos humans”. A més a més, també ha reconegut la creació del Parc Científic de la UPV a les Comarques Centrals, amb seu al Campus d’Alcoi, que servirà per a embastar més aquesta relació amb les empreses. Aquest parc permetrà multiplicar la investigació i adequar-la a les necessitats de les empreses de les comarques, i crearà empreses tecnològiques.

El Centre Cervantes Jove torna a obrir les seues portes després de la reforma

En aquestes obres s'han dut a terme accions per a millorar l'eficiència energètica de la instal·lació

BR | Alcoi./ El Centre

Cervantes Jove obrirà novament les seues portes aquest dissabte 1 d’abril.

Als últims mesos aquesta instal·lació ha estat d’obres per a rehabilitar l’edifici i per fer actuacions amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica.

Aquestes obres formaven part de la línia de millora d’eficiència energètica d’edificis públics dins de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI) Alcoidemà, i ha suposat una inversió total de 999.439 euros, dels quals, el 50% ha estat finançat pel Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional 2014-2020 (FEDER). A més a més, la Vicepresidència Segona, Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, va seleccionar aquest

projecte per a donar-li una subvenció de 350.000 euros. És a dir, que l’Ajuntament sols ha hagut de pagar el 15% del total.

A més de millorar l’eficiència energètica i instal·lar aire acondicionat, també s’ha netejat la façana, s’ha reforçat part del forjat de la primera planta, i s’ha renovat la fusteria exterior. La millora de la transmitància tèrmica de les façanes s’ha pogut fer amb la incorporació d’un aïllant. A més a més, s’ha reduït el volum total a climatitzar, gràcies a la reducció de l’altura a través de fals sostre enregistrable que també serveix per a ocultar les instal·lacions existents. També s’ha substituït el sistema de climatització canviant la caldera de gas, cosa que permetrà consumir menys energia i millorar les prestacions.

Un dels expositors al Jobtalent d’Alcoi./

El polígon de La Canal ressuscita en ple període electoral

28 anys després de la presentació del primer projecte, la Cambra de Comerç proposa aquesta zona per a l'expansió industrial d'Alcoi Ofensiva empresarial per a donar suport a la iniciativa, mentre els ecologistes assenyalen que es mantenen les greus limitacions ambientals

Ados mesos de la celebració d'unes eleccions municipals, Alcoi ha vist ressuscitar un dels seus debats polítics més antics: el del polígon industrial de La Canal. Aquest projecte porta 28 anys donant tombs per l'actualitat alcoiana i renaix ara de la mà de la Cambra de Comerç, secundada per una autèntica ofensiva de les institucions econòmiques i empresarials i amb l'acceptació tàcita del govern municipal del PSOE. Estem davant el quart projecte diferent que es planteja per a aquesta zona, els tres anteriors van xocar amb conflictes polítics, limitacions ambientals i sentències judicials contràries. La idea de situar una gran àrea industrial en La Canal va nàixer en 1995, de la mà de l'alcalde socialista José Sanus. La iniciativa plantejava que aquesta zona era la més adequada, per disposar d'una gran superfície de sòl i per la proximitat a l'autovia central. La proposta del PSOE, va estar paralitzada per la primera Generalitat del PP, que va al·legar que l'emplaçament triat no era acceptable, per la proximitat del parc natural de la Font Roja i per estar sobre l'aqüífer del Molinar. Amb l'arribada al poder municipal, el PP va canviar radicalment de plantejaments. De la mà dels alcaldes Miguel Peralta i Jorge Sedano La Canal es va convertir en l'única oportunitat d'expansió econòmica per a Alcoi. Durant els seus onze anys en el govern, els populars van esgrimir aquest

projecte com a bandera, encara que no van fer cap pas significatiu per a convertir-lo en realitat.

En 2014, La Canal torna a convertir-se en tema de primera pàgina. El Consell del PP aprova la declaració d'Actuació Territorial Estratègica (LLIGUE) per a un projecte privat de l'empresa ‘La Española’ per a construir una àrea industrial en terrenys de la seua propietat situats en aquesta zona. La iniciativa es rep amb una forta contestació ciutadana i és portada als tribunals pels col·lectius ecologistes i pel propi Ajuntament. El pla de la signatura de l’empresa olivera és paralitzat per sentències desfavorables del TSJ de la Comunitat Valenciana i del Suprem, en les quals s'assenyalen greus deficiències en matèria de protecció del medi ambient.

Els duríssims pronunciaments judicials, semblen tancar per sempre la possibilitat de fer

ús La Canal per a instal·lar infraestructures industrials. Des del govern municipal del PSOE s'anuncia que s'analitzaran alternatives, com la partida de Pagos o el polígon industrial comarcal mancomunat. Passen els anys i es descarten aquestes dues ubicacions, tornant-se a obrir la incertesa entorn de l'expansió industrial d'Alcoi.

Aquest període d'indefinició s'acaba quan a principis d'enguany, la Cambra de Comerç anuncia el projecte Alcoi Sud, que bàsicament consisteix a crear una gran àrea industrial en una zona de La Canal situada al costat del terme municipal d'Ibi i a uns 10 quilòmetres d'Alcoi. Després de fer-se pública la proposta, es deslliga una potent campanya de suport en la qual participen dirigents d'institucions empresarials i econòmiques.

El govern municipal del

Aquest àrea va ser considerada inacceptable per un estudi sobre sòl industrial encarregat pel propi Ajuntament i que a més compta amb pronunciaments negatius de la Conselleria de Medi Ambient i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

PSOE no fa cap pronunciament oficial exprés sobre el tema, encara que el seu regidor d’Indústria declara en Ràdio Alcoi que portaran el nou projecte de La Canal davant el Consell perquè s'aculla a alguna fórmula de tramitació ràpida. En aquest

sentit, cal destacar una altra dada important: el desplaçament del regidor Jordi Silvestre a un dels lloc de difícil eixida (el 17) de la llista socialista per als comicis del 28M, en el que s'interpreta com una clara marginació de l'home que va ser fitxatge estrela en els passats comicis després de presidir el col·lectiu ciutadà que va canalitzar l'oposició al projecte de ‘La Española’.

Davant aquesta inesperada resurrecció, el moviment ecologista alcoià reitera el seu rebuig. Denuncien, en primer lloc, que la zona oferida per l'estudi de la Cambra de Comerç no és cap novetat, ja que coincideix amb els terrenys que va remenar el PP en 2010. Es recorda que aquest àrea va ser considerada inacceptable per un estudi sobre sòl industrial encarregat pel propi Ajuntament i que a més compta amb pronunciaments negatius de la Conselleria de Medi Ambient i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, realitzats tots dos en una època en la qual totes dues institucions estaven controlades pel PP. La polèmica de La Canal torna al seu punt de partida. Al llarg de la pròxima campanya electoral l'opinió pública tornarà a polaritzar-se i els partits tornaran a usar el tema com a argument propagandístic. Les greus dificultats ambientals per a situar instal·lacions industrials en aquesta zona continuaran sent les de sempre i qualsevol projecte es veurà afectat per l'amenaça d'una suspensió judicial o per limitacions que complicaran el seu funcionament.

DETROIT LLIBRES

Per Javier Llopis./

La Canal

“Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres”

Joan Fuster

Avancen les obres per al nou carril bici

Està portant-se a terme l'asfaltatge entre el pont de Maria Cristina i el pont de la Petxina

BR | Alcoi./ Els treballs per crear el nou carril bici continuen, i ara és el moment d’asfaltar el tram comprés des del pont de Maria Cristina i el pont de La Petxina. Aquest treball es farà des de hui, dia 28 de març, fins al pròxim 3 d’abril (previsiblement). Està previst que es comence des de L’Alameda, a l’altura del carrer Espronceda, i anar en direcció al pont de La Petxina. Després es farà en direcció al pont de Maria Cristina.

Per a poder fer aquestes actuacions serà necessari ocupar un dels carrils de circulació, tant en Els Alçamora, com en L’Alameda. L’ocupació serà puntual i anirà avançant a rit-

me de l’equip de treball. A més a més, des del consistori avisen que per tal de poder asfaltar els encreuaments amb els carrers Sant Isidro, Isabel La Catòlica, Poeta Joan Valls, i Anselm Aracil, serà necessari desviar la circulació de mane-

ra momentània. Aquests desviaments estaran senyalitzats amb antelació suficient per a minimitzar les molèsties, tant de la circulació, com del veïnat. El projecte del carril bici, forma part de l’itinerari que s’està desenvolupant

(2.900 metres), que connectarà l’Avinguda País Valencià amb el Polígon de Cotes Baixes, recorrent Els Alçamora, l’Alameda Camilo Sesto, Juan Gil Albert, i el carrer València.

Les obres són finançades al 90% per les Ajudes a municipis per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà, en el Marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea, Next Generation EU. A més a més, de manera paral·lela es pavimentaran part dels carrers Sant Sebastià, Alcoleja, Isabel La Catòlica i Anselm Aracil.

L’Ajuntament d’Alcoi aconsegueix la paritat al planter municipal

El consistori compta actualment amb 713 persones contractades, de les quals el 51,05% són dones. Segons informen des del govern local, s’estan seguint les indicacions del Primer Pla d’Igualtat d’RH 2020-2024

BR | Alcoi./ L’Ajuntament d’Alcoi, aposta per les polítiques d’Igualtat i, per això, volen que hi haja paritat entre la plantilla de treballadors i treballadores del consistori, seguint el Primer Pla d’Igualtat d’RH 2020-2024. Actualment hi ha 713 persones contractades, incloent els plans d’ocupació i subvencions. D’aquesta xifra, el 51,05% són dones, amb 364 persones; mentre que el 48,95% (349) són homes. Descomptant els plans hi ha 660 persones, amb una paritat quasi total, ja que el 50,15% són dones.

Des del govern local recorden que en l’any 2018

el nombre de dones treballant al consistori era del 45,1%, i expliquen que l’Ajuntament ha treballat amb diferents accions encaminades a eliminar les possibles desigualtats existents entre homes i les dones en l’àmbit laboral i, per tant, una erradicació de les discriminacions per gènere. Totes aquestes mesures tenen com a objectiu regular formalment la incorporació de la perspectiva de gènere per a garantir que no existisquen biaixos de cap tipus en els processos de contractació, selecció o en la documentació oficial.

Fa dos anys, la Unitat d’Igualtat de l’Ajuntament

d’Alcoi va fer una campanya que tenia com a finalitat complir una de les accions marcades al Pla, que tractava sobre la Infrarepresentació femenina en llocs de treball masculinitzats. Campanya per a visibilitzar la presència femenina en llocs de treball masculinitzats. A més a més, amb la campanya es pretenia visbilitzar a dones de la plantilla que fan un treball on actualment hi ha infrarepresentació femenina per a quines altres dones o xiquetes puguen tindre referents i seguir el seu camí.

El consitori també ha volgut destacar que la paritat també és visible al go-

vern municipal, ja que està format per 6 homes i 6 dones; i pel que respecta a la corporació hi ha 10 regidors i 15 regidores.

Alberto Belda, regidor de Personal, ha afirmat que: “Treballem tant des del Departament de Personal com des d’Igualtat com de la resta de l’Ajuntament de manera transversal amb l’objectiu de garantir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, en l’àmbit de les relacions laborals de l’Ajuntament incorporant la transversalitat de gènere en la gestió municipal de recursos humans i eliminant qualsevol mena de discriminació laboral per raó de sexe”.

Vanessa Moltó i Toni Francés./

L’Ajuntament d’Alcoi presenta la liquidació del pressupost de 2022

L'alcalde de la ciutat, Toni Francés i, la regidora d'Hisenda, Vanessa Moltó, han explicat els informes, en els quals s'indica que les arques municipals han tingut un resultat positiu de mes de 5 milions d'euros

BR | Alcoi./ Toni Francés, alcalde d’Alcoi i, Vanessa Moltó, regidora d’Hisenda, han comparegut en roda de premsa per a presentar la liquidació del pressupost de 2022. Segons han explicat, els informes fets indiquen que el consistori ha tingut un resultat positiu de més de 5 milions d’euros, concretament, 5.899.545 euros. Una altra de les dades importants d’aquest informe ha sigut que enguany, les arques municipals han tancat amb un romanent positiu d’1,8 milions d’euros. L’alcalde ha volgut destacar la gestió que s’ha fet durant aquests 12 anys de govern socialista i ha indicat que les acusacions que s’han fet des de partits de l’oposició sobre que l’Ajuntament està arruïnat, són falses, i ha comparat les xifres d’enguany amb les últimes amb un govern del Partit Popular, recordant que l’última liquidació del pressupost en 2010 es va tancar amb un dèficit

d’un milió i mig d’euros, i amb un romanent de 4 milions d’euros negatius. “Davant la crisi del 2007 el PP va reaccionar pujant l’IBI, l’aigua i la brossa. Davant les crisis, com la Covid o de l’increment de preus, el PSOE ha baixat l’IBI, i hem fet bonificacions per a l’aigua i la brossa”, ha argumentat Francés per a explicar que “hi ha diferents formes de gestionar”.

I és que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, Alcoi està actualment entre les ciutats de més de 50.000 habitants amb el pagament per immoble més baix; és a dir, que en la nostra localitat l’IBI es paga més baix que la mitjana nacional.

Una altra de les dades que ha volgut assenyalar el primer edil ha sigut el pagament fluït als proveïdors, i és que, en 2022 el pagament fluït als proveïdors ha sigut de 10 dies, mentre que en 2010, el consistori tardava en pagar 360 dies.

Asfaltat del carril bici a L’Alameda./

El Fons Valencià per la Solidaritat reconegut per la

Federació Valenciana de Municipis i Províncies

L'entitat ha reconegut els 30 anys de l'associació municipalista per la solidaritat als Premis al Bon Govern

BR | València./ La Federació Valenciana de Municipis i Províncies ha lliurat en la gala dels Premis al Bon Govern de l’entitat, un reconeixement al Fons Valencià per la Solidaritat pels 30 anys de municipalisme solidari a la Comunitat Valenciana i per la seua aportació a la justícia global des de l’àmbit local.

El guardó ha estat recollit per Álvaro Escorihuela, president del Fons i regidor de l’Ajuntament de Vila-real; Verònica Ferri, vicepresidenta del Fons i regidora de l’Ajuntament de Canals; Ramón Soler, secretari del Fons i alcalde de l’Olleria; i Vicent Mahíques, tresorer del Fons i alcalde de Barxeta, i entregat per Diego Gómez, vicepresident primer de la FVMP i alcalde d’Alzira.

A més, en l’acte han participat vocals de la Junta Executiva del Fons, com Rosa Martínez, tinenta d’alcalde de l’Alcúdia; Ferran Lloret, tinent d’alcalde de Pedreguer; Rafa Mateu, alcalde d’Estive-

Alcoi rep el Premi de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies

Concretament el govern alcoià ha rebut aquest reconeixement per la seua gestió de projectes europeus

lla; Vicent Marrades, alcalde de Corbera i Raquel Caballero, regidora de Xàtiva, així com Esteve Ordiñana, gerent del Fons, i Cristina Sancho, tècnica del Fons.

El president del Fons, Álvaro Escorihuela, ha agraït aquest reconeixement com “la valoració de tres dècades de treball per un món just i sostenible des del municipalis-

me”. A més a més, ha afegit, que “aquest premi és de tots els ajuntaments i totes les mancomunitats que formen part del Fons, ja que materialitzen la seua sensibilitat solidària amb projectes que executa el Fons i que milloren la vida de milers de persones de països empobrits”.

Per la seua banda, Esteve Ordiñana, gerent del

Fons, ha valorat “l’aposta de les entitats locals de la Comunitat Valenciana per la cooperació internacional municipalista i descentralitzada, amb el valor afegit de la unió des de pluralitat -tant territorial, de mida poblacional com política- per una finalitat comuna, que no és altra que la d’aportar des de l’àmbit local a la justícia global”.

BR | València./ L’Ajuntament d’Alcoi ha rebut en València, el Premi de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per la seua gestió de projectes europeus, precisament pel projecte EDUSI-Alcoidemà, estratègia amb la qual la ciutat desenvolupa diferents projectes des de 2017, i que compta amb un pressupost de 20 milions d’euros, cofinançats amb fons FEDER de la Unió Europea.

Toni Francés, alcalde de la ciutat, ha sigut l’enca-

rregat de recollir aquest reconeixement al Centre Cultural de la Beneficència de València. L’edil ha destacat que l’EDUSI-Alcoidemà és “una planificació estratègica amb la qual estem fent d’Alcoi una ciutat més sostenible i integradora. Aquest guardó reconeix, a més, el bon fer del consistori, que ens situa com un dels més ben preparats per a rebre i gestionar els fons europeus imprescindibles per a desenvolupar projectes transformadors per a la nostra ciutat”.

Representants del Fons Valencià per la Solidaritat amb el premi./

L’alcalde d’Alcoi rebent el premi./

Descobrint les Amèriques!

per Aleixandre Sanfrancisco, president de Salvem l'Aqüífer del Molinar./

La proposta de l’estudi encarregat per la Cambra de Comerç, per a localitzar nou terreny industrial al terme d’Alcoi, ve a detectar una zona que ja ha estat estudiada en el segle XXI per GEA21, que va concloure que no era lloc apropiat pel risc de contaminació que suposa per a les aigües del Molinar.

Des del començament de segle hi ha hagut almenys tres iniciatives que, obviant el que pareixia evident, continuen proposant la Canal. En 2009: el Parque Tecnológico y Empresarial de La Canal; en 2012: Alcoinnova Proyecto Industrial y Tecnológico; i enguay tenim el Informe técnico jurídico sobre la viabilidad de una planificación y desarrollo de nuevo suelo industrial en Alcoy. Esperem que aquesta siga l’última, una volta desestimada, i ens dediquem a tasques més realistes i eficients de cara a les indústries.

Una indústria la podem posar en un lloc o en un altre. Però aigüa suficent per a Alcoi només la podem traure del Molinar. I això no és una desgràcia, és una gran sort. La qualitat de l’aigua que bevem i utilitzem és un privilegi del que gaudim tots els dies i tal vegada per això no li donem la importància que té.

No voler fer-se càrrec de les limitacions que tenim en el nostre terme és símptoma d’immaduresa social. Confiar que les administracions exerciran un control continu de les mesures correctores que s’haurien d’implantar suposa un desconeixement complet de com funcionen. I industrials també hi ha de tota mena: responsables, la gran majoria, i altres que no ho son tant.

Almenys des dels anys setanta part dels estudiants d’enginyeria quan acaben han d’eixir d’Alcoi per a exercir la professió. Les indústries de Xixona, Ibi, Castalla, Ontinyent, Cocentaina, Muro... estan farcides de personal tècnic alcoià. Fixar el talent a base de superfície industrial no té sentit. Seria com fixar els millors futbolistes en base a les condicions de l’estadi

on juguen. Amb millors sous, condicions de treball i participació en les empreses de manera que siguen una mica seues, segurament tindrem més èxit.

Es diu que la Canal es una qüestió d’estat. Diríem que no tant la Canal, com que hi haja oportunitats de treball; la pràctica habitual de determinats actors de “com pitjor, millor”, a nivell local, no fa altra cosa que empitjorar les perspectives. Podem veure la botella mig plena o mig buida. Se’ns pinta un panorama apocalíptic, ja no és prou que hi haja terreny industrial, ha de ser de “qualitat”; amb eixa premisa Microsoft no hauria començat, ni la majoria d’empreses industrials... Els 700.000 m2 que preveu el nou Pla General diuen que tampoc són suficients. Les parcel·les lliures des de fa 20 anys a 1,5 km del nucli urbà —algunes de 20.000 m2— també diuen que no aprofiten: es veu que és més racional desplaçar-se 7,5 km a la Canal. Deixem-nos del “com pitjor, millor”. Convertim en una “qüestió d’estat” la creació de llocs de treball, fent-ho de manera realista, amb els recursos que tenim hui al nostre abast. Tenim moltes coses a millorar, la dificultat actual d’empreses per a incorporar mà d’obra qualificada n’és un exemple.

