Obra basada en... TEXTOS Frantisek Bass (4 de setembre 1930 – 28 d’octubre 1944) “La meva casa.” Pavel Friedmann (7 de juliol 1921 – 29 de setembre 1944) “La papallona” Petr Ginz (1 de febrer 1928 – 28 setembre 1944) Editor de Vedem Hanus Hachenburg (12 de juliol de 1929 – 12 de juliol 1944) “Terezin” Miroslav Kosek (30 de març 1932 – 19 d’octubre 1944) “Tot depèn” Hanus Lowy (29 de juny 1931 – 4 d’octubre 1944 ) “El ratoncito” Eva Pickova (15 de maig 1929 – 18 de desembre de 1943) “La por” Alena Synkova (24 de setembre de 1926 – sobrevisqué a l’Holocaust) “Voldria marxar sola”
DIBUIXOS Helga Weissová (1929 – sobrevisqué a l’Holocaust) Doris Zdekauerová (15 de desembre 1932- 16 d’octubre 1944) Margit Ullrichova (18 de juny 1931 – 16 d’octubre 1944) Anita Spitzová (6 de gener 1933 – 4 d’octubre de 1944)
DONAR VEU A LA MEMÒRIA “Aquí no hi ha papallones. Sobreviure a Terezin” es basa en els diaris personals dels nois i noies que van patir l’holocaust tancats en el gueto de Terezín, i forma part del Projecte Educatiu “Donar veu a la memòria” que impulsa l’Insitut Lluís Vives. Aquest projecte té com objectiu recuperar la memòria històrica i reflexionar sobre fets dels passat, a través del teatre. a de l ació r o b R ol.la EDI la c TM N A Amb S VE L JO A R CO
COORDINACIÓ DEL PROJECTE: Joan Sanromà, Elisenda Cartañà i Rafel Baldoví. Amb la col.laboració de Raquel Mora i Àlvaro Conejero donarveu@gmail.com https://donarveu.wordpress.com/ @donarveu
REPARTIMENT ELS MESTRES QUE VAN INSPIRAR ELS NOIS I NOIES DE TEREZÍN
ACTORS I ACTRIUS
4rt ESO
Sandra Altero
1r ESO
Raquel Molina
Gerard Mercadé
Ashley Méndez
Helen Méndez
Carlos Ballesteros
Oriol Blasco
Haron Benrahou
Alba Marín
Anna Urpí
Izan Aguila
Adrià Giménez
Marc Puig
Victor Embalo
EL MÚSIC Hans Krása. Va néixer a Praga l’any 1899. De pare txec, mare alemanya i religió jueva, va estudiar piano, violí i composició a l’Acadèmia de Música alemana de Praga. El 1938 va escriure Brundibár, òpera per a nens basada en una obra de teatre d’Aristòfanes, per a un concurs del Ministeri d’Educació. L’obra no es va poder estrenar degut a la invasió de Txecoslovàquia tot i representar-se clandestinament el 1941. Aquest fou el darrer treball de Krása abans de ser arrestat pels nazis el 10 d’agost de 1942 i deportat a Terezín. Dins del gueto, Brundibár es va representar més de 55 vegades. Aquesta òpera apareix a la pel·lícula de propaganda nazi que es va realitzar durant la visita que feu la Creu Roja el
TÈCNICS
1944 per observar “el bon estat dels jueus en aquell indret”. Durant el seu internament, Krása va produir diverses obres de cambra fins que va ser deportat a Auschwitz la nit del
Jana Sanromà
16 d’octubre de 1944 juntament amb altres compositors com Viktor Ullmann, Pavel Haas i Gideon Klein. Va ser assassinat a la cambra de gas l’endemà, el 17 d’octubre de 1944,
2n ESO
Batxillerat
Maripau Algar
Dana Rojas
FOTOGRAFIA
Amel Llovet
Mar Galiano
Anna Giménez
Blanca Mena
Antonio Muñiz
LA POETA Ilse Weber. Nascuda prop d’Ostrava el 1903, el seu cognom de soltera era Herlinger. Va estudiar en una escola alemanya tot i tenir molts companys txecs i polonesos. Començà a escriure a l’edat de 14 anys. Els seus contes i petites obres de teatre infantils es van publicar a diversos diris i revistes alemanyes, txeques, austríaques i suïsses. El 1930 es va casar amb Willi Weber i van tenir un fill. Amb l’arribada dels nazis al poder, molts dels seus amics van emigrar i ella i la seva familia van marxar a Praga. Des d’allà, el 6 de febrer de 1942, va ser deportada a Terezín on va treballar a la infermeria pediàtrica. Durant els dos anys que va estar tancada al gueto fou infermera de molts nens i nenes malalts, pels quals, va com-
Jana Valls Hana Alaoui Clara Alonso
la. Transportada el 6 d’octubre de 1944 va ser assassinada en el camp d’extermini d’Auschwitz juntament amb el seu fill Tommy.
