S’acosta el 1er de Maig, data on denunciem de forma més explícita una sèrie de condicions que patim tot l’any, condicions que critiquem perquè ens semblen injustes: que el nostre salari és molt baix, que ens han desnonat, que estem a l’atur, que no tenim futur, etc. És necessari comprendre les consignes que veiem pintades a les parets o cridem a les manifestacions. Cal aprofundir en l’origen de l’explotació que patim amb l’objectiu d’eliminar-la. Ens veiem abocades a treballar a canvi d’un sou. És a dir, la burgesia és la que, en el millor dels casos, ens contracta per fer una feina. Nosaltres som com els productes a les prestatgeries dels supermercats que utilitzen llumetes i colors llampants per cridar l’atenció, necessitem fer-nos únics i irresistibles en els nostres currículums, la manera per vendre la nostra força de treball, la mercaderia de la qual disposem.
Ho fem competint entre nosaltres, i en definitiva també contra nosaltres, la classe treballadora, el subjecte col·lectiu en que es personifica el Treball. Per contra, la burgesia és la personificació del Capital, és la propietària dels mitjans de producció, és a dir, la que ens contracta, la qui té en exclusiva els mitjans necessaris (eines, màquines, matèries primeres, locals, etc.) per a la producció de qualsevol mercaderia.
Capital i Treball s’exclouen mútuament, són oposats. Però per què? Per què un burgès fa una empresa? Perquè una capitalista necessita invertir 1.000€ per produir per exemple sabates, o croissants, o polímers, o classes, o canviar bolquers o rentar plats? El capitalista inverteix diners per què al final del procés, quan ha aconseguit vendre (en el millor dels casos) totes les mercaderies li tornin a la butxaca els mateixos 1.000€?
La capitalista no necessita convertir els seus diners en productes per recuperar els mateixos diners un cop aconsegueix vendre els productes al mercat. I si no aconsegueix vendre tota la mercaderia? El capitalista inverteix perquè vol fer diners! Perquè es vol enriquir! És igual el que vengui, és igual la forma que prengui la mercaderia. El capitalista vol que en comptes que li reflueixin al final del procés els 1.000€ inicials n’hi reflueixin per exemple 1200, només li interessen els 200€ de benefici. Però, i d’on surten aquests 200€ de més? On es crea valor? A l’esfera de la circulació? En l’oferta i la demanda? No ens creguem les ciències econòmiques ni socials de la societat capitalista que serveixen per justificar-la i reproduir-la. La llei de l’oferta i la demanda és certa, si, però no és ni molt menys la central. La que de veritat importa és la llei del valor-treball, ocultada i negada a les universitats del segle XXI i explicada per Marx a El Capital, més vigent en l’actualitat del que ens pensem. Seguim amb l’exemple dels No hi pot haver salari 1.000€ invertits digne perquè el salari és inicialment pel o la capitalista. la forma que pren 500€ anirien per l’explotació capitalista pagar el salari del treballador/a per treballar durant 4 hores, i els altres 500€ correspondrien a la despesa dels materials necessaris, energia, etc. per aquestes 4 hores de treball. Així doncs, amb aquests 1.000€ i 4 hores de treball es fan, per exemple, 2 unitats de producció, posem per cas 2 neveres, o 2 serveis o 2 del que sigui. Cadascuna d’aquestes mercaderies representa un valor de 500€, i per tant com que n’hi ha 2, representen els 1000€ inicials. Fins aquí tot normal. Què és el que el capitalista paga al treballador? Què suposen per la treballadora aquests 500€? Per al treballador suposen la seva supervivència, la de la seva classe i potser gaudir una mica. Això però, ¿impedeix que al treballador en comptes de contractar-lo només per 4 hores se’l contracti per una jornada sencera, per 8 o més hores?
mals que ens afecten com a societat, des de combatre amb una ideologia coherent l’islamisme radical com el seu no tan oposat feixisme que torna a aparèixer a Europa, doncs els dos són forces i ideologies al servei del capital financer.
Evidentment sense pagar-li més perquè ja té la supervivència garantida. No! Aquesta és la trampa capitalista! El salari oculta l’explotació! Finalment el capitalista invertirà 1.500€ per una jornada laboral de 8 hores, vegem-ho. En una primera part de 4 hores, com ja hem vist, es destinaran 500€ per pagar el treball i uns altres 500€ per pagar els materials necessaris. En la segona franja de 4 hores es gastaran 500€ per pagar els materials necessaris per a fer les mercaderies, però no es pagarà el treball gastat per la treballadora. Al final de les 8 hores de treball tindrem 4 neveres o 4 unitats de producció qualssevol, cadascuna pel valor de 500€ que en total representaran un valor de 2.000€, però el capitalista només n’haurà pagat 1.500. Aquests 500€ de diferència és el que es coneix com plusvalor o plusvàlua, és el treball no pagat, és la principal font de riquesa del capitalista, a la que després se li pot afegir o no les filigranes que es puguin fer en l’esfera de la circulació, apareixent la famosa llei de l’oferta i la demanda. És el treball l’únic que crea riquesa, és en la producció on ens roben. No hi pot haver salari digne perquè el salari és la forma que pren l’explotació capitalista. I és important remarcar que el nucli de la qüestió és en l’esfera de la producció i no en la circulació com ens vol fer creure la socialdemocràcia que intenta sortir de la crisi potenciant el consum, sense qüestionar la propietat burgesa i anomenant-nos “ciutadania” en comptes de classe treballadora. Si en comptes de posar l’èmfasi en el valor, recordem que ens han robat 500€, ens fixéssim en el robatori de temps treballat, veuríem que de les 8 hores de la jornada hem estat treballant 4 hores per reproduir-nos com a individus i com a classe i després hem treballat 4 hores més gratuïtes per al capitalista, el que seria el plustreball. Plustreball i plusvalor són dues maneres diferents d’expressar que ens estan explotant, sigui prenent-nos temps o riquesa. La consigna repartir el treball i la riquesa doncs, o les consignes a favor de la reducció de la jornada laboral, el que volen dir és que cal acabar amb el plustreball o el plusvalor i això és impossible si la manera general de produir és la capitalista.
Aquesta distància entre l’enriquiment d’uns a costa de l’explotació dels altres és la causa de la violència entre classes que es pot expressar de mil maneres diferents. La manera de produir capitalista objectivament ens explota però se’ns oculta, d’aquesta manera competim irracionalment entre i contra nosaltres, abocant a milers dels nostres a l’atur. El que ens enfronta no és ni el color de la pell, ni la religió, ni la nacionalitat ni la llengua; el que ens enfronta és quin lloc ocupem en les relacions de producció, si som classe treballadora o burgesia. El mite de les classes mitjanes s’ha esfumat amb la crisi, essencialment són classe treballadora, igualment assalariades, però amb cert nivell de consum que afavoria la divisió de la classe. El mateix passa amb la majoria d’autònoms, que tot i ser econòmicament propietaris sovint pateixen la misèria com la classe treballadora. Només si prenem consciència del fet que som classe treballadora, practiquem la solidaritat de classe, generem un programa per la construcció del socialisme, generem estructures de poder popular i visualitzem petits indicis de com ha de ser la nova societat, només així, podrem afrontar els molts