TRIMESTRAL
2n TRIMESTRE - CURS 2015-2016
El racó del Consell Rector Benvolgudes famílies: Encarem ja la recta final d’aquest curs 2015-2016 amb la mateixa il.lusió i ganes de fer coses per a la nostra escola que al setembre. No ens hem d’oblidar del relleu que hi ha hagut en el si del nostre Consell que es va esdevenir en la darrera assemblea ordinària, el desembre de 2015. Volem agrair especialment la dedicació de l’anterior presidenta i desitjar molta sort i encerts al dos nous consellers que, com tots els que en formem o n’hem format part, han tingut l’interès de dedicar unes bones estones del seu temps a aquesta activitat altruista que va íntimament lligada a l’educació dels nostres fills. Al Consell Rector sempre hi ha noves i interessants propostes d’innovació i millora. Un d’aquests nous objectius és la possibilitat de participar més en la vida cívica i social del poble. Aquesta és també una prioritat del nostre Ajuntament que així ho ha manifestat en diferents sessions del Consell Escolar Municipal, del qual , actualment, formem part. Una molt bona manera de començar a intensificar aquesta participació va ser la iniciativa de sortir a la Rua de Carnaval amb la comparsa Río. Va ser una comparsa molt animada, colorista i vistosa i tots els participants van passar-ho d’allò més bé. Els agraïm l’esforç realitzat perquè això fos possible i els felicitem ben sincerament per haver obtingut una menció especial. Per altra banda, us volem informar que, en diferents ocasions, havíem sol·licitat la millora dels accessos a l’escola, tant per a vianants com per a vehicles, de la zona de la Carretera Samson, actualment sense voreres i amb bona part de l’asfalt en mal estat. Des de l’ajuntament ens han manifestat que ja ha estat aprovada, per a aquest estiu 2016, la renovació urbanística d’aquesta via, així com del voral. El curs es va acabant i cal pensar en el Casal d’estiu en anglès, del qual ben aviat rebreu informació que esperem que us agradi. També estan, acabades de tancar, les inscripcions per al proper curs que, després d’unes jornades obertes que han demostrat el gran interès de nous pares i mares per la nostra escola, esperem que puguem respondre el màxim possible a la seva voluntat de formar part de la nostra família mestralera. ja veieu que l’activitat és intensa però, per descomptat, apassionant!
Disseny de la portada: treball col.lectiu realitzat pels alumnes de 1r de primària entorn al procés creatiu i la figura de Jaume Plensa.
Editorial VIDA I POESIA Per tancar la setmana de la poesia dedicada a Josep Carner, els alumnes de l’ESO van poder assistir a la Xerrada “Poesia i vida” a càrrec del poeta Oriol Izquierdo. Va ser una xerrada molt interessant i vam poder pensar una mica sobre quina relació podem establir entre vida i poesia. Les reflexions dels alumnes són la millor editorial per a la nostra revista de Sant Jordi:
“No pots escriure una poesia sense parlar de la teva vida. Encara que no parlis de res en concret, si escrius alguna cosa que surt de dintre teu, sempre formarà part de la teva vida.” (Martina Pons)
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els mestres, professors i professores que han treballat amb els grups: Equip de parvulari, Núria Garcia, Raquel Puig, Susagna Font, Marina Cobo, Raül Garcia, Víctor Querol, Eulàlia Riera, Estel Andreu, Ona Ramos.
Explicant -nos experiències: Mariona Garcia. Supervisant treballs d’alumnes: Anne-Sophie Jégou, Ona Ramos, Ruth Zamora. Dissenyant la portada: Víctor Querol.
Des de Llengua i comunicació: Aina Baleta, Pol Cárdenas, Anna Carreras, Pau Castillo, Mireia Cruz, Carla Duran, Marc Fanlo, Mònica Latres, Ferran Montero, Núria Rodríguez, Xavi Villa, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias
“La vida i la poesia poden tenir molt en comú però hi ha una cosa que és molt evident, la vida es pot expressar amb la poesia.”(Júlia Carbonell)
“Amb la poesia podem expresar moments reals i imaginaris. Molt millor que amb una conversa normal.” (Gerard Vilaseca)
“Gràcies a la poesia pots reviure alguns moments de la vida en els que has estat molt feliç i d’altres tristos amb els que et pots desfogar.” (Júlia Rovira)
“A vegades no entenem el que ens volen transmetre els poetes perquè no hem viscut les seves experiències. Els millors poetes són els que més coses i experiències han viscut.” (Emma González)
“La poesia són paraules interiors. La poesia és la clau per obrir la nostra veu.” (Bernat Ferrer) “Mentre fas poesia estàs pensant com has viscut i com viuràs la vida, els moments feliços i els moments que vindran al llarg de la teva vida.” (Carlota Yuste) Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. Josep Carner. Els Fruits Saborosos
A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera
2n trimestre
trimestre 2015-2016
“La poesia és escriure sobre un paper coses boniques o tristes. La vida és viure el moment que pot ser trist, bonic… “ (Nerea Treviño)
03
Escola Mestral
l’aparador
04
P3
CARLES SUÑER
EMMA MORERAS
NÚRIA CRESPO
MIQUEL GONZÁLEZ
POEMA DE SANT JORDI
SANT JORDI ARRIBA COM UN CAVALLER, AMB LA SEVA LLANÇA TRAVESSA EL CARRER.
JA VEU LA PRINCESA QUE EL DRAC VOL MENJAR, SI NO ES DÓNA PRESSA ELLA MORIRÀ.
P4
l’aparador:
LI CLAVA LA LLANÇA, CAU ESCALABRAT; LA POBRA PRINCESA, VISCA S’HA SALVAT!
LA ROSA CREIXIA, SANT JORDI L’HA AGAFAT I A LA PRINCESA JA LI HA REGALAT.
VISCA SANT JORDI
NORA MORENO
ORIOL RIVERO
CARLOTA GÓMEZ
2n trimestre
ABRIL POVEDA
05
P5
l’aparador M’AGRADA EL LLOP DE MUNTANYA, PERQUÈ TÉ COLOR DE CASTANYA TEO VAIG VEURE UNA PERSONA, QUE FEIA UNA RODONA. DAVID HE VIST UN VAIXELL DE COLOR VERMELL. ÀLEX S.
VAM ANAR ALS BOMBERS, I VAM ARRIBAR ELS PRIMERS. JOSEP ENRIC
A SANT FELIU, VAIG VEURE UN RIU. ÀLEX J. A UNA PERSONETA LI HA CAIGUT UNA FLORETA. MIA CRISTINA, NO EM PRENGUIS LA PLASTILINA! MARC M’AGRADA JUGAR A FUTBOL AMB UN CARGOL. MARCEL SI UN DRAC TÉ FRED, QUE ES POSI EL BARRET. DÍDAC
VAIG VEURE UNA PAPALLONA, QUE ERA MOLT RODONA. GABRIEL PER NADAL, SEMPRE ES FA UN REGAL. PAU G.
