NOFC by ESCOLA JAUME 1

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE

L’objectiu general de les NOFC de l’escola Jaume I és el de facilitar la convivència dels membres de la comunitat educativa i afavorir el desenvolupament de l’activitat del centre, en un entorn on es potenciï l’escolta i el diàleg entre els seus diferents membres. Les NOFC estructuren normes tècniques, funcionals, pedagògiques i administratives per portar a terme el procés educatiu i disposa de mecanismes adequats per la seva difusió, el seu coneixement, avaluació i modificació per adaptar-les a les noves necessitats del centre, i així poder millorar aquells aspectes que es considerin convenients. Per tant, tindran, sempre en aquest sentit, un caràcter de permanent actualització i millora. A nivell prescriptiu ens hem basat en les instruccions que el Departament d’educació explicita en la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el Decret 102/2010, de 3 d’agost, DOGC núm. 5686 d’autonomia dels centres educatius i en el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius i del personal directiu professional docent.

El Consell escolar és l’òrgan de participació i el màxim òrgan de govern col·legiat de tots els estaments que formen la comunitat educativa. Està format per:  la direcció del centre, sobre qui recau la presidència del consell;  el secretari, que exerceix de secretària del centre;  la cap d’estudis;  1 representant de l’Ajuntament de Barcelona;  5 mestres elegits entre l’equip de l’escola;  6 representants dels pares i mares d’alumnes: 5 elegits per votació entre els pares i mares i 1 designat directament per l’AMPA;  1 representant del personal d’administració i serveis (PAS);  1 representant del personal educatiu (PAE). Algunes de les seves funcions són: 

   

Aprovar el PEC, les NOFC i tots els documents oficials que generi l’escola (programació general anual, memòria anual…), així com les seves modificacions. Aprovar el pressupost anual, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació. Avaluar i aprovar la programació general del menjador. Conèixer i aprovar el balanç de comptes del menjador. Aprovar les activitats escolars complementàries. 2

    

Establir criteris de participació en activitats culturals, esportives o d’altres. Resoldre conflictes de disciplina dels alumnes amb finalitat pedagògica, d’acord amb les normes que en regulen els seus drets i deures. Promoure la renovació de les instal·lacions i equip escolar, i vigilar-ne la conservació. Reglamentar la composició del consell, així com el procediment per dirimir situacions d’empat en el procés electoral. Aprovar les condicions d’ús social de l’edifici fora d’horari escolar.

Al si del consell escolar existiran: -

una comissió econòmica formada pel director, el secretari, una mestra, un representant del sector pares i mares i, el representant de l’ajuntament que informarà al consell sobre totes aquelles matèries de caire econòmic que se li encomanin; una comissió de convivència, formada pel director, la cap d’estudis, una mestra i dos representants del sector pares i mares que col·laborarà en la mediació escolar; una comissió de menjador, formada per l’equip directiu, una mestra i un representant del sector pares i mares. la comissió permanent que es reunirà en ocasions d’urgència. Estarà formada per l'equip directiu, el pare o mare representant de l'AMPA, el representant de l’ajuntament i una mestra.

Els membres d' aquestes comissions són escollits pel consell escolar, del qual n’han de formar part; es constituiran el primer consell d’inici de mandat. El consell escolar es reunirà una vegada al trimestre com a mínim i sempre que sigui necessari. Se'l convocarà amb una setmana d'antelació. Els membres del consell escolar, representants electes de diferents sectors, ho són per un període de 4 anys. Cada dos anys, se’n renova la meitat al 1r trimestre del curs escolar. Si durant el mandat del consell escolar es generés una vacant en alguns dels sectors, es cobriria amb el següent candidat amb nombre de vots. Si no hi hagués més candidats, la plaça es consideraria deserta. En cas d’empat en les persones escollides, la persona que entraria seria el pare o mare de l’alumne del curs inferior, o el docent amb més antiguitat al centre.

És l’òrgan col·legiat de govern i coordinació de càrrecs unipersonals de l’escola. Coordina la seva actuació de cara a garantir la programació general en tots els seus àmbits, impulsar-la, fer-ne el seguiment i l’avaluació. Vetlla per la participació de tots els estaments implicats. Està format pels càrrecs de direcció, cap d’estudis i secretari. La forma habitual de treballar de l’equip directiu és en equip i les decisions sobre temes relacionats amb l’organització i el funcionament del centre es prenen de forma consensuada. Es reunirà com a mínim dues hores setmanals per a tasques de coordinació. Són funcions de l 'equip directiu: a) Mantenir coordinades totes les feines i activitats que es desenvolupin a l'escola. b) Coordinar l’elaboració del projecte educatiu, de les NOFC, de la programació i de la memòria anual del centre amb la participació del claustre de professors, per a la seva aprovació pel consell escolar. c) Afavorir la participació de la comunitat educativa. d) Establir els criteris per a l’avaluació interna i gestionar les actuacions dels òrgans de coordinació. e) Organitzar la distribució horària tant de l’equip docent com de l’alumnat, prioritzant els objectius del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció vigent, en base també als resultats de la memòria del curs anterior. f) Establir lligams amb l’administració a través de la inspecció educativa, referent a l’organització, funcionament i avaluació del centre. g) Crear espais d’escolta amb l’alumnat per fer sentir la seva veu, compromís i responsabilitat en afers generals d’escola. Aquest intercanvi es vehicularà a través del consell de representants. h) Vetllar per donar una bona acollida a les famílies i al personal nouvingut. i) Coordinar la preparació i realització de les portes obertes. j) Assistir a totes les comissions de treball del consell escolar. k) Gestionar i vehicular els casos d’alumnes amb situacions socials desfavorides, als diferents organismes pertinents. l) Gestionar el menjador escolar. Els membres de l'equip directiu hauran de fer 35 hores setmanals de dedicació al centre, les quals inclouen reunions i gestions que es facin fora del centre. La quantitat d’hores dedicades a funcions de l’equip directiu serà les que marqui les instruccions d’inici de curs establertes pel Departament d’educació. El procediment per a l’elecció de la persona que exercirà el càrrec de direcció ve determinat per la normativa vigent. En qualsevol cas, és aconsellable que, tant si es

tracta de la presentació d’una nova candidatura com de la reelecció d’una ja existent, aquesta persona compti amb el consens del claustre.