Adrecem la nostra mirada a les oportunitats i avantatges que tenim: Universitat, Aitex, centres de Formació Professional, Escola de Disseny... els atractius que té la nostra ciutat per a viure, amb un entorn privilegiat, oferta cultural, etc. Creguemnos-ho, lluny de nosaltres els pessimistes professionals i els Plans Marshal. Tenim allò que cal tindre: espenta, intel·ligència, enginy, experiència industrial i capacitat per a fer de la nostra ciutat un lloc ideal per viure i treballar. Ja fa més de 25 anys que els projectes a la Canal estan impedint treballar en la direcció que assegure el nostre futur industrial i la nostra aigua. No podem perdre més temps perseguint una quimera inadequada i irrealitzable.

Festitró de l’Alcoià i El Comtat

Dins de la programació prèvia amb motiu de la Trobada d'Escoles Valencianes

BR | Alcoi./ Els centres educatius de l’Alcoià i El Comtat s’estan preparant per a celebrar la Trobada d’Escoles Valenciana que enguany se celebrarà en Alcoi el dia 6 de maig. Però, abans d’aquesta festa, s’han preparat diferents activitats perquè els col·legis de les comarques vagen calfant motors.

Concretament, el dia 24 de març va tindre lloc, a l’Amfiteatre de la Zona

Nord d’Alcoi, la Trobada Musical de les Escoles Valencianes de l’Alcoià i El Comtat, ‘Festitrò’.

Hi estaren presents els centres d’Alcoi CEE Tomàs Llàcer, el CEIP Miguel Hernández, CEIP El Romeral, CEIP Sant Vicent, CEIP Horta Major, l’IES Andreu Sempere, i l’IES Pare Vitòria. També estarà el col·legi Alfonso Iniesta de Banyeres, el CRA Riu Serpis de l’Orxa

i Beniarrés; el CRA Mariola Benicadell d’Agres, Alfafara i Gaianes; els col·legis Sant Jaume d’Onil, el Teixereta d’Ibi, El Bracal i el Montcabrer de Muro, el Divina Aurora de Beneixama, Sant Joan Bosca de Cocentaina, el Rico Sapena de Castalla, el Verge dels Dolors de Benilloba, el col·legi Mare de Déu del Carme de La Canyada i el Sant Antoni Abad de Benissoda.

El Ministeri de Transports licita la rotonda d’accés nord

El govern central assumeix aquesta obra amb un import d'1,1 milions d'euros

BR | Alcoi./ El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha tret a concurs el projecte de construcció de la rotonda per a l’accés nord d’Alcoi. L’import és d’1,1 milions d’euros, i està dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Next Generation de la Unió Europea. En la licitació s’estima que el termini d’execució, des de l’adjudicació de les obres, siga de sis mesos, sent el dia 17 d’abril el dia que finalitzarà la presentació d’ofertes. Amb aquesta publicació s’ha entrat en la recta fi-

nal del procés administratiu per a poder fer realitat aquesta rotonda, que permetrà reordenar el trànist en aquest punt, amb especial incidència en l’accés al polígon de Cotes Baixes. A més a més, amb aquesta nova infraestructura s’impulsarà una mobilitat sostenible i es millorarà la seguretat viària. S’ha de destacar que el Ministeri no té obligació d’assumir aquesta obra després de la cessió de la N-340, però, després de les gestions realitzades pel govern municipal s’ha permés que finalment siga executada per

l’administració central, cosa que per al govern local demostra “el compromís del Govern de Pedro Sánchez amb la ciutat d’Alcoi”.

Per la seua part, Toni Francés, alcalde de la ciutat, ha remarcat que “estem davant una excel·lent notícia, ja que comptar amb una rotonda en l’accés nord suposa una reivindicació històrica, perquè es tracta d’una infraestructura molt necessària, i ara estem molt a prop de què siga una realitat gràcies al treball realitzat i al compromís del Govern Central”.

Laboratorio Químico y Microbiológico, dedicado al análisis de productos de higiene y cosmética, aguas, alimentos, control de superficies, ambientales, sistemas de APPCC.

Escola Valenciana presenta les Trobades 2023: «Recuperem el verd amb Carme Miquel»

Escola Valenciana va celebrar dijous 23 de març al CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània de València l’acte de presentació de les Trobades 2023, que recorreran el País Valencià amb el lema «Recuperem el verd amb Carme Miquel»

L’acte, presentat per la secretària d’Escola Valenciana, Paula Beneito Mollà, ha comptat amb la participació d’Alexandra Usó i Cariñena, presidenta d’Escola Valenciana; Carmen Agulló Díaz, professora i membre de la comissió d’Educació d’Escola Valenciana; Paco Giménez Ortega, il·lustrador i dissenyador gràfic; i Flora Sempere Doménech, cantant i membre del grup El Diluvi. En paraules de la presidenta, Alexandra Usó i Cariñena, “les Trobades 2023 homenatjaran la mestra, ecofeminista, escriptora, defensora de la llengua i amiga Carme Miquel”. L’entitat vol que “esdevinguen una crida l'acció i també una expressió d'esperança en la protecció del nostre planeta, greument amenaçat per l’emergència climàtica”.

Usó, que ha presentat el Manifest 2023 de les Trobades, ha reivindicat la necessitat de situar l'educació ambiental en el centre de l'acció col·lectiva pel clima, perquè “necessitem que, des de

l’ensenyament, fem que la consciència ecologista arrele en la societat i situar la vida, i no els diners, com a valor fonamental de l’existència”

Les Trobades 2023 reivindiquen el paper de Carme Miquel, “un exemple a seguir en la defensa de la justícia global i el bé comú des de l'educació i l'activisme, i la seua influència i ensenyament ens acompanya per despertar consciències i unir-nos per a sostindre, entre totes, la nostra llar”.

Carme Miquel i Diego, una mestra del País

Escola Valenciana ha presentat aquest matí l’exposició “Carme Miquel i Diego, una mestra del País” que, segons la comissària de l’exposició, Carmen Agulló

Díaz, fa una “passejada pels darrers setanta-cinc anys d'educació al nostre territori de la mà d'una mestra compromesa amb el canvi educatiu i social”.

A més, aquesta exposició “posa de relleu com col·lectius de persones, dels que ella formava

part, van lluitar per introduir el valencià a l'escola i normalitzarlo en el seu ús social, al mateix temps que duien a la pràctica mesures de renovació pedagògica”.

“Trobem ací alguns dels protagonistes i accions que han fet possible la construcció d'una escola valenciana, democràtica, activa, inclusiva i verda. Un exemple de com cal treballar sempre, com deia Carme, «fent pinya»”, ha conclòs.

Terra que no oblida

Escola Valenciana ha encarregat al grup musical El Diluvi que pose música a les Trobades 2023. Segons Flora Sempre i Andreu Ferre, membres del grup, la cançó ‘Terra que no oblida’ és una reivindicació, a partir del lema “recuperem el verd”, per “adonar-nos del mal que estem fent a la natura i la responsabilitat que tenim com a societat d'estimar-la i cuidar-la dia a dia”

El títol de l'àlbum naix d'un fragment de la lletra que es troba

a la tornada i “fa referència a l'impacte que com a societat estem deixant en el nostre planeta i l'estima i cura que hem de procurar-li d'ara en avant”

A la cançó, on està molt present la figura de l'escriptora valenciana Carme Miquel, es manté l’estil particular "diluvi" mitjançant elements com la bandúrria, violí, etc. Ara bé, és una cançó dirigida a un públic més jove, a qui el grup ha intentat “apropar amb estils o corrents més actuals, com l'electrònica o el trap”.

El Diluvi, que ha interpretat la cançó en acústic a l’acte, estrenarà ‘Terra que no oblida’ damunt d’un escenari al concert de La Gira d’Escola Valenciana 2023, que tindrà lloc dissabte 25 a les Trobades de Benissa (la Marina Alta).

Les Trobades 2023

La imatge de les Trobades 2022 ha estat encarregada a l’il·lustrador valencià Paco Giménez, Premi Nacional d’Il·lustració 2019, que fusiona Carme Miquel amb la vegetació com a metàfora de

l’empelt, “per tal de representar que som terra i que el seu somriure tan especial, com a símbol d’esperança, ens acompanye en la tasca de recuperar tot allò que encara no hem perdut”

Les Trobades 2023 d’Escola Valenciana arrancaran aquest cap de setmana a Benissa (la Marina Alta) dissabte 25 de març i Elx (el Baix Vinalopó) i Almàssera (l’Horta Nord) diumenge 25. No obstant això, les poblacions de Xirivella i Almàssera van acollir les seues Trobades de Secundària i Batxillerat els dies 14 i 22 de març, respectivament.

L’editorial Bromera i Escola Valenciana tornaran a col·laborar aquestes Trobades 2023 amb la campanya “Amb el valencià, fem pinya”. Ambdues organitzacions promouran l’ús de la llengua amb accions a les xarxes socials i a moltes de les Trobades d’Escola Valenciana. Totes les persones que hi participen i difonguen aquesta campanya podran guanyar un lot de productes de Bromera i Escola Valenciana.

Més de 20 festes per la llengua recorreran enguany el país de nord a sud

Josep Sou exposa a Elx el seu treball ‘El Cau de les sorpreses’

La inauguració va tindre lloc en la vesprada del dijous 9 de març i, es podrà visitar fins al dia 19 d'abril

BR | Alcoi./ Josep Sou inaugurarà en Elx, aquest dijous 9 de març a les 19h, una nova exposició de poètica experimental, a la qual ha titulat ‘El Cau de les sorpreses’. Segons ha explicat el mateix artista, amb aquesta mostra utilitza la ironia i l’humor per a fer una crítica social i sobre l’existència de l’home damunt de la terra, i afegeix que: “La poètica experimental també juga o està basada en un joc de significats i significants, és a dir, a vegades els significants, la matèria constituent poètica, és la que, per acumulació d’idees i d’informació a la fi esdevé en una pintura, o objecte pictòric, i, per tant, hi ha una transferència del món literari, al món de l’art plàstic. Això és el que significa en grans trets aquesta exposició”.

En total es podran veure 50 poemes visuals de gran

2.300

persones visiten la Retroweekend

L'assistència a aquest esdeveniment ha crescut quasi un 44% respecte a l'any 2022

BR | Alcoi./ Durant aquest cap de setmana el Pavelló Georgina Blanes del Campus d’Alcoi de la UPV va acollir la setena edició de la Retroweekend Alcoi, a la qual van assistir un total de 2.300 persones, la majoria d’elles visitants que van vindre des de les províncies d’Alacant i València, encara que també va venir gent de Huelva, Múrcia, Barcelona, Albacete, Madrid, Conca i Burgos.

format, que són unes gràfiques digitals en reproducció sobre llenç i bastidor. La Sala de la Orden Tercera serà el lloc que acollirà aquestes obres fetes pel poeta alcoià, i que es podran veure fins al dia 19 d’abril. A més a més, aquest no és l’únic projecte de Sou a la ciutat de les palmeres, i és que, el dia 18 de març va portar a terme un concert amb el Coro Delantal, que va interpretar les performances del poeta.

Aquest esdeveniment està dedicat al món del videojoc, centrat especialment en el clàssic o retro, però també hi va haver espai per als actuals. A més a més, també es va poder trobar altre tipus de manifestacions culturals i d’oci com el còmic, manga, anime, cinema, televisió, música, cosplay, jocs de taula, i col·leccionisme.

Com a novetats d’aquesta edició va estar l’exhibició d’Scalextric, i una competició de fingerboard (skate). També van celebrar-se tornejos de vi-

deojocs, concurs de dibuix i de cosplay.

Des de l’organització, la Regidoria de Joventut, han volgut mostrar la seua satisfacció davant la gran acollida que ha tingut la Retroweekend d’enguany, ja que en 2022 va tindre 1.630 visitants, i enguany han sigut 2.300 persones les que han visitat aquest esdeveniment.

Aquesta activitat, també té diferents vessants solidaris. L’entitat ‘Videojuegos x Alimentos’ ha en-

tregat tota l’ajuda obtinguda durant aquest certamen a diferents associacions locals. Enguany s’ha triat a Acovifa i a la Protectora d’Animals.

Maria Baca, regidora de Joventut, ha volgut destacar que: “Estem molt satisfets del gran acolliment d’aquest esdeveniment que va començar com una cosa molt humil i que ja podem dir que és un dels esdeveniments retro per excel·lència a la província d’Alacant. En aquesta fira, organitzada

per la regidoria de Joventut, gaudeix tota la família, els més xicotets descobreixen els jocs amb els quals els seus pares i mares gaudien fa uns anys. Vull donar l’enhorabona a tot el Departament de Joventut i a les persones que duen a terme la coordinació, hem rebut moltes felicitacions. A més, com les anteriors edicions té un caràcter benèfic. Ja estem treballant perquè la huitena edició siga millor encara, és un repte que ja hem assumit”.

Assistents a la Retroweekend d’Alcoi./

«Bategar als poemes escrits en cançons»

III Jornades #PrimaveraMusical · Literatura i Cançons

Amb uns versos extrets de la cançó d’Obrint Pas “Una història d’amor” encapçalem la tercera edició de les jornades #PrimaveraMusical a la Universitat d’Alacant, que tindran lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Dret els dies 2, 3 i 4 de maig. Hi tindrem conferències, experiències didàctiques, de recerca, una taula redona, projecció d’un documentari, trivial musical, concert i ràdio en directe

Enguany la programació s’embastarà amb el fil de la nova exposició del projecte, que durà per nom “Literatura i cançons” i s’haurà inaugurat una setmana abans a la Sala Aifos del campus de Sant Vicent del Raspeig. En aquest sentit, tindrem la intervenció de l’investigador Xavier Hernàndez, de la Universitat de València i actualment fent una estada de recerca a Àustria, que ens parlarà del vincle de Fuster amb la música amb la ponència «Una petita batalla: la Nova Cançó segons Joan Fuster». Seguiran amb el tema, els membres del grup El Diluvi Txus Rodríguez, Flora Sempere i Dani Garcia que ens explicaran les inspiracions literàries que han tingut en la creació de les seues cançons.

Un altre tema que encararem serà la professionalització del sector musical al País Valencià. D’una banda, el músic i també professor de la Universitat de València Rafa Xambó ens explicarà la creació i la trajectòria del Col·lectiu Ovidi Montllor, que agrupa músics i cantants des del 2005. Tot seguit, el músic de To-

rrent Pau Alabajos moderarà la taula redona «Viure o sobreviure de la música? Estratègies col·lectives necessàries per a la consolidació de l'escena musical valenciana i per a combatre la precarietat laboral en el nostre àmbit artístic» amb la participació entre d’altres de Joan Palomares (de Prozak Soup) i Lídia Vila (de Júlia). Els docents tindran la seua participació amb exemples de com fer servir la música en l’ensenyament, ja siga de llengua, literatura, consciència... Hi intervindran Olga Gargallo, de l’IES La Vall de Segó (a Benifairó de les Valls); i Arnau Alemany, de l’IES Badia de Baver (a Alacant) amb la seua proposta «Música valenciana: la clau que obre tots els panys».

Francesc Estrela, col·leccionista i divulgador de la música valenciana, ens parlarà just de l’època anterior a la #PrimaveraMusical. Amb ell veurem quins van ser els precedents i els inspiradors que van mantindre el caliu i van afavorir que reviscolara la generació següent que hem pogut gaudir ja en

ple segle XXI. I enguany que es compleixen 10 anys del documentari “València necessita una cançó” i que va marcar i explicar l’inici d’aquest moviment, el projectarem per a veure què ha canviat en aquest temps. Tindrem amb nosaltres als dos directors de l’audiovisual, Guillem Nicolàs i Borja Pons, amb qui podrem debatre.

En aquestes jornades, a més, mirem de mantindre la seguida d’incloure activitats lúdiques cada dia. El primer dia tindrem el Trivial Musical organitzat pel Voluntariat Lingüístic de la Universitat d’Alacant, amb contingut i preguntes sobre cançons, fragments literaris, sèries de TV... El segon serà el torn del concert de Jazzmatiks, el grup de la Marina que ja ens ha acompanyat en alguna itinerància de l’exposició #PrimaveraMusical i que ara actuarà al Paranimf amb les seues versions (de grups com Aspencat, La Gossa Sorda o El Diluvi) i les seues composicions pròpies. I per a tancar les jornades, la cirereta del pastís serà l’emissió en directe al Paranimf de la UA del programa Terri-

tori Sonor, de la ràdio d’À punt, amb entrevistes i actuacions en directe i la participació de l’alumnat universitari.

Aquestes jornades estan organitzades pel Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, l’Institut Valencià de Cultura i el Cefire d’Alacant. La inscripció podrà ferse a través de la pàgina web del projecte [primaveramusical.ua.es] o a través de la pàgina dels cursos de formació del Cefire per a obtindre’n el certificat de reconeixement com a professorat.

Durant les jornades també hi haurà una visita guiada a la nova exposició “Literatura i cançons”

El projecte #PrimaveraMusical és viu i, a banda de rodar per tot el país l’exposició “La música valenciana reviscola” (40 itineràncies en dos anys), afegeix una nova mostra que amplia una secció de les més estimades de l’anterior. En aquest cas, trobarem una exposició al voltant de les referències literàries que apareixen en les lletres de les cançons. Poden ser de diversa índole, d’una banda, ens trobarem els noms d’escriptors esmentats o homenatjats. En altres

casos, hi apareixeran les seues obres o alguns dels seus personatges. La secció central serà la de les intertextualitats, en la qual veurem la quantitat de cançons que inclouen fragments de versos de poemes i que sovint passen desapercebuts. Principalement el corpus abastat és la literatura catalana, a la qual afegirem algunes referències d’altres literatures. A més, a més, hi haurà una breu pinzellada d’algunes musicacions que s’han fet de la nostra literatura. Aquesta nova exposició, “Literatura i cançons”, s’inaugurarà el 25 d’abril i estarà oberta al públic fins al 26 de maig, moment a partir del qual començarà a itinerar. L’espai per a visitar-la serà la Sala Aifos, de la Facultat de Filosofia i Lletres. A més de les visites lliures, els instituts que vulguen portar el seu alumnat podran concertar una visita guiada i l’acompanyament d’una guia de recursos didàctics. En aquesta mostra, a banda del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant que l’ha ideada, han participat també l’Institut Valencià de Cultura i el Servei de Cultura en la producció.

Figura suprematista dins de l'art.

Valencià nascut l'any 1927, estudiant l'espai, les textures i les motlures, es presenta com un dels elements més importants dins l'art valencià contemporani amb les formes conceptuals, fent-lo digne de ser una avantguarda que rebutja l'art convencional i cerca apel·lar a la sensibilitat a través d'una imatge visual abstracta geomètrica

Castellano es presenta com un pintor molt cabdal que va viatjar a un París dels anys cinquanta, ple de fructiferitat i documentació productiva per al seu art. Estudiós de l'espai, les textures i les formes que ja impressionaren alguns pintors cubistes, la seva “recuperació” com a artista, tan vinculat a corrents internacionals, però allunyat del soroll de l'art informal. Sempre amb una reflexió de camps molt amplis, trobava un món escultòric molt conceptual entre el qual es podia apreciar una magnífica tècnica escultòrica de diferents materials que feia que cobressin vida, una vida conceptual; les seves obres mantenen un significat ocult que a mesura que s'estimen més, es podia adquirir més informació sobre aquestes. Al llarg dels anys, Castellano ha

anat aconseguint una síntesi encertada entre el món de la geometria i l'informalisme matèric, ambientat en contextos semiòtics molt diferents, com l'emigració, l'ecologia, etc. Les seves obres fugen d'una geometria freda per introduir-nos en un univers de sensacions tàctils, on el treball de les xarpelleres i els tractaments matèrics de les superfícies evoquen tota una sèrie de matisos subjectius que determinen el seu personal poètic.