Arnau Blasco
Carla Prieto
Gràfiques. A l’any 1919 impartí classes a l’Escola de la Bauhaus, a Weimar, on es va relacionar amb Walter Gropius i Paul Klee. L’any 1931 tornà a Viena on fou arrestada per les
Anailys Pérez
seves idees comunistes i va haver de traslladar-se a Praga, on començà a treballar com a pintora fins que, el desembre de 1942, juntament amb el seu marit, fou deportada a
va sobreviure a l’Holocaust.
Música en directe
Adrià Giménez Victor Embalo Rafel Baldoví
Erik Ros
Nascuda a Viena l’any 1898 en el si d’una família jueva pobre, es graduà a l’Institut d’Arts
Terezín. Durant gairebé dos anys, organitzà classes de pintura i dibuix pels nens i nenes confinats en el gueto fins que el setembre de 1944 va voler acompanyar al seu marit en el transport a Auschwitz. Fou assassinada a Birkenau el 9 d’octubre de 1944, el seu marit
Carol Hernando
Aina Bach
pondre una seixantena de poemes que ella mateixa musicava i que cantava com a cançons de bressol, acompanyada d’una guitarra. Una d’aquestes cançons fou Wiega-
LA PROFESSORA D’ART Fredericke “Friedl” Dicker.
REGIDORIA
CARTELL
Coral Jove Sant Medir Dirigida per Ramon Beltran
Aina Oller i Paula Gerona Disseny: Elisabeth Rossell
Tots els actors i actrius estan en fosc jugant a pilla pilla. S’obre una llum tènue i els dos cors es posen davant el públic. A mida que van recitant els noms dels testimonis amb els que hem basat aquesta obra, els actors van caient a darrera, al final en queden tres drets. COR 1: Els alumnes de l’Institut Lluís Vives volem donar veu als nois i noies que van estar tancats al gueto de Terezín durant la segona Guerra Mundial. COR 2: Molts d’ells no van sobreviure, però gràcies als diaris personals, dibuixos i poemes que ens van deixar escrits, avui podem explicar la seva història. COR 1 I 2: Mentre es diuen els noms (un diu els nom i l’altre les edats) els nens van sortint de tot arreu i es posen en posició. Fosc. Frantisek Bass (va morir als 14 anys) Pavel Friedmann (23 anys) Ptr Ginz (16 anys) Hanus Hachenburg (15 anys) Mirolav Kosek (12 anys) Hanus Lowy (13 anys) Eva Pickova (14 anys) Doris Zdekauerová (12 anys)Magrit Ullrichova (13 anys) Anita Spitzová (11 anys) Catherine Kraus, Alena Synkova i Helga Weissová (sobrevisqueren a l’Holocaust) FOSC. Els cors es situen al seu lloc.
ESCENA 1 Sona Bei Mir Bist du Shön. Els actors i actrius es van aixecant a poc a poc i comencen a ballar amb actitud de festa. Llum suau CATHERINE: (surt la Catherine entremig del públic, amb una llanterna i una nina de porcellana a les mans, quan arriba a dalt l’escala agafa el micro) Em dic Catherine i visc a Praga amb la meva família. Tinc deu anys i sóc feliç. La meva tieta Dorel, que viu a Barcelona, (ensenya la nina al públic) em va regalar aquesta nina feta a la fàbrica Lehmann quan vaig fer sis anys. (abraça la nina) Sempre estic amb ella. No me’n separo ni per dormir. Es diu Patty. (mirant al públic) Avui és 14 de març de 1939 i he anat a veure com ballen els amics del barri. (seu a l’escala) Puja la llum. Segueix uns segons el ball. De sobte sona l’himne d’alemanya, tots es giren cap un punt, quiets i amb cara de preocupats. VEU EN OFF: Avui, 15 de març de 1939 a dos quarts de set del matí, l'exèrcit alemany ha creuat la frontera amb Txecoslovàquia. A partir del dia d'avui, el nostre país es dirà Protectorat de Bohèmia i Moràvia, sota la protecció del Tercer Reich. Sona Mood Indigo . Llum suau fins al final d’escena
JUEU 1: Des d’aquest moment, ja no hem pogut passar un dia tranquil i les desgràcies cauen sobre nosaltres, els jueus. (pausa) Ha estat un gran impacte per a la meva família que els jueus no poguéssim ocupar cap càrrec públic ni que cap ari ens pogués donar feina. (to enfadat) Ens han prohibit anar a les cafeteries, al cinema, al teatre i fins i tot als parcs. (molt trist) També ens han prohibit assistir als col·legis públics. (pausa dramàtica) Jo ja no sé el què és pot fer i el que no es pot fer. (cap al centre de l’escenari de cara al públic) Poc a poc ens hem acostumat al nou règim (pausa) poc a poc ens han fet insensibles. (torna amb la gent de la festa) JUEU 4: (Es posa dreta al banc i crida als seus companys) Els ocupant nazis han tret un distintiu per els jueus que és més o menys així (se’l treu de la butxaca i l’ensenya) Tots l’hem de portar! (Tots paren de ballar, es giren cap al públic i es posen l’estrella) Ara ja se sap qui és jueu i qui és ari (es gira cap a públic to confidencial) i el jueu, una vegada marcat, ha d’acatar totes les ordres. Tots tornen a la festa, però molt tristos. Poca poc, al cap d’un segons, els nois i noies que no són jueus, van cap a la pancarta i escriuen Arbeit macht frei. (L’aguanten la Maria i Víctor que surten de cametes vestits de negre)
JUEU 10: (cridant molt enfadada, cara al públic) Los judíos hemos de entregar toda la ropa de piel i lana. (es gira d’esquena al públic)
JUEU 7: (enfadat) Els jueus no podem comprar fruita, ni aus, ni formatge, ni cebes, ni alls, ni moltes coses més! (es gira d’esquena)
JUEU 5: (xerrant contenta amb el 6). Con mi prima, hemos inventado un nuevo juego. Nos sentamos a un banco y contamos estrellas. Gana la que ve más.
