Revista Trimestral abril 2015

ESPECIAL SANT JORDI

TRIMESTRAL SEGON TRIMESTRE 14-15

El racó del Consell rector Aquests darrers dies, a l’escola, hem tingut molt de moviment. Eren dates de pre-inscripció i totes les famílies interessades a portar els seus fills a parvulari, primària o ESO ens han visitat, s’han entrevistat amb nosaltres i finalment han lliurat, a secretaria, la sol.licitud pertinent. Molts dels interessats han pogut acomplir el seu propòsit i el curs vinent, els seus fills formaran part de la gran familia mestralera. Per a nosaltres, pares i mares que fa uns quants anys també vam pasar per aquest procés, tot això ens ha fet recordar els moments viscuts. Els dubtes, l’emoció i les expectatives que se’ns obrien en el moment de començar aquella nova etapa.

Ara, des de la distància, vivim contents, l’oportunitat de formar part de la Mestral perquè, com a pares, la certesa de saber que hem encertat la tria ens satisfà molt.

Els nostres fills i filles viuen, cada dia unes experiències úniques i van creixent en un ambient de passió per l’educació en tots els àmbits.

Una de les darreres grans vivències ha estat l’eclipsi del passat 21 de març. Aquell dia tots els nens i nenes van sortir emocionats de l'escola; allò havia havia estat una aventura excitant! A més, un equip de TV3 va enregistrar l’experiència que va ser emesa en el Telenotícies Comarques del mateix dia. També, avui mateix, segur que hauran gaudit d’una diada de Sant Jordi excepcional.

Tot plegat fa que els nostres fills siguin, en general, nens engrescats, amb iniciativa i ganes de conèixer i aprendre… Què més podem voler!

Aviat el procés de pre-inscripció s’obrirà per al Batxillerat. Tant de bo moltes noves famílies descobreixin la nostra essència durant aquesta etapa que passa per una formació acadèmica de qualitat, un seguiment individualitzat i proper de l’evolució de cada alumne per tal de garantir l’èxit en la tria dels estudis posteriors i una formació humanística i cultural que ajudarà els nois i noies a esdevenir persones capaces de viure en plenitud.

Des del Consell Rector creiem fermament que aquesta és la fórmula idònia per tal de completar els estudis pre-universitaris i tenim dades externes que ens ho avalen: En els exàmens de les PAU del curs passat, es va establir una classificació dels 703 centres que havien presentat alumnes a Catalunya, a partir els resultats obtinguts; i l'Escola Mestral ocupa la posició setze d'aquest llistat. Aquesta posició és excel.lent i a això li sumem l'orgull de poder afirmar que tots els alumnes (als quals no s'hagi desaconsellat de cursar el Batxillerat) amb ganes d'esforçar-se i tirar endavant, superen amb èxit els seus estudis, siguin quines siguin les seves aptituds i capacitats.

Per tot això, us animem a convidar els vostres familiars o coneguts, que tinguin fills acabant l'ESO, a venir a conèixer de primera mà el nostre Batxillerat. Els agradarà segur!

la portada ha estat dissenyada amb treballs de plàstica dels alumnes de 4t d’ESO

Trimestre 2014 - 2015

Editorial

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Inspirant, suggerint, escollint poemes:

Equip de parvulari, Raquel Puig, Núria Garcia, Roser Nogués, Marina Cobo, Montse Vinyoles, Raül Garcia, Víctor Querol, Estel Andreu, Ona Ramos, Eulàlia Riera.

Explicant temes interessants:

Esther Alenyà - Marta Battestini, Cristina Amades.

Josep Marí - Minerva Ávila, Marina Castellanos, Aina González, Berta Martínez.

Cristina Ros . Arnau Herrero, Víctor Querol.

Anne-Sophie Jégou - Arnau Congost, Héctor Godoy.

Dissenyant la portada: Lala Blay

Notícies, entrevistes i reportatges fotogràfics:

Cristina Amades, Minerva Ávila, Marta Battestini, Marina Castellanos, Arnau Congost, Aina González, Héctor Godoy, Arnau Herrero, Berta Martínez, Víctor Querol.

Suport informàtic:

Feliç dia de Sant Jordi! Benvinguda primavera!

Endavant tercer trimestre!

Un dia bonic ple d’activitats boniques! Un dia ple de poesia. Tots els nenes i nenes, nois i noies de l’escola han treballat intensament, durant el segon trimestre, per tenir a punt, per a aquesta diada, els seus poemes. Com cada any, els grans poetes de la literatura catalana han servit d’inspiració i model per a les seves creacions. Aquest curs, a més, els alumnes de l’ESO hem realitzat una activitat poètica diferent, interessant i molt atractiva: La Montse Vinyoles, mestra de primària i experta en temes de teatre, va acceptar la proposta del seminari de llengües de preparar una sessió d’interpretació poètica. Durant una sessió, cada curs de l’ESO va poder llegir, interpretar i escoltar un poema de la mà de la Montse. finalment, els més atrevits també van recitar-lo. Va ser una manera diferent d’entrar al món de la poesia.

Els alumnes i les professores agraïm molt sincerament l’excepcional col.laboració de la Montse i esperem que tots els poemes que van sorgir de la nostra inspiració, després de l’experiència, li siguin un regal si no tan gran, com a mínim tan sentit com el dels poemes de Jacint Verdaguer i Vicent Andrés Estellés. ****

Un dia somií que era una abella

i, papallonejant per l'hort del cel,

anava d'una estrella a una altra estrella,

a volves d'or collint la dolça mel.