L'artista va ser defensor des dels seus inicis, també per escrit, de la transcendència de l'art, de la seva comprensió com un factor d'enriquiment emocional, art com a precursor de la plenitud., a més de formar part d’un dels grups més importants d’art al centre de València, l'anomenat grup Parpalló. Així, no és estrany que Castellano de-

clarés que “l'artista fa una interpretació subjectiva de la seva realitat, i en el meu cas ha estat espiritual i profunda, convidant l'espectador a participar-hi” Doncs formes i línies, matèries i plans, colors i no-colors, van ser plantejats per Castellano en la difícil i innascible esfera de l'espai a la recerca, sembla, d'una vida esquiva superior. L'afany per proclamar la recerca d'una bellesa intel·ligent va ser per a aquest artista una decisió valerosa, ja que era, també, signe d'evidència, exposició al risc, art realitzat completament al descobert atrevint-se a mostrar allò que era, en definitiva, el suprem exercici de la fe a l'ofici de crear.

L'artista va ser un membre actiu dins del seu art il·lustrantnos sobre ell en diferents exposicions, però al seu torn no va ser conegut per un gran públic a

L'afany per proclamar la recerca d'una bellesa intel·ligent va ser per a aquest artista una decisió valerosa, ja que era, també, signe d'evidència, exposició al risc, art realitzat completament al descobert atrevint-se a mostrar allò que era, en definitiva, el suprem exercici de la fe a l'ofici de crear

causa de raons "extraculturals".

Així doncs, presenta una gran gamma d'exposicions que van des de Saló Daurat del Palau de la Generalitat, Diputació Provincial de Valencià, Valencià (1956), Galerie Le Zodiaque,

Brussel·les (1958), Chez Raoul Sangla, París (1966), Galeria Jorge Ontiveros (escola de París), Madrid (1991), fins a Montserrat Gallery, Vicente Castellano, del 17 de febrer al 6 de març, 584-588 Broadway, New York, USA (1993) i l'homenatge que li van fer l'any 2014 després de la seva mort (Galeria Muro, Homenatge a Vicente Castellano, Valencià2014).

Sense cap mena de dubte, Castellano es presenta com un dels grans artistes de l'era contemporània valenciana, no només mostrant els seus inicis dins del grup Parpalló, sinó també demostrant com el recorregut al llarg de tots els seus anys com a artista li donen mateixament el nom que es mereix i que és mereixerà sempre; Figura suprematista dins de l'art.

Vicente Castellano · Els nostres artistes al País Valencià XX

Yolanda Murcia Oltra / Fotografies: Mateo Gamon./

Pablo Picasso

per José Antonio Tomás Andrés./

El proper 8 d’abril serà el cinquanta aniversari de la mort de Pablo Picasso. L’esdeveniment serà un bon motiu per a fer-li homenatges per tot el món. La seua obra ha tingut un immens impacte a nivell mundial, que, malgrat el temps passat, encara està en plena vigència i d’actualitat. Els seus polifacètics treballs van influir en molts artistes, als quals, va servir d’inspiració. A més de la pintura, va treballar en altres temes, com ara: el dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres, l’escultura, la ceràmica i el diseny d’escenografia i vestuari per a muntatges teatrals. Té també una breu obra literaria. La debilitat que sentia per les dones la va posar de manifest al llarg de la seua vida. Però la pintura fou per a ell el més important.

Pablo Ruiz Picasso fou un dels pintors més rellevants del segle XX. La seua meravellosa imaginació tenia com a objectiu la llibertat creadora. Dominava àmpliament les més diverses tècniques pictòriques que van donar com a recompensa les creacions més magnífiques de la pintura universal. Hi ha altres pintors més arcaics que també van marcar el començ d’una època de canvis, però cap d’ells fou tan capaç com Picasso, que va transformar de manera primordial la naturalessa de l’art. Als catorze anys ja havia superat el primer examen a L’Escola de Belles Arts de Barcelona. La seua colecció de quadres és immensa i está escampada per tot el món. De entre les seues primeres pintures trobem: La Primera Comunió, Ciència y Caritat, El presoner, L’Espera, Dona en blau, Arlequí recolzat, Autoretrat blau. Té altres pintures amb les que s’hi pot veure la compassió que sentia pels més necessitats, com ara: Pobres a la vora del mar, El Vell guitarrista cec... per a seguir amb: Família d’acròbates amb mono, L’Asceta... a més d’un llarg etcètera que seria difícil d’enumerar.

En setembre de l’any passat van començar els honors dedicats al nostre home, que continuaran durant tot aquest any 2023. Però el punt culminant será, com s’ha dit abans, el 8 d’abril, que será el dia de més esplendor, per ser la data que va expirar. Hi haurà infinitat d’expossicions del seu art repartides per tot el món, de les quals, les més importants estarán a Espanya, França i Estats Units. Jo he volgut aportar el meu granet de sorra dedicant-li un sonet.

A PABLO PICASSO

Estem davant d’un creador del cubisme, home molt enèrgic i vitalista que fou destacat i genial artista; amb la varietat de l’eclecticisme.

Són els seus quadres d’un bell cromatisme que ens omplin de plaer i goig la vista, molts olis i aquarel·les té en la llista i dibuixos carregats d’erotisme.

El Guernica té una gran acollida, El Minotauromàquia, és envejable, Les senyoretes d’Avinyó, s’adora.

En sa prolífica i longeva vida, la llista dels amors és incontable: Fernanda, Eva, Olga, Jaqueline, Dora…

Aquí hi ha la plana. Biar al Fons,/Camp de Mirra a la vora, Banyeres lluny./Aquí hi ha la plana/Dins l’ampli cèrcol de muntanyes”. Així comença el poema “Cementeri de Beneixama” de J.Ma Uyà guanyador del premi de Premi “Manuel Rodríguez” l’any 1989. La plana de Beneixama anticipa la frontera i a mesura que la carretera enfila una recta infinita, lentament es dissol en un ample horitzó. Com si davant en trobàrem amb els miratges del desert fins abocar, uns quilòmetres enllà, als tossals de la Manxa. Aquesta divisòria imprimeix caràcter. Avesats a l’escaramussa i la supervivència els habitants d’aquesta frontera duen resistint els embats que la història ha anat bastint un segle darrere de l’altre. Ells no s’hi resignen, ni s’abandonen a la inèrcia, posseïts d’una embranzida que els manté en guàrdia. Saben que cada engruna de l’argila que trepitgen, cada síl·laba de les paraules que pronuncien són definitives, ja que un pas arrere significa una pèrdua de territori, una claudicació de la identitat.

Vicent Luna posseeix aquest esperit de la frontera. Forjat en mil batalles la seua capacitat com activista, mestre i escriptor, no ha defallit mai. La seua procedència de les terres on la nostra cultura cada matí s’abraona cos

a cos amb l’hegemonia castellana, li dona forces per no defallir. Vicent Luna no és dels que es perd en la vehemència. Avesat a la trinxera, sap que el combat és llarg i no convé perdre energies en escarafalls. Ja fora en la pissarra, en els moviments de renovació pedagògica o ens els seus textos, Vicent Luna ha mostrat sempre la temprança de qui no recula ni perd els estreps, coneixedor que els nervis d’acer i el cap clar són les millors armes per a sobreviure.

Vicent Luna fidel a l’esperit de la frontera, posseeix el valor per no témer l’adversari, la resistència i la confiança en l’esforç col·lectiu. També com a home nascut a la frontera és hereu dels pactes que es signaren a Almiçra prop de casa seua en plena expansió dels regnes de Castella i Aragó. En aquelles negociacions es resolgueren conflictes d’interessos sense cap claudicació per cap bàndol. La intel·ligència guanyà la barbàrie. Vicent Luna, amb una discreció no exempta de fermesa, gaudeix de l’habilitat que guià aquelles difícils resolucions de l’Edat Mitjana.

Puc concloure, doncs: “Aquí hi ha la plana. Biar al Fons,/Camp de Mirra a la vora, Banyeres lluny...”. Ací hi ha un home, Vicent Luna, sempre en la primera línia de foc, sempre disposat al diàleg.

Vicent Luna: l’esperit de la frontera per Jordi Botella./

Art&Cultura

Bona nit a tots a totes. La veritat és que fa molt de goig veure a tanta gent coneguda, amics i amigues vingut d’arreu: de Cocentaina, Ibi, el Camp de Mirra, València, Castalla, Benillup... Moltes gràcies a tots per vindre. I especialment a Laia i als meus fills Guillem i Jaume, que vénen de la comarca del Baix Llobregat, allà dalt, a les terres del País Valencià del nord.

D’entrada voldria donar l’enhorabona a la poetessa Alba Palau Centelles, per aquest 40é Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Acoi, tots estem esperant en candeletes poder llegir el seu poemari Símptoma. I també als companys del grup Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina, alguns d’ells són amics meus des de fa un grapat d’anys. M’ha fet molta il·lusió compartir aquest premi amb vosaltres. Enhorabona per portar la Muixeranga arreu de les nostres comarques. Una festa, una tradició, un himne que a poc a poc va convertint-se en una ensenya: de Morella a l’Alguenya.

Ara fa quasi un mes, Suni i jo, estàvem a Teulada. Havíem anat a celebrar el seu aniversari, i tot just abans d’anar a dinar vaig rebre una telefonada. Era l’amic Manel Rodríguez-Castelló, donant-me la notícia que els socis de l’Associació Amics de Joan Valls havien decidit atorgar-me aquest premi. I recorde que em digué si tenia algun inconvenient en acceptar el guardó, i jo vaig dir-li que hi havien altres persones que havien fet molt més pel català que jo.

Doncs bé, recorde que Manel, i davant la meua sorpresa, més o menys em digué: Vicent, anem quedant-ne pocs, i el problema és que no veiem relleu en les noves generacions. Us he de confessar que, en penjar el telèfon, se’m va quedar un gust agre-dolç. Dolç, perquè rebre un premi sempre és, evidentment, un motiu d’alegria. Ara bé, agre perquè compartesc plenament la preocupació de Manel sobre les generacions d’ara. Aquestes, especialment les nascudes a partir del curs 1983-1984, any que s’implantà la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), no tenen el mateix esperit lluitador que nosaltres. Però en part és evident, aquesta LUEV els ha permés escolaritzar-se en valencià, totalment o parcialment. Si més no, tots han tingut el valencià com a assignatura, tret de les vergonyoses exemp-

Discurs de Vicent Luna i Sirera: XXIX Premi Joan Valls i Jordà per l’ús i promoció del català

cions. Per cert, òbric un parèntesi: Escolaritzar-se totalment en valencià ja no és possible a hores d’ara, almenys amb l’actual Decret de Plurilingüisme. Ai mare meua i quina reculada! En lloc d’avançar hem anat endarrere, com els crancs. I això que la Conselleria d’Educació està en mans d’un partit que té un compromís amb el valencià. I dic jo, de què van servir tantes vagues, manifestacions, reunions...? De què van servir tants esforços si han acabat acceptant i implantant, vint anys després! un model, si fa no fa, semblant al d’aquell inefable Conseller forense, el recordeu? que tan vam criticar i combatre? En fi, porca misèria. No diré res més, ací ho deixe. Tanque parèntesi.

Estava dient, que aquestes generacions ja s’han trobat part del camí fet i el valencià a l’ensenyament és una realitat. Ara bé, les generacions anteriors, com la de Manel i la meua, vam ser educats en aquella escola franquista, on l’educació infantil, primària i el batxillerat fou totalment en castellà. Allí, allí començà l’autoodi que tenen molts valencians i valencianes. Però, a més a més, i en plena transició, jo vaig decidir estudiar Magisteri i també tot fou en castellà. Aquell Magisteri d’Alacant, totalment descontextualitzat de la realitat del País Valencià, contribuí a afermar, encara més, les meues conviccions: la necessitat de treballar per una escola veritablement valenciana. I això és el que he fet al llarg dels 35 llargs anys com a docent.

Mireu, una vegada a l’escriptor Enric Valor li van donar un premi, i el de Castalla els digué que estava molt agraït i content, però més que pel premi en sí, estava content perquè tenia la consciència tranquil·la d’haver fet allò que tocava.

I tot seguit afegí, “perquè l’obligació de tot valencià és fer tot el possible per defensar i promoure l’ús i l’estima de la nostra llengua”

Doncs bé, amics i amigues, jo tinc la consciència molt tranquil·la d’haver fet el que tocava. El que tocava com a pare: parlar en valencià als meus

fills, com ho feren els meus amb mi, i fomentarlos actituds d’estima i ús (És molt decebedor veure com actualment moltes parelles, tot i que entre elles parlen valencià, ja no ho fan ni amb els fills ni, encara menys, amb néts). El que tocava com a ciutadà valencià, (cavaller valencià de nació catalana -que diria el poeta Ausiàs March) tot defensant i promovent, des de diferents entitats culturals i cíviques, la nostra llengua. Perquè estareu amb mi que, des de fa segles, ens hi posen tota mena d’entrebancs perquè el català acabe esdevenint com una relíquia en una vitrina d’un museu. Si no la defensem nosaltres, no ha farà ningú més. O dit a la manera fusteriana: “tot allò que no fem nosaltres pel valencià, els altres ho faran en contra”. I també, com a mestre, vaig fer el que tocava, treballar per l’escola que sempre havia somiant: pública, valenciana, plural, democràtica, arrelada al medi... Per tant, com veieu, el que he fet al llarg d’aquests anys no ha estat altra cosa que intentar seguir el consell d’Enric Valor. Però, malauradament, hi ha molts valencians que han desistit d’exercir com a valencians, deixant-se portar per aquest procés de castellanització que, “sin que se note el cuidado”, està aconseguit “que se consiga el efecto”. Hi ha persones que els importa ben poc el futur del valencià, i que pensen que “con el castellano ya nos entendemos todos”. Arribaran a entendre i acceptar algun dia que vivim en un estat plurinacional i plurilingüístic? Arribaran a entendre i acceptar algun dia que, la diversitat de llengües que tenim, ens enriqueix a tots? Arribaran a entendre i acceptar que, quan parlem en valencià, no és per capritx o per molestar, sinó perquè és la nostra llengua i tenim tot el dret a parlar-la i a lluitar perquè que se’ns respecte?

No voldria acabar sense aportar alguna reflexió sobre les paraules que em digué Manel, i que a tants de nosaltres ens preocupa i neguiteja: Què passa doncs amb les noves generacions?

S’han instal·lat en la comoditat? On ha quedat l’esperança, que alguns teníem, en les genera-

cions escolaritzades en valencià?. Mireu, la realitat és que arreu dels Països Catalans hi ha molts joves que no parlen català, tot i que a escola n’han aprés. I són joves que han nascut ací, però que viuen en una mena de bombolles sociològiques impermeables, i se’n foten de la llengua. I per què se’n foten? Perquè per a molt d’ells la llengua, entre altres coses, ja no és un tret imprescindible de la identitat, com sí que ho és per a nosaltres. Aleshores, la inèrcia de les xarxes socials i dels Mass Mèdia, els porta a parlar i escriure en la llengua majoritària, aquella que ho envaeix tot: el castellà. Ací rau, al meu parer, un dels principals problemes: si deslliguem llengua i identitat, estem perduts com a poble. Ara, a sobre de la pressió del castellà, tenim la de l’anglès. Pense que si no enfoquem bé el plurilingüisme, el futur de la nostra llengua és més que incert. Diu Jordi Font que “les identitats no s’estableixen d’una vegada per totes. Més aviat al contrari: les identitats, com tantes coses, es fan i es desfan. O millor: es refan permanentment” Doncs bé, heus ací el treball que tenim per davant, aconseguir que parlar, llegir i escriure en català siga engrescador, motivador, suggeridor... Hem d’aconseguir que tot el que fem en valencià tinga un valor afegit i fregue l’excel·lència. I al respecte encara afegiré tres reflexions que apuntava fa uns dies el director de Vilaweb, Vicent Partal. Una: deixem a un costat el pessimisme. Fem el favor de “creure en nosaltres, per tantes coses extraordinàries que hem fet, que fem i que farem”. Dos: D’entrada parlem sempre en català, superem el prejudici que tenim de si ens entendran o no. I tres: “La nostra no és una llengua inferior en res”. Amb ella podem fer de tot per això, no debades, el nou baròmetre del govern francès, que va ser publicat fa unes setmanes, “distingeix el català com la dotzena llengua més important del planeta”. Atenció, poca broma, la dotzena de milers! Doncs bé, ja sabem que la situació no és per a tirar coets i que sempre hem d’estar amatents i treballant al tall. Però si tenim tot açò pre-

“Jo tinc la consciència molt tranquil·la d’haver fet el que tocava. El que tocava com a pare: parlar en valencià als meus fills, com ho feren els meus amb mi... i el que tocava com a ciutadà valencià, tot defensant i promovent, des de diferents entitats culturals i cíviques, la nostra llengua”

sent, i cadascú de nosaltres fa el que toca, si anem desfent aquest procés de castellanització i refent la identitat d’aquest país perplex, com diria Josep Vicent Marqués, potser algun dia podrem viure plenament en català, potser algun dia, com diria Ovidi Montllor, “el plor serà d’alegria”. Moltes gràcies als Amics de Joan Valls pel treball impagable que esteu fent: dignificant la llengua, promovent els nostres poetes, editant llibres, homenatjant escriptors... El País Valencià, els nostres Països Catalans, necessiten moltes associacions com la vostra. Moltes gràcies pel premi que m’heu atorgat i per aqueta magnífica escultura de l’artista Antoni Miró. Per a mi és un orgull i tot un honor compartir aquest guardó amb els darrers 28 premiats:actors, mestres, historiadors, ballarines, sacerdots, cantautors, polítics, ensenyants... tots ells i elles amb una trajectòria impecable.

I per últim, voldria dedicar aquest premi a tots vosaltres perquè, com diria Joan Valls, “malgrat les boires del renec contrari/ i el verí perfumat de placidesa,/ malgrat les falses formes dels qui es xopen/ d’afectat mimetisme peremptori/ i xuclen la melassa torbadora/ per creure parlar fi”, malgrat tota aquesta gent, nosaltres seguirem fent el que toca. Perquè tan si els hi agrada com si no, nosaltres, amics i amigues, “som -i serem- els fills ardits de la sempre viva”. Moltes gràcies.

Des del Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi volem donar l’enhorabona a Vicent Luna i a la Muixeranga Penyeta Blanca pel premi atorgat en reconeixement de la seua feina per la nostra llengua, i el nostre agraïment a l’Associació d’Amics de Joan Valls per la seua tasca per la promoció i treball per la nostra cultura.

