ÈTICA DIARI 1: 25 de Maig, 1936. Moltes de les mares dels meus alumnes ja han llegit el llibre que parla de la maternitat, i les que no saben llegir m’han demanat que els conte el llibre o els explique de que parla. M’alegra veure com estan posant interès en aquest tema. Aquest dissabte ens hem tornat a reunir els mestres. He proposat la idea de realitzar activitats extraescolars o activitats fora de l’aula per a completar l’educació dels xiquets també fora de l’horari escolar. La idea els ha semblat interessant a la majoria dels companys. Espere que es puga dur endavant aquesta idea amb èxit.
DIARI 2: 20 de Novembre, 1936. Hui ha segut el meu judici. El govern franquista ens culpa a tots els mestres de ensenyar uns principis republicans que van en contra seu. Des de el primer moment d’entrar al jutjat ja sabia quin seria el veredicte, culpable. Encara que jo no haja fet res roí, les persones que tenen el poder , volen callar la meua veu, al igual que la de la resta dels mestres. Però no ens callaran, el fet de que ens claven a la carcel, vol dir que ens tenen por. Els meus alumnes m’estan donant els seus ànims, sent pena per ells, perquè seran els mes afectats per aquests actes.
DIARI 3: 05 de Desembre, 1936. Avui és l’últim dia que em queda en llibertat, demà vindran a buscar-me per a tancar-me junt a moltes altres mestres republicanes, pot ser siga l’últim dia que puga escriure en aquest diari. Em dona por el que puga trobar-me a la carcel sobretot per part del tracte que ens donaran allí, també em dona pena deixar ací a tota la meua família i amics, però el que mes vaig a trobar a faltar es poder ensenyar a tots els xiquets amb uns ideals democràtics. No deixe de pensar que serà d’ells i de la seua ensenyança amb els nous mestres amb ideologia franquista.
DIARI 4: 25 de Novembre, 1975. Per fi he eixit. Franco ha mort. Hui és un nou dia per a la historia d’Espanya. Pensava que ja no tornaria a veure la llum del dia desprès de 39 anys ací dins. He estat parlant amb les meues companyes mestres, i no crec que tornem a impartir classes, ja que som massa velles per a ser contractades. Però confie en que l’educació torne a ser de caràcter democràtic i que els alumnes puguen rebre totes les oportunitats de ser educats.
YAEL LÓPEZ, PAU PÉREZ, AINOA MERINO I LAURA TÉLLEZ. 4RTESO.B