Anava del clavell a la vidalba,

de l'herba de la creu als romanins,

il·luminats per la claror de l'alba

que no han vista jamai nostres matins.

A tots ells, moltes gràcies!

Eulàlia Riera

(...)

Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,

caigut sobre la terra em despertí,

i, en comptes de la bresca que us baixava,

sols trobo les cançons que veus aquí.

Preludi. Jacint Verdaguer

2n trimestre

Carlos Iglesias

03

l’aparador

P3

Berta Rodon

Escola Mestral

Valentina Bazín

04

Carlota Rodríguez

Pau Urbano

l’aparador

P4

SANT JORDI

Marta Alemany

PARADES DE LLIBRES I ROSES, ESCRIPTORS QUE VAN SIGNANT, CARRERS, AVINGUDES I PLACES ON LA GENT VA PASSEJANT. COMPREM LECTURA I OLOR PER ALEGRAR L’ESPERIT. LA ROSA L’HE REGALADA I EL LLIBRE...

ME L’HE LLEGIT? LOLA CASAS

Gerard Jofre

Gabriel González

2n trimestre

Xavi Haro

05

l’aparador

P5

JO VULL UN CONILLET, DE COLOR BLANQUET. Martina Calderero

ESTIC DALT D’UN CAVALL, I VAIG CARRETERA AVALL! Abril Campillo

EL TAURÓ TÉ BOCA DE DRAGÓ, I ÉS UN CAMPIÓ.

Marc Herranz

QUAN ME’N VAIG ANAR A LA NEU, HI VAIG TROBAR UN TRINEU. Maria Hernández

QUAN ANAVA AMB BICICLETA, VAIG VEURE UNA MARIETA MENJANT UNA PIRULETA. Judit Sánchez CAVALL, CAVALLET, ETS BEN BONIQUET!

Pol Tillo

UN LLORO VAIG TROBAR, I A CASA ME’N VAIG ANAR. Adrià Murcia.

AHIR EN VAIG FER SIS, I EM VAIG MENJAR UN PASTÍS. Laia Escrigas

VAIG TROBAR, AL JARDINET, UN AGLÀ AMAGADET. Mireia Rodríguez

Escola Mestral

M’HA CAIGUT UNA DENTETA, QUE ERA TOTA BEN BLANQUETA. Jan Perchés

06

EL GORIL·LA S’ENFILA

Aleix González

ELS ESQUÍS SÓN MOLT BONICS, I SÓN MOLT AMICS, Maria Suñer

QUAN ERA PETITET, CUIDAVA UN CONILLET. Martí Roca.

JO M’ESTIMO EL MEU CAVALL, I EL PENTINO AMB UN RASPALL. Sofia Gómez

LA TORTUGA ÉS PORUGA, I ES DIU TUGA. Jofre Vila-Masana

SOTA D’UNA FLORETA, HI HAVIA UNA PEDRETA. Estrella Guerra

TINC UN CARGOL, QUE MENJA COL. Ian Lanzarote

M’AGRADA EL CONILLET, PERQUÈ ÉS BEN GRISET. Maria Ayala MIRA, QUINA FLORETA MÉS BONIQUETA! Mireia Ramon

HI HA UNA GARSA AL JARDÍ, QUE CAMINA AIXÍ. Oriol Munté.

TINC UN PINZELL DE COLOR VERMELL I ESTIC PINTANT UN VAIXELL. Bernat Rovira

QUAN JUGO A FUTBOL, XUTO LA PILOTA I MARCO GOL! Izan Esteban

MARCO UN GOL, I MIRO EL SOL! Marc Cabello

HI HA UNA NENA A LA XINA QUE ES MENJA UNA MANDARINA. Martí Santajuliana

JO TINC UN CAVALL BLANQUET QUE ÉS DE MOLT PETITET Laia Zi Sans

AL PARE HAN OPERAT I JA S’HA RECUPERAT. Carlota Sánchez

TINC UNA PILOTA, QUE ÉS MOLT GROSSOTA. Nathan Berenguer

Pensem-hi una mica L’espai de pares

Algunes vegades -ens explica la Cristina- els pares obren un debat, dins del tema seleccionat, i el solucionen ells mateixos. També treballem amb l´ajuda del projector, mirant entrevistes de diferents psicòlegs o articles del diari que són el punt departida per mirar de solucionar els dilemes que van sorgint.

En la primera sessió, van fer un debat molt interessant, que tractava de diferents inquietuds, en aquest, alguns pares i la Cristina Ros, van fer propostes per intentar millorar l´actitud dels fills.

En la segona sessió, van abordar el tema del consumisme i el punt de partida eren les cartes als reis.

En la tercera sessió, es va discutir sobre l´autoritat i els límits. En aquest cas- afegeix la Cristina- va ser una discussió molt controvertida. Ens explica que aquest és uns dels temes més importants, però dels més complexos.

En la quarta sessió, l’última realitzada fins a dia d´avui, es va parlar dels estils parentals. La Cristina està molt engrescada amb el projecte i ens l´ha explicat amb molts ànims.

ENTREVISTA A MARES INTEGRANTS DE L’ESPAI DE PARES: Marina Masdéu i Marina Navarro Com està sent aquesta experiència per a vosaltres?

Molt positiva ja que l’escola col.labora al fet que siguem més bons pares.

Us ajuda en la vostra vida quotidiana ?

Sí, ens ha ajudat a veure altres maneres de fer i a millorar en la nostra vida amb els fills. És un gran esforç introduir canvis en l’educació dels fills?

