II REPÚBLICA ABANS DE COMENÇAR: QUÈ EN SAPS? Què és un “musical”? Quins elements hi intervenen en un espectacle d’aquest tipus? Un musical és un gènere teatral en el qual es conta una història amb cançons i balls encara que també ho combina amb el diàleg.
Què coneixes de l’època que us ha tocat representar? De l’època republicana sabem que va ser proclamada el 14 d’abril de 1931. En aquest període no hi havia cap figura monàrquica i els 3 poders (executiu, judicial i legislatiu) es concentraven en l’Estat i aquest, s’anava alternant entre esquerres i dretes. Va ser un període d’esplendor per a Espanya, es va crear una nova Constitució l’any 1931 i es tenia en compte la opinió del poble per a decidir les lleis i que va acabar el juliol de l’any 1936 amb l’inici de la guerra civil.
TASCA 1: FITXA D’INVESTIGACIÓ. Aquest període comença el 14 d’abril de 1931 i acaba el 17 juliol de 1936.
ASPECTES POSITIUS
ASPECTES NEGATIUS
Aprovació del sufragi universal. (1 octubre 1931). Les dones tenen dret a votar.
Enfrontaments entre els partits de l’esquerra i de la dreta.
Escoles públiques.
Crisi econòmica.
Aplicació de la Reforma Agrària. Pretén trencar la desigualtat que hi havia entre el sud i el nord d’Espanya,
Desaprovació de l’estatut d’autonomies.
Constitució.
Lerroux paralitza les reformes.
Separació de l’Església i l’Estat.
Radicalització dels partits polítics.
La dona adquireix un paper important en aquest període ja que obtenen el dret al vot. Les dones que tenen més rellevància social en aquest període van ser: •
DOLORES IBÁRRURI, “LA PASIONARIA” , (Vizcaya, 1895-Madrid, 1989)
Es va dedicar a la política des de jove i va mobilitzar i animar a les masses amb el seu crit de “no pasaran!”. En 1933 funda “Agrupación de Mujeres Antifascistas” (AMA) i en 1934 el “Socorro Rojo”. Va ser la Secretaria General i Presidenta del PCE i en 1936 va ser elegida diputada del Congrés pel Front Popular, com a membre del Partit Comunista d’Espanya. Una de les personalitats més carismàtic als del bàndol republicà durant la guerra civil, va ocupar la vicepresidència de les Corts de la República i fou dirigent de relacions públiques del Govern Republicà. En 1939 es va exiliar a la Unió Soviètica i va tornar a Espanya durant la transició (1977). Al tornar, fou anomenada president del Partit Comunista d’Espanya. A més va escriure diferents obres, entre les quals: •
En la lucha, palabras y hechos (1936-1939)
•
Memorias de Pasionaria (1937-1939),
•
Memorias de Dolores Ibárruri “Pasionaria”
•
FEDERICA MONTSENY (MADRID, 1905 – TOULOUSE, FRANCIA 1994)
Una de les figures anarquistes més destacades és Federica Montseny, que des de 1936 va forma part del comitè regional de la CNT catalana. Federica va ser la primera dóna que va ocupar un ministeri d’Espanya, el de la Sanitat i Assistència Social entre 1936-1937. Durant aquest temps es van crear “Casas de Reposo” per a combatents, “Liberatorios” de prostitució, llars infantils, cases de solidaritat i finalment, centres de lluita.
