Empar Gallego http://iacare.es.tl/
Unitat El relleu d’Espanya
Elevada altitud mitjana
Forma massissa
per
per costes rectilínies
ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR
Disposició perifèrica de les serralades
bloc elevat de gran extensió i la seua altitud mitjana
abundància de muntanyes
Compartimentació
per Meseta cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en
El clima Les comunicacions La xarxa fluvial
Contraforts que l’envolten
Depressions i serralades exteriors
una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge dos moviments orogènics dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació
orogènia herciniana orogènia alpina
quan?
quan?
final de l’Era Primària
quan? Era Secundària
Era Terciària donaren lloc plegament hercinià són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples
plegament alpí són les serralades més recents amb crestes i formes abruptes
l’erosió produí l’aparició de materials granítics i pissarres
Era Quaternària l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i costa
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres Arcàica
Primària
existència del massís precàmbric composat per
quarsites granit gneis pissarres
aflorament de materials antics
tingué lloc orogènesi herciniana formà
Secundària caracteritzada per erosió i sedimentació
el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta.
sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques
afectat per
seran
forta erosió a finals d’ aquesta era
els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària
EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres Terciària
configuració del relleu actual
Quaternària es produeix
tingué lloc orogènesis alpina
glacialisme
formació de terrases fluvials
xoc de la placa africana i euroasiàtica erupcions volcàniques originà les serralades alpines: - Pirineus - Serralades Bètiques depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir
provocà la aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantàbrica - Serralada Ibèrica - Serra Morena inclinació cap a l’Atlàntic conseqüències en la xarxa fluvial
fractura del sòcol de la Meseta
elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo
colmatació de les conques fluvials
blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadadiana
Unitat El relleu d’Espanya peneplanures terrasses fluvials costes glaciarisme, acció fluvial, erosió
base de la Meseta
sòcal
massissos antics
de modelat i sedimentació
UNITATS MORFOESTRUCTURALS
es diferencien diverses formes
serralades alpines
conques sedimentàries
amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària
constituïts pel sòcal antic
depressions
grans elevacions per l’orogenia alpina
Unitat El relleu d’Espanya DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ
Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaicolleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada CostaneraCatalana. El Sistema Bètic