Escola Mestral
HA PLOGUT MOLT I HA SORTIT EL SOL. RAFA
06
M’AGRADEN LES FLORS PERQUÈ SÓN DE COLORS. DANIELA SI TENS FRED, POSA’T AL LLITET. ORIOL
R
LIN ODO
S!
VAIG VEURE UNA GRANOTA QUE JUGAVA A PILOTA. BERTA JO TINC UN LLIT QUE EM FA DORMIR TOTA LA NIT. LUCÍA EL GOS JUGA A PILOTA I EM DÓNA LA POTA. MARIO JO VEIG UNA ABELLA QUE ÉS MOLT VELLA. GERARD G.
VAIG VEURE UNA PAPALLONETA, QUE VA TROBAR UNA MARIETA. EMMA.
M’AGRADA EL VIOLÍ PERQUÈ FA UN SOROLL AIXÍ: NYI, NYI! JAN UNA PAPALLONA ES POSA AL CAP D’UNA MONA IAGO
UN DIA EM VAIG TROBAR UN CARGOL JUGANT AMB UN MUSSOL. DARLA VAIG AMB LA MEVA AMIGA FOCA, I LI POSO UN PEIX A LA BOCA. MARTA VAIG VEURE UNA FESTA MAJOR QUE FEIA MOLTA POR. XAVI QUAN ANAVA AMB PATINET VAIG TROBAR UN FORMATGET GERARD J. M’AGRADA ANAR AMB TRINEU I TREPITJAR LA NEU. LIA
HI HA UNA ARANYA QUE ES MENJA UNA CASTANYA. PAU V. LA PAPALLONA ROSA I LILA A L’ARBRE S’ENFILA. BLANCA UN ARC DE SANT MARTÍ A SOTA D’UN PI. LAIA
l’aparador 1r
Sofia Gómez
2n trimestre
Bernat Rovira
Jofre Vila-Masana
David Jaraiz
07
Escola Mestral
l’aparador 2n
08
l’aparador 3r LA PLATJA
Un desig el meu cor abraça, el meu desig no és qualsevol: El meu desig és un món millor on no compti l’aspecte físic i l’important sigui l’interior.
On el cel il·luminat per les estrelles ompli tots els carrers amb il·lusió. On tots els infants tinguin joguines i des del més remenut fins al més vell tingui un somriure d’orella a orella... El meu desig... Un món millor.
Laia Gurrea
L’ESTIU
Ja és aquí l’estiu i jo prenc l´aperitiu, vaig a la piscina i m´estiro sota l´alzina. Veig un ocellet volant que una ombra va buscant . La calor no em passa ni que em tiri a la bassa, estic abacallanat , potser demano un gelat. -Ai mare, quina calor! Així no arribo a la tardor!
Bosco Rodríguez
M’agrada veure els vaixells navegant sobre les onades mentre faig castells a la vora de l’aigua.
Recordo els amics jugant a les roques i els pares cridant des de les tovalloles. M’agrada sentir els nens jugant a pales, amb pares i mares voltant per la platja.
M’agrada la sorra per jugar a futbol, Capbussar-me sota l’aigua I eixugar-me sota el sol. Júlia Aynés
LA MEVA GOSSA
La meva gossa és molt petita i sempre dorm al seu llit. És bonica i molt juganera I quan arribo s’accelera. Té un conill de joguina que li ha regalat ma cosina. Mastega tot el que troba i sempre m’agafa la roba.
Li agrada sortir al carrer i de vegades menja paper. Quan està contenta mou la cueta perquè és la meva amigueta!
Marcos González
2n trimestre
UN DESIG
09
l’aparador 4t
EL MONSTRE DE COLORS AMB LES SEVES EMOCIONS
Sóc un monstre de colors, També conegut com el monstre de les emocions. Quan la gent em mira pel carrer em poso de color vermell de la vergonya que em sorgeix.
EL MAR
Quan estic a casa meva, i l’aigua no surt per l’aixeta em poso del color del foc per la ràbia que em torna boig.
Navegant per sobre les salades aigües, veuràs dofins saltant Però vigila perquè et podran mullar!
Quan algú em diu que sóc molt bonic, Tan bonic com el senyor rei em poso de color verd I faig uns bots que arriben fins al cel.
Navegant pel mar moltes coses pots trobar i la vista es perd sobre el seu blau intens
Navegant cap a illes desertes, tresors perduts trobaràs i pirates furiosos que et perseguiran. Navegant per sota del mar, vells galiots creuaràs, pops enormes et saludaran ben amagats entre vells coralls.
Navegant per l’aigua un remolí m’ha agafat i fins un jardí d’algues m’ha portat. Pau Portabella
Escola Mestral
LA PRIMAVERA
10
Estimo com floreixen les flors I les abelles que xuclen el pol·len. Estimo els ocells que vénen d’Àfrica i el cant del matí que em fa continuar dormint. Estimo el cant de l’oreneta des del niu I el vent del matí quan em somriu. Estimo la flaire del pa torrat amb melmelada i poder esmorzar al jardí acompanyada. Estimo la primavera i el sentiment que em genera. Berta Vila-Masana
Quan algú em diu que sóc com un coixí em poso de color blau i em poso a plorar com un babau.
L’ESTIU
Queralt Núñez
A l’estiu sempre ric, en especial quan em mullo el melic. Fent castells de sorra ràpid passa el temps, tot empaitant la meva germana que corre amb el cabell al vent.
També faig curses nedant i passejos per la vora el mar! A l’estiu, sense poder treure’n més profit totes les hores s’escolen entre els dits. LA NIT MISTERIOSA
Marcel Barrio
Sento el soroll del trepitjar de les fulles seques, i el cant del mussol per la tenebrosa nit. Sento la remor de la pluja, i el constant so dels grills. Sento les branques movent-se i el cel enfosquit. Tot això m’ho dóna la misteriosa nit.
Laia Urpí
l’aparador 5è
MUNTANYES
Traiem l’equipatge, anem de viatge! Fem castells a l’arena fets de lluna plena. Anem al mar per pensar i no pas per nedar. Sempre vaig al mar perquè em sento amb set de llibertat Abril Fanlo
LA MEVA FAMÍLIA
La meva germana Mireia, a vegades és molt trapella, amb una pell de color ametlla, No puc viure amb però tampoc sense ella. El meu pare és mexicà, té el caràcter d’un huracà. El futbol és la seva segona passió, la primera, ma germana i jo. A la mama mai no puc oblidar, sempre preparada per abraçar. Amb una paciència infinita, plena d’amor tot i que és petita.
