TRIMESTRAL
2 n Tr i m e s t r e c u r s 2 0 1 0 - 2 0 11
Amb sal i pebre CAPS SENSE FRONTERES Va ser un dimarts. Els nois i les noies de 4t d’ESO, acompanyats de tres professors van començar un llarg periple que els duria de Sant Feliu al Prat, del Prat gairebé a Gavà, de Gavà a Gatwick, de Gatwick a Richmond, de Richmond a als afores de Richmond, a la Grey Court School. Van ser unes sis hores de viatge que els allunyaven de la pàtria-mare, la Nostra Benvolguda Mestral. Cansats però satisfets, el grup mestraler va ser rebut pel bo i mlloret de l’Staff de l’escola anglesa que els va convidar a conèixer l’edifici de l’esmentada entitat. Quina emoció conèixer nous horitzons en el món de l’educació, i, a la vegada, quina nostàlgia dels que havien deixat allà al peu de la muntanya de la Sant Creu… amb el cor encongit van penetrar a l’interior d’aquell nou i desconegut temple del saber… i de sobte! A la paret principal de l’entrada principal, els colors d’un gran mural: el groc i el vermell (no entrarem en més detalls) van captivar les seves mirades. Un conjunt de fotos els eren familiars: les fotos de l’intercanvi del curs passat!!! i enmig, coronant la mostra, la foto d’uns professors entaulats presidits, a primera fila, pel 66,6%(periòdic) del nostre equip directiu!!! Quina emoció, quin moment més intens. Ben bé no hi ha distàncies, ni fronteres que puguin impedir a un bon cap estar al costat dels seus subordinats. Aquell póster i les seves fotos van acompanyar els mestralers cada matí i els van fer sentir com a casa!
Noticiari
ELS BOMBERS DE LA MESTRAL Acostumats a apagar tota mena de focs, el personal docent i no-docent de l’escola s’ha apuntat de manera massiva a la cursa dels bombers d’enguany. La inscripció s’ha fet de manera menys o MÉS coaccionada, perquè quan hi havia alguna persona de secretaria que amb tota la llàstima del món no s’hi podia apuntar perquè “estava tancada la inscripció…” aquesta, com les aigües de Moisès, es va obrir miraculosament als seus peus! Si és que quan es tracta de deixar amunt el pavelló de la Mestral!!! Un cop formalitzades les degudes inscripcions, el pas següent ha estat com ja deveu estar pensant… entrenar??? Nooooooo!!!! Parlar-ne!!! Perquè… de què serviria aquest desgast físic i mental si no se’n pogués parlar?? Així doncs, les cames no ho sabem si resistiran però les llengües us podem assegurar que estan en perfecta forma! D’opinions i de consells n’hi ha hagut de tota mena. Alguna ment perversa ha recomanat el dopatge a base de Fanta de llimona que es veu que té un puntet interessant, d’altres l’ús de la T10 per tal de, si es dóna el cas,“escurçar camí” el que sí que tots els aspirants a mestrabombers tenen molt clar és que més val no “hidratar-se” abans de la cursa que això després passa factura…. Així doncs, els dies previs a la cursa han transcorregut entre hipòtesis i especulacions sobre com es pot esdevenir tan magne acte, combinades amb amenaces i advertències d’algun CE de primària que tremola davant la possibilitat d’una baixa col.lectiva del seu personal. No pateixis PCR, això no passarà! Estem en forma i som màquines dissenyades per aguantar i resistir tot el que se’ns pugui presentar ( o no t’ho hem demostrat prou?). Per si de cas aquest article queda escrit abans del 10 d’abril… no fos que…!
TROBADA, A LA MESTRAL, DE LES ESCOLES ESUROPEES PARTICIPANTS AL NOSTRE COMENIUS Aquest any, l’Escola està participant en un projecte anomenat Comenius .Aquest projecte potencia la col.laboració entre escoles europees. Aquest mes de març, dos alumnes danesos, dos d’anglesos i dos d’holandesos, acompanyats dels seus professors, van venir a Barcelona per posar en comú el treball que havien estat fent tot aquest temps. Aquest treball tractava sobre els valors dels joves. En el Comenius s’aniran treballant temes de tipus social, tecnològic, i medio ambientals. Tots els participants a la trobada van quedar molt contents de la feina realitzada.
ELS NOUS VESTIDORS Les obres dels nous vestidors van durar tres mesos, en els que la gent s’havia de canviar al gimnàs en catorze minuts, set minuts per als nois, i set per a les noies, tot i que sempre ens havíem de canviar en menys temps. Durant uns dos mesos la zona de davant dels vestidors va estar ocupada i inaccessible per facilitar el treball dels paletes. Els canvis que hi ha hagut són, més dutxes i, un lavabo que està a dins dels vestidors, També han pintat la façana de davant, han posat una rampa i unes finestres amb vidres opacs. Les dutxes són força semblants però noves. Ens preguntem com serà el túnel del terror l’any que ve amb els nous vestidors. *Nota de l’editor: Em sembla que ja us podeu anar acomiadant del túnel del terror!!
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Eli Ramírez, Raquel Puig, Anna Rovira, Carme Bosch, Núria García, Víctor Querol, Susagna Font, Jordi Guirado, Montse Vinyoles, Eulàlia Riera, Estel Andreu, . Supervisant treballs d’alumnes:
Esther Alenyà, Anne-Sophie Jégou, Josep Marí, Emilia Ocaña. Dissenyant la portada: Víctor Querol
Des de Llengua i comunicació:
Marc González, Miquel Àngel Grau, Núria Lin, Guillermo López, Àlex López, Ricard Oliva, Jordi Olivella, Laia Pahissa, Mar Prieto, Júlia Rolduà, Víctor Sánchez, Pau Vicens , Enric Vila, Pau Andreu, Bernat Baleta, Laia Battestini, Erola Boadas, Albert Bolorino, Martí Bosch, Marta Castellanos, Èlia Castro, Àlex Daudé, Jaume Duran, Blanca García, Júlia Hidalgo, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias
A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera
“Jo us invito, poetes, a què sigueu futurs, és a dir, immortals. A què canteu avui com el dia d'avui. Que no mediu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.” Joan Salvat Papasseit escrivia aquestes paraules tan estimulants en el seu primer manifest futurista, el juliol de 1920. Joan Salvat Papasseit mirava el futur i el futur de 1920 potser som també una mica nosaltres. Nosaltres som el futur cap on mirava Joan Salvat Papasseit.
