QÜESTIONARI I ECOAUDITORIA HÍDRICA DEL CENTRE ESCOLAR
Gestió sostenible de l’aigua de pluja en les escoles
Aquest qüestionari s’ha elaborat a partir de la guia de l’alumnat del projecte “Compta cada gota, cada gota compta”, del Govern de les Illes Balears. Acció Ecologista-Agró i Fundació Nova Cultura de l’Aigua Octubre 2017
1
L’aigua ens dona la vida. És completament necessària per al nostre dia a dia. Al nostre centre escolar, com a la nostra casa, fem servir una gran quantitat per diferents usos. Però... quant sabem de la gestió i de l’us que fem de l’aigua al nostre centre? Com arriba, per on es distribueix, i de quina manera la tornem de nou al cicle urbà? Sabem des de fa molts anys que el cicle natural de l’aigua ens proveeix d’aquest recurs, principalment en forma de pluja que carrega els nostres aqüífers i ompli els embassaments... però, a les ciutats, als nostres centres, l’aigua de pluja la considerem un recurs o un problema? Vos proposem treballar en la recerca de les respostes a aquestes preguntes a través d’aquest senzill qüestionari. A través de la informació recollida, , farem una aproximació a una ecoauditoria de l’aigua al nostre centre, és a dir, coneixerem les infraestructures de l’aigua, l’estat en el qual es troben, i l’ús que se’n fa, i també els nostres comportaments quotidians en relació al consum d’aigua. Pararem especial atenció a l’aigua de la pluja, i la gestió de la mateixa al nostre centre i al municipi.
Després proposarem mesures per fer un millor ús de l’aigua i elaborarem un pla d’ac- ció per a la gestió adequada de l’aigua al centre educatiu, és a dir un pla d’estalvi d’aigua, el qual posarem en marxa. I sobretot, aprendrem a valorar un recurs imprescindible per a la vida de tots els éssers vius i que endemés ens refresca i diverteix: l’aigua.
S’animeu?
2
PRIMERA PREGUNTA: ESTEM SENSIBILITZATS? Ja fa molts anys que estem treballant la importància de l’estalvi i el bon ús de l’aigua. Penseu que estem sensibilitzats/es? Vos proposem aquesta senzilla enquesta, per tal de conèixer el grau d’implicació de la ciutadania en les mesures d’estalvi d’aigua. Passeu el qüestionari a una representació de l’alumnat del centre, així com a membres de la vostra família i amics/gues. Ens donarà molta informació sobre les propostes a dissenyar a la nostra campanya. EDAT............
SEXE Home/Dona
PROFESSIÓ.......................................
1. Tanque l’aixeta immediatament al acabar d’utilitzar-la? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 2. Tanque l’aixeta sempre que la veig oberta o gotejant? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 3. Avise el responsable quan trobe una aixeta, cisterna, etc. trencada? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 4. De vegades, tire residus pel wàter o desaigüe? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 5. Tireu pel desaigüe o el wàter productes que duen indicadors de tòxic, etc.? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 6. Gasteu tovalletes higièniques? Quantes? 7. Quantes vegades al dia et rentes les mans? 8. Quantes vegades buides la cisterna del wàter al centre? 9. Coneixes algun dispositiu o sistema per estalviar aigua? I per minvar el flux d’aigua de les aixetes? Sí / no 10. Coneixes models de cisternes de wàter estalviadors d’aigua? Sí / no 11. Creus que és important que s’organitzen campanyes, jornades, activitats, etc. relacionades amb l’ús de l’aigua al centre? Sí / no 12. Intentes economitzar aigua, encara que això suposi un poc més de feina? mai / de vegades / bastants vegades / moltes vegades / sempre 13. Penses que l’aigua de pluja que passa per Catarroja afecta al bon estat de l’Albufera? Sí /no Com?................................................... 14. Coneixes algun sistema d’aprofitament de l’aigua de pluja? Quin? ………………… 3
INFORMACIÓ BÀSICA DEL CENTRE Identificació de l’edifici Nom del centre: .............................................................................................. Adreça: ................................................................................................................ Localitat: ..................................... Municipi: ..................................................... Característiques físiques de l’edifici Superfície total del recinte: .................................................................. Superfície construïda: ............................................................................ Superfície impermeabilitzada*: ............................................................ Superfície de coberta (inclinada):......................................................... Superfície de coberta (plana)................................................................ Té canaletes de recollida de pluvials?................................................. On estan connectades les canaletes?................................................. Superfície dels espais verds: ................................................................ Data de construcció del centre: ......................................................... Data de l’última reparació, reforma, etc.: ......................................... Organització Quants professors?: .............................................................................. Quants alumnes?: .................................................................................. Total de personal no docent: .............................................................. Distribució dels alumnes per cursos: ................................................ ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... ..................................................................................................................... Observacions i comentaris ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... (*) Heu de sumar les superfícies dels patis, de les zones d’aparcament, etc....asfaltades o amb llosetes
4
PLÀNOLS: contextualització Dibuixeu un plànol del centre amb una situació general, mostrant els carrers i l’entorn.