Els dos es giren d’esquena
JUEU 3: (fent el xafarder) Doncs nosaltres, quan sortíem de l’escola, hem vist davant la taverna del carrer Vezenska amb un furgó de transport de presos i una fila de guàrdies a la vorera (pausa) Els de la Gestapo treien la cops a gent de la taverna i, a vuit d’ells, els han posat directament al furgó i se’ls han emportat. (pausa) Sembla que la detenció té alguna cosa a veure amb uns ànecs i unes gallines. (es gira d’esquena)
JUEU 11: (cridant enfadat) Els jueus no podem viatjar a les primeres files del vagó del tramvia ni passejar a la vora del riu. (es gira d’esquena)
JUEU 8: (enfadat cara al públic) Los judíos tenemos que entregar antes de diciembre los instrumentos musicales como las harmonicas.
JUEU 12: (cridant enfadat) Des de ayer a les tres de la tarde, los judíos no podemos viajar en tranvía. (es gira d’esquena)
VEU EN OFF: Allò que resulta normal avui en dia, hagués estat motiu d’escàndol en una època normal.
JUEU 2: (Fent safareig) Ahir, un alemany em va fer fora del tramvia de males maneres. (amb mofa) Em va dir: Heraus! Fora! (amb mofa) M’ho va dir per ordre, com ha de ser: primer en alemany i després en txec! (gest de no poder-hi fer res) i, es clar, vaig haver de baixar. (enfadat) El problema era que feia molt mal dia, i vaig haver d’anar caminant sota una forta pedregada. Vaig arribar a casa ben xop. (es gira d’esquena)
Baixa la música fins que s’apaga.
JUEU 6: Pues si vas a l’Avenida Dalou, hay tantas estrellas que hasta la llaman Vía Láctea! (riuen)
JUEU 9: (enfadat) Als jueus no ens donen cartilles de racionament de tabac, igual que als presos i als bojos. (es gira d’esquena)
JUEU 1: (Va a les cametes i en treu una maleta. Diu el text mentre creua l’escenari) I de nou aquesta paraula temuda, transport! Quina paraula tan horrible. La paraula significa motxilles, maletes i figures jueves encorbades sota d’elles. video
VIDEO+Oyf’n Pripetshok and Natch Akiton/CORAL Mentre es projecta el video, i els cors reciten els noms, els actors van marxant de l’escenari i es posen a les escales de la Catherine amb maletes, tapats amb mantes, etc. Estan a una estació.
A mida que marxen els jueus d’escena el cartell es va avançant fins al proesceni (s’aprofitaran aquestes estones de molt de soroll per muntar l’escena 3) La llum va baixant fins a fer-se fosc al final
COR 2: Del nostre curs marxa Baum, el grassonet. COR 1: Als Popper els han exclòs del transport. Segurament han pagat algú de la Gestapo. Diuen que costa 50.000 corones per persona.
Els cors reciten les seves frases quasi solapant-se. COR 1: En el transport de Terenzin van el professor Sommer i del nostre curs la Bär i Rita Goldman.
COR 2: Al tiet Milos se l’emporten. Potser també als avis. A Terenzin? A Polònia? Uns segons de pausa.
COR 2: també marxen en Zin i l’Stern. COR 1: Al vespre hem anat a despedir-nos de la família Mauter que demà marxen a Terenzin. COR 2: a la senyora Traub també se l’emporten. Els ha tocat a molts que tenen el nom que comença per T COR 1: Marxa a Terenzin el docotr Bloch, el metge que va atendre el meu pare quan va estar malalt. Avui han sortit dos transports seguits. COR 2: Ivan Dusner, del nostre curs, marxa a Terenzin. COR 1: Al matí han marxat els Khoner. S’han despedit de nosaltres. Hi ha hagut llàgrimes. Cada un d’ells portava 80 quilos d’equipatge. COR 2: En el pròxim transport van el tiet Levitus i la seva dona. COR 1: Marxen el professor Beinkoles, la professora Polakova i Fabian.
