El lleidatà Joan Josep Català s’endú el màxim guardó del concurs de pintura de Tortosa La quota de pintors ebrencs va passar de dos a dotze JOSEP MEDINA / Tortosa
● Els carrers de Tortosa van ser l’escenari de la màxima expressió pictòrica que viu la ciutat: el Concurs Nacional de Pintura, que enguany va celebrar l’onzena edició,
Amics dels Castells de Tortosa van celebrar ahir l’11è Concurs Nacional de Pintura. Els carrers de la capital del Baix Ebre van ser el taller dels 62 pintors que es van presentar al concurs i que competien en la modalitat de pintura ràpida, en un temps aproximat d’unes cinc hores. Tots els participants, a més, van poder presentar obres de tema lliure que van competir per uns primers premis de 500, 800 i 1.500 euros. L’organització es va mostrar força satisfeta en veure l’augment de participació dels pintors que eren originaris de les Terres de l’Ebre, que van ser un total de 12 participants, respecte els dos de l’any anterior. Tots ells van competir, també, per un premi especial, el Terres de l’Ebre, dotat amb 250 euros i que va anar a parar a Josep M. Casals. El concurs, que està subvencionat per diferents entitats i comerços de la ciutat, va entregar més de 16.000 euros de premis en les diferents modalitats de pintura ràpida, tema lliure i en els apartats de dibuix, oli i acrílic i aquarel·la. Hi va haver un total de 42 premis, amb 4 primers, tres dels quals dotats amb 700 euros i el màxim, per al tema lliure, dotat amb 1.500 euros, que van anar a parar a la butxaca de Joan Josep Català, subvencionats di-
29
C ULT UR A - ESPECTAC LES
EL PUNT | Dilluns, 6 d’octubre del 2008
amb la participació de 12 pintors de l’Ebre. El certamen va premiar el lleidatà J. Josep Català, d’Alpicat, amb 1.500 euros per la modalitat de tema lliure, per una obra que recrea l’interior d’un comerç.
Un participant, a dalt; i l’obra guanyadora, a baix. / J.M.
rectament per l’Ajuntament de Tortosa. Durant dues setmanes hi haurà una exposició situada a la nau del parc Teodor González amb totes les obres presentades al concurs, i com a novetat d’en-
guany, tots els quadres premiats amb el primer premi de cada modalitat s’exposaran en una sala permanent durant el 2009, segons va anunciar el president dels Amics del Castell, Jordi Jordan.
escriptors del camp de tarragona | MAGÍ SUNYER
Viatge literari per la vall del Gaià Josep Santesmases ha publicat un llibre que recull la literatura catalana que han suscitat les terres del curs del riu Gaià
A
mb aquest títol de ressonàncies vuitcentistes i l’especificació de «les terres altes», que anuncia dos volums més sobre el curs mitjà i la desembocadura, Josep Santesmases ha publicat un llibre que recull la literatura catalana que han suscitat les terres del curs del riu Gaià. Vivim una època en què la literatura lligada a uns indrets concrets desperta un interès poc usual abans. Els llibres en aquesta sintonia, com ara Tarragona escrita, de Joan Cavallé, el projecte magne de Llorenç Soldevila d’una «Geografia literària dels Països Catalans», les rutes literàries, les cases d’escriptors, els centres d’interpretació d’escriptors o la connexió que proposa Espais escrits són mostres d’aquesta vida social d’una literatura que de vegades va ser pensada amb aquesta intenció, que sovint obeïa a uns altres plans, però que, en un cas i en l’altre deixava el testimoni d’un paisatge i unes lletres íntimament connectats. Santesmases ha dedicat moltes pàgines de mena diversa –estudis històrics, articles periodístics, proses poètiques; la immensa majoria molt afortunades estèticament i, a parer meu, ideològicament– a una regió que estima i coneix amb profunditat: la que va de Vila-rodona, d’on és ell, fins a Santa Coloma de Queralt. Ell és l’escriptor que més pàgines hi ha dedicat, però en aquest llibre practica un exercici diferent: recol·lecta, amb criteri d’exhaustivitat, els