Tinc quatre avis, quina sort! Em regalen tot el seu amor. Quan sigui gran i necessiti suport, M’ajudaran amb el seu record. Miquel Rodríguez
M’adormo comptant turons, des d’una copa verda, eixerida... i brillant, que llueix un to groguenc com una posta de sol. Em fa imaginar el meu món: més feliç i on la vegetació ho tapa tot d’alegria! Maria Ferreró
CAMINANT A L’HIVERN
Cap a l’hivern fent camí on les fulles ja no tenen res a dir. Avanço, cau la pluja del cel en forma de gel. I començo a tenir fred. Segueixo caminant en aquell passadís violeta.
L’hivern és l’època més freda on a vegades hi neva. Segueixo caminant, però no vull seguir avançant. Alguna cosa m’arrossega, cap a una fredor eterna. Sara Licona
2n trimestre
L’ESTIU
Les muntanyes, com grans roques de sorra i alguna pedra. Tapades amb un mantell, d’arbres, suaus i resplendents.
11
L’aparador 6è ENCADENATS
Fugint, la terra queda enrere, la casa closa i els records en cada cosa. Cercant, un indret llunyà, per tornar a començar.
Lluitant, per trencar muralles i barrots, per poder passar-hi tots. Refent, una vida aturada, un camí d’incerteses amb les mans esteses.
Somiant, una vida millor i poder sortir de la foscor.
Fugint, cercant, lluitant, refent, somiant... Emma Sánchez
Escola Mestral
QUE M’ESTÀ PASSANT?
12
En la negra foscor de la nit un pensament confús, cau en la desesperació. Sota la immensa alzina i un tapís estrellat, records de la ninesa brollen del no-res. Amb el cap tèrbol, una llàgrima insignificant li llisca pel rostre, i acaba morint. Li està canviant la faç, li està canviant el cos. Ja no dibuixa rialles i sovint se li escapa un plor. Ja no és aquell nen tan exultant, ara crida i s’enrabia, percep que ja no és un infant.
Mariona Palanca
LA MORT
Ella t’espera des del dia que vas néixer. Amb la seva mirada freda, et fa desaparèixer.
I ja ho ha fet, i a un món oblidat per a l’eternitat t’ha abandonat La boira corre i passa esborrant les teves passes.
Una remor s’endinsa al teu cap, escoltes un dolç oblit. Qui sap? si ells es recorden de tu. I tu només veus un món de soledat, de grisor, de mil remors.
I tu només sents dolces llàgrimes, que broten de preciosos rostres submergits en tristesa. I tu només saps que no pots fer res, que mai més tornaràs.
Maria Martínez
REFUGI DE MAR
Ets mirall infinit de somnis oblidats, de vivències i records de mil colors pintats. Mar de secrets a cau d'orella, de nits d'amor sota les estrelles. Quantes llàgrimes d'amargor hauré plorat a la teva riba, buscant refugi i escalfor, fugint dels mals de la vida.
Dolça mar, quanta pau em dónes, acluco els ulls i sento com m'acarones. Ets el repòs del fatigat mariner, ets la remor d'un suau vent, gronxant el bressol del nadó innocent.
Gerard González
L’aparador 1r
Tot veient un temps passat, el vell arbre recordava el dolç abril enamorat d’un infant que s’hi enfilava. En un bell sojorn d’estiu el roent sol delitava. En l’anhel d’un gèlid bany aquell jove somiava.
Dolça flaire de tardor. Ell es vestia de fulles, madurant en el seu ball fins que queien, abatudes.
Petits flocs de neu flotaven anunciant el fred més viu, mentre l’home-arbre finava en un hivern sense destí. Paula Licona
ANHELANT QUI NO VAIG SER En una nit obscura i freda, un desig de ser esvaït. Fondre’s sense deixar rastre, veure el món mig adormit.
Com estel en la serena sens llegenda, sens camí. Pensament vagant sense esma, buscant al món el seu destí. Contemplant els temps passats, fent-me vers en el record, reescrivint el meu futur, sent el sud del meu vell nord. Plor de núvols m’acompanya en un mar de solitud. Seré jo si em vaga encara, buscant algú que no he sigut.
Ariadna Figueras.
LA POR
Arribo a un lloc clos. El fat m’hi porta, silenciós. Sento una angoixa tenebrosa, com un esglai tement de tota cosa. M’endinso en una arbreda i un calfred em persegueix. El pensament es refreda. La voluntat s’encongeix. No puc més! Quin greu estat... De sobte... ring i pum i plaf! Tot era un somni mal somniat.
Joana Castillo
ULLS REMOTS
Ulls remots, color de mel, que m’endolcen la mirada i fan que el destí vigorós sigui dolça melmelada.
Ulls remots, color de cel, en la nit màgica i freda, són com un far, resplendents bells i suaus com la seda. Ulls remots de color verd que m’han deixat corrugada. Les pupil.les, tan ardents, em congelen la mirada. Carla Gaspà
2n trimestre
L’HOME-ARBRE
13
l’aparador 2n AIGUA DE MAR
Les cireres ben unides van caient sobre el jardí una gran, l’altra petita, fetillades pel matí.
Acull cares felices i miracles d’enyorança, dins ell, transparent, els cors busquen esperança. Poques tempestes aparenta haver passat, més qui sap si s’esbravaria, si no tingués amistat.
La més gran, avesada no té por a descobrir, veu el sol a llambregada la tempesta i el destí.
Són lliures i agraciats els seus cabells d’escuma blanca, mes el sol els ha metamorfosat, en l’or pur del monarca.
Meravella com espurneja i s’abraona juganer ja amb l’espigall o amb el que voreja, gauba més que el vailet rialler.
Però ni la brisa flairosa ni el seu aire enriolat, és el que fa que qui la conegui, se n’hagi enamorat sinó el seu cor emanant amistat superficial i profund com aigua de mar. Ferran Montero
CANT A L’ABSÈNCIA
Una marxa amb ningú i l’altra es queda buida. Una marxa amb el cor i l’altra es queda sense. Una marxa amb el fort dol de qui la recorda, L’altra es queda sola només per esglaiar-se.
Escola Mestral
Els ulls arreu l’envolten, sols per una paraula, i tresca per fugir i vol deixar-ho tot, i es nega a conèixer tot del que hom ara parla. L’opressió la sacseja, com fa la mar al bot.
14
FENT CAMÍ
Tot rebota i esclata, res té sentit ni ordre. Crida i plora per a ella, però no tornarà mai. On nia la tristesa, mai res hi podrà viure. En un cor sense sang, sempre s’hi veurà l’absència. Aina Baleta
La petita ben vermella veu el món gran i infinit, com l’amor per la infantesa sota plors, xiscles i crits.