Té la responsabilitat general de l’activitat escolar i vetlla per la coordinació de la gestió del centre i l’adequació al pla anual. De les seves funcions específiques es destaca que:                    

 

Exerceix la representació del centre. Convoca i presideix les reunions generals i aquelles que participen els diferents estaments. Coordina la participació dels diferents sectors implicats en la gestió. Vetlla per l’acompliment de les normes i acords establerts i executa els acords. Proposa la designació i el nomenament per als càrrecs de cap d’estudis i secretari. Gestiona la dotació de personal al centre. Té cura de l’assistència del professorat i de l’alumnat i vetlla per les necessitats derivades d’aquesta responsabilitat. Vetlla per l’harmonia de les relacions personals. Gestiona la dotació de recursos materials i econòmics. Es responsabilitza de l’elaboració i realització del PEC, conjuntament amb l’equip directiu, el claustre i el consell escolar. Elabora anualment amb l’equip directiu el pla i la memòria anual d’activitats del centre. Canalitza la informació sobre la vida del centre als diferents sectors. Coordina les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Educació i amb l’equip d’assessorament psicopedagògic. Supervisa el manteniment i el mobiliari de l’escola i comunica les necessitats al Consorci. Supervisa la realització del pla d’evacuació del centre. Porta a terme l’atenció de les famílies que demanen informació a l’escola i té cura de tot el procés de matrícula. Porta a terme altres funcions que per disposicions del Departament d’educació li siguin atribuïdes. Supervisa, juntament amb la secretària, tota la gestió referida a beques i altres ajuts. Coordina i planifica les tasques del PAS, neteja i consergeria. Assumeix la direcció del menjador escolar. Coordina la relació amb l’AMPA, per tal de facilitar les activitats que aquesta realitza.

Té la responsabilitat de la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre. Coordina les activitats escolars, reglades i complementàries, d’acord amb el pla anual. 5

          

             

Coordina la CAD. Organitza i elabora l’horari i la distribució dels grups d’acord amb les propostes del claustre. Fa la proposta del quadre pedagògic d’acord amb l’equip directiu i el presenta al claustre. Substitueix la direcció del centre en cas d’absència. Coordina la realització de les reunions d’avaluació i vetlla pel compliment dels criteris fixats. Coordina la realització de la tasca pedagògica vetllant per la seva coherència (funcions dels docents, reunions de classe, entrevistes, programacions...). Es responsabilitza de l’elaboració i realització dels acords pedagògics i curriculars, conjuntament amb l’equip directiu. Té cura de l’ús i organització del material pedagògic. Vetlla per la coherència de la seva utilització. Elabora setmanalment la planificació d’activitats del centre. Elabora i informa al claustre de la planificació d’activitats del centre i, distribueix els recursos humans en cas d’absència del professorat, segons els criteris acordats. Porta a terme altres funcions que per disposicions del Departament d’educació li siguin atribuïdes.

Realitza la gestió de l’activitat administrativa i econòmica de l’escola. Vetlla per la seva organització, claredat i en fa el seguiment. Elabora el projecte de pressupost. Fa el seguiment del pressupost específic del centre. Porta la comptabilitat derivada de la gestió econòmica del centre. És el secretari del consell escolar i l’encarregat d’aixecar-ne les actes. Planifica i ordena l’administració de la secretaria i incorpora els recursos informàtics. Estén certificacions i documents oficials i d’altres a requeriment de les famílies. Pren nota i aixeca acta dels claustres. Porta a terme la gestió administrativa del procés de matriculació. Té la custòdia dels llibres d’escolaritat i arxius dels historials de l’alumnat, així com la responsabilitat de tenir-los actualitzats. Vetlla per la formalització dels expedients acadèmics. Confecciona i manté l'inventari general del centre. Evita el malbaratament i promou el consum responsable i la reutilització quan sigui possible. Porta a terme altres funcions que per disposicions del Departament d’educació siguin atribuïdes.

És l’òrgan de participació de les mestres en el govern del centre. Fa possible el treball en equip i assegura la necessària unitat de criteris en tota l’acció educativa. Integren el claustre la totalitat de les mestres que porten a terme la seva tasca docent al centre, la TEI (Tècnica d’educació infantil), l’EEE (Educadora d’educació especial) i l’AEE (Auxiliar d’educació especial). Les seves funcions seran:  

