oliva

Troben restes humanes en la excavació al cementeri de Gandia

En aquests treballs s'està buscant fosses amb les restes de 62 persones

BR | Gandia./ El cementeri de Gandia està vivint una sèrie de treballs per a buscar les fosses amb 62 republicans de Gandia, La Safor, i altres comarques, que van ser assassinats pel franquisme, i que segons testimonis i geo-radar indicarien que aquestes restes humanes estarien en aquest lloc. Aquestes actuacions van començar el 16 de desembre i està previst que finalitzen d’ací a poc temps. La Diputació de València ha finançat aquest treball amb 40.000 euros, i s’han utilitzat per fer dos excavacions. En una d’elles no s’han trobat restes humanes, i per tant, es descartaria com a fossa; però, en un altre lloc sí que s’han pogut localitzar una d’aquestes fosses amb restes humanes, encara que no se sap si són els cossos dels represaliats o no. L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant ha assegurat que:“amb el silenci i la indiferència, que d’alguna manera havien guardat la societat en el seu conjunt i les administracions. És el moment d’alinear les voluntats, de fer cas a les associacions de víctimes, que porten tants anys reclamant a les administracions la reparació de la memòria col·lectiva”.

Visita a la zona de les excavacions. Foto Àlex Oltra./

A més, l’alcaldessa, ha continuat dient que: “Aquella va ser la major de les injustícies i retre un homenatge sincer a totes les persones que van lluitar per les llibertats era la tasca que calia fer. Seguim amb la investigació i farem tot el que faça falta, perquè la nostra decisió ferma és trobar les restes, perquè les seues famílies puguen acomiadar-se’n com totes i tots volem poder fer”. Des de l’Associació de Víctimes del franquisme de Gandia han assegurat sentir-se molt esperançats: “Estem en les primeres fases per a localitzar les fosses i recuperar els nostres familiars, dels quals estem molt orgullosos, perquè van lluitar pel seu país i per la llibertat; cal no oblidar-ho”.

Nou mural a la seua façana de L’Escola Oficial d’Idiomes

Aquesta nova pintura està dins del projecte municipal Serpis Urban Art Project

BR | Gandia./ La comunicació i les Llengües decoren ara la façana de l’Escola Oficial d’Idiomes de Gandia, i tot ha sigut possible al nou mural que s’ha creat gràcies a la iniciativa municipal Serpis Urban Art Project. En l’acte de presentació d’aquest nou element decoratiu ha estat present el director del centre, Joan Císcar, el co-coordinador del projecte, Eloi Àngel, i l’artista, Vicent Faus ‘Sola’, així com els representants municipals, el regidor de Cultura, Nahuel González, i el president de la Junta del Districte de Corea, José Manuel Prieto. González ha destacat el colorit de la paret i ha assegurat que aquest mural està dins de l’aposta per la cultura de l’Ajuntament: “En aquest cas reivindiquem la comunicació i les Llengües com a un vehicle de pau, de solidaritat, d’enteniment. A l’Escola Oficial, que juga un paper tan important a la nostra ciutat. Per tant, estem molt contents i esperem que en un futur hi hagen més mural i per això continuarem treballant per l’art urbà des de l’Ajuntament”.

El nou mural a la façana de l’EOI. Foto Àlex Oltra/

A més, el regidor de Cultura, ha reivindicat la compatibilització de l’art urbà amb la situació sanitària: “L’art urbà ens permet compatibilitzar les mesures sanitàries en l’art i per això estem molt contents que, dins de la situació actual, puguem obrir nous espais d’art. A banda, l’artista és de Gandia, que jo crec que era un dels objectius que teníem en aquest projecte; alternar artistes de fora en gent de la nostra ciutat que té molt potencial. I en aquest cas ‘Sola’ ja és tot un referent artístic a Gandia”. Per la seua part, Císcar ha incidit en un treball artístic que: “també serveix per a visibilitzar la tasca de l’EOI a Gandia i al barri de Corea”. Eloi Àngel ha volgut destacar el disseny gràfic del mural i ha avançat que la pròxima intervenció que es realitzarà a la ciutat també serà a càrrec d’un artista local.