Quan acaben, haurien d’estar tots els jueus a les escales, amb llum tènue i l’escenari fosc. Fins que el vídeo acabi. CATHERINE: (posant coses a una maleta) el quadern per seguir escrivint el diari, alguns llibres, els últims treballs de l’escola, i (es mira la nina) la Patty! (Pausa, cara pilla) i també algunes coses de roba per no fer enfadar la mare. (recordantse) mare! mare! has agafat les fotos de la família? FOSC
ESCENA 2
En escena hi ha el lletrero aguantat pel Víctor i la Maria en fosc i els jueus a l’escala de la dreta en llum tènue. S’obra la llum presceni i Sona un mòbil i Epliogue d’ Apocalyptica. Entren els 5 alumnes i seuen a la punta de l’escenari amb els peus penjats. Tenen un dossier a les mans. VEU EN OFF: Avui, els professors ens han fet aixecar molt d’hora per anar a un poble que es diu Terezín. ALUMNE 1:Terezín és un lloc gris i trist, fred i solitari, situat a 60 kilòmetres al nord de Praga. JUEU 12: (S’aixeca de l’estació i entra a escena) Esta mugre en las sucias paredes, / alambradas a todo alrededor, / y 30.000 almas que duermen / que alguna vez despertarán / y verán su propia sangre derramada. (es queda d’esquenes al lletrero) ALUMNE 2:Aquí, durant la tardor de 1941, es va instal·lar un ghetto per als jueus de tot Europa que estaven en trànsit cap els camps d’extermini de Polònia.
JUEU 10: (Des de l’estació, s’aixeca i entra a escena) Una vez fui un niño, / hace tres años. / Un niño que ansiaba otros mundos / Ya no soy un niño, porque he visto el dolor / Ahora soy un adulto he conocido el miedo. (es queda d’esquena) ALUMNE 3: Tot el poble es convertí en una immensa presó per retenir, no només els jueus de Txecoslovàquia, sinó també d’ Alemanya, Àustria, Holanda, Dinamarca.... (Des de l’estació entra a escena. Molt enfadats) JUEU10: Qué horrible juventud que busca enemigos! JUEU 6: qué horrible niñez susurrando, quien es bueno, y quien es malo. (Es queden drets d’esquena) ALUMNE 4: Per Terezin passa un riu, afluent de l’Elba, que a vegades es desborda i omple d’aigua els seus carrers. JUEU 8: (surt de l’estació i entra a escena) A la luz de las velas al lado de mi cama, duermo / y quizás alguna vez sueñe / que fui un niño pequeño / tan pequeño como esta canción. (es posa d’esquena) ALUMNE 5: A Terezin hi ha un museu amb dibuixos i poemes, que són testimoni de la barbàrie que varen patir les 80.000 persones que sobrevisqueren darrere del mur.
JUEU 12: (es gira i s’apropa cap al centre de ’escenari, mirant el públic) Estas 30.000 almas que duermen allá entre los árboles despertarán Abrirán un día los ojos y como verán tantas cosas Se dormirán de nuevo… (torna d’esquenes al seu lloc) ALUMNE 2: Per aquest ghetto van passar 15.000 nens i nenes entre el 19 d’octubre de 1941 i el 7 de maig de 1945 (pausa) només en van sobreviure un centenar. S’apaga la música. Baixen les llums, tot queda en penombra. A mida que recita el COR 1, els alumnes van obrint el cartell, i ensenyant l’escena 3. Menys l’alumne 1, que es posa davant el COR i l’escolta. S’il.luminen els cors COR 1: Diuen, que una ombra persistent encara planeja per tot el poble, com si els combois continuessin passant pels seus carrers, com si milers de passos aixequessin encara la pols de la plaça central. (Sona Point of no return.) Deixa uns segons de pausa) Diuen, que quan arriba la primavera, es veuen centenars de papallones de colors que volen entre els arbres. (Pausa) Però fa uns anys, quan els nazis ocupaven mig Europa, els nois i noies que vivien tancats en aquesta vil·la emmurallada no les veien mai (pausa) nomes les podien somiar. ALUMNE 1: (tancant-se la jaqueta) Avui fa un bon dia (de cara al públic) però fa molt fred.
Tots els alumnes marxen d’escena. Fi de la música. FOSC. S’il.lumina la Ctaherine, que s’aixeca de l’estació i es posa a escena (il·luminar-la) davant l’alambrada. Pausa, se la mira: CATHERINE: La papallona L’ última, precisament l’ última. D’ un groc tan intens. tan brillant potser com una llàgrima del sol quan toca una pedra blanca... així groga, tan groga. Es movia lleugera volava molt alt se’n va anar, potser volia donar al món un petó de despedida. Fa set setmanes que visc aquí tancat en aquest ghetto però he trobat a la meva gent aquí em criden les flors i les branques del castanyer del pati, No he tornat a veure papallones Aquella fou la darrera Les papallones ja no viuen aquí en el ghetto. Shinder’s Main theme (Toquen en directe Adrià i Nàdia). Després de la primera estrofa i mentre la veu en off recita, els jueus poc a poc es van col.lcant al seu lloc VEU EN OFF: Esteu entrant a una ciutat on viureu protegits i ningú us perseguirà. Aquí us trobareu amb milers de persones de la vostra raça. Casacú de vosaltres tindrà un treball i us convertireu en persones productives per al Tercer Reich. Heil Hitler!
