gades a alcoi
27
EL GRAT 711 - PERIÒDIC DE L’ALCOIÀ I LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES - 1ªQUINZENA FEBRER 2020
Art&Cultura
Sí, però no hi serà per Josep Sou
«La vida dels morts està en la memòria dels vius»
Ciceró
E
l proper dia 1 de febrer, en Alcoi, al Teatre Calderón, tindrem l’oportunitat d’assistir a un bell espectacle de dansa, i protagonitzat per la Companyia d’Antonio Gades. Sí, però ell no hi serà, doncs el seu traspàs s’hi remunta al juliol de 2004. Una veritable llàstima, segur. I aquest regal ens ve de la mà dels Amics de la Música, amb suport de l’Ajuntament: magnífica convergència, una vegada més, que a tots ens beneficia, i que millora la nostra cultura. No obstant, i sense rectificar un sol bri d’alegria per aquesta realitat d’avui, ens cal recordar que ara fa trenta-nou anys que aquesta possibilitat hauria pogut esdevenir-se per al conjunt dels ciutadans. Sí. Ens ve a la memòria la Mostra Cultural del País Valencià que presentava entre la seua extensa, diversa i extraordinària programació, l’actuació del Ballet d’Antonio Gades, que davant la impossibilitat que fos al febrer la seua actuació s’hi ajornava fins el mes de setembre d’aquell any. Mai, però, arribà a concretar-se la representació. Algú -alguns- sabran com i per què! Ho deixarem córrer. La casualitat ha volgut que fos un mes de febrer, trenta-nou anys després, que la presència de la cultura del flamenc, tan excel·lent com aquesta, i en la seva modalitat de dansa, ens visite. Antonio Gades no hi serà, restarà però pressentit per tots aquells que puguen gaudir-ne de l’espectacle. Potser siga ben difícil no aixecar un pensament que formule el record, i la gratitud aparellada conseqüent, doncs l’art, siga com siga la seva manifestació, ens acull, il·lumina i millora com a éssers humans: «...la dansa és un treball i per a practicar-lo cal només esforç, esforç i esforç...», ens comunicà Antoni Gades, com llevant-li una mica d’importància a la que era, sens dubte, la seva passió vital i comunicativa. I aprofitem l’avinentesa d’aquesta petita nota per a suggerir, les autoritats polítiques i culturals de la ciutat, amb cordialitat i respecte, la possibilitat (ara sense entrebancs maldestres i nodrits d’ignorància extrema o interessada, com en aquell altre temps s’esdevingué), que la Mostra Cultural s’hi puga reeditar amb una segona convocatòria: corregida i augmentada. Seria un pas enorme per a trobar i retrobar-nos. Seria una autèntica meravella i motiu de franca esperança: palesar la creativitat; mostrar la imaginació; proclamar el coneixement; cantar, amb determinació i gosadia, les virtuts essencials del poble valencià; acréixer la nostra presència com a poble arreu la geografia. Matèria primera hi ha abastament. Singularitats, no cal esforçar-nos massa per a posar-les de manifest. Només caldran, això sí, il·lusió, audàcia, i esforç, i un desesperat amor per tot allò que hem estat, pel que som i pel que volem ser. Tant de bo que així fos!!!
Mostra Dansa Mostra Cultural del País Valencià 1981
Grup Independent d’Artistes de la Dansa presenta Danses dels Pobles d’Espanya amb Antoni Gades
JOAN FUSTER./ En el propòsit de la “Mostra Cultural del País Valencià” que ara es presenta a Alcoi, hi ha una voluntat inicial d’afirmació col·lectiva: passant per damunt de qualsevol incidència merament didàctica o informadora, hi predominarà el fet incisiu d’assumir, amb el treball de la gent de la cultura, la nostra opció de poble que es reivindica de cara al futur. Els organitzadors hi han posat les màximes il·lusions i un esforç admirable. Les limitacions són òbvies: ho seraan. Però ha calgut atenir-se a les circumstàncies més peremptòries, i això mateix fa que quede oberta a la possibilitat que la “Mostra” d’avui siga una “Primera Mostra”, i que, en ocasions successives, l’oferta tinga un abast complementari. Afortunadament, el moment actual de la “cultura” al
País Valencià dóna per a això i per a molt més. A pesar del clima intoxicat i de desesperança que ens ofega, la lliçó que Alcoi en pot traure és una lliçó de tenacitat, de resistència nacionalitària, d’aspiració alhora universalista- Que és el camí a seguir. Jo em pregunte fins a quin punt els valencians podem reclamar, en aquest moment, la proposta d’una “cultura nacional-popular”, com feia Gramsci des de la presó on Mussolini el va tenir amordassat. El tema és complicat. La “cultura”, ¿què és, què ha estat, en què se’ns ha convertit?¿Com és compatible una “cultura popular” i “nacional”, quan les grans manipulacions del poble - contra el poble - queden en mans de les “multinacionals”? És un exemple… Alcoi, durant uns dies, tindrà l’oportunitat de reflexionar-ho.
ANTONI MIRÓ./ Alcoi, el meu poble, és un poble amb una condensa història social, ha estat capdavanter a les lluites reivindicatives de la classe obrera, la seua contribució en aquest camp és indiscutible, els treballadors alcoians amb el seu sacrifici han aportat molta llibertat i dignitat a tots els homes oprimits d’arreu del món, per tant amb aquesta realitat i aquest suport l’inseparable camp de la cultura-popular, ha tingut el seu pes específic i la seua projecció, però hem de reconèixer que des de fa massa anys, estem sobrevivint de les “rendes” del nostre passat, és ara i avuí que pretenem
donar una resposta digna, a l’alçària de les exigències i possibil·litats actuals, el país ho demana I els alcoians hem d’assumir encoratjats la nostra responsabil·litat, amb tota l’esperança, amb tot l’empeny. El País Valencià necessita que els pobles I comarques que el componen, reviscolen d’aquesta sàvia que a tots ens impregna de força creadora i voluntat de futur. També necessita rebre la resposta col·lectiva que caracteritza als nadius d’una cultura mil·lenària que han sabut conviure amb tots els pobles de la Terra, respectant llurs cultures autòctones, amb l’esperit de solidari-
tat. La Mostra d’Alcoi, hi té una missió molt més transcendent que la pròpia repercussió aliena, la Mostra ha d’èsser una empenta més cap a la nostra recuperació, que desperte la consciència dels valencians que vullguen ser-ho de debò, ha d’èsser un pas en el llarc camí del retrobament nacional just amb els pobles de la nostra cultura comuna, més enllà dels propis complexes I les limitacions imposades. La Mostra és un repte als nostres pobles emergents de l’ombra impenetrable d’ahir mateix i una invitació. Valencians fem camí!
