Viure en guerra. Vides robades Guió tècnic PERSONAJES: Personatge 1: Azu Personatge 2: Alba Personatge 3: Gerard Personatge 4: Mari Pau Personaje 5: Pau Abuelita: Carol ESCENA 1: El Cop d'Estat (juegan a a la guerra desde patas) Personatge 1: Quina ràbia que tinc! Aquest diumenge 19 de juliol els meus germans i jo havíem d'anar a veure un partit de futbol per que som socis dels Sants i els pares no ens han deixat sortir al carrer. Personatge 5: Sembla que hi ha hagut una gran revolta a tot el país! Personatge 2: Ahir uns generals es van revoltar a l'Àfrica i em sembla que avui ho han fet a Barcelona i a Madrid... Personatge 5: Prop de casa hi ha dues barricades, una vora el carrer Jaume Roig i l’altra als Burots de la Riera Blanca Personatge 1: no ho sé, tot plegat és molt confós i complicat. Personatge 2: Diuen que des del balcó de casa han vist passar molta gent amb fusells i fent molt d'enrenou i s'han sentit trets pels terrats del barri. Personatge 5: Les veïnes m’han dit que s’estan cremant esglésies i convents a tot Barcelona! Personatge 1: Qui s’havia de pensar que hi hauria aquest aixecament militar¡ Quina ràbia! Personatge 2: Els militars han donat un cop d'Estat Personatge 1: just ara que hem començat les nostres esperades vacances i precisament avui que havíem d'anar a la platja de Can Tunis.... Anciana : (Desde patas) Quines coses més absurdes de pensar!
ESCENA 2: Els Bombardeigs Música 01. Discurs Generalitat i bombardeig (Personajes 1 y 2 oien el bombardeo, miran hacia su derecha y corren) (Cuando acaba la música entra en escena y comienza a hablar) (Mientras la anciana habla los demás salen despacio y crean el refugio) Anciana: Els bombardeigs aeris van ser, molt aviat, el malson de tots els barcelonins. Si de dia esfereïen, de nit embogien. De dia, un tenia la sensació d’estar prop o lluny del perill. Si s’hi estava a prop era córrer a cercar refugi; si s’hi estava lluny era una sensació d’alleujament. De per dormir dins les andanes del metro, multitudinàriament, atapeïdament, un matalàs al costat de l’altre. En llevar-se, caragolaven el matalàs, el lligaven amb un cordill i l’arraconaven a la paret. De dia, la renglera de matalassos lligats a les andanes de metro feia una gran impressió de misèria. (Aparecen todos durmiendo entre sacos dentro de un Refugi, se oien bombas a lo lejos) Música 02. Pearl Harbor - Attack A los 20’’ baja el volumen hasta desaparecer Personatge 1: (Movimiento inquieto dos tres veces, se incorpora, pausa) No puc dormir. Aquest vespre, tots els veïns de l’escala ens hem sentit sobresaltats per un seguit d’explosions produïdes per projectils cap al centre de Barcelona. Sembla que venien del mar. Segons m’han dit els pares, ha estat obra del creuer Canàries. No ho sé, tot es tan confós... (mira al suelo confusa y vuelve a tumbarse para intentar dormir de nuevo) Personatge 2: (Se incorpora rápido) Avui al matí a les 6:45 han vingut les ales negres sobre la capital Barcelonina. Ens han vingut a trencar el son i tota la gent ha anat cadascú al seu refugi corresponent. Els feixistes havien deixat caure moltes bombes sobre algunes cases. Música 03. Sirena+Bombardeo.mp3 30´´baja el volumen y se queda de fondo mientras habla personaje3 Personatge 3: A la nit, quan sonen les sirenes, m'amago sota el llit, i em quedo aquí, protegida pel matalàs., primer sento els motors dels bombarders després, els xiulets, i finalment, les explosions, unes vegades lluny, altres més a prop, algunes al costat mateix. Música 04. Forrest Gump.mp3 La música baja cuando personage 4 se sienta en el proscenio Personatge 4: (Espera que suene un poco la música Surt amb les nines pasa por encima) Dormírem junts. Jo al mig i un nen a cada banda. Si hem de morir, morirem així. (Pausa) Quan a la nit hi ha alguna alerta i les sirenes ens desperten, no diem res, ens quedem quiets només escoltant; i quan toca la sirena d'acabament, si podem, dormim. (Pausa) Però jo, no se mai si estem dormits, perquè callem sempre. (silenci) Música 06. Playing A game Of Go.mp3 Anciana: Dins l’escola Milà i Fontanals el silenci era impresionant. El sòcol de l’edifici apareixia com rosegat pels impactes de l’explosió. Al llarg d’aquest sòcol, hi havia sis persones ajagudes, un noi i cinc cossos grans. Eren morts. Estant en aquella contemplació, van arribar els homes de la brigada a retirar els cadàvers. I en aquell moment es va produir una cosa horrible.
