SENDEROS DE GLORIA
Sara Alarc贸n, Rosa Paz Galisteo, Laura T茅llez i Ainoa Merino. 4ESOB
Senderos de gloria és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del període conegut com "la guerra de trinxeres", moment en què està ambientat el film. La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte que es va produir des de 1914 fins al 1918. En aquesta guerra hi van haver dos grups en els que participaven diferents països en la guerra; la triple aliança, formada per Alemanya, Austro-Hongria i Itàlia; la Triple Entesa, formada per Gran Bretanya, França i Rússia. La guerra es va diferenciar també al front oriental i a l’occidental i a més va començar la guerra també a l’aire i al mar. Seguidament, va entrar a la guerra EEUU i Rússia es va retirar, aquest fet va fer que la guerra acabara i es firmaren tractats de pau. Va ser molt important la guerra de les trinxeres, ja que França i Alemanya en tenien i estaven en constant guerra però ningun dels dos bàndols donava el pas d’atacar, en aquest cas, si atacava França tenia les de perdre, com podem veure en aquesta pel·lícula.
Senderos de gloria és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del període conegut com "la guerra de trinxeres", moment en què està ambientat el film. A la Primera Guerra Mundial van començar a utilitzar les trinxeres com a un mètode de guerra. Aquestes, van relentitzar el procés ja que els exèrcits avançaven més lentament degut a que la construcció d’aquestes era costosa i a més, com es refugiaven ahí era difícil ser atacats pel exèrcit contrari. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels 3 soldats acusats de covardia és injust perquè no demana testimonis ni els fa preguntes que puguen demostrar que són valents. A més, els havien encomanat
una missió impossible que acabaria amb la mort de tots ells ja que els contraris eren més forts i hi tenien més soldats que el menut grup que anava a anar a atacar-los. A més, el sargent que els havia encomanat la feina, era la mateixa persona que havia ordenat que obriren foc contra el grup de la seua pròpia pàtria. Pensem que si poden ocórrer fets similars en l’actualitat, sobretot quan hi ha un acusat ric, els qui el jutgen es posen de la seua part, ja que els diners i el poder pot aconseguir judicis a favor d’ells.
Senderos de gloria es constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de covardia és just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en l'actualitat? El poema diu que no deixes que els alts càrrecs no valoren els esforços dels soldats a la guerra ja que val més la vida de qualsevol persona que no guanyar una batalla. També fa referència a que no hi ha que permetre que els rics no tinguen en compte als pobres, ja que els rics es consideraven els més poderosos. Tots els camins, sigues ric o pobre, acaben en la mort.
El títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick, així com també el de la novel·la de Humphrey Cobb en què es basa la història, prové d'un
poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relació amb el desenvolupament de l'acció. A la guerra hi havia una gran diferencia amb les condicions de vida en que viuen els soldats i els oficials. Als soldats, no lis donaven casi menjar i els seus llocs de dormir eren infrahumans, en canvi, els oficials tenien molts privilegis. També veiem una diferència en les feines que feien uns i altres, no és el mateix ser qui ordena fer coses que fer treballs amb esforços físics com els soldats i que a més, estaven maltractats psicològicament.
L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per què?. Si pensem que la societat està dividida en dirigents i dirigits tant com en el passat com actualment. A la pel·lícula es veu clarament que els soldats o gent dels alts càrrecs són els dirigents (manen diferents ordres i els soldats tenen que obeir o són castigats) i els soldats i gent del poble els dirigits (duen a terme les diferents ordres i feines que se’ls ha encarregat). A l’actualitat, l’exemple més clar que observem és que els polítics dirigen a tots els demés, ells són els dirigents i nosaltres els dirigits.
Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies que l'envolten tenen una mena de càrrega d’histèria. Malgrat tot el seu
horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula. El director fa referència al Coronel Dax en aquesta reflexió ja que al llarg de la pel·lícula és un home que defensa en tot moment els seus principis. El Coronel, intenta salvar els 3 soldats que havien sigut acusats injustament ja que ell sabia que havien sigut ordenats fer una missió impossible i que els duria a una mort segura. Era molt injust que foren condemnats per no haver dut a terme l’ordre quan a més, quasi són atacats pel seu mateix exèrcit perquè el mateix Coronel que els havia manat atacar era qui havia ordenat que obriren foc contra els pobres soldats. No es va deixar convèncer pel general quan li va oferir un càrrec amb més poder i eixe acte el fa ser un Coronel molt noble ja que ningú rebutja el poder. A més, els soldats eren persones valentes perquè no tot el món seria capaç de suportar un enfrontament armat contra altre país per defensar els seus ideals però pensem que aquests homes deurien de ser capaços de poder defendre els seus principis en paraules, i no amb violència.
Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?
Si fem un balanç de la pel·lícula, arribem a la conclusió de que allò que feien no era res just per als soldats perquè ells no hi havien fet res per a merèixer estar en eixa situació i a més que els obligaven a fer tot el que els comandants superiors volgueren. En aquest cas nosaltres pensem que la pel·lícula va tindre un final pessimista, ja que acaben tots plorant i expressar el seu sentiment de tristesa i a més, els conflictes no queden aclarits. Un altre aspecte que ens pareix optimista és que al final si que maten als 3 soldats, només per ser covards i nosaltres pensem que tots en algun moment ho som, i a més sabent que si fas eixa cosa vas a morir. La lluita del coronel Dax va servir en part si i en part no, perquè va fer que els seu superior més o menys s’adonaren de les coses males, però tampoc va aconseguir molt a la lluita perquè encara que ell no volguera atacar va tindre que ordenar-ho.