entrevista segària

Segària: Un poema ‘in progress’ al v oltant del mestissatge valencià

Parlar de Segària és trasladar-nos inevitablement a una de les serres més estimades a les comarques centrals valencianes, concretament, la darrera part de les serralades Bètiques abans de desaparéixer a la planúria de la Marina Alta. Xafar-la i olorar-la té, però, un altre significat, a partir d’ara. Tot obra i gràcia de dos alcoians: l’escriptor Jordi Botella i l’actor Juli Cantó. Arriba al Teatre Calderón el dijous 20 de febrer, a partir de les 20 hores.

El primer, perquè, com a caminant i corredor d’afició, coneix tots i cadascun dels racons de la serra, que és terme municipal de diferents municipis, com ara Verger, Ondara i Pego. “Es tracta d’un poema dramàtic, on intercalem lletra cursiva, documents, notícies i poemes”. Un ‘work in progress’ que naix de diferents converses.

És un work in progress, naix de diferents converses. Començant per ser el lloc que alberga vestigis del Paleolític i el Neolític, el pas dels ibers, dels romans, fins arribar a les restes aràbigues. Un bell mestissatge que conviu, “molt curiosament”, ben a prop de la mar. “Eixe nas que sobresurt, amb una zona més humida, cap a Pego, i altra més seca, la part sud, que mira a Dénia. Per allí han passat totes les civilitzacions”, explica Botella.

El seu text naix de converses amb el seu amic Juli, qui ha participat des d’un principi de manera activa en la confecció del fil conductor d’aquesta història. “Li vaig demanar a Jordi que el text ixira a partir de la idea d’un pardal. Li vaig passar el poema ‘El albatros’, de Baudelaire”. Entre el material, els innombrables textos que, des d’historiadors com ara Cavanilles, fins autors anglesos, han fet per deixar una petjada ferma en la literatura de la serra. “La dramatúrgia de ‘Segària’ parteix d’ahí. Des del poeta Manel Rodríguez-Castelló, fins i tot textos grecs. Estan contats de manera cronológica, seguint el mètode paranoic-deductiu d’Edgar Allan Poe, aquell de confirmar una obsessió”. Per a Botella, ha estat important, a més a més, rescatar la figura del famós polític i militar de la República Romana Quintus Sertorius, molt present a l’obra.

“Igual que van vindre els romans, ara arriben d’Àfrica” “Són coses que van passar fa milers d’anysi ens plantem ara en què les paster es dels xavals que arribem del Mediterrani són, dia sí dia no, notícia” . Així ho expliquen els autors. Perquè ‘Segària’ és, primer i abans que res, el raonament de com han funcionat les civilitzacions, que Marta Gisbert./

“No hi ha cap virgueria a ‘Segària’. És qüestió de gaudir el moment. Una història que nosaltres, com alcoians, veiem des de fora”

L’actor Juli Cantó i l’escriptor Jordi Botella a la redacció d’EL GRAT./

han anat edificant unes damunt les altres, des d’aquells primitius que van habitar les seues coves, recorrent també els bomberdejos que va patir la ciutat de Dénia després de la Guerra Civil. “La moral és aquesta. La serra simbolitza la superposició de coneixements”. I segueix Cantó: “Igual que van vindre els romans, ara arriben d’Àfrica”.Ell es fica a la pell d’un hoJuli Cantó, Orfeo Soler i Pep Burgos a Segària./

me que fa un viatge, amb un final no gaire bo, que es troba com “inserit” al mig de tots aquells que anteriorment han fet aquest mateix trajecte.

Segària: poesía, música i pintura en dir ecte Dos elements clau dels quals encara no hem parlat a escena. En primer lloc, la importància de la percussió. Pep Bur gos s’encarrega de posar la bateria al directe, entre molts altres instruments de la mateixa família. Però també és imprescindible la figura d’Orfeo Soler , qui il·lustra, i en algun moment participa, a l’obra. Poesia, música i pintura, per tant, en una fusió que condensa, en seixanta minuts, l’essència de la història de la nostra cultura valenciana.