5
Com és el nostre centre? Dibuixeu els diferents edificis i els usos (aules, tallers, gimnasos, dipòsits, etc.). A continuació localitzeu les entrades i les sortides d’aigua (la xarxa de proveïment, la xarxa d’evacuació d’efluents i de l’aigua de pluja, si n’existeix una de diferent de l’anterior) i la xarxa del sistema de regadiu del jardí. Potser necessiteu ajuda del personal del centre.
El plànol vos pot quedar més clar si una vegada que heu dibuixat el centre i les dependències utilitzeu fulles d’acetat superposades sobre el plànol per situar les entrades d’aigua, la xarxa d’evacuació d’efluents, etc. També podeu emprar retoladors de diferents colors.
6
Els detalls de l’aigua Ha arribat el moment de dibuixar els plànols de cada un dels espais del centre (edificis, plantes, dependències, etc.) i localitzar-hi els punts d’ús d’aigua (aixetes, inodors, dutxes, etc.). Podeu emprar més fulles i després afegir-les.
Podeu fer servir símbols per tal d’identificar els diferents elements: aixetes, dutxes, inodors, urinaris, mànegues de regadiu...
7
EL PATI: El pati de l’escola és l’espai on desenvolupem una gran part de la nostra activitat. Tenim les zones enjardinades, els espais de joc, i grans superfícies impermeabilitzades. La impermeabilització a les zones urbanes està provocant una alteració al cicle natural de l’aigua, fent que l’aigua de la pluja s’acumule, s’embrute amb el rentat de la superfície, i puga generar problemes ambientals, com ara contaminació dels ecosistemes, i socials, com grans avingudes. A través de l’increment de la permebilització (per exemple, en zones verdes), podem recuperar part del cicle natural de l’aigua millorant la seua infiltració a l’aqüífer. També podem recollir aquesta aigua de pluja i utilitzar-la per altres usos, com ara regadiu... incrementant les zones naturals del nostre entorn, no únicament estem ajudant a la millora del cicle de l’aigua, també incrementem la biodiversitat i el nostre benestar (regulació climàtica, per exemple) A l’hora de treballar amb l’aigua de la pluja, el pati es l’espai idoni, tenim grans superfície, i passem en ell una gran part del nostre temps. Així, vos demanem que dibuixeu les diferents àrees del pati de l’escola, diferenciant els diferents usos que fem, com ara:
•
espais de joc (especificant quins jocs)
•
zones de calma (on els alumnes així com pares/mares es reuniu a parlar)
•
zona de vigilància (on es localitzen habitualment els professors/es)
•
zones verdes (especificant el tipus d’espai i arbrat, com ara gespa, arbres...)
