entrevista
17
EL GRAT 711 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA FEBRER 2020
Art&Cultura
Parlem amb l’escriptor Jordi Botella i l’actor Juli Cantó
Segària:Un poema‘in progress’ al voltant del mestissatge valencià Parlar de Segària és trasladar-nos inevitablement a una de les serres més estimades a les comarques centrals valencianes, concretament, la darrera part de les serralades Bètiques abans de desaparéixer a la planúria de la Marina Alta. Xafar-la i olorar-la té, però, un altre significat, a partir d’ara. Tot obra i gràcia de dos alcoians: l’escriptor Jordi Botella i l’actor Juli Cantó. Arriba al Teatre Calderón el dijous 20 de febrer, a partir de les 20 hores. Marta Gisbert./
E
l primer, perquè, com a caminant i corredor d’afició, coneix tots i cadascun dels racons de la serra, que és terme municipal de diferents municipis, com ara Verger, Ondara i Pego. “Es tracta d’un poema dramàtic, on intercalem lletra cursiva, documents, notícies i poemes”. Un ‘work in progress’ que naix de diferents converses. És un work in progress, naix de diferents converses. Començant per ser el lloc que alberga vestigis del Paleolític i el Neolític, el pas dels ibers, dels romans, fins arribar a les restes aràbigues. Un bell mestissatge que conviu, “molt curiosament”, ben a prop de la mar. “Eixe nas que sobresurt, amb una zona més humida, cap a Pego, i altra més seca, la part sud, que mira a Dénia. Per allí han passat totes les civilitzacions”, explica Botella. El seu text naix de converses amb el seu amic Juli, qui ha participat des d’un principi de manera activa en la confecció del fil conductor d’aquesta història. “Li vaig demanar a Jordi que el text ixira a partir de la idea d’un pardal. Li vaig passar el poema ‘El albatros’, de Baudelaire”. Entre el material, els innombrables textos que, des d’historiadors com ara Cavanilles, fins autors anglesos, han fet per deixar una petjada ferma en la literatura de la serra. “La dramatúrgia de ‘Segària’ parteix d’ahí. Des del poeta Manel Rodríguez-Castelló, fins i tot textos grecs. Estan contats de manera cronológica, seguint el mètode paranoic-deductiu d’Edgar Allan Poe, aquell de confirmar una obsessió”. Per a Botella, ha estat important, a més a més, rescatar la figura del famós polític i militar de la República Romana Quintus Sertorius, molt present a l’obra. “Igual que van vindre els romans, ara arriben d’Àfrica” “Són coses que van passar fa milers d’anys i ens plantem ara en què les pasteres dels xavals que arribem del Mediterrani són, dia sí dia no, notícia”. Així ho expliquen els autors. Perquè ‘Segària’ és, primer i abans que res, el raonament de com han funcionat les civilitzacions, que
“No hi ha cap virgueria a ‘Segària’.És qüestió de gaudir el moment.Una història que nosaltres, com alcoians,veiem des de fora”
L’actor Juli Cantó i l’escriptor Jordi Botella a la redacció d’EL GRAT./
Juli Cantó, Orfeo Soler i Pep Burgos a Segària./
han anat edificant unes damunt les altres, des d’aquells primitius que van habitar les seues coves, recorrent també els bomberdejos que va patir la ciutat de Dénia després de la Guerra Ci-
vil. “La moral és aquesta. La serra simbolitza la superposició de coneixements”. I segueix Cantó: “Igual que van vindre els romans, ara arriben d’Àfrica”. Ell es fica a la pell d’un ho-
me que fa un viatge, amb un final no gaire bo, que es troba com “inserit” al mig de tots aquells que anteriorment han fet aquest mateix trajecte. Segària: poesía, música i
pintura en directe Dos elements clau dels quals encara no hem parlat a escena. En primer lloc, la importància de la percussió. Pep Burgos s’encarrega de posar la bateria al directe, entre molts altres instruments de la mateixa família. Però també és imprescindible la figura d’Orfeo Soler, qui il·lustra, i en algun moment participa, a l’obra. Poesia, música i pintura, per tant, en una fusió que condensa, en seixanta minuts, l’essència de la història de la nostra cultura valenciana. De tot aquest lligam experimental es fa càrrec la Fundació Mutua Levante, qui ha assumit el projecte. I és que ‘Segària’ no és ben bé quelcom nou; a banda del videoclip que ja es va projectar a la Mostra de Teatre d’Alcoi en la darrera edició, oferint-ne un tast, s’han fet un parell de funcions, una privada, i l’altra a Pedreguer. Després del Teatre Calderón, recordem, el dijous 20 de febrer a partir de les 20 hores, volen viatjar fins a Dénia. “Ací a Alcoi muntem l’obra damunt de l’escenari. És per a un públic reduït, prop de quaranta persones, podríem dir, però pot fer-se en qualsevol ubicació, fins i tot al menjador d’una casa”, confessen. La bona sintonia entre els veterans creadors ha donat els seus fruits. Cantó ho compaginarà amb les seues últimes funcions en ‘Les aventures de T. Sawyer’, que ja porten tres anys, i amb l’estrena de ‘Nautilus’, obra de La Negra. Botella, per la seua banda, ha estat treballant al nou cicle expositiu d’Alcoi, amb motiu dels 25 anys de la mort de l’Ovidi. “No hi ha cap virgueria a ‘Segària’. És qüestió de gaudir el moment. Una història que nosaltres, com alcoians, veiem des de fora”. Amb moltes ganes de veure’ls en acció, tenim a EL GRAT.