Participar en l’elaboració del projecte educatiu. Aportar a l’equip directiu criteris pedagògics sobre la distribució horària del pla de treball del centre.  Promoure iniciatives en l’àmbit de la recerca pedagògica i en la formació permanent del professorat.  Coordinar les funcions d’orientació i tutoria dels alumnes.  Establir criteris per a l’elaboració del projecte curricular, aprovar-lo i avaluar la seva aplicació.  Elaborar i aprovar les normes de convivència així com les seves conseqüències en cas de no compliment.  Crear comissions de treball i participatives per crear i organitzar el funcionament d’activitats concretes del centre.  Informar i aportar propostes al consell escolar i a l’equip directiu sobre l’organització i planificació general del centre, i per al desenvolupament de les activitats escolars complementàries dins de l’horari lectiu, extraescolars i espai de menjador.  Vetllar pels acords establerts pel claustre.  Analitzar i valorar els processos d’avaluació de l’alumnat i del centre en general.  Conèixer les candidatures a la direcció i els seus programes.  Elegir els seus representants en el consell escolar. El claustre es reunirà normalment un cop al mes amb caràcter ordinari i sempre que ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres o el convoqui la direcció. Serà preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar. L’assistència serà obligatòria per a tots els seus components. L’acceptació de les decisions es farà per votació. Tothom que participi al claustre tindrà veu i vot. Per tal que una decisió sigui vàlida ha d’estar acceptada per majoria simple. El secretari serà l’encarregat de redactar les decisions que s’hi hagin aprovat, fer-ne l’acta i facilitar-ne còpia a tots els membres per via digital. Cada acta s’aprovarà en la següent sessió de claustre, en la qual els integrants podran fer les al·legacions que creguin pertinents.

Són òrgans de coordinació els coordinadors de cicle, el coordinador TAC, el coordinador lingüístic d’interculturalitat i cohesió social (LIC), el coordinador de prevenció de riscos laborals i el de biblioteca.

A l’escola hi ha quatre coordinadors: educació infantil, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior que seran nomenats per l’equip directiu. Es consideren funcions del coordinador de cicle:         

Assistir a les reunions de coordinació d’escola. Vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’educació infantil i l’educació primària. Traspassar la informació de la coordinació al cicle. Traspassar les propostes del cicle a la coordinació d’escola. Col·laborar en les tasques necessàries per a l'elaboració dels documents generals d'escola. Recollir els acords o valoracions que hagin de tornar a la coordinació i al cicle. Coordinar les activitats pedagògiques que es decideixin al cicle. Recollir el calendari de les reunions de classe, dels informes... del seu cicle. Coordinar les sortides i activitats del cicle.

Les funcions del coordinador TAC seran: · ·

Proposar al claustre els criteris per a la utilització i optimització dels recursos informàtics i per adquirir-ne de nous. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica. Mantenir al dia l’inventari d’equips, perifèrics i programari. Impulsar l’ús didàctic de les TAC en el currículum escolar i assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema. Dinamitzar el web i les xarxes socials del centre. Assistir als seminaris de formació que es realitzin a la zona.

Les seves funcions es basen en: -

Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb l’assessor LIC, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural. Promoure actuacions en el centre per potenciar la convivència, mitjançant l’ús de la llengua catalana. Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen. Coordinar activitats del centre per crear i mantenir una línia pedagògica entorn el treball de les llengües.

Les funcions del coordinador de biblioteca seran:         

Organitzar la biblioteca. Registrar els nous documents. Mantenir les exposicions actualitzades. Informar els mestres de les novetats adquirides. Adquirir documents en diferents formats a proposta dels cicles. Coordinar les comandes de llibres. Fer regularment l’esporga dels documents. Coordinar les tasques encomanades al voluntariat del centre. Assessorar, a partir del catàleg de la biblioteca, les mestres en la programació dels projectes d’ensenyament-aprenentatge.  Orientar l’alumnat a l'hora de fer consultes.  Controlar el servei de préstec i devolució.  Proposar, dinamitzar i coordinar les activitats relacionades amb la lectura per a tots els cursos: la maleta viatgera, la tria de la Jaumeta, biblioteques d’aula, padrins de lectura.

Li correspon coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant, haurà de: a) Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors en l’acció preventiva. b) Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació i la realització dels simulacres d’evacuació. c) Revisar la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat. 9

d) Revisar el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.

Està formada per l’equip directiu i pels coordinadors de cicle. L’equip directiu concretarà l’ordre del dia, contemplant aspectes organitzatius i pedagògics. Per la seva part, els coordinadors comentaran també a cada reunió aquells aspectes que cada cicle cregui necessari parlar. Tots els acords quedaran registrats en una acta que cada setmana serà redactada per un membre de l’equip de coordinació pedagògica. Són funcions de l'equip:    

   

Decidir aspectes burocràtics i de funcionament que es valorin necessaris per agilitar la gestió de l’escola i que no suposin contradiccions amb la línia d’escola. Assegurar que la informació de les decisions preses arribi a tots els implicats. Impulsar el debat i la recerca pedagògica als diferents cicles. Prendre decisions de caràcter tècnico-pedagògic a partir de la consulta als cicles. Vetllar pel compliment de les decisions preses. Vetllar per la coherència i la continuïtat de les accions educatives al llarg de l’etapa de l’educació infantil i primària. Analitzar els temes que afecten a la dinàmica general de l’escola i fer propostes. Vetllar i tenir cura de la preparació i aplicació del projecte transversal.

És l’òrgan de coordinació que organitza i desenvolupa tots els aprenentatges propis del cicle.

Està format pels mestres tutors i especialistes que fan classe al cicle. Les seves funcions són: · · · ·

Unificar els criteris d’actuació pedagògica de tots els professionals que intervenen als grups. Coordinar la tasca realitzada en els nivells. Planificar i valorar aspectes concrets del currículum. Proposar revisions curriculars a l’equip de coordinació pedagògica. 10

· ·

Planificar i valorar les activitats internivells. Establir els criteris per detectar i avaluar els alumnes de suport específic, suport escolar personalitzat (SEP), programa Èxit, Espai de deures, nouvinguts i de NEE. Constituir-se en comissió d’avaluació presidida pel cap d’estudis.