De tot aquest lligam experimentales fa càrrec la Fundació Mutua Levante, qui ha assumit el projecte. I és que ‘Segària’ no és ben bé quelcom nou; a banda del videoclip que ja es va projectar a la Mostra de Teatre d’Alcoi en la darrera edició, oferint-ne un tast, s’han fet un parell de funcions, una privada, i l’altra a Pedreguer. Després del Teatre Calderón, recordem, el dijous 20 de febrer a partir de les 20 hores, volen viatjar fins a Dénia. “Ací a Alcoi muntem l’obra damunt de l’escenari. És per a un públic reduït, prop de quaranta persones, podríem dir, però pot fer-se en qualsevol ubicació, fins i tot al menjador d’una casa”, confessen. La bona sintonia entre els veterans creadors ha donat els seus fruits. Cantó ho compaginarà amb les seues últimes funcions en ‘Les aventures de T. Sawyer’, que ja porten tres anys, i amb l’estrena de ‘Nautilus’, obra de La Negra. Botella, per la seua banda, ha estat treballant al nou cicle expositiu d’Alcoi, amb motiu dels 25 anys de la mort de l’Ovidi. “No hi ha cap virgueria a ‘Segària’. És qüestió de gaudir el moment. Una història que nosaltres, com alcoians, veiem des de fora”. Amb moltes ganes de veure’ls en acció, tenim a EL GRAT.

el grat a ovidi 25 ANYS 1995-2020

Sobtat vingueres com un Sol d’estiu de negre, inflamat i amb la Gola seca un Perquè vulld’allò més tempestiu i amb una mirada innocent i enterca. Cantant de fona, músic combatiu sempre compromés, sens cap hipoteca també un gran artista i un actor furtiu enemic de llepons i xerrameca. De malnom fores la Fera Ferotge tu tossut, De manars i garrotades! doncs com tots volies el pa sencer. Molt jove se’t va parar el rellotge les teues cançons estan arrelades i avui al Barranc del Cint creix un llorer. i avui al Barranc del Cint creix un llorer per Vicent Luna i Sirera

Jo vinc d'una família humil, i encara recorde els plors de la mare quan ho va sentir, ens vas dir adéu i feres vacances, en un dia que durarà anys . Les llàgrimes van sortir dels meus ulls per un home amb qui mai havia parlat, però les lliçons de sumes i verbs que ell em va regalar, encara cap mestre les ha superat. Batejat amb vermells de sang i sol i d'esperança, recorde la teva ensenyança a l'escola de Ribera, la cançó de les balances cante amb plors, riallera, i continue ballant aquell petit vals amb la Teresa. Allà on comença el Barranc del Cint, espere tant i tant de tu, cada cop que sent un nou poema, pense que passa aquí on sóc, que tinc regust a res, perquè he crescut i vull més, i és que ja no m'alimenten molles. I no busque cap herència, perquè ja tinc la meva vida, perquè vaig passant i compartint pels ponts i costeres del meu poble Alcoi, cadascuna de les teves cançons, cadascuna de la teva rima. Encara va com va, entre muntanyes de paranys, enganys i més enganys però les paraules cobren sentit, i dintre de tots els mals, seràs per mi més que un record d'infantesa, seràs per mi braços lliures, i boques i mans. I en català, a la manera valenciana, cridaré al vent que has sigut per mi vaixell de deu mil ports, i en temps tan llargs que hi ha qui es cansa, el resultat sóc jo, la jugada torna a ser perfecta. a l'ovidi per Joan Pérez i Sempere

Paco Ibáñez al Teatre Calderón Paco Ibáñez ens retorna al Olympia 50 anys després JP Alcoi./ El passat dissabte 25 de gener, el mític cantautor Paco Ibáñez va actuar al Teatre Calderón d’Alcoi emmarcat en la seua gira “50 anys de l’Olympia”. Un retorn a les cançons de sempre on el públic va poder gaudir de la poesia musicada de grans poetes com Rafael Alberti, Federico García Lorca, José Agustín Goytisolo o Miguel Hernández. Els assistents van acompanyar al cantant a una veu amb les cançons ‘Andaluces de Jaén’ del poeta d’Oriola i ‘A galopar’ de Lorca per finalitzar el concert.

L’artista Susana Alemany s’estrena exposició a la Unesco Alcoi

MG | Alcoi./ El passat dissabte dia 18 de gener a les 12 hores es va inaugurar l’exposició de l’artista Susana Alemany que, per primera vegada, exposa a Alcoi. L’acte va tindre una afluència notable amb prop de 80 persones.

Les obres es podran visitar fins al 28 de febrer en horari de 19 a 21 hores de dilluns a divendres. A banda d’aquests horaris l’artista oferirà visites guiades tots els dimarts de 19 a 21 hores al club de la Unesco Alcoi

SS | Ontinyent./ El televisiu mag Nacho Diago homenatjarà, aquest diumenge 2 de febrer a les 18:00h. al llegendari Harry Houdini a la Sala Gomis d’Ontinyent. Tot amb el fil narratiu d’una història de misteri al voltant de la figura del mag i escapista de principis del Segle XX Harry Houdini. “El misterioso caso de Houdini y la habitación cerrada” un espectacle, on l’actual presentador del programa “Magnífics” de À Punt i també actor (“Amar en tiempos revueltos” de RTVE, “Nada por aquí” a Cuatro) posarà en escena una representació que dona cabuda a tota mena de llenguatges escènics vinculats a la magia, com ara titelles, projectors, jocs visuals i un espectacular truc final.