Els nenes i nenes, els nois i noies de l’Escola, durant aquest segon trimestre, han provat de ser POETES, en majúscula, tal com volia el poeta futurista. Han parlat, en els seus versos, de tot allò que els agradava, emocionava o preocupava: de conillets petits o d’animals grans com elefants, de l’amor i de la mort, del somni i de la realitat, del paisatge de mar, del de muntanya, de l’odi i de la bondat...
i d’aquesta manera, fent volar lliurement el pensament i el desig; han après a ser més valents, més heroics, més sincers i sobretot més feliços; perquè gaudir de la poesia (tant llegint-la, com escoltant-la, com escrivint-la) és una felicitat que no es cobra; però tampoc no es paga, amb diners. “Mirant el cel”. Treball realitzat pels alumnes de 1r de Primària entorn l’obra de Joan Miró. Els símbols que utilitza Miró en la seva obra passen a formar part del llenguatge plàstic que han utilitzat els alumnes – constel·lacions, estels, lluna, sol i els ulls-, així com els colors – els bàsics, el blanc i negre.
2n trimestre
Timestre 2010 - 2011
Editorial
03
l’aparador
P3
ELS OCELLS HAN ARRIBAT ELS OCELLS HAN ARRIBAT AMB LA PRIMAVERA.
I ARA CANTEN TOT VOLANT, TOT REVIU AMB EL SEU CANT.
AI!, QUIN GOIG PODER CANTAR, ÉS LA PRIMAVERA! (Popular alemanya)
Escola Mestral
Marta Cendrós
04
Sara Garcia
Ariadna Boronat
Emma López
Una orella enlaire, una orella avall, i un trosset de cua que es va bellugant.
Tens la pell gruixuda, tens la pell suau i unes dents que sempre estan rosegant.
Has fet un niu flonjo amb pèls del teu cos perquè hi puguin néixer els teus llodrigons.
P4
Té una pastanaga, rosega de gust. Si ets tan bona mare, te l’has merescut.
Núria Albó
Irene Santajuana
Íker González
Íker Lucas
Naia Rigual
2n trimestre
EL CONILL
l’aparador
05
l’aparador
P5
RODOLINS L’ARNAU TÉ UN GRIPAU QUE ÉS DE COLOR BLAU. (ARNAU) A LA MUNTANYA HI HA UNA CASTANYA I TAMBÉ UNA ARANYA. (ROGER M.) LA MARIETA DÓNA UNA VOLTETA A UNA FLORETA. (ÈLIA N.) LA GATETA ÉS BONIQUETA I TÉ UNA CUETA MOLT CURTETA. (SARA)
A LA NEU HI HA EL TRINEU. (MAX)
Escola Mestral
EL MOSQUIT ÉS MOLT BONIC I SURT DE NIT (EULÀLIA)
06
EL DOFÍ ÉS MOLT FI, I JO FAIG UN RODOLÍ. (JORDI) L’ESQUIROL MENJA UN AGLÀ QUAN FA SOL. (BERTA E.)
EL BOCAFÍ ÉS UN DOFÍ QUE SURT AL MATÍ. (ROGER V.)
LA FLOR FA BONA OLOR PERQUÈ HO DIC JO! (CARLES)
EL MARÇAL AGAFA UN PAL I ES FA MAL. (MARÇAL)
TINC UNA FLOR QUE FA BONA OLOR. (MIQUEL)
EL DINOSAURE EL RATOLÍ ESTÀ AMB LA LAURA. FA EL PI (LAURA) I SURT L’ARC DE SANT MARTÍ (ÀLEX B.) LA GISELA TÉ UNA VELA. L’ABELLA (GISELA) ÉS MOLT TRAPELLA I SURT AMB LES OVELLES. LA TORTUGA (ÀLEX A.) TÉ UNA ERUGA. (ÍNÍGO) L’ARNAU CAU EL LLEÓ DE LA NAU. TÉ UN TAMBOR. (MARC) (GENÍS) AQUÍ HI HA UN ANEGUET QUE ÉS MOLT BONIQUET. (ÈLIA S.) EL CARGOL ÉS MENJA UNA COL. (XEICA) EL MEU CAVALL CORRE AVALL. (ÀGATA)
EL POL MARCA UN GOL. (POL)
LA BERTA TÉ UNA MARIETA QUE DÓNA UNA VOLTETA. (BERTA M.) AL CASTELL HI HA UN CISTELL MOLT VELL. (JÚLIA) EL MIRALL ÉS DE METALL I TÉ UN GALL. (PAU)
l’aparador 1r
EL MAR
És ataronjat i brillant. Amb un cel blavós. Els dofins saltant pel mar misteriós, i algues flotant al fons van ballant. Martín Ortiz
LA PLATJA
Jo vaig caminant per la platja. Prop del mar blavós, noto el sol cremant i el vent que va bufant endarrere i endavant. Guillem Salas
Aquest cel de colors sembla l’arc de Sant Martí. Els núvols semblen una corda, L’herba sembla un dinosaure, L’aigua sembla una casa gegant i la posta de sol sembla un foc amb cotó que no crema. Carlos Hernández
2n trimestre
LA NATURA
07
l’aparador 2n
LA MEVA CONILLETA
La meva conilleta és molt bufoneta. Li agrada fer brometes i jugar amb mi i la tieta. Té un amiguet que és un conillet; i a la sortida de l’escola, vol córrer i menjar escarola. Júlia Carbonell
Escola Mestral
LA PRIMAVERA
08
La primavera és verda i de colors i de la cova surt un ós. La primavera és meravellosa, s’assembla a una rosa. Els animals corren pel camp i al cel hi ha un llamp. Eric Luque
EL MEU PARE
Papa tu saps tant que t’estimo bastant. M’agrada que em facis pessigolles i espaguetis a les olles. M’agrada estar al teu costat i veure amb tu els gats. Robert Soliva
l’aparador 3r
EL RINOCERONT
Té una pell gruixuda, molt bonyeguda, i sembla caiguda.
