gades a alcoi

El proper dia 1 de febrer, en Alcoi, al Teatre Calderón, tindrem l’oportunitat d’assistir a un bell espectacle de dansa, i protagonitzat per la Companyia d’Antonio Gades. Sí, però ell no hi serà, doncs el seu traspàs s’hi remunta al juliol de 2004. Una veritable llàstima, segur. I aquest regal ens ve de la mà dels Amics de la Música, amb suport de l’Ajuntament: magnífica convergència, una vegada més, que a tots ens beneficia, i que millora la nostra cultura.

No obstant, i sense rectificar un sol bri d’alegria per aquesta realitat d’avui, ens cal recordar que ara fa trenta-nou anys que aquesta possibilitat hauria pogut esdevenir-se per al conjunt dels ciutadans. Sí. Ens ve a la memòria la Mostra Cultural del País Valencià que presentava entre la seua extensa, diversa i extraordinària programació, l’actuació del Ballet d’Antonio Gades, que davant la impossibilitat que fos al febrer la seua actuació s’hi ajornava fins el mes de setembre d’aquell any. Mai, però, arribà a concretar-se la representació. Algú -alguns- sabran com i per què! Ho deixarem córrer. La casualitat ha volgut que fos un mes de febrer, trenta-nou anys després, que la presència de la cultura del flamenc, tan excel·lent com aquesta, i en la seva modalitat de dansa, ens visite. Antonio Gades no hi serà, restarà però pressentit per tots aquells que puguen gaudir-ne de l’espectacle. Potser siga ben difícil no aixecar un pensament que formule el record, i la gratitud aparellada conseqüent, doncs l’art, siga com siga la seva manifestació, ens acull, il·lumina i millora com a éssers humans: «...la dansa és un treball i per a practicar-lo cal només esforç, esforç i esforç...», ens comunicà Antoni Gades, com llevant-li una mica d’importància a la que era, sens dubte, la seva passió vital i comunicativa. I aprofitem l’avinentesa d’aquesta petita notaper a suggerir, les autoritats polítiques i culturals de la ciutat, amb cordialitat i respecte, la possibilitat (ara sense entrebancs maldestres i nodrits d’ignorància extrema o interessada, com en aquell altre temps s’esdevingué), que la Mostra Cultural s’hi puga reeditar amb una segona convocatòria: corregida i augmentada. Seria un pas enorme per a trobar i retrobar-nos. Seria una autèntica meravella i motiu de franca esperança: palesar la creativitat; mostrar la imaginació; proclamar el coneixement; cantar, amb determinació i gosadia, les virtuts essencials del poble valencià; acréixer la nostra presència com a poble arreu la geografia. Matèria primera hi ha abastament. Singularitats, no cal esforçar-nos massa per a posar-les de manifest. Només caldran, això sí, il·lusió, audàcia, i esforç, i un desesperat amor per tot allò que hem estat, pel que som i pel que volem ser. Tant de bo que així fos!!! Sí, però no hi serà per Josep Sou

«La vida dels morts està en la memòria dels vius» Ciceró

MostraDansa MostraCultural del País Valencià 1981

Grup Independent d’Artistes de la Dansa presentaDanses dels Pobles d’Espanya amb Antoni Gades

En el propòsit de la “Mostra Cultural del País Valencià” que ara es presenta a Alcoi, hi ha una voluntat inicial d’afirmació col·lectiva: passant per damunt de qualsevol incidència merament didàctica o informadora, hi predominarà el fet incisiu d’assumir, amb el treball de la gent de la cultura, la nostra opció de poble que es reivindica de cara al futur. Els organitzadors hi han posat les màximes il·lusions i un esforç admirable. Les limitacions són òbvies: ho seraan. Però ha calgut atenir-se a les circumstàncies més peremptòries, i això mateix fa que quede oberta a la possibilitat que la “Mostra” d’avui siga una “Primera Mostra”, i que, en ocasions successives, l’oferta tinga un abast complementari. Afortunadament, el moment actual de la “cultura” al JOAN FUSTER./

País Valencià dóna per a això i per a molt més. A pesar del clima intoxicat i de desesperança que ens ofega, la lliçó que Alcoi en pot traure és una lliçó de tenacitat, de resistència nacionalitària, d’aspiració alhora universalista- Que és el camí a seguir. Jo em pregunte fins a quin punt els valencians podem reclamar, en aquest moment, la proposta d’una “cultura nacional-popular”, com feia Gramsci des de la presó on Mussolini el va tenir amordassat. El tema és complicat. La “cultura”, ¿què és, què ha estat, en què se’ns ha convertit?¿Com és compatible una “cultura popular” i “nacional”, quan les grans manipulacions del poble - contra el poble - queden en mans de les “multinacionals”? És un exemple… Alcoi, durant uns dies, tindrà l’oportunitat de reflexionar-ho.

Alcoi, el meu poble, és un poble amb una condensa història social, ha estat capdavanter a les lluites reivindicatives de la classe obrera, la seua contribució en aquest camp és indiscutible, els treballadors alcoians amb el seu sacrifici han aportat molta llibertat i dignitat a tots els homes oprimits d’arreu del món, per tant amb aquesta realitat i aquest suport l’inseparable camp de la cultura-popular, ha tingut el seu pes específic i la seua projecció, però hem de reconèixer que des de fa massa anys, estem sobrevivint de les “rendes” del nostre passat, és ara i avuí que pretenem ANTONI MIRÓ./

donar una resposta digna, a l’alçària de les exigències i possibil·litats actuals, el país ho demana I els alcoians hem d’assumir encoratjats la nostra responsabil·litat, amb tota l’esperança, amb tot l’empeny.