ESCENA 3
JUEU 7: (esturat a la taula. Rascant) Aquí hi ha un gran enrenou / de tantes i tantes mosques ¡ /mosques que transmeten malalties. / Alguna cosa em pica. Seran xinxes potser?
Al llarg de ´l’actuació en directe, els actors han entrar a escena i es situen al seu lloc. S’encén la llum central
JUEU 5: (s’aixeca del banc) Que n’és d’horrible Terezín! (es situa al mig de l’escena) Quan tornarem a casa? Això, jo no ho sé. (s’estira als peus dels companys que dormen a terra al centre de l’escenari)
VEU EN OFF: Al setembre de 1942 més de 50.000 persones vivien en aquest gueto, on poc temps abans, només en vivien 7.000. (pausa) Cada vegada arribava més gent i, cada vegada, s’havien d’embotir en habitacions més petites. Només el 60% dels interns tenia lloc on dormir, la resta, gairebé 5.500 persones havien de dormir al terra.
JUEU 2: Fa tres dies que estic aquí. (pausa) En questa petita habitació malvivim vint-i-una persones. (s’aixeca i camina entre la gent fins al centre de l’escenari) A la nit, estem tan amuntegats que, si algú vol sortir, ens ha de passar per sobre. (pausa i mirant al públic) Qui no ho ha vist no s’ho pot imaginar. (seu al terra)
CATHERINE: (des de l’escala, abraçant la Patty) La majoria dels nens i nenes vivim en espais separats dels adults. A mi m’ha tocat aquest (pausa i senyala l’escena) És l’edifici número 1 del barracó 417. (torna a l’escala i seu)
JUEU 1: (ajaguda al banc i recolzada al jueu 2) A las literas tenemos que convivir con piojos y chinches. Son asquerosos! No nos dejan dormir. Están por todos sitios. En las paredes, las sábanas, por todo el cuerpo… A veces, mis amigas y yo competimos a ver quién puede atrapar más! (li diu a l’alumne 2) Hasta les hemos escrito un poema!
JUEU 3: (assegut a terra, recolzat al banc) Quan arriba un nouvingut / tot li sembla ben estrany. / Que hagi de dormir per terra / i menjar patates negres, / ni parlar-ne! JUEU 9: (estirat a la taula) Jo m’he de quedar aquí / però tot és tan brut! el sòl és terragós / i jo m’hi he d’estirar /però m’embrutaré.
ALUMNE 1: Un ratoncito sentado en la repisa / coge pulgas en su abrigo de piel. / Pero a ésta no la pudo agarrar. / Se escondió bajo su piel. // El ratoncito se agita sin descanso. / Esta pulga es un mal bicho! / Vino su papá, / buscó en su abrigo.Y zas! agarró a la pulga / la cocinó en la olla. // El ratoncito llamó al abuelo: /”Ven abuelo! Hoy tenemos pulga para cenar!
ALUMNE 3: Els interns més grans van intentar protegir els infants i adolescents de les dures condicions de la realitat de Terezín. ALUMNE 4: Malgrat això, els nois i les noies de Terezín visqueren tot allò que visqueren els adults: les cues que no s’acabaven mai per a recollir menjar, la duresa del treball amb horaris de 80 a 100 hores setmanals, els crits, els insults i els cops brutals dels soldats de les SS. També, l’obligació de saludar i fer reverències a l’autoritat uniformada. Llums pampallugues. Amén + Genérique du fin. Tots els nens comencen a córrer per la sala amb cara de por. (Mana música) A mida que reciten es van posant en línia recta davant el públic. Molt enfadats i molt picat un darrere l’altre. JUEU 11: Ens hem acostumat a aixecar-nos matinada.
de
JUEU 12: Nos hemos acostumbrado a formar una larga cola con un cazo en la mano, esperando a que nos den un poco de agua con gusto a sal o café. JUEU 10: Ens hem acostumat a esperar que a vegades ens donin patates. JUEU 9: Ens hem acostumat a que tots els dies ens donin naps. La fam és molt desagradable i un nap es una forma d’enganyar l'estómac, i si pot ser, la gana.
JUEU 1: Nos hemos acostumbrado a dormir sin camas. A saludar a cada uniformado. JUEU 7: Ens hem acostumat a rebre bufetades sense motiu. JUEU 3: Ens hem acostumat als cops i als insults. JUEU 8: Nos hemos acostumbrado a ver cómo los enfermos se revuelcan en la suciedad y contemplar la desesperada impotencia de los médicos. JUEU 2: Nos hemos acostumbrado a ver morir a la gente en sus propios excrementos, ver pasar los féretros con su carga y ver montones de cadáveres. JUEU 5: (més pausat que la resta de companys, es posa al mig de la fila) Ens hem acostumat que cada dia arribin per aquí mil infeliços i que mil infeliços més en marxin de tant en tant. JUEU 6: (creuant al públic) En el gueto me parece que vivo con normalidad.(pausa) ¿Pero los mejores años de mi vida se deben limitar a esta callejuela y a estos patios tediosos? (va cap al mig) Hoy he cumplido 13 años y tengo confianza en el futuro. Y a pesar de todo, el futuro no me preocupa. (mirant al públic) Hoy ha salido el sol. Els jueus es queden mirant fixament el públic fins al final de l’escena. Fi de la música. Llum tènue. S'il·luminen els cors.