testimonis de tothom que ha escrit sobre aquests indrets. Santesmases vol que fixem l’atenció en una terra de frontera –entre tres comarques i, ai las, encara!, tres províncies– d’una profunda bellesa però força desconeguda per a les grans majories. El viatge és més que literari i recull fragments o esments d’una seixantena d’escriptors, des de Josep Iglésies, Joan Segura, Joan Santamaria, Ramon Picó i Campamar i Vidal Vidal fins a un agafat una mica pels pèls Jacint Verdaguer, per la Nit de sang, que afecta, i de quina manera!, el comte de Santa Coloma. La font literària bàsica, que es comprèn que una persona discreta com és l’autor administri amb precaució, és Josep Santesmases mateix, que, pel motiu esmentat, hi
Josep Santesmases. / J. FERNÀNDEZ
hauria de figurar molt més del que hi apareix. La revista La Segarra, dels anys trenta, forneix alguns dels testimonis als quals és més difícil d’accedir. Del cereal a la vinya, del naixement a Santa Coloma fins que el Gaià salta al Camp de Tarragona, el llibre fa un recorregut minuciós per pobles, poblets i llogarrets, les «ciutats del món», tal com irònicament les va batejar Josep Iglésies, que tenen com a referència la vila de Santa Coloma de Queralt. Passa pel castell de Queralt, per les Piles, per Sant Gallard, per Guialmons, per Biure de Gaià, per Pontils, per Santa Perpètua, «la bellesa esplendorosa», per Sant Magí de la Brufaganya, per Sant Miquel de Montclar, per Vallespinosa, i s’atura al coll de Deogràcies. El viatge, de la mà dels fragments escollits i, sobretot, gràcies a la conducció hàbil de Santesmases, és apassionant, i es recomana a aquells que valorin el silenci i una natura sovint poc modificada; a dues passes de la costa, víctima de l’especulació, fa l’efecte que el temps s’hagi aturat. En aquest llibre, qui hi vulgui viatjar disposa de la visió que n’han donat els escriptors. Pensem que aquest llibre i llibres com aquest evidencien que ha arribat el moment que les prèdiques sobre la necessitat de promoure un turisme de qualitat s’ha de concretar en polítiques reals; que s’organitzin visites literàries guiades, no multitudinàries, per aquests indrets que sedueixen, perquè, tal com escriu Josep Santesmases, «la literatura és una bona fórmula de mirar i d’entendre».
Antics estudiants de música de l’Espluga s’organitzen en una orquestra N.R. / L’Espluga de Francolí
A través de la iniciativa Treu la pols al teu instrument, una trentena de músics de l’Espluga de Francolí volen formar una orquestra d’antics estudiants de música que per circumstàncies diverses havien deixat la carrera. La regidora d’Ensenyament, María Jesús Martín, va explicar que l’agrupació vol «funcionar per si sola» pe●
rò que l’Ajuntament els ha cedit la sala polivalent per tal que hi puguin assajar. Divendres passat es van trobar per primer cop i és previst que es trobin un cop al mes per presentarse per primer cop per la Fira de l’Espluga de Francolí. Són persones que han cursat els estudis musicals en els últims trenta anys a l’Espluga de Francolí, entre els quals hi ha pianis-
tes, violoncel·listes, violinistes, guitarristes, clarinetistes, flautistes i percussionistes, que muntaran una orquestra per interpretar des de bandes sonores fins a musicals i peces modernes. Ara és l’Ajuntament qui coordina l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí, però els estudis musicals es poden cursar en aquesta localitat
des de fa 30 anys, quan el Casal de l’Espluga va iniciar aquesta activitat, que va cedir al consistori fa uns anys. La iniciativa Treu la pols al teu instrument vol ser una experiència divertida i pretén fomentar la continuïtat de l’experiència musical tant dels antics estudiants com dels actuals que per motius diversos acabin deixant els estudis d’aquesta matèria.
801175-892243Y
PUBLICITAT
Obra nova d’ocasió i de lloguer
La manera més fàcil de trobar un habitatge