El País Valencià necessita que els pobles I comarques que el componen, reviscolen d’aquesta sàvia que a tots ens impregna de força creadora i voluntat de futur. També necessita rebre la resposta col·lectiva que caracteritza als nadius d’una cultura mil·lenària que han sabut conviure amb tots els pobles de la Terra, respectant llurs cultures autòctones, amb l’esperit de solidaritat.

La Mostra d’Alcoi, hi té una missió molt més transcendent que la pròpia repercussió aliena, la Mostra ha d’èsser una empenta més cap a la nostra recuperació, que desperte la consciència dels valencians que vullguen ser-ho de debò, ha d’èsser un pas en el llarc camí del retrobament nacional just amb els pobles de la nostra cultura comuna, més enllà dels propis complexes I les limitacions imposades.

La Mostra és un repte als nostres pobles emergents de l’ombra impenetrable d’ahir mateix i una invitació. Valencians fem camí!

Primera posició per a la Cultura en les consultes a la Tourist Info d’Alcoi Els espais culturals d’Alcoi reben en 2019 més de 110.000 visitants · Les consultes superen inclús les festes de moros i cristians Art&Cultura

SS | Alcoi./ 111.620 persones, en total en 2019, van passar per algun dels 5 espais compatibilitzats: teatre Calderón, teatre Principal, l’IVAM CADA ALCOI, la Llotja de Sant Jordi i la Capella. Infraestructures que programen cultura al llarg de l’any amb una qualitat, pensada per atraure a poblacions semblants a Alcoi.

La ciutat també ha creat importants ponts culturals, col·laboracions de diferents institucions i entitats, demostran-se que la suma d’art, multiplica; per convertir-se en la sempre volguda capital cultural, i amb un altra important vessant, el Teatre.

L’IVAM, l’única subseu que l’internacional centre d’art contemporani valencià té, situada en la primera planta l’antic edifici del Monte de Piedad. Els visitants culturals a les exposicions i actuacions programades en els espais alcoians segueixen augmentant, consolidant-se Alcoi com un espai cultural. L’atractiu de l’antic «Monte de Piedad» l’ara IV AM CADA L’IVAM CADA Alcoi ha rebut durant 2019, el primer any comptabilitzat complet, després de la seua inauguració en novembre de 2018, més de 25.000 espectadors. És el mes de març el de més afluència de visitants amb 4221 persones. Novembre amb 3486 visitants i abril, amb 3368. T ambé trobem les exposicions or ganitzades per l’IVAM a la subseu d’Alcoi en 2019 que van començar amb l’exposició d’Eusebio Sempere, continuant amb «Tota la Ciutat parla d’això», «Filant idees, teixint art» i oferint, a partir de novembre «La Visita a la Llotja de Sant Jordi del Conseller Vicent Soler./

societat del rendiment». D’altra banda, el projecte municipal se centra, sobretot, en la cultura digital, i ha donat a la seua sala de vídeo-art cabuda a diferents artistes.

Les exposicions de fotografia de l’apartat Trama i l’obra plàstica d’Urdit completen l’oferta. També a l’espai municipal, trobem THE WRONG, la Biennal Internacional d’Art Digital promoguda pel Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana. Ponts culturals amb r esultats turístics Tal com explica, Raül Llopis, regidor de cultura, «Alcoi ha sabut situar -se com un focus d’atracció cultural, apr ofitant eixe torrent de creativitat i artistes reconeguts en moltes disciplines que han nascut a aquesta terra , salvant els inconvenients d’estar a l’interior , convertint-los en part de l’èxit. A una programació d’altíssima qualitat, se li suma una ciutat que es pot passejar, una gastronomia d’interior molt potent i un entorn natural únic. Vindre a Alcoi és consumir cultura, natura i autenticitat. Un èxit que és de tots els que han cregut que aquesta aposta era possible i dels que treballen dia a dia per cuidar el continent i dotar-lo de contingut». Art i cultura de primera línia envoltada de muntanyes, la ciutat dels ponts crea els ponts culturals. Unes comarques centrals valencianes que reivindiquen el seu paper en la cultura valenciana. El cicle d’exposicions amb diferents espais destaca, sobretot, amb les propostes que desenvolupa a la Llotja la càtedra d’Art Contemporani d’Antoni Miró, on ara mateix, està l’exposició «La nau de Caront: Manuel Boix». La Llotja es van rebre 5566 visitants. Per últim, la Capella de l’Antic Asil, amb una bona tasca relacionada, sobretot, amb apropar la cultura i l’art als centres escolars, va tindre 2412 visitants.Tot sembla que el consumidor d’art té en Alcoi una oferta ampla d’alta qualitat ubicada en espais emblemàtics, renovada per cicles, oferint perspectives al llarg de l’any per poder tornar. Superant-se les festes de Moros i Cristians tradicionals, desestacionalitzant-se el sector turístic alcoià, no és gratuït tampoc que la Tourist Info haja detectat que la Cultura s’ha situat al primer lloc.

Alcoi, ciutat del teatre La Mostra de Teatre com a màxim exponent d’atracció professional i el T irisiti, amb eixos 27125 espectadors fidels al nostre BIC, com a espectacle d’èxit, únic i incombustible. En total, el Principal va registrar 40.761 espectadors en 2019, i el Calderón, 37.216. Destaca també la cada vegada major afluència de visitants de fora de la ciutat, en una programació diversa que inclou teatre, música, dansa i diferents propostes locals. L’agenda que es pot trobar a ticketalcoi.com, i l’adquisició d’entrades, fins i tot des d’altres països, com en el cas del Tirisiti.

Per a major comoditat 23 edicions · 30 € Subscripció anual Subscriu-te

Atenció al subscriptor 96 554 80 01 info@elgrat.com