IMPERIALISME
Rosa Paz Galisteo Sara Alarc贸n Laura T茅llez Ainoa Merino 4ESO B
ÍNDEX QUÈ ÉS L’IMPERIALISME
Tipus d’Imperialisme
Causes de l’Imperialisme
L’EXPANSIÓ COLONIAL
Tipus d’administracions colonials
Característiques de l’explotació colonial
ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
Conflictes entre potències imperialistes
Conseqüències de l’Imperialisme
CONCLUSIONS
En aquest text parlarem sobre l’Imperialisme. Començarem explicant en que es basa l’Imperialisme i dins d’aquest apartat explicarem els tipus que han existit al llarg de la història i les seues causes. A continuació, parlarem sobre l’expansió colonial; els tipus d’administracions i les seues característiques. Per finalitzar amb aquest tema, a l’últim apartat parlarem sobre els grans imperis colonials; els conflictes entre potencies imperialistes i conseqüències.
L’Imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. Al llarg de la història han hagut diferents tipus d’Imperialisme, en concret quatre. El primer va ser a l’antiguetat, el qual tenia una finalitat esclavista. El segon va aparèixer a l’edat mitjana, aquests volien unificar els diferents regnes europeus. El tercer va aparèixer a l’edat moderna i tenia una finalitat mercantilista. Per últim l’Imperialisme a l’època contemporània. L’Imperialisme va ser originat a causa de diverses causes: Causes econòmiques: Es necessitava noves fonts de primeres matèries i obrir mercats per l’excedent de producció junt a trobar un lloc d’inversió segura. Causes demogràfiques: La població a Europa va créixer de 190 milions a 300 milions degut als següents factors: cloració de l’aigua, ampliació del clavegueram, erradicació de malalties. Això va comportar atur i una emigració generalitzada. Causes polítiques: Els que poblaven la ciutat volien convertir-la en una gran potencia mundial. Científiques: Hi havia un fort interès per descobrir i analitzar noves espècies d'animals i plantes, conèixer nous territoris i realitzar investigacions de tot tipus. Causes ideològiques: Defensa de la superioritat de la raça blanca que imperava. Les colònies s’organitzaven en tres tipus. El primer s’anomena colònies d’explotació. L’objectiu principal d’aquestes era l’explotació econòmica, era el model d’administració més estesa, depenia únicament de la metròpoli i la majoria dels seus governants eren blancs. El segon tipus es va produir a territoris on emigraven molts Europeus, com per exemple a Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Ciutat del Cap, eren les colònies de poblament o dominis. Es van anar independitzant de la metròpoli i només estaven governades i les organitzaven els blancs.
L’últim tipus de colònies eren les protectorats. Aquestes es situaven en zones on els indígenes estaven més avançats o organitzats. Les seues autoritats s’ocupaven de l’exèrcit i de la política exterior ja que respectaven el govern indígena. Amb les colònies, va aparèixer l’explotació colonial caracteritzada per l’extracció de matèries primeres i la seua especialització agrícola. Altra característica era la importació de productes manufacturats de la metròpoli i amb això, va aparèixer la política proteccionista. Finalment, per necessitat, van crear infraestructures de transport. Ara parlarem dels dos grans imperis colonials que van haver. Eren l’Imperi britànic i l’Imperi francès. El primer Imperi, el britànic, va ser el més gran i dominava gran part del Pacífic i l’Àfrica (Dominaven principalment Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i SudÀfrica). Per a aquest Imperi, la colònia Índia era molt important, perquè d’ací extreien la major part de matèries primeres, i a més, deixaven participar al govern als indis. L’imperi britànic, donava l’oportunitat d’incloure alguna autoritat indígena dins del seu govern per part de les colònies d’explotació. El segon Imperi més gran, distanciat del britànic, el francès, centrat principalment al Nord d’Àfrica degut a la immigració francesa a Algèria, i també es centrava al sud-est asiàtic . Aquest imperi era molt més estricte i només deixaven participar en el govern als habitants francesos, els indigenes no constaven ni com a ciutadans. En 