barnasants

Ricard Garcia, premi de poesia Manuel Rodriguez Martinez De l'Associacio Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jorda per la seua obra ‘La llum mes alta’

EG | Alcoi./ El poeta Ricard Garcia (Sant Llorenc d'Hortons, Alt Penedès, 1962) ha estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodrí́guez Martínez-Ciutat d'Alcoi que convoca l'Associacio Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà per la seua obra La llum més alta. El jurat, integrat per Imma López Pavia, Marta Pérez i Sierra, Francesc Pou, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castello ́, va triar aquest llibre d'un total de 75 treballs presentats a concurs, 38 de procedents de Catalunya, 28 del País Valencià, 7 de les Illes Balears i 2 de fora del nostre domini lingüístic, mentre que 59 d'aquests llibres eren signats per homes i 16 per dones. El premi, dotat amb 1.500 euros, serà coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres el proper mes de març. Ricard Garcia, que treballa com a professor de Secundària, ha publicat diversos poemaris: Els contorns del xiprer (2005, premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent), De secreta vida (2007, premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó), El llibre que llegies (2011, premi Vila de Martorell) i On la sang (2016, premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt). Escriptor molt actiu en recitals poètics i tallers literaris de creació i lectura, publica amb assiduïtat en els seus blogs Castell de cartes i Cupressus sempervivens (www.ricardgarcia.cat), reconegut aquest darrer en 2015 com a millor blog literari en català pels Premis Vila de Martorell. Pel que fa a La llum més alta el jurat ha destacat la sobrietat i precisió d'uns poemes que despleguen un gran ventall temàtic des d'una mirada que, alhora que reconeix sense escarafalls el costat més fosc i amarg de la condició humana, enfonsa les seues arrels en una passió vital indeleble, en les constants de l'amor, en l'equilibri de la vida en harmonia amb la natura o en la força de la solidaritat amb els me ́s desposseïts. Llibre d'una gran maduresa creativa, La llum més alta és també un cant als orígens i a l'experiència amorosa, un exercici de memòria que fa balanç del passat i una contemplació assossegada del món condensada en la veritat dels poemes amb que el poeta es rescabala de les seues ferides i obre solcs d'esperança en el cor del lector.

Cireres

Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles, escampar-ne, després, els trossos pel terra i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los.

Anomenar-les totes, les formes del mal, i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo!

Acceptar derrota i cicatrius. Tornar a viure una vida senzilla i tornar a tastar, només llavors, la llum, molsuda i dolça, a la carn de les cireres. [La llum més alta, Ricard Garcia]

Art&Cultura ‘Cultura o Barbàrie’, comença l’edició 26 del Barnasants

Alcoi torna a formar part d'aquest festival de música d'autor en català, sent una de les tres seus al País Valencià

BR | Països Catalans./

El director del Festival Barnasants, Pere Camps, ha presentat en roda de premsa la programació per a aquesta 26 edició del festival de música d’autor, que enguany està sota el lema ‘Cultura o Barbàrie’. Concretament, s’ha centrat a presentar en aquells esdeveniments que se celebraran en les seus del festival al País Valencià, que són València, Bellreguard, i després de molts anys, Alcoi, que torna a acollir al Barnasants. Segons ha explicat Camps sobre dur a terme els concerts: “Tenim molt respecte a la pandèmia, però, no tenim por. Creiem que podem portar endavant el Barnasants com projecte de la cultura. Portem els concerts dins de les mesures”. A més ha destacat que és important tornar a fer cultura, ja que: “entenem que és fonamental per als éssers humans poder accedir a un teatre, cine, concerts”. Pel que fa al lema d’aquest 26 aniversari del Barnasants, ‘Cultura o