I paraules ben ardides i cançons vora el coixí, molts records que s’agombolen nien el destí. Núria Franquesa
ESCLAU D’UN MATEIX Se n’ha anat, no vindrà. Ha escapat del niu, recorda’m com es fa, recorda’m com es viu. Obre els ulls i inspira. El busco frenèticament. Tanca els ulls i expira i escolta pacientment.
Ara que el meu cor batega, ara que és latent, la vida, m’adono: sóc esclava, ja no me’n recordava.
Vull que la nit arribi perquè ell amb mi s’estigui. Gisela Santero
l’aparador 3r L’ARBRE DELS SENTITS
Allí em vaig trobar el fruit daurat, fresc, aromàtic, dolç, carnós. En vaig prendre tot d’una un mos d’aquell bell arbre de la riba. Era l’elixir dels sentits: nèctar i música, ambrosia, la felicitat que extasia, el deliri dels déus antics.
Els meus ulls són abismes, immersos, perduts. És una terra erma o una quimera que fuig?
Busco una drecera però m’abriga l’obscur. L’angoixa m’ennuega en un viatge desconegut.
Era l’arbre que enamora i era buit i era trist, llagrimeja amb demora
Petjades desorientades temptegen la foscúria que m’emmantella i es confon en mi. Perduda en el no-res, el meu rostre s’apaga.
sense parar de donar fruit. Que tot sembla bella aurora però enllà ja veig la nit.
Maria Querol
Lourdes Carreras
Somio, ignorant, perdut. confluir un cop més amb tu. Desitjo, foll, tenir la capacitat de parlar-te i no sucumbir, hipnotitzat per una paraula. Silueta divina, intensa, genuïna; tu que brilles en la més profunda foscor, a tu, que em dónes l’alè de la vida, prometo entregar-te el meu cor.
Jo, que et parlo des del silenci, que he perdut la llibertat, en la dolça batalla, em rendeixo davant teu, per aprendre a adorar-te. Com estima la idea al pensament vull aprendre a descobrir-te, per viure sense promeses.
Víctor Querol
EL ROSSINYOL
Si t'enxampa una tempesta i la nit ofega el rossinyol, si el llamp brilla i el tro contesta és massa fosc per caminar sol.
Si la nit ofega el rossinyol i el seu cant ja més no escoltes, si tot va al ritme d'un rierol és que de tristors n'hi ha moltes.
Si el llamp brilla i el tro contesta i sense collita es queda el pagès, si el temps al món amonesta és perquè ningú aquí hi fa res. Si t'enxampa una tempesta i la nit ofega el rossinyol, si el llamp brilla i el tro contesta és massa fosc per caminar sol
Pau Godoy
2n trimestre
TU
INCERTESA
15
L’aparador 4t
SÓC
Sóc vida i mort. Blanc i negre a la vegada. Sóc anhel i record d’una mescla de pare i mare. Sóc por i valentia, força i debilitat dins d’un món de gelosia on tothom cerca felicitat. Sóc el bé i el mal. Llum i també foscor. Sóc dolç i amarg, sentint fred i calor.
Sóc feliç i amargat. Bogeria i tranquil.litat. Memòria en l’oblit, sóc silenci dins d’un crit.
Guillem Casola
AGONIA
Tot fosc. Tot trist. Un cel plujós, Tot gris.
Se te’n va Saps que no tornarà No hi ha llum Per sortir d’aquest pou Profund.
Escola Mestral
Solitud del més enllà Sentiments ardents, esvaïts Un feixuc respirar I com gebrats els dits.
16
Tot fosc. Tot trist Es mor Un crit.
Queralt Mitjans
MIRATGE
Irat vola en bocins, aquell ressò gebrat de vi i, com que ara m’emmiralla, no recordo si jo el sentí. Potser l’anhel de ser-hi viu, potser el mal o l’esperit... Si em fa trist aquest delit i m’atura dins la nit és per una flor d’estiu que trontolla sense fi.
Verd envidrat que em va fer perdre, olor remota de foc i menta, boig intrús qui deia sempre que entelà, dels ulls, la meva bena. Carles Ortega
ASMA
Respira, diu. Premo els ulls angoixats. Sento la cara enrojolada, el pit ardent i cansat.
Respira, diu. Inspiro pregonament Esglaiant el cel serè. Sento el bleix feixuc i llarg Escapant del meu abast. Respira, diu. Arrufo les celles a les fiblades insistents. Deixo anar petits laments.
Respira, diu. Exhaust, anhelo un aire nou que sadolli els meus pulmons.
Mireia Latres
L’aparador Batxillerat
DOL IMMORTAL Aquest endins del blau de la paraula…
Persecució del dol immortal aquell record plaent embarassat de dolor. Por a l’oblit, incert, a l’atzar de l’endemà insòlit, obscur, nu.
El dia ja ha finit només queda la fosca nit, mirar el dedins secret del blau intens de la paraula. Paula Durà
AIRE
Entre la delicada porcellana els segons s’escolen: són aigua entre les mans.
Ara puc dir: sóc a la font i bec Joan Vinyoli
Voluptuositat desprenia una càlida imatge en el somriure d’una fletxa amarada d’aurora. M’és la foscor dolça, la lluentor més clara; desperta en el crepuscle de la nit més pregona. L’aire que respirem se’ns torna a voltes música i un glop d’ardor, guspireig d’onada i roca. Ets pols, crit del poble, fang de peça única, ets alenada de vida i destructora soga. I m’entrego a la teva pluja de flama, al crit en va, al mirall de tenebra. El món m’és fet a imatge teva.
Vora el llambreig, l’univers s’eixampla, ebri d’afrodisíaca energia. T’ofereixo, amant entre la boira, poesia.
Laia Rodríguez
CONFINS...
Tota la meva vida es lliga a tu Com en la nit, les flames a la fosca Bartomeu Rosselló-Pòrcel
fulles.
De tu només em quedarà el record de la primavera. La brisa suau gronxarà amb delicadesa tendres poncelles.
Ésser efímer, ets la vida que passa, ets tan sols aire.
PLUJA DE FLAMA
Berta Castells
Enyor esclerós com el forn i la vesprada, amants crepusculars passionalment viscuts. Fricció de llampecs. La fosca ardent il·lumina el dia que esdevindrà.
La set de voler-ne més no sabent de què. Horitzons que s’escolen, confins... Vivint en la fretura d’alguna cosa sempre.