COR 1: Hay un gueto aquí, un lugar diabólico y lleno de temor, hay poco para comer y mucho para desear y poco a poco, vivir se convierte en un horror. COR 2: Pero nadie debe rendirse! El mundo gira y los tiempos cambian Aún podemos tener esperanza en el futuro Cuando nuevamente vayamos a casa. COR 1: A menudo pienso en ello. COR 2: Ahora se cuanto lo deseo. video
Sona Amén + gossos. Els alumnes es dispersen entre el públic (menys els que surten a l’escena 4 que corren per l’escenari). Llums en pampallugues.
ESCENA 4
ALUMNE 5: El rètol “ Achtung-Typhus” està per tot arreu… El tifus s'ha estès per tot Terezín.
Els jueus es situen estirats i tapats amb mantes, malalts. Els alumnes es posen darrere cada jueu corresponent. Llum tènue al llarg de tots l’escena. Uns infermers passegen curant els malalts VEU EN OFF: Dins el gueto, els nazis van crear una fictícia administració jueva per assegurar el bon funcionament intern. El número de presoners creixia dia a dia i, cada vegada, era més difícil organitzar-se. ALUMNE 2: La fam i les malalties es van transformar en una cosa usual entre els interns. La majoria dels afectats eren nens i vells. ALUMNE 4: La mortalitat era molt alta, morien entre 100 i 150 persones cada dia. D’aquells que entraven a l’hospital, només en sobrevivien un de cada quatre. COR NEGRE: 15 llits, 15 rètols amb noms, 15 persones desarrelades, 15 cossos torturats pels remeis i els llits bruts de sang inveterada. 15 cossos que volen sobreviure aquí, (pausa) 30 ulls que cerquen la pau. ALUMNE 3: (el jueu 3 li dona un diari a l’alumne 3 es posa de genolls, l’obre i llegeix) Tinc febre. No baixa de quaranta graus. El nombre de malalts creix dia a dia, en el dispensari no donen l'abast. Les habitacions estan plenes i el metge no sap que fer.
INFERMERA: va cap endavant a la valla i recita de cara el públic. En las camas yacían las sombras de Hades, / y uno de esos infelices levantó una mano, llamando: / Mamá! / Mamá, ven y juguemos juntos! / Nos abrazaremos y hablaremos, juntos los dos! / Pobres gentes, locos, figuritas blancas, / todos medio desnudos, / temblando de frio, como si quisieran gritar / antes de que terminen sus días. Weigala canten en directe la primera estrofa JUEU 2: (l’alumne 2 l’ajuda a incorporar-se) I tanmateix no vull deixar l’habitació lluminosa i els pulmons ardents. JUEU 4: (l’alumne 4 l’ajuda a incorporar-se) I tanmateix, voldria quedar-me aquí, malaltó. En el país de les visites quotidianes del metge fins que em curi, d’aquí a un llarg, llarg temps. Llavors voldria viure i tornar a casa. JUEU 1: (l’alumne 1 l’ajuda a incorporar-se) I tanmateix, mentre el meu cor avui batega encara, els meus camarades se’n van a l’altre món. JUEU 3: (incorporant-se) Tal vegada seria millor no haver de contemplar tot aquest horror i morir tot d’una.
JUEU 4: (mirant al sostre i cridant) No, cruel destí, nosaltres volem viure!
ESCENA 5
JUEU 1: (girant-se cap al jueu 3) I no veure els nostres amics desaparèixer poc a poc. JUEU 2: (girant-se cap al jueu 3) Nosaltres volem construir un món millor, (s’estira i l’alumne 2 el tapa amb una manta) JUEU 1: (girant-se cap al jueu 3) nosaltres volem treballar, no podem morir. (s’estira i l’alumne 1 el tapa amb una manta) Baixa la llum fins fosc. Sona acompanyament de piano Weigala. S’il.lumina el proesceni. Catherine va amb un ram de flors fins al mig de l’escenari on l’intercepta un SS. CATHERINE Per que estan prohibides les flors? / Entenc que no tinguem aliments en el ghetto. Els nazis voleu que tinguem fam. / Entenc que no ens deixeu entrar roba. Voleu que passem fred. / Però ... Per què prohibiu les flors? / No, això no ho puc entendre. /(recull del terra una de les flors i se la mira) /Una flor de tija prima, plena de color i olor agradable... / (li ofereix una flor al SS. Que es gira i marxa. La nena es gira al públic i diu)/Pot un ser humà prohibir les flors? Mentre s’acaba de muntar la següent escena, els infermers canten Weigala (estrofes 2 i 3) a dalt de l’escala i van ajudat a pujar i tornar entrar els jueus que abans havien marxat entre el públic.
