ÐÙ»#ª mdw-ntr Iniciació a la gramàtica per
Iniciació a la gramàtica Els egipcis distribuïen els signes dins d'unes quadrícules imaginàries. Per aquest motiu molts egiptòlegs divideixin els jeroglífics-d 'acord a la seva forma i la secció o espai que ocupen dins de la caràtula -en quadrats, verticals,
horitzontals i petits. Els verticals abasta un rectangle vertical [
,
,
].
Els horitzontals ocupen un rectangle horitzontal [
,
].
Els quadrats, com el seu nom indica, abasten una caràtula completa [
,
].
Mentre que els petits una quadrícula o quarta part d'un quadrat [ -
,
,
].
Una quadricula pot estar coberta per dos signes horitzontals [
] o en rares ocasions tres, dos signes verticals [
quatre petits [
] o per
].
Els signes horitzontals i petits, de vegades solitaris ocupen el centre d'una caràtula. Gairebé al final de les paraules o entre elles. Aquest sistema d'escriptura en caràtules es va establir de manera ferma i des de la Primera Dinàstica.
Direcció de l'escriptura Els caràcters egipcis s'escrivien en columnes verticals i en línies
horitzontals. Quan s'escrivien en columnes es feien només de
dalt cap avall. Des del cel fins a la terra, des de Déu cap a l'home. Al capdavall havia estat un regal de Déu. La direcció de l'escriptura una vegada era d'esquerra a dreta (distrorsa) com la nostra, i altres de dret a esquerra (sinistrorsa) com en els sistemes
semites -hebreu, siri,
arameu i àrab entre d'altres-. La direcció de l'escriptura depenia
sempre
dels
cànons
estètics
i
màgic-religiosos
establerts i en última instància de l'interès pràctic de els escribes. El sentit correcte de l'escriptura, per tant, de l'ordre de lectura, podem saber-ho d'una manera molt senzilla: observant cap a on miren les figures d'animals, persones i determinats objectes dibuixats de perfil.
Quan es troba un signe sobre d'un altre, per regla general es llegirà primer el de dalt, excepte en algunes poques excepcions on unes semblen respondre al desig d'aconseguir un cert equilibri estètic i altres a determinades normes màgic-religioses.1
Els signes fonètics Els signes o caràcters que expressen un so concret reben el nom de fonogrames (del grec fonos
so i gramma
signe)
o grafemes. En la llengua egípcia aquests es divideixen en cinc tipus: Els signes Monoconsonàntics o Unilíters. Són els signes d'una sola consonant o so. Anomenat vulgarment com "alfabet egipci", però no és més que un sistema d'ordenació dels signes més importants o empleats més habitualment, i que ens fan més senzill nostra traducció dels jeroglífics.
1
Més endavant entrarem a les distintes classificacions i excepcions
Els signes Biconsonàntics o Bilíters Són els signes de dos consonants o sons. Normalment, a cada jeroglífic se li assigna un valor fonètic, encara que alguns tenen més d'un. A més, alguns sons es poden representar amb diversos jeroglífics. Diguem que totes les paraules tenen determinatius, i alguns tenen diversos.
Els signes Triconsonàntics o Trilíters Son els signes de tres consonants o sons.
Els signes Tetraconsonàntics o Tetralíters Son els signes de cuatre consonants o sons.
A més podem trobar-nos amb casos en què diverses paraules tinguin la mateixa representació consonàntica per la qual cosa ens seria difícil poder diferenciar entre si. Per a això van idear els determinatius genèrics, signes que al final d'una seqüència fonètica, generalment, ens permeten enquadrar una paraula dins d'un grup semàntic. Així ens trobem amb
no sabríem si es
tracta de "romandre" o de "patir". El escrigui afegeix un determinatiu aclaridor:
"estar", mentre que
f
"patir". Els determinatius no es transliteren. Diguem que no totes les paraules tenen determinatius genèrics i que algunes tenen diversos.
Per
concloure,
cal
conèixer
que
hi
ha
signes
fonètics
uniconsonàntics que tampoc es transliteren, són els anomenats complements fonètics, signes que ajuden al reconeixements dels bi-tri-tetraconsonàtics
repetint
alguna
consonants. Així el biconsonantico
aA
i de [
de
les
seves
pot acompanyar de
, per qualsevol d'ells [
], els dos
] o cap, encara que hi ha preferències segons la
paraula. En tots els casos es transliteració com
aA,
mai com
.
Per
saber on finalitza
una
paraula
buscarem les
seves
determinatius genèrics que són els últims signes de la mateixa habitualment. Les paraules que no tenen determinatius s'aprenen amb l'ús.
Els signes no pertanyen estrictament a una categoria o una altra, sinó que s'enquadraran en una o altra categoria depenent de la paraula, això és el que dificulta en part el seu estudi.
Lectura En tractar l'egipci d'una llengua morta, no es coneix en profunditat la seva pronunciació exacta. Per entendre'ns s'ha consensuat el següent mètode: 1. Els primers signes uniconsonàntics es pronuncien com vocals de la següent manera:
y
com “a”,
com ”i” y
com “u”.
2. Per enllaçar les consonants que no tenen els signes anteriors entre elles s’intercala una [e]. Així “n[e]f[e]r" nefer”.
nfr
el llegirem com