És la unitat de treball pedagògic més reduïda i immediata. Està formada pels tutors del mateix nivell. Les seves funcions són:

Elaborar la planificació curricular. Unificar els criteris d’actuació pedagògica de tots els professionals que intervenen als grups. Valorar, comentar i intercanviar la feina feta. Tractar de forma individualitzada aquells alumnes que precisen alguna actuació especial. Preparar per a la reunió de cicle, totes aquelles qüestions que es considerin convenients de tractar d’una forma més àmplia.

A través de la tutoria es realitza la relació més personalitzada entre professorat, alumnat i famílies. Cada grup classe té assignat un tutor. La tutoria i orientació dels alumnes forma part de la funció docent. Tots els mestres que formen part del claustre del centre poden exercir les funcions de mestre-tutor quan correspongui. Les seves funcions es basen en: -

Realitzar una reunió d’aula el primer trimestre de cada curs. Realitzar una entrevista personal anual com a mínim i deixar-ne constància escrita de les entrevistes, en cas que calgui un seguiment especial. Lliurar dos informes personals a infantil i tres a primària de l’alumne (en cas que una família ho demani es lliuraran per duplicat). Elaborar els PI, amb el suport dels especialistes d’educació especial, l’EAP i la CAD, d’acord amb les necessitats i les característiques de l’alumnat. Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes. Fer el vincle entre els representants d’aula i l’escola per canalitzar propostes i inquietuds col·lectives. Dur a terme el control d’assistència dels seus alumnes i transmetre’n les dades. Coordinar-se amb els especialistes de l’aula d’acollida, USEE i educació especial.

La comissió lingüística, de manera coordinada amb l’assessor LIC, vetllarà per:   

Promoure, en la comunitat educativa, actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut. Proposar activitats i plantejament metodològics per crear i mantenir una línia pedagògica entorn el treball de les llengües.

Està formada per un membre de cada cicle. Té com a objectiu principal: la millora en la comunicació i conflicte escolar. Entre les seves tasques hi ha : -

Cooperar amb les tutories per establir estratègies i eines de millora de la convivència. Fer el seguiment del punt d’escolta i la seva trajectòria. Fer el seguiment de l’ús del pal de la paraula a EI, CI i CM. Dissenyar una proposta per al pla de convivència. Promoure actuacions pera la sensibilització de valors i educació emocional. Proposar activitats per als pares i mares per fomentar l’escolta activa i la resolució de conflictes.

Les funcions del coordinador de convivència seran : -

Organitzar la comissió de convivència i el Punt d’escolta. Informar al claustre del funcionament del Punt d’escolta i de la comissió de convivència. Impulsar a l’alumnat i professorat l’ús del Punt d’escolta. Dinamitzar activitats de pati, col·laborant en el projecte, per a la resolució de conflictes. Acompanyar l’alumnat des de l’escolta activa per trobar les pròpies eines que l’ajudin en la resolució de conflictes. Assessorar els tutors sobre activitats de dinamització a l’aula. Orientar l’alumnat grup/classe sobre valors i emocions intra e interpersonals. Buscar assessoraments externs sobre mediació per a la millora de resolució de conflictes. Vetllar per l’espai del Punt d’escolta. Mantenir un registre de l’alumnat que assisteix al punt d’escolta. Recollir els problemes exposats per l’alumnat per escrit de forma confidencial. 12

És un equip de professionals de l’escola que vetlla per acompanyar les necessitats de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Està constituïda per la cap d’estudis, les mestres d’EE, la mestra de la USEE, la tècnica d’EE, l’auxiliar d’EE i l’assessora de l’EAP. La CAD es reuneix setmanalment en horari lectiu. Les seves funcions es basen en:     

 

Concretar els criteris i prioritats per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat. Proporcionar els suports necessaris per garantir la participació en les activitats i l’assoliment de les competències bàsiques. Dinamitzar l’atenció a la diversitat en el centre enfocada a tot l’alumnat. Promoure plans individualitzats i fixar-ne les línies d’actuació fonamentals. Avaluar el seu funcionament. Informar a tot el claustre a l’inici de curs de les necessitats educatives de l’alumnat d’educació especial així com les dinàmiques per promoure noves formes d’atenció a la diferència. Proposar opcions organitzatives facilitadores del tractament de la diversitat. Consensuar criteris comuns d’actuació davant problemes concrets (comportament, dislèxia...).

La comissió d’escoles més sostenibles és l’encarregada de gestionar els treballs entorn el reciclatge i la sostenibilitat al centre. Entre les seves tasques hi ha: o Encarregar-se de gestionar la recollida selectiva a través del punt verd mòbil. o Organitzar la recollida del paper i del plàstic i controlar que hi hagi els elements necessaris per fer-ho. o Gestionar i planificar les activitats a fer en l’hort de l’escola, en relació a les competències bàsiques treballades.

La comissió de festes és l’encarregada de plantejar i coordinar les festes que se celebraran al llarg del curs a l’escola. Les seves funcions seran: o Canalitzar les diferents propostes i aportacions que sorgeixin per celebrar les festes, tot concretant i gestionant les decisions preses al respecte. o Proposar possibles activitats per a la celebració de les festes als cicles i recollir les aportacions d’aquests, coordinant les diferents propostes.

o Organitzar i coordinar els recursos materials i humans necessaris per a la realització de la festa. o Vehicular les orientacions per a la decoració de l’escola. o Confeccionar i facilitar el programa de la festa que correspongui. o Recollir i arxivar les dades i/o imatges de la festa. o Organitzar el material de l’escola dedicat a festes. o Organitzar els dinars i/o sopars de Nadal i fi de curs.

