reportatge industria | j.llopis

El paper la industria en emps de covid a les comarques

La indústria resisteix enfront de la pandèmia

Sectors manufacturers d'aquestes comarques, com el tèxtil i el joguet, van aconseguir frenar la pèrdua d'ocupació i van mantindre bons índexs de producció · Les empreses demanen suport a la Generalitat per a consolidar-se com una alternativa de futur enfront de la crisi del turisme i els serveis

Javier Llopis./

Quan es

compleix un any de l'inici de la pandèmia del

coronavirus, l'economia d'aquestes comarques presenta una característica positiva que la diferéncia de la resta de la Comunitat Valenciana: els sectors industrials manufacturers, tèxtil i joguet, han mostrat una innegable capacitat per a resistir la crisi i per a inventarse nous models de producció. Enfront de la desfeta dels serveis (hostaleria i comerç), la indústria ofereix molt bons números com a producció i ocupació i reclama ajuda institucional de la Generalitat per a convertir-se en la punta de llança de la nova economia que vindrà després de la commoció creada per aquest gran desastre sanitari.

Les estadístiques no engan-

yen. Al llarg de l'any passat, el sector serveis de la Comunitat Valenciana va perdre més de 20.000 ocupacions, mentre que la pèrdua de llocs de treball en la indústria va ser només de 2.400. Enfront de la desfeta viscuda per l'hostaleria i el comerç, el sector industrial valencià va tancar 2020 amb un descens de 5,8% en la producció, quasi la meitat del minvament de producció viscuda per la indústria a nivell nacional. Aquestes dades incontestables han fet que la mirada dels estrategs de l'economia valenciana s'haja tornat cap a aqueix grup de comarques industrials format per l'Alcoià, El Comtat, la Foia de Castalla i la Vall d'Albaida. Després de dècades de suport sistemàtic al turisme i als serveis, els responsables autonòmics es troben amb un model econòmic més sòlid, que ha sabut resistir l'embat de la crisi econòmica i que es converteix en un exemple per al futur.

Especialment esperançador ha sigut el comportament del

tèxtil d'aquestes comarques, les xifres de producció de les quals i d'ocupació han aguantat l'estirada de la crisi. Hi ha hagut dues causes principals a l'hora de justificar aquesta situació. En primer lloc, cal subratllar que les vendes de tèxtils per a la llar s'han mantingut, atés que durant els mesos de confinament són moltes les famílies que han decidit escometre treballs de reforma i de redecoració de les seues cases. No obstant això, el principal motiu per a aquesta situació positiva ve de la capacitat del sector per a reinventar-se. Situades davant un panorama sanitari d'alarma, les empreses tèxtils de l'Alcoià, El Comtat i la Vall d'Albaida han protagonitzat una profunda i ràpida transformació, incorporant a la seua producció els tèxtils sanitaris. Prova d'aquesta peculiar situació és que el Govern central va rebre 185 propostes d'empreses per a fabricar teixits per a lluitar contra la Covid-19, de les quals 105 estaven situades en aquestes comarques. El balanç final de 2020 deixa molt clara aquesta situació: el tèxtil va veure baixar el seu ús un 2,7%, la seua producció va tindre un descens del 9,9%, les exportacions van baixar un 7% i fins i tot es va produir un lleuger augment de les inversions en maquinària i equipaments. Són quasi totes dades negatives, però que presenten un contrast evident amb les caigudes brutals que pateixen sectors com l'hostaleria i el comerç.

Especialment importants han sigut iniciatives com la creació del Clúster Sanitari

d'Ontinyent. Un autèntic lobby d'empreses tèxtils, que s'han dedicat a la fabricació i comercialització de productes relacionats amb la prevenció de la pandèmia, des de màscares a equips de protecció. L'impacte d'aquest projecte ha sigut tal, que fins i tot la capital de la Vall d'Albaida ha aconseguit acabar l'any 2020 amb un lleugeríssim descens de la desocupació.

Un altre sector important de

la indústria comarcal, el joguet, va aconseguir superar amb un cert èxit el terratrémol de la pandèmia. Els jogueters van tancar 2020 amb una facturació de 929 milions d'euros, la qual cosa representa un 7% menys de la registrada en l'exercici anterior. És una caiguda moderada, que des del sector es considera acceptable, donades les negres perspectives existents. L'última campanya joguetera va estar marcada pel tancament de comerços durant les etapes de confinament més estricte, que va acabar provocant un espectacular augment de les vendes en línia, que van créixer un 63%. La pandèmia també va accentuar la tradicional estacionalització d'aquest sector, fent que més de la meitat del total de les vendes es concentrara en el mes de desembre. Davant aquesta acumulació d'evidències, les empreses manufactureres d'aquestes comarques han decidit reivindicar-se com un sector clau en l'economia del futur. Per a consolidar aquesta posició consideren que és imprescindible un suport clar i rotund per part de les institucions públiques. En diferents reunions amb dirigents de la Generalitat Valenciana han posat sobre la taula un pla d'ajudes valorat en un total de 330 milions d'euros. L'objectiu és consolidar un sector industrial fort i sòlid, que permetria mantindre l'economia autonòmica en bons nivells d'activitat i d'ocupació enfront de possibles situacions d'alarma com la viscuda amb el coronavirus.

La reacció de la indústria davant la crisi de la Covid-19

torna a posar en evidència la necessitat de revisar el model econòmic de la Comunitat Valenciana. Durant dècades, les institucions públiques han prioritzat les inversions en sectors com el turisme i els serveis, deixant en un segon pla a àmplies àrees industrials, que aportaven solidesa i continuïtat al teixit econòmic valencià. La capacitat de resistència de les indústries de les comarques centrals fa obligat i urgent un canvi dràstic d'aquesta política.

Vista aèria del polígon industrial de la ciutat d’Ibi./