Bastant, ja que nosaltres dues ja hem tingut un fill abans que aquest i ens hem acostumat a fer-ho tot com la primera vegada però quan introdueixes canvis i funcionen et sents bé.

Vau estar en llista d’espera?

No, nosaltres no.

Com us vau assabentar d’aquesta activitat?

Per correu electrònic.

Què en penseu de la manera de conduir les sessions de la Cristina? És molt bona ja que ens dóna articles del diari o documents i els comentem a classe. Esta bé.

2n trimestre

L´espai de pares de parvulari és una iniciativa nova d’aquest curs. Es tracta que els pares i les mares de parvulari també vagin a escola per tal de compartir les experiències i preocupacions que viuen i tenen com a pares. Es treballa el debat a partir d´algunes situacions quotidianes que preocupen o que creen malestar. Aquesta activitat es realitza un dilluns de cada mes i ha tingut molt d’èxit entre les famílies, tant que; com que hi hagués hagut llista d’espera, ara són una multitud de vint-i-cinc pares i mares.

07

Escola Mestral

l’aparador 1r

08

2n trimestre

l’aparador 2n

09

l’aparador 3r

EL DOFÍ

El trobem al mar sota un cel clar.

Acompanya els vaixells a alta mar.

Salta i fa acrobàcies sense massa peripècies.

Amb xiulets parlen entre ells, dels més joves als més vells

Els dofins són intel·ligents i en podem aprendre molt, d’ells.

El dofí és el millor!! És divertit simpàtic i aquàtic.

Oihane Coves

CASA MEVA

Casa meva no és gaire gran.

No hi cap pas un gegant. És petita, no us penseu però és el meu petit museu.

Tinc dues terrasses i un menjador i també un petit rebedor.

Una piscina per compartir Veniu, veniu!

Us convido a gaudir!

Escola Mestral

Marta Figueras

10

LA ROSA

La rosa és meravellosa, és bonica i mimosa.

Al matí surto al jardí, m’agrada mirar les roses florir.

D’entre els núvols s’ha esmunyit, un llamp ha esclatat i la rosa ha ferit.

Laia Pérez

EL CAVALL NEGRE

El cavall ha fet un botet mentre jo estava distret.

El cavall ha saltat i jo menjava un gelat.

El cavall ha avançat i aquesta vegada l’he mirat.

Aquest cavall és de Ciutadella i a mi m’agrada fer la cantarella.

Berta Vila-Masana

l’aparador 4t

EL MAR

Pol Aguilar

L’ESCOLA

A l’escola molts anys passaré i moltes coses aprendré que a la vida em serviran des d’ara fins que em faci gran.

He tingut grans professors que m’han ensenyat grans valors; els duc amb mi tota l’estona i això em fa millor persona.

Tinc un bon grapat de companys i amb ells passaré molts anys.

Qui té un amic té un tresor i jo tinc el cor ple d’or.

A les colònies i excursions cantem moltes cançons, aprenem moltes coses i passem bones estones.

Amb els companys jugo a futbol, sempre hi ha qui marca gol!

Fins i tot veiem la muntanya, el meu pati és una canya!

Miquel Rodríguez

L’AIGUA

Pot ser dolça o bé salada, del fons del mar o bé de riu i d’un color blau i brillant com el blau del cel ben viu.

Ona Callejón

ELS MOMENTS DE LA VIDA

Quan jo era petit vaig veure un dofí i vaig pensar en el meu destí.

Mentre el meu pare no feia res, jo m’ho mirava del revés.

Vaig observar el meu pare mentre ell em deia rient: -Tu, fill, no diguis res que ara estic molt atent.

Ara sóc gran i tinc un cervell com el meu pare dalt del vaixell.

Ara veig l’Óssa Major que mira l’aparador on hi ha un senyor venent un elefant petitet que juga amb un barret. Àlex Rigau

EL CEL

Avui el cel és suau igual que el color blau.

M’acaricia tendrament mentre observo el fil que han fet servir per cosir el dolç cotó dels núvols.

Fa olor de gessamí... l’aroma m’ha fet adormir, deu ser el vent que em va acariciant al mateix ritme de les fulles que vénen i van. Èlia Noguera

2n trimestre

El mar és de color blau i quan el miro em sento en pau.

M’agrada estar tranquil a la tovallola i a les persones que passen dir-los hola.

Em passo els dia nedant i després, quan surto, me’n vaig passejant.

A l’horitzó, un vaixell s’esfuma entre el vent.

Sempre em quedo bocabadat davant de tanta immensitat.

Jugo a pales sense parar i el meu pare només fa que guanyar!

Hem gaudit d’un gran dia en molt bona companyia.

11

L’aparador 5è

SOL I LLUNA

LA FELICITAT

Si fos un àngel volaria en temps aturat, les cares tristes convertiria.

Serien plenes de tendresa, alegria i felicitat.

Als que s’haguessin quedat amb armes a les mans, els trauria aquests pecats i els transformaria en cors ensucrats.

Quedarien ben enamorats!

Mariona Palanca

Sol i lluna, per què no veniu a mi? necessito ajuda per veure el camí.

Per descobrir el meu futur, la llum radiant del sol i per somiar i descansar, la lluna blanca.

Si jo fos la lluna Ajudaria que les persones Poguessin somiar.

I si jo fos el sol ajudaria que tothom pogués veure el seu destí.

Carla González

ELL

És quan jugo que estic prop d’ells quan el nostre cos s’omple de felicitat i els cors se’ns tornen vermells.

