històries de la deportació | g.llin

· Històries de la deportació VIII ·

Tots els números de la mala sort

- Miguel Cervelló Bay, de Planes -

El règim imperant durant quaranta anys no va tindre en cap moment pietat dels vençuts en la guerra. Ni de les seues famílies. L’infortuni que van viure els republicans exiliats, amb la mort en els camps de concentració nazis, es va perllongar a les famílies. Especialment en els pobles xicotets, com Planes, on la censura postal funcionava amb la precisió d’un rellotge suís.

Guillem Llin Llopis./

Ales famílies (pares,

germans, nets, fills,...), el règim no va permetre que fora sabuda la mort del ser estimat en la deporta-

ció. Ni la carta que enviava el camp de concentració de Mauthausen per notificar la mort del deportat, ni les comunicacions de la Creu Roja Internacional. Res. Està clar que foren interceptades perquè la família no s’assabentara.

Tampoc en 1950, quan França va fer una feina des-

comunal, esbrinant tots els morts republicans que tenien el contacte a l’estat espanyol, fent l’acta de defunció oficial i posteriorment lliurant-les a les autoritats franquistes, hi va haver més sort. Franco va ordenar que foren arxivades, sense comunicar res a les famílies dels malaguanyats. Així és normal trobar casos con Virginia, la mare de Miguel, que fins a l’últim sospir va confiar que el seu fill tornara. Feia prop de tres dècades que havia mort en un lloc on el paisatge s’assembla a l’Edèn, però on els nazis l’havien convertir en l’infern: Gusen i Mauthausen.

Miguel Cervelló Bay va vin-

dre al món a les nou de la nit del dia 13 de febrer de 1914. Sa mare, Virginia Bay Cairols (31 anys) estava casada amb Miguel Cervelló Ferrándiz (de 33 anys). Els dos eren naturals de Planes (el Comtat) i vivien a la població, en la carretera (actual carrer Ciutat d’Elx). Era el primer fill i els avis eren també de procedència de Planes, excepte l’avia materna qui era originaria de Benigànim, a la Vall d’Albaida.

Miguel va nàixer alhora que

Charles Chaplin estrenava en febrer en el cinema mut el seu primer curt, Making a Living, preludi d’una exitosa carrera en la pantalla on prodigaria les millors rialles d’una època. Però el nostre protagonista tindria en la seua curta vida poques ocasions de riure. Era un temps amb una forta crisi econòmica com a conseqüència de la fil·loxera, que va assecar les vinyes de les comarques i del País Valencià i va provocar una forta crisi econòmica. Quan té cinc mesos, es declara la Primera Guerra Mundial, que serà posteriorment el preludi de la Segona en haver establert els guanyadors de la contesa unes condiciones draconianes que van fer moure i trumfar el populisme de Hitler. En 1918 hi ha una pandèmia de grip (havia començat en Texas, EUA) que ha passat a la història com la “grip espanyola”. Així doncs, els primers anys de vida de Miguel es van veure sacsejats per successos que afectaven, per a mal, a tots. Posteriorment, naixeria Ricardo, el seu germà

Els pares del malaguanyat, Miguel i Virginia. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez. · Miguel Cervelló en 1935, vestit de militar. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez.

que, en ser adult, es traslladà a viure a Muro, on va morir amb el pas dels anys per la lògica de la llei de la vida.

No hi ha informació d’on va

complir el servei militar, el que sí sabem és que per raons d’edat va tindre que batallar tota la guerra civil al ser de la quinta de 1935, sent molt probable que en declarar-se la rebel·lió, estigues complint la mili.

Al perdre les tropes republi-

canes la Batalla de l’Ebre va quedar en la zona nord, en Catalunya. I davant l’avanç de les tropes feixistes, i amb la rancú“als anys 60 encara Virginia eixia a diari a la Lonja i feia el comentari de rigor ‘vaig a veure si ve el meu Miguel’, esperant que algun dia tornara. ” Així va ser fins la mort de la dona.

