Regió7 | DISSABTE, 27 DE MARÇ DEL 2010
APUNTS DE TEATRE A MI NO EM DIGUIS AMOR
Toni Mata i Riu
AMORS PROHIBITS
E
n una de les set escenes de Contra el progrés, del manresà Esteve Soler, una parella cessa la seva relació perquè el contracte matrimonial que els uneix ha arribat al seu termini. Ella ho té molt clar, però l’home es pregunta si no hi ha cap possibilitat de perllongar el vincle. Un escenari similar planteja Marta Buchaca en l’obra A mi no em diguis amor, una nova proposta del projecte T6 de joves autors del Teatre Nacional. El govern decideix castigar les famílies i recloure-les en pàrquings, sempre que homes i dones no trenquin el seu lligam i decideixin separar-se, foragitant de la seva vida tota temptació d’afecte. Buchaca tracta en clau de comèdia romàntica, al més pur estil Pretty Woman, tal com ella mateixa afirma, aquest món hipotètic en el qual l’amor és poc menys que prohibit. El text hauria pogut lliscar cap a una àrida reflexió sobre la dissolució de les relacions humanes en un futur planeta governat per gegantines institucions a l’estil del Gran Germà orwellià. L’autora i directora de l’obra, però, vira cap a la comèdia amb una notable solvència malgrat que la dramatúrgia permet a l’espectador divagar sobre la possibilitat anterior. A mi no em diguis amor agafa volada a mesura que transcorren els minuts. La companyia estable del T6, amb actors tan competents com Jordi Banacolocha, Anna Moliner i Lluís Vilanueva, és un suport magnífic per a les intencions de Buchaca, encantada de disposar d’un elenc tan extens i de qualitat. L’amor és la darrera espurna de personalitat que ens reconeixerà com a humans l’instant abans de l’extinció de l’espècie i ni les més sofisticades temptatives totalitàries tenen la facultat d’eliminar-la. O això almenys creu Buchaca. Julia Roberts i Richard Gere acaben bé a Pretty Woman. Per saber el final d’A mi no em diguis amor cal anar fins a la sala Tallers del TNC.
CULTURES
Llorenç Soldevila trepitja el país a cop de lletra L’autor monistrolenc va presentar en societat el primer volum de la seva immensa Geografia literària dels Països Catalans, en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans on es va fer evident el vast coneixement que hi ha darrere el llibre EL LLIBRE
Crònica literària SALVADOR REDÓ | BARCELONA
D
el país i de la literatura de la seva gent, ha nascut la Geografia literària dels Països Catalans. D’aquest binomi i de la dèria del seu autor, el filòleg i autor del treball Llorenç Soldevila (Monistrol de Montserrat, ). El primer dels deu volums ja s’ha calçat les espardenyes de set vetes i ja camina sol des d’aquest dijous, que va ser presentat en societat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona. Dedicat a les comarques barcelonines, aquest primer llibre té pàgines, textos de prop de dos-cents autors, entrades i pobles, viles i ciutats referenciats. Només aquestes xifres ja ens revelen que som davant una obra d’un esforç ingent. El conjunt dels deu llibres és el fruit d’una vida dedicada a la llengua i literatura catalanes, d’una vida dedicada a trepitjar el país pel plaer de conèixer-lo, d’una vida de posar sobre la taula l’espessa trama d’escriptors que donen cos al fet cultural català i que el fan resistent a les maltempsades, en feliç idea expressada per l’expresident Jordi Pujol en l’acte de presentació. Després de molts anys de remar en solitari, Llorenç Soldevila ha trobat l’aixopluc adient per plasmar la seva sapiència: la Universitat de Vic, de la qual és membre del cos docent, l’encapçala; la Diputació
A MI NO EM DIGUIS AMOR LLOC: Teatre Nacional de Catalunya (sala Tallers). DIES: fins al 4 d’abril. De dimecres a divendres, a les 20 h; dissabte, a les 21.30 h; diumenge, a les 18 h. ADREÇA: plaça de les Arts, 1 (accés pel c. Padilla). 쎰 TELÈFON: 93 306 57 00. PREUS: de 12 a 17 euros. Taquilla i TelEntrada. DIRECCIÓ: Marta Buchaca. INTÈRPRETS: Jordi Banacolocha, Rosa Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, Joan Negrié, Àngels Poch, David Vert i Lluís Villanueva. www.tnc.cat
AUTOR
Llorenç Soldevila
PÒRTIC. 20 EUROS. 359 PÀGINES
de Barcelona hi aporta suport, i l’editorial Pòrtic hi posa els camins de la producció i l’edició. I també un equip d’entusiastes col·laboradors, joves universitaris als quals el convenciment de Soldevila ha dut a embolicar-se per vocació en una feina que de la seva mà ha