Ja estem alegres, ja estem contents! és el senyal dels nostres sentiments.

Escola Mestral

Clàudia Ruiz.

12

ULLS BLAUS

Quan et miro sento felicitat.

Quan et miro sento bellesa.

I és que tens els ulls blaus.

Quan et miro sento llibertat.

Quan et miro em sento estrany.

I és que tens els ulls blaus.

Quan et miro sento la brisa.

Quan et miro sento la calor.

Quan et miro veig els ulls blaus.

Martín Ortiz

És de nit.

En un cel negre carbó, cauen petites gotes, en la immensa foscor.

Petites gotes, llàgrimes d’infant, deixen un rastre lluent cobert amb vestit irisat. És de nit.

Llargues hores dins d’un somni captiu, resto contemplatiu.

Petites gotes esvaeixen mals records ....

Anna Botella

RECORDS

És quan recordo les teves carícies que ans em fregaven amb mans de vellut, que guarien pors i temences, que m’haguessin dut l’alegria on jo hagués volgut. És quan recordo els teus ulls, com llumins en la foscor, que brillaven per guiar-me enmig de la negror.

És quan recordo la teva mirada, que m’acompanyava a somiar en el futur, a perseguir els meus anhels; que sempre era allà on la necessitava.

És quan recordo el teu somriure que em convidava a viure, a fugir de les meves pors, a beure’m la vida d’un glop.

Ariadna Figueras

l’aparador 6è

LA POR

És quan el llum es tanca que s’acaba la claror.

Un llarg camí m’endinsa entre tenebres i foscor.

Apareixes tu molt persistent, dins el meu cap ennuvolat, t’enganyo i m’amago; tu em persegueixes.

Véns d’un món maliciós, on tot es mostra angoixós.

No coneixes la tranquil·litat, ni la joia ni la felicitat.

Ja s’obren clarianes, rajos de llum t’esvaeixen.

Fera et vas debilitant, i poc a poc et vas esfumant.

Tot es pot parar en tan sols un instant, ja ho sé afrontar!.

Paula Licona

PERSEGUIT EN LA FOSCOR Enmig de la fosca nit, una mirada intensa, em fa sentir encongit, la por creix i em paralitza.

Brillants com llumins, veig uns ulls ben rodons, Semblen joies robades de les tombes dels faraons.

Intento desviar la mirada, els grans ulls no em deixen, continuo molt i molt espantat perquè ells em persegueixen.

El mussol desplega les seves ales i aixeca el vol majestuosament.

Jo quedo captivat i la meva por s’esvaeix lentament.

Èlia Bosch

2n trimestre

SOMNI CAPTIU

13

L’aparador 1r

EL CAMÍ DE LA VIDA

La vida és un llarg camí.

Oh! Que n’és de bell i agraciat, però és difícil de seguir ja que és ple d’enganys i paranys.

Hi ha qui sent molt imprudent s’endinsa en la densa vorada i, llavors, s’enlaira el vent anunciant la fi del viatge.

Els altres segueixen tranquils el camí de la seva existència fins que sens poder-ho eludir al revolt s’exhaureix el camí.

Mireia Cruz

LA SUPERACIÓ

Tot eren muntanyes gegants, ara són petits turonets que assumeixo amb facilitat quan retrocedeixo al passat.

Escola Mestral

El món sencer, ara una goteta que només es veu al plorar quan baixa el puig i riu avall pel meu rostre, ara fort cavall.

14

Tot era de mars i oceans, abans presents i ara inexistents, pels quals nedar era un esforç, pescant tresors i guanyant records .

Maria Pedroso

POSTA

La lluna aixecà el cor i el vell sol s’enterrà sota el llençol blau del llit de la fredor.

Veié allò naufragat en el camí i viscut.

Recordí el temps passat ple d’amor i joventut.

Viu és el foc interior que com un infant s’alimenta i l’esperit desprèn l’amor d’una ànima valenta.

VIDA

Aina Baleta

La vida nostra és com una persona A mesura que creix la vida, amb ella aprèn i, a la fi, sa existència dóna.

La persona emmalalteix, s’entrebanca, i creu que l’hora ja li ha arribat, i veu que no és res més que un refredat.

La persona es fa amb peces que la vida dóna, hi ha poc a triar, però molt a combinar, perquè a mesura que creix, la tria neix.

Ferran Montero

L’aparador 2n ALETEJO SOMRIENT

Parpelleig de bell pètal.

Constància freda i persistent.

Tu que n’ets de bonica en l’estació de roses i clavells.

Balanceig encisador.

Carmí ardent, roent.

Tu que n’ets de genuïna obeint el diví pas del temps.

L’hivern et deixarà despullada o podràs viure en l’instant?

Et fondràs per no tornar a néixer o et refugiaràs en un mantell blanc?

ELLA

Víctor Querol

Ella, com una dolça poncella que es resisteix a tot mal i continua en la meravella d’una lluita que ha guanyat.

Ella, com radiant estrella supera el tumor malvat, vigilant com sentinella des del principi al final.

Ella, com laboriosa abella recuperant el que havia deixat.

Intentant una vida novella, lliure, feliç i sense maldecaps.

Ara ella és, per a mi, una bella papallona que aletejant cap al cel m’ha deixat un record, com el néctar d’una flor, dolça i bella, sempre al cor.

Cristina Amades

Aletejo somrient, creuant les aigües del mar, sense por ni recel, lliure com un ocell, en aquesta ampla llar.

Ni prohibicions, ni obligacions.