El regidor de Cultura, Àlex Borrell, animava a la ciutadania “a gaudir d’un espectacle que combina a la perfecció màgia, teatre i misteri, amb una posada en escena senzilla però a l’hora molt treballada, i un fil narratiu molt visual i poètic.”

“Nacho Diago ens contarà una història de misteri que es també un homenatge a la màgia que es feia fa cent anys, i que es resol d’una manera molt atractiva i alhora plena de sentiment. Un espectacle que a més anem a oferir a un preu molt accessible, per tal d’afavorir l’assistència de públic familiar”, per a concloure.

Les entrades per a “El misterioso caso de Houdini y la habitación cerrada” es poden adquirir de manera anticipada a la web de Caixa Ontinyent al preu de 6 euros i en taquilla a 8 euros. L’espectacle de Nacho Diago homenatja a Harry Houdini Un espectacle que tindrà lloc el proper diumenge 2 de febrer a Ontinyent Espectacular posada en escena del mag./

Alcoi ret un afectuós adéu a Isabel-Clara Simó Emotiu homenatge a l’escriptora alcoiana al cementeri de la ciutat · Les cendres descansen al costat del seu amic Ovidi Montllor

Fotografíes S. Sempere, T.Tapias, Dani Betoret SS | Alcoi./ En una discreta commemoració, Alcoi ha homenatjat aquest migdia a l’admirada escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. La seua filla Cristina Dalfó, ha portat les cendres fins a Alcoi, acompanyada dels seus estimats amics Carles Cortés i Antoni Miró. Persones del món cultural, polítics, entre ells molts amics, admiradors de la seua obra, s’han reunit per a donar adéu a una de les millors escriptores en llengua catalana.

En paraules de la seua filla Cristina Dalfó, “ha sigut una gran mare i una gran escriptora, la trobarem molt ha faltar”, a més està molt agraïda per tot el que s’ha fet a la ciutat que tant estimava la seva mare “impressionant…ma mare estaria encantada”.

A més a més, han compartit aquest afectuós acte al cementiri d’Alcoi, la consellera de Transparència i Memòria Històrica, Rosa Pérez, el conseller de Cultura, Vicent Marzà, l’alcalde d’Alcoi Toni Francés, la diputada en el Congrés Patri Blanquer, entre altres personalitats.

Amb aquest homenatge de comiat, Isabel-Clara Simó, medalla d’or i filla predilecta de la ciutat, descansa al costat del seu amic, Ovidi Montllor, lloc destinat a les personalitats més rellevants d’Alcoi.

Carta de la Unesco-Alcoi a la immortal Isabel-Clara Simó

Quina fatiga més gran obrir els ulls i descobrir que ja no hi ets. Altre símbol que marxa de vacances. Ara fa poques setmanes Pep Cortés, ara tu, i hui el mateix dia justament vint anys enrere un altre mestre de la literatura valenciana i de la comarca de l’alcoià, l’Enric Valor. Un poc més enllà queda l’Ovidi, en breu 25 anys de les seues vacances.

És força curiós, un caprici de la natura o una benedicció dels deus, qui sap, però si observem la història després de travessar una guerra i caure en una dictadura feixista, de sobte, com per art de màgia naix l’Ovidi a març de 1943, i un mes després TU, a l’abril. I per si fos poc el mes de maig de 1945, dos anys i dos mesos després naix Pep Cortés. Què tindrà la primavera alcoiana que ens deixa aquests llegats tan indestructibles, tan necessaris,tan entranyables, tan forts i fortes, tan valents i valentes. Tot un seguit d’emblemes de la literatura, la cançó, el teatre, la comunicació, i com no, de la nostra cultura.

La teua trajectòria Isabel, deixa clar amb quina força vivies, amb quina força senties i estimaves, com d’arrelades tenies les teues conviccions pel que era just, per les llibertats, per les igualtats... sempre des del respecte i l’educació que oferies com a mestra i com a persona.

Repassem-ne unes poques: Licenciada en Filologia i Periodisme, i Doctorada en Filologia Romànica. Escriptora rellevant en la literatura catalana moderna aconseguint reconeixements com el Premi Víctor Català “És quan miro que hi veig clar”, Premi Sant Jordi “La Salvatge”, Premi Andròmina de Narrativa, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig “En legítima defensa”, Premi Joanot Martorell per “Amor meva”i premi de novel.la Ciutat d’Alzira amb “El meu germà Pol”, entre moltes altres obres més.