La Comissió de menjador està integrada per l’equip directiu i la coordinadora de menjador del centre; però, si s’escau, pot incorporar-se el representant de l’empresa que gestiona el menjador de l’escola. Les competències de la Comissió de Menjador són: a) Vetllar pel bon funcionament del servei de menjador b) Supervisar els menús que s’ofereixen, proposant canvis, si s’escau. c) Vetllar per les necessitats alimentàries dels alumnes que pateixen algun tipus d’intolerància o al·lèrgia. d) Vetllar per la coordinació de les activitats de lleure proposades en el projecte de l’empresa de menjador amb les activitats escolars. e) Vetllar perquè l’acció educativa en el servei de menjador segueixi la mateixa línia educativa de l’escola, en l’àmbit dels hàbits i de les actituds envers les persones i els espais comuns. f) Proposar el preu del menú, fix i esporàdic que hauran de pagar les famílies per a la seva aprovació en consell escolar. El director i el secretari seran els representants de la comissió a la comissió de menjador del CE.

MATÍ Porta principal Per tal de fer una entrada tranquil·la, els alumnes de P-3, P-4 i P-5 pujaran acompanyats de les famílies. A cicle inicial els nens i nenes pujaran sols l’escala; els pares només podran pujar en moments puntuals i justificats. Porta secundària Els alumnes de cicle mitja i superior entraran pel matí per aquesta porta. Quant a l’hora d’entrada, al mati l’alumnat d’infantil podrà entrar fins a les 9.15, a partir d’aquesta hora, els pares no podran pujar i els alumnes ho faran amb les

conserges. Per a la seva adaptació, els nens i nenes de P-3 podran arribar fins a les 9.30 durant el primer trimestre. La resta d’alumnes, si arriba més tard d’aquesta hora, s’hauran d’esperar fins que puguin ser acompanyats a la seva aula. Quan un alumne arribi fora d’aquest horari, excepte en el cas de causa mèdica justificada, s’anotarà al control de retards. MIGDIA Els nens i les nenes que no es queden a dinar sortiran a les 12.30 hores i entraran a les 15.00 hores, ambdós casos per la porta principal. TARDA L’horari de sortida és a les 16.30 hores, excepte P3, P4, P5 i 1r que serà a les 16.25 hores. Les famílies de P3, P4, P5 i 1r recolliran els nens i nenes a les aules. Les famílies de 2n entraran per la porta principal i recolliran els nens i nenes al pati, a la part esquerra de la rampa. De 3r a 6è sortiran per la porta secundària. L’alumnat que no sigui recollit a una hora prudencial (15 minuts de retard) es portarà al servei d’acollida de l’AMPA i l’hauran de pagar. Els retards, tant d’entrades com de sortides, s’anotaran en un full que es controlarà trimestralment des de direcció, i s’avisarà a les famílies reincidents. Caldrà justificar per escrit en el cas que:  

la recollida del nen o nena l’hagi de fer una o vàries persones diferents a l’habitual, indicant en aquest cas qui és i el seu DNI. Poden ser adultes o menors d’edat, sempre que la família ho autoritzi. l’alumne pugui marxar sol. En aquest cas l’autorització la farà el pare, mare o tutor.

En cas d’una urgència familiar si l’alumne ha de marxar amb alguna persona que no consta com a autoritzada, el pare, mare o tutor cal que ho comuniqui per telèfon al centre. Si un alumne ha de marxar durant l’horari lectiu el protocol serà el mateix que en la sortida d’horari habitual. La família haurà d’avisar abans al tutor.

Les autoritzacions es poden descarregar a la pàgina web de l’escola, també n’hi haurà a la secretaria i s’hauran de lliurar als tutors.

A les reunions de pares i mares s’ha d’avisar que les invitacions a festes d’aniversari es reparteixin fora de l’escola i que quan es vulgui celebrar a l’aula, acceptem pastissos (que no necessitin nevera) o galetes.

A les reunions de pares i mares s’ha d’aconsellar que no cal que portin jocs ni joguines, perquè a l’escola tenen molts materials per compartir. En el cas del mòbil, l’alumnat no n’ha de portar a l’escola; en cas necessari, és convenient que es quedi a direcció o amb el tutor fins a la sortida. En els tres casos, les famílies han d’acceptar els riscos que pot comportar, ja que es poden perdre, trencar...

L’escola, com a institució educativa, treballa també en la potenciació d’hàbits alimentaris saludables, mitjançant el projecte escoles + sostenibles. És per aquest motiu que aconsellem cercar alternatives als productes industrialitzats amb molts greixos i pocs nutrients essencials. Per exemple un entrepà, peces de fruita, fruits secs, galetes... És preferible no portar sucs ni batuts. Per altra banda, tothom pot contribuir a la reducció de residus i és per aquest motiu que valorem molt positivament que l’esmorzar es dugui en una carmanyola o bé en un embolcall reutilitzable. Dins de la potenciació dels hàbits saludables, l’escola ha establert que els dijous de tot el curs siguin anomenats dia de la fruita. Aquest dia tots els nens i totes les nenes des de P3 fins a 6è curs han de portar una o diverses peces de fruita per esmorzar.

Si un alumne ha de prendre qualsevol medicament, durant l’horari escolar, cal que la família ompli l’autorització corresponent, assenyalant la quantitat i l’horari en què s’ha d’administrar. El full d’autorització cal demanar-lo a secretaria. No es pot donar cap medicament sinó tenim el full d’autorització signat. Les medicines s’han de lliurar a una persona adulta (tutor, conserge...) en cap cas es posaran a la motxilla. El Consorci d’educació recomana que davant d’un infant amb febre de 38 ºC o superior s’administri un antitèrmic/analgèsic (PARACETAMOL) fins que la família arribi a l’escola per recollir-lo. La família ha de signar l’autorització. La poden descarregar a la web del centre.

