(COLOR) - Pub: ANDORRA-ND Doc: 01895Z Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 19/02/2010 - Hora: 21:26
DISSABTE 20 DE FEBRER DEL 2010
18 Cultura i Espectacles
el Periòdic d’Andorra
ARTS PLÀSTIQUES 3 PROJECCIÓ EXTERIOR
¿Què passa amb la Biennal? EL PERIÒDIC
b Fa dos mesos llargs
les claus
que els artistes esperen la llista dels que aniran el 2011 a Venècia
1
b El silenci oficial
La llista amb els precandidats que havien superat la primera fase i als quals se’ls va demanar que presentessin un projecte es va fer pública al maig. Només dos dels 27 dossiers van ser descartats, en una decisió titllada de salomònica i que va ser criticada per molts dels mateixos artistes.
alimenta la inquietud i l’escepticisme de molts dels candidats ANDRÉS LUENGO* ANDORRA LA VELLA
nquietud, desconcert, desànim, decepció, desencant i –alerta– escepticisme. Aquestes, i no pas il.lusió i entusiasme, són les perilloses sensacions que l’aventura veneciana genera avui i entre la desena d’artistes consultats per EL PERIÒDIC el clamorós retard en la publicació de la llista definitiva dels que integraran la delegació andorrana a la Biennal de Venècia del 2011. El retard i, sobretot, el flagrant silenci oficial que entela el que havia de ser un dels projectes estrella de la legislatura en matèria artística. ¿Ho és, encara? Ningú no ho sap. El cert és que fa quasi tres mesos que els artistes que van passar el primer tall esperen el veredicte del tribunal. Quan el comissari, Pedro de Sancristóval, i els crítics Ermengol Puig, Joan Gil i Francesc Rodríguez van visitar els tallers dels candidats, se’ls va assegurar que la resolució arribaria a principi de desembre. El termini es va ajornar després fins al Nadal. I finalment fins a passades les vacances. Però som a final de febrer i els artistes –com a mínim, els interlocutors d’EL PERIÒDIC– encara esperen una trucada, un correu del ministeri que els doni raó d’un retard tan injustificat com culpable és el silenci oficial. Aquest és el principal retret. I unànime. El resumeix una artista ja veterana, de llarga trajectòria, que, com tots els seus companys, i per raons òbvies, prefereix mantenir l’anonimat: «Podem entendre que el canvi de Govern hagi endarrerit el projecte i que els problemes per
Preselecció salomònica
I
2
Uns compleixen, d’altres, no
Els candidats que van passar a la segona fase tenien fins a final d’octubre per presentar el seu projecte. El veredicte s’havia de fer públic al desembre, i els seleccionats disposarien d’un marge de nou mesos, fins al setembre del 2010, per executar el projecte.
33 Imatge de La comunitat inconfessable, al pavelló català a la Biennal del 2009. aprovar el Pressupost repercuteixin en iniciatives com ara la Biennal. Però no costa res dir-nos, ‘Mireu, les coses estan així i ens hem vist obligats a retardar el procés, però hi estem treballant, no us preocupeu‘. Es tracta, diu un altre col.lega, d’una qüestió de «tacte, de respecte elemental per la persona i per l’artista, i també de seriositat i professionalitat. Nosaltres vam complir els terminis establerts –entregant el dossier quan tocava, preparant el projecte i presentant-lo al tribunal– i el mínim que podien fer ells és predicar amb l’exemple». És, per dir-ho ras i curt com un jove escultor, «una greu falta d’educació». ¿ANIREM A VENÈCIA? / És cert que els artistes finalment seleccionats tindran fins al setembre –segons el calendari inicial, és clar– per executar
el seu projecte. Però el temps corre, alguns dels projectes són de dimensions considerables o de gran complexitat tècnica, i n’hi ha que temem que, si figuren entre els elegits, hauran de treballar a corre-cuita per arribar a temps. Això, si finalment es va a la Biennal. Perquè el pitjor d’aquesta gestió opaca i secretista de l’aventura veneciana és que rere la inquietud i el desconcert inicials apareix de seguida l’escepticisme, i s’estén entre els artistes la sospita que és la presència a la Biennal la que està en entredit: «La sensació final és que tot plegat és un muntatge improvisat. Que no tenen clar el que volen, si hi volen anar, ni si hi poden anar. Si és així, preferiria que ens ho diguessin amb claredat». Fonts coneixedores del cas asseguren que el tribunal fa setmanes que ha enllestit les deliberacions i que és
