Comiat promoció 2012
escola mestral 25 de juny de 2012
És un costum de l’escola que un professor, un de diferent cada any, parli en aquesta festa en nom de tots els que heu tingut al llarg d’aquests anys. Abans de res he d’agrair a la Carme la confiança de demanar-me que avui ho faci jo. Tot i la responsabilitat he de dir que em fa il·lusió. És una nit intensa, que recordarem. Ja fa dies que es nota un ambient especial. Sabeu què vull dir, no? Ens creuem pels passadissos i ens mirem amb un mig somriure un segon més llarg del que faríem normalment. Algunes paraules ens surten un punt més emotives del que volem, més nervioses... Jo, que vaig passar per moltes escoles diferents (això si, la primera la Mestral!) crec que entenc bé aquesta barreja de sensacions que teniu. Molts de vosaltres fa 15 anys que esteu junts, des de sempre!. Aquesta nit és el moment precís de celebrar un canvi molt important per a vosaltres. S’acaba la fase de preparatius, l’entrenament: és l’hora de la veritat, aixequeu el vol. Alguns estareu pensant que em passo, i si, teniu raó. Aquest pas no és cosa que es faci en una nit, ni exactament avui! Això són experiències molt més íntimes. Però avui teniu l’oportunitat de celebrar-ho tots junts. Les festes com aquesta, els rituals, són importants, ens són molt útils. Puntuen el temps amb moments d’intensitat dramàtica. Fem una pausa, tots alhora, i ens permetem sincronitzar-nos, ressonar en la mateixa freqüència. Aquesta nit és la vostra celebració. I els mestres, pares i mares i familiars també podem compartirla breument amb vosaltres. I així, com qui arriba a una fita remarcable en el camí, ho assenyalem fent dues coses: mirant enrere, mirant endavant. Mirem enrere: Aquell primer dia d’escola. A P3, amb la Montse Prats. O més grans. Potser teniu un record molt nítid de l’arribada. Les bates, les taules, la pissarra, el pati, el sorral, els racons. La Delo. Les castanyeres, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, festes de primavera. El menjador. El pati de les tortugues. La Festa de les Lletres quan ja vau saber llegir. Que grans que éreu!, la classe dels dos cosins (són bons