El que la tele no et diu...
Butlletí setembre · Comarques del Camp, 2015
El poder popular és la nostra nació Aquest 1 1 de setembre de 201 5 és a les portes de les eleccions del 27 de setembre. Les diferents forces polítiques posaran les seves mercaderies al mostrador del mercat electoral per tal que els les comprem. El poble treballador català organitzat també jugarem a aquesta partida que ens serveix la burgesia. Per això és important prendre certa perspectiva i no pensar que la solució dels nostres mals vindrà exclusivament del resultat del fàcil i còmode gest de votar. La independència ens l’haurem de suar ara actuant d’una manera, ara actuant d’una altra. Cal, doncs, veure més enllà del show mediàtic que suposen unes eleccions. Resulta de vital importància comprendre que en la nació catalana, com en qualsevol altra nació, hi conviuen dues classes enfrontades a mort. Aquestes classes econòmiques per molt que parlin la mateixa llengua i llueixin símbols similars, no entenen la nació de la mateixa manera.
En primer lloc tenim la nació catalana burgesa. És una minoria propietària força poderosa conscient d’ella mateixa i dels seus interessos. Malgrat els frecs que estableix amb la burgesia espanyola, aquests frecs mai passen de cert nivell, doncs l’aristocràcia i burgesies catalanes sempre han vist en l’estat espanyol un aliat que els garanteix acumular capital.
De fet les burgesies regionalistes basca i catalana només entren en pugna amb l’espanyola quan aquesta última no els garanteix aquest enriquiment. La ideologia de la burgesia catalana gaudeix de certa hegemonia, ideologia que no és una cosa abstracta, és ben concreta. Per exemple, se’ns presenta en forma de frases fetes, potenciant el pensament vulgar que no té res de neutral.
endavant.org
El que la tele no et diu... La ideologia burgesa també es manifesta en les festes al calendari, en els ritus, mites i herois. En un 1 1 de setembre resulta paradigmàtica la reivindicació del qui va pactar amb l’invasor al 1 71 4 i va morir al llit alimentat pel nou règim, Rafael de Casanova. Santi Vila, que fins ara ha estat conseller de Territori i Sostenibilitat per CiU, reivindica Francesc Cambó, enemic declarat de la revolució bolxevic i venut als Borbons. I avui, aquesta burgesia catalana protegeix i és permissiva amb els delinqüents com en Millet i en Pujol, en Josep Prats d’INNOVA o en Daniel Massagué de Torredembarra. La burgesia catalana vol que tant la sanitat, les escoles, els bancs, les fàbriques, fins i tot les persones i, en definitiva, la nació sencera sigui propietat privada seva. Per això, mentre pugui quedar-se amb una part suculenta del botí, pot pactar i compartir l’espoli amb la burgesia espanyola i espanyolista com ha fet fins fa quatre dies. Per contra, hi som nosaltres, el poble treballador català. El poble treballador català no parlem tots la mateixa llengua ni tots ni totes reconeixem els Països Catalans com a marc nacional. El poble treballador català no ens podem ni volem construir des de la puresa ètnica.
"En la nació catalana, com en qualsevol altra nació, hi conviuen internament dues nacions enfrontades a mort. Les classes econòmiques, per molt que parlin la mateixa llengua i llueixin símbols similars, no entenen la nació de la mateixa manera"
La nació treballadora catalana tenim les nostres expressions ideològiques, que en canvi, no són hegemòniques. Tenim els nostres mites i herois i batallem per mantenir-los vius en la memòria col·lectiva. Per això avui posem sobre la taula el menestral rebel Berenguer Oller que oposat a Pere el Gran, fill de Jaume I, va ser executat juntament amb els seus per les elits catalanes a la Barcelona de 1 285. I actualitzem els remences radicals de Pere Joan Sala, diferenciats dels moderats de Francesc de Verntallat.
endavant.org
El que la tele no et diu... Mantenim en la memòria els segadors revoltats el 1 640, per no parlar de la posterior i encara més elaborada, i per això silenciada, revolta dels Barretines o Gorretes contra les elits catalanes de 1 687-89. Venim de l’exemple dels Maulets de València i del Comandant d’Arcabussers Pere Joan Barceló, en Carrasclet de Capçanes. Aquest últim era oposat a Veciana, el vallenc que va fundar una milícia d’autòctons fidel al criminal Felip V, milícia que encara perviu i encara ens persegueix: els Mossos d’Esquadra. I què n’hem de dir dels lluitadors de les Bullangues! O encara millor, dels qui ja obertament es van enfrontar amb consciència obrera i catalana a les elits tant espanyoles com catalanes a la Jamància de 1 843! Som fills dels qui mataven burgesos al Liceu, som filles del pistolerisme de la dècada de 1 920, som fills de la dignitat camperola i obrera de l’episodi revolucionari de 1 936, som filles dels maquis, dels qui van lluitar en la clandestinitat contra la dictadura i no van creure’s la mentida del pacte del 78, pacte establert per les diferents burgesies regionals, entre elles la catalana, amb l’última potència que encara quedava de l’Eix. La classe treballadora dels Països Catalans estem en procés de prendre consciència dels nostres interessos i ens cal organitzar-nos conseqüentment. Encara molt aïllats i fragmentats, expressem la voluntat de que l’ensenyament, la sanitat, els sectors estratègics, la indústria, els ports, aeroports i, en definitiva, la nació sencera, han de ser propietat comunal nostra. Els nostres enemics no només són la burgesia catalana integrada i enriquida pels estats espanyol i francès, també ho són la Unió Europea, l’OTAN, l’FMI i les seves expressions ideològiques que prenen formes més edulcorades que van des d’una cançó de Beethoven, una somrient deessa grega impresa als bitllets, les aparentment innocents beques Erasmus, fins al TTIP, el TISA i l’euro. Per això hem d’establir una estratègia compartida amb els diversos pobles d’Europa i el Mediterrani per enfrontar-nos a i vèncer una burgesia internacional que actualment utilitza satèl·lits, bombes d’hidrogen, el BigData i està organitzada internacionalment. No podem fer passos unilateralment.