En aquesta escena es creen tres espais. Al fons de l’escenari dues noies estan pintant un quadre. A la dreta de l’escenari un grup de nois estan mirant les pàgines de la revista Vedem. A l’esquerra de l’escenari hi ha una noia arreglant uns llibres i un grup de nois fent classe amb llibretes i colors. Apartat una mica del grup un dels nois està vigilant que no vinguin els soldats. Els alumnes es reparteixen en cada una de les escenes i van llegint del dossier per tal de situar el públic. Llum proescena VEU EN OFF: Els nazis van utilitzar aquest gueto per a demostrar al món el pretès bon tracte que donaven als jueus. Hi van gravar una pel·lícula de propaganda, i fins i tot, van organitzar una visita pel Comitè Internacional de la Creu Roja al gener de 1944. COR 1: Però darrera els decorats de bars, cinemes, teatres i partits de futbol s’amagaven la misèria, la desnutrició, la por i la mort. COR 2: Les nits a Terezín s’omplien de tristesa i enyorança, però també de versos, música i somnis. (agafa el llibre de Amat-Pinella i llegeix) Les nits “eren l'hora del somni. El moment de les evasions cap a móns millors on els camps de concentració eren ignorats. (pausa) Era l'instant curt, l'únic de tots que ho era (pausa) per els qui tenien la sort, de poder dormir”
COR 1 Molts artistes i científics que estaven a Terezin van intentar mantenir una vida cultural clandestina. Malgrat les condicions inhumanes, en els dormitoris i les golfes s’hi celebraven concerts, recitals literaris, obres de teatre, conferències i classes pels més menuts. S’encén la llum general i sona Tu viendràs Els nens jueus estan asseguts amb alguns fulls i alguns llibres, escrivint, fent rotllana al voltant del jueu 9 que va ordenant uns pocs llibres. ALUMNE 1: En el barracó dels infants, els adults van intentar proveir-los d’un ambient on poguessin aprendre. A l’altell, d’amagat dels vigilants, van fer una escola i una biblioteca. (es mou) Només tenien 8 llibres i alguns d’ells estava en mal estat, però eren llibres! ALUMNE 5 (assenyalant a jueu 9) Aquesta noia tenia 14 anys quan li encarregaren fer-se responsable de vuit llibres de paper de la Biblioteca. ALUMNE 1: A més hi havia llibres vivents, que eren persones que explicaven els llibres que havien llegit. ALUMNE 2: En el barracó 417 al matí s’hi feien classes, i a la tarda, activitat física o jocs. (senyalant al jueu que vigila, i baixant el to de veu com si expliqués un secret) Però sempre hi havia d’haver algú controlant els moviments dels guàrdies per a no ser descoberts. (Es mou el jueu que fa de guàrdia)
JUEU 6: (aixecant el braç cap a jueu 9) Avui toca estudiar l’Edat Antiga: els egipcis, els assiris, els babilonis, els indis, fenicis, els israelites, els grecs, els perses... JUEU 10: (tallant al company i mirant el jueu 9) I la geografia d’Aràbia, Holanda i de la Lluna.. JUEU 3: (tallant al company i mirant el jueu 9) I repassar la zoologia. JUEU 6: (tallant al company i mirant el jueu 9)I pintar el mapamundi i escriure el nom de les ciutats. JUEU 10: (escrivint a una llibreta cara al públic) Estudiem txec, geografia, historia i mates… (aixecant el cap mirant al públic) Però ja tenim 13 anys i només hem fet primària (seu al costat del jueu que vigila) Baixa la llum de escena i puja proescena COR 1 En un lloc tant fosc com Terezín, la presència de llibres era el record d’altres temps (pausa) quan les paraules se sentien més que les metralladores. Puja llum escena. Uns nois jueus pinten un quadre posat sobre un cavallet. A mida que pinten van mirant com queda. ALUMNE 4: En el barracó 417 es dibuixava i pintava, a vegades records d’aquella vida que els hi havien robat. A vegades, la horrible realitat d’aquell camps de concentració.
Baixa la llum de escena i puja proescena
Fi de la múisca.
Un grup de jueus estan amb uns fulls grans posats amb una corda, com si fos roba penjada.
JUEU 3: (s’avança fins al públic) En una de les habitacions, unes noies han preparat un espectacle que es deia Brundibar. Ha estat bonic. Per uns minuts, hem oblidat on estàvem, volíem creure que havíem anat al teatre, lluny de les muralles i de les portes d’aquest gueto .
ALUMNE 3: En el barracó 417, un professor va animar als nois i noies a que fessin una revista, però com que estaven separats dels adults, van haver d’editar-la ells tots sols.
Mentres, la resta de jueus, seuen tots mirant la pantalla d’esquena al públic. Il.luminar Catherine
Puja llum escena JUEU 11: Li podríem dir VEDEM, és dir, “nosaltres portem la iniciativa!”