• illes de calor (on no hi ha arbres ni ombres i noteu que la temperatura és més elevada que a la resta d’espais •
zona d’aparcament (cotxes/bicicletes/ambdós)
•
zones permeables /impermeables
•
espais on habitualment s’acumula l’aigua (es formen tolls)
•
altres
8
El pati i exteriors
9
L’ÚS DE L’AGUA A L’ESCOLA A l’hora de treballar sobre l’eficiència de l’ús de l’aigua al centre educatiu, el primer és fer una a valuació preliminar. El primer pas és la pregunta: Quins són els usos que es fan l’aigua al centre escolar? Usos de l’aigua al centre educatiu (escriviu tots els possibles usos que se vos puguen ocórrer) ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… ………………………………………………… Podeu demanar informació sobre el volum d’aigua consumit i els seus costs. Per calcular-lo necessitareu almenys els cinc rebuts darrers d’aigua del centre. Rebut (data)
Volum d’aigua consumit (m3)
Costs
1 2 3 4 5 6 Volum total (anual)
_____________________
Volum diari
_____________________
Cost total de proveïment
_____________________
Cost unitari mitjà (euros/m3)
_____________________
Ara que ja teniu aquestes dades bàsiques podeu calcular el: Consum total d’aigua en litres per persona i dia:................................................................................. Cost d’aigua en euros per persona a l’any: ........................................................................................... Consum diari d’aigua per m2 de zona verda: ....................................................................................... Cost anual de l’aigua en euros per m2 de zona verda: ......................................................................
10
1. Serveis i vestuaris Per grups de treball, feu una descripció detallada de cada equipament, anotant els diferents tipus d’instal·lacions d’aigua. Edifici ……….…………….……………… Data ………………….……….. Hora …………….. AIXETES Tipus Quantitat
Ruleta
Monocomandament
Temporitzador
Electrònic
Estat (SF/F/FI)* * Sense Fugues/ Fugues/Fugues Importants Comentaris (trencats, oberts..., etc.):
Dispositius estalviadors? Tipus Quantitat
Clauunitària
Reductor de cabal
Airejador/Perlejador
Comentaris :
URINARIS Tipus Quantitat
Clau
Amb cisterna
Estat (SF/F/FI)*
Comentaris :
11
Temporitzador
Electrònic
INODORS Tipus Quantitat
Cisterna elevada
Botó/Tirador
Fluxómetre
Volum de la cisterna Temps de funcionament Estat (SF/F/FI)*
Comentaris :
Dispositius estalviadors? Tipus
Botó d’interrupció de descàrrega
Doble botó
Quantitat Comentaris :
DUTXES Tipus Quantitat
Ruleta
Monocomandament
Temporitzador
Estat (SF/F/FI)*
Comentaris :
Dispositius estalviadors? Tipus
Reductor de cabal
Quantitat
Comentaris :
12
Capçal economitzador
Tipus d’aixetes Aixeta amb ruleta: Aixeta convencional el mecanisme de la qual obtura, mitjançant una peça de cautxú, l’orifici de pas o assentament del grifó. Quan giram la ruleta, el mecanisme es desplaça linealment, i deixa el pas de l’aigua lliure o obstruït. Normalment, per conservar la temperatura desitjada i no haver de fer de nou la mescla d’aigua calenta/freda, se sol deixar córrer l’aigua, cosa que provoca un malbaratament. Aixeta amb monocomandament: És una aixeta mescladora en la qual l’obertura, el tancament i la mescla de l’aigua s’efectua mitjançant una sola palanca. Funciona movent la palanca en dos sentits: desplaçant-se cap amunt s’obri progressiva- ment la aixeta i prement-la cap avall es tanca. Girant la palanca de dreta a esquerra s’obté gradualment aigua freda, tèbia i calenta. Pot disposar de limitador de cabal (estalvi d’aigua) i regulador del camp de temperatura (estalvi energètic). Per a usos domèstics és més adequat que la aixeta anterior. Aixeta amb temporitzador: Aquesta aixeta té un polsador de tancament temporitzat i cabal limitat. És una aixeta orientada essencialment a l’economia d’aigua i pensada per ser usada en locals públics i, en general, en tots aquells llocs en què poden deixar-se aixetes obertes per descuit: escoles, hotels, campings, fonts de boca, etc. Aixeta amb cèl·lula fotoelèctrica: Utilitza la tecnologia d’infrarojos per detectar la presència de les mans davall de la aixeta, sense palanca per accionar ni botó per polsar. Aquestes aixetes adreçades a l’estalvi d’aigua i a la higiene, són adequades per a: escoles, hospitals, residències sanitàries i geriàtriques, etc. Aixeta amb accionament de peu: És una aixeta accionada per un pedal. En aquest l’aigua raja mentre pre- mem la palanca amb el peu. El cabal regulable està fixat per l’instal·lador en funció de la pressió de la xarxa. Algunes tenen un dis- positiu de control de la temperatura regulat, controlat segons la pressió que s’exerceix sobre el pedal (a major pressió, major tempe- ratura de l’aigua). Aquestes aixetes dirigides a l’estalvi d’aigua i a la higiene, són perfecta- ment adequades per a cuines de centres educatius.