Té un gran caparràs, i a la punta hi té un gran nas, amb una banya, tota ella molt estranya.
Viu a la sabana africana no molt plena de vegetació, però enmig de molta animació; antílops, girafes, zebres i algun lleó. Ferran Montero
L’ELEFANT
Un gegant marró, com un gran turó. També pot ser gris, de color molt llis.
Amb les seves potes grosses per la selva passejant, menja l’herba quan és fresca, i s’embruta tot de fang.
Juganer, tossut i també pelut. Les seves orelles semblen de vellut. Amb la seva llarga trompa, un munt de fulles escombra. L’animal més gran i també galant. No en trobareu cap altre com l’amable elefant.
Sóc del color del pebre, però molt negre. Sóc del color de la sal, d’un blanc molt visual. Tinc el nas molt maco i em diuen que és molt xato. Tinc petites les orelles i em diuen que són molt belles. No paro la cua de bellugar i estic sempre preparat per jugar. Tinc les potes curtes i de vegades les porto brutes. També sóc molt carinyós i amb els meus molt amorós. Mariona Torras
VIU AL MAR
És gris i el cos té molt llis, és de to blavós i d’aspecte molt lluminós. És d’un gran tamany i neda amb afany.
Té ben esmolades les dents, que fa servir com a ganivets, per poder enxampar tots els peixets. Tots li tenim molta por, sabem que és el TAURÓ.
Víctor Ginestà
2n trimestre
L’ SCHNAUZER MINIATURA
Aina Baleta
09
l’aparador 4t
EL TUCÀ
El tucà menja meló i insectes amb diversió, és ocell vegetarià i està en perill d’extinció.
És un animal molt tranquil, acolorit i petitó. Viu a les selves de Brasil, és un ocell molt bufó.
Té un curiós costum: Juga amb les fruites que cull tirant-les al seu contrincant, fent un gran aldarull !! Víctor Gort
LA BALENA
M’agradaria ser una balena: Bonica, elegant i morena. Creuar la immensitat dels mars entre dofins i molts calamars.
Escola Mestral
Dur al costat les meves filletes, No arribar mai a la fi, saltar les ones com cabretes, nedar i nedar sense destí.
10
M’agradaria ser una balena feliç, alegre i serena. Marta Juvanteny
L’ANIMAL MISTERIÓS L’animal que jo he triat és un rèptil peculiar: no té potes, pot nedar i repta sense parar.
El seu hàbitat natural és la selva tropical. Als arbres o submergida, s’espera per atacar una presa despistada que serà el seu sopar.
Si el voleu endevinar, llegiu aquestes pistes i no us deixeu despistar: té una barreja de colors, negre, verd, groc i marró, pot mesurar fins a nou metres ...quina exageració! Viu més de quaranta anys, pesa cent quilos o més, musculosa i de cos ample, s’empassa aquelles preses que cauen als seus paranys.
Digueu-me si us ha agradat. Ha estat difícil? De veritat? És l’anaconda...qui l’ha endevinat? Maria Querol
El plaer de ser pagès és molt saludable i serè però el plaer de pescar no es pot pas superar.
El paisatge des del mar tampoc es pot millorar, des de cales tancades fins a muntanyes nevades.
Des de la barca, amb la canya tirada, pots tenir una bona picada però potser se t’escapa si no la tens ben preparada La pesca és relaxant i també un bon esport; per si t’estàs engreixant, i això no és pas poc !
I a l’hora de menjar no hi haurà qui t’aturarà perquè no hi ha més bon sopar que un bon peix per acabar ! Arnau Ferrer RAÓ
No manis, no cridis ni tampoc t’enfadis. Si vols tenir la raó no facis res d’això. La raó no es guanya sola, ni tampoc amb violència. No et rendeixis ni per un moment. La raó sempre venç. Si t’esforces a guanyar-la. La raó té una força que tothom la porta. Caterina Milà
L’aparador 5è LA POSTA DE SOL
La posta de sol és com una ona d’amor perquè dues persones que la veuen s’enamoren. La posta de sol és com un governador de l’amor Quan no hi ha la posta de sol vénen les tristeses i les penes. Però quan se´n va, l’amor desapareix, la brisa inunda la nit, Quan la posta de sol se’n vagi, al dia següent hauràs d’esperar i, llavors, l’amor florirà. Alejandro Rodríguez
HAS ESTAT MAI AL CAMP NOU ?
SI VAS A BARCELONA, AL BARRI DE LES CORTS, TROBARÀS UN GRAN ESTADI ON HI LLUEIXEN DOS COLORS: UN BLAU COM L’HORITZÓ i L’ALTRE GRANA QUE L’ACOMPANYA.
QUAN ENTRIS DINS DEL CAMP MOLTA GENT TROBARÀS CRIDANT, ANIMANT AL SEU EQUIP PERQUÈ PUGUI GUANYAR EL PARTIT. DUES HORES MOLT INTENSES QUE NO QUEDARAN EN L’OBLIT SOBRETOT SI GUANYA EL BARÇA I ENCARA MÉS CONTRA EL MADRID.