CATHERINE: Gràcies a la imaginació, els nois i noies de Terezin hem pogut traspassar aquells murs que ens tenen terroritzats. A través de l’art, anem a un món de fantasia on el bé guanya al mal i la nostra voluntat és lliure. (pausa dramàtica) Gràcies als somnis, mantenim l’esperança de seguir vivint.
ALUMNE 3: Vedem era una revista feta a mà, que contenia articles d’opinió, il·lustracions, poemes, acudits, comentaris esportius i reportatges. JUEU 12: (escrivint al paper) Aquest matí he fet una entrevista a Berthold Odneer, que he trobat a la plaça Central del gueto: a la pregunta “Siendo pintor, como le ha afectado su ceguera? Mireu el que m’ha contestat (pausa) “De hecho, cuando me pongo a pensar no necessito para nada la vista. Así me puedo olvidar por completo de la suciedad y del horror quenos rodea” Baixa la llum de escena i puja proescena COR 2: Aquests escrits són el testimoni de les vivències, els neguits i la incertesa pel futur dels seus autors. En ells, podem veure la tristesa i la impotència davant la situació, però també l’esperança d’un futur millor.
video
PROJECCIÓ BRUNDIBAR. Que es talla amb múisca Amen gossos+ solitude i video trens. LLums pampallugues JUEUS TOTS: Transport! Diuen que marxen nous transports! Transport!
video
COR 1: Les sortides cap a la mort començaren el 9 de gener de 1942 amb una mitjana de mil persones per viatge i no pararen fins al gener de 1945. COR 2: Dels nois i noies que van viure al barracó L417, només 15 sobrevisqueren, la resta, van ser deportats a Auswitz, on van ser assassinats.
Surten els jueus de darrere el públic, quan pugen l’escala reciten el seu tros i es van situant. Llum escena, suau JUEU 1: Voldria marxar tot sol. JUEU 2: allà on la gent és diferent, i millor, JUEU 3: cap a algun lloc desconegut JUEU 4: on ningú sigui mort pels altres JUEU 5: Potser molts de nosaltres JUEU 6: esperem aquest final somniat JUEU 1: potser milers JUEU 2: potser aviat. JUEU 7: Escucha, JUEU 8: ya suena la sirena de la nave JUEU 9: y debemos zarpar. JUEU 10: Hacia puertos desconocidos. JUEU 7: Escucha, JUEU 11: ya es hora. JUEU 12: Navegaremos muy lejos JUEU 8: los sueños se harán realidad, JUEU 7: Escuch JUEU 11: ya es hora JUEU 9: El viento canta la canción de la lejanía. JUEU 10: Miraremos sólo el cielo JUEU 12: Y pensaremos en las violetas. JUEU 7: Escucha, JUEU 11: ya es hora. S’obra la llum del públic. I es fa la lectura LECTURA PÚBLIC Els que viviu segurs a les vostres confortables cases
als que trobeu en tornar al vespre el sopar calent i els amics: considereu si això és un home, qui treballa en el fang qui no coneix la pau qui lluita per un tros de pa qui mor per un sí o per un no. Considereu si això és una dona, sense cabells i sense nom sense forces per recordar els ulls buits i el ventre fred com una granota a l’hivern. Penseu que això ha passat: us confio aquestes paraules. Graveu-les al vostre cor quan sigueu a casa o aneu pel carrer, quan us fiqueu al llit o us lleveu; repetiu-les als vostres infants.
Sona Yeroushalaim Chel Zahav (quan ho canti la coral surt de darrere el públi i puja a escena, es queden darrere de tot per saludar) Quan xerren els jueus es posen dreta davant el públic. La resta van entrant des de cametes amb una espelma. Reciten drets i seuen a l’escenari i encenen l’espelma. La llum puja fins al màxim. COR 1: Si altres queden en silenci, cal que parleu! COR 2: Perquè perdre la memòria és deixar les víctimes en l’oblit.
GRUP DE JUEUS 1: Nosaltres volem estudiar, GRUP DE RESPOSTA 1 (alumne 1): Recordarem a Ptr Ginz GRUP DE RESPOSTA 2 (alumne 2): mai oblidarem Auschwitz GRUP DE JUEUS 2: Nosaltres volem treballar GRUP DE RESPOSTA 3 (alumne 3): Recordarem a Eva Pickova GRUP DE RESPOSTA 4 (alumne 4): mai oblidarem Birkenau GRUP DE JUEUS 3: Nosaltres volem construir un món millor GRUP DE RESPOSTA 5 (alumne 5): Recordarem a Magrit Ullrichova GRUP DE RESPOSTA 6 (Catherine): mai oblidarem Sobidor GRUP DE JUEUS 4: Nosaltres volem viure GRUP DE RESPOSTA 7 (cor 1): Recordarem a Pavel Popper GRUP DE RESPOSTA 2 (cor2): mai oblidarem Terezin TOTS ELS JUEUS: Nosaltres no podem morir. FOSC. Sona música per saludar. Bei Mir Bist du Shön.