Per Vicent Luna / Fotografies de Tomàs Tapia./

cicles expositius alcoi

Cicles Expositius Alcoi Abril Maig 2023

per Josep Sou

«La poètica del signe pictòric»

Empar Santamarina

Casa de Cultura d’Alcoi

«Feu-vos d’aquest món un somni sense despertar»

Alfred de Musset

El passat dia 29 de març s’inaugurà, a la Casa de Cultura d’Alcoi, l’exposició Identitats espacials, de l’artista Empar Santamarina. Una obra, la seua, de fort contingut estructural, i que convocà la mirada curiosa del nombrós públic assistent a l’esdeveniment. Aquests que segueixen van estar les paraules que pronunciàrem a l’acte inaugural: I potser tinga molta raó Alfred de Musset quan valora, fins en aquest punt, la grandesa del somni. Però escoltem també aquesta altra reflexió poètica que ens facilita l’escriptor romàntic francès, al seu poema Impromptu: «...eternitzar el somni d’un instant./Amar el pur i el bell i buscar la seua harmonia;/escoltar en l’ànima el ressò del talent;/cantar, reviure, plorar, sol, a l’atzar, sense guia;/d’un sospir o un somriure, d’una veu o mirada, fer/obra exquisida, pletòrica de gràcia...» Així respon al ser preguntat per una aproximació d’allò que seria per a ell la poesia. I destaquem nosaltres, ben interessadament, aquests mots que segueixen: «eternitzar el somni», «el ressò del talent», «d’una veu o mirada, fer obra exquisida, pletòrica de gràcia». I si no fos per la distància temporal que separa tots dos artistes, Musset i Santamatina, diríem que quan així escrivia el poeta, pensava, a bon segur, amb la construcció lírica de la pintora....

Empar Santamarina eternitza el seu somni en clàusules contínues de tractament substancial. La pintura que enarbora coincideix amb l’experiència perceptiva que cal assajar per tal d’enfilar el bri conductor de la comunicació harmònica. Abasta, amb la fluïdesa del tractament sintètic, la frontera de l’expressivitat més suggerent i lúcida. La matèria referencial resta llunyana de qualsevol arquetip significatiu, doncs no és aquesta l’estratègia per a dir el mot essencial, força poètic.

La pintora, amb el ressò del seu talent, incorpora versos deliqüescents, transits de fulgor càlid, dins l’observança de la tradició que contesta, precisament, el fur romàntic. El talent, diem, facilita les coses, il·lumina el quefer de cada dia, reafirma el combat de les hores de treball per a precisar la veta expansiva.

L’artista, amb la veu, o bé la mirada, impulsa una obra exquisida i plena de gràcia. Així ho veiem nosaltres; així ho comentem i valorem pel just agermanament del que vol significar la transcendència poètica. Els territoris de la construcció flueixen per les línies de la pintura: en la perfecció, en el

gust, en l’equilibri i en la eufonia dels versos per a la mirada. Ens diu Jean Cohen al seu «Estructura del llenguatge poètic»: [«...Considerar la poesia com un fet semblant a la resta, científicament observable i quantitativament determinable, és condemnar-se a xocar contra el sentit comú»], Madrid, Gredos, p. 24. I així ho pensem nosaltres també. La pintura d’Empar Santamarina muda el signe lingüístic per la conquesta de l’espai poètic. Els significants? Cadascuna de les obres que ens regala per al nostre esguard. El significat? El suggeriment que ens fa, des de la pintura, per aconseguir la mirada renovada, lliure i ben dinàmica. El veïnatge entre les estructures de comunicació: la poètica i la pictòrica, viu la voluntat d’un espai comú. Altra cosa serà la realitat paral·lela que poden alenar ambdues manifestacions. Però del cert és que les imatges són eines principals a l’hora d’abordar les exegesis de la poesia i de la pintura. Mons que s’hi troben units per la insistència a l’hora d’acariciar la subtilesa.

[«...Però cal esborrar-ho tot...»], com diria Joan Valls al seu «Madrigal porta endins», Antologia de la Poesia Valenciana (1900-1950), a cura de J. Fuster, Tres i Quatre, València 1980. Doncs la fermesa de l’acció poètica, i en aquest cas també pictòrica, o a l’inrevés, ens vincula a la necessitat de recórrer amples avingudes de cultura: lliures d’afanys, il·lusionats pels crèdits que la reflexió incorpora a les nostres vides. Cal esborrar-ho tot i fer net, novament. Resseguir la llum i deixarse anar, precisament quan aquesta identifica els objectes de la història comuna. La pintura, farcida de signes, i vinguda de la història que coneixem, ens assisteix tot de significats, inclús d’un món de significats encara, ja que l’artista, des de la gènesi de la construcció, ens facilita l’esguard.

Saludem Empar Santamarina, i la felicitem. I li agraïm l’esplèndida aura poètica que deixa entre nosaltres. Els seus quadres, o també potser els seus versos, conviuen la història, s’identifiquen en dàctils visuals, unifiquen, en la diversitat, la nostra amatent mirada.

I la Fortuna ha volgut, aquesta vesprada, fer-nos un gran regal. Moltes gràcies.

Però també les gràcies sentides a la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant per la seua gestió a l’hora de nodrir la proposta artística de la ciutat, I les gràcies a l’Ajuntament d’Alcoi per possibilitar i contribuir al desenvolupament d’aquest bell projecte de cultura.

EL GRAT 745 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2023

Dr.Tècnic Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA

«Fusta i Color» / Ardevinez

El passat dia 28 de març, al COM d’Alcoi, s’inaugurà l’exposició Fusta i Color de l’artista Ardevinez. Una mostra artística d’impactant bellesa que posa de manifest la qualitat de la matèria quan parla per les fines escletxes de la imaginació. El públic assistent gaudí a bastament de la proposta i pogué fruir d’aquesta nova i impactant escenografia colorista.

Una allau de fecunditat creativa. Una subtracció de l’essència que rau al si de la matèria inert, i tot per reviure-la. La càlida acollida dels dicteris informatius que sobrevolen la inspiració. Un murmuri de frases que s’escolten a l’endins dels colors i de la forma. L’aplicació estètica quan centrifuga tantes conquestes llunyanes, tantes gosadies encomanades, tanta luxúria avivada de records, quasi insubstancials, perifèrics o fugissers.

Exposició per a gaudir sense presses, i amb força calma transitar-la silenciosament. Cada un dels quadres una porció d’elemental vivacitat, o una engruna de totalitat. La vida sencera s’hi mostra al través de la pintura quan diversifica els retalls de la fusta expressiva.

Tots els quadres ensems insinuen un immens calidoscopi vital, físic, fins i tot estructural. L’univers que s’eixampla per virtut del tractament artístic. La plàstica performativa al servei de la causa de la sensibilitat. O com un joc d’alliberar la càrrega significativa en favor del regal de la sola contemplació. La veritat. Allò comú i corrent. La fidelitat als principis de versemblant humanitat. Tot discorre, als quadres, com un reclam per a gaudir de l’elemental gràcia que ens convoca.

I l’artista Ardevinez substancia de forma magistral, des de la feinada immensa, les virtuts aleatòries de la forma. El cabdal significatiu viu, certament, al mateix nucli del quadre. La passió de dir les coses com son...encara que amb la mutació per l’acció

Passió pel col·leccionisme

creativa. Dir les coses «quasi» com son, però ferides per la màgia plàstica de la pintura.

«Cada dia és una petita vida...», ens diu el gran poeta Horaci. I bé és cert. Però cal viure-la amb la intensitat deguda. Clar. I això és el que s’hi desprèn darrere la contemplació de l’obra de l’artista Ardevinez: intensitat... unes ganes ferotges de transformar aquest món en un lloc més dolç i habitable. El color irromp a sobre de la fusta, o de la matèria, amb una vehemència referencial: detreure la vitalitat d’allà on s’ajupa i servir-la renovada i bel·ligerant per a la recreació dels mots de l’existència. Color i forma de la mà. Eloqüència sintàctica que referma la intenció de formalitzar un llarg episodi de llenguatge connotatiu, i tot des de la denotació formal matèrica i expressiva.

És un luxe caminar entre les obres que abelleixen les parets a la sala del COM. Cada racó conté un munt d’experiència. L’imperi de la fusta amb voluntat orgànica: els elements guarden, junts, la singularitat de l’aventura comuna.

I les mans, les de l’artista Ardevinez, executen un concert harmoniós quan engalza les petites notes constituents de la fantasia coral. Un treball «quasi domèstic» que reviu l’entrellat íntim de les emocions capitals. La praxis com a motor funcional a l’hora de convocar la memòria. La fundació dels equilibris per a parlar, just i precís, de les coses de la vida, de la nostra i de la de tots. La veritat nua, o bé insinuada al través dels vidres cristal·lins d’un vell calidoscopi... tan acolorit: « ...l’origen de la intel·ligència dels homes resideix a les seues mans...», assegura Anaxàgores. I nosaltres, modestament, amb ell.

I hem d’agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la UA, així com a l’Ajuntament d’Alcoi, l’acció que desenvolupen al voltant de la cultura plàstica del nostre poble, tot fent-nos partícips de l’emoció de l’art.

Clínica Dental Jerez

El dia 30 de març, a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, tingué lloc la inauguració de la mostra pictòrica «Passió pel col·leccionisme», la qual pertany, entre d’altres, a l’alcoià Francesc Verdú. Una selecció acurada i força interessant d’obres d’art que representen un bon nombre d’autors de gran prestigi i de reconeguda trajectòria professional. El nombrós públic assistent a l’acte inaugural pogué admirar la qualitat de l’exhibició, així com també contemplar, de ben a prop, la singularitat de cadascuna de les propostes que hi formen part d’aquest esdeveniment cultural.

Es tracta d’una col·lecció on l’enorme varietat d’artistes que resten convocats aporten la sòlida realitat del seu quefer creatiu. Una mena d’aplec de garanties que assoleix la virtut de documentar un ample espai artístic. Autors que conformen un mosaic extraordinari de vessants informatives per a abastar un horitzó de gran calat i força aprofundit.

A les notes al catàleg ja vàrem esmentar algunes qüestions que ens semblaven de certa importància, i també adients per a referir els extrems d’aquesta exposició. I dèiem el que, ara, tot seguit, posem de manifest: [«...I quina cosa acompanya el «fet col·leccionista»? Potser seran moltes les qüestions que graviten a l’entorn d’aquesta praxis. La vocació de residenciar la bellesa ben a prop: el magnífic desig de contemplació i de satisfacció personal. També la indubtable clàusula econòmica que, podem imaginar, s’ha de posseir per a atendre tal manifestació del plaer. I una vocació per l’art que sustenta qualsevol premissa que se’n vulga fer. O una eina que beneficia la conquesta del prestigi social, especialment determinant, que sempre acompanya el conreu de la disciplina col·leccionista. O la gens menyspreable evidència d’una inversió de capital que postil·la el sempre difícil camí de la recerca permanent d’obres d’art, en el valor de les quals s’hi mantinga dempeus el criteri que aconsella la persona ferida per la sensibilitat artística...»]

I açò mateix. Creiem que tant Francesc Verdú com el seu entorn immediat resten tocats per la generosa mà de la sensibilitat.

I és per tant, aquesta mostra que tenim la sort de contemplar, el resultat del fet càlid i amorosit, però també una esplèndida manera de posar a l’abast del bé comú, la cultura plàstica, o la manifestació creativa de tants autors com la conformen. I la societat en surt guanyadora d’aquest exercici de rigor, de fantasia i de voluntat de compartir amb els altres. Un regal, si més no, que ens facilita la mirada curiosa i intensa a tot un

temps de generació de substancial capital plàstic.

I paga la pena d’esmentar, ara i ací, els autors que hi són presents a la mostra, encara que només siga per posar en evidència la magnitud de la proposta que se’ns obre al davant: Jordi Alcaraz (Barcelona 1963), Frederic Amat (Barcelona 1952), Arcadi Blasco (Mutxamel 1928-2013), Jim Bird, Bloxwich (England 1937-2012), Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), José Manuel Broto (Saragossa 1949), Ramón Canet (Palma 1950), Maria Carbonero (Palma 1956), Anthony Caro (New Malden-England- 1924-2013), Ràfols Casamada (Barcelona 1923-2009), Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007), Josep Grau-Garriga (Sant Cugat 1929-2011), Xavier Grau (Barcelona 1951-2020), Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931-2005), Natasha Lébedeva (Sant Petersburg -Rússia- 1975), Luís Lleó (Barcelona 1961), Chema Madoz (Madrid 1958), Antoni Miró (Alcoi 1944), Carlos Morago (Madrid 1954), Lucio Muñoz (Madrid 1929-1998), Guillem Nadal (Sant Llorenç -Mallorca- 1957), Michel Najjar, Landau (Alemanya 1966), Josep Maria Riera i Aragó (Barcelona 1954), David Rodríguez Caballero (Dueñas 1970), José María Sicilia (Madrid 1954), Jolanta Studzinska (Lublin -Polònia1975),Jordi Teixidor (València 1941), Darío Urzay (Bilbao 1958) i Manolo Valdés (València 1942) .

I ja per a concloure el nostre comentari, tornarem a un fragment de les notes al catàleg que potser il·lustren el nostre veritable encís i alegria davant la possibilitat de gaudir d’aquesta manifestació d’art que avui té lloc a la nostra ciutat: [«... el passeig pausat pels quadres que intervenen a l’exposició plasmarà l’estratègia de l’alquimista: lentament, però de forma exacta, informarà de la vastitud de la diacronia. Metàfores de llum, hipèrboles de la passió o metàboles irresistibles ajornaran el desfici de les hores, tot integrant-nos en universos sinestèsics alhora. Potser aquesta i no una altra siga la naturalesa de l’art; la raresa de l’art, on la subversió dels elements quotidians ajuden a fer el camí que condueix a unes altres realitats de rang molt més elevat: la formulació de la possibilitat d’un món millor, més auster i menys equívoc...»]

I volem agrair la Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani de la Universitat d’Alacant l’organització i cura atenta d’aquest esdeveniment, a l’Ajuntament d’Alcoi el suport que en fa i manifesta, i clar està, a Francesc Verdú pel la generositat de compartir aquest magnífica col·lecció amb tots nosaltres.

«No és difícil ser eloqüent quan la causa és bona» Eurípides

Centre Ovidi Montllor d’Alcoi

«...els hòmens no han establert la societat solament per a viure, sinó per a viure feliços»

Llotja de Sant Jordi Alcoi

Dra. Laura Jerez Domenech · Dr. Rafael Jerez Domenech

Queden prohibides les cremes agrícoles

La Conselleria ha pres aquesta decisió, i a més, ha aclarit que no es podran dur a terme ni les que ja estaven autoritzades fins a una nova resolució

Diverses plataformes lluiten per la millora de la qualitat de vida de la gent dels pobles

Aplec pel territori, la Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat, i El Rentonar, Natura i Patrimoni, han presentat accions concretes per a poder dur a terme aquestes millores. Entre elles està aconseguir que les entitats bancàries permeten obrir comptes a les associacions sense ànim de lucre sense comissions

BR | Comarques./ Les plataformes Aplec pel territori, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat, i El Rentonar, Natura i Patrimoni, s’han dirigit a les entitats bancàries per a aconseguir millores en la qualitat de vida de la gent que viu als pobles més menuts del nostre territori. En una carta han proposat diferents accions, com per exemple, aconseguir que les entitats bancàries permeten obrir comptes a les associacions sense ànim de lucre sense comissions. Segons han explicat des d’aquestes entitats, l’objectiu és “fer una petició senzilla que els bancs puguen assumir i perquè no puguen al·legar obstacles insalvables”.

En la carta es pot llegir: “Ens adrecem a vostés des de dues plataformes cíviques que lluiten per la defensa del territori i el pai-

satge, en especial del medi rural. Portem dècades de trajectòria i ens hem adonat que calen accions directes per a millorar la qualitat de vida dels habitants i hem pensat contactar amb els bancs i caixes (les poques que queden). Vosaltres sou els que atresoreu, en el sentit més pecuniari, els nostres diners I en feu ús sense consulta tant com voleu. De vegades, les vostres inversions financeres us han portat a la fallida (amb els nostres diners) i heu hagut de ser rescatats per l’Estat amb diners públics (diners de tothom). I quines han sigut les conseqüències? Les comissions desbordades i el tancament de caixers automàtics als pobles rurals. Més enllà dels debats morals que cadascú puga tindre i que tant de bo les entitats financeres també féreu, ens adrecem a vo-

saltres amb una petició molt menuda i molt raonable: que les associacions sense ànim de lucre puguen obrir un compte sense comissions. Com ja fan la valenciana Caixa Popular i la catalana Caixa Guissona.

Els pobles més menuts tenen una associació (o cap), per exemple la comissió de festes que arreplega la quota per a poder fer una celebració en estiu, o potser una banda de música que recull les matrícules dels xiquets que volen aprendre solfa, o potser una entitat cultural que ha de pagar el lloguer d’un local, o tal volta una associació de veïnat que fa loteria de Nadal. Tot quantitats irrisòries als qui unes comissions de 30 € els suposen un món i que han fet que persones individuals acaben gestionant els diners del grup

des dels seus comptes privats o fins i tot hàgem tornat a tindre els diners de l’associació sota el matalaf. En tots els casos situacions surrealistes.

La petició, reiterem, és modesta, i entronca perfectament amb eixa responsabilitat social corporativa que tota empresa de cert volum ha de tindre. És a dir, que fins i tot podríeu traure pit en anuncis caríssims dient: nosaltres posem el nostre granet d’arena per a revitalitzar els pobles rurals.

Com ho veieu? Assumible? La vertebració del territori comença amb accions senzilles. Podem comptar amb vosaltres?”

Des d’aquestes plataformes, a més a més, s’ha posat en marxa una arreplegada de signatures, i es presentaran diferents mocions als pobles per a fer pressió.

BR | Comarques./ Des de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, han publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, una resolució en la qual es prohibeix la crema de marges de cultiu o d’eliminació de residus agrícoles i forestals mitjançant l’ús de foc. Aquesta mesura no té data límit, és a dir, que canviarà amb una nova resolució. Aquesta, precisament, modifica la que es va fer el passat 10 de febrer de 2023, en la qual es van aprovar les instruccions per a l’ús del foc en l’eliminació de residus agrícoles i forestals, i amplia el període en el qual no es podrà autoritzar, en els terrenys forestals, en els limítrofs o amb una proximitat menor de 500 metres d’aquells, la crema de marges de cultiu o de residus agrícoles o forestals, que s’iniciarà a partir de hui i es prolongarà fins a una nova resolució. A més a més, també s’han suspés totes les accions o activitats recollides en els plans locals de cremes o en autoritzacions nominatives que contradiguen el que s’esta-

bleix en aquesta resolució, excepte aquelles contemplades en els plans locals de crema amb regulació especial per al període comprés entre l’1 de juliol i el 30 de setembre.

El Departament de Transició Ecològica de l’Ajuntament d’Alcoi ja va posar en marxa un servei de cessió d’ús, mitjançant el pagament d’una taxa, d’una biotrituradora per al triturat de restes vegetals per períodes setmanals (de dimarts a dilluns següent), que pot fer ús la ciutadania. Per a poder utilitzar-ho s’ha de reservar la data en l’aplicació per demanar cita (Departament: Medi Ambient, Gestió: Trituradora). Després des del departament es remetrà per correu electrònic l’imprés per a efectuar el pagament de la taxa corresponent. Una vegada fet el pagament s’haurà de presentar la sol·licitud a través del Registre General o de la Seu Electrònica de l’Ajuntament d’Alcoi adjuntant la instància, el justificant de pagament de la taxa, i la còpia del DNI, en el cas de realitzar el tràmit de manera presencial. El preu és de 106,59 euros per cada cessió setmanal.