Va aparèixer l’enfollida mare d’aquell noi mort. I hauríeu d’haver vist la seva desesperada lluita estirant el cos del seu fill, que un home de la brigada també estirava per l’altra banda, ben disposats a no deixar-se’l perdre. (Pausa) Però tots els esforços de la mare van ser inútils. I va haver de veure el cos del seu fill, amuntegat amb els altres cadàvers, en el camió que se’ls enduia a tots cap al dipòsit del Clínic. Música sube ESCENA 3: La marxa (Aparecen todos con una lona simulando que se encuentran en un camión, paran y bajan Retirada 1 habla mientras los demás descargan el camión) Fi Música camiól Personatge 2: Ja ens havien preparat per si es produïa una evacuació. Hem d'agafar la manta del llit i plegar-la, com una catifa i posar-nos-la en bandolera. Al peu de cada llit hi ha preparat un cordill per poder-la lligar. Ens han dit que no podem portar paquets i ens hem posat dos pantalons, dues camises, dos jerseis... Personatge 1: Jo, tinc nou anys. No mes puc dir que el meu germà de set anys i jo, que en tinc nou, després d’un llarg viatge en un camió, tapats amb una lona, perquè ha plogut tot el dia, i, després de passar per carreteres estretes i plenes de forats, travessant muntanyes i passant rius, de sobte, en un revolt, pujant un turó, ens hem trobat, davant d’un gran casalot. Personatge 3: El meu germà, que és dos anys més gran que jo, m'ha ajudat a lligar la manta. La resta de coses han de quedar-se a la colònia (acaban de descargar y se sientan en un semicírculo) Personatge 5: com va ser el viatge? Personatge 2: Hem travessat a poc a poc, la ciutat morta. Les portes i finestres es veien tancades i barrades. Personatge 1: Els bombardejos són continuats. Molta gent dorm tirada enmig dels carrers entre els enderrocs dels edificis destruïts. Personatge 2: La carretera esta plena de gom a gom. Gent fugint a peu. La marxa és lentíssima! Personatge 1: La gent, s’atapeeix pels carrers, preparant-se per a fugir en un complet desordre. Personatge 3: Camiones, coches, maletas y toda clase de bultos destrozados llenan la carreteras. No se puede pasar. A la nit, molta gent es posa a dormir al llarg de la cuneta. I tu com has acabat aquí? Personatge 4: A Portbou estaven bombardejant .Tinc el record d’entrar en un refugi... un túnel llarg i estret amb les parets de fang. Estava ple de dones i criatures assegudes pels racons. Recordo que vam entrar per una boca del túnel i vam travessar fins a la sortida, allà fora (pausa) ja no hi havia bombardeig.