Mar Rodon
2n trimestre
Petites serres, detureu el temps! Arbre: et cauran totes les
Joan Vinyoli
17
Món Científic
Escola Mestral
PRÀCTICA: COMPARACIÓ DE LA DENSITAT EXPERIMENTAL I MATEMÀTICA DE CINC CILINDRES
18
Els alumnes de primer d’ESO hem fet una pràctica al laboratori en la qual hem calculat la densitat d’uns quants cilindres fets de materials diversos, a través de dos mètodes diferents: El primer matemàticament i el segon utilitzant el material de laboratori. Després hem comprovat que la densitat de cada cilindre és la mateixa, calculada de les dues formes. En el primer mètode el càlcul del volum l’hem fet a través de la fórmula matemàtica del volum d’un cilindre (V=πR2H) i el resultat l’obteníem en cm3. Mesuràvem amb el regle la mida de R (radi) i H (altura)de cada cilindre i llavors fèiem el càlcul. Per calcular el radi ens era més fàcil buscar el diàmetre i dividir-lo entre dos. En el segon mètode el càlcul del volum dels cilindres l’hem fet submergint-los en una proveta amb aigua i sabent que la diferència de volum (d’abans i després de posar el cilindre) és el volum del cilindre submergit. Aquest segon resultat l’hem obtingut en ml. La massa dels cilindres l’hem obtingut da a través de la balança electrònica del laboratori, i la mesura es feia en grams. Per trobar la densitat hem fet servir la fórmula matemàtica d=M/V . Per poder comparar resultats hem hagut de fer canvis d’unitats. Els resultats han estat molt bons! Les densitats han coincidit calculant-les de les dues maneres.
English Corner Conversation Assistant
2n trimestre
During this year we’ve been doing speaking lessons with Rhys. It’s a good way to improve our English; it’s more fun than doing grammar and vocabulary exercises. We are forced to speak in English because our speaking assistant doesn’t speak Spanish; therefore if we want him to understand everything and have a conversation, we have to speak his language. In these lessons we also learn some informal expressions that we are not supposed to know, or maybe they are not in the glossary of PAU exams or the ESO level, but it’s a good choice to know the real English, the English that is spoken in the common life. That’s why all of the students think that it’s a good point for the school to have this kind of lessons because it will improve the English level of the whole school. We also have learnt some new vocabulary and English expressions and culture. However, we have shown him some aspects about Spain and more focused on Catalonia. We’ve talked a lot about football as well, because Rhys, like us, is really into football. We have talked about our hobbies and interests as not all of us are sports fans. With the exams coming up we have been going over materials and vocabulary that could appear in the examinations in June.
19
Allons enfants
Échange collège Les Ormeaux et l’Escola Mestral 2015 -2016 “Cet échange a été une bonne expérience pour apprendre le français”
“La nourriture était très bonne et nous avons fait beaucoup d’activités amusantes et intéressantes” “C’est une expérience unique”
“J’ai passé un excellent séjour, mais au début ça a été un peu difficile de vivre avec une autre famille” “Cet échange a été très intéressant. C’est un bon moyen d’apprendre le français et de connaître de nouvelles personnes et cultures.” “J’ai aimé les crêpes et les galettes”
“J’ai appris à vivre avec des personnes d’une autre culture et à la fin je me suis habitué au froid”
Escola Mestral
“J’aurais aimé passer plus de temps avec ma correspondante. Ça a été trop court !”
20
Pensem-hi una mica
Reflexions entorn de Maria Rosa d’Àngel Guimerà TNC 4 de febrer de 2016
ta una proamb desenllaç tràgic. Se’ns presen rna inte iga intr és nt, sta con sió fet de Maria Rosa és ten cada a una solitud extrema pel abo o, Hoy del r Ma per ada arn tagonista, Maria Rosa, enc ra, d’un inici, la rebutmarit. Els treballadors de la carrete seu el eu, ndr d’A ncia ocè inn la l’Andreu d’hadefensar enina, i és que envegen la sort de fem lesa bel de al l’ide i ent res rep s presengen malgrat que Aquesta societat proletària que se’n ho. ferran pod i ma ells que en ver-la pogut tenir: sab ut a la voluntat d’Àngel alfabetisme i pel masclisme, deg l’an per da rca ma ent am fort à esdevé una tragèta est de la seva època. Tot i això, l’obra xes bai s mé ses clas les ir ect refl realisme. Guimerà de temps i traspassa les barreres del ol lsev qua a a rtad spo tran ser dia universal, que pot Guimerà ens deixa amb una obra amb simbolisme molt complet i entrellaçat, començant pels elements que ens transmeten violència, com el vi, que és el principal desencadenant del conflicte amb el qual acaba l’obra. Aquest vi vermell i omnipresent, barrejat amb la sang d’igual color, actua com a element desfermador de la passió que més tard desemboca en el que és el final de l’obra. La mort, com a resultat d’aquesta passió induïda pel vi, és un tema present des de l’inici fins al final; des de la mort del capatàs, provocada també en un acte de passió i que ocasiona que l’Andreu se n’hagi d’anar, fins al desenllaç final.
Altres elements fan referència a la lluita interna que sofreix Maria Rosa durant tota l’obra, com per exemple el joc de llums que aconsegueixen un efecte contradictori amb les ombres fosques retallades sobre el fons blanc que és la paret. I finalment, el color negre, present tant en coses físiques fàcilment identificables pels espectadors com també en el transfons d’uns temes que, subtils, s’insinuen en alguns diàlegs. D’aquesta manera, trobem la presència imminent i contínua de la mort; l’asfalt negre; el masclisme que sofreix Tomasa tot i que treballi tant com qualsevol home o el futur fosc, obscur, que s’insinua com a un túnel sense sortida, per culpa de l’analfabetisme, que tanca portes i oportunitats.
L’escenografia ambientada en l’assentament obrer, ens mostra la carretera, simbolitzant la vida: Un camí llarg, ple d’obstacles on el més important no és quan trigues a acabar-la sinó com i amb qui la construeixes.
Fragments extrets de les crítiques realitzades pels alumnes de 2n i 4t d’ESO i primer de Batxillerat
2n trimestre
Maria Rosa és l’única que ha aconseguit trencar amb l’analfabetisme dins del grup d’obrers de la carretera. Protagonitza una tràgica història d’amor a la que se li afegeix la traïció i la venjança. La lluita de la protagonista per fugir del seu destí ens introdueix també a les pobres vides d’aquells amb els que comparteix el dia a dia.
21
El Safareig
Jornada cultural a secundària:
Escola Mestral
Al llarg del dia 22 de gener, es van realitzar diverses activitats relacionades amb els refugiats i exiliats d’avui en dia: quatre xerrades per part de experts com el Marc Vidal (fotoperiodista), el Jordi Garcia presentant-nos la ONG Por-activa Open Arms, i dues xerrades més sobre Metges Sense Fronteres i Justícia i Pau. Vam fer també un taller on vam escriure una postal que serà enviada a un camp de refugiats on els nens la podran llegir. Per a altres cursos, els alumnes de segon de batxillerat tenien preparat un recital. Finalment al Cinebaix, vam poder gaudir de la pel·lícula: In this world, que tractada sobre un parell de personatges (un de molt jove) que s’aventuren a sortir del camp de refugiats on estan i anar a viure a la Gran Bretanya. Però el trajecte que els espera no els serà gens senzill, ja que han de travessar Iran, Turquia, Itàlia i França.
