"Ideals" ESCENA 1 INT.CASA.DIA Un xic està en un saló una miqueta lúgubre, reflexionant. El xic, pel que sembla, està deprimit. El telèfon sona. VEU DEL METGE Sr. Accipere, està en condicions de parlar? SR. ACCIPERE Sí, sí, clar. VEU DEL METGE Em disgusta donar-li males notícies, però la seua dona a decaigut. El càncer ha empitjorat, està en una situació crítica. El Sr. Accipere deixa caure el mòbil al escoltar tan dures paraules. Es porta les mans al cap, i mirant cap a un altre costat, comença a plorar. INT.BAÑO.DÍA El Sr. Accipere està en el bany mirant-se en l’espill, d’un moment a un altre, comença a colpejar la porcellana encegat pel dolor. I el que és pitjor, es colpeja a si mateix. INT.COMEDOR.DÍA Mentre menja, amb la mirada buida, comença a plorar. Ple de ràbia, agafa el plat i ho tira per l’aire. S’alça furiós. ESCENA 2 INT.PUERTA DE LA CALLE.DIA EL Sr. Accipere baixa les escales. Va a obrir la porta, però quan és a punt de fer-ho, aquest reflexiona per un moment sobre la vida, i amb força, ix a l’exterior. EXT.CALLE.DIA Ja en el carrer, molt alegre i dinàmic, saluda a un xic i aquest li retorna la salutació amablement.
(CONTINÚA)
CONTINÚA:
2.
SR. ACCIPERE (Molt alegre) Hola! XICA 1 (Molt simpàtica) Hola! El Sr. Accipere, caminant, content per la reacció de la xica, es troba amb un xic que se li acosta. XIC Ey! què tal? com va tot? SR. ACCIPERE Molt bé, molt bé, gràcies. El Sr. Accipere està molt content per l’amabilitat de la gent. Finalment, una xica recolzada en la paret li crida. XICA 2 Guapo! El Sr. Accipere riu, està alegre. Segons després, el Sr. Accipere s’estranya, un home poc comú s’està acostant cap a ell directament. El Sr. Accipere fa el gest de saludar, però es porta una forta hòstia. INT.PUERTA DE LA CALLE.DIA De sobte, desperta. Tot havia sigut una fantasia, un pensament intrús, una idea. Novament, agafant aire, ix amb força a l’exterior. EXT.CALLE.DIA Gens més eixir ensopega amb el graó i es queixa. De nou, es troba amb la xica 1. SR. ACCIPERE (Amable) Hola! La xica 1 ho mira amb desconfiança, i ho ignora. Açò sorprèn al Sr. Accipere. Seguidament, xoca contra un xic que caminava ràpidament. XIC Mira per on vas, idiota! El xic, queixant-se, es marxa. El Sr. Accipere està fatal, es frustra. Finalment, i novament, es troba amb la xica 2.
(CONTINÚA)
CONTINÚA:
3.
SR. ACCIPERE Guapa! XICA 2 (Cabrejada) Què dius!? El Sr. Accipere segueix caminant, enfadat, negatiu. Finalment es para en sec. Desconcertat, té una visió. INT.LLOC DESCONEGUT.NIT/DIA El Sr. Accipere ha aparegut en un lloc fosc il·luminat únicament per una llum zenital. Està assegut en el sòl. De sobte, apareix un ésser d’aspecte peculiar, el mateix que li va colpejar. Ell està alçat. SER Són els teus ideals qui et fan patir, et torturen, et condicionen. Ells són qui et fan creure que el món és un lloc perfecte on res dolent ocorre. Però no és així. I quan la realitat t’ho demostra, tot s’enfonsa, veritat? Has d’acceptar que el món és caos, que no pots predir el que va a ocórrer a continuació. Solament així podràs enfrontar-te a la realitat amb valentia, donant la benvinguda a l’impredictible, i viure amb optimisme. Estàs llest. És hora que despertes. FIN