ESCENA 4: REFUGIATS Múisca 07.Somebody Loves Us.mp3 (Buscar razón para que se levanten, llegar a la fila de la frontera) Anciana: No m’he tret mai del cap la pressió de la mà de la mare... Encara sento la seva forta, que m'agafa. Té por de perdre'm... Sovint recordo els altres nens que ploren perquè estaven sols…. Hem anat per camins plens... Personatge 2 : Hem anat per camins plens de neu fins a Al Pertús. I aquí estem amuntegats davant la frontera. (mira) Sembla que els gendarmes, estan fent selecció... Voz off: Les femmes et les enfants d'un côté, les hommes de l'autre côté Allez, allez, allez… (4,3,2,1 se colocan en proscenio) Música 08. Noticiero (intro) REPORTER 1: La platja Argeles s'ha convertit en un immens camp de refugiats. Malgrat tot, en el poble del costat, els veïns intenten que els nens i nenes siguin rentats i alimentats cada dia. Molts infants tenen conjuntivitis, a causa del vent, que és fred i aixeca la sorra. Un metge de l’aviació espanyola els atén. La cooperació internacional es fa difícil. “el nom de l’actor/actriu” The Times, 24 de febrer de 1939, platja d’Argelers. REPORTER 3: Quan arriben les cistelles de pa, es produeix un mig intent de formar una cua. Però aviat l’abandonen. Els distribuïdors els llencen als retinguts a la platja com si fossin gallines. “el nom de l’actor/actriu” Evening Standard, 28 de febrer de 1939, platja d’Argelers. REPORTER 2: Amb poca imaginació n’hi ha prou per deduir els resultats del confinament de 90.000 homes desmoralitzats i exhausts en una mena de gàbia envoltada amb filat espinós. Sense mesures sanitàries, sense tendes o qualsevol altre tipus de recer, excepte els clots que ells mateixos excaven a la terra per escapar del vent glaçat de la nit. “el nom de l’actor/actriu” Sunday Times, 26 de febrer de 1939, Platja d’Argelers. Música 09. Olas del Mar.mp3 poco a poco baja la música hasta quedarse de fondo Personatge 2: (al personaje 3) El meu pare m'esta ensenyant a nedar malgrat que l'aigua està molt freda aconsegueixo fer-ho. Personatge 4: (juga amb una nina le da de comer) : Avui tenim llenties corcades...I aquesta cosa que en diuen truita vegetal… ai quin fàstic! Això que he sentit ha estat un crec? però tu què et penses? Aquestes llenties estan plenes de corcs! Personatge 3: Aquesta nena juga amb la seva nina i li posa drapets de coses que va trobant , com si fossin vestidets i corre per la sorra ... No és conscient de tota aquesta tristesa ni misèria Personatge 2: (Té fred intenta menjar) puré de faves barrejat amb sorra no aconsegueixo
empassar ni una cullerada. Personatge 5: abans, si trobava algun corc a las llenties ni les tastava! i ara en canvi quan mastego i n’aixafo un penso: tot cap a din! amb més vitamines… més aliment... Personatge 1: (busca a personaje 3) A mi no m'agrada dormir en la sorra mullada. Personatge 3: Gràcies que aconseguim un petit matalàs, el nostre gran tresor ... evitarem una mica la humitat i ... els polls. És la nostra salvació! Personaje 5: Y UNA MAÑANA TODO ESTABA ARDIENDO Y UNA MAÑANA LAS HOGUERAS SALÍAN DE LA TIERRA DEVORANDO SERES, Y DESDE ENTONCES FUEGO, PÓLVORA DESDE ENTONCES, Y DESDE ENTONCES SANGRE. BANDIDOS CON AVIONES Y CON MOROS, BANDIDOS CON SORTIJAS Y DUQUESAS, BANDIDOS CON FRAILES NEGROS BENDICIENDO VENÍAN POR EL CIELO A MATAR NIÑOS, Y POR LAS CALLES LA SANGRE DE LOS NIÑOS CORRÍA SIMPLEMENTE, COMO SANGRE DE NIÑOS. (…) GENERALES TRAIDORES: MIRAD MI CASA MUERTA, MIRAD ESPAÑA ROTA: PERO DE CADA CASA MUERTA SALE METAL ARDIENDO EN VEZ DE FLORES, PERO DE CADA HUECO DE ESPAÑA SALE ESPAÑA, PERO DE CADA NIÑO MUERTO SALE UN FUSIL CON OJOS, PERO DE CADA CRIMEN NACEN BALAS QUE OS HALLARÁN UN DÍA EL SITIO DEL CORAZÓN.
Fi de la múisca Música: 10. Newt Says Goodbye to Tina Jacobs Bakery.mp3 Personatge 1: Sovint, quan es parla de les víctimes de la guerra, només es pensa en els morts. Personatge 4: però els infants que varem sobreviure a la guerra, Personatge 2: els infants que varem sobreviure a l’exili Personatge 3: els infants que varem sobreviure a la dura postguerra TOTHOM també som víctimes. … Anciana : perquè a nosaltres ens van robar la nostra infància.