Educació Ambiental per a l’incivisme o per al civisme

per Jordi Silvestre · Regidor de Transició Ecològica d’Alcoi

26de gener se celebra el dia mundial de l’Educació Ambiental a tot el món. Amb motiu d’aquest dia volem fer tota una sèrie de reflexions al voltant d’aquest terme i de la seua utilitat.

Sembla que es parla de l’Educació

Ambiental per primera vegada com a resposta a la problemàtica ambiental en la Declaració sobre el Medi Humà, de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà (Estocolm, 1972). A partir d’eixe moment aquesta disciplina va evolucionant a mesura que van augmentant les inquietuds per totes les problemàtiques mediambientals i així una de les definicions més esteses d’educació ambiental es va establir en el Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre Medi Ambient, que va tenir lloc a Moscou el 1987.

Després de la Conferència de les Na-

cions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de Janeiro l'any 1992, aquesta Educació Ambiental té algunes influències manifestes sobre certs canvis de plantejament, sobretot cap a la sostenibilitat. La nova Agenda 2015-2030 per al desenvolupament sostenible aprovada per Nacions Unides situa en el seu nucli els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS són universals, transformadors i inclusius i persegueixen l’objectiu de garantir una vida sostenible, pacífica, pròspera i equitativa arreu del món, per a tothom, ara i en el futur. L’educació és, d’una banda, un objectiu en si mateix, el 4, “EDUCACIÓ DE QUALITAT” i, de l’altra, una via per assolir la resta d’ODS. No és només una part essencial del desenvolupament sostenible, sinó també un instrument clau per aconseguir-lo.

Aquest govern es va proposar, com un dels seus principals objectius, desenvolupar l’Educació Ambiental com un instrument per a formar a la ciutadania i implicar-la en els diferents problemes mediambientals i en les seues solucions, participant i decidint sobre aquests. És fonamental fer pedagogia ambiental i tractar temes tan diversos, com Sostenibilitat, Canvi Climàtic, ODS, Agenda 20-30, Reciclatge, Economia Circular i tots els problemes ambientals actuals.

Uns dels principals problemes que es-

tem trobant-nos a la ciutat és la falta de civisme d’alguna part de la ciutadania i els problemes que generen a tota la societat. Estem parlant d’abocadors il·legals, de deixar residus fora dels contenidors i residus que no toquen anar a eixos contenidors, dels excrements dels gossos a les voreres, de les pintades a les façanes i altres infraestructures públiques i de trencar fonts, bancs per a seure's, baranes i altres. I com es solucionen aquests problemes, alguns proposen més presència policial o més càmeres de vigilància, però totes i tots sabem que eixa no és la solució.

La solució passa per una societat for-

mada, implicada, responsable i participativa i per aconseguir-ho tenim un instrument bàsic i fonamental: l’Educació Ambiental. Hem de ser conscients que l’educació és la millor ferramenta per aconseguir una societat respectuosa amb el Medi Ambient, amb el nostre entorn, i amb les infraestructures públiques. Si la gent no és capaç d’assimilar que determinats comportaments no tenen cabuda en la societat actual, estem perduts. Però som optimistes i positius i no deixarem de ser-ho mai i per eixa raó treballem amb campanyes de conscienciació, de col·laboració, de participació, de formació, d’implicació de la ciutadania, perquè cada vegada en siguem més i ho creguem de veritat i treballem per canviar hàbits i actituds en millora del medi ambient.