Vista de les comarques de l’Alcoià i El Comtat./

junio de 2023

Alicante, 9A (Ctra. Alcoi-Cocentaina)

Josep Escrivà: “Tenim un projecte de ciutat complet i que no es limita a quatre anys”

Ja s'està acabant la legislatura, i per això, des del govern d'Oliva, concretament el seu regidor Josep Escrivà, cap de les àrees de Recursos Humans, Participació Ciutadana, Comunicació, Informació i Modernització, i Memòria Històrica, ha volgut fer un repàs de com ha sigut el treball d'aquests quatre anys, plens de dificultats, i quins han sigut els projectes destacats en la localitat, tant dels seus departaments, com de la resta de l'equip de govern.

Segons ha assegurat, "Han sigut quatre anys molt complicats perquè ens hem trobat una pandèmia. Després una crisi de subministraments originada per una guerra molt a prop. La primera crisi sanitària ens va distanciar moltíssim dels nostres veïns i dels usuaris de l'Ajuntament, i això ens va dificultar la feina. Així i tot, hem pogut aprofitar l'oportunitat per a fer altres coses que estaven pendents a l'Ajuntament, com per exemple, modernitzar l'administració municipal. Ara tenim una de les administracions més avançada. Hem passat de treballar en paper, al 100% digital. La veritat és que ha sigut una època de molt desgast, ens hem hagut d'adaptar a les normatives, i hem intentat ajudar amb tots els nostres recursos a la ciutadania i diferents col·lectius. En Oliva vam ser pioners en traure el 'bo consum', i vam treballar per continuar amb el tradicional mercat dels divendres, però amb les mesures de seguretat. Això és sols una mostra de les accions que hem fet perquè el dia a dia de la ciutadania no tinguera una repercussió massa gran. El que si que s'ha vist molt perjudicat ha sigut l'àmbit sociocultural, però hem estat programant alternatives. Més enllà

d'això, ha sigut una legislatura en la qual hem pogut aportar més inversions als últims anys, que s'han plasmat en obres públiques que han anat millorant els nostres carrers, les places, els edificis municipals, o que han donat valor al nostre patrimoni, com l'Edifici de l'Enginy o el Palau. Com a conclusió, hem sabut aprofitar dins del mal les oportunitats, convertint així una situació molt negativa, com són aquestes dos crisis, en inversions per al poble, o per a ajudes per als empresaris i ciutadans".

Aquests són alguns dels primers projectes que ha volgut destacar el regidor, però Escrivà, vol recordar que són moltíssimes més les coses que el govern d'Oliva ha fet per millorar el municipi: "Hem invertit moltíssim en la rehabilitació de camins rurals, en el canvi de lluminària, que això comporta un estalvi energètic; o també s'ha

fet inversions per a contractació, en la reforma del mercat municipal, o en parcs i jardins.

A més, cal destacar un projecte que estan fent els nostres socis de govern, en el qual s'estan fent estudis de Transició Ecològica per a Oliva, que és molt important". Són moltes les àrees que Josep Escrivà porta i, en cadascuna d'elles s'ha estat treballant per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Com ha explicat anteriorment, s'ha modernitzat l'administració: "Vam canviar tota la pàgina web per ferla més senzilla i accessible, i està adaptada per a persones amb discapacitat visual, i de mobilitat. També hem fet un treball molt interessant fent un mapa solar d'Oliva, perquè estem estudiant una estratègia d'emissions zero al nostre municipi. Ja tenim un estudi preliminar que ens dona dades interessants, com que Oliva podria

autoabastir-se passant a l'electricitat fotovoltaica, instal·lada als sostres de totes les construccions que tenim. Estic molt orgullós d'aquest estudi perquè serà molt transformador"

Pel que fa a Recursos Humans, també ha sigut rellevant tota la tasca que s'ha fet, ja que s'ha pogut ampliar la plantilla en diferents regidories, tenint com a objectiu donar uns serveis més efectius i més ràpids a la població.

Els mitjans de comunicació també són una prioritat per al govern d'Oliva i, així ho de-

mostren donant suport a tots aquells mitjans en valencià: "Per a nosaltres és molt important perquè no hi ha massa, i és important tenir presència en eixos mitjans, i que ells tinguen presència a Oliva. A més a més, a la gent li agrada llegir en valencià", ha argumentat Escrivà. Finalment, l'últim repàs a les seues àrees ha estat per a la de Memòria Històrica, en el qual ha destacat la construcció d'un memorial democràtic al cementeri: "El que és important no és la construcció en si, sinó el que comporta fer eixe memorial. Està fet després de moltes jornades de treball per a aconseguir un consens ampli on tota la corporació ha estat d'acord, o s'ha abstés. És un memorial altament acceptat. I el que és més important, és que les famílies de les víctimes portaven 40 anys demanant-ho i se'ls havia negat, però en aquesta legislatura ho hem aconseguit, això és una fita important que diu molt de la qualitat democràtica d'aquest municipi". Dins d'aquesta regidoria també s'ha dut a terme als últims dies la sisena edició del Cicle Memòria Històrica, enguany dedicat a les dones: "És molt important recuperar la memòria de les dones. Elles van ser les que van custodiar la memòria dins de les seues famílies". Compromís vol continuar treballant per la seua localitat i per això Josep Escrivà afirma que: "En les últimes eleccions vam presentar un marc programàtic que era un model de ciutat complet, i que no es limitava als quatre anys, sinó que és un rumb que ha de dur Oliva, però això, en aquestes eleccions, hem de continuar igual perquè tenim un projecte que traduït als quatre anys és impossible, perquè tenim un projecte de

ciutat complet".

Per Belén Rivas./

El regidor oliver, Josep Escrivà, ens parla sobre el present i futur de la ciutat./

"És molt important recuperar la memòria històrica de les dones. Elles van ser les que van custodiar la memòria dins de les seues famílies"

Josep Escrivà, regidor de Recursos Humans, Participació Ciutadana, Comunicació, Informació i Modernització, i Memòria Històrica, ha estat comentant com han anat aquests quatre anys de legislatura a Oliva, i quins han sigut els projectes principals de les seues regidories

Sisena edició del Cicle Anual per a la recuperació de la Memòria Històrica a Oliva

El lema que s'ha escollit per a aquesta edició ha sigut 'La memòria de les dones', i, per tant, es parlarà del paper de les dones i les seues famílies, represaliades i víctimes de la guerra civil i posterior dictadura

BR | Oliva./ L’Ajuntament d’Oliva ha presentat la sisena edició del Cicle Anual per a la Recuperació de la Memòria Històrica. El programa d’activitats començarà el dia 25 de març, i durarà fins al 22 d’abril. El lema escollit per a enguany ha sigut ‘La memòria de les dones’, i segons ha explicat Josep Escrivà, regidor de Memòria Democràtica, “aquest cicle respon a la necessitat política i social de posar en marxa, des de les institucions, accions vinculades amb la memòria històrica del nostre poble i oferir l’oportunitat a tots els veïns i veïnes de compartir les seues vivències i conéixer d’altres ben properes. El nostre objectiu és recuperar una mirada compartida sobre la nostra història, generar una consciència històrica en conjunt i enfortir els fonaments d’una societat democràtica perquè les generacions més joves no cometen els mateixos errors del passat”.

Enguany es parlarà sobre la memòria de les dones represaliades i que van ser víctimes a la Guerra Civil, i la posterior repressió i la dictadura franquista: “Volem donar veu i reconéixer la lluita de totes les dones i les seues famílies per la democràcia, tradicionalment invisibilitzada, i donar a conéixer les tortures i càstigs que aquestes havien patit per la seua condició de dones no alinea-

que van educar als seus fills i filles en valors com la llibertat, la igualtat, la solidaritat i el pluralisme”.

des amb el règim franquista”, ha indicat l’edil.

Teresa Llopis, presidenta de l’Associació de Famílies Represaliades pel Franquisme d’Oliva (ARFO), ha reivindicat la necessitat d’aquestes jornades: “Les nostres àvies foren dones humiliades fins a la bogeria. És el nostre desig recordar-les tal com eren, unes dones valentes que defenien amb orgull els seus principis. Totes elles mares

“Enguany hem volgut centrar la mirada en les dones represaliades, en els seus testimonis i les dels seus familiars, visibilitzar i contextualitzar el seu patiment que ha passat de generació en generació marcant les seues vides. Des de l’Ajuntament d’Oliva tenim un ferm compromís amb aquestes famílies i un deute polític i moral de reconéixer la seua lluita contra el feixisme, de fer valdre les seues vivències i sacrificis i denunciar allò que no permetrem que torne a ocórrer”, ha afegit Yolanda Balaguer, alcaldessa d’Oliva.

Les activitats d’aquesta sisena edició de cicles destaquen per la seua varietat. Per exemple, podem trobar teatre, una ruta guiada, llibres especials a les biblioteques, exposicions, o actes commemoratius.

Oliva modernitza la seu electrònica

S’ha dut a terme el programa 'Avancem Junts' amb l'objectiu de conscienciar i informar a la població sobre la importància d'utilitzar les ferramentes electròniques per a realitzar les gestions administratives

BR | Oliva./ El departament de Modernització i Administració Electrònica de l’Ajuntament d’Oliva ha presentat les dades estadístiques sobre l’ús de la seu electrònica del consistori dins de la campanya ‘Cada vegada més persones usen la seu electrònica’. L’objectiu d’aquest programa ha sigut donar a conéixer a la ciutadania la importància de fer servir ferramentes electròniques per a realitzar gestions administratives de forma eficaç i amb efectes positius sobre el conjunt de la societat.

Josep Escrivà, regidor d’aquesta àrea, ha declarat que: “Ara fa un any que s’ha implementat el nou gestor d’expedients i la nova seu electrònica, i des del primer moment hem tingut clar que una autèntica ciutat digital implica apostar per una transformació digital que avance conjuntament

Compromís de la Marina i la Safor demana el Tren de la Costa

Per un "transport públic i col·lectiu segur com a lluita contra l'emergència climàtica que vivim"

BR | Oliva./ Diferents representants de Compromís de la Marina i la Safor han estat presents en Oliva en un acte on s’ha exigit el Tren de la Costa, un transport que tindria l’objectiu de vertebrar el territori per a les comarques de la Marina i la Safor.

nostre territori”

amb les persones, per això el lema triat des de la Regidoria de Modernització de l’Ajuntament d’Oliva és ‘Evolucionem Junts’. Volem que la digitalització beneficie a la ciutadania, estalviant-li temps, recursos, i desplaçaments innecessaris, i ho hem fet simplificant les ferramentes perquè portar a cap els tràmits siga cada dia més senzill i àgil per a totes i tots”.

Durant aquesta legislatura aquesta regidoria ha incorporat serveis a la seu electrònica com la Clau

Firma per a poder signar amb certificar o DNI electrònic i sense certificat, amb clau permanent i plau pin “una novetat que està fomentant l’ús de la Seu Electrònica, també als dispositius mòbils”, ha explicat l’edil. També s’ha implementat centenars de gestions guiades via seu electrònica, la integració amb el sistema de padró per poder sol·licitar certificats individuals de padró des de casa i generats automàticament. Una altra de les novetats és que s’han

potenciat l’ús de les ferramentes electròniques de l’Ajuntament d’Oliva, segons fons del departament responsable, ha sigut que s’han impartit cursos anuals per a utilitzar la Seu Electrònica, i també sobre digitalització avançada o la instal·lació de quioscos digitals i cita prèvia telemàtica i presencial, o punts de wifi gratuït en els carrers i places del nostre municipi.

Escrivà també ha volgut assenyalar que: “Des de la Regidoria de Modernització també hem treballat per tal de minimitzar el màxim possible l’escletxa digital i per aquest motiu l’Ajuntament d’Oliva ofereix un servei d’assistència presencial reservada per ajudar a les persones majors, col·lectius vulnerables amb dificultats econòmiques o amb poques habilitats digitals”.

Aquest encontre s’ha fet al Mercat Municipal d’Oliva, i allí s’ha reclamat que el projecte no caiga en l’oblit i que el “globus sonda com el d’un tramvia promogut per l’administració valenciana no distraga de l’objectiu prioritari, que és el de tornar a tindre tren a les nostres comarques”. Per als assistents aquest seria “tot un revulsiu per a l’economia de la zona i els usuaris, orientada cap a l’exportació i receptora de turisme en molts dels municipis pels quals discorre”. Per la seua part, Yolanda Balaguer, alcaldessa d’Oliva, ha recordat que la seua localitat ha sigut l’escenari de moltes mobilitzacions que han deixat clara la voluntat de les comarques de tornar a tindre tren: “Sense subterfugis, volem i mereixem el tren”, ha comentat. També va aprofitar l’ocasió per a destacar que: “Des de l’any 1974, les comarques de la Safor i la Marina Alta pateixen un greu dèficit de comunicacions que, més de quatre dècades després, encara no s’ha resolt. La falta d’un eix comunicatiu com la línia ferroviària Gandia-OlivaDènia, ha comportat al llarg d’aquests anys importants perjudicis a tots els veïns de la Safor i la Marina. Aquesta connexió és un element essencial per a la vertebració del

Allí també va estar el senador, Carles Mulet, que va definir com a “inexplicable” que actualment aquest projecte “encara continua suspés a petició del mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a poder esmenar uns documents que va requerir l’òrgan ambiental al juny de 2020 i els avanços administratius del qual es desconeixen, cosa que ens preocupa en gran manera en l’actual context d’emergència climàtica”. A més a més, Mulet ha explicat que un tram com és el de Gandia-Oliva-Dénia, s’està incomplint el mateix Pla de Rodalia de València del Ministeri de Transports: “Els valencians hem perdut un temps preciós amb el nou Govern en el qual hi havia moltes esperances després d’uns anys de PP, i esperàvem un millor tracte, més digne, però, tan sols hem percebut indiferència i incomprensió” En aquesta mobilització també es va informar que al mes de desembre de 2022 es va rebre una resposta, que segons ha qualificat és un “còpia i pega” de la que es va rebre fa cinc anys, i que reitera que: “En l’actualitat es continua avaluant ambientalment els dos trams que es consideren com a prioritaris d’aqueix projecte: Cullera-Gandia, i GandiaOliva-Dènia. Aquest procediment acabarà amb l’emissió de la Declaració d’Impacte Ambiental que permetrà aprovar definitivament l’estudi informatiu i continuar amb les fases de projecte i construcció de l’alternativa finalment seleccionada”.

L’acte al Mercat d’Oliva./

Presentació dels atractius patrimonials d’Oliva a Fitur./

Presentació del cicle per la memòria històrica./

Quatre joves pegolins visiten Bèlgica gràcies al programa ‘Diversos’

La comitiva pegolina ha participat en jornades amb tallers, i ha dut a terme una visita cultural a la ciutat de Gante, i al Parlament Europeu

BR | Pego./ Pego estarà present, a través de quatre joves del municipi, en el projecte ‘Diversos: diàleg estructurat’, que se celebrarà enguany a Brussel·les.

rà una nova línia de col·laboració juvenil amb el consistori pegolí per a integrar-se tant en els nous fòrums de participació d’àmbit local, com en nous projectes europeus.

El govern de Gandia destinarà 2,7 milions d’euros en el pavelló Gandia Arena

La infraestructura tindrà una capacitat per a 2.300 persones assegudes, i 3.000 per a esdeveniments

BR | Gandia./ El govern de Gandia ha anunciat que destinarà una partida de 2,7 milions d’euros, procedents del 17 milions que hi ha de romanent de tresoreria, per a la construcció del nou pavelló Gandia Arena. A més a més, també s’ha explicat que ja està a punt d’iniciar la licitació de les obres de construcció.

L’alcalde de la localitat, José Manuel Prieto, ha qualificat aquesta infraestructura com “un dels projectes emblema que formarà part de la transformació de Gandia. Una instal·lació que generarà noves oportunitats turístiques, esportives i d’oci” També ha destacat el caràcter estratègic de la instal·lació perquè amplia

els espais esportius de què disposarà la ciutat per satisfer les demandes d’associacions i clubs esportius que cada vegada són més grans: “Ells contribueixen a dinamitzar la nostra ciutat amb les seues propostes i activitats i hem d’atendre eixes necessitats i peticions. A més, aquesta potència dels nostres clubs locals està en disposició d’atreure competicions de nivell nacional i internacional que ara mateix no podem acollir. Competicions que suposaran un impacte econòmic i turístic molt gran amb els beneficis que això té per a l’ocupació i la generació d’oportunitats”

Sobre el finançament, s’ha explicat que a l’aportació de l’Ajuntament

s’han de sumar als 3,2 milions d’euros que invertirà la Generalitat Valenciana i els 1,3 milions d’euros de la Diputació de València fins a assolir un total de 7, 5 milions dʻeuros. Un altre aspecte que ha destacat l’edil és que una vegada estiga el pavelló Gandia Arena en marxa es podrà abordar la intervenció integral a altres espais. Intervencions que ara no es poden fer a causa de l’ús intensiu de les instal·lacions. “Si els clubs tenen una alternativa, podrem abordar reformes a fons al poliesportiu”.

La infraestructura ocuparà 6.000 m² de superfície, sobre un solar municipal classificat de sòl esportiu universitari, al costat de l’estructura de l’In-

nova (espai cedit per Gandia a la UPV per garantir-ne el creixement futur). En total, 12.000 m² de superfície construïda, que també contempla espais d’innovació i investigació que seran utilitzats per la Universitat Politècnica.El pavelló comptarà amb una pista central subdivisible en tres més. Disposarà d’una capacitat de 1.000 seients en grada fixa a més de 1.250 places més en grades desmuntables, en total prop de 2.300 persones assegudes o 3.000 en el cas d’esdeveniments. La infraestructura tindrà tres sales de 150, 200 i 250 metres quadrats on es podran fer diverses activitats i vuit vestidors amb capacitat per a 15 persones cadascun.

En aquell moment els joves pegolins, juntament amb els experts universitaris i institucionals assistents al fòrum analitzaren la realitat europea al voltant de quatre eixos temàtics: l’Europa verda i digital als pobles; el paper dels joves en la conformació de les polítiques locals i extra-municipals; el desenvolupament econòmic i l’ocupació als municipis rurals; i les estratègies locals de desenvolupament.

Aquest viatge a Brussel·les, que tindrà parada en el Parlament Europeu i en Gante, tancarà aquest projecte, però obri-

Els participants han adquirit coneixements relatius a les polítiques europees de preservació mediambiental i lluita contra el canvi climàtic (Green Deal); digitalització (Digital Europe) i el desenvolupament rural vinculat l’Smart Villages. En el marc del fòrum es van incloure sessions de diàlegs, tallers i visites d’estudi. Tanmateix, es donaren a conéixer nous models d’ocupabilitat lligats a l’Europa Verda, sostenible i digital, i es presentaren ferramentes de recent implantació com l’Europass CV.

Gandia presenta l’expedient per declarar les seues

Falles Festa d’Interés Turístic Nacional

“portem setmanes intenses de treball elaborant aquest expedient. Un expedient ampli i competitiu del qual esperem una resposta favorable del Ministeri”, i ha argumentat que aquesta festa va més enllà del nivell autonòmic.

Mascarell ha qualificat aquest anunci com una gran notícia, ja que, com ha explicat el regidor

obtenir aquest reconeixement.

Aquest nomenament se sumaria al que ja té la Setmana Santa de Gandia.

L'informe s'ha presentat al Ministeri de Turisme i s'espera tenir una resposta als pròxims mesos BR | Gandia./ El regidor de Falles de l’Ajuntament de Gandia, Nacho Arnau, acompanyat per l’edil de Turisme, Vicent Mascarell i el president de la Federació de Falles, Telmo Gandia, han anunciat que ja s’ha entregat al Ministeri de Turisme, l’expedient per a declarar a les Falles de la localitat com a Festa d’Interés Turístic Nacional. S’espera tenir resposta als pròxims mesos.