13
2. Cuina No tots els centres disposen de cuina. En cas que tingau dubtes, pregunteu els responsables, i demaneu tota aquesta informació: Edifici …………………….……………...…… Data …………………….. Hora …………….. AIXETES Tipus
Ruleta
Monocoman dament
Temporitzador
Electrònic
Accionament a peu…
Quantitat Estat (SF/F/FI)*
Comentaris :
Dispositius estalviadors? Tipus Quantitat
Clauunitària
Reductor de cabal
Airejador/Perlejador
REntadora
Altres
Comentaris :
ALTRES EQUIPAMENTS Tipus Quantitat
REntavaixelles
Amb recirculació d’aigua...........Si/ No Amb botó de mitja càrrega........Si/No Comentaris :
14
3. Jardí i Pati De la mateixa manera que a la cuina, heu de saber qui s’ocupa del manteniment del jardí i del pati, l’heu d’informar sobre l’objectiu de l’estudi i d’allò que necessitareu. Finalment, heu d‘acordar quan podreu fer les observacions. Espais …………………….….…… Data …………………………….. Hora …………….. Hi ha agrupació de plantes en funció de les necessitats d’aigua? ❏sí
❏ no
Sistema de regadiu ❏
A manta
❏
Mànega
❏
Gota a gota
❏
Regadiu aeri amb
❏
Total de sortides del gota a gota: ………… ❏ aspersors
Nre.: …………
❏difusors
Nre.: …………
Programador automàtic de reg en funció del
❏ temps (hores/dia) ❏sensor d’humitat
Estat: ........................................................................................................................................................................... Causes: ............................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................... Freqüència del reg Total hores/dia: ………………. Tipus de vegetació
Moment del dia: Quantitat
Superfície aproximada
Arbres exòtics Arbres/arbusts autòctons Gespa Plantes aromàtiques Plantes tapissants Neteja ❏ Neteja amb granera o altres eines
❏ matí ❏ vesprada
❏ Neteja amb mànega
Comentaris :
15
❏ nit
Una vegada heu fet la recerca de la despesa d’aigua en tot el centre, podeu calcular el volum total d’aigua: TAULA RESUM Serveis i vestuaris Aixetes Nº Litres
Urinaris
Inodors
Dutxes
Aspersió
Altres
Cuina Aixetes
Altres equipaments
Mànega
Degoteig
Nº Litres Jardí i pati Estimació Litres TOTAL Podeu omplir la taula fent aquets senzills experiments que ens mostren com mesurar i estimar el cabal d’alguns aparells: -Com determinar el cabal unitari de les aixetes i les dutxes? Col·loca un recipient calibrat baix l’aixeta durant 10 segons i multipliqueu per 6 el resultat obtingut, aconseguireu el cabal unitari, és a dir, els litres per minut que ixen per aquests aparells quan els utilitzeu. -Com determinar el cabal d’ús dels urinaris? Col·loca un recipient calibrat sota de l’admissió d’aigua a l’urinari durant un cicle sencer i obtindreu el cabal per ús d’un urinari. -Com determinar el cabal d’ús dels inodors? Tanqueu la clau d’admissió de l’aigua que va a la cisterna i marqueu-ne l’altura. A continuació estireu la cadena o polseu el botó de descàrrega i ompliu d’aigua la cisterna fins al senyal amb un recipient calibrat. El volum omplit fins al senyal és el cabal per ús de l’inodor. No oblideu tornar a obrir la clau d’admissió de l’aigua que va a la cisterna! -Com determinar el cabal unitari d’aspersors, difusors i sortides de regadiu per degoteig? Col·loqueu un recipient calibrat sota la sortida de l’aigua durant 10 segons (un minut en el cas que es tracte de regadiu per degoteig). Després multipliqueu per sis el resultat obtingut (no hi multipliqueu si es tracta de regadiu per degoteig) i obtindreu el cabal unitari en litres per minut d’aquests aparells. -Com determinar el cabal unitari per regadiu amb mànega? Obriu la mànega en la posició habitual i col·loqueu un recipient calibrat a l’eixida de l’aigua de la mànega durant 10 segons. Després multipliqueu per sis el resultar obtingut i obtindreu el cabal unitari en litres per minut del regadiu.