nia que venien demostrat en diferents passatges de la guerra, pren força l’opció de l’exili. Travessa els Pirineus en els primers dies de febrer i les autoritats franceses els “acullen” sobre la sorra en les platges de llevant, en ple hivern, en els “camps de refugiats” (Argeles, Sant Cebrià, el Barcarès, Agde... que van anar obrint-se). Va tindre que sobreviure, com tots els refugiats, sense sostre, a la intempèrie, sense a penes menjar ni aigua, mal vestits, pitjor equipats, ploguera, bufara la tramuntana o el termòmetre s’enfilara prop dels zero graus. Al declarar-se la Segona Guerra Mundial els francesos van veure una forma de traure’s de damunt a aquella gran quantitat de refugiats que tenien al seu territori. No sabem si s’apuntaria voluntari o l’agafarien forçós per formar part d’una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Tant si dona. En la CTE van fer treballs de suport per a l’exèrcit

· Històries de la deportació VIII ·

· Miguel Cervelló Bay davant d’uns jardins en una ciutat sense identificar. Fotografia cedida per Juan Oltra Pérez. · Targeta d’entrada al camp de concentració de Mauthausen a nom de Miguel Cervelló Bay. Arolsen Archives.

gal. Però als francesos se’ls havia aturat el rellotge de la modernització del seu exèrcit, i de bones a primeres, amb la invasió d’Alemanya, van desertar. Els republicans van caure en bona part captius dels nazis. A Miguel Cervelló el van fer presoner i fou traslladat a 1.200 quilòmetres cap l’est, a Allenstein, en la Prússia Oriental (hui Olsztyn, Polònia) on va romandre tancat en la presó. Però per poc de temps, el necessari perquè els registraren i feren la distribució. D’ací el van destinar a un camp situat bastant a prop, a una trentena de quilòmetres, l’stalag I-B, de Hohenstein, sempre en la Prússia Oriental.

De l’stalag va eixir el dimarts el 6 d’agost de 1940 en un comboi on anaven un total de 169 republicans i foren el segon grup d’espanyols en entrar al camp de concentració de Mauthausen. Segons el testimoni dels deportats supervivents que anaven en aquest viatge, fou un trajecte penós, amb condicions d’amuntegament i carència d’aigua que va tornar bojos a alguns deportats hi havent diversos morts. Finalment, el divendres 9 d’agost, entraven en Mauthausen on Miguel es converteix en el número 3604.

La seua professió de perru-

quer no li va salvar la vida. Els perruquers estaven molt demandats en Mauthausen i gaudien d’una vida acceptable. No fou el cas de Miguel. El dia 24 de gener de 1941 el traslladen a Gusen, on el registren amb el número de matrícula 9122. Resisteix poc més de dos mesos. El dimecres 2 d’abril de 1941 mor, víctima d’una broncopneumònia, sol i a 2.000 quilòmetres de casa. Eixe mateix dia van morir 14 deportats, tots espanyols, i la gran majoria per la nit, com en el cas de Miquel, a qui els companys es van adonar de la seua mort a les 7:45 hores quan el van traure per soterrar-lo. En eixa època encara no s’havia instal·lat a Gusen cap forn crematori. Aleshores el pares vivien a la plaça del Caudillo, 18 [actual plaça de Dalt Vila], de Planes.

A Planes, en el Comtat, ningú d’esquerres sabia que havia mort. Ni sa mare, Virginia.

Com recorda Francisco Barberà, aleshores un xiquet, «als anys 60 encara Virginia eixia a diari a la Lonja i feia el comentari de rigor “vaig a veure si ve el meu Miguel”, esperant que algun dia tornara». Així va ser fins la mort de la dona.

Proper lliurament: Bautista NavarroGimeno, de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida). Contacte: ssdeportats@gmail.com

Ximo Puig presenta el ‘Plan Resiste’ per als més afectats per la pandèmia Tindrà una dotació de 340 milions d'euros que està previst que puguen ajudar a 21.000 i 43.000 autònoms

