EL PLIOCÈ MARÍ DEL TORRENT BENET (MOLINS DE REI, BARCELONA)
Eric Baulenas 2009
1
EL PLIOCÈ MARÍ DE TORRENT BENET (Molins de Rei, Barcelona) per Eric Baulenas
Des de finals del segle XIX es té constància d’una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al Pliocè superior (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys). Aquest període geològic està caracteritzat per pertànyer a un clima més cálid que l’actual, per l’aparició dels primers homínids a l’Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d’altres fenòmens importants. Els jaciments pliocènics están distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, en podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l’Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l’evolució del nostre territori i contribueixen a l’estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Lobregat durant el Pliocè era més càlid que l’actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant una mena de ria que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. Els jaciments del pliocè marí del Baix Llobregat varen ser estudiats des de finals del segle XIX per el Dr.Jaume Almera, qui donà a conèixer la majoría dels afloraments i estudià meticulosament cadascún dels indrets fossilífers, donant un extens llistat d’espècies. Tambè contribuí a la comprensió i recreació gràfica de la ria que ocupà la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, la qual va anomenar Ria Rubricata. Durant el segle XX, els eminents estudis de Jordi Martinell, Mª José Marquina, Joan Vicente Castells, Antoni Domínguez o Rosa Domènech, entre molts d’altres, han contribuït a expandir els coneixements, tant pel que fa a la fauna trobada, com pel que fa a la geologia dels terrenys estudiats. S’han donat a conèixer més d’un mil.ler d’espècies als jaciments pliocènics, entre mol.luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la Riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anélids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), nanoplacton, braquiòpodes, peixos, cefalópodes, ostràcodes, briozous i vegetals. En les últimes dècades, aquests jaciments han patit una greu devastació per part de les indústries extractives dàrids i el creixement urbanístic, quedant-ne actualment un percentatge molt petit que malauradament està en perill de desaparèixer si no s’hi posa cap solució. El jaciment del Torrent Benet és un bon exemple de com eren aquests jaciments fa uns anys, ja que es tracta de l’únic aflorament de tota la comarca que conserva la seva fisonomía original i encara ens proporciona restes fòssils amb una certa constància. La resta dels jaciments pliocènics del Baix Llobregat resten soterrats sota les construccions, o formen part d’un plà urbanístic, o estàn sotmesos a les labors d’extracciò d’arids, cosa que irremediablement, provocarà la ràpida desaparició d’aquests valiosos testimonis paleontològics del nostre territori.
2
EL JACIMENT DEL TORRENT BENET El jaciment està situat a la població de Molins de Rei, concretament al barri de l’Angel, i delimitat pels carrers Pep Ventura, del Llobregat i de la Mancomunitat. Aquest jaciment ha rebut diversos noms al llarg de la història, com per exemple Terral del Juventeny, la Riera Bonet, el Torrent de la Mariona o el jaciment del Tarc. La zona està caracteritzada per uns terrenys argilosos de color gris i groguenc, amb escassa vegetació, que es prolonguen des de dalt del turò per on passa la Riera Benet, fins al carrer de la Mancomunitat (paral.lel a la via de tren). Les argiles grises proporcionen nombroses restes fòssils, principalment mol.luscs, però tambè s’han trobat restes de vertebrats marins i nombroses restes vegetals. A les argiles grogues afloren escassos mol.luscs, restes de vegetals i pistes deixades pels organismes a l’antic substrat submarí. Podem distingir dues zones, sent la zona 1 la de més interès paleontològic degut a la quantitat i varietat de fòssils trobada, i la zona 2 la de menys interès paleontològic degut a l’escàs material paleontològic trobat. La zona 1 està caracteritzada per les argiles grises i es sitúa a la part més elevada del jaciment, delimitant amb el Parc Natural de Collserola. Està separada de la zona 2 per una sèrie d’estretes i profundes cavitats produïdes per l’erosió de les aigües sobre les argiles. La zona 2 està caracteritzada per les argiles grogues i es sitúa a la part més propera al carrer de la Mancomunitat, paral.lel a la vía de tren. La base sobre la que s’aguanten les argiles está constituÏda per pissarres i calcàries del Paleozoic, pròpies de la Serra de Collserola. Tall estratigràfic simplificat del jaciment:
3
VISTA AÈRIA I DIVISIÓ DE ZONES
ZONA 1: Argiles grises molt fossilíferes amb nivells sorrencs i còdols arrodonits.
ZONA 2: Argiles grogues i gresos sorrencs amb escassos fòssils.
4
Vista general de la ZONA 1:
Detall de la part mĂŠs elevada de la ZONA 1:
5
Vista de la ZONA 2 amb la ZONA 1 al fons:
Vista de la ZONA 2 des de la part elevada de la ZONA 1:
6
OBJECTIUS I CONSERVACIÓ L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer aquest jaciment i que així es pugui preservar el patrimoni paleontològic per a les noves generacions i per a la comunitat científica. La Zona 1 és prou important com per a protegir-la del creixement urbanístic, tant pel seu contingut paleontològic com per la singularitat del seu paisatge. El jaciment del Torrent Benet és l’únic representant que queda al Baix Llobregat d’un conjunt de jaciments fossilífers de la mateixa edat que han anat desapareixent ràpidament en els últims anys, per aquest motiu cal reaccionar a temps i preservar-lo. Actualment s’estudia el Canvi Climàtic i sembla ser que els governs es prenen cada cop més seriosament l’impacte que l’home exerceix sobre el medi ambient davant un imminent calentament global. Afloraments com aquests són com llibres oberts per a la comprensió i l’estudi d’aquest fenomen, ja que a finals del Pliocè (entre 3 i 2 milions d’anys), les aigües marines varen elevar-se varis metres per sobre de l’actual nivell, producte d’un calentament climàtic global. Els calentaments tèrmics provoquen importants transformacions, tant en el relleu, com en la fauna i la flora. Durant el Plistocè o Era Glacial (període geológic següent al Pliocè), també es varen donar èpoques més càlides davant d’altres èpoques més fredes en nombroses ocasions, i actualment els paleontòlegs i climatòlegs estan avaluant els possibles efectes d’un canvi climàtic gràcies a l’estudi d’aquests jaciments. Perquè hauríem d’oblidar-nos de què nosaltres també tenim un bon exemple per a estudiar aquest fenòmen a casa nostra?