22
IA ARC G -Com va ser la teva experiència a l’illa de Lesbos? I D JOR ONG Va ser una experiència molt intensa tant emocionalment com físicaA A IST DE LA RMS” V ment. Topar-te de front amb la cruesa de la realitat de les persones E A T R ENT PERAN A OPEN refugiades que fugen de la guerra és colpidor. Però, per altra banda, l’oO V CO ACTI portunitat de poder-les ajudar a superar aquest últim pas és d’una immensa satisO “PR facció personal. Com ajuda la vostra ONG “Proactiva Open Arms” als refugiats? Els últims kilòmetres del seu viatge fins a Europa transcorren pel Mar Egeu. Aquí les autoritats i les ONG no arriben, no estan preparades per poder ajudar. Nosaltres proporcionem ajuda i rescat marítim a aquestes persones mitjançant embarcacions de rescat i recursos per al medi aquàtic tant humans com materials. Intentem proporcionar una via segura fins a Europa Com podríem ajudar des de casa nostra? Per una banda, es pot ajudar amb donacions econòmiques desinteressades amb les que, gràcies això, nosaltres podem seguir sufragant els costos que generen els materials, bitllets d’avió i estada a l’illa de Lesbos cada dia. Sense això no podríem seguir allà. Per altra banda, també és important que entre tots podem conscienciar familiars, amics, veïns, etc. Sobre la situació dels refugiats i la seva precarietat a Europa per tal que com a societat comencem a treballar per garantir els drets humans de tots ells. Què sents al veure tota aquella gent ofegant-se i demanat ajuda a crits? És una situació difícil d’explicar. Portem molts anys dedicant-nos al salvament i mai havíem viscut situacions tan difícils. Quan has de treure nens de l’aigua no tens temps per sentir, ni gairebé pensar. Només tens temps per actuar i quan has d’actuar t’has d’empassar la por, la ràbia i la impotència. Quan tot acaba tots aquests sentiments surten i és quan et colpeja tota aquesta injustícia I els governs dels països propers, no fan res per ajudar? Els governs no. La seva gent sí. Ni els grans tractats europeus ni les seves cimeres han resolt ni resoldran res. Quan estàs a la zona i parles amb gent que porta molt de temps dedicant-se a l’ajuda als refugiats et queda clar que només el poble és capaç de salvar el poble. Seria tan fàcil com tenir voluntat política, però per la raó que sigui no n’hi ha i els refugiats es juguen la vida cada dia i cada nit. No podem esperar, els hem d’ajudar. Tens alguna experiència que t’agradaria compartir? Quan tens contactes amb les persones que estan fugint d’aquesta manera tan inhumana són moltes les experiències que carregues de la teva estada. Però no totes són negatives. Recordo el gest d’una nena de sis anys que es va apropar fins a nosaltres per donar-nos uns caramels que li acabaven de donar un grup de voluntaris només trepitjar terra ferma. Mai oblidaré els ulls d’aquella nena i aquell gest ple de sinceritat i agraïment.
Hem parlat amb Lala Blay per saber més coses sobre la Jornada Cultural: Com vau escollir el tema, les activitats i la pel·lícula de la jornada cultural? El tema de la jornada cultural l’escull el departament d’humanitats. Vam pensar en un tema que fos polític, social, cultural i d’actualitat, i ens va semblar que la qüestió dels refugiats era la noticia més visible i afectava al la Unió Europea d’una manera molt clara. La pel·lícula l’havia vist la Mercè fa temps, la vam veure el Vicenç i jo i vam pensar estava molt connectada amb vosaltres per l’edat del protagonista i explicava molt bé el procés pel qual una persona arriba a ser refugiada. Sobre què tractava l’espectacle representat pels alumnes de 2n de Batxillerat i com ho vau representar? Parlava de literatura i cinema vinculat als refugiats del segle XXI i estava connectat amb una tragèdia grega que tracta del mateix tema. La representació va ser una lectura, però hi havia una mica de música d’un alumne que sap tocar molt bé la guitarra, i fragments de cinema i pel·lícules. Els alumnes de segon anaven tots de negre excepte les noies que feien la tragèdia, que portaven uns rams de suplicant, és a dir, rams Textos llegits: d’olivera envoltats de llana. Teo Angelopoulos: La mirada de Ulisses. Cada vegada que algun dels escriptors o els (Fragment de pel·lícula) artistes moria, apagàvem una espelma. Straub-Huillet : Antígona (Fragment de Com ho vau preparar? Quins textos i músipel·lícula) ca vau triar? Teo Angelopoulos: La eternidad y un día Jo vaig triar uns textos i els vaig organitzar. más Aleshores hi vaig afegir un fil conductor per Antonio Machado: Camino del exilio anar presentant els autors. Per muntar les (poema) imatges sempre m’ajuda un amic que és proFederico García Lorca: Vuelta de Paseo fessional muntador d’imatges, Marc (poema) Capdevila. Aquesta representació no s’assaRafael Alberti: Balada del que que nunca fue ja, la setmana abans reparteixo els papers, a Granada (poema) s’ho llegeixen i el dia abans practiquem una Miguel Hernández: Las nanas de la cebolla vegada. Al final tot sempre surt bé. (poema) Tens alguna anècdota? Clementina Arderiu: fragment d’entrevista. No sé si és ben bé una anècdota però els Joan Sales: Fragment d’una carta alumnes que vénen de públic estan tota l’esMercè Rodoreda: Fragment d’entrevista tona que dura l’obra, en absolut silenci i resAlain Resnais: Nit i boira (Fragment de pecte per l’actuació dels seus companys. pel·lícula) Més, fins i tot, que a les classes. Pere Quart: Corrandes d’exili. Ossip Mandelstam: Las estapas lejanas del comboy Anna Akhmàtova: Poema dedicat al seu amic Ossip / Cap cel estrany no em donava aixopluc Adrei Tarkovskai: La infància de Iván
2n trimestre
Els refugiats
23
PRĂ€CTICA PERIODĂ?STICA
El Safareig Treballs de Recerca 2015/16 ELS T�TOLS D’ENGUANY
PrĂ ctica periodĂstica, com bĂŠ diu el nom, ĂŠs provar de fer el paper GÂśXQ SHULRGLVWD $PE DTXHVW WUHEDOO KH SRJXW HQGLQVDU-me en el mĂłn del periodisme, ĂŠs a dir, saber com treballen els period analitzar els diferents gèneres periodĂstics i conèixer mi mitjans de comunicaciĂł. TambĂŠ he cregut convenient analitzar HIHFWHV TXH KD FDXVDW OÂśHUD Gigital sobre el periodisme i les conseqßències de OÂśDSDULFLy GH OHV [DU[HV VRFLDOV FRP Facebooko Twitter . QUĂˆ EN PENSEN ELS PERIODISTES DE LA SEVA PROFESSIĂ“?