A més, ha recordat que l’expedient va iniciar-se quan l’actual alcalde, José Manuel Prieto, era el responsable de Falles, però que el procés va haver de pausar-se per la pandèmia, i a més a més, el Ministeri va canviar i va endurir els criteris per a

Nacho Arnau, ha valorat l’informe i ha declarat que: “Creiem que les Falles de Gandia tenen característiques que no tenen altres falles com les de València, i hem d’agrair el treball fet pel departament i tècnics municipals. Entrem en una setmana clau i hui és un dia important. Esperem que abans d’estiu puguem tindre notícies

del Ministeri”. Gadea també ha volgut mostrar la seua satisfac-

ció i ha indicat que: “Hi ha hagut que treballar molt pel canvi de la nor-

mativa. L’actual alcalde i jo ja teníem una candidatura preparada, i va haver de reprendre pràcticament l’expedient des de zero. Les Falles de Gandia tenen la seua importància, però, en l’actualitat és necessari disposar d’aquests distintius que t’ajuden a referenciar i a reivindicar davant nous públics. Esperem que aquesta catalogació servisca perquè totes les persones que tenen una segona residència a Gandia, i la seua platja, aprofiten aquests dies per a visitar-nos”.

Simulació del nou pavelló Gandia Arena./

Una de les falles de Gandia de 2023./

Eleccions Municipals Muro

Eleccions Municipals Muro 2023

Presentem als candidats per a les pròximes eleccions municipals que se celebraran en maig

Els candidats i candidata a l’alcaldia de Muro es presenten als murers i mureres i, expliquen que ha sigut el que els ha motivat a donar aquest pas endavant, i que és el que volen oferir a la ciutadania amb els seus projectes per a un futur millor per a la localitat

"Una de les raons per a tornar a presentar-me és poder començar eixe full de ruta que ja vam presentar en 2019. I a més, per dos pilars fonamentals: el primer és tenir un equip de persones que m'han donat un recolzament unànime; i segon, pel suport de la meua família", explica Vicent Molina sobre la seua candidatura a l'alcaldia per Compromís per Muro.

Respecte a la coincidència de la campanya electoral amb les festes, Molina destaca eixe pacte no escrit que existeix entre les formacions: "No començarem la campanya fins que no s'acaben les festes. Sempre ha sigut així i s'ha respectat, espere que enguany es respecte, i que continue així".

Aquest candidat comenta perquè la proposta de Compromís per Muro és favorable per a la localitat: "Tenim un projecte de poble, un full de ruta clar, sobretot, un full de ruta amb polítiques transformadores. No sols s'ha d'atendre el dia a dia, que per descomptat s'ha de fer. Però, també s'ha de treballar en un full de ruta a mig i llarg termini, i eixes polítiques milloren el benestar de la ciutadania. Volem que siga un poble dinàmic, un poble que agrade, que siga atractiu per a viure. D'altra forma el que pot passar és ser un poble dormitori, i això és molt perillós per al manteniment d'un poble com Muro".

El candidat del Partit Socialista en Muro d'Alcoi serà Saül Serrano, una persona que ja ha estat com a regidor en l'Ajuntament, i que precisament per això ha volgut presentar-se: "Aquests quatre anys com a regidor m'avalen d'experiència, i a més a més, la nostra motivació és treballar pel nostre poble i arribar a acords amb totes les formacions, fer el bé per al poble independentment de les nostres sigles".

Venen setmanes intenses amb actes i amb campanya electoral, i per això, el candidat socialista comenta que: "Ho encarem amb ganes i il·lusió. Ens vam quedar a dos vots de tenir un tercer regidor. Pensem que en Muro fa falta iniciar un nou cicle polític. Per això nosaltres ens comprometem a treballar en construir una alternativa que siga oberta, amb trellat, amb serietat, i capaç de poder sumar i treballar per Muro i per les nostres pedanies", i continua argumentant que: "Esperem que no torne a passar el que ha passat en aquesta legislatura. Ha sigut com un regne de taifes, cadascú ha anat a la seua. En Muro fa falta donar estabilitat, per això volem començar un nou cicle polític".

Després de formar part del Partit Popular de Muro, Ángel Mollà s'ha adonat que aquest no era el seu camí en la política, i per això es presenta amb Ens Uneix: "Em motiva haver provat un projecte municipalista, en el qual la ideologia no importa. L'únic nexe d'unió és el municipalisme, cosa que estem fent Xelo i jo des de fa 16 anys. Estàvem dubtant qui dels dos es presentava, però finalment ho faré jo, per les qualitats de cadascun. Jo sóc més batallador, i Xelo és una gran treballadora de fons. Ens complementem i mai prenem decisions separades".

Durant aquest últim mes hauran de treballar intensament en la campanya, cosa que Mollà agafa amb confiança: "Ens ajuda l'experiència que tenim. Portem moltes campanyes, i aquestes són les primeres que ho fem formant part d'un govern".

"Volem oferir al poble una candidatura sense ideologia. Tenim persones en la llista d'esquerres, o de centredreta. Hem aconseguit un nexe d'unió, encara que pensem coses diferents, anem al mateix lloc, que és treballar pel poble, i això ens motiva. Si la gent vol un partit sense sigles, sense consignes nacionals, i amb experiència, amb gent compromesa en el seu poble i que sap com s'han de fer les coses, ací estarem nosaltres", argumenta Ángel Mollà sobre la proposta d'Ens Uneix.

Vicent Molina - Compromís

“Volem que siga un poble dinàmic, un poble que agrade, que siga atractiu per a viure”

Saül Serrano - PSOE

“En Muro fa falta donar estabilitat, per això volem començar un nou cicle polític”

Ángel Molla - Ens Uneix

“Si la gent vol un partit sense sigles, amb gent compromesa en el seu poble, ací estarem nosaltres”

Fes la teua subscripció a les nostres oficines i emportat un fantàstic llibre d’Antoni Miró de regal

L'alcaldable d'Esquerra Unida, Iván Torregrosa, afirma que sempre ha viscut la política molt intensament, cosa que li ha fet donar aquest pas endavant: "Porte vàries legislatures anant en la llista. En ma casa sempre s'ha parlat molt de política i l'he viscut molt. Quan he estat de regidor m'ha agradat treballar pel poble, i ara, com no sabíem qui anava a presentar-se, vaig tirar endavant".

Les festes de Moros i Cristians de Muro i la campanya electoral comencen al mateix temps, i per això, el d'Esquerra Unida explica que: "Normalment, tenim com un pacte no escrit, en el que acordem que fins que no passen les festes no fem res. Així que quan passe penjarem els cartells. Abans, durant el mes d'abril, farem actes de presentació, i després de festes continuarem amb la tasca"

Iván Torregrosa argumenta quins són els motius pels quals la gent ha de valorar la proposta d'Esquerra Unida en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig: "Som l'esquerra de veritat, l'esquerra de la gent que vol canviar les coses. Som els que vam implantar els pressupostos participatius en Muro, som els que sempre estem donant veu a la gent, al poble".

Eleccions Municipals Muro

MAPES

L’alcalde en Muro d'Alcoi vol revalidar el seu càrrec i es torna a presentar en les eleccions municipals. Ell mateix explica els motius: "Vam decidir arrancar aquest projecte, i no teníem molta idea. Era tot nou. Però quan vam entrar ens vam adonar quina era la situació de l'Ajuntament. Damunt, ha sigut una legislatura complicada. Conforme va anar avançant la legislatura, vam plasmar un projecte importantíssim, per una part de sanejar les infraestructures de l'Ajuntament, en personal, i als edificis municipals. I per altra, portar tota la potència del municipalisme i la participació. Volem mantenir el que és important de la nostra cultura i tradició. Tot això és el que ens motiva per a continuar, és a dir, acabar el que vam començar, i arrancar de nou amb eixe projecte" Ara, ve un últim mes molt intens, on els candidats haurà de treballar molt: "Ho agafem amb molta il·lusió. Estarem treballant fins a l'últim dia per a acabar el màxim de coses possibles, per això vull donar les gràcies als meus companys que m'estan ajudant en aquesta campanya per a poder tirar-la endavant i que el poble sàpiga quin és el projecte de Xarxa Muro". Per aquest motiu, Gabriel Tomàs llança un missatge perquè la ciutadania tinga en compte aquesta formació a les eleccions: "Som un partit del poble i per al poble. Volem portar les coses que el poble vulga mitjançant la participació. Volem aconseguir grans reptes, volem tindre un poble diferent".

Noelia Úbeda és la candidata a l'alcaldia que presenta el Partit Popular de Muro per a les pròximes eleccions. Ella, ja ha estat treballant com a regidora al consistori, i per això afirma que sap que és el que necessita el poble: "Considerem que Muro li fa falta un canvi, amb gent jove, amb il·lusió. La gent ja s'ha presentat en altres eleccions, i considerem que sent regidores en l'anterior legislatura, tant la meua companya Aida com jo, creiem que fer aquest pas endavant es continuar millorant el nostre poble. A més a més, vull destacar el suport que m'està donant Carlos Mazón amb la meua candidatura"

La campanya electoral començarà al mateix temps que les festes de la localitat, però açò no és un impediment per a la candidata popular: "Amb organització poder portar-ho tot endavant".

Úbeda té molt clar perquè la seua proposta s'ha de tenir en compte a les pròximes eleccions: "El PP és la primera vegada que presenta una dona com a alcaldable, i a més a més, la més jove en comparació a la resta, són més majors i homes. Per això, considerem que la proposta de presentar a una dona jove, autònoma, i amb la meua formació (dret), puc aportar molt al poble".

Iván Torregrosa - Esquerra Unida “Som l'esquerra de veritat, l'esquerra de la gent que vol canviar les coses”

Gabriel Tomàs - Xarxa Muro “Som un partit del poble i per al poble. Volem portar les coses que el poble vulga amb participació”

Noelia Úbeda - PP “Creiem que fer aquest pas endavant es continuar millorant el nostre poble”

EL GRAT 745 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2023

LA MARETA

Bona Mareta!

cocentaina

Bona Mareta!

bona Mareta!

Expendeduría Nº1 · COCENTAINA

Av. País Valencià, 92 Bajo T. 96 559 33 18 · Cocentaina

Limpieza de Trajes de Moros y Cristianos

dsautomocionlevante@gmail.com Les

felices fiestas

Bona Mareta!

bona mareta!!

c/Poeta Josep Maria Carbonell 6bajo 635 343 731

Cocentaina rayomestre@gmail.com

Taules Dolces i Pastissos per encàrrec: bodes, comunions i aniversaris

Passeig del Comtat 50b

T. 605 169 475 COCENTAINA

Carnicería artesanal y embutidos ibéricos y caseros elaborados artesanalmente con productos 100% naturales

Plaza Venerable Escuder, 8 · COCENTAINA www.casarosalineta.com · casarosalineta@gmail.com

T. 96 559 08 28 · 678 872 236 ·

c/Major, 14

Tel.: 96 602 84 20 Cocentaina

Miel · Propóleo · Jalea Real · Polen

Ferreteria · Ropa Laboral · Recambios del automóvil · Suministros Industriales · Recambios maquinaria agrícola

Avgda. Alacant, 21 COCENTAINA

Tel.: 96 650 11 96

M: 630 886 267 tienda@vallsyborreda.com

Síguenos en

www.vallsandborreda.com

BONES FESTES!

Cocentaina tornarà a voltejar les campanes en honor a la Mare de Déu del Miracle

La capital del Comtat celebra el 19 d’abril la festivitat en honor a la seua patrona, per a la qual tenen preparades diversos actes

J.Segura | Cocentaina./ Els contestans i contestanes celebren el pròxim 19 d’abril les festes en honor a la Mare de Déu del Miracle. Un dia especial per a la localitat, que té preparats, per al 18 i 19 d’abril, diversos actes amb els quals reunir a tot el poble i commemorar el moment en què la imatge de la Mare de Déu va plorar 27 llàgrimes en la capella de Sant Antoni en 1520.

La Pia Unió és l’encarregada d’organitzar els diferents actes, que van començar durant els mesos previs, amb el traspàs de càrrecs; el pregó, a càrrec de la germana agustina, Ana María Juan Mira, i la presentació del cartell i la revista, que es van realitzar el passat mes de març. A més, com a pas previ al dia gran, se celebrarà del dia 11 al 17 un septenari de la Mare de Déu, on a més de resar una oració per cadascuna de les 27 llàgrimes, la missa de cadascun dels dies estarà oficiada per un retor diferent. Aquests actes es complementen amb ac-

tivitats dels més joves, a càrrec dels juniors, i de la Unió Musical Contestana, que oferirà un concert en honor a la Mare de Déu del Miracle el dia 15 de vesprada, com també el va fer prèviament l’Ateneu Musical.

No obstant això, el dia 18 serà la vespra, un dimarts en el qual, a partir de les 12 del migdia, les campanes es faran escoltar arreu de la vila comtal per a anunciar les festes patronals. El mateix dia a última hora de la vesprada les característiques 27 fogueres enllumenaran la plaça per festejar aquest esdeveniment. Una jornada que donarà pas al dia 19, que es despertarà amb el so de les 27 salves per a, més tard, continuar amb la cercavila que realitzaran els majorals i membres de la Pia Unió acompanyats de la Colla Mal Passet. En aquest dia gran no pot faltar l’ofrena de flors i la tradicional súplica a la imatge, que uneixen a tot un poble entorn de la seua patrona, la Mare de Déu del Miracle.

El Fòrum per la Memòria

Històrica dedica el mes de març a les dones

Des de l'entitat continuen organitzant activitats amb motiu del 8 de març

BR | Cocentaina./ El Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica de Cocentaina, juntament amb el Col·lectiu 8 de Març, han dut a terme una activitat amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Ha sigut la projecció del documental ‘Nadons Robats Morir Tranquil·la’, al Centre Social. Allí va participar Paco Alarcon, secretari i portaveu de l’Associació AVA d’Alacant. Lola Pérez, Eva Cortés i Raquel Vicedo, van ser testimonis al documental, i van contar la seua experiència com a víctimes de nadons robats.

Des del Fòrum han volgut donar les gràcies especialment al Col·lectiu 8 de Març per la seua col·laboració, i a la societat de les comarques de l’Alcoià i El Comtat per recolzar aquests actes, concretament en aquests relacionats en la lluita de les do-

nes que tant de temps han estat silenciades: “Els actes del Fòrum sempre volen reivindicar la Història Democràtica i traure a la llum els èxits de la II República, i en aquest acte, els drets de les Dones Treballadores”.

Com bé expliquen, aquesta va ser “una de les tragèdies més cruels des de final de la Guerra Civil ocasionada pel cop militar del dictador Franco i que les ideals feixistes i destacats psiquiatres, com Vallejo Nagera aplicaven, per extirpar els gens rojos,

Les festes de la Mare de Déu del Miracle de Cocentaina ja tenen cartell anunciador

L'acte, conduït per Aitana García, es va celebrar el dissabte 18 de març al monestir de les clarisses, i allí es va descobrir l'obra de Francisco Albaladejo

aquests robatoris que van continuar fins a finals del segle XX, a plena democràcia espanyola”.

En els testimonis que es poden conéixer al documental s’expliquen les pràctiques que s’utilitzaven, i com els deien a les mares que el seu fill estava malalt i mort, i que s’havia d’enterrar en el moment, en fosses comunes, i cementeris lluny de casa. Per posar un poc de llum en aquestes històries, s’explica com Raquel Vicedo va poder conéixer a la seua família biològica.

BR | Cocentaina./ El dissabte 18 de març a la vesprada, el monestir de les clarisses de Cocentaina va ser l’escenari en el qual es va descobrir el cartell anunciador de les festes Patronals Marianes de 2023. Aitana García, membre de la Pia Unió, va ser l’encarregada de conduir aquest acte en el qual, Francisco Albaladejo, acompanyat per la seua dona, i pels presidents de la Pia Unió, Dolo Franco i José Torró, van destapar l’obra que ja es pot veure

a la façana del monestir. Aquest cartell que anuncia les festes de la Mare de Déu del Miracle, és una obra molt completa. El cartell barreja tècniques del pastel, llapis d’aquarel·les, policromes, i el pirogravat per a la Icona de la Mare de Déu. Tot està fet a punta de llapis i a ma alçada, i fins i tot, el fons del cartell, en blau. L’objectiu d’aquest cartell ha sigut representar la festa de la Mare de Déu, per una banda, amb la vespra i les fogueres; el dia gran

amb la solta de coloms al cel, i després, representar a tot el poble ressaltant el campanar de Santa Maria, temple on la Mare de Déu rep als contestans en l’ofrena i on roman durant tres dies, tornant, posteriorment el seu monestir, molt ben representat en el cartell.

La imatge de la Mare de Déu està pirogravada i, en l’original es pot apreciar aquesta tècnica. A més, la part del poble està feta finestra a finestra, casa a casa, i carrer a carrer.

Eleccions Municipals Cocentaina

Eleccions Municipals Cocentaina 2023

Presentem als candidats per a les pròximes eleccions municipals que se celebraran en maig

L’alcaldia de la capital del Comtat tornarà a decidir-se el pròxim 28 de maig. Contestanes i contestans votaran entre els quatre alcaldables que aspiren a la vara de comandament i que en aquesta edició d’El Grat es donen a conéixer sota les sigles del PSOE-PSPV, Compromís, Esquerra Unida i Partit Popular

El candidat a l’alcaldia en representació del PSOE-PSPV és una de les cares noves d’aquesta llista. El jove contestà, advocat de professió i actualment tècnic jurídic en la Conselleria d’Agricultura, substitueix l’actual alcaldessa, Mireia Estepa, al capdavant de la corporació municipal. Rubén Muñoz, a qui l’interés per la política ja li ve “des de casa”, assegura que sempre l’ha entés “com una eina que està al servei de la gent”, per aquest motiu la seua proposta comença per una renovació de l’equip de treball amb cares noves, encara que també recupera algun nom conegut, com el de Marcela Richard, qui va ser regidora amb Rafa Briet i amb Mireia Estepa. “Quan parlem de persones joves sembla que parlem de gent que no tenim experiència, però cadascú tenim la nostra experiència en els nostres àmbits i és bo portar-ho de cara a una administració local”, assegura el candidat, “crec que és un binomi, molt bo, positiu per al poble”.

Més enllà de noms en les llistes, les propostes de treball en la localitat també compten amb una novetat principal: la creació d’una regidoria del Nucli Històric per a posar atenció a aquesta zona del municipi. A més a més, el programa que presenten s’estructura en tres eixos: Poble, Persones i Dinamització Econòmica. “Amb el de Poble estarem al costat dels festers i de les tradicions, entre altres. En l’eix de Persones proposarem temes en l’àmbit dels esports, benestar social i educació, i per últim, en el de Dinamització econòmica, la renovació dels nostres polígons, d’atraure nous empresaris, crear ocupació…”, explica Muñoz.

La candidatura de Rubén Muñoz sumaria una legislatura més a la història centenària del PSPV a Cocentaina, que compta amb una gran consolidació en la localitat, motiu pel qual l’alcaldable l’assumeix amb “molta responsabilitat” i conclou: “sense cada veí i veïna de Cocentaina no podrem fer créixer el nostre poble”.