16
Com tractem l’aigua? L’aigua que utilitzem en les nostres activitats quotidianes inicia el viatge de retorn en desaigües, conductes i claveguerams. Una vegada utilitzada, és depurada per ser retornada en l’estat més òptim possible al llit del riu o de la mar. Però, què fem amb l’aigua?, a banda del volum d’aigua gastada, és important conèixer l’estat de l’aigua una vegada ha passat per les nostres mans... Així, vos proposem fer un inventari dels productes que gastem habitualment i poden contaminar l’aigua. Ens interessa conèixer la quantitat de productes que gastem, i també saber si son biodegradables, i/o es gestionen de manera adequada. Completeu la tabla: DESCRIPCIÓ DE PRODUCTES Serveis , vestuaris, tallers Sabó de les mans Tovalletes Pintures, dissolvents... Son biodegradables? Com es gestionen? Cuina i productes de neteja Rentavaixelles Hi ha recollida d’oli? Els productes de neteja son biodegradables? Jardí i pati Adobs Productes fitosanitaris Altres
LES AIGÜES PLUVIALS Amb l’ajuda de les dades meteorològiques i la cartografia que hem fet del centre podem calcular el volum d’aigua de pluja que cau sobre l’escola, i és posteriorment arrastrada a la xarxa de col·lectors, és a dir, l’escorrentia que genera el nostre centre. Precipitació mitjana del municipi de Catarroja (mm o l/m2) : Superfície total impermeabilitzada del pati: Superfície de cobertes: Volum total d’escorrentia generat: ........................................ (precipitacions* superfície impermeable)
17
AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL NOSTRE CENTRE Ara és el moment de posar en comú les nostres investigacions i respondre a la pregunta: com és la gestió de l’aigua al nostre centre educatiu? -Disposem de suficients mecanismes d’estalvi? -Utilitzem substancies contaminants? -Els residus i productes que gastem es gestionen adequadament? -Com és la relació entre superfície permeable/impermeable? -Utilitzem d’alguna manera l’aigua de pluja? Feu una avaluació general de tots aquests aspectes i qualsevol altre que considereu sobre el vostre centre:
18
PROPOSTES DE MILLORA És el moment d’elaborar i aplicar un Programa de gestió eficient de l’aigua o un Pla d’acció, que consisteixi a optimitzar l’ús i a aconseguir el màxim estalvi. Començarem per recollir totes aquelles propostes de millora que se’ns hagen ocorregut tenint en compte els diferents usos. Després us proposarem cercar informació en llibres, fullets, internet, etc. sobre experiències que es duen a terme perquè completeu la vostra llista. Per això, heu de tenir en compte que l’eficiència en l’ús de l’aigua s’associa a canvis físics en la instal·lació (optimització de les instal·lacions, elecció i col·locació de dispositius estalviadors, substitució dels aparells existents per altres més adequats, etc.) i molt especialment a canvis de comportament de les persones en relació al consum d’aigua (formació, informació, etc.). Per últim, el nostre projecte Escoles de pluja proposa una millora en la gestió de l’aigua través de la millora en la gestió de les aigües pluvials. Una vegada coneguts els Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible, i la relació de la millora de la gestió de l’aigua de la pluja amb la conservació de la biodiversitat i la millora del nostre benestar al centre educatiu, proposeu-ne aquells que vos agraden més per al vostre centre.
19
EL PLÀ D’ACCIÓ Per finalitzar, amb tot l’aprenentatge, l’autoavaluació, les propostes de millora, vos proposem dissenyar un “Plà d’Acció” per tal d’implementar al vostre centre educatiu. Heu d’incloure, per una banda, un resum del diagnosi participatiu que heu fet, assenyalant els aspectes millorables en la gestió hídrica del centre, i les accions plantejades, tant de millora de les instal·lacions, com de difusió i sensibilització. Recordeu jerarquitzar les accions propostes, detallant els objectius que voleu assumir. Per últim, podria ser una bona proposta signar un Compromís del centre com “Escola de Pluja”.
20