imminent una reunió amb representants del ministeri per prendre una decisió definitiva. La clau de l’afer rau potser en el fet que el pas previ a la selecció dels artistes és l’elecció de la seu que Andorra ocuparà el 2011 a Venècia, i que condicionarà el nombre d’autors que integraran la delegació. L’anterior Executiu –no oblidem que la Biennal és un projecte heretat de l’etapa Minoves– tenia mig emparaulada una planta del Palau Levi, en ple Gran Canal. En una de les escasses manifestacions públiques sobre la Biennal, la ministra Vela advertia al juliol que es tindria en compte «com hi participen altres petits països i, sobretot, la proporcionalitat del projecte, perquè en un moment de crisi econòmica, hem de repartir bé els recursos». ¿Avís per a navegants? H *aluengo@andorra.elperiodico.com
3
Els comissaris han fet els deures
Fonts pròximes al cas asseguren que fa setmanes que el tribunal ha fet els deures i que la decisió s’ha encallat als despatxos del ministeri. Així mateix, és imminent una reunió entre els comissaris –Pedro de Sancristóval, Ermengol Puig, Joan Gil i Francesc Rodríguez– amb membres del departament.
4
Una herència de l’etapa Minoves
El projecte de debutar a la Biennal de Venècia és una herència de l’etapa Minoves. La ministra Vela va advertir al juliol que cal comprovar com hi participen altres petits estats i sobretot calibrar-ne la «proporcionalitat». Va ser lapidària: «En un moment de crisi, hem de repartir bé els recursos».
LITERATURA 3 NOVETAT
La ‘Geografia literària dels Països Catalans’ dedicarà un volum a Andorra b Coordinada per Llorenç Soldevila, la sèrie es presenta dijous a Vic EL PERIÒDIC ESCALDES-ENGORDANY
Dos anys enrere, Àlex Broch, publicava un Diccionari de la literatura catalana, en què un grapat d’autors locals, des de Fiter i Rosell fins a Teresa Colom, ensenyaven la poteta i s’asseguraven la posteritat literària.
bUn tast del projecte es pot consultar al portal ‘www.endrets.cat’ Ara és el torn dels paisatges, de les muntanyes, dels rius, dels carrers, de les places, de les esglésies i, en definitiva, dels pobles que són l’escenari de tota literatura. L’empresa es vasta i du per títol Geografia literària dels Països Catalans, monumental sèrie en deu volums coordinada pel
filòleg manresà Llorenç Soldevila –guanyador, per cert, d’un Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari amb La cançó catalana– i avalada per la Universitat de Vic. El primer volum, dedicat a les comarques barcelonines, es presenta dijous que ve a Vic. A partir d’aquí, i al ritme d’un volum anual, aniran sortint les Geografies consagrades a autors i paisatges lleidatans, tarragonins, gironins, mallorquins, valencians i –atenció– el corresponent a l’Alguer, Andorra,
la Franja de Ponent i el Rosselló. La sèrie es completarà amb sengles volums dedicats a universos i rutes literàries, i es tancarà amb un monogràfic amb Barcelona com a protagonista exclusiu. Es preveu que l’obra referenciï un total de 3.000 llocs literaris i prop d’un miler d’autors, des dels trobadors medievals fins als nostres dies, a través d’una antologia de poemes, narracions, cartes, dietaris, dietaris, cançons, escenes teatrals i cròniques
periodístiques que tindran com a nexe comú el fet d’unir literatura i paisatge. L’objectiu de l’obra és «recuperar i fixar la memòria d’espais, cases, monuments i llocs mítics que han sigut el centre d’interès dels nostres escriptors i aixecar acta notarial d’una llengua mil.lenària per prendre consciència d’allò que tenim». L’edició en paper del primer volum va acompanyada de l’activació del portal www.endrets.cat, on es pot navegar amb agilitat per escriptors, rutes i textos. La llàstima és que, de moment, la versió digital no inclou cap autor andorrà, i les entrades corresponents a Esteve Albert, Amat-Piniella i Agustí Bartra, per exemple, no incorporen cap referència andorrana. H