Quan ens trobem amb un alumne que presenta una al·lèrgia del tipus que sigui, el primer pas és demanar un informe mèdic a la família, acompanyat de la medicació pertinent, amb les indicacions a seguir en cas d’un brot. Aquesta informació es farà extensiva a tots els professionals que intervenen amb l’alumne i es posarà penjada en un lloc visible de l’aula, menjador, pati... per tal que sigui ràpida i àgil la seva lectura en cas de necessitat.

La medicació també estarà ubicada en un lloc concret, que coneixeran totes les persones que són susceptibles d’estar amb aquell alumne. Cada curs es farà el traspàs d’informació tan amb les mestres com amb els monitors de menjador.

Els alumnes d’educació infantil i cicle inicial portaran una bata al centre que estarà disponible en cas de necessitar-la. Es durà a casa el cap de setmana que es cregui convenient per rentar-la.

Els nens i nenes tindran una sessió setmanal a l’aula de psicomotricitat. Aquest dia han de venir amb xandall i sabatilles esportives cordades amb velcro i mitjons antilliscants ja posats de casa. Tot això marcat amb el nom.

L’alumnat cal que vingui de casa amb roba esportiva (samarreta, pantalons de xandall, sabatilles i mitjons). També ha de portar una bossa, a part de la motxilla escolar, amb roba de recanvi, xancletes de piscina i una tovallola de mida mitjana ja que desprès de cada sessió s’hauran de dutxar. Durant els mesos d’hivern, a més a més de l’equip obligatori, també es pot dur xandall. Qualsevol nen o nena que per motius de salut hagi de ser declarat exempt d’educació física, haurà de presentar un certificat mèdic que ho justifiqui. Els dies que per lesió o malaltia no puguin fer educació física, hauran de presentar un justificant del pare o mare i adreçat al mestre d’educació física. 4.8.3 Recanvis A cada nivell hi ha d’haver roba de recanvi (samarretes, calcetes, calçotets, mitjons, pantalons, sabates) per fer front a les contingències que hi pugui haver. La família del nen o nena que l’utilitza es responsabilitza de tornar-la neta. A P3 i P4, a més, cada nen té un recanvi complert de roba personal.

L’escola acull cada curs famílies, alumnes i mestres nouvinguts; aquest fet ens demana que regulem de manera explícita totes les intervencions que faciliten la seva incorporació normalitzada a la nostra comunitat educativa. Aquest procés és valuós, perquè es tracta d’enriquir el propi projecte amb cada nova incorporació i així poder canalitzar el seu procés d’incorporació a la nostra escola atenent les necessitats i diferències individuals.

Actuació

Temporalització

Responsables

 Jornada de portes obertes: s’explica els trets característics de l’escola i s’atenen les preguntes i dubtes de les famílies. Es visiten les diferents dependències escolars i patis.  Visites personalitzades: es realitzen en horari lectiu.

Abans dels terminis de preinscripció

Claustre

Abans dels terminis de preinscripció

Equip directiu



Calendari legal

Administració

Preinscripció: presentació de la sol·licitud



i documentació obligatòria.

establert pel Departament d’educació

Equip directiu

Matriculació: s’atén individualment a cada família on s’explica quina es la documentació que cal aportar a més de fer un petit qüestionari amb informacions de l’alumne.

Calendari legal establert pel Departament d’educació

Administració

Temporalització

Responsables

Actuació 

Reunió de juny: es farà una reunió amb Últims dies de totes les famílies noves matriculades al juny centre, en la qual es parlarà bàsicament de com funciona el procés d’adaptació.

Equip directiu

Mestres de comunitat de petits Equip directiu



Berenar benvinguda: el seu objectiu Primera principal és que ens puguem conèixer setmana de d’una manera lúdica. Les activitats seran: setembre jocs al pati, berenar, foto...

Mestres de comunitat de petits Equip directiu



Adaptació: durant els primers dies de Primera setembre hi haurà un horari gradual per setmana de als alumnes. curs

Tutora



Entrevistes: es faran les entrevistes Durant el mes individuals amb les famílies a l’inici de de setembre l’escolarització

Tutora

Actuació 

Temporalització

Reunió primers de setembre: es farà Primers dies de una reunió amb totes les famílies noves setembre. matriculades de P4 a 6è, en la qual s’explicarà els trets bàsics del centre i s’ensenyarà l’escola. En principi s’aprofita el mateix dia del berenar de P3.

Responsables Equip directiu i els mestres que vulguin venir

Durant el curs Actuació  Reunions d’inici d’escolaritat individuals. (P3)



Reunions d’inici d’escolaritat (P4 a 6è)

 Reunions de nivell: es farà una reunió a l’inici de cada curs escolar.

Temporalització

Responsables

Primera setmana de setembre durant les tardes.

Tutores P3

Data acordada entre família i mestre

Tutors

Setembre octubre

Tutors, mestres de la comunitat, equip directiu

Temporalització

Responsables

A l’arribada

Administració

Matriculació (fora de termini) Actuació



Quan a una família se li assigna una plaça a l’escola, es fa la matrícula pertinent i se’ls informa del dia que poden començar curs. S’informarà a la mestra de la nova incorporació de l’alumne i també a la mestra d’AA, que serà la que rebrà l’alumne el primer dia per acompanyar-lo a la seva aula. Si l’alumne és d’infantil primer es fa una entrevista prèvia amb el tutor, si és de primària el tutor d’aula i d’acollida concretaran la data per parlar amb la família. Es deixarà al calaixet un resguard de matrícula amb les principals dades de l’alumne i els llistats actualitzats.