A mÊs de documentar-me sobre les qßestions que ens ocupen, he volgut aprofundir sobre el tema, justament, HEDOO GœXQ fent el tr periodista, Ês a dir; entrevistant alguns periodistes, pregu per la seva professió. He triat un professional de cada mi comunicació, perquè em donin els seus punts de vista i tambÊ pogut entrevistar un catedrà tic de Comunicació audiovisua publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Grà cies a VHJXLW GœHQWUHYistes he pogut veure que segons el mitjà de comunicació on treballin la seva visió de la professió serà tot i //,%5( 'œ$57,67$ )('(5,&2 *$5&Ë$ /25& que, en algunes preguntes que he fet coincidir pens manera molt semblant.
(Q DTXHVW WUHEDOO PÂśKH SURSRVDW DSURIXQGLU HQ GRV DVSHFWHV per EDQGD HQ OD SRHVLD ORUTXLDQD L SHU OÂśDOWUa HQ OÂśjPELW GHl gravat. H
IMMERSIĂ“ AL MĂ“N 'Âś81 3(5,2',67$
AmbFederico tot això,GarcĂa he tingut OÂśRSRUWXQLWDW GH IHU XQD WHUFHUD part, prĂ ctica, Elmeu treball de recerca gira entorn dels laberints. Lorca perquè PÂśKD cridat PROW OÂśDWHQFLy SHU OD VHYD IR HQ GÂśH[SUHVVDU-se OD TXDO KH WULDW XQ WHPD TXH seu PÂśpV PROW DWUDFWLX L alegre, SURSHU SHUTXq Per conèixer els laberints, aixĂ com per introduir-me en aquest i pel carĂ cter amb una cap en relaciĂł la mĂşsica i el periodisme. Concretament, he tr mĂłn desconegut, he hagut endinsar-me en la mitologia grega,posa que es contraposava amb moments tambĂŠ depressius , de verd HQWRUQ GHO JUXS GH P~VLFD &\EHH GÂśDTXHVWD FLXWDW +H WLQJXW on hi podem trobar els seus orĂgens. A mĂŠs tambĂŠ he estudiat angoixa existencial (o una secreta frustraciĂł que OÂśRSRUWXQLWDW GÂśHQWUHYLVWDU un dels seus components i tambĂŠ he la manera que han estat expressats en diferents llenguatges viure la homosexualitat en una societat moltque ta redactat una seva crònica sobre el concert de final de ). gira artĂstics com la dansa, la literatura, el cinema i la pintura. grup va fer, a SantHO SDVVDW GÂśRFWXEUH. Feliu, GarcĂa Lorca, en les sevestracta obres,temes relacionats a El treball estĂ estructurat en tres blocs: els mites, els laberints social (amb ulls crĂtics) L HQ OÂśREUD TXH KH WULDW FRPHQWDU HO Roman i la part prĂ ctica. En el primer apareixen els tres mites relacionats amb el laberint de Creta i les interpretacions Gitano que , es centra especialment en el poble gitano, se en podem extreure. En el segĂźent apartat, els laberints sĂłnfatalitat, i en la condiciĂł de la dona en una societ . classificats segons el seu VÂśH[SOLFD OD VHYD KLVWzULD recorregut i es posen exemples de laberints dins de quatre Ă mbits ElRomancero Gitano ĂŠs una obra de joventut que enllaç GLIHUHQWV GÂśDUW )LQDOPHQW L FRP D DSOLFDFLy GHO TXH V KD culta i tambĂŠ mb ala poesia avantguardista (entĂŠn el desenvolupat al llarg del , explico treballla meva visita al creaciĂł absoluta, no com una representaciĂł del mĂłn). /DEHULQW GÂś+RUWD L H[SRVR OD maqueta del meu propi projecte ĂŠs radicalment simbòlica i ens porta al mĂłn del m dÂśXQ laberint de miralls.
Lidia MartĂnez: PrĂ ctica periodĂstica Anna Badal: Laberints Laia GinestĂ : Fotografia biològica i composiciĂł fotogrĂ fica Amadeu Juvanteny: Les drogues Abril FernĂĄndez: Trastorns de conducta en adolescents Sonia MarĂas: La tècnica fotogrĂ fica timelapse i la seva aplicaciĂł biològica a l’escola Axel Cancio: OptimitzaciĂł de l’aerogenerador de l’escola Joan GĂźell: ConstrucciĂł d’una turbina de Tesla hidrĂ ulica Laia Juvanteny: EvoluciĂł en l’educaciĂł infantil Irene Encinas: L’esport com a mètode d’integraciĂł per a persones amb discapacitats Jordi Pons: ConstrucciĂł d’un planetari Mar Pons: HibernaciĂł i reproducciĂł de la tortuga mediterrĂ nia a l’escola: recerca i projectes didĂ ctics Sergi Pons: Banca ètica: realment poden anar de la mĂ banca i ètica? Roger GĂźell: Plagis musicals Mar MartĂn: El cançoner de Petrarca Anna MartĂ: Crisi i fractura social a Catalunya Sara Congost: MĂşsica i ser Raquel RamĂrez: Llibre d’artista Federico Garcia Lorca Berta Amades: EvoluciĂł de la mĂşsica occidental
memòria ancestral.
Escola Mestral
DesprÊs de fer aquest treball m'he adonat que els laberints 'HO WUHEDOO VREUH OœREUD GH /RUFD KD VRUJLW XQ OOLEUH GœDUWLVWD FRPSRVD tambÊ representen la vida,tÊ tothom la seva i la recorre com FLy GH SRHPHV L XQ VHJXLW GœLPDWJHV TXH HOV DFRPSDQ\HQ una selec vol./D YLGD pV FRP XQ ODEHULQW Q KL KD GœXQLFXUVals i de dialoguen. Les il¡lustracions que he treballat part multicursals. Cadascú VHœO YD FRnstruint a mesura que . avança VH D XQ PDWHL[ pV FRP EXVFDU HO ILO Gœ$ULDGQD ConèixerDOKRUD SUHWHQHQ UHIOHFWLU OHV LPSUHVVLRQV TXH PœKDQ FDXVDW L EXVFDr esbrinar la manera de sortir del nostre laberint. metà fores visuals per fer-ne un comentari en imatges
24
he treballat diverses tècniques: el linòleum, la lœaquarel¡la . Totes les imatges tenen relació amb la sel que he fet, per tant, tots tenen un enllà significat de la mÊs mera
Raquel RamĂrez Tutora: La
HEM ENTREVISTAT JORDI GĂ“MEZ, TUTOR DE 2n DE BATXILLERAT:
Quin treball de recerca has portat tu? He portat el treball de recerca de la Sara Congost titulat MĂşsica i ser. Ha estat difĂcil per a tu el treball de recerca? Espero que ho fos. Seria terrible que un treball de recerca fos fĂ cil. Et va suposar molta feina el treball? I a l’alumne? SĂ, em va suposar una mica de feina i a l’alumne n’hi va suposar molta. Quines temĂ tiques sĂłn les mes freqĂźents? Hi ha de tot, “hay de todo en la viĂąa del seĂąor “. Som molts professors, prou “raretsâ€? i amb treballs molt variats. Com van anar les presentacions? va venir molta gent? Les presentacions van anar molt bĂŠ. Venien amb les seves iaies, els seus “nòviosâ€?... Com us vau sentir tu i els alumnes? Descansats.
