QUIMET
Pla
“M’agradaria morir a l’escenari” Quimet Pla (Olesa de Montserrat, 1950) porta més de 40 anys dedicats al món del teatre, de fet diu que quan no és dalt d’un escenari no sap què fer. Ell mateix es defineix com un tastaolletes del seu ofici: va començar el 1972 amb la companyia Els Comediants, actua a la sala gran del TNC, ha fet circ, teatre de l’absurd, espectacles de carrer, televisió, cinema. A més, també exerceix el seu ofici de joglar amb companyia pròpia, Teatre tot Terreny, creada amb la seva dona, Núria Solina, i on també hi participen els seus fills, Oriol i Diana.
> Quin és el seu primer record dalt d’un escenari? Abans de fer la primera comunió, tenia uns 7 anys, anava a l’escola de les monges i em van agafar per fer un diàleg amb una nena per celebrar la Festa dels Avis a la Passió d’Olesa, encara en tinc fotos. > Com a professional va començar amb Els Comediants, amb qui va estar 15 anys fent teatre per tot el món. Quin bagatge conserva d’aquella època? Experiència vital. A vegades la intel·ligència d’una persona és proporcional als quilòmetres que ha fet, crec que és interessant i ho recomanaria a tothom. I per altra banda, experiència teatral, conèixer diferents públics, diferents cultures i, sobretot, el tipus de vida que fèiem: vida comunitària, no cobràvem sou, vivíem i treballàvem junts. > Actualment el veiem molt a TV3, a Kubala Moreno i Manchón, Crackòvia, també va ser l’avi del Toni a Polseres Vermelles. S’està convertint en un actor mediàtic? No crec que sigui mediàtic. A Olesa la gent em coneix, però perquè aquí ja se sap ... Els nens, que tenen molta memòria retentiva, sí que, encara quan me’n trobo algun, em mirem i em diuen: “Ostres, tu ets de Polseres!”. Quan vaig plegar d’Els Comediants pensava que les meves necessitats artístiques ja havien tocat sostre. Em quedava un segon camí que era el de la vocació de la família, el món de pagès. Vaig anar a estudiar Enginyeria Agrícola a la universitat, hi vaig estar 5 anys. Tenia vinya d’oliveres i anava fent....
> Però al cap de cinc anys ... Al cap de cinc anys em va tornar a pujar la cosa i em vaig dir: “A veure Quimet, tu què saps fer? Tu saps fer teatre, doncs, vés a fer teatre!”. I, llavors, em vaig posar, d’això que dius tu, com un actor per contractar. Diguem-ne com un mercenari, per a mi això és com ser un mercenari... > Home, un mercenari que actua a la sala gran del TNC no és un mercenari qualsevol... Sí, això ho entenc. Vaig tenir la sort de fer unes quantes coses. Em va anar bé que algú em veiés i es fixés en mi, com el Sergi Belbel o el Frederic Roda. El Belbel, sobretot, em va donar molta canxa al TNC, d’aquí m’ha sortit alguna altra cosa a la televisió i, més o menys, m’he anat guanyant la vida com a actor contractat.
monotemàtic, “Sóc només sé parlar de teatre ”
> I a més, també té companyia pròpia. Sí, amb la Núria, la meva dona, vam crear un companyia, Teatre Tot Terreny, que vol dir que som capaços de fer de tot. Fem un espectacle de carrer, El General Bum-Bum, i obres molt maques com Absenta i L’Òs i el cant del cigne amb textos d’Anton Txèkhov. > TNC, televisió, companyia pròpia... On se sent més còmode? M’agrada l’ofici, em sento còmode a tot arreu. M’ofereixes un paper i,
si el paper i la història m’agraden, el faig. Però em sento més realitzat quan puc fer les meves coses. Com a actor sóc com un pintor, a mi m’agrada pintar els meus quadres, encara que siguin petitets, encara que no siguin mai un Velázquez, m’agrada pintar-los i firmar-los jo. > En el món del teatre ha fet gairebé de tot. Què li queda per fer? No ho sé. A vegades, la gent et demana que facis qualsevol cosa. El grau d’improvisació és la diferència que hi ha entre el que jo considero el meu ofici i l’ofici d’actor. No és per desmerèixer, però hi ha un tipus d’actor provinent d’escoles que està entrenat per saber interpretar, estudia un text i després el repeteix, aquest per a mi és l’actor; després, hi ha un altre personatge, que jo en dic el joglar, que està preparat per poder entretenir durant 5 hores seguides, si fa falta. > Pel que sembla no para mai, què fa quan no fa teatre? M’avorreixo, sóc incapaç... Ara, en aquesta època de crisi, que no hi ha massa feina, estic que no m’aguanto, no m’aguanta ni la meva dona. Pateixo, si no sóc dalt d’un escenari no sé que fer. Sóc monotemàtic, només sé parlar de teatre, viure del teatre, pensar en coses del teatre. > Hi va poc, per això, al teatre ... No hi vaig gaire. Només hi vaig a veure coses que cregui que poden ser interessants per a mi, una de les últimes va ser la Royal Shakespeare Company, perquè volia veure com treballaven aquells actors. S’aprèn molt així, però, si no, millor que no hi vagis. Si vas molt al teatre i ets creador de teatre, comences a veure idees i estàs tapat per les idees que has vist dels altres. > I en quines idees està treballant ara com a creador? Estic treballant un parell d’històries com a narrador o rondallaire i també tinc projectes pensats per a les escoles. A casa tinc un prestatge amb tot de carpetes i a cada carpeta hi ha un projecte... > I quantes carpetes té? Unes 15 o 16 carpetes, en cada una hi ha un títol de coses que vull fer. > Té 63 anys però no el veig amb gaires ganes de jubilar-se... No, jo vull morir-me a l’escenari. Si pogués, m’agradaria morir a l’escenari amb un atac de cor i pam.
sóc com un pintor, “Comaamiactor m’agrada pintar els meus quadres, encara que siguin petitets, encara que no siguin mai un Velázquez
”
Qüestionari
- Si no visqués a Olesa, on viuria? A Itàlia - On el trobaríem un diumenge? Si no sóc al teatre, d’excursió - Llegeix al vàter? No, mai - Quina cançó canta a la dutxa? No canto mai a la dutxa - La pel·lícula que ha vist més ve gades és... To be or not to be d’Ernst Lubitsch - Amb quin personatge del Montse rratí aniria a sopar? Amb el pare abat de Montserrat, per xerrar de coses de la vida - A què està enganxat? Encara ara al tabac - Una paraula que li agradi com sona... Tastaolletes - Quantes vegades ha pujat a Montserrat? Potser més de 30 - Què li demanaria a la Moreneta? Ara ja no hi crec. No s’han de demanar coses, s’han d’aconseguir coses per un mateix.
El poble de... QUIMET PLA
Des del gener, Quimet Pla ha tornat a viure a la
la van asfaltar. Tant mal fa el verd?”. Tot i viure a
casa on va néixer, a la plaça Nova d’Olesa. De petit,
Olesa, hi surt poc. Va de casa al local d’assaig que
va estudiar a les monges i recorda els voltants de
té a Santa Oliva i, pel camí de Can Llimona a
l’església com un “lloc preciós per jugar”. No entén
passejar les seves dues gosses d’atura. Queda amb
perquè “ara han posat una església al mig d’un
els amics de sempre, però diu que el poble s’ha
pàrquing. Una plaça que havia estat tan maca i
fet gran, i “s’hi sent estrany”.