Guillem Casola
2n trimestre
LA PESCA
11
L’aparador 6è EL JARDÍ DEL NENÚFAR LA VIDA
Què és la vida? Què és la mort? Tothom hi pensa. Tothom té por. Forta com un tronc, la vida. Força enlluernadora per la fe, la mort. Què faré quan se m’acabi l’alè? Tot haurà acabat. O potser les ales del cel se m’obriran de bat a bat. Manel Morales
Nenúfar de color de plata, nenúfar d’un to rosat, que descanses sobre l’aigua com un toll de tranquil·litat. Cau un ruixim de pluja sobre la terra daurada. Comença a aparèixer una tija com d’una esgarrapada. Ja s’ha desfet el glaç Ara és un bassal cristal·lí, mentre el sol majestuós fa florir el meu jardí. Helena Alemany
Escola Mestral
ORENETA
12
Ja s’ha encès una llumeta, la llumeta d’un fanal. S’hi acosta una oreneta; és prop del seu destí final. Vola, vola, oreneta! Fes un salt i vés ben alt. L’oreneta no pot volar perquè la pota se li ha trencat. El dia vespreja i l’oreneta es queda. Un dia rere altre i l’oreneta no s’enlaira. És per la por, dolç animal? Obre el teu gran cor lleial! Xavier Taulé
MAR DE SANG
Quan el sol es desfà pel mar de sang es va tacant, i de foc es va tornant, dient encara - el dia és clar. Ja amb alè de nit, però encara amb esperit hi sóc - però ja sóc gran. Jo ja he fet el meu joc net. Ara deixo pas a la lluna que és com la llanterna de la foscor eterna. Joan Arcas
L’aparador 1r L’OCELL
Platja d’aigua salada em deixes sense alè i sóc com peix de pell d’escata amb un munt de somnis per fer.
Platja d’aigua salada. Un pintor t’ha dibuixat l’escuma blanca. i el xiuxiueig de les onades riu com la noia enamorada. Platja d’aigua salada. Marea lleugera i blava. Ets la intensa mirada que penetra el meu cor il.luminada. Irene Encinas
I reposa en un arbre per mirar més enllà. I es retroba amb el vent que l’empeny a volar.
Ocell de cant de migdia: Vola suau, deixa’t portar. Perquè només tenim una vida i aquesta l’hem d’aprofitar. Júlia Bonet
POSTA DE SOL
COLERA
Aquella posta de sol sempre brillant, sempre a la mateixa estació de l’any.
Tranquil.la com una petxina, s’alça la gran muntanya, com una ombra gegantina que desitja abraçar el sol
Asseguda a la butaca, quan la llum vermella esclata, en aquell moment precís, entrarà dins del meu pis.
Les belles platges ressegueixen la mar com serpentines lluents que ens assenyalen el far.
Tan bonic com una estrella que es passeja pel cel blau. El paisatge de Colera. Un paisatge ple de pau. Quim Agell
Amb el sol i el mar, de protagonistes, un sol instant, una gran vista.
Durant una estona, la veuré molt bé. Després, la foscor inundarà el meu balcó. Laia Juvanteny
2n trimestre
PLATJA D’AIGUA SALADA
L’ocell que vola més enllà del cel com nedant en un mar de llibertat i alegria.
13
L’aparador 2n
COM L’HEURA I LA BUGUENVÍL·LEA
DOLOR INTERN
Entre les branques que avancen com llàgrimes de mel, existeix una terra d’esperança on no hi ha recel.
He d’enfrontar-me de cara al món, la vida comporta dificultat. De vegades m’inunda la por, en creure que ja m’has oblidat.
Com l’heura i la buguenvíl·lea anem pujant cap al cel, sense esperança de vida sento el teu anhel.
Les nostres branques pugen ajuntant-se a poc a poc mirant de no empeltar-se i de no prendre foc. Els troncs no es toquen, els pètals es besen, les flors s’acaronen i els nostres cors es fonen. Júlia Rolduà OBLIT
Escola Mestral
Record, ets aquí? És el que em fa viure a prop de mi. És el que em fa conèixer. És el record del dia i la nit.
14
Amb qui em va deixar aquí, amb l’infant que es va educar sol, ens trobarem a la fi, on els ocells ja no atrapin el vol.
Lluitaré fins al final, en un combat de sentiments. Tu sempre em dónes el senyal, per començar a superar aquests fets. Tard o d’hora acabarà em vindrà a buscar el mateix plorar, serà aleshores on es retrobarà, tot el que el mar es va emportar...
Ja són sis anys de dolor, sense tu em falta l’aire. Sentiràs de seguida el plor d’aquesta noia que sense tu no és gaire. Marta Castellanos
Ara t’escolto. Què diu? no t’entenc. No, no te’n vagis, ets tu, és l’amor del dia a dia, el que em fa viure.
SI LA MEVA ÀNIMA ES DESTENSA
Jaume Duran
Marc González
Record, ets aquí? Ja hi és, ja arribat. El silenci de veritat
Si la meva ànima es destensa no podré viure tranquil. Tindré sort si algú em defensa en aquests dies d’abril. No voldria cap ofensa. En el cas que no passés tindria una sort immensa.
El matí naixia cada dia i només quedava el desconsol de saber que mai més vindries, que estaria sempre sol. La tendra i bonica filla marxava sense avís marxava perquè volia sense demanar permís.
Volia que tornessis Desitjava marxar d’aquí. Volia que no em deixessis, que desapareguessis amb mi.
M’abandonaves en una terra que brillava pels teu parlar, que creixia amb el teu somriure, que es deixava estimar.
Havies promès que tornaries. No volia avançar sol. Necessitava la teva vida, et necessitava a tu en el meu món. Meritxell Bosch ODI, RÀBIA.
Odi, ràbia. Ganes de fer que la vida sigui una desgràcia. De destrossar-la. Ganes de passar totes les nits en vetlla. Que els dies passin, que siguin negres. Un únic repte: Abandonar-la. deixar-la sense colors, ben buida per dins No pensava que tot funcionés així. Que fos tan difícil. Que per no tenir-te aquí, desitgés tant de morir. Júlia Alguacil
L’aparador 3r
VEIENT COM PASSA EL TEMPS Veient com passa el temps. Incapaç d’agafar-s’hi, d’unir-s’hi, d’atrapar-lo i pujar-hi. Recordant el moment. Desitjant que torni i poder palpar-lo, retenir-lo i aguantar-lo. Desitjant que es pari, que tot s’aturi i que perduri.