1914, atorgaren a les dos ciutats amb més autonomia (Indoxina i Algèria) l’estatut de ciutadans francesos als habitants de les colònies més antigues (illes franceses de les Antilles, Guaiana Francesa i la illa de la Reunió). Altres potències imperialistes, encara que més fluixes, van ser: Bèlgica, Alemanya, Holanda, Itàlia, Portugal, Espanya, Rússia, Japó i Estats Units. Entre les diferents potències dels imperis colonials, començaren a tindre una sèrie de conflictes. El primer va ocórrer entre 1870 i 1914, i es va anomenar, cursa colonial. La principal causa del conflicte va ser que cada vegada conquerien més territoris, i al final se’ls llevaven entre ells. Per això començaren a discutir per veure de qui eren els territoris. El següent conflicte va ser la Conferència de Berlín, 1884-1885. Aquest va ser el punt de partida de la carrera colonial. Començaren a establir regles de com repartir el món, és a dir, els territoris. Després es va produir la disputa per l’hegemonia a l’Àfrica on Gran Bretanya, Portugal i França discuteixen perquè tots volien unificar els seues territoris i així aconseguir un imperi que anar de costa a costa. Es creuen entre ells en diversos punts, i es produïren dues grans crisis que al final, guanyà Gran Bretanya.
En 1980, la crisi de l’ultimàtum. Gran Bretanya exigeix a Portugal la retirada de les seues tropes del territori situat entre Angola i Moçambic. Portugal es va rendir, i a conseqüència es va produir una inestabilitat econòmica i política junt a una frustració nacional. La següent és la Crisis de Fachoda, a 1898 quan l’exèrcit francès volia aconseguir Sudan però es va topar amb les tropes de Gran Bretanya al Nil en Fachoda. Finalment, l’exèrcit francès es retirà i Gran Bretanya aconsegueix ser el més important a l’Àfrica. Ara ens situem al 1904 fins a 1914, que va ser un període anomenat Pau Armada caracteritzat per les tensions entre les potències imperialistes i que desembocaren a la I Guerra Mundial. A 1906, va ser convocada la Conferència d’Algesires per la defensa alemanya de la independència del Marroc on tenia poder França. L’objectiu d’alemanya d’establir un protectorat no es va aconseguir ja que es va acordar mantenir la independència del Marroc però també el predomini francès a la zona. Per últim, la Crisi d’Agadir que va tenir lloc en 1911 quan Alemanya envià un cuirassat al port d’Agadir perquè França havia incomplit la Conferència. En compensació, demana el Congo francès, que es cedit per França. Com a conseqüències de tot l’Imperialisme van sorgir aquestes: Demogràfiques: la població va patir un increment en disminuir la mortalitat, per la introducció de la medicina moderna occidental i mantenir una alta natalitat. Això es va traduir en un desequilibri entre població i recursos. Econòmiques: Es van crear infraestructures per a donar sortida a les matèries primeres i agrícoles que anaven a la metròpoli. Les colònies es van convertir en proveïdores del necessari per al funcionament de les indústries metropolitanes. L'economia tradicional va ser substituïda per una altra d'exportació, que va provocar, en gran mesura, la desaparició de les formes ancestrals de produir i l'extensió de conreus. Socials: Les conseqüències socials es van manifestar a la instal·lació d'una burgesia de comerciants i funcionaris procedents de la metròpoli que van ocupar els nivells alts i mitjans de l'estructura colonial.
Polítiques: Els territoris dominats van patir un major o menor grau de dependència respecte a la metròpoli, en funció del tipus d'organització administrativa que els va ser imposat.
Conseqüències positives: Hi havia poques i discutibles però de vegades s’acabava amb la guerra entre els indigents i construïren mitjans per a la societat. Com a conclusions després d’haver realitzat aquest treball sobre l’Imperialisme, pensem que és un període en el qual al final els Imperis més rics volen més i més territoris per poder créixer i estendre el seu poder, també econòmicament aprofitantse de les matèries primeres d’altres llocs majoritàriament pobres o poc avançats. A més, tots els diferents conflictes són a causa de decidir de qui són les terres i qui mana en aquestes.