Amb sal i pebre MISSING! Una de les veus més aclamades de l’escena mestralera i, de sobte, va fer mutis pel fòrum. Va marxar tant de sobte, tant sense dir-ho que gairebé no vam pensar a dir-li adéu. Potser és que ella mateixa no en tenia ganes. Potser és que ens semblava que aquest dia no arribaria mai. Que, per sempre, la Delo ens donaria un osset de sucre quan estiguéssim tristos o ens dedicaria una de les seves “renyadetes” agudes quan no érem prou curosos a l’hora de retallar les fotocòpies... i, per sobre de tot, que sempre, sempre, en passar pel hall, de pressa o a poc a poc (normalment de pressa...) ens dedicaria el seu somriure amable des del mític “quartet de la Delo” i ens sentiríem molt ben acompanyats. És per això que ara la busquem desesperadament. Perquè encara ens falta dir-li que l’estimem i que gràcies per tot... I també, per què negar-ho perquè ens encantaria
STOP AL SOROLL La nostra Escola pot presumir de moltes virtuts de tots prou conegudes i mai prou ponderades... Ara bé, és just de reconèixer que el silenci i els tons de veu moderats no es poden comptar entre elles i hi ha força membres mestralers (de tota talla i condició) que, sovint, més que parlar, proclamen i més que conversar, mitinguegen. I és que, ja ho deia el poeta, “la paraula és sagrada” i,la millor manera de no espifiar-la, com sàviament van recomanar a Perseval, és callar. Per tal de lluitar contra aquest sorollós costum (justament el de NO callar) la DGTM (Direcció General de Trànsit... Mestraler) ha implantat una nova mesura: El Semàfor del Soroll. L’endimoniat aparell es troba situat al menjador de l’escola (espai, per cert, bastant crític acústicament parlant) i no en deixa passar ni una. Les monitores de menjador, pobres víctimes de l’implacable artilugi s’estan plantejant fer un curs accelerat de mim per tal de poder expressar, tot i gesticulant la cèlebre frase “ACABA’T EL PEIIIIIIIXXXXXX sense que l’estri se’n faci ressò. Depenent de l’èxit del curset, el professorat valorarà també de realitzar-lo per acabar amb l’etern oxímoron de la docència: “VOLEU FER EL FAVOR DE NO CRIDAAAAAARRRRR!”
Perspectiva de l’artefacte en estat de repòs.
2n trimestre
que baixés a dinar amb el semàfor del menjador engegat! ,-)
25
... Quan el món és un carnaval! El safareig
El Carnestoltes ha vingut a l’escola Mestral. Ens ha demostrat que és un per-
sonatge estrafolari i extravagant. Ha ordenat que cada dia de la setmana ens
disfresséssim d’una cosa diferent i seguíssim la seva moda exuberant. El dilluns; de cap d’any, el dimarts; d’animals, el dimecres; amb pijama, el dijous; les nenes de nens i els nens de nenes i el divendres… festa grossa!
Els de sisè van encapçalar la cerimònia amb el pregó de Carnestoltes i seguidament van anar desfilant les diverses classes a l’escenari fent un ball ben amè i elegant, tot mostrant les seves magnífiques disfresses, ben casolanes i elaborades.
Els de parvulari; de turistes. Els de 1r de primària; de Japó. Els de 2n de primària, d’Itàlia; els de 3r de primària, de França; els de 4t de primària, d‘Estats
Units; els de 5è de primària, de Brasil; els de 6è de primària, d‘Egipte; els de 1r d’ESO, de Mèxic; els de 2n d’ESO, de Bollywood i els de 3 ESO, que s’han incor-
Escola Mestral
porat aquest any, d’ espanyols i catalans.
26
s e t l o t s Carne
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE 1r DE PRIMαRIA: MIREIA, LAIA I IAN.
Us va agradar celebrar el Carnaval? Tots: Sí, perquè hi havia el Rei Carnestoltes. Què us va semblar la temàtica? I el ball? Tots: Tot ens va agradar. Us va costar fer la disfressa? O va ser fàcil de fer? Maria i Laia: La vam comprar. Ian: La vaig fer a mà i va ser difícil. Com vau fer la disfresa? Maria i Laia: La vam comprar. Ian: Amb els pares i la meva àvia. Ho vaig fer amb mantes i m'estava morint de calor. Teniu alguna proposta per la temàtica de l'any que ve? Ian: A mi m'agradaria anar de Mario Bros. Mireia: A mi de fada. Laia: Jo no ho sé... Què us van semblar les Ordres del Rei Carnestoltes? Tots: Ens van agradar molt, sobretot el dia que havíem d'anar vestits d'animals.
2n trimestre
ENTREVISTEM L ’ O R I O L , L’ALESSANDRO I LA MARTINA DE P4 SOBRE EL CARNAVAL A L’ESCOLA. De que anàveu disfressats? M, O, A: De turistes. Quin curs us va agradar més? A: Amèrica. O: Itàlia. M: Catalans i espanyols. Vau fer vosaltres la disfressa? A l’escola o a casa vostra? M, O, A : Nosaltres a l’escola . M: I portàvem ulleres de sol i càmeres. Jo una bossa de color rosa. Us va ser fàcil? M, O, A : Sí. Quin ball us va agradar més? Tots: Hindús. Com us hauria agradat disfressar-vos? A: D’aranya. O: De pingüí. M: De gat. Us va agradar el Carnaval a l’escola? A i O: Molt. M: Moltíssim. Seguint les ordres del rei Carnestoltes, quin dia us va agradar més? A i O: El d’animal. M: El de noi. Us vau divertir anant amb pijama? M: Sí. O i A: No. Quan havíeu de disfressar-vos de nois i noies, com ho us vau vestir? M: Amb una cueta. A: Amb clips al cabell. O: Jo també amb clips. En general quin dia de la setmana us vau divertir més? M: Divendres perquè anàvem de turistes. O, A: El dia d’animal. Tornaríeu a repetir aquesta setmana? Tots: Sííí!
27