Recordar-ho i que torni a començar. Un cop rere l’altre. Fins a desgastar-ho. Reinventar. Canviar. Capgirar. Oblidar.
Núria Barrios
ESTEL POLAR
Estel Polar. Ningú et pot tocar. Et lleves de nits i dorms de dia. Il.lumines el camí del navegant que t’espia. Estrella polar. Tan gran i tan petita. La gent et vol tocar per la teva llum infinita. Estel polar. Amiga de la lluna. Enemiga del sol. A l’espai ets tu qui fa el primer vol Dani Méndez
2n trimestre
TU
15
l’aparador 4t ANIRÉ LA PARAULA
De sobte, aturant el moment, omplo pàgines de saviesa, dono sentit al que em dicta la ment. Com si fos oratòria, sol davant del paper, orfe de la memòria, sense canviar de parer Mariam Baach
Aniré on els somnis tinguin valor, on volar sigui cosa de dos, on la realitat superi la ficció, on estiguem sols tu i jo.
Aniré on es pugui parar el temps, on l’agulla no corri ja mai més, on la vida no es mesuri en minuts, on tot siguin instants viscuts. Aniré lluny d’aquí, on ningú em pugui trobar, d’ on no saber retornar, on poder-me quedar, allà
Aniré vora el mar, on poder tornar al passat, on les llàgrimes es perdin en l’infinitat, on pugui ser recordat. SOMIA
Somia mariners sense mar Mar sense blau.
Somia somriures amagats Amor sesnse dolor Somia arbres amb veu Camins encreuats Somia ocells caminant Persones volant
Somia sol obscur Estrelles fugant-se
Escola Mestral
Somia somnis desperts Principis acabats
16
Desperta!! El món real És un joc inacabat. Alba López
Clara Peña
BUSCO QUE DESPERTIS AMB MI Busco que despertis amb mi. Busco somriure un migdia. Busco veure’t al meu llit, compartint el dia a dia
Ets la lluna, ets una estrella. Digues que sempre em faràs costat. Ets el motiu de cada llàgrima i d’un somriure que ja he oblidat. Però a la nit tot es capgira. Mil veus em recorden que et perdia. Mai pensava que m’estimaria algú i és que ara no puc viure sense tu. Vine, acosta’t. No et vull fer cap mal. Vine, estima’m. No vull que tinguem final. Helena Mirabet
l’aparador 1r
L’EMOCIÓ HA APAREGUT
L’emoció ha aparegut dins algun sentiment desconegut que podré o no detectar.
L’esperit m’envaeix d’aquest moment tractant tot dolor a la meva ment. Dissimulo i actuo de diversos personatges que convé per amagar la pèrdua de coratge. Se sent com un so fosc, allò que diré serà un risc d’una paraula que cau dins algun sintagma concordant el sentiment amb un nucli, que ets tu. Ben Xie
Absurd. Plora al teu mar, buit i abandonat, ple de diners mal guanyats. No sap el que som i jo, dolç poeta, li ho explico:
-Perdut entre hiverns congelats plens de dues realitats que no són més que una molla dins un gran tros de pa negre. Un joc d’escacs, peó i rei tornen a la caixa un cop acabat aquest joc consumat. Adrián Arribas LLUITA VITAL
“Noia, dona, noia, dona” Gabriel Ferrater
Se’ns va morint el vermell d’una rosa inundant-se d’un blanc trencat rosa que perd les fulles, que queda punxant.
Se’ns van morint les mirades que parlaven del nostre joc. I tan sols queden paraules desordenades ambigües i fràgils, que perdudes busquen el seu lloc. Irene Subirana
Quan se’t presenti l’enemic, et recobrirà les belles ales, que són ara tendres i dolces, amb una boira negra i espessa.
No anhelis els fils que et recobrien, lliura’t vençuda a la guerra. Oposa’t al vent que t’arrossega, marca’t tu la pròpia dansa. Impedeix que t’ensorri la fi inexorable, triomfaràs quan construeixis TU la lluita. Laia Baleta
2n trimestre
Se’ns va morint la llum que era color de mel llum que s’escolava per la finestra, que despertava passions d’un matí.
Algú t’ha arrencat del capoll que càlidament et protegia. Com cavaller sense armadura t’han llençat al camp de batalla, tens totes les armes però ningú t’ha ensenyat a utilitzar-les.
17
English corner
EUROPEAN SCHOOL NETWORK PARTNER MEETING What is the “European School network” partner meeting? Well, it all started last year in a school located in Harderwijk, Holland, where we were invited to join in a European project. The schools involved are from England, Denmark, The Netherlands and ours. We applied for a COMENIUS grant because we all believe that project work and teamwork is a new, motivating and challenging approach to learning. We though it might be a great opportunity for our students to enhance their communication, improve their ICT skills, broaden their horizons a bit and enjoy working with and learning from new European acquaintances. We have just finished the first of the five projects the students will be doing this year and the next one. So, the first partner meeting has been held in our school and… Well, you had better read some of our 3rd ESO students ‘ reports:
On the first week of March there was an international meeting in our school between three European Schools. Some students and their teachers came here to evaluate “Teenage values Comenius project”. Those were very special days. We showed them what we were doing at school. They were really surprised. They didn’t expect anything similar to what we are able to do in our school. Some of us were showing them Barcelona and the project winners spent a whole day working together to prepare a conclusion about “Teenage values”. I think it was a great work. In my opinion, it has been a very positive experience for all of us. We didn’t only practice some English with people our age, but we also exchanged culture, we made friends and we had a good time. I hope that the students of the coming years will have the opportunity to get involved in a new Comenius project. Víctor Garrido
Escola Mestral
The last 2nd ,3rd ,4th ,5th and 6th of March six guys of another countries (Denmark, England, and Holland) came here and did a lot of things. I was a host, and my guest was called Aaron. He came from England. We went to pick them up at the airport on Wednesday 2nd of March. On Thursday morning, the Comenius people visited the school and then they went to Palau Falguera to make a final project. The rest of the classmates went there in the afternoon and we listened to it! After the school we went to eat something altogether and then a lot of people came to my house to watch a film. On Friday morning, we went to Barcelona to the Park Güell and then we went to Sagrada Familia. In the afternoon, the Comenius guys did a photography session and finally all the class went to see the youngest pupils with their costumes. That afternoon, after the school we went to Barcelona. Saturday was a great day. We stayed in Barcelona in the morning and we went back to Sant Feliu in the afternoon to see the Carnaval. Marc Olivella Finally, they left on Sunday morning.