A l’arribada

Administració

1a setmana d’escolarització

Tutora d’acollida

1a setmana d’escolarització

Tutores

Actuació

Temporalització

Responsables

Presentació escola:

A l’arribada

Equip directiu



  

Adscripció: els alumnes, un cop matriculats al centre, seran adscrits a un grup classe. Aquesta adscripció es farà, com a norma general, per edat i es posarà en el grup que hi hagi menys alumnes, no obstant en cas que en les dues classes hi hagi igual nombre d’alumnes es valorarà la situació del grup-classe, i si cal es parlarà amb els tutors per prendre una decisió. Prova inicial: quan es tracti d’un alumne nouvingut o quan es pugui detectar alguna problemàtica específica, es podran passar proves de nivell i l’equip directiu, en col·laboració amb la CAD o la mestra d’acollida si s’escau, valorarà si és recomanable una adscripció diferent, tenint en compte tant a l’alumne com al grup que l’hauria de rebre. Adaptació Educació Infantil: els alumnes que arriben durant el curs també tindran el seu període d’adaptació que serà pactat amb la família i en funció de l’alumne i el seu procés d’integració al centre.

Es farà una reunió amb tots els mestres nous amb l’equip directiu on es lliurarà un dossier amb informació bàsica i funcionament del centre. També se li entregarà una fitxa de dades bàsiques que caldrà omplir. Es farà una visita pel centre i es presentarà a la resta de companys. També se li entregaran claus que pugui necessitar. En cas d’adjudicacions a final de curs de personal definitiu al centre pel següent curs es farà una reunió durant el mes de 21

juny o juliol amb ells per ensenyar el centre i el seu projecte i parlar de les possibles seves funcions pel proper curs.

Actuació

Temporalització

Responsables

Presentació escola:

A l’arribada

Equip directiu



 

Es lliurarà un dossier amb informació bàsica sobre horaris i funcionament del centre, així com el seu horari d’aula. També se li entregarà una fitxa de dades bàsiques que caldrà omplir. En la mesura que sigui possible se li ensenyarà les dependències del centre, al menys les que hagi d’utilitzar. També se l’informarà de la comunitat a la qual està adjudicat i se li presentarà el coordinador, així com el màxim nombre de companys possible.

Entre un dels objectius més importants, com a comunitat que som, és la creació d’un entorn que afavoreixi i garanteixi el creixement de tot el nostre alumnat des del respecte envers un mateix i a l’altre, així com la llibertat i la responsabilitat de crear una societat més amable, acollidora i plural. Per educar en la convivència caldrà basar-se en les relacions humanes, capacitar els infants per saber trobar allò que ens uneix més que el que ens diferencia, i promoure el coneixement de tots els membres de la comunitat educativa, per així establir unes relacions de respecte, atès que aquest coneixement és la base de l’estimació. Estem convençuts que creant una cultura que promogui l’elogi de les qualitats i valors que aporten cada un dels agents implicats ens ajudarà a tots a conèixer, aprendre i estimar tots aquells qui formem la comunitat educativa. Nosaltres entenem, per tant, que la convivència ha de girar al voltant de tres eixos fonamentals: La construcció de la pròpia identitat. La relació amb les altres persones. El sentiment de pertinença al grup. 22

Com a escola tenim un seguit d’ organitzacions, estructures i plans d’actuació per tal d’implementar i treballar dia a dia aquests aspectes sobre la convivència: 



Pla d’acció tutorial: és molt important ja que engloba el treball d’aquests tres eixos. o Estona setmanal dedicada a parlar sobre qüestions que sorgeixin a la tutoria, per poder parlar sobre temes que ens preocupen, com els podem solucionar, consensuar pautes de funcionament, etc. o Un dels instruments que s’utilitza com a denominador comú a tot el centre és EL PAL DE LA PARAULA. Consell de representants: Reunions dels representants de l’alumnat amb l’equip directiu per prendre decisions, propostes... en la configuració del projecte d’escola. Punt d’escolta: espai per poder canalitzar inquietuds, preocupacions, conflictes...

RECOMANACIONS DE CONVIVÈNCIA Com a comunitat que som i que convivim dia a dia, creiem que és important que hi hagi un seguit de recomanacions per a la bona relació i convivència. 

     

  

Tots els espais de l’escola, són llocs comuns que utilitzem tots en moments determinats i que ens agrada trobar ordenats i nets, per la qual cosa tindrem cura del seu estat, així com del material que hi és inclòs. Si en algun moment podem trobar algun estri o element que no funciona cal comunicar-ho. Quan utilitzem els lavabos hem de tenir cura de deixar-los nets i consumir el sabó, el paper i l’aigua de forma responsable. Hem de tenir cura amb els objectes personals i guardar-los als espais que tenim assignats. Si trobem algun objecte que no és nostre, el portarem a consergeria. L’estona d’esbarjo és una estona per gaudir del nostre temps lliure, aprofitem si ho necessitem per esmorzar, anar al lavabo, jugar, etc. Si necessitem sortir del pati, cal comunicar-ho a un mestre. El pati és un espai també de l’escola, cal que el cuidem, per tant evitem llençar papers i coses al terra, per tal de mantenir-lo en bon estat, així com també l’hort, i totes les instal·lacions annexes. Aprofitem per jugar amb els companys, si en tenim ganes, però sempre des del respecte i dialogant quan hi pugui haver punts de vista diferents. Al pati sempre hi ha mestres que estan allí per ajudar-te en els dubtes o necessitats que puguis tenir. Quan s’acaba l’estona d’esbarjo sona una música, llavors cal anar a fer fileres per tornar a l’activitat que toqui. A l’escola ens agrada trobar un ambient relaxat i tranquil, per tant els nostres desplaçaments pel centre permetran que aquest ambient es mantingui, evitant córrer i fer soroll.