El representant de Compromís, Jordi Pla, és dels més joves de la llista, no obstant això, la seua trajectòria política en l’Ajuntament de Cocentaina va començar el 2015 com a regidor en l’oposició i ara revalida la seua candidatura a l’alcaldia. En l’àmbit professional, l’alcaldable és geògraf i exerceix la seua tasca com a assessor de l’equip de treball del conseller d’Economia Sostenible, el murer Rafa Climent, de qui ha adquirit “un bagatge i un aprenentatge impressionant”. A més, traslladar-ho al municipi “és encara més senzill” perquè “qui entra de nou ha de conéixer el terreny de joc i jo el conec”. Respecte al programa que presenta es troben propostes que s’emmarquen en tres eixos: Faena, on destaca la subhasta del sòl industrial amb què compta l’Ajuntament per a atraure empreses; Nucli antic, el qual “mereix una política urgent”, raó per la qual “necessita que injectem recursos municipals” que s’obtindrien dels ingressos per llogar les parcel·les públiques, “hem calculat tres milions d’euros”, assegura Pla. Es tracta de polítiques en les quals intervindrien la regidoria i un consell municipal que es crearia per al nucli antic, però no seran les úniques mesures, “més endavant ja direm alguna proposta més que tenim per a revitalitzarlo”.

Finalment, es troben les energies renovables, on el candidat lamenta que “cap instal·lació pública no tinga fotovoltaica”, una opció que permetria crear comunitats energètiques locals, proposa l’edil. Amb tot, Pla treballa amb una idea, la de “futur”, i argumenta que “estos últims anys hem perdut moltes oportunitats, ha hagut més ajudes d’institucions públiques que mai i s’han desaprofitat oportunitats històriques”. Tot això va acompanyat d’un equip de treball que el regidor anuncia que “el tenim tancat al 90%” i avança un nom: “Paco Payà trobe que ha de continuar i continuarà”. Ara cal esperar fins al 14 d’abril, quan es donarà a conéixer tota la informació.

La candidatura municipal dels populars també passa per un alcaldable jove, en aquest cas es tracta de Borja Jornet, coordinador de NNGG en l’Alcoià, el Comtat i la Foia, a més de futur president del partit a Cocentaina. Borja Jornet substitueix a Paula Agulló com a cap de llista, que es va presentar en un primer moment i va renunciar a causa de la incompatibilitat amb la seua feina. Així mateix, el candidat contestà compta amb una trajectòria professional lligada a la seua formació en Finances i Comptabilitat, experiència que junt amb el seu equip de treball volen portar endavant amb un projecte per a la capital del Comtat. No obstant això, els noms d’aquesta llista encara no es coneixen, però Jornet avança que “és l’any de fer una bona candidatura, de gent que aglutine molts sectors”, motiu pel qual volen “incorporar un poc de tot el que ha sigut el PP de Cocentaina en aquests últims vint anys, que la gent amb experiència puga tornar al partit, introduir-la en les llistes, i també portar sang nova amb idees noves, que tinguen una visió per a millorar Cocentaina”

Segons l’alcaldable, l’”amor a Cocentaina i les ganes d’un canvi” són les raons que l'han portat a donar aquesta passa endavant. La seua implicació en diferents àmbits de la societat contestana també fa que “fer-ho el millor possible” s’haja convertit en un repte personal.

Respecte al programa encara no s’ha donat a conéixer, però Jornet cita algunes línies d’acció, com el “casc antic, la inseguretat ciutadana que vam tindre l‘estiu passat o que vinguen turistes els caps de setmana i es troben les portes del Palau tancades”. Amb tot, “hem de fer un projecte de poble, vertebrador, que a partir d’un eix puguem millorar tota esta Cocentaina que nosaltres tenim en un món idíl·lic”

Esquerra Unida també vol comptar amb representació a l’alcaldia, en aquest cas de la mà d’Eli Aleix. La candidata disposa d’una llarga experiència a peu de carrer, “porte molts anys com a activista amb la llei de la dependència, de la sanitat pública, de l’educació pública, defensant a la gent quan la desnonaven... són moltíssims anys”, als que se li sumen altres més com a política de diferents àmbits, “vas involucrant-te cada vegada més”, afirma Aleix, qui afegeix que sempre ha sigut “una persona progressista, d’esquerres, republicana i sempre he portat on he estat el que jo entenia com a progressisme i polítiques d’esquerres”.

L’alcaldable explica que “la il·lusió i el compromís van unides. Tinc il·lusió per canviar coses i quan et presentes en una llista adquireixes el compromís per a canviar eixes coses”, motiu que li ha portat a revalidar la candidatura per a arribar a l’alcaldia. Així doncs, el projecte que presenta per a Cocentaina es compon d’una llista “amb molta experiència, perquè considere que fan falta”, a més, “ja saben com funciona l’Ajuntament, venen del món sindical, de l’associacionisme”.

L’equip de treball també compta amb un programa sobre el qual incidir en el municipi i que abasta diversos fronts, com ara la situació del nucli antic, hi ha “cases de l’Ajuntament que no han passat l’IEE”, lamenta Aleix. A banda del centre històric, l’alcaldable ressalta “el problema que tenim amb la recollida de la brossa. Esquerra Unida vol que la recollida de la brossa i la neteja viària siguen municipals”, al qual se li suma “la relació de llocs de treball de la plantilla de l’Ajuntament”, el treball en la Via Verda per tal de fomentar el turisme o la inclusió amb l’eliminació de barreres arquitectòniques. Amb tot, Eli Aleix té clar que l’objectiu “és patejar el carrer”.

Jordi Pla

“Qui entra de nou ha de conéixer el terreny de joc i jo el conec”

Rubén Muñoz

“Sense cada veí i veïna de Cocentaina no podrem fer créixer el nostre poble”

Borja Jornet “Volem incorporar un poc de tot el que ha sigut el PP en aquests últims vint anys”

Eli Aleix “Quan et presentes adquireixes el compromís per a canviar les coses”

Onil tancarà el mes d’abril amb la celebració de la Mare de Déu de la Salut

Des del dia 22 d’abril, fins a l’1 de maig, aquesta localitat estarà gaudint de les seues festes en honor a la Mare de Déu, i de Moros i Cristians, i per això, Raúl Ferrer, regidor de Festes del municipi, ha estat contant com es viuen aquests dies a Onil

Per Belén Rivas./

Afinals del mes d'abril, Onil està immers en la celebració de les seues festes en honor a la Mare de Déu de la Salut, i de Moros i Cristians, que duraran des del dia 22 d'abril fins a l'1 de maig. Al ser tants dies de festa, la programació és molt àmplia i adaptada a totes les edats. Raúl Ferrer, regidor de Festes, ha estat explicant tot el que es farà en aquestes festes.

Tot començarà el dia 22 d'abril amb la nit de les fogueres, on tot el poble ix a sopar al carrer, i ja entrada la nit, a la 1 de la matinada, es duran a terme els tradicionals 'coets borratxos', que duraran fins a les 4 de la matinada.

Hi haurà poc temps per a dormir perquè l'endemà, el dia 23 d'abril ,tindrà lloc la processó i l'ofrena. La Mare de Déu arriba des de l'ermita fins al poble, amb una processó pel nucli antic del municipi. "Anem a l'ermita, fora del poble, i anem fins al portal on està el convent. Allí es canten unes salves amb arcabusseria, i comença la processó cap a les 11 del matí. Personalment és un acte que m'agrada molt. No soc creient, però es produeix un moment molt entranyable". Ja per a la vesprada continua la programació amb l'ofrena de flors a la Mare de Déu.

Després d'aquests dies en el que el ball és el màxim protagonista, però enguany, com a novetat també ho serà la pilota valenciana: "Abans durant els dies de dansa, en el carrer Trinquet es feia una partida de pilota, i després es ballava la dansa, i el que hem volgut fer és recuperar això un poc, així que es farà la partida de pilota, i la dansa a la plaça Major", comenta el regidor.

El dia 27, ja començaran els actes dirigits a les festes de Moros i

Cristians, amb la nit de l'Olleta, i continuaran durant tot eixe cap de setmana. El dia 28 de matí comença tot amb la Moguda de Bandes, en les quals s'interpreten pasdobles, l'himne de la comunitat, l'himne d'Espanya, i l'himne d'Onil. Seguidament, es fa un Àngelus, i una mascletà. A les 17:30 de la vesprada comença l'entrada, començant pel bàndol cristià. "L'entrada és l'acte més especial, on els capitans trauen a la llum tot el que han estat treballant".

El dia 29 Onil representarà la batalla entre els moros i cristians amb el dia dels trons, les guerrilles i les ambaixades, i aquests trons continuaran al matí del dia 30, que donaran pas a una nova entrada, però en aquesta ocasió serà el bàndol moro el que començarà la desfilada.

L'últim dia de Festes a Onil, el dia 1, se celebra una nova ambaixada, els trons, i la Mare de Déu tornarà a l'ermita fins a les pròximes festes.

Raúl Ferrer ha volgut destacar alguns dels elements que fan de les seues festes especials: "Tenim un acte molt característic que són les misses del matí. La diferència és que la gent va amb els vestits de gala, i és una forma de poder veure tota la festa però a un ritme més lleuger. Aquesta és una desfilada amb pasdobles. Una altra cosa que ens fa diferent és la confecció de la indumentària, en la forma de ferho. Sol ser més tradicional, es fa a les cases. No solem utilitzar trages de lloguer". El regidor aprofita aquesta ocasió per a convidar a tots el veïnat de les localitats del voltant a gaudir de les seues festes amb ells: "Crec que la sort que tenim al poble és que són molt familiars i molt properes. Onil és un poble molt hospitalari, i estic segur que si passen per alguna filà o locals seran benvinguts. El poble així ho fa saber a la gent de fora. Així que crec que el millor és que vinguen i ho comproven, i de segur que tornaran".

Onil mostra el seu entusiasme i admiració amb l’Espai Sempere

El Govern municipal du a terme un pas endavant amb l'obertura d'aquest emotiu espai, on l'objectiu clau és donar visibilitat al personatge artístic de la ciutat BR/HP | Onil./ La data triada per a dur a terme la presentació d'aquest espai artístic, ha estat coincident amb l'aniversari de l'artista colivenc. L'entusiasme i l'orgull, han estat presents durant aquest esdeveniment, on s'han donat a conèixer les diverses parts d'aquest espai i on la ciutat de la comarca de l'Alcoià, ha pogut conèixer la inversió del seu poble, al voltant d'uns 50.000 euros. En aquest acte, també s'ha fet ressò de la importància d'Eusebio Sempere amb la seua ciutat natal, on queda palès el seu sentiment i gran admiració. L'artista, ocuparà a partir d'aquest moment, un lloc importantíssim dins de la ciutat d'Onil, on la seua obra romandrà activa a la ciutat a través del Palau del Marqués de Dos Aigües.

En l’esdeveniment van estar presents Paco Linares, llicenciat en Història i Màster en Museologia d’Art Contemporani per la Universitat d’Alacant; l’alcaldessa del municipi, Humi Guill i, el regidor de Cultura, Raúl Ferrer. L’Espai Sempre estarà obert al públic a partir del més de juny, i allí és podran les seues obres, projectes elaborats en la localitat que el va veure nàixer, i a més a més, hi haurà una part didàctica que serà accessible per a persones amb discapacitat visual. La sala estarà al Palau Fortalesa del Marqués de Dos Aigües, i pretén mostrar la petjada artística que va deixar en Onil i, projectar la seua imatge com el artista nacional i internacional que va ser Eusebio Sempere.

‘Botifarra’, Pau Vallvé, Pi de la Serra, Judit Neddermann, i molts més actuaran al Festival MiL

El Festival Música i Lletra Xàtiva cançó d'autor 2023 començarà el dia 21 d'abril i durarà fins a l'11 de juny. Des de l'Ajuntament de la localitat ja s'han presentat tots els concerts que es podran gaudir durant aquests mesos

BR | Xàtiva./ Pep Gimeno ‘Botifarra’, Pau Vallvé, La Maria, Quico Pi de la Serra, Clara Andrés, Judit Nedderman, Maria Hein i Andreu Valor, són els noms de la setena edició del Festival Música i Lletra, Xàtiva cançó d’autor 2023, que començarà el dia 21 d’abril i finalitzarà el dia 11 de juny. El cartell que s’ha preparat per a aquesta edició uneix el cantaor i el cantautor amb el fil roig que explica els orígens del gènere de la paraula cantada. El festival tindrà una barreja entre la música d’arrel i les noves sonoritats més minimalistes, així com per a veus referents i figures emergents.

La majoria de concerts que se celebraran seran dobles per a convidar al públic a gaudir amb els artistes que ja coneix i a enamorar-se dels nous.

Aquest festival està organitzat per l’Ajuntament de Xàtiva, i per Cultura de la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura. La direcció artística està a càrrec de Feliu Ventura.

Marga Landete, directora adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana a l’Institut Valencià de Cultura, ha comentat que: “Un any més, Xàtiva acollirà el bo i millor de la cançó d’autor actual, amb una mirada transversal i intergeneracional, perquè el festival de Música i Lletra és una boníssima mostra dels resultats positius que pot donar la col·laboració entre institucions, una cita ja totalment consolidada i la gran referència de la cançó d’autor al territori valencià”.

Per la seua part, Roger Cerdà, alcalde de la localitat, ha afegit que: “Torna

Música i Lletra i afronta el repte d’una setena edició omplint de cançons d’autor els diferents espais de la nostra ciutat, després del magnífic resultat de l’any passat. Tres espais emblemàtics de Xàtiva acolliran els concerts, que arriben amb un magnífic cartell d’abril a juny, i és una aposta decidida per part de les institucions públiques valencianes per seguir potenciant la cançó d’autor i també l’aparició de nous artistes, amb el MiL Descobreix. El festival és a més una oportunitat boníssima per descobrir la ciutat de Xàtiva.

Estem segurs que serà una gran edició i ja en tenim moltes ganes”.

Pel que fa al cartell de l’edició, Helga Ambak,

s’ha encarregat de donar vida a una imatge que vol, per una banda, reivindicar la defensa dels espais naturals davant la crisi climàtica, i per l’altra, explicar la cultura com un instrument per a difondre i impulsar la cura i la protecció de la nostra terra. El festival manté la paritat als escenaris sense renunciar a la qualitat, demostrant que és possible a més de necessari, i repetirà les noves localitzacions estrenades l’any passat. Hi haurà concerts al Gran Teatre de Xàtiva, així com al claustre de Sant Domènec i al Palasiet. L’edició també manté els preus populars, amb entrades anticipades a 10€, i 1€ per als menors de 12 anys acompanyats, i com ja és

Manuel Boix arriba a Xàtiva, amb una exposició pictòrica i escultòrica

marca de la casa vol ser plataforma de llançament de nous talents. El MiL Descobreix: VI certamen de Joves Cantautores/rs repartirà 2.700 euros en premis per a autors no editats. Algunes de les veus emergents que han guanyat el MiL Descobreix en edicions anteriors són

Laura Esparza, Xiomara Abello, Pilar McCarthy, Primaël Montgauzí o Lia Sampai. Les bases ja estan publicades a la web del Gran Teatre i s’accepten candidatures. L’entrega dels premis se celebrarà prèviament al concert d’Andreu Valor.

Les entrades estaran a la venda a la web del Gran Teatre de Xàtiva, a partir de divendres 10 de març, a les 12h del migdia.

'La llum de l'art' està formada per un total de 85 obres, una vintena d'elles inèdites, i es podrà veure en cinc espais expositius de la ciutat BR | Xàtiva./ L’art de Manuel Boix arriba a Xàtiva gràcies a l’exposició antològica ‘La llum de l’art’, que es podrà visitar des del dia 1 d’abril fins al 30 d’agost. L’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, va comentar en l’acte d’inauguració que: “No es pot entendre la història de l’art valencià de la segona meitat del segle XX i principis del XXI sense Manolo Boix, un d’aquells artistes de referència dins del territori valencià. Per això mereixia tancar aquest cicle d’exposicions als espais escènics de la nostra ciutat”.

Aquesta mostra ocuparà cinc espais de Xàtiva: l’ex convent de Sant Domènec, l’església de Sant Agustí, els museus de l’Almodí i la Casa de l’Ensenyança i la plaça de la Seu. En total es podran veure 85 obres, combinant la pintura i l’escultura, de les quals, una vintena són inèdites. Algunes de les peces han estat prestades per part d’organismes com la Generalitat Valenciana, la Diputació de València, l’Espai Joan Fuster, l’IVAM, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la Fundació Bancaixa, el Museu de Vilafamés, i particulars.

Martí Domínguez, comissari de l’exposició, ha explicat que: “Aquesta exposició té molts elements nous, amb una retrospectiva de les distintes èpoques de Manuel Boix. A la Casa de l’Ensenyança es podran trobar algunes de les seues primeres obres, amb pintures de la dècada dels

70, les quals mostren la tristesa de la postguerra i que tenen molta força des del punt de vista simbòlic. També destacarà l’apartat dedicat a la pilota valenciana, el qual compta amb una peça inèdita, un raspall monumental que va costar un dia sencer de poder col·locar, i que suposarà una gran sorpresa per a la gent que entre a Sant Agustí”. A més a més, ha assenyalat que: “Les exposicions han de servir per recuperar coses que han quedat ja oblidades i repristinar l’obra, com ha passat amb el Tríptic Daurat, que és la icona d’aquesta exposició amb aquesta força de rebel·lia i resurrecció de la ciutat”. De fet aquesta obra, restaurada per la pròpia filla de l’artista, Ana Boix, ix per primera vegada del despatx d’alcaldia de l’Ajuntament. La regidora de Cultura Raquel Caballero, per la seua part, ha destacat que “amb Manuel tanquem el cicle d’artistes valencianes que, a més de ser les figures més representatives del segle XX, han sigut grans amics com són Artur Heras, Andreu Alfaro, Rafael Armengol i el mateix Manuel Boix”. També ha anunciat que s’organitzaran visites guiades des d’abril fins al mes de juny, i ha destacat la inclusió de l’església de Sant Agustí entre els espais culturals del centre històric que alberguen mostres d’art com aquesta: “Això suposa una aposta molt decidida per posar a Xàtiva al mapa com a ciutat cultural i turística”.

Presentació de la nova edició del MiL a Xàtiva./

Arriba la 16 edició del Mercat Tradicional de Benilloba

Aquest poble d'El Comtat acollirà als visitants d’aquesta tradicional fireta durant els dies 7 i 8 d'abril. Al llarg tots el dies hi haurà activitats programades per a totes les edats

BR | Benilloba./ Durant les vacances de Setmana Santa, el poble de Benilloba organitza el seu Mercat Tradicional. Enguany arriben a la 16 edició, la qual cosa confirma que aquest ja és un esdeveniment consolidat a la localitat. Els dies 7 i 8 d’abril, els visitants podran gaudir d’una gran fira gastronòmica en la qual es podran tastar moltíssims productes típics

de la zona, així com llepolies, begudes, hamburgueses i pizza.

A més a més, també s’han programat activitats que començaran al matí, a les 11h, i finalitzaran a la nit. Entre les novetats d’enguany dins d’aquesta programació podem trobar la Batukada ‘Batucor’, que estarà donant ritme a la vesprada del dissabte 20h. Per als més menuts també hi ha acti-

vitats, i a més de poder veure als animals de la granja, també podran gaudir d’animacions infantils, jocs, i teatre.

El Mercat Tradicional de Benilloba és un bon esdeveniment per a donar suport a comerciants i a la restauració de la zona, ja que serveix com a injecció econòmica, i així es va demostrar en l’edició de l’any passat que va tindre un èxit d’assistència.

Banyeres de Mariola viurà un intens cap de setmana en honor a Sant Jordi

Banyeres estarà vivint les seues festes de Moros i Cristians des del dia 21 d'abril al 25 i, enguany amb una entrada plena d'espectacle i color

BR | Banyeres./ Des del dia 21 al 25 d'abril, Banyeres de Mariola es vestirà de festa per tal de celebrar els seus Moros i Cristians. La seua regidora de Festes, Bea Francés, ha comentat que enguany serà un any molt especial, ja que les 10 filaes tindran capitania: "L'entrada serà molt més vistosa que altres anys perquè totes les filaes faran alguna cosa, com esquadres especials o ballets".