BR | País Valencià./ El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat el ‘Plan Resiste’, que comptarà amb 340 milions d’euros per tal d’ajudar i reactivar econòmicament als sectors més afectats per les restriccions que s’han hagut de prendre per tal de frenar l’expansió de la pandèmia. Està previst que d’aquestes ajudes es puguen beneficiar 21.000 empreses, i 43.000 autònoms que formen part dels sectors més sensibles a la paralització de la mobilitat social. Entre aquest sector podem trobar l’hostaleria, allotjaments turístics, hotels, activitats turístiques o activitats artístiques i d’oci. Aquest pla s’ha presentat després d’una reunió amb el secretari general de CCOOPV, Arturo León, el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez, i el president de la CEV, Salvador Navarro. A més, també ha estat present el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, el conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, i el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. Puig ha assegurat que el Consell: “està concentrant la seua gestió en la superació de la pandèmia i la reactivació econòmica, perquè la prioritat ara és salvar vides, salvar treballs i empreses, i salvar famílies”, tot açò “d’una manera simultània”. El president ha volgut recordar també que des de que va començar la pandèmia, la Generalitat ha destinat més de 1.000 milions d’euros per a fer front a les seues conseqüències econòmiques. D’aquests diners, 170 milions s’han destinat a compensar l’impacte en treballadors, autònoms i empreses privades. Durant la intervenció, el cap del Consell va destacar que la Comunitat Valenciana ha sigut l’autonomia que més diners ha destinat a ajudar a autònoms, un total de 57 milions d’euros, però que aquestes noves mesures requereixen “donar un

El president Ximo Puig en la presentació del ‘Plan Resiste’./

nou pas per a donar suport al teixit econòmic”. Respecte a aquest pla en concret, el president ha indicat que l’hostaleria representa quasi la meitat dels treballadors que continuen en ERTO i dels autònoms amb prestació de cessament per activitat. “Les Administracions Públiques estem obligades a protegir l’ocupació i l’activitat de les empreses en aquest període de parèntesi en la seua activitat normal”, ha argumentat Puig. Ximo Puig, ha destacat l’agilitat en la qual s’ha arribat a un acord per tal de dur a terme el Pla Resiste. Aquest programa de mesures compta amb 4 blocs diferenciats: el primer, ajudes directes a empreses, autònoms, i treballadors afectats per ERTO, amb una dotació de 105 milions d’euros, el segon bloc són ajudes específiques per a sectors amb un perjuí sostingut durant tota la pandèmia, amb ajudes de 8 milions d’euros; els nous instruments financers de l’Institut Valencià de Finances (IVF), per un import de 100 milions d’euros, i el Fons de Cooperació Covid-19, acordat amb les diputacions i ajuntaments, que arribarà fins als 127 milions d’euros. Aquestes mesures no tindran caràcter excloent, és a dir, la mateixa empresa o autònom podrà optar a altres ajudes d’aquest Plan, amb l’objectiu de què tinguen un impacte real en tot el territori i responguen a les necessitats de les diferents realitats productives que es donen en cada sector.

Guanyadors a la IX edició del Concurs Emprenedors de la Mancomunitat

Els premis posen el focus en propostes responsables i respectuoses amb el medi ambient

EG | Comarques./ La Mancomunitat de l’Alcoià i El Comtat ja ha presentat als guanyadors del IX Concurs d’Empreses i Projectes Empresarials Emprenedors, que tenen com a objectiu promoure el talent i l’emprenedoria a les comarques, i impulsar noves empreses o projectes per a desenvoluparles. S’ha valorat especialment les propostes responsables i respectuoses amb el medi ambient, que tenen potencial per a la generació d’ocupació en aquestes comarques. Els guanyadors han estat seleccionats per un tribunal d’experts format per membres de la Mancomunitat i per representants d’entitats col·laboradores (CEEI, Jovempa, FEDAC, IDEAS-UPV del Campus d’Alcoi i la Cambra de Comerç d’Alcoi). Les propostes guardonades tenen tipologies molt variades, que s’han centrat en valorar els productes de proximitat, generar ocupació i promoure valors mediambientals sòlids. El Premi Millor Empresa, dotat amb 1.500 euros, ha sigut per a Alejandro Ripoll Luna, per l’empresa SOS Servicios, que és una aplicació que permet contractar de forma senzilla i ràpida serveis com cura d’infants i persones majors, neteja, classes particulars, i altres. HUGOFRUITS S.L, de Luis Olcina Francés, que es dedica a la producció i comercialització de cireres ecològiques i amb base al municipi de Gorga, ha guanyat el Premi a la Millor Empresa Eco-sostenible, dotat amb 1.000 euros. El Millor Projecte EcoSostenible l’ha guanyat el projecte Autoconsumo en pisos, d’Esteban Ponsoda Priego, que es dedica a aprofitar espais reduïts a les habitatges per a la instal·lació de tecnologia fotovoltaica. El premi és de 400 euros. A més, s’ha seleccionat com a Millor Projecte Empresarial, la candidatura de Karina Santamaría Pavlova Citrus S.L, per aprofitar el rebut de les taronges per a elaborar productes de neteja i higiene. El premi ha sigut de 900 euros. L’últim guanyador ha sigut Nunzio Longhitano a Millor Projecte Agropecuari o Alimentari, també dotat amb 400 €, pel projecte Sabores de la tierra, enfocat a l’exportació de productes alimentaris de les comarques. A l’edició d’enguany s’ha premiat cinc empreses o projectes. Les altres tres categories s’han quedat desertes o no han rebut candidatures que reuniren els requisits. A més, donada la delicada situació sanitària a les comarques, no se celebrarà el tradicional acte de lliurament de premis.