Una vegada definides les normes de convivència del centre, cal preveure un seguit de protocols en cas que no es compleixin. Personalment ens agrada més una visió en positiu i parlar de la prevenció, o sigui que les activitats i mesures que portarem a terme per tal que les normes de convivència siguin la normalitat dins del centre són:   

Assembles de tutoria Reflexions en diferents moments i activitats Recordatoris

No obstant entenem que si malgrat aquestes actuacions hi ha alguna mesura que no es compleix, cal tenir un protocol d’actuació:

TIPOLOGIA DE CONFLICTES Pel que fa a la tipologia de conflictes en funció a la gravetat del fet, s’estableix la següent diferenciació: Conflictes greus Entenem per conflictes greus, com especifica el Departament d’Ensenyament en el Projecte de Convivència i Èxit Educatiu (2014, p. 254), aquelles situacions de violència verbal o física que “perjudiquen notablement la convivència del centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa en els membres de la comunitat educativa”. Aquesta tipologia de conflictes es troba tipificada a l’article 37 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació: Article 37.1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents: a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal. b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar. c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes. d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

Conflictes lleus Els conflictes lleus són aquelles conductes disruptives i contràries a les normes de convivència del centre que generen una alteració en la convivència del dia a dia escolar i provoquen malestar dificultant el dia a dia. Són les faltes tipificades a l’article esmentat anteriorment (article 37.1 de la Llei d’Educació), però sense el caràcter greu, segons especifica el Departament d’Ensenyament en el Projecte de Convivència i Èxit Educatiu de la Generalitat de Catalunya (2014). Aquest tipus de conflictes són els que es poden donar tant a l’aula, menjador, patis, passadissos, etc. en el context de l’escola. I que es poden “minimitzar plantejant diverses estratègies de gestió eficaç de l’aula”. (Projecte de Convivència i Èxit Educatiu 2014, p. 275) En un principi poden ser solucionats pels propis alumnes o amb la intervenció de docents. Però, en el cas que no ho puguin solucionar, com a alternativa tenen el Punt d’Escolta on podran acudir per tractar el conflicte en concret i en el que es treballarà per “entendre el conflicte com una oportunitat d’aprenentatge i gestionar-lo de manera constructiva”. (Projecte de Convivència i Èxit Educatiu 2014, p. 275) En aquest cas no es trenca la confidencialitat. A més de la classificació anterior, es tindrà en compte la diferenciació entre conflictes físics i verbals.  

 

Conflictes interpersonals i amenaces físiques: empentes, embrutar, estirar cabells, mossegar, pessigar, cops, agafar coses dels altres. Jocs violents: jocs que generen violència entre els alumnes a nivell físic en el mateix joc, baralles, assetjaments. Danys al material: de l’escola, de classe, de companys/es. Sexuals: tibades a la roba, amenaces sexuals, agressions zones erògenes.

I com a conflictes verbals, segons EduAlter (2004a) són:    

Insults: al cos, a la intel·ligència, sexuals, a la família, racistes, etc. Amenaces: al cos, a la família, sexuals. Menyspreu: burles, desvaloritzacions, rialles, comentaris. Exclusió: refús a les persones, omissions davant interaccions verbals, interrupcions.

Protocol d'actuació en cas d'un conflicte : 1- Aconseguir un bon clima fins a la calma, per poder ... 2- Parlar i escoltar 3- Reflexió, pot ser oral o bé per escrit en un full d'incidències (en funció de l’edat i la gravetat del fet) on caldria especificar les següents preguntes : - Què ha passat ? 25

- Què t'han fet ? - I tu, com has respost? - Com t'has sentit ? - Què hauries d'haver fet ? - Com pots solucionar-ho ? 4- Aquest full una vegada omplert en funció de la tipologia del conflicte es queda a nivell d'escola, tutor o es comunica a les famílies. També creiem que el fet de repetir varies vegades un conflicte lleu ha de tenir la conseqüència d'un greu. A continuació concretem un seguit de mesures correctores respecte el conflicte. Aquestes mesures s’adapten sempre a l’edat madurativa dels alumnes. Mesures per a comunitat de petits i mitjans 

S’escoltarà l’alumne i es parlarà amb ell dels fets. Seria bo reflexionar sobre els fets passats, dialogar, posar-se en lloc de l’altre, reconèixer la responsabilitat i que es podia haver fet d’altre forma que no portes al conflicte.

•

demanar disculpes, si cal;

•

reparar, si cal, l’acció mal feta (exemple: netejar el que s’ha embrutat, arreglar el que s’ha trencat...);

•

es portarà a un altre grup, perquè pugui pensar en la importància de la pertinença a un grup;

•

no participar en una activitat determinada;

•

avís a la família i registre en un full d’incidències.

•

consensuar mesures amb la família.

Mesures per a comunitat de grans 

S’escoltarà l’alumne, es parlarà amb ell dels fets i s’establirà un diàleg per arribar a acords. Reflexionar sobre els fets passats, parlar, posar-se en lloc de l’altre, reconèixer la responsabilitat i que es podia haver fet d’altre forma que no portes al conflicte.

• demanar disculpes, si cal; •

reparar, si cal, l’acció mal feta (exemple: netejar el que s’ha embrutat, arreglar el que s’ha trencat...);

•

en cas de reiteració, no participar en una activitat determinada.

•

avís a la família.