18
2n trimestre
During these two terms we have been working on our first Comenius project. The first project was about teenage values in Europe so we have been talking about our likes and dislikes, our hobbies, our school and our subjects and finally we have put all the information in a final project. We have worked in groups in a wiki. All the students from all the countries could write their comments onto it, so it was easier to work. When we started the project we didn’t know much about teenagers in other countries, now we know that they are similar to us. On the 2nd of March, the six winners came to Spain to prepare another final project to show it to us and then to show it to their classmates. In the final project they talked about the wiki and they proposed some ideas to make the next project easier and better than the first one. On Thursday, the winners and some students of our class went to Parc Gßell and other beautiful places. On Friday, we could show them the Carnival in Mestral School. In the afternoon we went alone to Barcelona again and then we had dinner in Sant Feliu with them. It has been a good and great experience for all and now we have six gorgeous new friends. Txell Bosch
19
Món Científic
Visita a un laboratori d’investigació biomèdica El passat divendres dia 25 de Març, els alumnes de Biologia de Batxillerat, vàrem visitar un departament modern d’investigació biomèdica de la Facultat de Medicina de la UB (Campus de l’Hospital Clínic), concretament el Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències.
Escola Mestral
L’objectiu de la sortida era conèixer una branca laboral en el món de la investigació per tal de familiaritzar-nos amb la feina d’un equip d’investigadors, tant el procés formatiu pel qual s’arriba, com la recerca biomèdica. Un grup d’investigadors, des dels doctorants fins el titular, van fer-nos una conferència on ens van explicar tant les seves trajectòries laborals, com les seves experiències personals. Vam poder veure els diferents camins pels quals accedir a formar part d’un grup d’investigació i recerca biomèdica.
20
Durant la segona part de la visita ens varen ensenyar dos dels serveis del que disposa la Facultat de Medicina en relació a les necessitats de la investigació en biologia cel·lular: el de proteòmica i el de microscòpia confocal. A la primera s’estudien específicament les proteïnes i els seus components que són analitzats i identificats mitjançant tècniques modernes. Aquests resultats són demanats pels diferents equips d’investigació de la facultat que necessiten informació completa d’aquestes biomolècules per dur a terme la seva recerca. Al servei de microscòpia confocal ens van explicar el funcionament d’aquests microscopis destinats a l’observació de cèl·lules in vivo amb els que realitzarem una pràctica. Aquesta sortida ens va servir per tenir una visió global del funcionament d’un grup de recerca i ens va aclarir dubtes sobre els nostres possibles itineraris biomèdics.
Allons enfants
2n trimestre
LE MONDE FRANCOPHONE
21
Rincón literario
tropelías
(De tropel). 1. f. Atropello o acto violento, cometido generalmente por quien abusa de su poder. 2. f. Aceleración confusa, desordenada e incluso violenta. 3. f. desus. Arte mágica que muda las apariencias de las cosas. 4. f. desus. Ilusión, falsa apariencia.
Escola Mestral
Los dioses nos tienen envidia; búscame a mí, busca algún sueño, conquista corazones amurallados, busca el arte, busca la luz del Sol y de la Luna. Esfuérzate curioso, la vida ignota no dura apenas un siglo, y la muerte apremia en cada esquina. La bella muerte te sigue; mientras tú envejeces ella danza... y nace con tu ocaso. El sol nos llora y la Luna se ahoga. Los dioses nos miran y nos tienen envidia. Somos curiosos, en espejos nos miramos, Mírate, eres todo lo que hay-. Somos maravillas, somos la luz, y el arte nuestro bello girasol que día a día, lágrima a lágrima, junto con el amor y la Luna, espera a ser iluminado para hacer fortuna. El futuro te busca, el pasado ha huido, el presente es tuyo y el tiempo se agota. Nosotros sí podemos aprovechar cada segundo, verlo como el último, apreciarlo. Por eso los dioses nos tienen envidia. Adrian Arribas
22
Pido que me quieras. No es una obligación aunque sea una frase imperativa. Tú has empezado el cuento y no seré yo quien lo termine. Si el sentimiento no es recíproco no pasa nada, pero seguiré soñando contigo si me lo permites. Eso sí, no me mientas, no me hagas daño. Sabes que soy débil y me puedo romper. Las comparaciones mejor dejarlas aparte, quiero ser tu único superlativo. Si quieres te dejo un poco de tiempo y espacio, siempre hay un dónde, un cómo y un cuándo, tú eres libre de escoger el qué. La estructura no empieza siempre por el principio y acaba por el final. Tú disfruta, que si quieres te hago una conclusión para empezar y la introducción ya vendrá después. Eso sí, el nudo vívelo conmigo. Quiero que seas mi amor personificado, que haya un poco de locura en el sentimiento; pero no te compliques, nunca me han gustado las metáforas y prefiero que no des rodeos para encontrar la frase correcta. Prefiero un lenguaje claro y preciso. Permíteme que pida que tus acciones no sean nunca perfectivas, quiero que empiecen pero que no acaben, que no sean efímeras. Prométeme que aplicarás la coherencia cuando tengas que decidir, la adecuación cuando sean tiempos malos y la cohesión para ordenar nuestros pequeDonna angelicata ños detalles.
