RESISTENCIA EN BALONCESTO. CALIDAD vs CANTIDAD

Page 1

Revista ACEB N9.qxd

7/4/11

09:29

Página 6

Xavier Schelling i del Alcázar Preparador Físic del ASSIGNIA MANRESA Soci número 3594

PREPARACIÓ FÍSICA QUALITAT VS QUANTITAT

RESISTÈNCIA EN BASQUETBOL Abans de decidir qualsevol mètode o exercici d'entrenament, ja sigui de força, velocitat o resistència, hem de reflexionar en què volem aconseguir i per què triem determinada tasca. Des d'un punt de vista físic, podríem estar tots força d'acord en el que ens agradaria en un jugador de basquetbol: 1. Que corri més ràpid i s'avanci als adversaris. 2. Que tingui força i equilibri per aguantar els contactes que comporta el joc. 3. Que salti més (i més ràpid) que els adversaris. 4. Que pugui fer els tres punts anteriors (esprintar, saltar i aguantar xocs) més vegades que els adversaris. És a dir, que es cansi menys. Suficient? No. Nosaltres afegiríem que els quatre punts esmentats anteriorment s'han de dur a terme amb uns companys, contra uns adversaris i en funció d'una pilota i un terreny de joc. Aquesta obvietat comporta que fer una acció “només” més ràpid o més fort que l'adversari no sempre garanteix l'èxit, sinó que s'ha de mirar de fer més ràpid i més fort en funció de diversos factors, és a dir, de forma òptima. Aquest punt determina la diferència entre les necessitats físiques en esports de prestació (natació, ciclisme, atletisme, etc.) i esports col·lectius. L'acció ha de ser la més adient per cada situació (interpretant l'entorn i decidint) i amb la intensitat òptima, que no té perquè coincidir amb la màxima intensitat potencial del jugador, però a major potencial més disponibilitat de recursos. En base a què, decidim el que volem dels nostres jugadors? Teòricament, l'entrenador expert coneix el joc i les seves exigències, però, les coneix bé?, entrena realment en funció d'aquestes necessitats? Per estar segurs d'aquest punt és imprescindible estudiar les característiques del nostre esport i entrenar en conseqüència. Tot seguit repassem algunes dades que ens permetran confeccionar, amb criteri, els entrenaments de resistència. Tot i que el metabolisme predominant en el bàsquet està encara en fase d'estudi, hi ha l'opinió generalitzada de considerar aquest esport com un esport mixt aeròbic-anaeròbic d'intensitat intermitent, on la posició de joc (base, aler, pivot) és un tret diferencial pel que fa a l'exigència física. Es recorren entre 4.500 i 5000 metres per partit, es realitzen fins a 1000

6

Preparació Física

accions diferents (defensar, esprintar, canvis de direcció, saltar, caminar, etc.), es fan al voltant de 45 salts i molt poques seqüències de joc duren més de 40 segons. La densitat de joc (relació entre temps de treball i temps de descans) varia en funció de la intensitat de l'acció. Així, les accions d'intensitat mitjana-alta presenten una densitat 1:1 amb una durada aproximada de 15 seg (15 seg de treball i 15 seg de descans) i les accions d'alta-màxima intensitat, de 2 a 5 segons (predominant les de 2 seg), presenten una densitat 1:10 (2 seg de treball i 20 seg de descans). A major intensitat major temps de descans. Aquestes característiques requereixen, sobretot, del metabolisme anaeròbic, làctic i alàctic . Pel que fa a les freqüències cardíaques (FC) es troben FC màximes entre 188 i 195 bpm i FC mitjanes de 169 bpm, representant un 80-85% de la FC màx. Cal dir però, que tot això és fruit d'investigacions i publicacions a nivell internacional, dutes a terme amb equips i esportistes d'elit. Considerem que seria un gran exercici realitzar valoracions específiques de l'equip que s'estigui entrenant en cada moment. Per acabar, cal tenir present alguns moduladors de la intensitat de partit: l'entrenador (la filosofia i l'estil de joc determinen l'exigència física de cada equip), el jugador (pot abusar innecessàriament dels moments de descans durant el partit) i els àrbitres (les regles de joc comporten pauses que no depenen de nosaltres però que influencien en l'exigència del partit). L'entrenament ha de proporcionar als jugadors els nivells requerits per dur a terme la filosofia de l'entrenador i evitar que el jugador requereixi de més temps de descans que el que comporta l'arbitratge o les pauses inherents al joc. Per tot això, considerem que l'entrenament de resistència en basquetbol s'ha de caracteritzar per un entrenament quali-


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.
RESISTENCIA EN BALONCESTO. CALIDAD vs CANTIDAD by Xavi Schelling i del Alcázar - Issuu