Una de les definicions que més

m’agrada de l’educació ambiental és la del llibre blanc de l’Educació Ambiental que diu: “L’educació ambiental és un corrent internacional de pensament i d’acció. La seua meta és procurar canvis individuals i socials que provoquen la millora ambiental i el desenvolupament sostenible”. Aquesta definició és molt completa perquè parla d’acció i de la necessitat de tindre tota una sèrie de gestos, d’accions per a determinats problemes, dels que totes i tots podem aportar i buscar solucions. Així mateix, hem de denunciar quan veiem un vehicle depositant residus on no toca, exigir a les empreses que ens fan reformes o obres a casa que gestionen bé els residus, o quan ens canviem els grans electrodomèstics o els llits, que vaguen a parar on toquen i el mateix podríem dir de l’oli del cotxe... O de coses més senzilles, com no tirar residus als nostres paratges i emportar-nos a casa tot el que hem dut, respectar les zones enjardinades, o les zones reforestades, respectar les voreres i les entrades de les cases i no deixar els excrements i l’orí dels gossos sense més o buidar un pis en una illa de contenidors o deixar sacs de roba o oli de cuina fora dels contenidors. Totes i tots podem aportar, sumar i millorar, perquè sempre ho hem dit, no és més neta la ciutat que més neteja, sinó la que menys embruta.

Som conscients de la gran tascaque es fa des de les escoles i la repercussió que té sobre les famílies. Un dels exemples més clars està amb el reciclatge dels residus, actualment a la nostra ciutat ja tenim la capacitat en origen, des de casa, de separar la gran majoria de residus per a poder fer el millor tractament i gestió i contribuir a una economia circular i a un millor aprofitament dels recursos naturals. A banda dels contenidors tenim un Ecoparc i un servei de recollida a domicili dels voluminosos, per tant no hi ha excusa per llançar els residus on no toca. Es pot al·legar desconeixement, és possible, però per això es fan campanyes informatives, per xarxes i mitjans de comunicació per corregir aquests comportaments.

Seguirem treballant per formar, per educar mediambientalment a la població i totes i tots podem formar part d’aquesta corretja de transmissió cap al nostre entorn i la nostra societat, en la família, en el treball, en els grups d’amigues i amics, en el veïnat, entre d’altres. Des del govern local i el Departament de transició ecològica, tot l’equip que hi formem part, dedicarem gran part del nostre temps a fer pedagogia ambiental i buscar deixar el món a les futures generacions, almenys en el mateix estat que ens l’hem trobat i si pot ser millor, elles i ells segur que ens ho agrairan.

Reportatge sobre l’estat del Riu Serpis

El riu que encara no riu

Juan Bordera./

Els rius ja no riuen com abans. Abans dels abocadors descontrolats que, com el de la foto, al pas del riu Serpis per Alcoi, omplin les seues aigües de fems. Abans reien més perquè eren més rius que plors. Les aigües cristal·lines del conegut com a riu Blanc -ja no tan digne d'aquell adjectiu, des dels temps de la industrialització tèxtil-, o riu d'Alcoi, també feien riure més i millor als animals que habiten en la rodalia dels seus corrents. Aquells mateixos animals -entre els quals ens trobem- que eren molt més feliços també, abans que es trobaren microplàstics en la cervesa, en la mel i en setze de les dèsset marques de sal marina analitzades en huit països diferents en un estudi internacional. Aquells animals que, en menjar-nos-els, ens retornen una part de la contaminació que els servim, en forma de micro partícules de plàstic, que ara s'han trobat fins i tot en les placentes de 4 de les 6 dones participants en un altre estudi realitzat prop d'ací, a Roma. L'estudi determina que provenen de botelles de plàstic però també de pintures, esmalts o cosmètics. Vivim temps líquids i mal·leables, gasosos i plàstics, que afecten els cossos sòlids. Disruptors endocrins, tòxics, metalls pesants i ara microplàstics. Són alguns dels subproductes del “progrés” cap a no se sap molt bé on.