Només m’esgarrifa un únic temor, ser l’àpat d’un peix més gros o picar l’ham, malvat traïdor.

No sóc res, ben poca cosa en la immensitat de l’oceà.

Sóc estrella, breu lluerna en l’infinit univers del mar blau.

Aletejo somiós, somiant rius, somiant llacs.

Tot de somnis que s’esborren en el meu vast paradís salat.

SOMNI

Víctor Gort

On anem, avui, somni?

M’has pujat a dalt d’un cim?

Deixa’m caure de la serra per poder descansar a terra!

Des d’ací puc veure el cel, ple de petites estrelles.

Puja’m més, oh somni bell, que vull agafar un estel!

S’escapà mon bonic astre quan el sol aparegué.

Deixa’m caure i despertar, és del son que jo cauré!

Miguel Arjona

2n trimestre

EFÍMERA

15

l’aparador 3r LÍNIA

Vola que vola, s'allunya de pressa, el vent se l'emporta i l'enyorança es vessa..

Passa que passa, veloç en excés.

Ulls que no hi veuen com si de ser cec es tractés.

L'angoixa es destapa, mentre navego.

Papallonegen vells records que un dia foren sentiments forts.

Línia invisible que saltironeja i corre, en aquest mar de vides creuades on tot se'n va i no torna.

Ariadna Gòrriz

ANTIGA MAR

Antiga mar, bressol de ma infantesa, amagues records petits, dolços moments que s’escolen entre els dits.

Escola Mestral

Delicada brisa de l’alba se t’emporta vells anhels, entre cants de sirena que sonen i et transporten fins al cel.

16

Cançons d’enyorança recorden eixams d’amor dins del cor.

Velles històries passades d’un sentiment que no mor.

Guillem Casola

L’ESTRELLA

Ja l'he vist! He vist l'estrella!

Voletejant cap al zenit.

Enmig de somnis i llum bella navega en l'obscur mar de la nit.

Té una brillantor que enlluerna i he quedat cec, ple d'emoció.

Però quan surt el sol, ja no la veig, resta amagada, i acabo sol i perdut, enyorant la càlida mirada del captivant paradís que he conegut.

Mireia Latres

CONJUR

Veniu a mi, criatures del bosc.

Veniu a qui us reclama, que és vostre senyor.

Veniu a mi esperits de la nit.

Veniu a la serena, que el cel és ja tot fosc.

Veniu, manifesteu-vos, la lluna és plena, no us faci por.

Veniu a il.luminar-me, pobre i maleït senyor.

Veniu de cel i terra.

Veniu que el cel ja és fosc.

Arnau Ruiz

l’aparador 4t

RASTRES

Sóc una estrella fosa, la por viu dins de mi, sóc el rastre perdut que he deixat sobre el camí.

El dolor que sempre raja és la sang de l’esperit.

Sóc plor sota la pluja.

Sóc moure’m per no ser vist.

Un so que no t’inspira, un poema sense sentit.

Sóc lluitar i perdre vides, sóc lluitar sens seguir aquí.

Un sentiment que mai s’explora, un viure sense morir.

Sóc espelma apagada que ja no veu el seu camí.

Gerard Díez

Cansat de ser home de bé avorrible caigué en el pregon de sos pecats que, malauradament, mai confessats, el convertiren en ésser temible.

Caminant coix vaga amb una dalla enduent-s’ho tot cap al foc etern.

Va segant ànimes en batalla fins a deixar-ho tot erm.

Si bé pogués amb Déu batallaria i fins l’infern l’arrossegaria per, així, acomplir sa venjança.

Oh, malaurat, tot això és en va contra Déu cap poder podrà car ell és immensa puixança.

Pau Vilaseca

ESTRELLA ZVEZDA

Vas baixar del mar de vents, fixos, els teus ulls, en mi; un mormol d’amor intens: vas prometre el paradís.

Cap ventijol buscaré, vull amor agosarat: estimar-te brutalment, deixar enrere el meu passat.

Per tu estava seduïda i la gent em criticà: “Com sols una estrella estimes?

Torna, cessa de volar!”

Entre llençols de seda ignoràvem els pecats.

No hi ha foc sense tristesa.

Som els amants de Belgrad.

Per Kalemegdan fugires, servi és el nostre foc.

Repeteix-me que m’estimes, Repeteix sempre el meu nom.

II

Laia Rodríguez

Crec en el que faig, però quan véns tu, em destrosses tota, i ja no crec en res.

Véns i comprenc que mai seré sinó teva.

Cloe Cortina

2n trimestre

Una vida que neix morta, la pausa en un sospir, sóc un ocell que vola sens saber per què és aquí.

17

L’aparador Batxillerat EXISTÈNCIA

Som allò que no sabem Però preguntem què som.

Som l’amor, la vida, un moment…

Potser tan sols un sentiment.

I sense saber-ho, avancem amb la consciència intranquil.la, amb la por de no ser res...

Les paraules no ens en donen la mida.

No sabem on preguntar, enlloc trobem la resposta.

I només sabrà qui som el record del nostre ser, quan no siguem.

Sònia Marías

BRUTALMENT

Un somni massa lleial, força brusc per ser real.

Tu i jo, feroçment abatuts, dominats, potser perduts.

Escola Mestral

Una dolça amargura, sensació que el temps s’atura.

Amor, amor i més amor encara.

18

amb el món a favor.

Sense vergonya ni pudor.

Tu i jo.

Aquí i ara.

Mar Martín

SÍNTESI D’UN POETA

Novell en paraules, expert en desig, escric el que no sé escriure per expresar el meu neguit.