Aún era de noche, una fría noche de principios de diciembre, de aquellas en las que cuando exhalas el vapor de agua parece el humo de un cigarrillo. El menudo anciano, con su parsimonia habitual, se agachó para palpar la hierba recién regada del parque. Quizá era su última oportunidad de acariciar la fresca rosada con reflejos esmeralda, aunque no podía saberlo. Desde hacía ya algunos meses Félix se sentía distinto, como si algo le acechara constantemente. Era ya de edad avanzada, de escasos cabellos y los pocos que le quedaban eran canosos y los llevaba peinados meticulosamente hacia atrás, solía ir un poco jorobado, y aunque tenía problemas de artrosis se negaba a usar bastón. Desde siempre había sabido apreciar los pequeños placeres de la vida, y uno de sus preferidos era el de sentir la hierba húmeda bajo sus manos desnudas. Y a raíz de esa extraña sensación que le perseguía, sentía el impulso de vivir tantos momentos así como le fueran posibles. Se levantó con las manos aún mojadas. No sabía qué hora era, aunque tampoco le importaba, nadie le esperaba en casa. Cerró los ojos y dejó que el helado viento le acariciara el rostro. Quizá era C. B. la última vez que podría hacerlo…
Actualitat Batxillerat
Els Treballs de Recerca
El mes de desembre passat, l’alumnat de 2n de Batxillerat va fer l’exposició oral dels seus treballs de recerca. Com sempre, el llistat de títols mostrava un seguit de temes i propostes molt interessants que reflectien el treball de tot un any dels alumnes i els seus tutors de treball de recerca. A l’Escola, la figura del tutor és molt important per tal d’orientar l’alumne en el que pot arribar a ser el treball més important de la seva vida, per aquest motiu s’adjudica un tutor per cada tres treballs. Hem volgut contrastar opinions entrevistant una alumna i el seu tutor.
És fàcil corregir els treballs de recerca? No es fàcil perquè són un tipus de treball original i amb temes difícils i llargs. Ha estat fàcil per a tu el treball de recerca? Depèn del tema i de l’alumne Has ajudat que l’alumne tries aquest tema? Sí, normalment els profes proposem una llista de opcions i ells trien, però si volen un tema que no hi és, doncs han de triar algun del que el profe en tingui una mica de coneixements. Et va portar molta feina el treball? És un treball molt llarg que porta molta feina sobretot si és a última hora, perquè quan t’entreguen un treball a la 1 perquè el corregeixis pel dia següent és molt pesat. Com el vas trobar el treball del teu alumne? Els de l’any passat van estar molt bé, tot i que podria estar millor. Com beneficia als alumnes el fet de fer el treball de recerca? Els beneficia molt, perquè és un tema que els interessa i perquè aprenen a fer recerca o investigació sobre el treball. I implica una planificació i un esforç, perquè és molt llarg. També t’ajuda per quan ets gran, perquè et permet ordenar informació.
ENTREVISTA A MARTA DURAN. ALUMNA DE 2n DE BATXILLERAT. AUTORA DEL TREBALL DE RECERCA: “Calendari filosòfic”
Ha estat fàcil per a tu el treball de recerca? No. Per què has triat aquest tema? Perquè era un tema interessant i m'havia llegit un llibre d'això i volia aprofundir més. Et va portar molta feina el treball? Sí i molt d'esforç Com et vas sentir després d’acabar-lo? Em vaig sentir molt bé i molt alleujada En què t'ha beneficiat fer el treball de recerca? Per una banda, he après molt en la història de filosofia i d'altra banda m'ha ajudat en la matèria de filosofia.
2n trimestre
ENTREVISTA A VICENÇ DEL HOYO. TUTOR DEL TREBALL DE RECERCA: “Calendari filosòfic”
23
El Safareig ltes o t s e n r a C El ! ha arribat
Divendres 4 de Març es va celebrar a l'escola. Va ser molt divertit ja que les disfresses estaven molt ben pensades i elaborades. Aquest curs hi va haver una petita novetat: Per primer cop, l'escola va fer portes obertes per als pares. Tots van sortir molt contents del festival que havien fet els seus fills. Alhora que els alumnes ben vestits sortien a l'escenari, els que fan gim-jazz a l'escola van fer uns magnífics balls dirigits per la Sandra, la monitora de ball. Va ser molt divertit veure com desflilaven els alumnes amb les seves professores. Un molt bon carnaval!
Escola Mestral
ENTREVISTA A NENS I NENES DE PARVULARI SOBRE EL CARNESTOLTES: Què vau anar portant tota la setmana? Ariadna: un barret Enzo: una gorra Sara: una corbata i un corbatí Miquel: una flor De què us vau disfressar el dia de carnestoltes? Tots: de pallassos Sara: jo no em vaig disfressar perquè estava malalta. Què us va semblar que vinguessin els pares a veure-us? I qui us va venir a veure? Ariadna: Bé. A mi, la tieta Enzo: Bé. La mama i el papa Miquel: Bé. Em van venir a veure el papa i la mama i la meva germaneta
24
Quina és la disfressa que us va agradar més? Ariadna : em va agradar la nena que anava vestida de negre amb la cara blanca. Enzo: el dòmino. Sara: el d’animadora que duia la meva germana.. Miquel: Els morts De què t’hagués agradat disfressar-te ? Ariadna: de Rapunzel. Enzo: de drac. Sara: de papallona. Miquel: de monstre. Que us va semblar que aquest any no cremessin el Carnestoltes? Ariadna: A mi, bé. Enzo: Jo volia que el cremessin. Sara: Que no el cremessin. Miquel: Jo volia que li explotés el cap!