Has rebut guardons com la Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or de la Ciutat d’Alcoi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Has estat directora del Semanari “El Canigó” i columnista de l’Avui en la teua vessant més periodística. Has escrit obres de teatre com “Complices” representada en escena per altre símbol de la nostra ciutat Pep Cortés. Algunes de les teues novel·les han dut el segell imprés del teu cor cap al poble que t’ha vist nàixer amb obres com “Júlia” i “D’Alcoi a Nova York”. Has deixat a la biblioteca universal contes per als nostres infants i narratives socials d’un caracter tan clar i contundent que no tots en són capaços d’apreciar i entendre, i això que és molt senzill, l’Amor és universal i es tracta amb respecte sempre, malgrat siga un amor brusc i salvatge com deia el poeta. Les teues obres han estat traduïdes a nou idiomes. Que cal dir a tot açò?. No res, perquè parla per si mateix.

Altra suposada casualitat amb l’alineació de dades. La Unesco naix el 1946 de mà de les Nacions Unides per promoure l’educació, la ciència, la cultura, la comunicació, la Defensa dels Drets Humans, preservar el Patrimoni Històric, i per descomptat defensar la Pau, la llibertat d’expressió i de premsa, temes tan crucials per mantindre una societat sana, íntegra, democràtica i lliure. Com pot ser Isabel que tots aquells que defenseu aferrissadament aquests valors nasquereu just després de les guerres que van fustigar aquest país, Europa i el món sencer?. La dècada dels 40. No serà cap casualitat, simplement ereu i sou les fitxes clau per redreçar el camí cap a la justícia social, la llibertat en tot el sentit més ampli que ens permet la paraula, l’amor incondicional cap a tot, però sobretot cap a aquella cultura que et va fer créixer i per damunt de tot, cap a les LLETRES.

Com deia un altre poeta alcoià “Quina eternitat més viva aquella que es deixa en homentage als vius”, i això és el que ens has deixat a tots nosaltres, la teua propia eternitat feta lletra.

Que descanses en pau amb tots aquells que estimes,i de pas dóna-li records a tots els mestres de la nostra cultura que abans que tu marxaren.

Bon vent i barca nova Josep Cortés responsable de Comunicacions i Premsa UNESCO Alcoi./

Presidenta, Amiga...

El setembre de 2011 es va constituir la Xarxa Alcover,de la qual formen part més de 30 entitats i institucions públiques, i que té per objectiu l’intercanvi d’espectacles teatrals en l’àmbit lingüístic de la nostra llengua comuna. La iniciativa prenia el relleu del Projecte Alcover, nascut a la Mostra d’Alcoi de 1995. En la reunió constitutiva, l’escriptora Isabel-Clara Simó va ser nomenada Presidenta d’Honor: “Avui el projecte es converteix en una realitat, en una xarxa que servirà per a fomentar la mobilitat entre els agents artístics dels territoris que tenen en comú la llengua catalana”, va assegurar en l’acte de presentació de la Xarxa Alcover celebrat a la Llotja de la Fira Tàrrega.

Estava agraïda i ens deiaque trobava molt gratificant aquest “autèntic agermanament cultural, que fa possible escoltar tots els nostres accents damunt d’un escenari”

I tot seguit, la Isabel lluitadora,la Isabel revolucionaria, ens encoratjava

“El teatre és l’art que aprofita per distreure,per entretenir, però sobretot el teatre és un revulsiu, és una sàtira, és una incòmoda eina de crítica sobre el mal govern. No és estrany que totes les dictadures hagin perseguit el teatre i hagin volgut convertir eixe revulsiu en una estúpida cerimònia de gente bién lluint collarets i vestimenta en confortables comèdies que ni tant sols fan riure”...

És cert, Isabel, ningú no hauria de tenir por de pensar, ni d’aprendre i el teatre ens dona aquestes possibilitats, encara ara, en l’era de les tecnologies digitals, encara ara, hi ha algú disposat a mirar-te als ulls, explicar una història dalt d’un escenari i fer-ho només per a tu... Seguirem lluitant pel teatre, Isabel, per aquest teatre que tu volies, el que fa pensar, el que interpel·la l’espectador, el teu, el que es fa, es pensa i s’interpreta en la llengua del teu poble. Sapere Aude! Seguim! Josep Miquel Galvan i Mascarell, President de la Xarxa Alcover./

Gràcies per les teues ensenyances, per les teues col·laboracions, pel teu caràcter i la teua lluita. Gràcies per tot, Isabel