El curs del riu naix en el Carrascal de la Font Roja, Parc Natural del qual tant ens

enorgullim. Després se li uneixen el riu Barxell i el Molinar pels seus marges esquerre i dret respectivament. Ací és on rep ja el nom de Serpis. Després de rebre les aportacions provinents del Barranc del Cinc i de la font del Xorrador s'encamina cap a Cocentaina -on se li uneix el riu Frainos-, després passa per la l'Alqueria d'Asnar i Muro, on rep l'aportació del riu d'Agres, i es dirigeix cap a Beniarrés i el seu conegut embasse. D'allí ix direcció l'Orxa i entra en un congost a través del qual acaba a Vilallonga, travessa Potries, Beniarjó i Almoines, per a desembocar finalment a Gandia, just després de rebre al seu principal afluent, el riu Vernissa. És justament en la desembocadura, ja prop de Gandia, on realment es noten els efectes de la contaminació, però com es pot observar, el problema comença en l'inici.

¿De veritat no hi ha res que

puga fer l'actual consistori per a evitar tant la imatge de deixadesa que qualsevol pot observar i fotografiar des del viaducte, com els efectes que té el deixar tal quantitat de fem en el principal curs d'aigua de la ciutat? No és únicament per l'efecte visual o l'indirecte en la introducció de microplàstics en la dieta dels animals que entren en la cadena tròfica - o millor dit, catas-tròfica-. És també per l'exemple que estem donant a les següents generacions.

Som conscients que aquest no és un problema que haja generat l'actual equip de govern, perquè ve òbviament de molt arrere, però sí que creiem que es podria fer molt més per a evitar aquestes imatges, a saber:

- Es podria fer una campan-

ya de neteja, implicant col·legis i instituts. Potser els xiquets estarien més segurs netejant el riu -en grups limitats- que dins d'un recinte tancat en temps de pandèmia. I a més aprendrien que els envasos i fems contaminen els rius, i això els xiquets, ho recordarien més endavant amb nitidesa gràcies a esdeveniments de neteja com el que suggerim.

Una pandèmia que, no obli-

dem, és provocada amb tota seguretat pel lamentable estat de la biodiversitat, cada vegada més amenaçada per l'ésser humà i el seu irrefrenable apetit consumista. Si els animals cada vegada tenen pitjors hàbitats per a viure, el seu sistema immunològic es ressent. Afegint a la recepta una creixent taxa d'extinció d'espècies, que ens afebleix en conjunt, fent més factibles les zoonosis, i ja tenim els ingredients per a tindre pandèmies cada vegada més recurrents els pròxims anys.

- Una altra possibilitat seria intentar una campanya de ne-

teja professional, amb gent del propi servei municipal de neteja. Menys instructiva però sens dubte més efectiva. Tal volta ciutadans a títol individual s'apuntarien a col·laborar en qualsevol de les dues opcions.

Encara que totes aquestes

idees es quedarien en res si no s'acompanyen amb una xicoteta campanya informativa -el cost de la qual seria molt baix- per a informar els veïns dels barris afectats de la importància de no tirar una altra vegada residus prop del riu. Una vegada estiga net, cal conservar-ho. Potser afegir contenidors en les zones més pròximes ajudaria també. La nostra vertadera pàtria són els rius. Les muntanyes, boscos i camins. Ni les banderes -en algunes ocasions fetes de plàsticni els himnes ens salvaran dels efectes que, com l'inqüestionable calfament global o caos climàtic, estan fent cada vegada més extrems els fenòmens meteorològics. Tant els efectes en el clima provocats per l'home, com els de la contaminació dels nostres recursos naturals, com les pandèmies provocades per la pressió sobre els ecosistemes, venen a recordar-nos que estem maltractant la vida, i la vida no pot retornar-nos una altra cosa que sobresalts com a resposta, en la seua eterna i pacient cerca de l'equilibri.

Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar...

Nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir; allí van los señoríos derechos a se acabar y consumir; allí los ríos caudales, allí los otros medianos y más chicos, y llegados, son iguales los que viven por sus manos y los ricos.

Jorge Manrique. Coplas a la muerte de su padre.