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE 4t DE PRIMÀRIA: Per què vau triar disfressar-vos de “Waka-Waka” i futbolistes del mundial? Guillem: Perquè em va agradar molt el mundial. Miquel, Berta i Maria: Perquè era una cançó popular de l'estiu i ens va agradar. Arnau H.: Perquè la cançó s'havia estrenat a l'estiu i als nens ens agrada molt el futbol. Va ser difícil el maquillatge, pentinats, i trobar el vestuari ? Guillem: Sí , va costar perquè al principi no trobàvem les coses. Berta: Era molt difícil maquillar-se tota la cara d'un color. Arnau H.: No , perquè ja tenia la samarreta a casa. Maria: Sí, vam trigar molt i no donava temps. Miquel: Sí, em va costar perquè no hi havia cap futbolista que s'assemblés a mi , Al final em vaig disfressar de David Villa
2n trimestre
ENTREVISTA SOBRE LA FESTA DEL CARNESTOLTES ALS ALUMNES DE PRIMER DE PRIMÀRIA: ADRIÀ, MARIONA, NÚRIA I CARLOS. Us va agradar el carnestoltes? A: Sí, perquè vaig riure molt. M&N: Sí, em va agradar tot. C: Sí, perquè sí. De què us vau disfressar? A: D’astronauta. M&N: De “campanilla” del Peter Pan. C: De vampir. Us va fer vergonya sortir davant de la gent? A,N&C: No. M: Sí. Us va agradar que vinguessin els pares a veure els carnestoltes? Tots: Sí. Per a vosaltres, quina classe portava la millor disfressa? A&N: La meva, anàvem de lliure. M: Cap. C: La de P3 perquè feien molta gràcia, anaven de pallassos.
25
Entrevistadors i entrevistats
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE SISÈ DE PRIMÀRIA: Us va costar molt elaborar el pregó? Joan Gil i Quim: Pff, no va costar gaire. Quim: No gaire... Cloe: Gens! Marc: Una mica. Com us vau organitzar per fer-lo: Tots: Vam fer grups de quatre o cinc i cada un d'aquests feia una estrofa. Qui va fer els dibuixos? Tots: El Ferran! Ho tornaríeu a fer? Joan Gil: Sí, va ser molt fàcil. Mireia: Sí, em va agradar molt exposar-ho als pares. Quim: Depèn les disfresses... de vegades fer rimes és difícil. Cloe: Sí, va ser molt divertit! Marc: Sí, va estar molt bé compartir riures i a la vegada treball.
Escola Mestral
El Racó del Consell Rector
26
Tots els estàvem esperant i per fi ja els tenim aquí. Els vestidors nous han arribat després de la setmana blanca i ara ja en gaudeixen tots els nens i nenes (i nois i noies) de l’escola. Podem dir que tenim uns vestuaris de campionat: amplis, ventilats, amb calefacció, terra antilliscant, assecamans, mobiliari nou, dutxes renovades,… Sens dubte és el projecte de més envergadura que com a cooperativa hem abordat aquest any, tant per l’esforç inversor que han suposat com per la millora qualitativa que ha implicat. A més a més, hem aprofitat que renovàvem els vestidors per reordenar tot l’espai on aquests es troben i poder fer nous també els lavabos del pati. Ara al pati ja tenim uns serveis dignes de ser utilitzats per tots, són més grans, més nets i agradables i amb zones diferenciades per a nens i nenes. Hem ellestit un gran projecte, però ens en queden molts altres al tinter, projectes tan vistosos com el que acabem de fer i altres que, malgrat que no llueixin tant, són necessaris per les instal.lacions de la nostra escola. Ja hi estem treballant i tenim el ferm propòsit de no fer-los esperar més del necessari per fer-los realitat.
El Carnet de la Biblioteca Com ja vam anunciar a la revista Trimestral del mes de juny del curs passat, el projecte de les jornades culturals celebrades el gener de 2010: “Aprenent de l’Anna Frank” va rebre el premi Baldiri Reixach. Aquest premi consisteix en set cents euros per comprar llibres per a l’Escola. Des del seminari de llengües es va engegar la proposta de crear uns blocs de llibres, a la biblioteca, agrupats per temes. L’alumnat de literatura de batxillerat es va encarregar de classificar-los i fer-ne uns murals il.lustratius per a la cartellera de llengües. Els blocs són: PRIMERS LECTORS-LITERATURA AMOROSA-LITERATURA DE CIÈNCIAFICCIÓ- LITERATURA DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ . Els nois i noies de llengua i comunicació us en volem fer unes quantes recomanacions. Animeu-vos i llegiu!! 2001,una odissea a l’espai ARTHUR C. CLARKE Editorial Proa
Dins de l’apartat d’amor trobem quatre llibres d’estils molt diferents que enfoquen aquest tema des de diversos punts de vista. Aloma, de Mercè Rodoreda: Aloma, és una adolescent que viu una història d’amor difícil perquè es queda sola davant d’un embaràs. Amor i amistat,de Jane Austen: narra les històries d’unes joves que es revolten contra la proposta d’un matrimoni convencional. Joc brut, de Manuel de Pedrolo: Juna convenç un noi perquè mati el seu tiet. Aconsegueix persuadir-lo gràcies a l’arma de la seducció. Què passarà amb la seva herència? Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor: Laura experimenta la intolerància i la incomprensió d’una societat tancada.
LES AVENTURES DE LA MÀ NEGRA
Un dels llibres nous que podeu trobar a la biblioteca és Les aventures de La Mà Negra que es basa en una colla de nois i noies que en la recerca del bé i el mal es decanten per la justícia així és com uns nens innocents s’enfronten a perills insospitats seguint pistes que comencen amb un simple cigar, només amb l’objectiu de descobrir la sospita d’un home que se suposa que és un lladre. LECTURES SOBRE ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
Uns dels llibres que podem trobar entre els dels camps de concentració és per exemple: L’amic retrobat d’en Fred Uhlman que explica com l’arribada de Hitler al poder l’any 1933 canvia la vida d’un nen jueu que tenia un amic. Però el nen se n’ ha d’ anar d’Alemanya i se’n va a Amèrica. Trenta anys després es retroba amb el seu amic.
2n trimestre
Aquest novel·la de ciència ficció parla d’un viatge espacial. D’aquesta obra en van fer una pel·lícula dirigida per Stanley Kubrick que es va posar en contacte amb Arthur C. Clarke i, junts, van treballar de valent per realitzar-la. La pel.lícula que va guanyar molts “Òscars”(3). I tant el llibre com la pel·lícula són referents de culte per a la ciència ficció.
27