A més a més, com a novetat, l'acte d'Exaltació de Capitans tindrà un nou escenari i, que amb la reforma de l'antic Cinema, s'ha decidit traslladar-ho ací amb l'objectiu que més gent puga gaudir d'ell: "L'hem adaptat perquè hi haja una escenografia semblant, però amb més espai per a poder fer-ho i perquè la gent puga vindre".

Aquestes festes enguany cauen en cap de setmana, i per això, Francés vol convidar als veïns i veïnes de les localitats dels voltants a passar-ho bé: "Els convidem a que vinguen, que estiguen al poble i gaudisquen de les nostres festes. Per a les nits hi haurà orquestra i discomòbil".

Agullent celebra per fi els seus Moros i

Cristians amb càrrecs festers

L'any passat i, després dels dos anys de pandèmia, aquesta localitat de la Vall d'Albaida, va celebrar les seues festes en honor a Sant Vicent Ferrer, però sense tindre càrrecs. Enguany, tal com ha contat la seua regidora de Festes, Marisol Fernández, ha tornat la normalitat

Una setmana després de la Setmana Santa, Agullent es vesteix de festa amb la celebració dels seus Moros i Cristians en honor a Sant Vicent Ferrer. Enguany aquesta festa se celebrarà entre els dies 14 i 18 d'abril, i el poble ja té tot preparat per a gaudir d'aquests dies tan importants. L'any passat, després de dos anys de pandèmia, Agullent ja va celebrar els seus Moros i Cristians, però va fer-ho sense tindre càrrecs, però, enguany, ja per fi, el poble podrà traure al carrer aquestes festes amb total normalitat. Marisol Fernández, regidora de Festes de la localitat, ha estat comentant com és aquesta celebració.

El dia 14 començarà la programació amb un concert de l'orquestra Límite a

la Font Jordana. L'endemà, a les 19:30h tindrà lloc l'entrada de bandes de música, i a la nit, se celebrarà la desfilada humorística, que culminarà amb l'actuació de l'orquestra La Tribu. Els actes ja oficials de les festes de Moros i Cristians s'iniciaran el diumenge 16 d'abril, amb la Diana de Gala, que començarà a les 7:30h. Finalitzat aquest acte tindrà lloc l'Entrega de Banderes a la plaça Major. Haurem d'esperar fins a la vesprada per tal de veure un dels actes més importants, les entrades. A les 18h, les tropes de la creu desfilaran pel poble, i seguidament, ho faran les de la mitja lluna, en total 4 filaes cristianes, i 4 mores. La festa continuarà a la nit amb la Retreta amb fanalets, i l'arbolà. El dilluns 17 d'abril continuarà sent un

dia carregat d'actes, i és que a les 8h començarà un dels actes més típics de la localitat, el Combregar d'Impedits: "És l'acte més típic d'ací, crec que no es fa en quasi cap poble. Acompanyem al retor del poble en processó quan va a donar la comunió als malalts", explica Fernández. El dia continua amb la pujada a l'Ermita, una cercavila, mascletà, processó, i a la nit, un castell de focs d'artifici.

L'últim dia d'aquestes festes, el dia 18 d'abril, es duran a terme les Ambaixades, un acte que amb el pas del temps s'ha anat fent cada vegada més important segons ha assenyalat la regidora: "Les ambaixades són un acte al qual li donem molta importància. Aquest càrrec de la festa ha anat agafant força en el

poble, es preparen moltíssim el guió. Crec que el poble això ho agraeix i ho fa saber, que són dos persones molt importants per a les nostres festes".

"Crec que els nostres Moros i Cristians són especials perquè cuidem molt als nostres festers. Estem tot l'any amb preparatius, i són unes festes que fan molta germanor. Per a nosaltres la filà és la segona família. És la casa de tots els components", assegura l'edil de Festes, que aprofita l'ocasió per a convidar a la gent: "Tenim unes festes molt completes, hi ha activitats per a xiquets a la Font Jordana, i a les nits tenim orquestres i Djs. Convidaria a la gent a qualsevol acte i qualsevol dia, i podrà comprovar que el nostre poble sempre està obert".

Fotografía de Pedro Estudi Fotogràfic./ Fotografía de QuatreUlls./

Per Belén Rivas./

Xavi Molina tornarà a ser el candidat socialista a l’alcaldia de Bocairent

La intenció de l’alcalde de la localitat és culminar els projectes en marxa amb un segon mandat

BR | Bocairent./ El PSPV-PSOE de Bocairent ha aprovat la candidatura de Xavi Molina a les pròximes eleccions municipals de maig. Molina és l’actual alcalde de la localitat i optarà a un segon mandat que té com a finalitat “culminar els nombrosos projectes en marxa”.

El que és ara mateix primer edil de Bocairent va començar el seu mandat a 2019, i s’ha enfrontat a una legislatura amb situacions excepcionals com la Covid-19: “Sense dubte, han estat els moments més difícils de la legislatura, més

encara tenint en compte que l’Ajuntament és titular d’una residència de la tercera edat”, i afegeix que: “Gestionar aquesta excepcionalitat no ha impedit impulsar projectes importants”.

Molina ha comentat que el govern ha tingut durant aquest temps tres eixos prioritaris que són: més atenció a les persones, les accions de promoció econòmica, i la millora de l’entorn. “Concloure aquestes accions, que estan encaminades, així com aconseguir fer realitat qüestions en què no hem pogut avançar tant com

ens haguera agradat, com ara l’ampliació del centre de salut, la reforma del CEIP Lluís Vives, el condicionament d’una zona verda per a la residència o l’habilitació d’un punt d’aparcament al centre del nucli urbà, són l’estímul per a seguir al capdavant de la gestió municipal”, diu el candidat.

Xavier Molina assegura que vol continuar duent a terme una gestió “amb els mateixos principis” que han inspirat el seu primer mandat: “el diàleg, la col·laboració, l’exemplaritat, l’empatia i l’honestedat”.

Bocairent presenta el Xec de Benvinguda

Amb aquesta ajuda les famílies amb nous membres per naixement, adopció o acolliment poden sol·licitar aquest xec per a compres en establiments locals

BR | Bocairent./

L’Agrupació de Comerciants i Serveis i l’Ajuntament de Bocairent han presentat una nova edició del Xec de Benvinguda, una iniciativa amb la qual les famílies amb nous membres per naixement, adopció o acolliment, poden sol·licitar una ajuda

econòmica per a compres en establiments locals. Aquesta idea es va posar en marxa en l’any 2021, és a dir, que aquesta és la tercera edició, i en ella es donaran 300 euros a cada sol·licitant, una dotació que representa un increment del 50% respecte a la primera edició.

Caixa Ontinyent

dedicarà

1,5 milions d’euros a obres socials

L'objectiu de l'entitat financera és conscienciar en sostenibilitat, col·laborar amb col·lectius vulnerables i intensificar l'educació financera

BR | Ontinyent./ Caixa Ontinyent ha anunciat que enguany destinarà 1,5 milions d’euros a obres socials, una actuació que té com a objectiu mantenir les línies desenvolupades fins al moment, i, a més, impulsar l’activitat que promou la Fundació Caixa Ontinyent.

Els projectes que tindran especial protagonisme en aquest 2023 seran el programa d’educació financera, amb el qual es desenvolupen accions educatives i formatives de manera presencial i en línia; també es potenciarà l’activitat al Centre Cultural Caixa Ontinyent, un espai obert a activitats i col·lectius diversos; i a

més a més, es posarà en marxa el Centre de Majors Actius d’Ontinyent, un lloc de convivència per a la tercera edat en les instal·lacions de l’anterior Club de Jubilats.

Segons afirmen des de Caixa Ontinyent, un dels eixos principals en la seua actuació per a enguany serà conscienciar en sostenibilitat i la col·laboració amb col·lectius. Per això es continuarà duent a terme la Política de Responsabilitat Social Corporativa, de la qual està previst editar la primera memòria. Aquesta política està orientada al desenvolupament d’accions de gestió ambiental en el si de l’entitat, i a implantar el con-

cepte de finances sostenibles en la seua activitat de finançament a tercers.

Pel que fa a la seua col·laboració amb col·lectiu, se centrarà en aquells en situació de vulnerabilitat i en perill d’exclusió social i financera, amb especial èmfasi en la infància, per això es fomentaran les activitats educatives i d’incorporació al món laboral, així com les que fomenten la pràctica esportiva.

Ara mateix, Caixa Ontinyent és l’única entitat financera del País Valencià i, l’única amb seu a les comarques centrals valencianes, i, per això és l’única que reverteix els seus beneficis a la societat a

través d’obres socials, equivalent a la part que altres entitats destinarien a retribuir als seus propietaris. Amb aquesta tasca es permet millorar la qualitat de vida de les persones, i també, contribuir en la vertebració de la seua zona i mantenir la qualitat de vida en les poblacions.

Als últims 20 anys, s’han destinat 24 milions d’euros a obres socials, i és que, l’obra social de l’entitat ara mateix disposa de 24 centres en funcionament en 11 localitats, amb 274 llocs de treball directe, i en 2022 ha desenvolupat 244 activitats i ha col·laborat amb 173 col·lectius, beneficiant en total a 189.000 persones.

Centre Cultural Caixa Ontinyent./

Xavier Molina./

13 habitatges es beneficien d’ajudes per a la rehabilitació

Concretament, aquesta partida d'ajudes municipals està dirigida a habitatges i locals ubicats al centre del municipi, i cobreix fins al 50% del pressupost de l'actuació prevista

BR | Agullent./ L’Ajuntament d’Agullent va llançar en 2022 un Pla d’Ajudes Municipals per a la Rehabilitació de Vivendes i Locals del Centre Històric. En total s’han pogut beneficiar d’aquestes subvencions 13 habitatges. El paquet ha permés a les persones propietàries cobrir fins a un 50% del pressupost de l’actuació prevista. El consistori ha invertit 43.547 euros en obres particulars amb l’objectiu de contribuir a la recuperació del centre històric del poble.

La primera vegada que es va llançar aquest pla va ser en l’any 2016, i des d’eixa edició s’han concedit 90 ajudes amb un import total de 251.073 euros. Segons han informat des del govern, s’espera continuar convocant aquestes ajudes cada any, i com s’ha fet en les anteriors edicions, es contemplaran tant les subvencions per actuar de manera

Bocairent convoca la tercera edició del concurs de composició

Joan Antoni Martínez i Martínez

El certamen duplica la quantia dels premis respecte de l’edició anterior i està dotat amb 3.000 euros

global en les vivendes, com parcialment en cobertes, façanes, parets mitgeres i estructures, i fonaments. També es comptarà amb una línia d’ajudes per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, i una altra per a l’eliminació d’elements impropis en habitatges del centre del poble.

Pau Muñoz, alcalde d’Agullent, ha comentat que: “Des de l’equip de govern es treballa per revaloritzar el nucli antic d’Agullent fomentant ajudes per tal de millorar la zona, donant valor al nostre centre històric i garantir la millora dels habitatges de les persones que habiten en la zona”.

BR | Bocairent./ El Grup de Xirimiters i Tabaleters l’Aljub, amb el patrocini de l’Ajuntament de Bocairent, i la col·laboració de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters, i l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat, ha convocat la tercera edició del concurs per a Colla de Dolçaina i Percussió Joan Antoni Martínez i Martínez. La iniciativa va nàixer en 2019, en aquest municipi, amb l’objectiu de retre homenatge a aquest bocairentí, que és un dels referents de la xirimita en tot el territori valencià.

Aquesta convocatòria està dirigida a la creació d’obres amb la categoria de música funcional per a carrer, i es podran presentar fins al 9 de juny. Finalitzada la fase de presentació, un jurat tècnic seleccionarà un màxim de quatre propostes, que tindran la consideració de

finalistes i seran interpretades pel Grup de Xirimiters i Tabaleters l’Aljub de Bocairent, en el Teatre Avenida el dia 30 de setembre de 2023.

En aquest concert es determinaran els premis, que enguany passen de 1.500 euros a 3.000, és a dir, que es duplica la quantia total respecte a l’edició anterior. El primer premi, decidit pel jurat especialitzat estarà dotat amb 2.000 euros. Després hi haurà un premi votat pel públic, dotat amb 800 euros, i final-

ment, una menció especial seleccionada pels músics de l’Aljub, que rebrà 200 euros.

El president del grup, Xavi Pascual, ha celebrat l’anunci d’aquesta tercera edició i ha manifestat la seua satisfacció declarant s’ha consolidat aquest concurs “convertint-lo en un referent de la composició de música per a colles de dolçaina i percussió”. A més a més, ha destacat la importància de mantenir viu el record de Joan Antoni Martínez i Martínez, que va ser un referent de la música tradicional valenciana, i el primer director de l’Aljub, que en el pròxim any complirà 30 anys.

Per la seua part, l’alcalde de la localitat, Xavier Molina, ha explicat que: “Volem continuar prestigiant el certamen i fer-lo cada volta més atractiu; per això, hem duplicat l’aportació econòmica per als premis”.

HORÒSCOPS

PREVISIÓ ASTROLÒGICA Per Roser Bona / AMIC

- Àries (Del 21 de març al 20 d'abril): Mart a Casa IV inclina a fer obres a la llar o una remodelació decorativa. Una experiència t'ha fet aprendre a gestionar la frustració i t'ha fet una mica més madur.

- Taure (Del 21 d'abril al 20 de maig): Estàs més actiu i aprofites per fer algunes tasques que havies deixat aparcades. Et sents una mica nostàlgic. Penses en el passat, potser en algú de la família que ja no hi és.

- Bessons (Del 21 de maig al 21 de juny): Et ve de gust una trobada amb amics i t'hi apuntes. Surts de compres, però compte perquè els diners sortiran amb facilitat de la targeta i has d'acabar de passar el mes.

- Cranc (Del 22 de juny al 21 de juliol): Amb Mart al teu signe prens una decisió important. El sector laboral porta canvis i hauràs de batallar més pels teus interessos. Una amistat s'apropa amb interès romàntic.

- Lleó (Del 22 de juliol al 23 d'agost): Amb Plutó ja transitant per Casa VII si has après a relacionar-te, tot anirà bé, però si no és així, pots viure la pèrdua d'alguna amistat o un conflicte amb la parella.

- Verge (Del 24 d'agost al 23 de setembre): Sents la temptació de venjar-te d'algú que creus que et va fallar, però saps que no és el camí a seguir. Et planteges canviar totalment de professió o deixar la feina.

- Balança (Del 24 de setembre al 23 d'octubre): Per fi pots fer front a alguns pagaments pendents i estàs una mica més tranquil. El gran trígon entre Lluna, Mart i Saturn afavoreix els avenços al sector professional.

- Escorpí (Del 24 d'octubre al 22 de novembre): Fas un viatge o escapada en bona companyia, possiblement amb algú de la família. Hi ha canvis al sector de l'amistat. Entres en un nou cercle social i fas nous contactes.

- Sagitari (Del 23 de novembre al 21 de desembre): Reclames uns diners que et deuen i obtens bons resultats. En l'amor estàs una mica "perepunyetes" i tot i que coneixes noves persones, ningú et fa prou el pes.

- Capricorn (Del 22 de desembre al 20 de gener): La teva sensibilitat va per un costat i les teves necessitats materials, per un altre. Si no et satisfà la feina, cerca altres opcions. Un amor del passat, vol retrobar-te, però tu ja ets feliç.

- Aquari (Del 21 de gener al 19 de febrer): Et sents una mica impacient i podries parlar sense pensar gaire, ferint alguna sensibilitat. Pot sorgir una forta atracció amb un veí o algú que viu al teu mateix barri.

- Peixos (Del 20 de febrer al 20 de març): T'interesses per practicar esport, per tornar-te a sentir en forma a gust amb tu mateix. Et planteges si vols seguir al mateix lloc i amb la mateixa gent en el futur.

Herbes remeieres per Ferran Albors

POLIOL -Satureja alpina(Poleo, Té de sierra nevada)

Floració a mitjan mes de juny pel dia de Sant Joan, època en què es recol·lecta, encara que depén de les pluges de la primavera i la temperatura del mes de maig.

Es cria a bastant altitud, quasi per sobre dels 1.000 metres, a les serres de Mariola, Aitana i Benicadell.

Fa molts anys, en temps dels pastors, quan portaven el bestiar a pasturar a aquestes altes muntanyes, no deixaven de nomenar i lloar aquesta planta de gran valor contra les indisposicions del ventre i per a afavorir la digestió.

El meu amic Andrés, pastor de Confrides, en un matí que vam pujar a la serra d'Aitana, quan estàvem descansant a la font de Forata, em deia: "Fernando, quan pujava el ganao a esta part de la serra, i passàvem alguna nit allà a la cova que tenim darrere, l'últim que menjaven abans de descansar era una miqueta de poliol per a afavorir la digestió del menjar que havien fet durant tot el dia. L'únic que no es menjaven era el que n'hi havia dins dels espinals, perquè es punxaven el morro"

REMEI CASOLÀ:

"Sense poliol no hi ha herbero", aquesta frase tan popular me la va dir Paco Campaneta esmorzant a la font del Carrascalet, allà pels anys 80, i seguidament em diu: "Entra ací, davant de l'altra part del barranc, i trobaràs unes quantes rametes d'esta planta digestiva, i almenys tindrem herbero per a enguany". Amb aquestes paraules pròpies del saber popular queda clar que el Poliol és una planta que ha de figurar com a titular en l'elaboració de l'herberet, que durant molts anys han realitzat els nostres avantpassats.

Nota: en aquest capítol es realitza una descripció de la planta medicinal, com també es relaten receptes i remeis populars que m'han transmès els meus avantpassats, però cal tindre clar que el diagnòstic de les malalties correspon sempre als professionals pertinents.

Si jo tenia memòria!” per Àlex Agulló

Exercicis per treballar les nostres capacitats cognitives

Aquestes activitats, fer sudokus, assistir a tallers de la memòria... no són més que un entrenament. El partit contra el deteriorament cognitiu el jugues les vint-i-quatre hores de cada dia.

1. Ací em pica, ací em cou, ací em menge la mona i ...... ..... ............ l’ ......

Recorda llocs on t’has menjat la mona alguna vegada i amb qui estaves.

2. Anem per les locucions! Com de costum: cada paraula al seu lloc i una apareix a les tres:

i / i / L’ / de / és / el / en / amb / dia, / ser / Qui / viu / llum / llit / cria, / salut / Deixa / planta / apagada. / tindràs / alegria / callada, /

3. Escriu una llista ben llarga de paraules que porten la lletra S, en primer lloc, en segon lloc, en tercer lloc... soca ... / estora ... / caspa ... / plàstic ...

4. Tinc deu monedes amanides i si sume el seu valor, són exactament dos euros. Quines combinacions de monedes puc tenir? (Fent mans i mànegues he trobat 14 respostes) 100ct 50ct 20ct 10ct 5ct 2ct 1ct

Problema d’Escacs #21 per Ximo Corbí

El rei blanc sembla estar desprotegit. Com continuaries?. Tema Tàctic: Atracció. Blanques juguen i donen escac i mat en 2 jugades. La solució en el pròxim exemplar · joaquincorbi7@gmail.com

EL GRAT 745 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - ABRIL 2023

Reserves 674 986 539 Sant Doménech 6 · ALCOI

“

Servicio a Domicilio c/Maestro Espí, 13 · Alcoi

Solució #20: 1-Df8+! , Txf8; 2-Txf8++