fet el salt a les noves tecnologies en un molt funcional portal a Internet, e-ndrets. Aquesta Geografia literària no és un bolet, no és una flor que fa estiu. Llorenç Soldevila és l’inventor al nostre país, en el nostre món cultural català, de les rutes literàries. Recentment a través d’alguns best sellers, s’organitzen visites guiades pels escenaris de les seves trames. Això, que a vegades s’ha presentat com una novetat, Soldevila ho fa des del , quan amb grups d’estudiants recorria les geografies de Pla, i després de Verdaguer, de Porcel, de Rodoreda, de Bartra, de Martí Pol, de Ca-
bré o geografies concretes com la ruta del comte Arnau. Després d’aquest volum vindran els dedicats a les comarques lleidatanes, a les tarragonines i Terres de l’Ebre, a les gironines, a les Illes Balears, al País Valencià, a Andorra, la Franja, Catalunya Nord i l’Alguer, a rutes literàries, a universos literaris i a Barcelona i al Barcelonès. Una feinada, vaja! Una feina que es presenta al públic ben completa. Textos literaris i indrets concrets. Conèixer el país petit per extrapolar-lo al país gran. Un país al qual Soldevila serveix des de la feina diària de docent, de divulgador i d’investigador i, sobretot, des de la seva capacitat d’engrescador. Dijous, Soldevila va ser acompanyat per l’escriptor Joan Triadú; de la rectora de la UVIC, Assumpta Fargas; del president de l’IEC, Salvador Giner; del conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras; de l’expresident Jordi Pujol, i de l’actor i amic Lluís Soler, que posà veu a alguns textos del llibre. I també per una pila de gent: amics i alumnes de diverses fornades que no es van voler perdre l’arrencada pública del que ara és la realitat d’un projecte acaronat des de fa anys. SALVADOR REDÓ
Soldevila, a la cambra del mas Tona, on Verdaguer va estar-se sis anys i va començar a escriure Atlàntida
Xuan Bello mostra el seu to més personal Adesiara publica La neu i
altres complements circumstancials, del reputat escriptor asturià TONI MATA I RIU | MANRESA
L’ESPECTACLE
GEOGRAFIA LITERÀRIA. COMARQUES BARCELONINES
Jordi Pujol, Salvador Giner, Joan Triadú i el conseller Tresserras van acompanyar Soldevila en la presentació
65
«M’agraden els llibres que es poden obrir per qualsevol lloc». El parlar tranquil i pausat de Xuan Bello (Paniceiros, ) i el seu agut esperit d’observació del discórrer de la vida traspuen frase a frase en el recull La neu i altres complements circumstancials, que l’editorial martorellenca Adesiara publica en una traducció al català de Jordi Raventós. El llibre aplega un centenar de relats breus que Bello ha anat escrivint des de l’any i que el va publicar
en asturià, textos de temàtiques i gèneres diversos, publicats alguns en diaris i d’altres de reclosos en llibretes i inèdits fins fa poc, tots remetent a una idea obsessiva de l’autor: «vull que el lector vegi en la meva literatura que hi ha un home que envelleix». Adesiara ja va treure al carrer, fa dos anys, Història universal de Paniceiros, un dels títols més cèlebres de qui és considerada la veu més rellevant de les lletres asturianes. L’editor i traductor, Jordi Raventós, és del parer que «amb aquest nou llibre, tenim el Bello més personal. En ell és la terra qui escriu». La dialèctica local-global és present en un pensament recurrent del periodista i escriptor, que manifesta la seva voluntat de no per-
EL LLIBRE
LA NEU I ALTRES COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS AUTOR
Xuan Bello
ADESIARA. 18 EUROS. 176 PÀGINES
tànyer a una «identitat tancada». «Em pregunten per què escric en asturià..., doncs perquè sóc asturià. Però m’agraden les identitats passaport, aquelles que et permeten passar a altres identitats, i l’asturiana ho és. Els éssers humans poden tenir moltes identitats». Bello es reconeix espanyol, però no de «la versió restrictiva d’Espanya que elabora la FAES».
Xuan Bello parla de la mort del camp, d’altres escriptors, del fet literari... La neu i altres complements circumstancials s’entén com una mirada a «Xuan Bello i les seves circumstàncies, des d’una perspectiva fragmentària de la realitat». De fet, l’autor reconeix que «sempre parlo de les mateixes coses». Al llarg de pàgines, el lector pot trobar contes, reflexions, poesies i relats d’un to íntim que, no obstant això, es llegeixen en clau de la universalitat pròpia dels aspectes que atenyen l’existència. Fins i tot hi ha referències a la política, un tema que l’escriptor de Paniceiros refusa sempre que pot perquè està «decebut» d’una classe política que, a Astúries, «no sent l’amor lícit que tothom té per la terra on va néixer».