Defenso els meus mots, en salvo l’oblit.

Marges llargs en full blanc per dir coses que vénen, que van.

Només l’esperança del poeta podrà moure el meu destí.

Abatut, brusc, indecís, visc feroçment, vull ser feliç.

Berta Amades

AMARGA PRESÈNCIA

Tots esperàvem, deu anys enrere, la teva amarga presència, però sempre has estat al marge de la nostra vida serena.

I, ara et presentes, sense avisar, i la reclames a ella, cruel i dolorós atzar.

Era qui menys volíem perdre, qui no podíem deixar marxar.

Buit i enyorança és el que resta després de la teva amarga voluntat.

Ariadna Fernández

English corner

Putting on a play

In the first term, 2nd ESO students read the theatre play Romeo & Juliet by W. Shakespeare . We did some vocabulary and comprehension tasks and talked about the plot.

We accepted our teacher’s proposal of performing the play instead of having a comprehension exam. In the process we practised “Register” to speak imitating different social positions ( formally, politely, impolitely..), we practised pronunciation with the conversation assistant and we learned drama techniques to put feelings into our lines.

In the second term, we made groups to make the set in the art lessons and at the begining of March we performed the play in front of a real audience: 4th and 5th primary students.

2nd ESO STUDENTS’ OPINIONS ABOUT THE PROCESS:

I think it is a good activity because we have learnt some vocabulary and I have learnt to work in groups. I liked when we were practising scenes or situation in class and we did activities to be more outgoing and self-confident.

Marta J.

My personal opinion about the final result is that it was perfect and I think that we did it very well. At first I thought that we prepared and lost much time of class of English, but It was worth to get a perfect and succesful performance. I have learnt that I’m not as shy as I thought..

Maria Q.

I think it is an excellent activity because now I know my classmates better.

I have learnt new English expressions and to pronounce better. I had great fun during the rehearsals and when we prepared the set.

Nico G.

2n trimestre

I think it is a very nice experience to meet people that you didn’t know and to learn new expressions. I liked when I had to direct the actors in a rehearsal when Esther asked me.

I felt really excited when my classmates congratulated me when I acted and when I helped them.

Miquel G.

19

Món Científic

L’estació meteorològica de l’escola es renova

Escola Mestral

Després de 8 anys de funcionament ininterromput, l'estació meteorològica principal de l'escola es renova amb el mateix model, però actualitzat a la versió plus (Davis Vantage PRO2 PLUS sense fils), la qual incorpora un sensor de radiació ultraviolada. La vella continuarà operativa en una altra ubicació, s'instal·larà al pati de Primària, entre l'Hortet i l’aula de Faraday, on és necessari poder disposar "in situ" de diversos instruments meteorològics, com el penell i l'anemòmetre, segons Dani Urbano, per als ginys d'energies renovables que es construeixen en treballs de recerca de Batxillerat. També es mantindrà operativa la derivació sense fils (amb sensors de temperatura i humitat relativa) situada al Pati de les Tortugues.

L’estació meteorològica de l’escola es va instal·lar el setembre del 2006 i a partir d’aquell moment ha tingut un paper molt important en l’àmbit científic de l’escola. Especialment en treballs de recerca relacionats amb la micrometeorologia i la biologia de la hibernació de la tortuga mediterrània, on s'han descobert aspectes inèdits en tortugues adultes que han estat motiu de publicacions científiques. Però l'estudi no s'ha acabat, i ara continua amb les tortugues juvenils (aquest és, precisament, un dels aspectes que tracta el treball de recerca que estic realitzant).

Inicialment l'estació de l'escola va entrar a formar part de la xarxa d'estacions meteorològiques de Darrera SA i d'EduMet (no operativa des de 2011). Posteriorment s'ha anat incorporant a altres xarxes, tant d'àmbit estatal (Meteoclimàtic) com mundial (WeatherLink i Weathercloud). El punt de l'estació meteorològica de l'Escola Mestral apareix en tots els mapes d'aquestes xarxes i, per tant, pot ser consultada per molta gent.

20

De la xarxa Darrera, potser el més útil sigui el quadre de resums mensuals (esquerra), que permet fer un cop d'ull ràpid i comparar els valors mitjans i valors extrems de temperatura, humitat relativa, pressió atmosfèrica, velocitat del vent, direcció del vent i precipitació, així com els valors diaris dels mateixos paràmetres. Per exemple, les tortugues es desperten de la hibernació quan la temperatura diària mitjana és igual o superior a 15°C. Per tant, quan es veu que la temperatura s'acosta a aquests valors, ja es poden fer els preparatius necessaris per a quan estiguin despertes.

Meteoclimatic és una xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques que proporciona informació en temps real de la meteorologia de tota la Península Ibèrica, els dos arxipèlags, sud de França i l'Àfrica més propera a l'Estret de Gibraltar.

L'estació meteorològica de l'escola és consultada no només pels alumnes i personal de l'escola, sinó també per diverses empreses i entitats de Sant Feliu que en determinades ocasions (aiguats i fortes ventades) han sol·licitat a l'escola dades meteorològiques específiques.

Mar Pons (1r de Batxillerat)

2n trimestre

WeatherLink, que inclou sobretot estacions Davis, i WeatherCloud, són xarxes meteorològiques que proporcionen informació en temps real de diversos indrets de tot el món. Es pot trobar l'estació de l'escola fent zoom als mapes respectius i consultar les dades en temps real i l'evolució mensual. En qualsevol cas, però, la consulta més directa és a través del web de l'escola.

