Llibret Altar del carrer de La Mar 2019

Humilitat, obediència i oració, regla de Sant Vicent

He llegit l’història de sant Vicent Ferrer, escrita pel dominic francés Pare Fages, la del canonge Josep Sanchis Sivera, com també la de Francesc Almeia i Vives. Els tres autors coincidixen en que el nostre sant, al llarc de la seua vida, fon un compendi d’humilitat, d’obediència i d’oració. Per ser humil, en l’any 1367 -dia de la purificació de la Verge Maria, el 2 de febrero- Sant Vicent, tenint, llavors 17 anys i havent rebut la llegítima que li tocava per herència, la va distribuir entre els pobres per a entrar en el convent. ! mirem com de be agermanava estes tres virtuts que retrataven la figura moral de Sant Vicent, que Miguel d’Unamuno va escriure: “Vullc viure en l’eixèrcit dels humils, juntant les meues oracions a les d’ells, en la santa llibertat de l’obedient.”

Sant i sabi que saberen comprendre i caminar segurs en la noblea de sentir-se acaronats pel sentiment de l’humilitat.

Sant Agustí aixina també ho creía, puix va dir: “L’humilitat és la base de l’oració. És una disposició necesaria per a rebre, gratuitament, el dò de l’oració perque, recordem, l’home és un pobre de Deu.” I un atre bon predicador com era Bossuet digué: “L’amor de Deu fa nàixer totes les virtuts, i per a fer-les subsistir, eternament, nos ha donat l’humilitat com a fonament.” Éste religiós gal que fon bisbe de Condom (França), mestre en retòrica de trona, qui va tindre present com eixemple a Sant Francesc de Sales i a qui cita sovint en les seus peroracions sobre la caritat, pot ser que tenint com espill a un atre benaventurat Vicent, Sant Vicent de Paul; éste que 100 anys abans que Bossuet i 200 després del nostre sant es va preocupar molt pels chiquets abandonats pel carrer, els pobres i els lliciats. Virtuós franciscà, anomenat el “gran apòstol de la Caritat” per la seua notòria compassió i ser molt humil i generós. Fon admirat pel rei Lluís XIII i per Ana d’Austria i gràcies ad eixa gran amistat forma benefactores per a poder recollir a tots sels pobres que trobava implorant l’almoina per París i dormint al ras, especialment, com ya he dit, als menuts i als malalts.

Fundà l’ordre de les Filles de la Caritat junt a Lluïsa de Marillac, en la capital de França. (Ordre en la que tinc yo a la meua germana Maria del Carmen formant part d’eixa santa institució ya molts anys) i quan va fundar l’ordre va dir estes paraules: “Per Monasteri, tindreu les sales dels malalts; per clausura, els carrers de la ciutat; per reixes, el temor de Deu i, com a vel, la santa modèstia.

Es dir: l’humilitat, eixa modèstia, que era la contrària a la “bufa” -supervia- que tant repudiava el nostre sant valencià.

L’obediència fon per a Vicent Ferrer la seua segon norma. Obediència que, segons la definició de la RAE significa: “compliment a lo que se mana o és preceptiu.”

30