Prop del 60% dels clients de Caixa Ontinyent són usuaris actius de banca electrònica

En 2020, el 87% de les operacions es van realitzar a través de canals digitals

EG | Comarques./ Prop d’un 60% dels clients de Caixa Ontinyent ja opera principalment de manera digital, utilitzant la banca electrònica i l’APP de l’entitat. Aquestes xifres s’han accentuat en l’últim any amb la crisi sanitària, i amb la necessitat i recomanació d’usar més els canals digitals. Durant 2020 els clients de Caixa Ontinyent van realitzar el 87% de les seues operacions més habituals a través de canals digitals. Un increment que ha suposat que més de 600 milions d’euros s’hagen gestionat de manera digital. Un dels serveis que també està incrementant de manera notable és l’ús del pagament mòbil. De fet, en 2020 la utilització de les targetes de Caixa Ontinyent utilitzant aquest sistema s’ha incrementat en un 244%. A més, el 60% dels clients que utilitzen la nostra banca electrònica ho fan a través d’un telèfon intel·ligent. Aquestes dades evidencien una tendència a l’alça de l’ús dels canals digitals, una evolució que està permetent que l’atenció en oficines es destine principalment a la gestió comercial i l’assessorament de clients. Cal destacar que l’entitat compta des de 2016, amb una oficina digital que ha estat reforçada aquest últim any amb més persones per a atendre totes les peticions i consultes dels clients. Caixa Ontinyent ha intensificat en els últims mesos la seguretat en l’ús dels canals digitals, incrementant els paràmetres per a la identificació del client en les seues transaccions i amb un monitoratge especial davant possibles ciberatacs.

L’alcalde de la Vall de Gallinera, i Vicent Morera, president de la Unió Culturald’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera./

Conveni sobre la gestió del Museu Etnològic de la Vall de Gallinera

Entre l'Ajuntament de la localitat, i la Unió Cultural d'Amics i Amigues de la Vall de Gallinera

BR | la Vall de Galline-

ra./ L’Ajuntament de la Vall de Gallinera i la Unió Cultural d’Amics i Amigues de la Vall de Gallinera han signat dos convenis sobre l’ús compartit del Museu i la creació de l’arxiu de publicacions sobre la Vall de Gallinera. En el primer d’ells es parla sobre l’ús compartit del Museu Etnològic de l’Almàssera dels Moltó d’Alpatró, propietat de la Unió Cultural des dels anys 90, i per tant es pretén que la gestió i manteniment a partir d’ara siga compartida entre les dos institucions. Gràcies a aquest acord les cases rurals i allotjaments turístics del municipi podran remetre visitants al Museu, visites que seran gestionades per una persona de contacte de la mateixa associació. A més de les dos entitats, també podran oferir visites guiades les empreses de turisme actiu que vulguen oferir aquest atractiu patrimonial a les seues visites guiades o pacs turístics. Les cases rurals o allotjaments turístics interessats tindran dos períodes a l’any per a presentar la sol·licitud, mitjançant la seu electrònica o a les oficines de l’ajuntament. Pel que fa al segon conveni entre l’Ajuntament i la Unió Cultural sobre la creació de l’arxiu de publicacions sobre la Vall de Gallinera, pretén ser un punt de recopilació de totes les publicacions que fan referència al municipi, amb l’objectiu de poder estar a l’abast de qualsevol persona interessada com a material de consulta i no de préstec. Les dos entitats es comprometen a aportar a l’arxiu totes les publicacions que obren en el seu poder i que facen referència al municipi. Aquestes accions, realitzades des de la Regidoria de Turisme i Patrimoni del mateix consistori, s’emmarquen a dintre del I Pla de Turisme de la Vall de Gallinera, un dels reptes marcats per la Corporació Municipal durant aquesta legislatura.