Cada època té les seues costums i estètiques. A la II República, va créixer l’atur a les ciutats i aleshores, la mà d’obra es va desplaçar al camp per poder treballar. Així va ser com les indústries van disminuir el personal. En aquesta època es va sofrir una crisi econòmica per la qual van tancar molts establiments i que ens venia per la crisi econòmica que també sofria EEUU. Durant la República, hi havia un caràcter més lliberal, inclús també a l’hora d’elegir vestimenta, on les dones començaren a vestir-se com volien, per tal de deixar arrere les típiques vestimentes i faldes llargues dels anteriors períodes. Totes aquestes llibertats van aconseguir que les dones pogueren opinar sobre temes polítics. L’escola en aquests moments estava en ple rendiment, i s’iniciaren moltes activitats que no s’havien pogut fer fins abans, per exemple, donar classe fora de l’aula, fer eixides extraescolars i les mestres de la República van tindre un paper molt important ja que a més, als menuts pobles i allunyats de la ciutat, van decidir educar també les dones que tenien encara pensaments que la feien inferior a l’home. En la societat actual, hi ha molts aspectes de la República que encara es mantenen, i s’han millorat. Respecte aquests canvis, els més notables han segut els de les llibertats de les dones, que ara està més igualada als homes, i tenen molts més drets. Ambdues èpoques son liberalistes i progressistes, per tant, no tenen molta diferència. Encara així, notem una millora considerable respecte a les escoles i la manera d’ensenyar i avaluar els alumnes, açò. Les infraestructures per a donar suport públic si que han canviat molt, a millor, ja que ara es fan millor equipats i amb facilitats especifiques per a la seua funció. Finalment, els fets que considerem que poden ser el nucli de l’escena són els següents: • •
La Constitució, perquè va suposar un canvi a l’hora d’establir lleis i ordres.
•
La igualtat junt a la consideració de la dona en la societat.
•
El Sufragi universal que va aconseguir que les dones tingueren el Dret d’expressar els seus pensaments.
•
L’escola que va suposar una millora educativa.
•
Llei electoral.
•
L’Estat Republicà.
•
El parlament.
•
El govern constituent.
•
El canvi social.
TASCA 3: HIMNO DE RIEGO. Aquesta és la lletra del Himno de Riego, la cançó que, en la nostra opinió, és la més representativa de la II República, Soldados, la patria
Rompímosla, amigos,
nos llama a la lid,
que el vil que la lleva
juremos por ella
insano se atreva
vencer o morir.
su frente mostrar.
Serenos, alegres,
Nosotros ya libres
valientes, osados,
en hombres tornados
cantemos, soldados,
sabremos, soldados,
el himno a la lid.
su audacia humillar.
Y a nuestros acentos
Soldados, la patria (etc.)
el orbe se admire
Al arma ya tocan,
y en nosotros mire
las armas tan solo
los hijos del Cid.
el crimen, el dolo
Soldados, la patria (etc.)
sabrán abatir.
Blandamos el hierro
Que tiemblen, que tiemblen,
que el tímido esclavo
que tiemble el malvado
del fuerte, del bravo
al ver del soldado
la faz no osa a ver;
la lanza esgrimir.
sus huestes cual humo
Soldados, la patria (etc.)
veréis disipadas,
La trompa guerrera
y a nuestras espadas
sus ecos da al viento
fugaces correr.
horror al sediento,
Soldados, la patria (etc.)
ya ruge el cañón;
¿El mundo vio nunca
y a Marte sañudo
más noble osadia?
la audacia provoca,
¿Lució nunca un día
y el genio invoca
más grande en valor,
de nuestra nación.
que aquel que inflamados
Soldados, la patria (etc.)
nos vimos del fuego
Se muestran, volemos,
que excitara en Riego
volemos, soldados:
de Patria el amor?
¿los veis aterrados
Soldados, la patria (etc.)
su frente bajar?
Su voz fue seguida,
Volemos, que el libre
su voz fue escuchada,
por siempre ha sabido
tuvimos en nada
del siervo vendido
soldados, morir;
la audacia humillar.
Y osados quisimos
Soldados, la patria (etc.)
romper la cadena que de afrenta llena del bravo el vivir. Soldados, la patria (etc.)
Aquesta cançó/himne, la canten els soldats i parla de la guerra. Diu que quan els soldats senten el soroll de la trompeta i els canyons comencen a sentir l’horror perquè ja saben que han de començar a lluitar a la batalla, en la qual només tenen dos opcions: vèncer o morir.
TASCA 4: UNA HISTÒRIA AMB IMATGES Hem realitzat un vídeo amb imatges de la II República i hem posat de música el Himno de Riego. https://www.youtube.com/watch?v=IsaqK6qcaYA&feature=youtu.be
Yael López, Laura Téllez, Pau Pérez i Ainoa Merino. 4ESOB