BIBLIOGRAFIA Almera, J. 1894-1907. Descripción de los terrenos pliocénicos del Bajo Llobregat y llano de Barcelona. Memorias de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona, 3ª època, 355 pp., 28 làms. Barcelona. Almera, J. & Bofill, A. 1898. Moluscos recogidos en los terrenos pliocénicos de Cataluña. Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España. Tomo XXII. Madrid. Baulenas, E. 2009. Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (La Palma de Cervelló, Barcelona). Inèdit. Dominguez, A. 1980. Los afloramientos pliocénicos y cuaternarios del Baix Llobregat. Publicació del Museu Municipal de Molins de Rei. IV. Font, J.M. & Ibáñez, R. 1998. Papiol: la lenta destrucció d’un clàssic. ICMGP. Època V. N.6-7; 21-42. Barcelona. Martinell, J. & Marquina, M.J. 1980. Aportaciones a la fauna malacológica del Plioceno del Baix Llobregat (Barcelona). Yacimiento de San Vicenç dels Horts. Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona: 7. Barcelona. Martinell, J. 1985. El Pliocè marí català. Breu síntesi paleontològica. Butlletí Institut Català Història Natural. 50 213-223. Rodés i Bach, D. 1978. Nou jaciment fossilífer a Molins de Rei. Puig Castellar, I. Museu Municipal de Santa Coloma de Gramanet. Vicente Castells, J. 1978. Nota sobre tres corales pliocénicos del Valle del Lobregat. Puig Castellar. Tercera Època, Núm.1. Santa Coloma de Gramanet.
7
LÍNIA DE COSTA DURANT EL PLIOCÈ AL BAIX LLOBREGAT
Seguint les corbes de nivell del mapa topogràfic del Baix Llobregat, entre els 70 i els 100 metres, podem fer-nos una idea aproximada de com era el paleorelleu costaner durant el Pliocè. La línia contínua representa l’antic perfil costaner (Ria Rubricata), i la línia discontínua representa l’actual perfil costaner. El mar va cobrir l’espai que actualment ocupen totes les poblacions situades al voltant del riu Llobregat, deixant-ne només visibles alguns turons elevats que, a l’estar envoltats per les aigües, es van convertir en illes. Bon exemple d’aquestes illes són els turons de la part de Barcelona més propera a Collserola, així com Montjuïc, i el turó del castell de Sant Boi, entre d’altres.
8
IL.LUSTRACIONS El Baix Llobregat des del mar durant el Pliocè:
Reconstrucció de la costa des de la Serra del Garraf:
Reconstrucció de la costa des de la Serra de Sant Mateu (Riu Besòs):
9
FĂ’SSILS TROBATS AL TORRENT BENET
1. Strombus coronatus 2. Strombus coronatus 3. Trunculariopsis trunculus 4. Buccinum aduncum 5. Favartia excisa 6. Aporrhais uttingeriana 7. Conus bitorosus 8. Mitra atava 9. Ceratostoma nuttalli 10. Ocinebrina scalaris 11. Murex spinicosta 12. Natica millepunctata 13. Hadriania oretea 14. Tritonalia erinacea 15. Nassarius serratus 16. Phos polygonum 17. Cymatium affine 18. Charonia apenninica 19. Aporrhais pespelicani 20. Architectonica simplex 21. Typhenellus sowerbyi 22. Scalaria tenuicosta
10
23. Turritella rhodanica 24. Astraea granosa 25. Pterynotus tripteroides 26. Dentalium inaequale 27. Anadara diluvii 28. Amussium cristatum 29. Anomia ephippium 30. Pecten jacobaeus 31. Diodora italica 32. Flabellum avicula 33. Balanus s.p. 34. Neopycnodonte navicularis 35. Cidaris s.p. (púa d’equínid) 36. Chlamys (Aequipecten) seniensis 37. Brissopsis papiolensis 38. Motlle de equínid fossilitzat en limonita 39. Fragment de fusta fossilitzada
11
40. Chlamys latissima 41. Myliobatis aquila (agulló caudal de rajada) 42. Pteromylaeus bovinus (dent de rajada) 43. Dentex fossilis (dent de peix) 44. Isurus hastilis (dent de taurò) 45. Odontaspis taurus (dent de taurò) 46. Odontaspis taurus (dent de taurò) 47. Carcharhinus (Prionodon) egertoni (dent de taurò) 48. Carcharhinus (Prionodon) egertoni (dent de taurò) 49. Carcharhinus (Prionodon) egertoni (dent de taurò) 50. Carcharhinus (Prionodon) egertoni (dent de taurò) 51. Odontaspis taurus (dent de taurò) 52. Vértebra de sel.laci 53. Vértebra de peix Teleosti 54. Plaques epidèrmiques de cocodril 55. Radis de peixos Acantopterigis
12
VÉRTEBRA DE BALENA
13