El poble treballador català volem independitzar-nos del Capital. No volem una independència formal a l’estil de Grècia, Irlanda o Itàlia que a la pràctica és dependent de l’euro i és permeable als cops d’estat de la Troika. Encara menys volem estats envaïts com els de Líbia, Síria, Ucraïna o Turquia que han estat i són escenari de cops d’estat organitzats per la CIA, l’OTAN i les xarxes Gladio. La classe treballadora catalana hem de desmarcarnos d’aquells que oculten la lluita de classes per construir la nació, cosa que sempre ha fet el feixisme. No podem tolerar un simple canvi de bandera. No podem tolerar el 50% d’atur juvenil, ni l‘explotació laboral, ni el feminicidi. No podem contemplar passius un sionisme decidit a completar el genocidi palestí. La nostra independència no portarà a la samarreta símbols de la burgesia de la península aràbiga que aliada amb Israel, pren la forma d’Estat Islàmic per destrossar els pobles mediterranis. La nostra pàtria sobirana no es quedarà de braços creuats mentre els nazis tornen a campar per Europa. La nostra independència és per ser internacionalistes, per practicar la solidaritat amb la resta de pobles treballadors del món, per això necessitem un estat obrer! Per autodeterminar-nos hem de poder practicar la democràcia socialista, i aquesta és al pol oposat de la democràcia acoblada a la dictadura del Capital en la que malvivim. Hem de generar poder popular des d’on exercir contra poder i qüestionar l‘hegemonia tant de la ideologia de la burgesia com de les seves estructures d’estat. Les nostres estructures d’estat som el poble organitzat a la feina per combatre el terrorisme patronal. Les nostres estructures d’estat som la classe obrera organitzada al barri per combatre el feixisme i el racisme. Les nostres estructures d’estat som les dones treballadores organitzades en assemblees feministes lluitant perquè a casa les tasques de reproducció no recaiguin només contra nosaltres mateixes. Volem una organització popular que serveixi per prendre consciència de que vivim en lluita de classes, de que la classe treballadora podem ser subjecte de la revolució.
Cal que esdevinguem subjecte col·lectiu contra el Capital. Així doncs, aquest proper 27 de setembre, volem dir ben alt que la classe treballadora dels Països Catalans ens volem autodeterminar. Per això ens oposem als qui ens diuen “independència primer i després ja parlarem dels teus drets”. Hem de denunciar l’interclassisme que no és res més que la forma que pren l’hegemonia de la burgesia sobre i contra la classe treballadora, doncs la conciliació de classes és impossible. Algunes entitats sobiranistes han reunit la classe treballadora i un cop reunida han posat al mig una tribuna des d’on han parlat els portaveus de la burgesia per dictar-nos que hem de ser dòcils amb les qui ens desnonen o ens roben la sanitat. Hem de recordar a aquestes entitats sobiranistes que mentre ens recomanen anar de la mà amb la burgesia catalana cap a un suposat objectiu comú seguim desnonades, hi ha morts que no tornaran degut als desnonaments o perquè han privatitzat la sanitat pública. Els hem de recordar que a l’Esther Quintana li han tret un ull, que la Patrícia Heras de Ciutat Morta ja no és entre nosaltres, que en Benítez ha estat assassinat pels Mossos al Raval de Barcelona, que una de cada quatre criatures no tenim les necessitats bàsiques cobertes, que en Sergi i en Karim tenen un peu a la presó, que la Lola, la Marina i tantes altres porten anys segrestades a les presons de la violència burgesa, més enllà de si el seu tint és català, espanyol o francès. Els hem de preguntar a certs partits polítics i entitats que es diuen independentistes: on és l’objectiu comú? Hem de construir uns Països Catalans Socialistes, Feministes i Internacionalistes. Per molt que presentem llista al Parlament de la comunitat autònoma espanyola de Catalunya, hem de saber que el Parlament és l’expressió legal de la violència burgesa, i que la nostra victòria no depèn del que puguem anar a fer-hi sinó de la violència organitzada activa o latent de la classe treballadora. El futur és en el poder popular! Organitzem-nos per crear-lo, consolidar-lo i desplegar-lo! Només el poder popular ens pot fer independents! Creem les estructures del nostre estat, siguem poder popular!
endavant.org