21

Allons enfants...

ÉXCHANGE 2014-2015 RENNES ( FRANCE)

“Je suis allé au Mont Saint-Michel, Dinan et aussi le centre de Rennes”

“J’ai acheté des macarons pour mes parents parce qu’ils adorent la cuisine fran çaise”.

“Je suis allé en Bretagne. J’étais dans une famille très sympathique”.

“Je crois que ça a été une belle occasion pour améliorer mon français”.

“Je me suis beaucoup amusé pendant ce voyage”.

“J’ai mangé la “Galette des Rois”, c’est très bon et les crêpes aussi !!!.

“Ce que j’ai aimé le plus, c’est d’avoir pu passer une semaine avec une famille française et d’avoir appris d’autres traditions

“Au Mont Saint-Michel, on a visités le monastère, il y avait des moines”.

“Nous sommes allés à Saint-Malo, petite ville de pêcheurs entourée de remparts”.

Escola Mestral

“Nous sommes allés à la manifestation en réponse à l’attentat du “journal Charlie hebdo”.

22

Noticiari

Treballs de recerca 2014-2015 ENTREVISTA MARC GONZÁLEZ I MARTA CASTELLANOS Com es titula el treball I qui va ser el teu tutor/a?

Marc: La vitamina C i l’àcid ascòrbic i el vaig fer amb la Viqui.

Marta: Pablo Neruda: Veinte poemas de amor y una canción desesperada i el vaig fer amb la Emilia.

Quina part t’ha agradat més?

Marc: La part pràctica.

Marta: M’ha agradat tot molt, però el que més m’ha agradat ha estat conèixer la vida de Pablo Neruda i descobrir la diferència entre la poesia pura i impura.

Has après alguna cosa sobre tu mateix amb el treball?

Marc: No. Marta: Que m’agrada la literatura espanyola molt més del que em pensava.

Tens alguna anècdota?

Marc: Sí, que com que havien de fer obres al laboratori vaig haver de treballar uns dies extres al començar l’estiu.

Marta: Una anècdota que tots hem viscut i que és espectacular és defensar el treball de recerca que has fet durant un any davant de tot un públic que pot estar-hi interessat i convèncer-los que has gaudit fent-lo.

Quina ha sigut la part que més t’ha costat?

Marc: L’exposició.

Marta: Analitzar els poemes, perquè s’havia de conèixer molt bé el poeta per saber interpretar els símbols.

ELS TREBALLS D’ENGUANY Blanca Garcia: Variacions de pes durant la hibernació i el període actiu en exemplars juvenils de testudo hermanni...

Enric Vila: El Pati de les tortugues. Projectes de manteniment i millora.

Mar Prieto: Objectiu fotogràfic i fotografia biològica.

Marc González: La vitamina C i l’àcid ascòrbic.

Erola Boadas: La metàfora: anàlisi de la figura.

Marta Castellanos: Pablo Neruda: Veinte poemes de amor y una canción desesperada.

Júlia Rolduà: Equinoteràpia, hipoteràpia i equinoteràpia social.

Jordi Olivella: Disseny d’un refugi d’alta muntanya.

Habitabilitat en dimensions reduïdes.

Bernat Baleta: Disseny d’un sistema eòlic d’alimentació del reg automàtic de l’hort de l’Escola.

Guillermo Lopez: Disseny de l’aplicació EMeteo en Java per android.

Jaume Duran: Desenvolupament d’una aplicació per android: santfexprespp.

Laia Pahissa: L’evolucio del dibuix infantil.

Núria Lin: Disseny d’una botiga de roba.

Laia Battestini: El desglaç emocional: Michael Haneke.

Martí Bosch: Indagacions sobre el mal.

20 de març de 2015: Eclipsi solar

Uns minuts que quedaran

2n trimestre

gr a va t s en la n o st r a memòria per sempre

23

El Safareig Gent d’escola

Escola Mestral

El Carlos Iglesias i el Pol Haro són el tècnic d’informàtica i l’encarregat de manteniment de l’escola respectivament. Els hem fet una entrevista per saber com és el seu dia a dia, per conèixer com treballen i algunes de les seves anècdotes.

24

ENTREVISTA A CARLOS IGLESIAS Quant fa que vas arribar a l’escola?

Com hi vas arribar?

Vaig arribar-hi als tres anys perquè els meus pares m’hi van apuntar. Després vaig estar substituint el Bernat (l’antic informàtic), el 2007, durant tres mesos perquè ell havia agafat una excedència i el 2009, quan va marxar definitivament, em van cridar per ocupar el seu lloc.

Què fas generalment durant el teu horari?

Tot el que es pugui fer en un ordinador, des de connectar i configurar impressores fins a administrar el servidors Quan vas començar a decantar-te cap a la informàtica?

Quan feia 5è de primària.

Què faries o fas quan no tens coses a fer?

Realitzar un manteniment de la web, dels ordinadors de l’escola...

Quina és la cosa més estranya que t’ha passat treballant?

Com que molt sovint em trobo amb coses estranyes, no en recordo cap en concret.

Quina es la cosa més complicada que has hagut de fer?

Intentar bloquejar tots els jocs que no es poden fer servir a l’escola Creus que és la millor feina que podries haver triat?

Sense cap mena de dubte.

Et vigilaven quan entraves a l’aula d’informàtica sent alumne?

Molt, sempre estaven pendents de veure què hi feia.

Tens alguna anècdota per explicar?

Durant un simulacre d’incendis no vaig saber configurar bé els timbres i com que no paraven de sonar, van pujar els mossos.