BR | Ibi./ Durant el dilluns 18 de gener han començat a Ibi les obres de conversió a zona de vianants del barri antic. Unes actuacions que es duen a terme gràcies a l’àrea de Territori i Patrimoni de l’Ajuntament de la localitat. Amb aquest projecte es vol millorar l’accessibilitat i donar prioritat als vianants, així com revitalitzar la zona i donar un impuls que millore les condicions de vida del nucli antic del municipi. Les obres afectaran els següents carrers: Santa Teresa, San Juan, Plaça de Les Corts, tram des de la Plaça de l’Església fins a la Plaça de Les Corts, carrer Vicente Pascual, Empedrat, Quatre Cantons, Ravalet, Major i Sant Roc. Aprofitant aquests treballs, també es realitzaran millores com la renovació i ampliació de les xarxes d’aigua potable i sanejament, ampliació de la xarxa de gas, la senyalització de la zona i l’obra civil per al futur soterrament dels encreuaments aeris de baixa tensió i telefonia. El pressupost base de licitació d’aquestes actuacions és de 554.923 euros, i BECSA serà l’empresa encarregada de dur l’obra a terme, un termini d’execució de tres mesos. L’Ajuntament es farà càrrec al 100% de la conversió en zona de vianants.

comarques centrals Castalla inverteix en la recuperació del seu patrimoni municipal Invertits 142.638 euros per a dur a les actuacions a la muralla medieval i per a rehabilitar l'ermita de La Sang

BR | Castalla./ L’Ajuntament de Castalla està treballant per tal de recuperar alguns elements del seu patrimoni. L’adequació de la façana oest de l’ermita de La Sang, l’excavació arqueològica, consolidació i senyalització de la Vila, i la recuperació de l’antiga muralla, són les iniciatives que des del consistori s’estan duent a terme. Aquest és un pla plurianual que va començar en 2020 i s’espera que per a finals de 2021 la societat puga gaudir dels resultats d’aquest pla. En total, aquestes actuacions compten amb un pressupost de 142.638 euros. Durant l’any 2020 es van invertir 20.999 euros del pressupost, la resta de la partida s’executaran al llarg d’aquest any i, abans del 30 de novembre han d’estar finalitzades les diferents tasques. Si les condicions sanitàries i climàtiques ho permeten, des del govern local s’espera que es puga finalitzar la intervenció per a l’estiu, ja que, segons indiquen: “les obres

Detall d'algunes de les peces trobades fins al moment a la muralla medieval./

avancen a bon ritme”. Castalla ha rebut 40.000 euros de la Conselleria de Turisme, dins del pla d’ajudes a les entitats locals del País Valencià per a millorar la competitivitat dels seus recursos i les destinacions turístiques. La regidora de Turisme i Patrimoni, Maite Gimeno, ha explicat a més que: “a les excavacions en la part de la Vila que no estava en superfície s’han trobat diferents motllures i peces amb motius decoratius i vegetals, habitatges d’època cristiana i un edifici de grans dimensions del qual de moment desconeixem la funcionalitat, al costat de la muralla medieval, que ja es comença a perfilar”.

Ibi inicia la conversió a zona de vianants del seu casc antic

El pressupost de licitació del projecte és de 554.923 euros

Una solución para cada necesidad cada necesidadna soluc p oluc p Una solución para cada necesidad

Contratos de Mantenimiento Centros Oficiales, Colegios, Oficinas... Contratos de Mantenimiento Centros Oficiales, Colegios, Oficinas... Servicios Especiales de Pulido y Abrillantado · Limpieza de Cristales y FachadasServicios Especiales de Pulido y Abrillantado · Limpieza de Cristales y Fachadas Conservación Redes Alcantarillado y Tuberias Extracción de fosas sépticas y Pozos Negros Conservación Redes Alcantarillado y Tuberias Extracción de fosas sépticas y Pozos Negros