Feliu Ventura, Pere Camps i Eva Dénia./

Barbàrie’ vol transmetre, que la cultura és la millor vacuna contra “la barbàrie que veiem als informatius”. A més, per a Pere Camps afirma que a més també es du endavant aquesta edició per una qüestió solidària amb els treballadors del sector de la cultura com tècnics, productors, programadors, artistes: “la solidaritat també és això. Ens interessen els éssers humans, no el ‘bussines'”. Enguany al País Valencià hi haurà un total de 25 concerts, que per al cap del festival: “no es podrien dur a terme sense la complicitat d’un regidor o regidora valent”. Estava previst que el festival s’inaugurara el dia 5 de febrer amb el concert de Paco Ibáñez a Bellreguard, però, però culpa de la situació epidemiològica no és possible dur-lo a terme. Així que l’encarregat d’obrir aquest cicle de concerts de música d’autor en català al País Valencià, serà Eduard Iniesta a València el dia 12 de febrer. El director ha aclarit, que totes les actuacions que no es puguen realitzar en la data prevista s’ajornaran per a poder fer-les quan siga possible. En el cas del concert de Paco Ibáñez de Bellreguard, s’ha posposat fins a l’1 de maig. Pere Camps ha celebrat la tornada a Alcoi al Barnasants, i d’aquesta unió pensa que: “En la mesura que vagen unint-se ajuntaments, aniran obrint-se camins i s’aniran afegint més”. A la capital de l’Alcoià se celebraran dos concerts, el primer d’ells el dia 11 de març al Teatre Calderón, de la mà del grup local VerdCel, i el segon serà el dia 8 d’abril, amb l’actuació de Feliu Ventura al CADA.

Acadèmia Valenciana de la Llengua es fa ressò de la victòria alcoiana

Des de les xarxes socials de l’institució elaboren una secció en la qual cada dia nombren una paraula especial o curiosa. Gràcies a la victòria del C.D. Alcoyano, l’AVL va fer paraula del dia ‘alcoià’

EG | Alcoi./ Aprofitant la victòria del C.D. Alcoyano en el partit contra el Reial Madrid, el gentilici ‘alcoià’ va ser molt sentit a les xarxes socials durant eixe dia. Per aquest motiu, des del Facebook de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és va decidir incloure-la en la seua secció diària en la qual es tria una paraula significativa, i s’explica el seu orígen, les seues variants, i l’etimologia d’aquesta. Aquesta va ser l’explicació de l’AVL sobre el nom del habitants del nostre poble:

LA PARAULA DEL DIA: ALCOIÀ

La paraula «alcoià» és un gentilici que servix per a designar les persones que han nascut o viuen a la ciutat d'Alcoi, capital de la comarca anomenada precisament «l'Alcoià». S'ha format afegint el sufix «-à» (en femení, «ana») al nom de la ciutat. Per la seua banda, el topònim «Alcoi» té una etimologia incerta. No se sap, amb seguretat, si és de base aràbiga, llatina o preromànica. El que sí que està clar és que la primera documentació d'este topònim apareix en el Llibre del Repartiment, a on el rei Jaume I deixava constància de la distribució de les terres que anava conquistant als moros en les seues gestes bèl·liques: «et hereditatem que fuit alchayd de Colzentaina que est inter rivum de Alchoy et rivum de Colzontaina» (o siga: 'i eixa era l'herència de l'alcaid de Cocentaina que hi ha entre el riu d'Alcoi i el riu de Cocentaina'). Però, més enllà d'este valor onomàstic, l'adjectiu «alcoià» també ha adquirit en el llenguatge comú un significat simbòlic de resistència davant de les adversitats. Hi ha una dita que expressa este sentiment amb absoluta contundència: «tindre més moral que l'Alcoià». Segons pareix, esta expressió es va gestar arran d'un partit de futbol jugat en 1943 entre l'Alcoià i l'Espanyol, en què els locals estaven perdent per set a u, però això no va impedir que els jugadors alcoians protestaren vehementment a l'àrbitre quan, faltant encara algun minut perquè es complira el temps reglamentari, va xiular el final del partit. En just reconeixement a este esperit de lluita, la paraula «alcoià» haurà d'assimilar-se a partir d'ara a la tenacitat irreductible. Bravo, alcoians!

Els jugadors del C.D. Alcoyano celebren la seva victòria./