ENTREVISTA A POL HARO Quina eina fas servir més en el teu dia a dia?

El tornavís elèctric.

Cada quant podes els arbres del pati?

Un cop a l’any.

Quan fa que vas arribar a l’escola i com hi vas arribar?

Fa tres anys, perquè buscaven algú.

Què fas generalment durant el teu horari?

Procurar pel manteniment de l’escola.

Què faries o fas quan no tens coses a fer?

Sempre tinc coses a fer.

Quina és la cosa més estranya que t’ha passat treballant?

Que em facin una entrevista.

Quina és la cosa més complicada que has hagut de fer?

Supervisar i aconsellar els alumnes castigats.

Creus que és la millor feina que podries haver triat?

Sí.

Tens alguna anècdota per explicar?

No.

C

A

R

N

A

V

A

L

Us imagineu un dia que el món giri del revés? que la gresca i la disbauxa siguin mestresses de l’escola? que pertot hi hagi colors, rialles i alegria?

No us ho imagineu! Visqueu-ho: EL CARNAVAL DE L’ESCOLA MESTRAL!

ENTREVISTA ALS NENS DE P3: POL, MARTINA I VALENTINA; DE P4: EMMA I GERARD; I DE P5: MIREIA. Us va agradar com era el rei carnestoltes? Per què?

Tots: Sí!

P i E: M’agradava la corona.

Mi: Creia que era una reina.

Ma i V: Perquè era un elefant.

G: Perquè era molt “monu”.

Quin curs us va agradar més, com anaven disfressats? Per què?

P: Els de tercer (els grocs), perquè m’agraden les abelles.

Mi: Els de quart (els verds), perquè hi ha el meu germà.

E: Els de segon (els vermells), perquè hi ha una amiga meva Ma: Els de 1r d’ESO (els platejats), perquè m’agraden els robots.

G: Els de sisè (els negres), perquè sonava la policia i se n’anaven tots corrent.

V: Els de 2n d’ESO (els marrons), perquè hi ha la meva cosina.

Us va costar aprendre el ball? Per què?

P i Mi: Sí, perquè ens cansàvem.

E, Ma, G i V: No, perquè era fàcil Us agradava la vostra disfressa? Què us va costar més de fer?

Tots: Sí! Enganxar les boles!

Què us va agradar més portar durant la setmana del rei carnestoltes?

P, E i G: La samarreta gran.

Mi, Ma i V: Quan vam anar d’esportistes.

Us va fer pena que cremessin el rei carnestoltes? Per què?

Mi i E: Sí, perquè li va caure el cap.

P, G i V: No, perquè em va agradar que li caigués el cap.

Ma: Jo no hi era.

2n trimestre

O:“sí que la pujarem dreta la paret!”

25

Escola Mestral

ENTREVISTA A PRIMÀRIA SOBRE EL CARNAVAL: 2n de primària. Nens que han col·laborat: Martí, Yaiza, Clàudia i Àlvaro De quin color anàveu ?

M C Y A: De color vermell.

De què anàveu disfressats?

A: De dimoni.

Y: De Caputxeta vermella.

C: De Bombera.

M: D’Iron-man.

Us hagués agradat anar d’un altre color?

M C Y A: De groc, preferiblement.

Us hagués agradat construir vosaltres el rei Carnestoltes?

M C Y A: Sí, molt!

4t de primària. Nens col·laboradors : Genís, Sara, Iñigo i Eulàlia De quin color anàveu?

Tots: Verds!

De què us vau disfressar?

G i S: De militar.

E: De metgessa.

I: De monstre.

Vau ser grallers i timbalers?

S i G: Sí.

E i I: No. 6è de primària. Nens col·laboradors : Oriol, Èric, Èlia i Carla.

Us va costar de fer el pregó? È i C : Sí, molt.

E i O : Sí, però ens va quedar bé.

De que anàveu?

E, È, O i C: De lladres Vau dibuixar vosaltres el dibuixos del pregó?

Tots: Sí i ens va agradar fer-los.

Us hagués agradat una altra temàtica ?

Tots: Sí però aquesta ja estava bé.

26

Com un esclat de color, les monitores del menjador!

Adéu Carnestoltes, fins l’any que ve!

2n trimestre

El dia de carnaval, no només els nens i les nenes es disfressen... a la cuina i a secretaria també donen el cop i vénen ben guarnits!

De què us vau disfressar?

C: De testos amb flors.

S: De “Minions”.

Com se us va ocórrer aquesta idea?

C: Perquè l’Eva sempre ens diu floretes, llavors vam tenir aquesta idea.

S: Vam dir moltes propostes diferents i al final va sortir guanyadora aquesta idea.

Sempre busquem idees que els nens puguin relacionar amb alguna cosa que coneixen.

A partir de quin any vau decidir que us disfressaríeu? Qui o què us va empènyer a fer-ho?

C: Fa 4 anys. Ho vam decidir nosaltres, perquè ens agraden molt les festes i fer gresca i perquè els nens es diverteixin i riguin.

S: Des de que va entrar l’Eva, fa 4 anys.

Ens va empènyer a la Delo i la Isabel.

La vostra disfressa tenia alguna cosa a veure amb el tema de l’escola o anàveu per lliure?

C: Anàvem per lliure, però en les nostres disfresses hi portem molts colors!

S: Sí, hem agafat el color groc!

Per a l’any que ve ja ho teniu pensat?

C: No, nosaltres ho pensem tres dies abans!

S: Tenim idees però tot depèn del tema de l’escola.

27